

per Jesuïtes Bellvitge - Centre d’Estudis Joan XXIII
Av. Mare de Déu de Bellvitge 110, 08907 L’Hospitalet del Llobregat.
Tel.: 93 335 15 43 Fax: 93 335 66 70
E.mail: info.joan23@fje.edu www.joan23.fje.edu.
4
EDITORIAL DEVASTACIÓ I SOLIDARITAT EN MOMENTS CRÍTICS
8 ESCOLA SANT JORDI
10 MOPI UN DIA A L’AULA D’INFANTIL TRES
12 PRIMÀRIA PADRINS LECTORS
14
ESO - NEI TALLER DE TEATRE DE 1R ESO (NEI): DESCOBRINT EL TEATRE A LA PREHISTÒRIA
20 PASTORAL PAUSA AMB SENTIT: EXERCICIS ESPIRITUALS
15
ESO - NEI L’ACTRIU, MAR ULLDEMOLINS I SARRET, ENS APROPA AL SEU MÓN: EL TEATRE
22 PASTORAL EL ÚLTIMO BAILE DE FRANCISCO
16
BATXILLERAT DESPRÉS DEL BATXILLERAT, QUÈ?
18 FP ET VOLEM AQUÍ
24
MENOF TORNEIG SOLIDARI D’ESCACS DE JESUÏTES EDUCACIÓ
26
AMPA EL MINI CLUB DE LECTURA DE L’AMPA
El proppassat dia 19 de desembre, més de tres-centes persones ens vam aplegar al Joan XXIII per retre un homenatge sorpresa, emotiu i merescut a en Natxo Velasco, sj. La trajectòria d’en Natxo Velasco a l’escola Joan XXIII no es pot mesurar només en anys de dedicació —que ja serien prou per admirar—, sinó en la profunditat de la seva influència, en la força del seu compromís, i en la petjada indeleble que ha deixat en cadascuna de les persones que l’hem conegut.
En Natxo segueix representant encara avui, als seus 89 anys, és aviat dit, la història viva del Joan XXIII. Porta anys jubilat, però està més a prop que mai al costat de les persones que treballem, han treballat o s’han topat amb ell en algun moment de la seva vida. Perquè el més curiós i significatiu de tot és que en Natxo és l’únic jesuïta que no s’ha mogut mai de Bellvitge, des de l’any 1968!, des del moment en què la companyia va encarregar-li juntament amb altres jesuïtes, iniciar una missió al barri de Bellvitge.
En aquell moment el barri estava en plena construcció i les mancances estructurals, serveis bàsics i instal·lacions brillaven per la seva absència. Hi havia molt a fer, molt a construir, però amb l’ajut d’algunes famílies laiques compromeses, el somni esdevingué una realitat. L’objectiu era dotar d’esperança i d’oportunitats a una generació de joves que creixien en un entorn carregat de reptes socials, laborals , etc, entenent que l’educació era la clau per a transformar vides i van lluitar perquè la igualtat d’oportunitats no fos només un ideal sinó
una realitat tangible. En Natxo, juntament amb altres jesuïtes, defensava que qualsevol noi o noia, independentment de la seva procedència o nivell social, tenia dret a una educació de qualitat, a un futur millor, a una feina digna, a un ascens social merescut. Així va néixer l’escola Centre d’Estudis Joan XXIII, avui Jesuïtes Bellvitge.
Amb una mirada sempre atenta i un somriure que inspirava confiança, en Natxo ha estat molt més que un docent, un company o un referent: ha estat ànima, cor i motor d’una escola que ha sabut fer créixer . La seva passió per l’educació, el seu esperit crític, la seva tendresa quan calia i la seva fermesa quan era necessària, han deixat una empremta que travessa generacions.
Ell ha entès sempre que educar no és només transmetre coneixements, sinó acompanyar, escoltar, estimar. I aquesta manera de fer, tan seva, tan genuïna, és la que ha fet que avui puguem dir, sense por d’exagerar, que part de l’essència de Joan XXIII porta el seu nom.
