Revista Joan 23 nº163

De la tradició ignasiana a la tradició més catalana… Sant Jordi!

Núria Gonzalo

Piguilem

Directora General Jesuïtes Bellvitge

Hem passat l’equador del curs escolar i ja enfilem la recta final després d’un llarg quadrimestre carregat d’esdeveniments molt enriquidors pel que fa al creixement del nostre alumnat.

sant

Aquestes darreres setmanes, l’alumnat, els educadors i educadores vam celebrar la nostra identitat ignasiana, el que nosaltres coneixem per Setmana ignasiana . Setmana en què es commemora la canonització de Sant Ignasi de Loiola, el nostre patró i que suposa compartir la tradició i l’espiritualitat ignasiana que ens impulsa a continuar treballant per i amb els altres per millorar el nostre món. En un món actual, marcat per un context de guerres i conflictes, és més important que mai educar en valors com la solidaritat, l’amor i l’esperança, que tant ens va insistir Sant Ignasi. I és fonamental educar en la tolerància i el respecte. En la diversitat, la justícia i la reconciliació fomentant l’empatia cap als que pateixen, i promoure accions de solidaritat i ser agents de canvi, difonent la pau i la comprensió a través de les accions i les paraules. Sempre hi ha d’haver temps per a l’esperança. És un temps per renovar la nostra fe i confiança en Déu, i per recordar-nos que, amb amor i solidaritat, podem superar els obstacles i construir un món més just i pacífic per a tots.

A mesura que hem anat passant els fulls del calendari, sense adonar-nos-en, hem arribat a la plàcida primavera que ens anuncia que la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, està al caure i ens recorda que hem de festejar aquesta festa sobre la fragància olorosa de les roses delicades; dracs, princeses i herois llegendaris; els certàmens literaris, l’edició de llibres i la importància de la seva lectura per

nodrir i fer créixer la intel·ligència; la commemoració d’escriptors tan importants com Miguel de Cervantes, William Shakespeare, i la promoció del dia Internacional del Llibre...

Tant de bo aquest Sant Jordi 2024, curull de llibres, ens permeti espigolar alguns textos amb la pretensió d’honorar la nostra literatura catalana i castellana, fer-la agradable i assequible, i no només durant aquesta diada sinó al llarg de tot l’any. En un món on les tecnologies semblen monopolitzar l’atenció dels més joves, i les distraccions són incessants, la lectura emergeix com un far enmig de la tempesta digital. La lectura es presenta com una oportunitat per cultivar la capacitat de concentració i la profunditat de pensament

Aprendre a endinsar-se en una història, a seguir una trama complexa, o explorar temes nous, és una habilitat que no només enriqueix la vida dels joves, sinó que també els prepara per afrontar els reptes del futur amb resiliència i perspectiva crítica.

Llegir és molt més que una simple activitat; és un portal cap a mons nous, una finestra que s’obre a un univers d’imaginació i coneixement Per als més petits, la lectura no només alimenta la seva curiositat natural, sinó que també estimula el desenvolupament del llenguatge, la comprensió emocional i l’empatia. És a través de les pàgines dels llibres que descobreixen nous horitzons, naveguen per emocions complexes i aprenen a veure el món des de perspectives inèdites. Des dels contes de fades

que han encisat els nostres avis fins als clàssics contemporanis que captiven les noves generacions, la transmissió de coneixement i valors a través de la lectura construeix ponts entre passat, present i futur

I si de festa nostrada es tracta, rematem la setmana amb el joiós 27 d’abril, per honorar la Patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, qui des de la serralada de la mítica muntanya on es troba el Santuari Basílica de Montserrat vetlla per tots nosaltres, i a qui li podem cantar els magnífics versos escrits per mossèn Jacint Verdaguer i musicats per en Josep Rodoreda en el Virolai:

Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel.

Gaudiu plenament de les pàgines d’aquesta revista i dels meravellosos i entranyables escrits i paraules que ens han dedicat els alumnes grans i petits de l’escola. Que cada pàgina sigui una aventura, cada paraula una revelació i cada llibre un amic fidel en el viatge de la vida. La lectura no només ens acompanya, sinó que ens transforma i ens enriqueix de maneres que res més pot igualar.

jordi

Bona diada de Sant Jordi!!!

Bona setmana!

INICI DEL DIA EN RECORD DE L’ÀNGELA PACHÓN

Núria Gonzalo Piguilem Directora General Jesuïtes Bellvitge

VIDEO Xavi Tejedor Tutor de l’Ángela

Amb llàgrimes als ulls us comuniquem la trista notícia de la mort de la nostra alumna de 2n d’ESO, Ángela Pachón, que va morir el passat dijous 7 de març. Una joveníssima alumna que ens ha marxat massa aviat després de lluitar fins al final i després de patir una llarga malaltia.

Amb només 13 anys, la nostra estimada alumna va il·luminar les aules de l’escola amb la seva bondat, el seu esperit vibrant i creatiu i la seva passió per aprendre. Va inspirar els seus companys de classe i els mestres i professors amb la seva curiositat insaciable i la seva solidaritat amb i per als altres. Malgrat la seva jove edat, va afrontar valentament una terrible malaltia amb coratge i determinació, i malgrat els difícils moments que li va tocar viure, la seva fortalesa i la seva lluita incessant mai van decaure.

Tota la comunitat educativa del Joan XXIII, ens acomiadem d’una estimada amiga, companya, alumna, però també celebrem la seva vida, el seu esperit lluitador i tot l’amor i serenor que va compartir amb nosaltres. La seva presència alegre i el seu somriure continuaran vius en els nostres cors per recordar-nos la importància de viure cada moment amb gratitud i amor.

Descansa en pau, estimada Ángela. Et portem molt a dins dels nostres cors.

SANT

MOPI Primària

Marina Grima alumne de MOPI5 ens recomana

Un llibre Hervé Tullet

M’agrada aquest llibre perquè si toques els punts “passen coses”!

