Revista Metastasi gener 2024 by institutjvv

METASTASI

BUTLLETÍ INFORMATIU · FUNDACIÓ INSTITUT JAUME VICENS VIVES DE GIRONA · GENER 2024

ÍNDEX

EDITORIAL

METASTASI (gener 2024)

màtiques de treball cooperatiu i competencial, estem dinamitzant passadissos, espais al pati i impulsem més activitats al teatre. També, amb la voluntat de contribuir a la millora contínua dels processos i serveis, a través d’enquestes volem disposar de la vostra opinió i grau de satisfacció d’aspectes de centre.

Editorial ............................. 2 Un nou curs ....................... 4 Qui és qui ........................... 14

Hem obert la biblioteca a l’hora del pati com a espai de lectura i d’estudi per a tot l’alumnat de centre. A les tardes de dilluns i dimarts, a la biblioteca es continua impartint el recurs propi de centre de l’Estudi assistit. També, a la tarda posem l’espai del centre a disposició d’alumnat BI i d’altres cursos per contribuir a fer comunitat, trobada per l’estudi i per potenciar la cohesió de grup. Per tot plegat, entre d’altres, comptem amb la col·laboració i ajuda de professorat jubilat molt arrelat al centre.

Entrevista .......................... 16 Batxillerat internacional .. 22 Batxibac ............................. 24

Aquest primer trimestre, hem encetat a batxillerat els exàmens trimestrals llargament sol·licitats per part de l’alumnat i que sabem que poden contribuir positivament a millorar els resultats acadèmics i d’aprenentatge. A 2n d’ESO donem continuïtat al projecte STEAM iniciat a primer curs. A 3r d’ESO s’ha introduït la possibilitat de cursar optatives quadrimestrals per així augmentar el coneixement d’altres àmbits d’aprenentatge. Seguim treballant per disposar d’uns bons mecanismes organitzatius per donar resposta a tota la diversitat, així com una eficient política de comunicació entre centre, famílies i entorn educatiu.

Projectes ............................ 26 Escola Verda ...................... 30 Magistral ............................ 32 Recercadors ....................... 41 Taula d’estació .................. 46 Roma .................................. 48 Els jubilats a prop ............. 51 El mostrador ...................... 53 Passatemps ........................ 58

quest setembre passat, l’equip directiu juntament amb el professorat, PAS i resta de la comunitat educativa, hem posat rumb a un nou curs escolar 2023-24 amb la voluntat d’anar desplegant tota una sèrie de canvis i d’actualitzacions a l’institut per tal de consolidar i fer créixer el nostre Projecte Educatiu de centre. Estem segurs que mica en mica aquests canvis contribuiran a afavorir el bon clima del centre, la convivència respectuosa, a estimular l’aprenentatge amb sentit i amb el plaer d’aprendre a aprendre, a descobrir i potenciar talents i capacitats del nostre alumnat tot fomentant valors com la cultura de l’esforç, del treball, l’estudi i el respecte dins d’un context d’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i amb el punt de mira posat en l’excel·lència educativa. Els temps canvien, sorgeixen nous desafiaments, nous reptes i algunes prioritats permuten o en sorgeixen de noves. No obstant això, com a institució educativa tenim clar que cal estar amatent a la realitat que ens envolta per tal d’atendre les necessitats, però sense perdre el nord ni desaprofitar el nostre llegat i potencial educatiu.

Aquest curs estem d’aniversari: ja fa 25 anys que el centre imparteix el Programa de diploma del Batxillerat internacional, un doble programa de batxillerat exigent i motivador per l’aprenentatge, de mentalitat i reconeixement internacional, que fomenta l’esperit emprenedor i on els estudiants participen activament en activitats i premis per desenvolupar la seva creativitat i esperit crític. També, com a ampliació dins la nostra oferta del doble batxillerat, hem iniciat el Batxibac (batxillerat en francès) apostant per una enriquidora formació en llengua francesa dins l’itinerari de l’ESO amb sortides lingüístiques a Perpinyà a 1r i 2n curs, una estada lingüística i cultural a Carcassonne de dos dies a 3r curs i un intercanvi d’una setmana amb un institut del Vallespir francès a 4t curs. Pel que fa a programes d’internacionalització, estem preparant el centre per participar als programes eTwinning i Erasmus+ que significarà obrir la porta a la mobilitat d’alumnat i professorat cap a centres d’altres països i alhora acollir-ne nosaltres. A 2n de batxillerat, aquest curs s’inicia el viatge cultural de fi d’etapa, que enguany ha estat a Roma. A 1r, s’ha ampliat l’oferta d’intercanvis culturals amb destinacions com Bamberg i Berlín, a Alemanya, i Vitré a la Bretanya francesa. I és que l’institut Jaume Vicens Vives, com alguns diuen, “és molt més que un institut!”. La revista Metastasi n’és un clar exponent ja que, amb més de 50 anys d’història i número rere número, contribueix a consolidar i engrandir la memòria d’aquesta institució educativa. Encetem una nova redacció i us convido que la llegiu i gaudiu dels seus variats continguts. Jordi Coll Campos

Aquest curs, d’entre les novetats més rellevants, estem millorant el nostre Pla d’impuls i Gust per la lectura diari, el Pla tutorial, el Pla de convivència, s’amplien les setmanes te-

Director

METASTASI Butlletí informatiu. Institut Vicens Vives. Girona. Gener 2024. El nom de la revista prové d’un escriptor i poeta italià, Pietro Trapassi, més conegut com a Metastasio. Va ser un dels llibretistes d’òpera més importants del segle xviii. Al nostre institut n’hi havia un bust, que era molt popular entre els alumnes. Per això, el seu nom catalanitzat fou escollit fa més de 40 anys com a capçalera del butlletí informatiu del centre. Les fotos de la portada i la contraportada han estat realitzades per Eva Garangou. Edició: Eva Garangou. Adjunta d’edició: Pilar Prat Martí. Equip de comunicació: Jordi Coll Campos, Belén Satorres Nieto, Marc Güell Puigdevall, Lídia Ochoa Canyigueral, Simone Guinó Cabruja i Jordi Xargay Rigall. Disseny, maquetació i impressió: Impremta Pagès, Anglès

UN NOU CURS

METASTASI (gener 2024)

PARAULES DE BENVINGUDA

ots comencem el curs amb una barreja de sentiments. Amb la il·lusió d’estrenar un curs que ens permetrà fer-ho millor que l’anterior. Amb ganes de retrobar-nos els antics companys després de l’estiu, de conèixer els nous, de descobrir els nous grups amb què farem classe. Amb mandra també, de fer algunes tasques que no ens agraden i que haurem de treure forces d’on sigui per poder-les tirar endavant. I amb el neguit de com serà el curs, de quines coses ens esperen i com les afrontarem. Totes les il·lusions, neguits, ganes i mandres dels 140 alumnes que han començat 1r d’ESO han omplert els passadissos del nostre institut el primer trimestre. Encara al desembre es poden respirar.

Xavier Esturi Vinyals; Eric Augusto de Lima Boeno, 1B començat a agafar el bus cada matí per arribar a l’institut. Heu començat a veure la utilitat de l’agenda. Heu descobert què vol dir tenir deures. Heu après a ordenar el dossier per data. Ja sabeu arribar al laboratori de naturals sense perdre-us. Heu après que els forats del full van a l’esquerra; que per fer un examen cal separar les taules. Esteu descobrint que cal escriure el nom i el cognom encara que ningú més de l’institut tingui el vostre nom; que les tutores de 1r D i 1r E no són germanes; que els exàmens es fan amb bolígraf i no amb llapis; que podeu guardar les vostres coses en un armariet i que vosaltres guardeu la clau; que la samarreta de l’institut és com un pèsol; que cal esmorzar bé per arribar a la sisena hora…

Al principi tots estàvem nerviosos i anàvem amb els de la nostra escola. Després d’uns dies vam fer nous amics i això va facilitar la comunicació a la classe.

1r ESO B

Amb només tres mesos heu fet un bon aterratge, heu treballat, heu descobert, heu conegut i us heu deixat conèixer. Encara tenim molt de curs per endavant, moltes coses per descobrir i per aprendre. Esperem que gaudiu d’aquest primer d’ESO i que sentiu que l’institut és casa vostra.

Heu fet molts canvis en poc temps. Heu canviat d’escola, heu canviat de companys i heu canviat de professors. Alguns heu

Elena de Riba de Urrutia Coordinadora de 1r d’ESO Classe de 1rB amb la seva tutora Marta Huici.

JA SOM A SECUNDÀRIA

Marcel Amores Faxedas; Aminata Sawaneh Jawara, Elen Casas Gomez, Gerard Puig Vivó 1C

es delegades i els delegats de cada grup comparteixen amb nosaltres les seves primeres impressions sobre la seva arribada al nou nivell educatiu de la Secundària.

Aquest any hem notat que Educació Física és una assignatura més de veritat. Ens va costar acostumar-nos a l’horari i hem notat un gran increment de deures.

1r ESO C

Martí Barba Serarols; Aleix Solano Suñer; Cristina Mitjà Despuig, 1A Els primers dies van passar molt ràpidament i van ser emocionants. Les activitats que vam fer ens han ajudat a cohesionar-nos com a grup i a adaptar-nos a l’institut. Ens ha agradat molt tenir aules especials per assignatures però tantes aules a vegades ens confonen una mica.