En Natxo, juntament amb altres jesuïtes, defensava que qualsevol noi o noia, independentment de la seva procedència o nivell social, tenia dret a una educació de qualitat, a un futur millor, a una feina digna [...].
En un món que sovint sembla oblidar la importància de l’empatia i la solidaritat, hi ha persones que esdevenen fars de llum i esperança, guiant els altres cap a un futur millor. En Natxo és una d’aquestes persones excepcionals , que ha forjat la seva vida amb la força del compromís social, l’acompanyament a les persones i la creença ferma en el poder transformador de les segones oportunitats. El seu camí és una inspiració constant. Amb una dedicació infatigable , ha estat i és un motor de
canvi per a aquells que han trobat en ell una mà estesa, un cor obert i una veu que clama per la llibertat i la justícia. En Natxo encara avui acompanya moltes vides en moments de fragilitat, oferint suport, escolta i un amor incondicional que transforma ferides en força i dificultats en oportunitats. La seva tasca no només ha marcat profundament aquelles persones que hem tingut la sort de creuar-nos en el seu camí, sinó que ha sembrat llavors de canvi en tota una comunitat.
A l’acte d’homenatge s’hi van congregar persones de diferents generacions que han passat per l’escola. Des de membres de la seva família, passant per Jesuïtes, representants del Patronat J23,
Patronat FJE, Direccions generals, AMPA, mestres i professors, exprofessors, antics alumnes, amics i amigues. Tots li vam voler dedicar unes paraules sentides, de profunda estima i de gran admiració. La vetllada la vam iniciar amb una eucaristia, seguit de parlaments cap a la seva persona amenitzats amb peces musicals interpretades per alumnes de l’escola i rematades per un popurri de fragments de cançons d’ahir, d’avui i de sempre interpretades per un afamat grup de professors i exprofessors de l’escola que volien destacar el compromís per la llibertat, la igualtat, els drets fonamentals de les persones i la justícia dels quals en Natxo n’ha fet sempre la seva bandera. Per acabar, vam sopar
entaulats al voltant de les taules on va ser el moment de recordar moments entranyables viscuts i compartits entre persones que feia anys i panys que no s’havien tornat a veure, reviure anècdotes passades i felicitar en Natxo per la seva empremta al Joan XXIII. Per a molts, en Natxo és molt més que un referent: és una força de la natura, un exemple de bondat, i un testimoni viu que, quan s’uneixen cor i acció, poden transformar vides i construir un món millor
,
Natxo, per ser far, brúixola i camí. Per tot el que has donat i pel que continuarà ressonant, encara que no siguis a l’escola el dia a dia. Perquè les petjades com la teva no s’esborren: arrelen, creixen i esdevenen llegat.
ESO-MOPI
Apadrinament lector ...
MOPI
Equip de mestres MOPI
L’escola s’omple de somriures i abraçades quan arribem al matí. Deixem la motxilla al penjador, ens posem la bata, posem l’esmorzar a la capsa i ens preparem per començar un nou dia.
El dia ha començat, la mestra i els infants inicien el matí des de la connexió i la calma. L’arribada es de manera propera i individualitzada per poder acollir cada ritme i necessitat. Mentre arriben la resta d’infants es troben diferents propostes del seu interès.