Llibre d’observació i atenció que, a cada pàgina, dóna instruccions al lector sobre què ha de fer.

Els calçotets del llop

Lupano Itoïz Cauuet

M’agrada perquè el protagonista és un llop ferotge, però molt especial!

En el bosc, és ben sabut, la rutina rarament et porta lluny. Però només fa falta un passet, una musiqueta enganxosa, i una barca que solca el riu i ep! A tocar el dos!

Biel Barbosa alumne de 2n PIN ens recomana

Magic Animals

(COL·LECCIÓ)

Susanna Isern

M’agrada perquè és un llibre màgic! Els protagonistes són mig persones i mig animals. M’agraden perquè hi ha aventures fantàstiques i genials.

MAGIC ANIMALS reuneix tots els ingredients per triomfar i inspirar als petits lectors en un món ple de nens i nenes, màgia, aventures, seres fantásticos... i animals.

JORDI

Crema de Cacauet i Medu (COL·LECCIÓ)

Ben Clanton

M’agrada perquè el protagonista és un narval (m’encanta aquest animal) i a més li passen coses molt divertides.

Narval i Medu tornen a ser aquí! Ara Narval té una nova dèria: la crema de cacauet! Està tan obsessionat que fins i tot vol canviar-se el nom… per… Crema de cacauet!

Alba Plaza

alumne de 4t PIN ens recomana

Resol el misteri! El secret de la mansió Lauren Magaziner.

M’agrada perquè és un llibre en el que tu ets el detectiu.

Algú vol arrambar amb el tresor amagat d’una milionària excèntrica, però la recerca del culpable s’embolica amb tota mena d’endevinalles, enigmes, secrets foscos i una bona pila de decisions difícils.

Els cinc i el passadís secret

Enid Blyton

M’agrada perquè puc escollir qualsevol llibre d’aquesta col·lecció. Són llibres de nens i nenes que passen per moltes aventures.

Una altra vegada d’acampada! Aquest cop els Cinc han plantat la seva tenda prop d’una vella casa en ruïnes, que sembla que estigui abandonada des de fa anys. Quan l’Anna sent sorolls estranys en plena nit, els altres no la creuen… fins que veuen unes llums fantasmals! Està la casa realment encantada, o hi podria haver una altra explicació igual de sinistra?

sant Primària

Santi Cabrera

alumne de 6è NEI ens recomana

Harry Potter i el llegat Maleït

J.K. Rowling

M’agrada perquè és l’últim llibre d’en Harry Potter. És la continuació de la història però no hi ha cap pel·lícula. En aquesta ocasió s’ha fet el llibre com una obra de teatre i em sembla superoriginal. superoriginal.

Basada en una nova història original de J.K. Rowling, John Tiffany i Jack Thorne, una nova obra de teatre de Jack Thorne, Harry Potter i el llegat maleït és la vuitena història en la sèrie de Harry Potter i la primera història oficial de Harry Potter que s’ha portat al teatre. L’ estrena mundial de l’obra tindrà lloc al West End de Londres el 30 de juliol de 2016.

Una herència perillosa. Amanda Black

Juan Gomez Jurado i Bárbara Montes

Primer llibre de la col·lecció Amanda Black. Si t’agrada el misteri t’enganxarà aquest llibre. Quan comencis pel primer tindràs la necessitat de llegir-te tota la col·lecció!

Amanda Black» és la nova sèrie per a nens de Juan Gómez-Jurado i Bárbara Montes. Aventures repletes de misteri, acció trepidant i amb un ritme frenètic.

«Tinc tretze anys, i un examen de socials demà que no m’he preparat gens ni mica. Però això no és el que m’amoïna més. Abans del cap de setmana, el banc ens farà fora, a la tieta Paula i a mi, de la Mansió Black. Això era el que més m’amoïnava fins ara fa tres segons.

jordi

DOP

Lectures sobre equitat de gènere

Hi ha res més avorrit que ésser una princesa Rosa?

Raquel Díaz Reguera

La Carlota estava farta del rosa i de ser una princesa. La Carlota no volia fer petons a gripaus per esbrinar si eren prínceps blaus. La Carlota sempre es preguntava perquè no hi havien princeses que rescatessin als prínceps de les urpes dels llops o que cacessin dragons o muntessin en globus. Desprès de deu edicions augmentem el format i renovem les il·lustracions d’aquest títol que fins i tot ha aconseguit convertir-se en obra de teatre dirigida pel Paco Mir.

Cua de sirena

Alba Barbé i Serra, Sara Carro Ibarra

Il·lustrat per Joan Turu

Una cosa o l’altra. Blanc o negre. Carn o peix. Nen o nena, humà o sirena… Com si només hi hagués dues opcions! No pot ser que una decisió sigui també que no vols prendre una decisió?

Jo vaig amb mi Raquel Díaz Reguera

A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s’ha fixat en ella, però, amb tant treure’s coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n’adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules...

Oliver button és una nena

Tomie dePaola

És diferent, no practica els esports ni els jocs habituals per a altres nens. Un clàssic que, des de l’emoció i la sensibilitat, fomenta l’autoafirmació i l’empatia davant els estereotips i la incomprensió.

1r ESO+ 2n ESO3r TQE

Els docents

ens recomanen

sant Secundària

Els docents

ens recomanen

Em dic Goa. El dia que es va parar el món Míriam Tirado

La Goa és una adolescent que acaba de fer dotze anys i veu com la seva vida fa un gir inesperat de la nit al dia: els seus pares s’han separat, ara tenen dues cases i tota la seva vida repartida entre elles. A més, el seu pare està esperant un fill amb la seva nova parella, així que... la Goa tindrà un germanet! Quantes coses per tenir només dotze anys. La Goa només vol estar tranquil·la i que la deixin estar una estona amb la tauleta per expressar tot el que li passa pel cap en un vídeo-diari per a ella mateixa. Perquè créixer no és pas fàcil!superoriginal.