1r ESO A

Classe de 1rA amb el seu tutor Dani Bartomeu.

Classe de 1rC amb la seva tutora Rocío Gomilla.

UN NOU CURS

METASTASI (gener 2024)

Júlia Serrano Maset; Mia Ruiz Riera, 1D La nostra arribada a l’institut ha sigut un canvi d’ambient prou bo. Ens hem adaptat molt bé al centre ja que ho tenen tot molt ben preparat i amb ordre. Creiem que serà un bon curs a l’institut.

L’ESPORT MÉS ENLLÀ DEL BENESTAR FÍSIC: ESFORÇ I VALORS PER UNA BONA CONFORMACIÓ SOCIAL Més de dos mil cinc-cents esportistes federats i més de vint seccions diferents fan del GEIEG un referent esportiu únic a nivell territorial. A continuació, ens va informar de la gran responsabilitat educativa i de la promoció de la cultura de l’esforç que promouen tant l’institut com el club.

1r ESO D

El Sr. Francesc Cayuela, president del GEIEG, va prendre la paraula parlant d’anècdotes d’ell com a exalumne de l’institut Jaume Vicens Vives i de la importància de tenir llibertat a l’hora de triar els estudis. Va relatar el gran atractiu que tenia venir al Vives a la seva època i com alumnat de tota la província hi venia a formar-se. Tot seguit va destacar el lligam que s’estableix entre l’esport i l’educació i com la institució que ell presideix treballa per fer de Girona una ciutat més saludable i rica culturalment. El president va conscienciar-nos de l’equilibri primordial entre educació, cultura i esport, i va aprofitar l’ocasió per afegir que l’esport va més enllà del benefici físic. Un cop acabada la intervenció del Sr. Francesc Cayuela, ens va projectar un vídeo del pregó de les primeres fires gironines postpandèmia, que va ser encarregat al GEIEG, un pregó que recordava el moment fràgil i emotiu que vàrem viure com a societat.

classe de 1rD amb la seva tutora Tura Bosch.

Redwan Kerkri Sebbar, Rita Hernández Masó, 1E Fa dos mesos vam començar el curs 2023-24 i ens van rebre molt educadament. Tecnologia i digitalització ha estat una assignatura nova per a nosaltres: és ben interessant la possibilitat de fer el teu propi clauer, poder crear un cotxe que funcioni amb piles i un motor i donar-li el teu toc de personalitat.

1r ESO E D’esquerra a dreta Francesc Cayuela; president del GEIEG, Jordi Coll, director de l’institut i Esther Estalella, jugadora de waterpolo.

ada any el curs s’enceta a l’institut d’una manera especial per als alumnes de batxillerat. El fet de cursar estudis postobligatoris els situa en un escenari de maduresa que els permet rebre conferències i veure com s’interrelaciona el dins i fora de les parets del centre. La lliçó inaugural del curs és una d’aquestes ocasions. Enguany, aquest acte va ser protagonitzat per una entitat destacada a la ciutat de Girona; el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, més conegut com a GEIEG. En primer lloc, per introduir la conferència, el director de l’institut Jordi Coll ens va presentar l’entitat que visitava el centre.

Tot seguit, Esther Estalella, una esportista de la secció de waterpolo, va agafar el torn de paraula per adreçar-se a nosaltres. L’Esther juga al primer equip del GEIEG i ens explicava el seu camí a nivell esportiu, des dels cursets de natació de petita al waterpolo professional. Ens explicava com l’esport l’havia ajudat a deixar la timidesa i a ser una persona organitzada i responsable. El fet de voler tirar endavant una activitat física que li ocupava tantíssimes hores la va portar a ser eficient en la seva gestió del temps. Quan els estudis van anar-se-li complicant i va entrar a la universitat, el fet de deixar de fer esport no la va portar a tenir millors resultats, al contrari. El mètode que per ella li proporciona l’esport va ser el motiu de l’èxit acadèmic i ho va corroborar quan va apuntar-se de nou a l’activitat esportiva tot i cursant estudis superiors. La lliçó inaugural va tenir un missatge latent tota l’estona: la cultura de l’esforç, la importància de l’educació i el fet de veure com aquests valors són la clau per una bona conformació de la societat. Biel Solé Martó i Albert Castro Granolleras

Classe de 1r E amb la seva tutora Aina Bosch.

UN NOU CURS ELS EQUIPS DOCENTS

n dels privilegis que tenim en la professió docent és el fet de veure el desplegament de la individualitat genuïna dels alumnes a mesura que van creixent. Cada franja d’edat té una manera d’estar i de ser que es va metamorfosejant en el transcurs dels anys, sobretot en els anys especials de l’adolescència. L’equip docent és un moment de trobada del professorat que impartim matèria en un nivell per tal d’entreveure les idiosincràsies individuals i de grup, per planificar estratègies, sortides, i activitats pertinents. A més, també és un lloc de posada en comú de l’avaluació de l’alumnat i una oportunitat per treballar en equip. Us presentem els equips docents (els edos que en diem ad intra) d’aquest curs:

METASTASI (gener 2024)

ACTE DE LLIURAMENT DE DIPLOMES DE BATXILLERAT INTERNACIONAL, PROMOCIÓ 2021-23

l dissabte 11 de novembre vam celebrar l’acte de lliurament de diplomes als alumnes de Batxillerat Internacional que el mes de juny van acabar els seus dos anys d’aquests estudis.

El teatre Ignasi Bonnin del nostre institut va acollir els graduats i les seves famílies, professors i exprofessors, autoritats així com representants del programa de beques CiMs-Cellex de les quals han gaudit alguns dels nostres estudiants durants els deu darrers anys. Vam escoltar la xerrada de Lluís Munguia, ex alumne del nostre centre, que ens va explicar la seva experiència com a estudiant de Batxillerat Internacional i la seva posterior etapa acadèmica i laboral. Va destacar la importància de seguir lluitant pels nostres somnis, encara que de vegades trobem entrebancs i pugui semblar que no els aconseguirem. També vam gaudir de tres actuacions musicals interpretades per estudiants de 1r i 2n de Batxillerat, amb piano i flauta travessera. Al final vam veure la presentació preparada pels graduats, amb fotografies i fragments de vídeo que resumeixen les vivències dels dos cursos que han passat a l’Institut i (a l’alberg alguns). I finalment vam acabar amb un esmorzar que va permetre converses agradables i comiats agredolços. Ester Robles i Farners Brugués

Discurs de comiat del BI a càrrec de Farners Brugués

Equip docent de 3r d’ESO

Equip docent de 4t d’ESO

on dia. Sóc Farners Brugués, coordinadora de Batxillerat Internacional i us dono la benvinguda a tots, especialment vosaltres XENTOS (10-27) que sou els protagonistes de l’acte d’avui. El mes de juliol vau acabar una etapa que va començar fa més de dos anys i mig, quan vau optar per fer la preinscripció per les proves de selecció per fer el Batxillerat Internacional. Ha estat una aventura intensa i com en totes les aventures de la vida heu viscut moments de tot tipus: • Situacions de nerviosisme com quan vau fer les proves i les entrevistes de selecció, amb aquelles expressions a les cares ingènues d’alguns, de curiositat d’altres i esporuguits també. • Situacions d’enyorança quan alguns vau deixar d’estar amb la família per viure a l’alberg tot i que després es van convertir en vivències fantàstiques

• Moments de satisfacció quan us va sortir bé un assaig de filosofia, una exposició oral, un informe de laboratori, una prova escrita… • Estones agradable de treball en grup on es posava de manifest la generositat i l’esperit col·laboratiu. • Dies estressants o setmanes estressants (febrer passat) quan s’acostava termini final de lliurament dels “internals” o a l’abril quan s’acostaven els temuts exàmens del Programa de Diploma BI. • Els afortunats que heu gaudit de les beques CiMs-Cellex heu participat en estades d’estiu en centres d’investigació científica punters. • Moments divertits (moltíssims que no sabem fora de l’aula) i molts altres a l’institut, al pati, a l’aula, a l’alberg,... que segur que si cadascun en diu algun faríem llista llarga

• Heu estat malalts (situació que es viu pitjor quan ets fora de casa) sobretot durant la pandèmia i quan vau agafar COVID en cadena acabant el curs zero. • Moments tristos quan dos companys van deixar els estudis de BI Equip docent de Batxillerat

• Situacions de desànim com quan teníeu un resultat dolent en un examen o treball de classe.

UN NOU CURS • Anècdotes de quan vau fer sortides i viatges; permeteu-me que en recordi algunes del viatge a Ginebra: Roger i Eugeni resolent problemes de matemàtiques sempre amb la llibreta sota el braç, al bus, esperant entrar al museu, al menjador; en Jaume i l’Oriol sempre junts i rient com en Zipi i Zape; l’Aran encuriosit i entusiasmat en totes les visites; tots junts fent-nos fotos amb el ninot de neu que hi havia al pati del CERN; nervis quan vam equivocar-nos de sentit en agafar el bus per anar a visitar l’ONU i arribàvem tard!!! i moltes altres. Totes aquestes situacions viscudes en aquesta aventura us han ajudat a créixer, tant a nivell acadèmic com personal, i segur que us han aportat molts valors que us fan ser millors persones i sens dubte preparats per viure en aquest món tan complex. Esperem que el pas pel JVV hagi significat una etapa important en les vostres vides i que us emporteu no només coneixements, sinó experiències vitals i records que perdurin per sempre. Nosaltres, professorat de l’equip docent i tot personal de l’institut, estem satisfets d’haver contribuït una mica a fer-ho possible.

