setembre 2019 2ª quinzena núm. 24
"Veure i observar la política a través dels petits pobles rurals té un gran interès” (Josep Pla, escriptor)
L’empresa de materials de construcció Vibrats Ballester és la propietària de l’antiga estació de tren
L'estació de Porreres com a projecte
El tren va ser cabdal pel desenvolupament de Porreres. Formava part de la línia de Llevant, que més que de passatges era de mercaderies. Els vagons s’omplien de productes del camp: vi, llet, farina, bestiar i tot el que caracteritzava la vida dels pobles de la Mallorca de finals del segle XIX i principis del XX. El 1897 el tren va arribar a Porreres i va estar en funcionament exactament 70 anys. Hi havia una estació al poble i una que arribava fins a les pedreres de marès. L’empresa de ferrocarrils de Mallorca volia connectar la capital amb Felanitx, però per reduir costos ho va fer ampliant la línia ja existent des de Santa Maria, en lloc de fer un traçat nou des de Llucmajor, que es va fer anys després. Això va suposar que el nucli porrerenc tingués estació abans que d’altres pobles que potser tenien més potencial econòmic a començament del segle XX. De fet, va ajudar a desenvolupar l’economia del poble, que llavors ja explotava les seves pedreres. Construcció sòbria L’estació de Porreres és molt semblant a la resta de les línies de Palma-Santanyí i Felanitx: construccions sòbries, amb una planta baixa i pis, que normalment es destinava a la residència del cap d’estació i la seva família. Només en difereixen les estacions del tram Manacor-Artà, fetes en estil modernista. L’estació de Porreres, quan es construí, quedà fora del poble, com és lògic. El declivi del transport ferroviari
deixà les estacions en mans dels qui pogueren entrar a les subhastes, i amb el temps ha canviat de mans diferents vegades.
“Amb el desenvolupament urbanístic, passàvem pena que algú hi volgués fer un projecte d’habitatges. A llarg termini hauria estat un problema” Ara és en mans d’una empresa local, Vibrats Ballester, qui l’adquirí de dos socis que en compartien la titularitat: l’exbatle porrerenc Pep Roig i Antoni Fontanet, patriarca de la companyia que du el seu nom i que va intentar comprar totes les estacions de Montuïri al seu poble, Felanitx. Guillem Ballester, actual responsable de l’empresa de material de construcció, explica el perquè de la compra de l’estació: “La seu de la nostra companyia és just davant el solar de l’estació de Porreres i, amb el desenvolupament urbanístic, passàvem pena que algú hi volgués fer un projecte d’habitatges. A llarg termini hauria estat un problema”. Ballester reconeix que l’activitat de la seva empresa podria causar molèsties, sobretot de renou, a uns hipotètics veïns. Per això, el seu pare va decidir comprar l’estació. “Una vegada comprada”, continua Ballester, “se’n va refer la teulada perquè queia, i s’hi van tapiar portes i finestres. Encara avui cada dos mesos aproximadament enviam algun dels nostres treballadors a fer net els voltants i es torna a tapiar perquè algú hi ha forçat l’entrada”. Ballester reconeix que des del primer moment es va “enamorar” de l’estació i que tot i que per ara no hi han fet res més, ell té un projecte al cap. La seva filla, Cristina, està a punt d’acabar la carrera d’arquitectura, i potser quan guanyi experiència, hi podria fer una per reformar-la i donar-li una utilitat. Mentre arriba el dia de posar en marxa aquest projecte, assegura que farà el que pugui perquè l’estació es conservi en les millors condicions possibles. (Article publicat el 8-3-2015 per l'Ara Balears / M.P.)
Es vol crear l'entitat Pla XXI, una proposta de futur per a la comarca Un conjunt de persones que viuen i estimen el Pla de Mallorca (Algaida, Ariany, Costitx, Llorito, Llubí, Maria, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu, Vilafranca), volen crear una entitat associativa, sense afany de lucre, independent i oberta a tothom que estima el Pla, similar a com han fet fa tres anys amb Palma XXI i Tramuntana XXI. Aquesta entitat vol arribar a ser un Observatori de referència sobre el Pla. Un projecte col·lectiu per reflexionar i proposar idees pel seu futur, amb perspectiva històrica, col·laborant amb les institucions públiques i les entitats privades que hi fan feina des d’una perspectiva sociològica i econòmica.