Els docents

ens recomanen

Mentida

Care Santos

La Xènia aspira a treure bones notes. Vol estudiar Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s’ha enamorat, però no d’un noi del seu entorn, sinó d’un fantasma, d’una veu sorgida d’Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura. Però, qui és en realitat aquesta veu misteriosa? La resposta arriba en forma de paquet enigmàtic. No és un paquet qualsevol. Prové de la presó de menors i conté la història d’un assassí.

Noel et busca Àngel Burgas

Amb aquesta novel·la Àngel Burgas ha obtingut el premi Crítica Serra d’Or i ha estat seleccionat per a la llista d’honor de l’IBBY i com a finalista al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol.

L’Enric es desperta a l’hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma conèixer-lo i haver compartit pis amb ell. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l’hora... si no, perquè hi ha d’haver vigilància policial a la porta de l’habitació? Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè li diuen que té petits senyals de cirurgia facial?

jordi

4t TQE Batxillerat

Els docents ens recomanen

Contes per a nens i nenes políticament correctes

James Finn Garner

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera… El problema és que aquelles aventures (i per tant aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes—discriminatoris en qualsevol cas—, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l’ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors.

Paula García alumne de 1r Batxillerat Social ens recomana

Welcome to the Hyunam-Dong Bookshop

Hwang Bo-Reum

Perquè el recomano: Aquest en anglès, explica molt bé el poder dels somnis. La protagonista, una dona que ho deixa tot per crear la llibreria dels seus somnis, explica, a partir de la seva experiència i la de les persones del seu voltant, el poder de la lectura i la dificultat de les relacions entre persones.

Yeongju is burned out. With her high-flying career, demanding marriage, and busy life in Seoul, she knows she should feel successful, but all she feels is drained. Yet an abandoned dream nags at her, and in a leap of faith, she leaves her old life behind. Quitting her job and divorcing her husband, Yeongju moves to a small residential neighborhood outside the city, where she opens the Hyunam-dong Bookshop.

sant FP

Els docents

El hombre en busca el sentido

Viktor E. Frankl

Por la motivación

En esta obra, Viktor E. Frankl explica la experiencia que le llevó al descubrimiento de la logoterapia. Prisionero, durante mucho tiempo, en los desalmados campos de concentración, él mismo sintió en su propio ser lo que significaba una existencia desnuda. ¿Cómo pudo él que todo lo había perdido, que había visto destruir todo lo que valía la pena, que padeció hambre, frío, brutalidades sin fin, que tantas veces estuvo a punto del exterminio, cómo pudo aceptar que la vida fuera digna de vivirla?

Decisiones vitales: Lo difícil no es decidir, sino saber qué quiero

Pep Marí

Creixement personal

A lo largo de nuestra vida, tomamos entre cinco y siete decisiones vitales: ¿qué carrera sigo? ¿Seguimos juntos o lo dejamos? ¿Tengo un hijo o no? ¿Cambio de empresa? ¿Dejo el empleo? ¿Compro o alquilo? Ya sea en el ámbito profesional o personal, nuestra vida se articula en estas decisiones. Sin embargo, no somos conscientes de los criterios y los patrones que suelen guiarnos en la toma de decisiones. Con este libro, descubrirás cuál es tu manera de decidir y aprenderás a tomar tus próximas decisiones de un modo más efectivo y en mayor consonancia con tus objetivos.

Los ojos del Tuareg

Vazquez Figueroa

El primer llibre que vaig gaudir de veritat a la joventut i em va obrir les portes de la lectura. Lectura àgil i història sorprenent que et va descobrint curiositats del desert i de la gent que hi viu.

A los ojos de un tuareg, la desorbitada carrera de vehículos organizada por las naciones occidentales solo trae problemas a unas tribus nómadas y a un territorio ya de por sí empobrecido y abandonado a su suerte. Pero este tuareg, descendiente de uno de los más aclamados personajes de Alberto Vázquez-Figueroa y protagonistas de su novela más famosa, Tuareg, decide tomarse la venganza por su cuenta.

jordi

Els alumnes

Una corona d’ombres

Tricia Levenseller

El recomano ja que parla sobre la lluita de la dona en una societat patriarcal.

En un món en què les joves no accedeixen al poder si no és a través del matrimoni, l’Alessandra té molt clar el seu pla: enamorar el Kallias, Rei de les Ombres, casar-se amb ell, assassinar-lo i quedar-se amb el seu regne. Perquè l’Alessandra, calculadora i fascinant, no és la típica princesa de conte... Però el Kallias tampoc és el típic príncep blau. Distant, implacable, enigmàtic; ningú sap fins on arriba el seu poder, ni quin és el camí del seu cor.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Jonas Jonasson

És molt divertit

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur.L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació.

Sant Jordi Heroi i Patró de Catalunya

Quim Torra

És un llibre que redacta molt bé la història del cavaller Sant Jordi, a més a més, és adequat per a tots els públics.

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

sant FP

Els alumnes

La leyenda del ladrón

Juan Gómez Jurado

Es un libro muy interesante y entretenido, lo recomiendo para la lectura y con un 100% de confianza de que le gustará al lector.

Prepárate a transportarte a la Sevilla del xvi, a un fascinante mundo de mendigos y prostitutas, nobles y comerciantes, espadachines y ladrones. El amor, la pasión y la venganza son los pilares de esta magistral novela de aventuras en torno a un niño salvado misteriosamente de la muerte, que crecerá para erigirse en la última esperanza de los desfavorecidos.

Cartas sobre la mesa

Agatha Christie

És un clàssic de la novel·la de misteri, enganxa molt més ràpid que altres que es poden fer lents pels que no són amants d’aquest tipus de llibres i amb un final increïble com tots els llibres de l’Agatha Christie.