COMIAT DE ROSOR RABASSEDAS I DANI BARTOMEU DE L’EQUIP DIRECTIU

E Ara heu començat una nova aventura, on passareu per camins desconeguts, explorareu diferents espais, adquirireu més coneixements, fareu nous amics i potser trobareu entrebancs inesperats però de ben segur que tindreu les eines per superar-los. Us desitgem molts èxits personals i professionals. Acabo amb una frase de Pablo Neruda que diu “Si no escalas la montaña jamás podrás disfrutar el paisaje” Molta sort i moltes gràcies. Girona, 11 de novembre de 2023

RENOVACIÓ DELS MEMBRES DEL CONSELL ESCOLAR

esprés de les votacions amb data 22/11/23, els membres del claustre de professorat que formen part del Consell Escolar són: Sílvia Soldevila, M.Àngels Vallver-

dú, M. Pilar Prat i M. Mercè Mola. Martí Barba i Galderic Piquer són els representants de l’alumnat i Joan Vergés, Assumta Rodeja, Montse Albert i Meritxell Masset són els nous membres del Consell per part de les famílies. El president de l’AFA és John Giere i el representant de l’ajuntament Adam Beltran.

METASTASI (gener 2024)

Ferran Piñataro continua com a representant del PAS i Lluís Costabella és representant del PAE. Aquesta renovació del Consell Escolar ens recorda que els centres educatius són espais de participació de totes les persones implicades. La implicació democràtica aporta sentit de pertinença, allunya la discriminació i és un agent de justícia social i de salut per a la institució educativa, com ja recordaven pedagogs com John Dewey o Célestin Freinet a principis de segle XX.

n acabar el curs 2022-23 tant la Rosor com en Dani varen deixar els càrrecs de directora i coordinador pedagògic respectivament. En el seu mandat els va tocar entomar la gestió de múltiples reptes que el dia a dia els va esborrant però que inventariats i fets explícits al claustre de final de curs ens varen servir per poder posar-los en valor. I és que no és fàcil tenir un curs de 1r d’ESO d’esquiada enmig del temporal Glòria, ni entomar els difícils dies que varen seguir l’1 d’octubre de 2017. I és que tan sols viure com a equip directiu la pandèmia és un fet ja remarcable!

Rosor Rabassedas i Dani Bartomeu en el discurs de comiat com a membres de l’equip directiu.

XINA I MOLT MÉS!

quest setembre l’Aurora va viure no només el final d’una etapa, sinó també el començament d’un descans merescut després de més de tres dècades dedicades a l’ensenyament de la llengua i literatura castellana. Ha educat anant molt més enllà de les pàgines dels llibres de text, inculcant valors, curiositat intel·lectual i un amor durador per la llengua i la literatura. Com deia Miguel de Cervantes: “el que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho”.

Un agraïment per tota la feina feta. Equip de redacció

ENRIC CARBÓ, ESTRENANT LA JUBILACIÓ

L’

Enric va arribar al centre fa dos anys. Provenia de Tortosa i li agradava explicar-nos anècdotes de les seves terres. Ha estat aquests darrers anys el professor de filosofia i aquest curs 23-24 s’estrena com a jubilat. Tot encetant el curs, ha passat pel centre a deixar-nos un exemplar de la novel·la Els emprenedors que va publicar el 2004 i va ser primer premi aquell mateix any al guardó de narrativa Cristòfol Despuig. Ara sí que podrà dedicar-se a cultivar l’hedonisme relatiu i l’absolut. Bon camí! Equip de redacció

En mirar endavant, la jubilació ofereix un món de possibilitats noves. És un moment per explorar passions oblidades, per viatjar -per exemple a Xina-, per gaudir del temps amb la família i els amics, per adelitar-se amb tranquil·litat del cinema i del teatre, per submergir-se en noves aventures creatives, anar fent... Segur que recorda les paraules d’Antonio Machado, qui va dir: “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar” En la seva jubilació, desitgem salut, pau, alegria i una infinitat de moments meravellosos. Que aquest temps de descans estigui ple de felicitat i satisfacció, i que trobi noves maneres de seguir inspirant els que l’envolten, fins i tot fora de l’aula. Departament de castellà

Enric Carbó fent l’entrega del llibre Els emprenedors a l’institut. Al seu costat dret el director Jordi Coll. Agafa el llibre la professora Antònia Vilaplana i al seu costat la professora Mercè Mola.

UN NOU CURS

METASTASI (gener 2024)

LLUÍS CLARA

ESTER DORCA

n Lluís va arribar fa dos anys a l’institut essent un gat vell en la professió. Durant la seva trajectòria, a banda d’impartir classes de llengua i literatura, ha ocupat càrrecs de cap d’estudis i direcció d’on sempre li he sentit dir que ha après molt, és més, encoratja la gent que hi passi per poder veure la tasca educativa des de diferents angles. Com que també té una etapa com a docent de cicles, només li devia faltar el batxillerat nocturn, i aquests dos darrers anys els ha acabat com a tutor de 2n de batxillerat en aquesta modalitat de tarda vespre que, ja amb un alumnat adult i en un ritme menys convuls que al matí, permet anar desaccelerant. Lluís, els companys del departament et desitgem una gloriosa entrada a la jubilació plena de bona companyia, bons viatges i nous aprenentatges! Departament de llengua i literatura catalana

ELVIS MALLORQUÍ

“

Quina calor! Com es pot fer classe en aquest institut amb aquesta calor?”, vaig pensar el primer dia que vaig pujar a dalt de tot del Pavelló Sud, a l’aula de 3C, per fer la primera tutoria. Fins ara, en tots els cursos anteriors, aquesta calor només l’havíem patit a final de curs, als últims dies de maig i al juny. Però … al setembre? Segur que és un altre efecte del canvi climàtic a què ens veiem abocats tots plegats. La calor, però, no és el que més em va sobtar dels primers dies a l’institut Jaume Vicens Vives. Són els els escalons gastats de

MAITE MER i MONTSERRAT CAMPS

om la Maite Mer i la Montserrat Camps. Totes dues hem arribat aquest curs al JVV amb molta il·lusió, ja que encetem el projecte del Batxibac!

Tant l’una com l’altra ja havíem fet Batxibac abans a d’altres centres. Al JVV la Maite fa història de França i la Montse llengua i literatura, encara que abans la Maite també havia fet llengua i literatura, i la Montse també havia fet història de França. Però no només fem Batxibac! La Maite també és tutora de 4 ESO F i professora de socials, d’arts escèniques i de francès, i la Montse fa francès a tots els cursos de l’ESO. La Maite és molt polifacètica, professora de música, de socials i… cantant! La Montse va fer filologia catalana, va passar uns quants anys a França ensenyant català, i amb el temps ha acabat ensenyant francès a Catalunya.

l’escala del Pavelló Sud. A simple vista no es veu massa, però sí que es nota quan els trepitgem. El desgast, evidentment, és perquè l’edifici ja té molts anys. Quants alumnes hi deuen haver passat amunt i avall per anar a classe o per anar al lavabo? Quants professors hi deuen haver pujat per fer classe o baixat i tornar a pujar perquè s’han deixat el guix? Com que m’agrada la història, ja he començat a preguntar i a escoltar el que em diuen. Resulta que l’edifici actual és de l’any 1966! Els escalons, per tant, són més vells que jo. A més, del Pavelló sud, abans se’n deia el Pavelló Femení! I, és clar, el Pavelló Nord era abans el Pavelló Masculí. Quines coses… del Vicens Vives!

Hi ha gent que ens confon, i alguns es pensen que som una sola persona- falta de costum de tenir dues profes de francès!- a més a més som M i M,i això no ajuda!

y name is Ester Dorca Vila and I’m one of the new English teachers at Jaume Vicens Vives High School. I was born in Sant Joan de les Abadesses, a small town in the El Ripollès area where I grew up, but due to work reasons I moved to Girona several years ago. There are plenty of things I love about this picturesque city. The famous old town (Barri Vell) has several interesting corners, most of which I actually discovered during the period of the COVID lockdown. I remember those days fondly, at a time when I could visit this ancient neighbourhood without any tourists around. It was all mesmerizingly quiet, and wandering through its narrow streets filled me with peace as well as an authentic view of its history. However, one thing I miss about my hometown are the mountains. I can’t say that hiking up to Sant Miquel Castle is not a great way to spend a Saturday morning, but even with its splendid views, the landscape is incomparable to the stunning views you get from Bastiments or El Puigmal mountains, the latter being the highest mountain in the Girona province.

Reading is one of my favourite hobbies, although I also love travelling as it gives me the chance to get to know different cultures and practice languages, something that I’m extremely passionate about! So far, I can only speak four languages, even though I’ve studied seven different ones throughout my life. I have been to different countries in every continent, except for Oceania, and I did my Erasmus in Cardiff, Wales. If you are ever asking yourself where to travel to, I would definitely recommend you to visit Croatia or India, two countries from which I have wonderful memories. See you around!