Primer , ens reunim a la rotllana , on parlem de com estem, quin dia és i quin temps fa. També, observem quines persones no han vingut a l’escola. Després, cantem cançons i escoltem com han vingut a l’escola els nostres companys/-es i, d’aquesta manera podem aju-
dar-nos perquè puguem tenir un gran dia. A més a més, la trobada de gran grup ajuda per explicar les propostes del dia i per acollir les seves necessitats i vivències
Un cop que ja estem concentrats i amb atenció estem preparats per apropar-nos els números, les figures geomètriques a través de situacions quotidianes. Les matemàtiques es viuen amb emoció i descoberta a través del mètode EntusiasMAT Cada dia ens endinsem en el món dels nombres amb materials manipulatius que ens permeten experimentar i comprendre els conceptes de
Arribada propera i individualitzada 1
Rotllana Per acollir les seves necessitats i vivències 2
Matemàtiques
Aprenem de manera lúdica i significativa
d’aturada, de relació i d’autonomia
Espai exterior Un espai ple d’emoció, d’exploració i de vivències molt enriquidor 5 Estona de calma Fem pràctiques de relaxació 6
L’hora de jugar
Cada racó de la classe amaga una aventura!
L’hora de dinar
Estona del comiat Moment clau, la comunicació amb les famílies 9
manera vivencial. Tot plegat ens ajuda a aprendre de manera lúdica i significativa, fent que les matemàtiques siguin una experiència divertida i engrescadora!
A mig matí, toca esmorzar! Obrim les carmanyoles i compartim converses i rialles mentre mengem. Un espai com a temps d’aturada, de relació i d’autonomia. I després cap a l’espai exterior! Correm, saltem, ens enfilem i fem volar la imaginació entre el tobogan i el sorral. Un espai ple d’emoció, d’exploració i de vivències molt enriquidores.
De tornada a la classe, toca una estona de calma, escoltem la nostra respiració, fem pràctiques de relaxació i compartim com ens hem sentit mentre jugàvem al pati.
Quan arriba l’hora de jugar, tot es transforma! A la cuineta preparem àpats deliciosos, al racó de construccions aixequem castells i a l’espai artístic pintem i enganxem gomets. Cada racó de la classe amaga una aventura!
Quan s’acosta l’hora d’anar a dinar, recollim, ens acomiadem amb cançons i ens preparem per anar a dinar.
I de sobte, el dia s’ha acabat! Cantem una cançó de comiat com a ritual, ens acomiadem recordant moments del dia L’estona del comiat és igual d’important que l’estona de l’entrada. De cop, es comencen a sentir passos al passadís… són les famílies que arriben! Les portes s’obren i les cares conegudes ens somriuen. Corrents, amb els ulls brillants d’emoció, els expliquem com ha anat el dia a l’escola. Aquest és un moment clau, la comunicació amb les famílies, per anar a la una família i escola, dipositar la confiança on poder expressar dubtes, alegries i observacions sobre el dia a dia dels infants.
Amb una abraçada i la motxilla a l’esquena, marxem cap a casa, sabent que demà ens espera un altre dia ple de màgia, rialles i noves aventures!
Durant aquest trimestre hem iniciat l’activitat de padrins lectors, una proposta conjunta entre els infants de 5è i 6è de la NEI i els més petits de la PIN.
Aquesta activitat consisteix a fer parelles d’alumnes de 5è de la NEI amb infants de PIN1 i de 6è de la NEI amb infants de PIN2
Els padrins lectors són una activitat molt enriquidora en què alumnes més grans ajuden als més petits a millorar la seva comprensió lectora, fomentant la lectura i el gust pels llibres. Aquest tipus d’activitat no només beneficia els nens petits, sinó també els grans, que desenvolupen responsabilitat i habilitats d’empatia i comunicació.
Per realitzar aquesta activitat cada setmana 18 infants de cada curs s’agrupen per parelles per fer l’activitat de lectura compartida i altres activitats de lectura.
En un primer moment els padrins lectors i els infants de la PIN llegeixen junts un llibre escollit de la biblioteca de l’aula de la PIN. Durant la lec-
exemple: “Què et sembla aquest personatge?” , “Per què creus que va fer això?” o “Què t’ha agradat més de la història?”