Mr. Shaitana es muy conocido por las fiestas que da en su casa. Sin embargo, se trata de un hombre extravagante del que todos desconfían. Además, tiene una afición poco usual: coleccionar criminales que han evadido la justicia.

jordi AMPA

Els pares i mares ens recomanen

Te necesita

aunque no lo parezca. Recursos para compañar a adolescentes y potenciar su autoestima

Sara Desirée Ruiz

M’agrada perquè... amb aquest llibre, les famílies podem aprendre pautes pràctiques, per a quan no sabem com actuar. També hi trobem consells senzills i efectius perquè els nostres adolescents augmentin la seva autoestima i la confiança en elles mateixes. I, a més, entendrem que, tot i que no sempre entenem el que fan, podem aprofitar el potencial d’aquesta etapa i gaudir d’ella, aprenent a donar-los el que necessiten: comprensió i seguretat

La vida de las personas adolescentes está llena de situaciones y momentos que nos sacan de quicio; la mayoría de esas circunstancias tienen que ver con la necesidad de encontrar un sentido a su vida, de alzar la voz y que se las reconozca y acepte como personas singulares.

30 manaments per tractar amb adolescents

Juanjo Fernández Sola

M’agrada perquè... és un llibre dinàmic i proper, amb un munt l’il·lustracions, exemples, anècdotes i recursos. Són 30 “manaments” que configuren una proposta que vol contribuir a una vida més feliç, que inclou una millor comunicació pares-fills. En definitiva, un llibre pràctic i amè per tractar amb els nostres estimats adolescents.

Aquest llibre recull, esclar, manaments tan significatius com Comptaràs fins a 10… o fins al número que calgui. Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t’ho pregunta, Recordaràs que l’adolescent fonamentalment menja, dorm i s’arrossega o el bàsic Recordaràs com et senties tu quan eres adolescent.

MYSTERY BOX

Al Mopi es dona molta importància a les rutines i hàbits que des de I3 es treballen de manera sistemàtica. Quan fem anglès a l’aula es creen una sèrie de rutines inicials per poder contextualitzar i situar als infants. a

Hello! Ok! Good!

Aquestes rutines les iniciem amb el que anomenem: “Mystery Box”, una capsa on hi ha amagat un titella i els diferents materials que farem servir en aquella sessió. El titella ens acompanya durant tot el curs i a cada sessió ens recorda el que vam fer a la sessió anterior tot cantant una cançó.

D’aquesta manera ens ajuda a situar-nos i a preparar-nos per continuar aprenent sobre el tema que estem treballant. Un cop hem acabat les activitats cantem sempre una cançó de tancament de sessió i acomiadem al titella.

DES DE BELLVITGE… OBERTS A L’UNIVERS

Manel Fernández Coordinador de la NEI de primària

Un any més, l’alumnat de 5è NEIPRI, han realitzat, durant aquest segon trimestre, el projecte: “Barcelona, ciutat o asteroide?” En aquest projecte els nois i noies de 5è, de la mà de la figura del gran astrònom Josep Comas i Solà (1868–1937), primer director de l’Observatori Fabra de Barcelona, s’inicien en el gust per l’observació astronòmica i el coneixement científic de l’univers i d’una manera més detallada, dels planetes i dels altres cossos celestes que formen el nostre sistema solar.

Des de ja fa un parell d’anys, comptem per aquest propòsit, amb l’ajuda de “CEL OBERT”, una empresa familiar que es dedica a la divulgació de l’astronomia. En concret, els científics de “CEL OBERT”, ens visiten per oferir-nos una activitat que consta de dues parts ben diferenciades i alhora complementàries, i que són el fonament de tota activitat científica: d’una banda l’observació i d’una altra l’experimentació.

Enguany, el dia 9 de febrer, ens van visitar i durant tot un matí, ens van fer participar de manera activa de la seva proposta científica. Pel que fa a l’observació, els alumnes van entrar en un planetari mòbil, format per una cúpula inflable, on van poder viatjar per l’espai en un viatge de 360º gràcies a una interessant projecció d’imatges i sons amb qualitat 4k. La segona part de l’activitat va consistir en la realització d’experiments a l’aula, on una parella de científics, d’una manera participativa i amena en les seves explicacions, van ajudar a comprendre a l’alumnat les característiques físiques i químiques dels planetes i dels altres elements del nostre sistema solar.

Com a cloenda, tots els alumnes de la classe varen participar del llançament d’un coet des del pati de l’escola.

Estem ben segurs que en Josep Comas i Solà estaria ben orgullós d’aquests alumnes que, més d’un segle després, aixequen amb la mateixa il·lusió i ganes de coneixement, la seva mirada cap al cel.

ESO - NEI

2n PREMI AL MILLOR CLIPMETRATGE!

L’enhorabona al grup d’alumnes de 1r d’ESO de Jesuïtes Bellvitge que han obtingut el segon premi del concurs

XV Festival de clipmetratge organitzat per Mans Unides, aquest ha estat atorgat per l’Escola Superior de Cinema Audiovisual de Catalunya (ESCAC).

El concurs demanava poder mostrar com aborda el mal ús dels recursos sostenibles, destacant la “cara A” i la “cara B” d’aquesta qüestió.

“Amb aquest curtmetratge hem volgut ensenyar a la gent que contamina, com s’han de fer les coses. Nosaltres mostrem el que una ampolla de plàstic els pot fer als animals marins, i volem fer recapacitar al públic sobre què provoca la contaminació, no només als animals marins sinó també a nosaltres mateixos, ja que ingerim el que mengen els animals, que és el que nosaltres tirem. Si no parem, les espècies marines s’acabaran extingint. Així que l’últim esperit ens mostra unes solucions perquè en el futur no passi això, i així entre d’altres podem evitar tantes extincions d’animals. Esperem fer recapacitar a la gent i salvar el món!”

El desenvolupament de la sostenibilitat mars enverinats fam i contaminació: retrat d’una societat tu saps el que estàs fent?

