Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 19 · Febrer 2018 La realitat assenyala que no estam units a ningú, sinó que hi estam sotmesos (Manuel de Pedrolo, escriptor)
80 anys després,
Sastre de Selva i Baltasar Moyà Bauzà de Capdepera. A l’acte, la consellera Fanny Tur acabava el seu discurs defensant la figura d’aquests defensors del valor democràtic i recitant ’Els nostres morts’, poema de Miquel López Crespí: Amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, hi assistiren el batle de Palma, Toni Noguera, la vicepresidenta del govern i també coordinadora de MÉS per Mallorca, Bel Busquets, la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, el coordinador del partit, David Abril, la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, l'exdiputada i coordinadora de la llei de fosses que ha fet possible tot aquest procés per trobar els cossos dels desapareguts, Margalida Capellà, el conseller del Consell de Mallorca, Joan Font i altres membres i agrupacions de MÉS per Mallorca.
Els represaliats pel franquisme tornen a ca seva Sensacions indescriptibles
El diumenge, 14 de gener, va ser un dia històric a Porreres. Es va dignificar la memòria dels defensors de la democràcia i la justícia, injustament assassinats. Un dia ple d’emocions, que marcarà un abans i un després a la història de Mallorca. Al matí, al nostre cementeri, indret on s’havia duit a terme l’exhumació de la fossa comuna, se celebrava l'acte amb l’objectiu de lliurar a les famílies les restes mortals dels seus éssers estimats, afusellats pels feixistes. Allà es féu visible el suport de les institucions balears, de l’associació Memòria de Mallorca i de centenars de persones que se sumaren a les mostres de respecte cap aquestes persones, lluitadores en defensa de la justícia, la democràcia i la llibertat. Entre aplaudiments i sentiments agredolços, però amb una sensació col·lectiva d’agraïment per poder tancar finalment les ferides, els noms dels 14 homes assassinats pel franquisme inundaren les portes del cementeri. A la fi tornaven a casa, després de 80 anys desapareguts, Mariano Galiana Galiana, d’Alcúdia; Ignasi Picornell Femenies, Guillem Frau Moragues i Rafel Cifre Torres de Palma; Gaspar Macià Ventaloni de Campanet; Gabriel Ferriol Gelabert, de Felanitx; Joan Losa Campomar de Pollença; Tomàs Seguí Seguí i Joan Canyelles Capllonch d’Esporles; Pere Vallespir Amengual de Costitx; Jaume Capó Amengual de Búger; Miquel Ques Torrens de Sencelles; Llorenç Coll
Arribar a aquest punt no ha estat fàcil. Durant l’acte del proppassat 14 de gener pensàvem quan Caterina Oliver i Margalida Barceló, entre la temerosa mirada d'alguns companys que no les tenien totes, apostaren fa molts d'anys perquè el PSM de la vila homenatgés a les persones assassinades pels falangistes i capellans durant la Guerra. Recordàvem, també, quan en Tomeu Garí començà a investigar aquesta trista part de la nostra història; sense ell no s'hauria aconseguit res del que avui hem vist. També passava per la nostra memòria l'evolució dels actes a darrere la Creu, la seva institucionalització i la seva consolidació. I, com no podria ser d'altra manera, recordàvem la nostra lluita per fer fill il·lustre a Climent Garau "Marió", amb l'ajuda de tantes persones. Persones que també han col·laborat i lluitat sempre braç a braç amb nosaltres per servar la memòria de les víctimes de la barbàrie feixista, i sobretot per aconseguir exhumar la fossa. Lluites que tots els regidors i regidores de la nostra formació han estimulat des de la Comissió de Memòria de l'Ajuntament, estant a l'oposició o al govern. La gent del PSM del seu moment (i no ho deim amb voluntat de posar-nos medalles de cap casta) va ser la impulsora de tot el que hem pogut viure aquest gener. Sense tota la resta d'actors (que en són molts: l’Assemblea Popular, l’Agrupació Cultural...), tampoc seríem on som. Encara emocionats, tornam a donar gràcies a TOTES les persones que, d'una manera o altra han possibilitat tal fita, tal victòria col·lectiva per a aquest país. Ens en congratulam tots plegats, i en servarem per sempre més un record inesborrable.