Després de llegir una estona fan una activitat lectora, que ha anat canviant en cada sessió. Per exemple: creació d’un punt de llibre , fer una comprensió lectora amb preguntes, una endevinalla …,
Els alumnes que es queden a l’aula realitzen altres activitats que promouen la motivació per
tura, els padrins van ajudant els infants més petits a seguir la història, a comprendre el que llegeixen i a resoldre dubtes sobre les paraules.
Els infants més grans poden fer preguntes als petits per assegurar-se que entenen el que llegeixen.
Quan acaba el moment de lectura compartida es fan preguntes sobre la lectura que han fet per fomentar la reflexió i la comprensió, com per
la lectura, com les converses literàries o la recomanació de llibres entre els infants.
L’apadrinament lector és una activitat molt valorada tant pels infants més petits com els més grans. Esperen amb molta il·lusió i entusiasme l’hora de fer l’apadrinament lector.
Això promou la interrelació entre els grans i els petits de l’etapa i dona peu a realitzar altres activitats interedats.
Ramon Tarragó Professor
Per què apuntar-se a la matèria optativa de taller de teatre als onze o dotze anys?
Ara que ja hi ha passat més de mig curs, crec sincerament que és una experiència enriquidora i divertida per als nois i noies. A través de diferents activitats escèniques i teatrals, desenvolupen la creativitat, milloren la seva expressió oral i corporal, i guanyen confiança en si mateixos. A més, el teatre fomenta el treball en equip i l’empatia, ajudant-los a connectar amb els altres d’una manera més natural. També és una oportunitat per perdre la por de parlar en públic i per aprendre a gestionar les emocions d’una manera saludable.
Al llarg del primer, trimestre , després de fer una breu introducció sobre l’ època de la prehistòria , vam dividir la classe en dos grups, cada un dels quals va crear una representació on es posava de manifest com era el teatre en aquells temps, un teatre estretament vinculat a les seves creences i a les activitats quotidianes. Ho voleu veure? Sí, oi? Doncs, mireu el vídeo que esperem que us agradi.
La visita de Mar Ulldemolins a l’alumnat de 1r d’ESO que cursa la matèria optativa de Teatre va ser una experiència enriquidora i inspiradora. Des del primer moment, va captivar els estudiants amb la seva proximitat i passió pel món de l’escena. Al llarg de la sessió, ens va mostrar diferents imatges dels seus papers i ens va sorprendre la seva professionalitat: com darrere d’una interpretació no només hi ha la feina de memoritzar un paper, sinó un treball de recerca i estudi per comprendre aquell personatge, la seva manera de ser o de pensar o de moure’s, el seu context històric i social...
També ens va insistir més d’un cop en la feina, a vegades desconeguda o poc valorada, dels tècnics de llum, de so, dels escenògrafs, dels responsables de la caracterització i vestuari, de l’attrezzo. Un conjunt de perso-
nes que fan possible que s’alci un teló i cobrin vida uns personatges que eren presoners de pàgines de paper escrites.
Després d’un torn de preguntes, l’alumnat del Taller de Teatre van pujar a l’escenari per realitzar un parell de jocs teatrals, basats en la improvisació: el primer jugava amb la posició del cos; el segon, amb la paraula, el ritme i la gestualitat. Va ser una estona agradable que ens va permetre apropar-nos al teatre des d’un vessant més professional.
Mar Ulldemolins i Sarret, va descobrir el teatre mentre estudiava el batxillerat científic i, a l’instant, se’n va enamorar, sent des de llavors la seva vocació i passió.
Gràcies, Mar, per la teva predisposició, simpatia i afabilitat. Esperem tornar-te a veure en breu en algun escenari fent allò que t’omple de vida: interpretar.
BATXILLERAT
L’alumnat de 2n Batxillerat haurà de prendre decisions sobre quins estudis voldrà fer quan acabi el batxillerat. És important continuar formant-se per a ser professionals amb futur. A partir del setembre d’aquest any podrà estudiar Formació professional o un Grau universitari. Per això, des de les tutories es presenten les propostes formatives diverses i els tutors orienten les decisions de manera individualitzada.