EQUIP GUARDONAT

Volem reconèixer l’esforç i bona feina de tot l’alumnat de 1r d’ESO i als seus docents, per completar amb èxit el producte final que els demanava el projecte: “El teu punt de vista pot canviar el món” on van haver d’investigar per conèixer les desigualtats en el món i com aquestes provoquen moviments migratoris fent que les persones s’hagin d’enfrontar a riscos amb un alt cost.

Us animem a veure les creativitats dels finalistes de cada classe que es van presentar al concurs.

A 4t ESO DECIDIM PER CRÉIXER

L’acompanyament en l’Orientació dels Estudis Postobligatoris

Núria Franch Colilles

Directora ESO (NEI-TQE)

Els alumnes no gosen triar FP perquè encara creuen que no té prestigi socialment, i en té més del que es pensen: necessitem gent formada tècnicament i que entri ja en el mercat laboral.

Dani Tello Tutor

Aconsellar el camí d’estudis adequat i d’èxit per cadascú és la nostra feina des del departament d’orientació psicopedagògic

Pilar Ruiz Psicopedagoga

No sé què fer després de l’ESO …; jo vull continuar estudiant, però no sé què; tinc clar que vull fer batxillerat, però no sé de quina modalitat; quina sort! Començaré cicles formatius, el que m’agrada!; quins estudis fer en un futur?; que puc fer per continuar estudiant?; quanta tria!, no sé què triar... Alumnes

Aquestes són les qüestions que durant el primer trimestre, el tutor de 4t ESO escolta dels alumnes tutoritzats. L’últim curs acadèmic de l’etapa secundària obligatòria té un ritme acadèmic intens, al mateix temps que afloren reflexions personals entorn del futur de cada un. Quin horitzó hi ha després dels estudis obligatoris?

En la nostra escola, l’acompanyament de l’alumne per a la presa de decisions és l’objectiu principal del programa de tutories de 4t ESO. Direcció, equip de tutors, psicopedagoga, psicòlegs, consiliari i equip docent s’activa per a donar resposta a aquest acompanyament.

L’alumnat expressa els neguits, inquietuds, encerts, fracassos, aspiracions … al gener en un taller de discerniment a la ignasiana (DALI) i que es fa fora del centre; mirada introspectiva i mirada grupal per destriar interessos en allò que seria un pas més en el projecte vital de cadascú. Una aturada que serveix a l’alumne per agafar empenta i sentit cap a on fer recerca en els estudis posteriors que poden interessar.

A més, durant el mes de març es despleguen tot un seguit de xerrades informatives sobre què vol dir estudiar FP versus estudiar Batxillerat; i també, són interessants els itineraris formatius des de cada tipus d’estudis i possible sortides futures que es presenten a alumnat i famílies.

Hi hem d’afegir que des de fa anys, l’escola confia a professionals externs un estudi psicopedagògic per a retratar l’alumne/-na i presentar-ne les aptituds i recomanacions per a estudis posteriors.

Treballem des de les tutories aquella informació que pot ser d’interès recollir en la visita al Saló de l’ensenyament. Les entrevistes tutor-família-alumne en el segon trimestre van enfocades a compartir orientació i visió formativa de llarg recorregut. A més, aprofitant que a la nostra escola es pot estudiar Batxillerat científic, humanístic, social i tecnològic, s’organitzen tutories entre alumnes d’un nivell i l’altre, per traspassar informació. Els alumnes de Cicles Formatius de Grau Mig de l’escola també fan mostra d’aquelles famílies professionals que poden estudiar a Jesuïtes Bellvitge.

Per a nosaltres és important que l’alumnat sàpiga fer un pas endavant per créixer amb èxit com a persona en una etapa formativa de vital importància.

BATXILLERAT

TALLER DALI

DALI

El passat 15 de març, dins les activitats de la Setmana Ignasiana, els i les alumnes de 1r de batxillerat van anar a la Residència Salesiana

Martí Codolar, juntament amb els tutors i tutores, a fer el Taller de Discerniment a la Ignasiana (DALI)

Blanca Pascual Coordinadora Batxillerat

DALI

En aquesta experiència de sentit, que continua el treball començat a 3r i 4t de TQE, partim del conte dels dos llops per tal de donar estratègies als i les alumnes a l’hora de prendre decisions per continuar creixent i no deixar-se arrossegar. Es tracta que els i les alumnes aprenguin a decidir per ells i elles mateixes sense por a equivocar-se a partir de conceptes i exercicis que se’ns proposen des de l’espiritualitat ignasiana. No tot al taller DALI és treball, també és una oportunitat de compartir vivències amb el grup de tutoria, amb la classe i, en general, amb tot l’alumnat de 1r de batxillerat, ja que es combinen moments de reflexió i silenci, amb d’altres de joc i convivència, tot gaudint de l’espai que ofereixen els jardins de la instal·lació. A més, tot plegat emmarcat dins el programa d’acompanyament tutorial , perquè és un dels moments del curs en què, com a tutors i tutores, podem trobar espais de relaxació i tranquil·litat que ens permeten parlar, sense presses, amb els i les nostres alumnes.

He après sentint el que deien els meus companys i companyes. No sé si sabré decidir, però ara sé com afrontar les decisions. I, sobretot, ara sé que no estic sola.