CARME SUBIRANA PLA

articipativa i optimista són dos adjectius amb els quals em sento còmoda. Desconec si seria vanitós dir que em defineixen un xic, però sí que puc afirmar que jo, en el meu dia a dia, intento donar contingut a aquests mots. I per què no fer-ho en un centre nou? Familiaritzar-me amb els recursos educatius disponibles; aprofitar les eines que es fan servir; entendre la dinàmica del centre; ser flexible, i aportar per millorar. Puc donar fe que aquests canvis repre-

senten tot un repte; assumible, si s’està preparat per aprendre un funcionament i manera de fer diferents del conegut, i enriquidor, si es viu com un aprenentatge. Un nou centre on desenvolupar la tasca professional, és il·lusionant i al mateix temps desafiant. Una experiència per viure. Les meves primeres impressions han sigut positives; les emocions sempre impredictibles. M’he sentit ben acollida; tinc unes bones companyes i uns companys també bons professionals. M’he familiaritzat amb un edifici curiós que té les seves particularitats. He visitat totes les instal·lacions i he conegut alguns dels alumnes i de les alumnes. Ja he establert les meves rutines i em vaig adaptant. I no em queda cap dubte sobre la veracitat de l’afirmació tan repetida, i no per això menys certa, que “ l’ànima d’un centre educatiu són tots els professionals que hi treballen i també per descomptat totes les persones obertes al coneixement i aquelles que les hi han confiat”. Per expressar-ho amb un vocabulari més precís; docents, personal d’administració i serveis, alumnes, i pares formen part d’aquesta comunitat educativa de la qual he entrat a formar part i on vull desenvolupar la millor tasca possible.

QUI ÉS QUI

METASTASI (gener 2024)

MAITE MER SANTAMARIA

a Maite Mer és l’actual coordinadora del Batxibac, però la trajectòria de la Maite no es basa únicament en l’ensenyament, també és cantant soprano, interpreta diferents papers musicals, sobretot relacionats amb l’òpera. L’ afició de la Maite per la música va començar des de ben petita. Els seus inicis es troben a l’escola de música del seu poble i posteriorment a la coral de l’església. Aquesta passió i motivació que sentia per la música la va fer estudiar en diferents conservatoris -el Liceu de Barcelona entre d’altres- la carrera de cant i la de piano. El fet sorprenent de la història de la Maite és que va cursar aquests estudis paral·lelament amb la carrera d’història. El fet de poder tenir una professió paral·lela a la de cantant fa que disposi de diferents sortides laborals, tot i que afirma que “si hagués triat una carrera en la qual hagués hagut de dedicar el 100% del meu temps probablement m’hagués decantat únicament per la música”. Durant els seus primers anys de trajectòria professional es va centrar en papers d’òpera, sobretot de Mozart i Puccini: “Mozart és un autor que protegeix la veu dels cantants”. Considera que el més important per a poder realitzar una bona actuació és escoltar els altres, no intentar sobreposar-se a ningú. Aquest és un aspecte que realment fa destacar a l’hora de treballar amb altres cantants. Posteriorment, per manca de temps, va decidir fer més actuacions líriques.

ELVIS MALLORQUÍ GARCIA Actualment la Maite compagina dos estils de vida totalment diferents: la docència i la música. Ambdues activitats requereixen molt de temps, però és que només uns pocs poden viure de l’art. Aquesta convivència entre les dues activitats a les quals es dedica, li suposa, en algunes èpoques, haver de demanar reduccions de jornada o canvis d’horari per a poder arribar a totes les activitats que se li presenten. A més a més, la Maite és mare, i evidentment, també ha de compartir temps de qualitat amb els seus fills, per això, considera que aquest estil de vida és una mica esgotador però que a ella personalment li compensa i li aporta una estabilitat en tots els sentits de la seva vida. La Maite es dedica i li agrada un tipus de música molt concret, de fet, destaca que li agrada molt el silenci, cosa molt diferent al que estem acostumats actualment, per això, és curiós que hagi de conviure amb el seu fill DJ de techno, un gènere que no li agrada especialment. Tot i això, intenta comprendre el perquè d’aquesta música i la respecta i tal com ella fa amb el techno ens recomana a nosaltres que tampoc devaluem el seu art; que intentem introduir-nos de manera lenta i progressiva a aquests gèneres que aporten tanta riquesa musical i que, si s’arriben a comprendre i valorar, ens poden arribar a cambiar la vida com li va passar a ella. Xantal Camacho Vega Estudiant del Batxillerat Internacional i col·laboradora de la revista Metastasi

això ens passa més desapercebuda: “molts cops tenim coses al nostre davant que ningú coneix”. L’Elvis, independentment del seu treball com a docent, també es dedica a recopilar informació per a després poder-la difondre a través de llibres. Ell explica que aquest procés el comença a través de documents d’arxiu, allà sorgeixen els temes que posteriorment intenta aprofundir. Tot aquest procés requereix de moltes hores i paciència. Durant la seva trajectòria, ha escrit i divulgat diversos llibres, tots amb la idea de fer conèixer documents que han quedat amagats sota d’altres. Un exemple és El llibre verd del Bisbe de

L’Elvis durant la conferència a l’Arxiu Municipal de Girona sobre el tema dels arxius de Copenhaguen

L’

Elvis Mallorquí, històriador i actual docent del Jaume Vicens Vives, és un gran apassionat de la història, concretamnet de la nostra, de la història local i en concret de l’època medieval. Després de 22 anys a l’institut de Santa Coloma, el curs passat va decidir fer un canvi d’aires i venir al nostre institut gironí, no pas per una mala experiència, sinó perquè com ens comenta es trobava en el punt crític: “estava començant a tenir a classe a fills d’exalumnes”. Aquest canvi li ha suposat una mica de complicacions per acostumar-se sobretot per l’horari que es realitza al centre i a la magnitud de l’institut. Tot i això, es troba content amb el canvi, ja que per tema de logística i interessos sent que l’institut és la millor opció possible. L’Elvis intenta en cada una de les seves classes trencar amb els estereotips i estigmes que es tenen sobre les classes d’història. El professor explica que el seu mètode per tal de generar interès és relacionar els fets del passat amb l’actualitat: “encara que fem història del passat, estem intentant comprendre el present”.

Maite Mer, soprano Foto: Josep Burset

Maite Mer cantant soprano durant durant una actuació

Girona, un llibre finalitzat el 1371 que l’Elvis va decidir transcriure perquè considera que conté una informació valuosa sobre com es cobraven els deutes a l’època. Amb la documentació que aporta aquest llibre va arribar a la conclusió que els deutes no anaven a parar únicament a l’església, sinó també als senyors feudals; els impostos eren la base del feudalisme. Actualment l’Elvis es troba treballant en un projecte anomenat Els pergamins de Copenhaguen, un fil que va començar a estirar a partir d’un article que va trobar fa molts d’anys. Aquests pergamins trobats a Copenhaguen procedeixen de la ciutat de Barcelona. El que ell investiga és el perquè i com han arribat aquests documents a l’altra punta d’Europa. Apunta que és molt curiós com un conjunt de pergamins d’una família de Girona va acabar a la capital danesa. I és que la història és un pou sense fons de curiositats. Xantal Camacho Vega Estudiant del Batxillerat Internacional i col·laboradora de la revista Metastasi

No sempre ha tingut vocació d’històriador l’Elvis, de fet, a l’institut volia ser astrònom. Va ser gràcies a unes colònies d’estiu quan l’actual docent va començar a sentir interès cap a la història catalana, cosa que finalment el va fer decantar per realitzar aquests estudis. Va decidir especialitzar-se en la història gironina perquè és la que tenim a prop i justament per

ENTREVISTA

METASTASI (gener 2024)

YASSINE BOUNOU

EL BATXILLERAT NOCTURN

de continguts, però, segueix el mateix currículum que els seus companys de classe. Com a recursos, disposa d’una

vetlladora que l’acompanya i l’ajuda algunes hores per setmana. A més, a la seva aula s’hi ha instal·lat una pantalla

deu, a excepció dels dimarts i dijous que ho fan a les deu. La Mia O. Morillas i l’Aya Kabdani, alumnes de 1r de

digital per facilitar-li el seguiment i rep també ajuda del Centre de Recursos per la Discapacitat Visual-ONCE. Tot

batxillerat nocturn al centre i la Norah Salazar, de 2n ens expliquen la seva experiència..

n Yassine té 12 anys i enguany ha començat 1r d’ESO a l’institut Jaume Vicens Vives. Ve del Barri de Pont Major i cada dia arriba a l’institut amb bus amb el grup de companys de l’escola Carme Auguet, on ha cursat la primària. En Yassine té una malaltia congènita que li provoca una visió reduïda i borrosa. A nivell

i això, sovint necessita fer descansos per no forçar la vista. I és que la inclusió a les aules és tot un repte que el

l batxillerat nocturn és una modalitat que s’ofereix a l’institut del Jaume Vicens Vives que consisteix a realitzar els estudis del batxillerat en horari de tarda i vespre per a posteriorment poder accedir a la universitat o altres cicles formatius de nivell superior. Aquesta modalitat es caracteritza per l’horari que

té; els alumnes comencen les seves classes a les cinc de la tarda i surten de l’institut a partir de les dos quarts de

tarannà d’en Yassine facilita i ens ajuda a tots a veure-hi diferent. encara que he de reconèixer que no soc un artista. Com ho fas per a poder fer els exàmens? I les tasques de classe? Tinc una carpeta de Drive compartida amb el meu professor, a través d’allà puc fer els exàmens i la majoria de les tasques de classe. El problema és quan porto molta estona forçant la vista, en aquell moment els professors em deixen descansar una estoneta perquè em comença a fer mal el cap i no puc seguir la classe normal.