Xerrada informativa sobre els estudis d’FP i l’oferta a les nostres escoles jesuïtes, tant per alumnes com per a les famílies.
L’alumnat interessat en Cicles Formatius de Grau Superior de la nostra escola poden fer una visita guiada a les aules.
Xerrada general FP per a informació famílies de 2n batxillerat
Des de la tutoria es presenta què són les PAU : nota d’admissió i nota d’accés. En el cas que es vulgui cursar un Grau en Educació infantil i Primària s’informa de les proves PAP , també.
Es visita el campus de la Universitat Autònoma de Bellaterra; es fan xerrades informatives sobre estudiar a la Universitat de Barcelona i també a la Universitat Politècnica de Catalunya
Es visita també el Saló de l’Ensenyament
Jornada d’orientació professional postbatxillerat per a l’alumnat.
Es realitza per a les famílies i alumnat una sessió informativa sobre les PAU i els requisits per a accedir a estudis universitaris
L’objectiu d’aquestes jornades és apropar l’alumnat de 2n de batxillerat a la realitat dels estudis postbatxillerat i a l’exercici de les professions en el món laboral actual . Sempre comptem amb la col·laboració de professionals de diferents àmbits que expliquen la seva trajectòria acadèmica i laboral, i aconsellen l’alumnat com afrontar el pas al món del treball. A més, en les taules rodones exalumnes de l’escola expliquen com és el pas del batxillerat als diferents graus i cicles formatius de grau superior.
El treball conjunt dels tres campus de Formació Professional de la xarxa Jesuïtes Educació ens permet aprendre contínuament, compartir experiències i construir un model educatiu innovador sòlid i rigorós.
Descobreix la nostra FP aquí
Coneix l’experiència d’una exalumna
El passat 9 de març, sis joves d’entre 15 i 17 anys, procedents de diferents escoles jesuïtes i sense gairebé cap relació prèvia entre ells, es van trobar a la Cova de Sant Ignasi, a Manresa, per viure una experiència molt especial: una versió reduïda, de quatre dies, dels exercicis espirituals que Sant Ignasi va escriure fa més de cinc-cents anys.
Amb l’acompanyament de la Jokiñe Miranda, directora de pastoral de la Xarxa, i de l’Alexis Bueno, jesuïta i Consiliari General de la Fundació Jesuïtes Educació, el grup es va endinsar en un espai de silenci, reflexió i connexió interior. Tot i les incerteses inicials, el recés es va convertir en una oportunitat per mirar cap endins i fer-se preguntes profundes: Qui soc? Com vull viure? Quin paper tinc en el món?
Els exercicis ignasians són molt més que una tradició antiga. Són una proposta per créixer com a persones, per escoltar-nos de veritat i per comprendre com podem viure estimant i servint els altres. A través de textos de l’Evangeli com el Fill Pròdig o el Sermó de la Muntanya, moments de silenci, dinàmiques creatives com treballar el fang, i espais de compartir, cada jove va anar fent el seu propi camí.
Un dels elements clau va ser, precisament, el silenci. Lluny de ser incòmode, es va convertir en una eina poderosa per connectar amb un mateix. Com deia un dels participants: “Quan t’escoltes, passen coses”.
Una de les imatges que més va marcar va ser la del relat que som pols d’estrella, i que tot allò que ens ha estat donat, ho podem retornar als altres. Aquesta idea va ajudar a donar profunditat al recés i a entendre que parar també és un acte de generositat.
El recés va acabar amb una mirada cap al futur: com portar tot això viscut a la vida de cada dia? Com deixar que aquestes reflexions siguin una brúixola? Potser el millor consell que va sorgir durant l’estada és aquest: saber trobar moments per aturar-nos i pensar si som nosaltres qui realment portem les regnes de la nostra vida.