Alumna

1r Batxillerat

Formació professional

TÈCNIC/A EN…

Sanitat Empresa

Cures Auxiliars Infermeria

tècnic/a

Gestió Administrativa

Informàtica i comunicacions

Sistemes Microinformàtics i Xarxes

Informàtica i comunicacions

Administració de Sistemes Microinformàtic

Ana González Alumna Raquel Moreno Alumna

Paula Moreno i Jesús Fortea Alumnes

Àlex Ventura i Eric Alcazar Alumnes

Empresa Serveis socioculturals i a la comunitat

Administració i Finances

tècnic/a

Informàtica i comunicacions

Informàtica i comunicacions

Sanitat

Ensenyament i Animació Socioesportiva Educació Infantil

Desenvolupament i Aplicacions Web

Higiene Bucodental

David Iglesias Alumne Aidoun i Alba Alumnes

Olga Clemente Alumna

Oriol Martí i Alex Ruiz Alumnes

Valentina Timana i Iris Catalan Alumnes

PASTORAL

ENTREVISTA AL PARE MACOBY

Margarita Mercader

Tutora de 1r ESO-NEI i refent social de Jesuïtes Bellvitge

Un jesuïta de la República Dominicana, en pare Macoby, ha vingut per a fer els seus últims vots com a membre de l’orde.

Durant la seva estada, ha compartit la seva experiència a l’escola Joan XIII, enriquint la nostra comunitat amb la seva perspectiva i dedicació. Hem tingut el privilegi de gaudir de la seva saviesa i compromís mentre treballava amb els alumnes a l’escola. A més, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo, permetent-nos conèixer més sobre la seva vida, la seva vocació i la seva tasca pastoral. La seva presència ha estat inspiradora. La seva presència ha estat un regal que ha reforçat els nostres llaços i ha enriquit les nostres vides.

Estem agraïts per la seva dedicació i saviesa compartida.

¿Cuál ha sido tu motivación principal para dedicar tu vida a la orden jesuita y cómo ha sido tu experiencia en este camino hasta llegar a tomar tus últimos votos?

Yo a los jesuitas los conocí cuando tenía uso de razón, no sé 7 años. Desde muy pequeño los padres jesuitas iban a mi casa. El padre Luis, padre Guillermo, padre Manolo, padre José Núñez y otros padres pasaron por mi casa, pero no solo por mi casa, por el barrio entero. Yo tenía contacto con los jesuitas. Pero yo no pensaba en la vocación sacerdotal. Fui creciendo en la iglesia, mi mamá me llevaba. A nivel personal, si tengo contacto con Dios. Yo tenía admiración, cierto respeto a las cosas de Dios. Para mí el templo me hablaba de Dios. Una relación con Dios que yo no le ponía nombre. Ya después fui creciendo y voy viendo que mi vida tiene que ver con la gente, con los seres humanos. Como que yo me proyectaba siempre con los seres humanos. Y eso me tocaba mucho. Cuando había problemas sociales fuertes yo estaba ahí siendo solidario. También mis problemas de pobreza. Yo vengo de una familia pobre. Había otras familias que también tienen más problemas que la mía. ¿Qué me motivó a mí para dedicarme a esto? Pues es como la pasión que yo sentí para trabajar con los seres humanos. Por trabajar en la solidaridad, acompañamiento, fraternidad, con los seres humanos. Y esto yo lo conseguí en Jesucristo. La desigualdad que yo veía en mi barrio entre ricos y pobres eso a Cristo no le gustaba. Conecté mi vida con todo lo que tiene que ver con la vida cristiana. Yo conecté mi vida con esto. Y entonces ¿Por qué jesuita? Primero porque trabajaron en mi casa, en mi barrio y los conocía a ellos. La motivación para ser jesuita viene de Dios. Los jesuitas estaban en mi barrio con los necesitados y eso me llamó la atención. Cumplo 11 años de sacerdote

entrevista

y lo que he visto era bonito. Todo lo que yo pensé cuando era muchacho, yo lo encontré en los jesuitas. Los jesuitas no somos perfectos, pero tratamos de conectar con la gente. Que se cuide a los vulnerables. Que se respete la dignidad y los derechos de la gente. Esto me llamó mucho la atención.

¿Qué diferencias has encontrado entre la labor pastoral y social que realizabas en la República Dominicana y las necesidades y realidades

que encuentras en la comunidad de Bellvitge?

La Parroquia o la comunidad cristiana de Bellvitge y la parroquia de la República Dominicana, “los Barrios” tienen una misma historia. A este barrio empezaron a venir un grupo de emigrantes. Vinieron los jesuitas. Lo mismo que pasó en mi barrio. Los barrios crecieron poco a poco y las mismas dificultades de aquí las teníamos allá, con el gobierno, los militares. Me doy cuenta de que hemos hecho el mismo camino en diferentes momentos de

la historia. Aquí en Bellvitge y en “Los Barrios” de donde yo vengo, cuando se inició este proceso se trataba de levantar la dignidad de las personas. Bellvitge y Los barrios tienen como el mismo cimiento.

El trabajo social que se hace es buenísimo. De verdad tienen aquí una parroquia de puertas abiertas, de fraternidad, que quiere acompañar a los seres humanos. Todos los espacios de la parroquia están a disposición de barrio y eso es lo que el padre Carles me ha mostrado. Y también los

entrevista

feligreses. Hay un acompañamiento bonito. Una cosa bonita que tiene la parroquia es acompañar, estar con la gente. Que la gente conozca a Cristo, en esa manera de donación. Para mi la parroquia está muy abierta; muy chévere. Nosotros, en mi barrio también tenemos mi parroquia así, bueno, tenemos más problemas de economía, más familias pobres y menos personas preparadas intelectualmente. Hay una diferencia con nuestra parroquia en la presencia de jóvenes. En nuestra parroquia hay mucha presencia de jóvenes. Están presentes en la parroquia, van a misa. Colocan la vida en la Fe. En Bellvitge hay una gran población de 60 años. En la R. Dominicana tenemos personas mayores, pero muchos de 15 o 20 años que asisten a la iglesia. Yo siento, tal vez, que eso deberíamos tratarlo. Que la gente joven sintiera eso. Pero en las demás cosas se trabaja para dignificar a las personas.

Como jesuita de la República Dominicana, ¿cómo ha sido tu experiencia trabajando con los alumnos en el colegio Joan XXIII? ¿Qué aspectos destacarías de esta experiencia educativa?