Yassine Bounou

Com portes 1r d’ESO? Notes algun canvi important respecte primària? És una mica més difícil, s’han de fer més deures i les classes normalment són una mica més complicades, per la resta no he notat tanta diferència. Tot i que ets totalment autònom, hi ha algun moment que necessitis suport per seguir les classes? No, en les matèries normals no, però a vegades les arts em costen una mica més perquè els dibuixos se me’n van cap a baix. Em costa una mica calcular els espais que necessito a la làmina. Tot i que a vegades em costa, m’agrada dibuixar

Quines eines et poden facilitar el procés d’aprenentatge en l’institut? Crec que no se’m pot ajudar amb res més.Amb les eines que m’estan donant de moment en faig prou per seguir les classes amb normalitat, sense gaire complicació. T’agrada estudiar? Què t’agradaria ser de gran? Sí que m’agrada estudiar, però tampoc massa. I de gran m’agradaria ser futbolista, encara que no ho crec. També sé que estas totalment integrat al grup, i que fas totes les excursions amb ells, quines dificultats pots tenir per fer-les? Què se’t podria adaptar per tal que estiguessis encara més còmode en aquestes situacions?

No crec que es pugui fer res més per ajudar-me en aquestes situacions. En les sortides jo vaig amb un bastó fent formes arquejades per a poder guiar-me més fàcilment. Tot i que aquest sistema pràcticament sempre em funciona, un dia, quan anava caminant, no vaig detectar que hi havia una cosa al meu davant i em vaig menjar un fanal del carrer. Ara ric però em va fer molt mal al moment. Què t’agrada fer al teu temps lliure? M’he assabentat que jugues a futbol, com ho fas? Sí, jugo a futbol i ho faig normal, no faig res d’especial. L’única cosa diferent és que necessito una pilota d’un color cridaner per poder veure-la. Consideres que el teu problema de visibilitat t’impedeix realitzar moltes coses que t’agradaria fer? No, jo faig tot el que vull, de fet crec que em permet fer més coses que altres. Per exemple, jo quan estic cansat puc descansar a la classe següent, cosa que els meus companys tenen prohibit. L’única diferència entre els meus companys i jo és el tema de vista, que, d’altra banda em permet fer pràcticament tot el que fa un nen de la meva edat. Entrevista realitzada per Xantal Camacho Vega

Alumna del Batxillerat Internacional i col·laboradora de la revista Metastasi

A: Jo vaig fer els dos anys del cicle, però

A: Bé, jo l’últim any del cicle també feia

en finalitzar-lo la Mia em va suggerir

un horari de tarda, però jo sortia a dos

aquesta opció que les dues vam valorar.

quarts de vuit, no a les deu.

M: Vam decidir tirar endavant i fer les

Fer el batxillerat a la tarda us permet treballar o realitzar extraescolars? M: Sí, és molt més compaginable. Com ja he dit, jo estic treballant als matins. En fer menys hores de classe, perquè hi ha assignatures que no calen, com educació física, fa que per espai de temps es puguin fer més activitats.

diferents entrevistes per a arribar entrar al batxillerat un altre cop.

Aya Kabdani i Norah Salazar, alumnes de batxillerat nocturn

Per què esteu cursant el batxillerat nocturn en comptes del diürn, que és el considerat com el batxllerat convencional? N: En el meu cas, jo vaig començar l’any passat cursant el batxillerat diürn, però per diferents circumstàncies ho vaig deixar. Em vaig posar a treballar i em vaig centrar en mi mateixa. Aquest any vaig voler tornar a provar-ho i algú em va proposar que potser el model del batxillerat nocturn em podria agradar més, ja que és un ambient molt diferent, molt més tranquil.

Com us organitzeu considerant que a les tardes teniu classes? N: Doncs és bàsic no aixecar-se gaire tard i utilitzar els matins per a acabar de fer els deures i estudiar. Ara mateix jo no ho estic compaginant amb cap feina, però potser en un futur ho faci. És simplement com invertir els horaris.

M: A mi m’agradava bastant aixecar-me aviat, en això sí que he notat que és molt més difícil, perquè surts a les deu, arribes a casa, sopes, fas una mica de digestió... I és clar, l’endemà ja no t’aixeques tan aviat. Jo sí que estic treballant els matins, i en un inici anava una mica de bòlit, però més tard t’hi acabes acostumant. Jo entre hores estudio a la biblioteca de Girona.

A: Et dona molta més llibertat en aquest aspecte. Creieu que cursar un horari nocturn dificulta la trobada social amb companys de la vostra edat? M: Jo no crec que sigui tan difícil. Si t’organitzes bé pots passar temps amb molta gent. A més a més, jo també socialitzo a la feina.

A: Clar, en el meu cas, la meva amiga està cursant un batxillerat diürn, en canvi, jo estudio a la tarda, per això no podem coincidir gaire.

A: Per mi depèn del dia. Si tinc deures o

N: Jo tinc els amics una mica dispersos.

M: Això que és més tranquil és total-

coses per estudiar m’aixeco aviat, però si no, ho faig quan em ve una mica de gust.

ment cert. Nosaltres dues (referint-se a ella i l’Aya) ens vam conèixer en un cicle d’administració, però no era el que ens esperàvem i vàrem fer el canvi al batxillerat nocurn.

El batxillerat nocturn suposa un gran canvi en comparació amb l’organització que teníeu a l’ESO, quan teníeu un horari establert al matí? M: Sí és molt diferent.

La meva millor amiga es troba estudiant una carrera a Vic, una altra amiga que també es troba enfocada a les seves coses, vull dir que, de tant en tant ens anem veient i anem parlant i és súper guai, perquè encara que no ens veiem tan sovint continues igual de bé amb

ENTREVISTA elles. Però és això, estan totes una mica als seus aires i per tema d’horaris és una mica difícil.

xillerat nocturn. Jo crec que seria millor

M:Gran part de la meva vida social és

cilitats als alumnes que ho volen cursar.

l’Aya, a més som veïnes i venim juntes a l’institut des de Salt.

N: Aquesta modalitat és poc coneguda.

A: Totalment, ella i una amiga més fem

ha molta gent repetint batxillerat a noc-

vida aquí a l’institut.

turn, però la resta no som conscients

Quin creieu que és el millor aspecte de fer el batxillerat en aquesta modalitat? N: Hi ha moltes coses per destacar: jo crec que la tranquil·litat als passadissos; tot és més proper, sobretot amb els professors, ja que som molt pocs alumnes que venen realment a estudiar. Com que som més grans també tenim molta més flexibilitat, no estem tan pendents dels pares. I es pot compaginar amb la feina, això és un “pro” molt gran.

que existeix aquesta alternativa i caldria

M: En un batxillerat diürn sou 25 per

carrera d’economia, però encara no ho

classe, en canvi, aquí som menys de la meitat.

tinc clar.

I que és el que més et dificulta? M: A mi el tema d’anar a dormir tan tard.

de psicologia.

A: El fet que sigui l’únic institut de la co-

a l’art o potser també psicologia, és una

marca de Girona que proporciona el bat-

cosa que sempre m’ha agradat molt. Però

que n’hi hagués més per no haver de desplaçar-te tant cada dia. Donaria més fa-

La gent del Vives sí que ho sap, de fet hi

fer-ne més difusió.

M: Quan jo conec gent, i em pregunta què estudio es queden com “Què?”, preguntant-se si allò realment existeix, no s’ho creuen. Potser no té la suficient visibilitat i això suposa haver de donar moltes explicacions. -Què voleu fer un cop acabats aquests estudis?

A: Selectivitat i universitat. Potser, la

M: A mi m’agradaria molt fer la carrera N: Jo estic entre alguna cosa tirant cap

Alumnes i professora durant una classe de nocturn

METASTASI (gener 2024)

encara no ho tinc gens clar, perquè, per exemple, aquí a Girona no hi ha res relacionat amb l’art, me n’hauria d’anar fins a Barcelona per a poder cursar la carrera, en canvi, psicologia sí que es fa a la ciutat. De fet, jo vaig començar el batxillerat fent el científic, perquè per tema de ponderacions per entrar a la carrera de psicologia necessitava fer biologia i química, per cert, odio la química amb tota la meva ànima. Però bé, finalment vaig veure que el científic no era per a mi, ara fent el social m’hi trobo molt millor. Recomanaríeu el batxillerat nocturn com a una bona alternativa? A quin perfil de persones el proposaríeu? A: Sí que és una gran alternativa, sobretot per als joves que vulguin treballar al matí.

M: Quan ja tens 18 anys i t’has “descarrilat” pot ser una gran alternativa.

N: Quan pel motiu que sigui, deixes de seguir l’itinerari d’estudis clàssic, tornar a estudiar fent un batxillerat nocturn potser és molt més accessible. Jo crec que si més gent ho conegués, molta més gent s’hi apuntaria.

GARANCE FOGLIZZO: EUROPE À VÉLO.

e 15 novembre, Garance Foglizzo (@dignitour_ ) nous a visitée au lycée. Garance Foglizzo est une jeune activiste franco-britannique de 23 ans qui fait partie de l’initiative Dignity in Europe. Dans le cadre de cette initiative, le 18 juillet 2023 elle a commencé le projet appelé DigniTour, il s’agit d’un tour de l’Europe à vélo pour dénoncer les conditions de vie inhumaines auxquelles sont soumis certains collectifs migrants en Europe. C’est pourquoi, elle rencontre des jeunes européens et des experts pour discuter sur des solutions pour accueillir les migrants dignement. Lors de sa visite à Girona, nous avons pu parler avec elle. Pendant cet entretien nous lui avons posé quelques questions, avec l’objectif d’en savoir un peu plus sur son projet.

