'No s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de l'estat', critica l'autor, Dan Hancox l
Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 8 · Gener 2017 La vida només es pot entendre mirant cap enrere, però només es pot viure mirant cap endavant. (Søren Kierkegaard, filòsof)
La fossa de Porreres en un article contundent al New York Times
Il·lustració de Marta Monteiro ‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’ és un article que publicava The New York Times de l’escriptor Dan Hancox, col·laborador habitual en mitjans com The Guardian, Newsweek, Vice, entre més. Hi critica amb molta duresa el pacte de silenci de la transició espanyola, que va oblidar, fins a dia d’avui, milers de víctimes del feixisme i de la dictadura. És un text que deixa en evidència el paper del govern espanyol i del PP (‘el PP ha absorbit molta part de la maquinària política franquista’, diu) en el maltractament envers les víctimes del franquisme. I posa l’exemple d’administracions, com el govern de les Illes, que decideixen fer passos endavant en el reconeixement i la reparació, com fou el cas recent de l’obertura de la fossa de Porreres, a Mallorca.
‘Hom pensa que hi ha com a mínim 114.000 víctimes dels esquadrons de la mort feixistes encara desaparegudes o sense haver estat identificades durant la guerra civil i la dictadura de Franco. La majoria eren presoners polítics que donaven suport al govern d’esquerres del Front Popular, executats en la foscor i després amuntegats en fosses comunes’, explica Hancox. ‘El mes passat una cinquantena de cossos van ser exhumats en el petit poble de Porreres, a Mallorca, vuitanta anys després de les seves morts’, continua. ‘En molts dels cossos es veien signes d’haver estat disparats a molt poca distància del cap. Segons els historiadors locals, van ser posats en filera davant de la paret de l’església del poble, abans de ser executats’. I afegeix: ‘Seguint l’exemple de les Illes Balears, el govern valencià prepara una llei de memòria històrica i partides econòmiques per a fer les excavacions.’ Perquè allò que deplora l’autor de l’article és l’actitud del govern de Mariano Rajoy, concretament, i del silenci que va implicar la transició, en general. ‘Els espanyols, diu Rajoy, haurien de mirar cap al futur, i no generar tensió ni divisió’, recorda que va dir el president espanyol quan el govern de Zapatero va aprovar una llei de memòria històrica ‘que molts van trobar aigualida’. Crítica al pacte de silenci de la transició I troba la resposta en el fet que el PP, com a gran partit de la dreta espanyola, absorbeix una bona part del franquisme sociològic. Diu que pot sorprendre que a Espanya, on la crisi ha tingut un impacte tan gran, no hi hagi un partit d’extrema dreta que guanyi pes, un equivalent a l’Alba Daurada de Grècia o al Front Nacional francès. ‘En part —i aquesta és la raó per la qual Rajoy preferia mirar al futur— és perquè el PP ha absorbit una bona part de la maquinària política franquista. El fundador del partit, Manuel Fraga, va ser ministre de Franco.’ I els guanyadors de la guerra van escriure la seva història. ‘Sota la dictadura de Franco, els guanyadors de la guerra civil no només van passar trenta-sis anys escrivint la història de la seva victòria, ensenyant-la a les escoles i consagrant-la en la cultura popular, sinó que també van deixar la mena de monuments solemnes envers els seus morts que van negar als 114.000 desapareguts.’ Posa l’exemple en aquest sentit del Valle de losè