La relación entre los colegios de R. Dominicana y el Juan XXIII son diferentes contextos, diferentes procesos. Aquí se ha vivido el proceso de separación entre iglesia y Estado y eso se percibe en la cultura española. En las personas más jóvenes que

han bebido de una línea cultural que la iglesia no tiene sentido. Las familias no tienen esa base de Fe comprometida. En R. Dominicana desde que se levantan se hacen la señal de la cruz; se reza el padre nuestro y Ave maría des de los 7 años, 5 años, porque las familias se lo enseñan. Hay una relación con Dios muy fuerte. Allá no es tan marcado la separación de iglesia y Estado. Eso ayuda, a que nosotros los sacerdotes, podamos trabajar más en ese tema. Hay una cierta resequedad acá. La formación de este tema no está tan presente. Aquí me sentí muy acogido con los muchachos des de lo que yo soy como sacerdote. Aunque lo que llega a R. Dominicana desde España es negativo. Como que la iglesia no sirve, está desfasada. Aquí el nivel religioso, me he sentido acogido, respetado, en el Juan XXIII. Sí faltaría, tal vez, esa visión religiosa. Los muchachos, no sé si Margarita lo puede corroborar, son receptivos y no lo ven como malo, sino como bueno. Me sentí bien. Perfectamente acogido. Con relación a la cercanía, la espontaneidad libre, los muchachos son libres, muy seguros. Tienen una identidad marcada. Saben cuestionarse. No aceptan cualquier si o no. Tiene que ser muy reflexionado. Eso me gustó mucho de ellos. Esa cercanía que tienen. Hablan, te abrazan, te besan. En R. Dominicana no son tan receptivos. Son más callados. Aquí en el primer día, me tenían como de su familia. Aquí se nota que todos son iguales. Son más abiertos, te sa-

entrevista

ludan por la calle y eso me ha gustado mucho.

Además de tu labor en el colegio, ¿qué otras actividades o servicios has realizado en la parroquia durante tu estancia en Bellvitge? ¿Cómo han sido recibidas por la comunidad local?

Aquí llegué y el padre Carles me hizo un esquema de trabajo. Comencé a acompañar emigrantes. Aquí en la Vinya con la Srta. Laia y Adri, acompañé a muchachos de 11-12 años de diferentes nacionalidades. Le hacíamos la tarea de la escuela, leíamos cuentos. Acompañamos a niños de 15 años de procesos difíciles de la adolescencia, esa transformación de cuerpo y mente. Fue muy bien. Otro espacio, un grupo de señoras “La esperanza”. Les leía el evangelio y se lo explicaba. Me acogieron muy bien. Otro grupo con Andrea y Puri con zumba. ¡Qué bien! Yo les di un ritmo de mi país, la bachata.

Las misas fueron excelentes. Celebré misa el domingo y jueves. Acompañé a personas a conversar de la vida, cosas de familia.

Con todo este contacto y con el padre Carles y los jesuitas, me encontré como uno más entre ellos, sin diferencias. Me sentí acogido. Me sentí en casa.

¿Podrías compartir alguna anécdota significativa o experiencia que hayas tenido

mientras trabajabas con los alumnos en el colegio Joan XXIII o en la parroquia?

Me llenaba de alegría cuando los muchachos me preguntaban cosas de mi país. La palabra chévere, chévere, se les abría los ojos como diciendo “¿qué me está diciendo con chévere?”

Otra anécdota: cuando en el barrio, los muchachos me saludaban con chévere o Macoby. Los muchachos me pusieron a bailar. Tuve que bailar un poco de su baile.

Pero me gustó mucho ver a los muchachos en la oración. De la mentalidad que yo tenía acá a la mentalidad que me voy es bien diferente. Cuando les dije a los muchachos “vamos a cerrar los ojos para orar” yo pensaba que ninguno los iba a cerrar y todos los cerraron; y Margarita me decía que hasta los que son más reacios y molestos, lo hacen y cierran los ojos. En tu opinión, ¿cuál es el papel de la educación en la formación integral de los jóvenes hoy en día, tanto en España como en la República Dominicana, desde una perspectiva jesuita?

Para esta pregunta tienes que hacer una tesis doctoral (ríe). Tenemos 2 contextos diferentes. España tiene un contexto, con una historia muy larga. Muchas Instituciones, como la Iglesia están presentes positiva y negativamente. En la R. Dominicana tenemos una realidad muy diferente. Hay que saber que somos seres humanos. Lo que nos unifica es que somos seres

humanos. La formación que tenemos que dar en todo el mundo es la valoración y respeto a la humanidad. Todos los seres humanos tenemos que trabajar esta parte. Nosotros, que tenemos las mismas necesidades, mismo color de sangre, misma antropología, … Todos nosotros somos lo mismo. Nos diferencian las culturas y las barreras que nosotros colocamos. A pesar de las diferencias debemos tener una formación basada en los derechos de seres humanos. Hay que formar para que sean líderes. Pero líderes en la igualdad, en la valoración de la persona. Yo como jesuita y cristiano, es lo que he conocido y conmovido en mi vida. Es lo que Jesucristo me ha enseñado y también la iglesia. La tecnología apaga esta conciencia que sólo los humanos podemos tener. Esto la tecnología lo ha apagado. Tenemos que trabajar en este tipo de formación, donde la verdadera enseñanza sea la valoración humana. Esto es lo que Cristo quiere. Yo sé que esto, aquí en España, se ha trabajado mucho. Esto es lo que Cristo presenta: que se valore el ser humano. Que el ser humano sea feliz. Pero hay que darle herramientas para que sea feliz. Los jesuitas trabajamos mucho esa parte; que no somos perfectos, pero creemos en esa formación.

Se puede cambiar el mundo. Hacer que las personas se valoren así para que puedan valorar a los demás desde lo que son. Me parece a mí sería una base que la educación tenía que tener como prioridad.