Présentation de Garance: Moi je m’appelle Garance, je parle français et anglais parce que ma mère est anglaise et mon père est français. À l’école, j’ai fait 5 ans d’espagnol donc je comprends un petit peu l’espagnol mais mon niveau est très, très mauvais. Le 18 juillet j’ai commencé le voyage, et ça fait maintenant presque 4 mois que je voyage. J’ai mon vélo, il y a des moments où je fais du vélo, parfois je prends le bus ou le train et je prends mon vélo dans le train ou le bus. Jusqu’à présent je me suis arrêté dans 25 villes au total, où je rencontre des associations, des collectifs des personnes migrantes, et des citoyens d’Europe, dont beaucoup de personnes de mon âge, j’ai 24 ans. Et je rencontre aussi beaucoup d’autres étudiants, souvent d’entre 20 et 25 ans. C’est cool de pouvoir vous rencontrer parce que à Rennes quand on a créé l’initiative Dignity in Europe, les personnes qui ont beaucoup écrit nos idées, nos propositions il ont aussi 14-15 ans, et ils viennent du collège Rosa Parks à Rennes et donc c’est cool aussi de pouvoir parler avec des personnes plus jeunes.

ment européen. Comme il faut des signatures d’au moins 7 pays de l’Europe, j’ai eu l’idée d’aller rencontrer directement les personnes en Europe. Parce que nous, on est à Rennes en France, on connaît surtout ce qui est autour de nous, et donc c’était très intéressant au lieu d’envoyer des mails ou d’appeler, d’aller vraiment rencontrer les gens en Europe. Pourquoi as-tu eu cette idée de traverser toute l’Europe à vélo? Il y a une pétition, dignity in Europe, et on a besoin de récolter des signatures, en total un million de signatures, pour que ces pétitions soient vraiment amenées dans les institutions européennes, la commission européenne et le parle-

Je suis allée dans 13 pays différents pour rencontrer les gens directement. Ils sont encouragés à signer la pétition, mais aussi ce qui était cool c’était de rencontrer des organisations, de rencontrer des personnes migrantes pour aussi leur poser des questions, et découvrir un petit peu quelles sont les problématiques, les challenges dans chaque pays, par rap-

port à l’accueil des migrants. Notre thématique centrale est l’accueil digne. Quel groupe de personnes s’est intéressé à ton projet? À Rennes et pendant tout le voyage? À Rennes, c’était vraiment un groupe très varié. Il y avait des collégiens qui avaient 14 ou 15 ans, il y avait des étudiants en droit, des étudiants en sciences politiques, des associations locales, le collectif pour les sans-papiers, des juristes et des citoyens. Nous étions ouverts à tout le monde intéressé. Pendant mon parcours, j’ai rencontré des ONG, des associations, des collectifs, des étudiants universitaires, des groupes de jeunes européens, souvent des personnes engagées avec la problématique et actifs dans la vie politique.

ENTREVISTA Combien de pays as-tu visité? Pour l’instant 12, je suis dans l’ avant-dernier et après, j’irais au Portugal et ça fera 13. Initialement le Portugal ce n’était pas prévu, mais j’ai ajouté le pays pendant mon voyage, comme d’autres changements, comme d’être ici à Girona aujourd’hui. Est ce que tu as de la famille que tu as laissé à la maison? Tu voyages toute seule? Je voyage toute seule et à la maison il y a mes parents et mon frère. Mon frère a 18 ans et il n’est pas forcément à la maison. Mes parents m’ont rendu visite pendant mon parcours plusieurs fois. Mais comme je voyage seule, je rencontre des personnes et je me sens entourée par les personnes et par les associations. Par exemple, cette nuit et la nuit prochaine ce sont des personnes de Girona qui m’ont proposé de rester chez eux. Donc, je suis souvent accueillie. Est-ce que tu vas dans des villages ou dans des grandes villes? Normalement je vais dans des grandes villes, parfois, je suis allée dans de grandes villes et quelqu’un m’a dit “il

faudrait aller dans ce village-là”. Mais quand j’avais organisé le voyage, c’était pour les grandes villes. Une fois quand j’était à Rome, on m’avait proposé d’aller dans une ville qui est près de là parce que là il y avait beaucoup de communauté migrante. Quand des choses comme ça se passent, je monte à vélo et je vais au lieu en question. Est-ce que tu as trouvé des empêchements pendant ou avant le voyage? Quels étaient les plus importants? Non, pas vraiment d’empêchements, le voyage se déroule assez bien. Oui c’est vrai qu’il y avait un moment, quand j’étais en Europe de l’est, entre la Roumanie et la Bulgarie, où il y avait beaucoup de chiens errants et je n’ai pas fait de vélo parce que j’avais très peur des chiens. Mon plus grand obstacle a probablement été celui-ci. Est-ce que tu penses que tu vas arriver à ton objectif de collecter un million de signatures? On aimerait beaucoup que les personnes signent, ce n’est pas moi toute seule qui récolte des signatures, on est un groupe, mais c’est vraiment difficile. On a pour

METASTASI (gener 2024)

Quelle a été l’expérience la plus choquante que tu as eue? L’expérience la plus choquante que j’ai eue était d’aller visiter des personnes migrantes dans les camps de réfugiés. Par exemple, en Grèce, à Lesbos, et à Trieste, en Italie, juste sur la frontière avec la Slovénie. Un lieu où il y a la route des Balkans par laquelle beaucoup de personnes migrantes passent depuis la Turquie pour entrer en Europe. Malheureusement, la ville de Trieste ne veut pas loger les migrants et les gouvernants refusent de créer des logements et des maisons ou chambres pour ces personnes. Ce sont des personnes qui ont fait la demande d’asile et normalement ils ont le droit de dormir dans un centre mais là ce n’est pas le cas. Donc il y a un grand bâtiment à côté de la gare, où ils habitent pendant plusieurs semaines ou mois dans des tentes en attendant que leur demande puisse être enregistrée. C’est très dur. Les citoyens européens peuvent demander l’asile avec une réponse rapide. Par contre ces personnes ont le droit de le faire aussi mais l’Italie le retarde le maximum possible. C’était vraiment difficile à voir.Ça c’était le plus choquant. Il y avait beaucoup de rats et les conditions hygiéniques étaient pratiquement zéro. Est-ce que tu as reçu beaucoup de soutien des gens ou au contraire, beaucoup de rejet? Beaucoup de soutien, par beaucoup de personnes qui sont engagées, très militantes pour des questions similaires. Je n’ai jamais rencontré quelqu’un qui me dise: “c’est nul ce que tu fais” au moins en face de moi.

Si tu devais dire la plus grande leçon que tu as tirée de ce voyage, quelle serait-elle? J’ai pas réfléchi, j’ai eu beaucoup leçons, beaucoup de choses que j’ai apprises. Une qui me vient en tête, c’est que les personnes sont très accessibles. Moi par exemple j’ai rencontré des personnes du Conseil de l’Europe et les rencontrer c’était facile. Il y a eu bien sûr beaucoup de gens qui ne me répondaient pas ou qui me disaient non, mais en général c’était plus facile que ce que j’avais pensé. Il suffit souvent de demander. Il faut pas avoir peur de demander de parler à quelqu’un.

l’instant 9.000 signatures. On ne sait pas, on aimerait mais, à ce jour, il est vraiment difficile d’atteindre l’objectif.

Est-ce que tu penses que tu as été traité differemment du fait d’être une femme? Bonne question, oui bien sûr, mais ça, en tant que femme, déjà en France les femmes … ce n’est pas une chose qui à changé pendant mon voyage. Forcement, je suis une femme qui voyage seule…Oui, j’ai été embété par certains hommes, mais pas plus qu’en France. D’un autre côté, je reçois un traitement de faveur, positif, je pense que parce je suis une jeune femme, les personnes sont plus ouvertes à me rencontrer, ce que je pense qui joue en faveur de l’initiative. Je pense que si j’étais un homme de 50 ans, je ne suis pas sûre si c’était intéressant pour vous, par exemple, de me rencontrer, de parler avec moi ou si les gens m’auraient offert leur maison. Quelle est la ville que tu as aimé le plus? Ça dépend souvent de qui je rencontre là-bas. J’ai beaucoup aimé Vienne et Bologne, les citoyens et étudiants sont très engagés et actifs. C’était vraiment cool! Est-ce que tu peux savoir exactement quel est le jour et l’heure où tu vas arriver dans une ville?

Quand je suis à vélo, non, mais je sais plus ou moins quel jour je vais arriver. Parfois quand j’arrive en train ou en bus je peux le contrôler. Au début du voyage j’ai planifié les jours, mais c’est flexible. Combien de temps tu passes dans chaque ville? Ça dépend, par exemple, ici à Gérone j’y suis seulement une journée, mais à Rome j’y étais six jours. Ça dépend s’il y a beaucoup de personnes à rencontrer, ou beaucoup de choses organisées. Je peux dire que je suis plus ou moins entre 2 à 5 jours dans chaque ville. Que comptes-tu faire à la fin de ton tour?