En un món que va tan de pressa, parar no és perdre el temps. Parar és, sovint, el primer pas per viure amb sentit.
José María Rodríguez Olaizola, sj
No me veo muy capaz de sintetizar el pontificado de Francisco, estos doce años que llegan a su fin. No me cabe duda de que va a haber estos días balances hasta la extenuación. Análisis eclesiológicos, teológicos y humanos. Citas de sus encíclicas y de los Sínodos que ha convocado. Homenajes, críticas, algunas desde el afecto y desgraciadamente también otras despiadadas, aunque se disfracen de fidelidad a la verdad. No pretendo tampoco ser objetivo. Cuando se trata de alguien querido, la objetividad no basta. Y creo que para todo católico el Papa, de algún modo, lo es; es más que el máximo responsable de una institución, un líder o una figura en una jerarquía. Es alguien que mezcla lo paterno, es el maestro en el que uno confía, y es también quien con su vida apunta de manera especial a Jesús, a través de una cadena de nombres que conducen hasta aquel pescador que un día echó las redes fiándose de la palabra del Maestro. En mi caso, a la familiaridad se añade el ser jesuita. Compañero de Jesús en la misma orden religiosa.
Sus palabras a los jesuitas en tantas ocasiones fueron inspiradoras, claras y exigentes, pero ciertas, y al oírlas o leerlas, uno sentía que venían de un amigo en el Señor.
Su falta me hace sentir, primero, gratitud. Por lo mucho que deja. Porque ha removido seguridades, ha frenado inercias y ha hablado con palabras que para tantos resultaron fuente de consuelo. Porque ha hablado también con gestos concretos, en sus viajes a los márgenes, en sus caricias a los excluidos, en sus opciones por los intocables y en su cercanía a los más pobres . Porque ha puesto las bases para que, al menos, se pueda hablar de algunas cuestiones en las que los católicos necesitamos seguir buscando la Verdad —que es Jesucristo siempre— pero aterrizada hoy. Porque ha alentado la misericordia primero, y la esperanza después. Y ambas son muy necesarias en este tiempo implacable y derrotado. Porque ha sido profético en su clamor por la paz. Porque supo permanecer sereno ante ataques furiosos y risueño ante la tormenta
La felicidad no está en tener todo, sino en compartir con los demás."
PAPA
FRANCISCO
También siento tristeza. No porque muera. Eso llega al final de vidas bien vividas. La suya lo ha sido. Y la muerte es antesala de la resurrección. Tampoco es tristeza por las críticas. Esas son legítimas y algunas de ellas pueden ser válidas. Siento tristeza por todo el odio que ha tenido que sufrir. Por el veneno que han destilado contra él. Algunos de quienes alegaban en otros tiempos que disentir con un Papa era poco menos que herético, a Francisco lo han descalificado, insultado, despreciado y ridiculizado. Creo que su reivindicación del cuidado de la casa común llegó demasiado pronto para ser entendida, pero quizás demasiado tarde ya para que cambiemos la dinámica de una creación atormentada. Y su grito a favor de la acogida a tantas personas que se sienten fuera de la Iglesia llegó demasiado tarde para sanar algunas heridas, pero demasiado pronto para quienes aún tienen el corazón de piedra y son
incapaces de comprender aquello de «el que esté libre de pecado que tire la primera piedra». Una vez me escribió. A mano. Una carta preciosa, que guardaré siempre con cariño. Entre otras cosas, me decía:
«Algunos te dirán que sos atrevido (eso de decir que “Dios baila con nosotros”) pero déjalos que digan. Vos seguí “bailando”. Yo ruego por vos, por favor, hazelo por mí, que lo necesito. Que no me equivoque de baile, y si me equivoco, que empiece de nuevo con otra misión.»
Pues sigue bailando ahora, Francisco, con la eternidad y con Dios. Acá seguiremos nosotros, bailando con el recuerdo, con la vida, y en tantas batallas pendientes, en esta Iglesia en la que cabemos todos, todos, todos.