Alejandro Merallo Cap d’esports MENOF

El basquetbol està experimentant un creixement significatiu a la nostra escola, destacant com a referent al barri de Bellvitge. Amb una estratègia que emfatitza el desenvolupament dels nivells més bàsics en la formació, el nostre centre vol treballar les habilitats i la passió per aquest esport des de la base. A mesura que els jugadors i jugadores avancen de categoria, continuen la seva formació al club CB Bellvitge (a partir de categoria mini), que treballa braç a braç amb l’escola amb objectius i tècnics de forma conjunta.

El recentment renovat pavelló simbolitza el compromís de l’escola amb aquesta millora contínua. Aquesta instal·lació, inaugurada a l’abril, proporciona a tots els jugadors i jugadores un espai modern i atractiu per poder competir i fer entrenaments de qualitat. Fent evident el compromís de l’escola de fomentar el basquetbol per a tots els estudiants.

L’estructura del club, actualment amb 15 equips entre totes les categories, permet als nostres jugadors i jugadores aprendre dia a dia per tal de superar-se. Aquesta exigència està fent elevar el nivell de l’esport a l’escola, tot deixant una empremta molt positiva a la comunitat de Bellvitge.

CB Bellvitge

QUÈ HEM OFERT DES DE L’AMPA DURANT EL 2n

TRIMESTRE?

Junta de l’AMPA

Hola, famílies! Fem un repàs de les activitats que ha emprès l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes.

Si vols posar-te en contacte amb nosaltres pot escriure un correu a ampa.joan23@fje.edu i també pots seguir-nos a l’Instagram

Donant suport a l’Espai de Famílies, l’AMPA va col·laborar amb la xerrada de la Fundació Vicky Bernadet sobre la prevenció de les relacions abusives. En aquesta formació, els pares i mares vam poder conèixer eines per tal de prevenir, detectar i actuar davant l’abús sexual infantil. I és que, com a família, hem de crear espais de diàleg i de confiança on els infants i adolescents puguin expressar-se i conèixer els seus drets.

També al gener, vam voler donar un impuls al servei de reutilització de roba escolar del que poden beneficiar-se tots els socis, i vam organitzar una pop-up store o tenda fugaç, que es va situar a l’entrada del pati. L’objectiu va ser atraure a famílies que ignoraven aquesta tasca que porta a terme l’AMPA i que coneguéssiu les mares que se n’encarreguen. Junt amb aquesta paradeta, es va oferir també un berenar saludable a tots els que us hi acostàveu, on hi havia a la vostra disposició pomes, mandarines i plàtans, entre altres. I com els tallers de disfressa estaven a punt d’iniciar-se la següent setmana, vam treure el llampant photocall de furgoneta hippie, perquè grans i petits en gaudíssiu, us féssiu divertides fotografies i us engresquéssiu a participar en la rua de l’AMPA.

Així que el febrer va ser el mes del Carnaval. Seguint la línia de força d’enguany a l’escola “Viure per amor”, vam anar a parar al moviment hippie, caracteritzat pel pacifisme, l’amor lliure i la fraternitat universal. Durant dues setmanes, els voluntaris de l’AMPA es van encarregar d’organitzar i super-

visar els tallers de disfressa, on es van confeccionar les vestimentes més psicodèliques. El matí de la rua feia goig veure la nostra comparsa desfilant pels carrers de Bellvitge, repartint bones vibracions i molt “Flower Power!”

Al març tocava commemorar el 8M, Dia Internacional de la Dona, amb una iniciativa on van poder participar tota la comunitat educativa del centre. Les famílies més artístiques de l’AMPA van crear un original bosc dels desitjos que es va instal·lar a la biblioteca, on es van poder anar enganxant missatges en forma de papallones liles. Aquests missatges expressaven reivindicacions històriques de les dones, anhels socials, reflexions sobre la igualtat entre sexes i agraïments a dones que han marcat la nostra vida. Val a dir que el resultat va ser molt emotiu i només podem agrair la col·laboració de tothom. A part, gràcies a l’assessorament de la Biblioteca de Bellvitge, les mares de l’AMPA van crear plafons amb biografies de dones que han fet o estan fent història, perquè serveixin d’inspiració als nostres fills i filles. Aquests murals tan interessants van estar decorant els passadissos del centre durant tota la setmana. I de manera paral·lela, la comissió “Art Attack” estava preparant els decorats i els personatges del contacontes familiar sobre una particular Caputxeta Vermella. Menuts i no tan menuts van poder assistir a la representació de la història, que tot seguit va comptar amb una dinàmica sorpresa, en la que els infants havien d’expli-

car-nos com s’haguessin desfet ells del malvat llop, utilitzant elements que els vam oferir, com per exemple una flauta, una patata o unes pinces d’estendre.

Deixant de banda aquestes activitats tan lúdiques, encara aquest segon trimestre hem enllestit les gestions del carnet “Fem Barri” i ja els hem repartit a gran part de les famílies interessades. Com ja molts sabeu, aquest és un projecte dut a terme per les AMPA’s i AFA’s de Bellvitge - El Gornal amb la col·laboració de 58 comerços i parades de mercats del barri, en els quals, les famílies que sou sòcies, mostrant el carnet, podeu gaudir de descomptes i ofertes. La finalitat del projecte és fomentar el comerç de proximitat i, a la vegada, ajudar a l’economia familiar.

I, a part d’aquestes actuacions més visibles, continuem fent xarxa, fent-nos presents a les reunions de “360 Educació a temps complet”, informant-nos del que s’organitza al barri a través de la “Comissió de Festes de Bellvitge” i assistint a les presentacions de “Missió Bellvitge”.

En aquests moments, ja estem organitzant la festa de final de curs, que només serà possible si tots/es hi col·laborem. Per tant, si vols ajudar en l’organització de la festa, posa’t en contacte amb nosaltres i

Ampatitza’t!