Comment pouvons-nous aider ton projet? On ne peut signer si on n’a pas 18 ans, mais vous pouvez encourager vos connaissances qui sont déjà majeurs, vos parents, votre famille... Dans ce lien au site Dignity in Europe, vous pouvez trouver plus d’informations et signer: dignitour.wixsite.com/ dignitour, dignity-in-europe.com/es. Entrevista realitzada i transcrita per Daniela Xifra Sampere, Jordi Barba Serarols, Isaac Ramírez Urrea amb la col·laboració d’Ana Adama Sola Koita, Natalia Stille Múrio i Judit Pintor Olmedo

À la fin du DigiTour, je vais faire un “zine”, un petit livre comme un magazine que je vais faire moi même. Après je vais l’imprimer et le partager avec les personnes qui ont participé. Celui-là va donner des recommandations et des réponses aux challenges ou problématiques dans les différents pays. Pareillement, il va inclure plusieurs des discussions que j’ai eues avec les personnes, ça sera comme une conclusion du voyage dans un petit livret.

BATXILLERAT INTERNACIONAL EL BATXILLERAT INTERNACIONAL AL JAUME VICENS VIVES

stem de celebració! Aquest curs celebrem el 25è aniversari de la implantació del Batxillerat Internacional al Jaume Vicens Vives. És el primer Institut públic de Catalunya on es van poder fer aquests estudis; actualment ja som 10 centres públics que l’oferim. El Programa de Diploma del Batxillerat Internacional es combina amb els estudis de Batxillerat LOMLOE, així doncs, en finalitzar els dos cursos, els alumnes es presenten tant a les proves PAU com als exàmens externs del Batxillerat Internacional per obtenir el diploma. L’objectiu fonamental dels programes de Batxillerat Internacional és formar persones amb mentalitat internacional que, conscients de la condició que els uneix com a éssers humans i de la responsabilitat que comparteixen de vetllar per al planeta, contribueixin a crear un món millor i més pacífic.

bon comunicador i amb mentalitat oberta per acceptar altres formes de fer i pensar així com ser persones íntegres, solidàries, reflexives i equilibrades. El currículum del Programa del Diploma del BI inclou per una part sis matèries, de les quals s’han de fer uns exàmens especials al final del segon curs i lliurar un treball específic de cadascuna. Tres d’aquestes matèries són de nivell superior (programa més extens i aprofundit), i tres a nivell mitjà. Les sis matèries específiques del BI que es cursaran en el nostre centre són: Nivell superior: Matemàtiques, Física o Biologia i Literatura Catalana. Nivell mitjà: Filosofia, Anglès i Química. Per altra part s’han de cursar tres activitats troncals pròpies del programa:

El Programa del Diploma del Batxillerat Internacional ve determinat per l’Organització del Batxillerat Internacional (IBO), que estableix el currículum i l’avaluació. Cada cinc anys es fa una avaluació del desenvolupament del programa en el centre. És un programa exigent i reconegut per moltes universitats d’arreu del món.

La Teoria del Coneixement és un curs interdisciplinari en el qual es cerquen respostes a preguntes com ara: Què s’entén per coneixement des de diferents àmbits de la cultura? Com s’arriba a conèixer?, etc.

El perfil de l’alumne de Batxillerat Internacional és un alumne amb interès i motivació en totes les disciplines; amb curiositat per aprendre més i acceptar nous reptes. L’aprenentatge és més anàlitic que memorístic i es fomenta l’esperit crític. Altres atributs que es valoren en la comunitat BI són els de ser un

Les activitats CAS (Creativitat, Acció i Servei) incideixen en els aspectes educatius extra-acadèmics. L’alumnat ha de portar a terme programes creatius que impliquin una acció i un servei comunitari, tant a la nostra pròpia comunitat com en àmbits més amplis, locals, nacionals i internacionals.

La monografia equival al Treball de recerca però amb unes condicions que li són pròpies.

METASTASI (gener 2024)

Pel que fa a l’avaluació, una part és interna (corregida pel professorat del centre i amb mostres que cal enviar per a la moderació) que representa el 20% de la nota i són els treballs interns de cada matèria. El 80% restant correspon als exàmens corregits per professorat extern, així com l’assaig de Teoria del Coneixement, la Monografia i el treball de Literatura Catalana. Per a poder accedir a cursar aquests estudis cal fer una preinscripció i unes proves de selecció de matemàtiques i comprensió lectora en llengua catalana (corresponent a temari de 4t d’ESO). També cal lliurar l’expedient acadèmic de 3r d’ESO i de la primera avaluació de 4t. Els alumnes preseleccionats i els seus pares seran convocats a una entrevista personal. Es poden consultar les dates a la nostra web. Pel que fa a sortides, des de fa uns cursos l’alumnat de BI ha pogut fer un viatge a Ginebra per visitar el CERN, la seu de l’ONU i el museu de la Creu Roja. I cada any alguns alumnes presenten la seva monografia a IMINJO (Impulso a la Investigación en Jóvenes) que se celebra a Burgos un cap de setmana de febrer. Això a més d’altres activitats i viatges que s’ofereixen a l’alumnat de tot el Batxillerat. Per a consultes més específiques us podeu adreçar al correu bi@jvvgirona.eu Farners Brugués Coordinadora del Batxillerat Internacional

DATES IMPORTANTS JORNADA DE PORTES OBERTES

Dimecres 14 de febrer del 2024 a les 18:30

PERÍODE DE PREINSCRIPCIÓ

Del 19 de febrer a l’1 de març del 2024

Cal fer la inscripció a través del formulari que trobareu al web de l'Institut Jaume Vicens Vives

PROVES DE SELECCIÓ:

Dissabte 9 de març del 2024

ENTREVISTES:

Segona quinzena de març i primera d’abril

BATXIBAC

METASTASI (gener 2024)

EL BATXIBAC HA ARRIBAT AL VIVES!

quest curs escolar 2023-2024 ha començat la primera promoció d’alumnes de batxillerat que estudien el programa Batxibac al nostre institut.

COM I QUAN ES FA LA PREINSCRIPCIÓ? PERÍODE DE PREINSCRIPCIÓ: Del 19 de febrer a l’1 de març del 2024 Cal fer la inscripció a través del formulari que trobareu al web de l’Institut Jaume Vicens Vives Atenció: Les dates de preinscripció sempre són anteriors a les batxillerat tradicional. Per a més informació podeu consultar les següents webs: Institut Jaume Vicens Vives https://www.jvvgirona.eu/ca/estudis/batxibac-bat-en-frances/ https://triaeducativa.gencat.cat/ca/batxillerat/doble-titulacio/batxillerat-baccala Programa Batxibac Ministerio de Educación Campusfrance Consulteu les Jornades de Portes Obertes que realitzarem durant el 3r trimestre. LA LLENGUA FRANCESA AL JVV Per tal de dinamitzar la llengua francesa, el Departament d’idiomes està organitzant per a aquest curs escolar diferents sortides a França: Perpinyà i Ceret a 1r i 2n d’ESO, i acollida d’un matí a Girona; Carcassonne a 3r d’ESO; intercanvi lingüístic d’una setmana a Ceret a 4t d’ESO i l’intercanvi de Batxillerat a Vitré. A més a més, també fem un intercanvi epistolar amb el collège d’Avoine a 2n i 3r d’ESO.

LAPBOOKS. Imatges de quaderns desplegables realitzats per alumnat de francès

Enguany tenim l’assistent de conversa que permet treballar la competència oral a l’ESO i al Batxillerat. QUÈ ÉS EL BATXIBAC? El Batxibac és un programa d’estudis que permet l’obtenció de la Doble titulació del Batxillerat / Baccalauréat, és a dir, el Batxillerat espanyol i el Batxillerat francès. Permet la possibilitat de cursar estudis universitaris a França, seguint el mateix procediment que els alumnes que estudien en el sistema educatiu francès. QUÈ S’ESTUDIA I COM S’ORGANITZA? Les matèries específiques de programa són la Llengua i Literatura franceses i la Història de França i Espanya que formen part de l’oferta de matèries OPTATIVES de batxillerat. Es treballa la competència escrita i també oral i l’alumnat ha d’escriure i presentar el seu TDR en llengua francesa. Es realitzen intercanvis o estades lingüístiques a França i també hi ha l’opció de realitzar la matèria d’Estada a l’empresa per practicar la llengua francesa. Pel que fa al currículum acadèmic, els alumnes de Batxibac que vulguin obtenir la doble titulació (Batxillerat i Baccalauréat) han d’aprovar el Batxillerat i han de passar una prova externa a principis del mes de maig del 2n curs de Batxillerat. La nota obtinguda en aquesta prova externa pot convalidar la fase general (5 exàmens) de les PAU i així només realizar, si s’escau, la part específica (2 o 3 exàmens).

Qualificacions finals: La nota final de batxillerat està formada pel 90% de la mitjana aritmètica de les matèries cursades + 10% del Treball de recerca. La nota final del baccalauréat és la mitjana ponderada entre el 70% de la nota mitjana de batxillerat i el 30% de la qualificació global d’una prova externa organitzada pels serveis de l’ambaixada de França.

