gener 2020 2ª quinzena núm. 30 "La diferència entre el passat, el present i el futur és només una il·lusió persistent” (Albert Einstein, físic teòric)
Els Reis d'Orient arriben a Porreres
Multitudinària rebuda a Ses Majestats Ses Majestats ompliren la vila de Porreres de màgia acompanyats pels seus patges, carters reials, els cavalls i les carrosses, realitzades pel Grup Foganya. Els Reis d'Orient arribaren el passat 5 de gener a Porreres. Ho feren en carrosses i ben acompanyats per la banda de música la Filharmònica Porrerenca i les autoritats del municipi, com sempre, ben carregats de regals, a les 19 hores del capvespre, seguint l'itinerari des del Molí de n'Amengual els carrers Dusai i Pou Florit i a continuació arribaren a sa Plaça i a l'església parroquial, on Ses Majestats d'Orient adoraren el naixement vivent. La desfilada reial, en el primer tram, acabà a la casa de la Vila amb el tradicional discurs dels tres reis des del balcó.
Les valentes dones de Capdepera (Fragment de l'article d'Antoni Janer Torrens, publicat a l'Ara Balears) El 1937 Aurora Picornell va ser assassinada al costat de tres dones d’un poble que, al segle XIX, gràcies a la llata, fou pioner a Mallorca en la lluita feminista. El franquisme -diu la historiadora Isabel Peñarrubia- era masclista, pensava que les dones no tenien capacitat per intervenir en la política. Normalment, per a elles tan sols es dictaven penes d’empresonament”. Hi hagué, però, excepcions. Fou el cas de la gabellina Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual Flaquer. Les tres foren assassinades la nit de Reis de 1937 al
cementeri de Porreres. Al seu costat hi havia la palmesana Aurora Picornell, una costurera sindicalista que es convertí en tot un símbol del Partit Comunista. Aquesta “Passionària mallorquina”, tal com seria coneguda, era deixebla de Margarita Leclerc, una influent feminista catalana establerta a s’Arenal.
Les roges del Molinar Catalina Flaquer Pascual, obrera de la llata, era una dona que trencà esquemes en atrevir-se a separar-se del seu marit. Aleshores decidí instal·lar-se amb els seus quatre fills (tres nines i un nin) a Palma, al barri mariner del Molinar, on també vivia Picornell. Allà es guanyà la vida fent senalles. El maig de 1931, quan a Mallorca s’organitzà el Partit Comunista, no dubtà a afiliar-s’hi. Ella fou una de les oradores dels mítings que es feren en diferents barriades de Palma el 8 de març de 1934. Aquella va ser la primera vegada que se celebrà a Mallorca el Dia internacional de la dona. Feia un any que les dones a Espanya havien pogut exercir el seu dret a votar en unes primeres eleccions. I encara quedava molt de camí per recórrer. Tal com recorda Llorenç Capellà al seu Diccionari vermell, Catalina Flaquer va ser detinguda els primers dies de la rebel·lió militar. Tenia seixanta anys. La torturaren perquè confessàs el lloc on es trobaven amagades les seves filles Antònia i Maria, de 28 i 23 anys, respectivament. Una era brodadora i l’altra modista (dels altres dos fills no se’n sabé res). Juntament amb la mare, eren conegudes com les “roges del Molinar”. A Catalina, però, no aconseguiren arrencar-li cap mot. Aleshores la traslladaren a la presó de dones de Can Sales, on es reuní amb les seves filles, que finalment havien estat localitzades. També s’hi trobà amb una altra companya de lluita, Picornell, que llavors tenia 25 anys. La nit del 5 de gener la zeladora de la presó va cridar els noms de les tres gabellines. Els seguiren els de la costurera revolucionària i el d’una jove palentina, Belarmina González Rodríguez, de 22 anys, sense militància política. Se’ls comunicà que quedaven en llibertat. Les cinc, però, sabien que aquella treta era un engany. Les anaven a afusellar al cementeri de Porreres. Diuen que, de camí al seu fatídic destí, foren insultades al crit de comunistes per un grup de monges del puig de Sant Miquel de Montuïri. Capellà recull una altra anècdota que sempre ha envoltat aquell crim: “Un personatge tristíssim del feixisme ciutadà, hores més tard, entrava en un cafè del Molinar i demanava beguda, feliç. En un moment determinat, es treia uns sostenidors de la butxaca. ‘Mirau, mirau’ -deia- ‘són els sostenidors d’Aurora”. L’assassinat d’Aurora, Belarmina i les “roges del Molinar” tenia un missatge clar, ben igual que el d’Emili Darder, Antoni Maria Ques, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937. Així com el dels polítics era un avís a la burgesia, el d’elles ho era al feminisme entès com a factor inseparable dels moviments obrers.