Alumnes del nostre centre participen per tercer any consecutiu
Aquest curs, alguns alumnes de la paraescolar d’escacs han participat per tercer any consecutiu en el Torneig Solidari d’Escacs de Jesuïtes Educació, una competició que, a més de fomentar el joc, té un propòsit solidari. Equip MENOF
Els fons recaptats es destinen a la campanya La Llum de les Nenes, una iniciativa d’Entrecultures que dona suport a l’apoderament de nenes i joves, i a la seva protecció contra la violència que pateixen en molts entorns.
Els participants van demostrar un gran compromís amb la causa i, gràcies a les inscripcions i les donacions recollides durant l’esdeveniment, es van recaptar un total de 1000€, que es destinaran íntegrament a la campanya. A més, tots els participants van rebre una polsera de record i un conjunt d’escacs de fusta per continuar practicant el joc.
L’objectiu principal del torneig era gaudir jugant i, alhora, promoure valors com la solidaritat i el treball en equip. Estem molt orgullosos de la participació del nostre alumnat i esperem que aquest esdeveniment continuï sent una tradició a la nostra escola, aportant cada any més suport a causes solidàries.
Junta de l’AMPA
Si vols posar-te en contacte amb nosaltres pot escriure un correu a ampa.joan23@fje.edu i també pots seguir-nos a l’Instagram
La lectura és una pràctica plena de beneficis, per a totes les etapes de la vida: des que som nens fins als nostres últims anys. I tot i que pot ser una activitat solitària, també és una bona opció llegir en família, sobretot amb els més petits de la casa.
Estudis internacionals recalquen els beneficis que la lectura en veu alta pot generar als nostres fills. És important llegir amb els nostres infants i joves a casa; tan sols 15 minuts al dia ja generen una millora molt positiva en l’aprenentatge.
Amb l’objectiu de potenciar aquesta tasca, des de finals del curs 23-24, i sota el títol de “Famílies que llegim en veu alta”, l’AMPA ha estat organitzant diferents sessions de lectura en família.
I és que aquesta activitat tan senzilla, ens aporta multitud de beneficis entre els que destaquen:
Enfortim vincles amb els nostres fills.
Grans i petits ens divertim, passem una estona agradable i fem amics.
Els petits aprenen a respectar les normes i a comportar-se mentre una altra persona està llegint.
Fomentem el seu interès per la lectura.
Coneixen nous autors, gèneres i tipus d’històries.
Enforteix les activitats creatives en nens, joves i adults.
Potencia el pensament crític i creatiu.
També s’intenta que el llibre escollit, vagi en relació a l’època de l’any, per a que els infants siguin conscients del pas del temps i de les celebracions que corresponen a cada data. S’han explicat contes sobre el circ, sobre bruixes, sobre els animals del bosc, sobre el Nadal, sobre l’escola, sobre igualtat, sobre pirates, sobre màgia. Per escollir les lectures, es compta sempre amb l’assessorament de la biblioteca de Bellvitge, on els seus profes-
sionals ens recomanen el més indicat per a cada edat. A més, els llibres són una poderosa eina per educar en valors, i a través d’aquesta activitat, els nens i nenes aprenen empatia, justícia, assertivitat, respecte i moltes altres virtuts essencials per a la convivència en societat.
Ja són varis els pares, mares i alumnes voluntaris que s’han ofert a llegir davant de les famílies que assisteixen a l’activitat i els estem molt agraïts per la seva predisposició i la seva col·laboració.
Per completar la sessió, després de llegir, l’AMPA prepara un petit taller relacionat amb el conte, on poden expressar la seva creativitat. S’han fet tallers de manualitats, de polseres, de papiroflèxia, ...
En definitiva, una iniciativa molt completa on, a part de passar estones de qualitat en família, ajudem a crear grans lectors i lectores.