Coucou! on vous attend pour manger les crêpes le jour de la Chandeleur! (2 février)! Maite Mer Coordinadora Batxibac JVV

Per tant, al final de 2n de batxillerat, els alumnes poden obtenir la titulació de batxiller i presentar-se a la Selectivitat. Aquesta prova externa, íntegrament en francès, comprèn: una prova de llengua i literatura franceses (exercici oral i escrit) i una prova d’història d’Espanya i França. COM S’HI ACCEDEIX? Per poder entrar al programa, cal haver aprovat l’ESO i acreditar un nivell B1 de llengua francesa del Marc Europeu de Referència per a les Llengües, o passar una prova de nivell. S’hi pot accedir cursant qualsevol dels itineraris de batxillerat (científic/tecnològic o humanístic/social). Al llarg dels dos cursos de batxillerat l’alumnat accedeix a un ampli coneixement de la llengua i la cultura francesa i també acredita un nivell B2. Alumnes de la primera promoció de Batxibac a l’institut Vicens Vives. Aquest primer any de Batxibac al JVV tenim 7 alumnes inscrits i 2 professores implicades en el programa.Le monde est à vous!

PROJECTES

METASTASI (gener 2024)

PROJECTE D’INTERNACIONALITZACIÓ ESCOLAR

ELS HUMANS, UNA ESPÈCIE MIGRATÒRIA

a internacionalització escolar parteix de la idea que l’ensenyament de qualitat i equitatiu és aquell que permet que tots els alumnes coneguin el món que hi ha més enllà de les parets dels centres educatius. El “més enllà” no només significa obrir-se o fer entrar dins les aules l’entorn més immediat sinó també les diferents realitats dins la Unió Europea (UE). A l’Institut Jaume Vicens Vives això es va començar a fer a partir del 1989 mitjançant els intercanvis amb centres educatius més enllà de les fronteres de l’Estat Espanyol. Així va començar una llarga història d’intercanvis amb instituts danesos, alemanys, francesos, italians i fins i tot nordamericans que han permès que desenes d’alumnes del Vives hagin viscut en primera persona experiències que els han deixat una petjada profunda i duradora. La COVID va posar en suspens tots els programes internacionals però aquest curs tornem a començar. S’han reprès els intercanvis amb França i amb Alemanya però volem que el centre vagi més enllà. Hem posat en marxa una comissió d’internacionalització amb un pla estratègic que té com a missió concretar i diversificar les accions i col·laboracions exteriors de l’institut. Volem aconseguir que el màxim d’alumnes de l’etapa obligatòria i postobligatòria dels programes diürns i nocturns participin en aquestes accions. Som un grup ampli de professorat que ens estem formant per millorar la internacionalització de l’Institut Jaume Vicens Vives. Quin tipus accions es preveuen? D’una banda, els intercanvis clàssics en què els alumnes van a una ciutat on coneixen i visiten l’institut de companys a l’estranger durant uns quants dies (normalment una setmana) i recíprocament, els alumnes que viatgen fan el mateix amb els seus companys. Però d’altra

banda, es vol introduir una nova metodologia de treball que incorpora les competències digitals i el treball per projectes, la metodologia Erasmus+. El programa Erasmus va néixer als anys 80 del segle XX com un programa de mobilitats internacionals per a universitaris però al segle XXI, Erasmus+ arriba també a l’educació obligatòria. El programa preveu estades llargues i curtes en centres estrangers i sobretot treball cooperatiu sobre certs projectes prioritaris a nivell europeu. El nostre institut ha aprofitat aquest fet i la introducció de setmanes temàtiques als diferents nivells per afegir-nos als programes Erasmus+. Hem començat a buscar centres europeus interessats a treballar el mateix que nosaltres (alguns ja coneguts d’intercanvis i d’altres, no) i a esdevenir socis. S’han redactat projectes amb els tots els detalls i temporitzacions tot i que tots els projectes segueixen el mateix esquema. En primer lloc cal presentar-se i fer conèixer el centre, la ciutat, el país als socis i que ells facin el mateix amb nosaltres. En segon lloc, investiguem, localment i també amb els socis, diversos aspectes del projecte i alhora compartim aprenentatges. En aquestes fases, els alumnes es coneixen i treballen cooperativament a través de la plataforma escolar etwinning+ de la Comissió Europea. Al llarg d’aquest procés, alguns alumnes participen en mobilitats físiques; viatgen als països socis per presentar resultats o debatre aspectes comuns amb finançament total de la Unió Europea i un cop fet això comparteixen amb els companys allò que han après.

ls dies 18,19 i 20 de desembre, els alumnes d’ESO del nostre institut han estat treballant el tema de les migracions de manera interdisciplinar.

Els homes i les dones s’han desplaçat sempre, des dels temps més remots, de forma voluntària o forçada i per causes diverses, econòmiques, polítiques i religioses principalment. Aquestes migracions, aquests exilis, quines conseqüències han tingut? Què els ha provocat? Són fets del passat només o també del present? Sentim en la pell el dolor que provoquen les migracions, empatitzem i entenem què vol dir marxar lluny i començar una nova vida en un altre país, abans i ara? Aquests són alguns dels objectius que hem perseguit amb la nostra proposta de treball i esperem haver-los assolit. De 1r fins a 4t s’han treballat les migracions des de diferents perspectives. Les migracions a la nostra família, persecucions

per motius religiosos o ètnics, desplaçaments per causes econòmiques, fugir de la pobresa i les migracions per qüestions polítiques i per les guerres: els exilis. A cada nivell s’ha procurat que els ensenyaments i els aprenentatges fossin actius. S’han fet sortides, xerrades, hem vist pel·lícules i documentals, hem actuat, dibuixat, reflexionat en grup i individualment, escoltat música, llegit, escoltat i compartit experiències i, sense adonar-nos-en, hem après. Els alumnes de 1r, en acabar l’ESO, tindreu una visió molt completa del que són les migracions i els exilis i entendreu bé els avis o els besavis que els han patit, o els companys que han vingut de molt lluny. Entenent els perquès, compartint d’on venim, respectant, potser aconseguirem, aconseguireu, que la història no es repeteixi. Àngels Vallverdú Rivero Professora del departament de ciències socials

Estem començant però sentireu més coses de nosaltres! Núria Pastor Gamero Professora del departament de ciències socials

Membres integrants de la comissió d’internacionalització

PROJECTES EL PROJECTE ROSSINYOL HA COMENÇAT!

METASTASI (gener 2024)

SETMANA DE LA UNESCO 2023 a l’institut Jaume Vicens Vives

quest emocionant programa forma parelles lingüístiques entre alumnes universitaris i alumnes de secundària que han arribat a Catalunya en els darrers dos anys. Durant els propers cinc mesos, l’alumne universitari farà de mentor a l’alumne nouvingut, establint una trobada setmanal en la qual la persona nouvinguda tindrà l’oportunitat de practicar i millorar el seu català.

B a ciències socials, amb l’Elena de Riba, han tingut una videoconferència amb els alumnes de 1r ESO de l’Escola El Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona). Ha sigut el primer pas del Projecte conjunt de PATRIMONI: iber (El Roser) i romà (Ins JVV). Els dos centres educatius formem part de XEAUC. Més endavant uns i altres ens visitarem i compartirem els coneixements que hem adquirit del nostre patrimoni local. Tots els alumnes i professors implicats estem molt il·lusionats. D’esquerra a dreta: Luisa Márquez, coordinadora nacional de la Red Escuelas Unesco; Belén Satorres, cap d’estudis; M. Mercè Mola, coordinadora Unesco de l’institut; Pilar Ferràs, exmembre de la Xarxa d’escoles associades a la Unesco de Catalunya; Marc Güell, adjunt de cap d’estudis i Jordi Coll, director de l’institut.

Però no només això! Aquest projecte té un altre objectiu paral·lel al lingüístic, que és tractar la integració amb l’entorn a través del descobriment d’ofertes lúdiques i serveis culturals. Per tant, les trobades d’aquestes parelles es duen a terme en el context de tot tipus d’activitats: anar a la pista de gel al desembre, descobrir com arribar fins a l’Espai Gironès i passar una tarda de compres, visitar les biblioteques i museus de la ciutat... de la mà del seu mentor o mentora, l’adolescent nouvingut practica l’idioma al mateix temps que descobreix la ciutat on ha anat a viure i les oportunitats que aquest nou entorn li ofereix. Aquest projecte és producte d’una col·laboració a tres bandes entre l’Ajuntament de Girona, el Departament d’Educació i la Universitat de Girona. El passat dimarts 21 de novembre va tenir lloc l’acte d’inici al Centre Cultural La Mercè, on diverses personalitats públiques -com l’alcalde de la ciutatvan expressar l’agraïment de poder comptar amb un programa d’aquest tipus. Acabats els discursos, mentors i mentorats van trobar-se per primera vegada. Els nervis i l’emoció flotaven pel claustre mentre gaudien del berenar que s’havia organitzat.

Acta institucional d’inici del Projecte Rossinyol 23-24

L’institut va entrar a formar part de la Xarxa d’Escoles Associades a la Unesco de Catalunya XEAUC ( https://www.xeauc. cat/ ) l’any 1991 quan era director el professor de llengua catalana, el sr. Rafel Mas. Formar part d’aquesta xarxa és un privilegi per nosaltres i per la resta d’escoles d’arreu del món que en formem part. Actualment hi ha més de 12.000 escoles a 180 països. Les escoles associades a aquesta xarxa ens comprometem a promoure els ideals de la UNESCO que valoritzen els drets fonamentals i la dignitat humana, la igualtat de gènere, el progrés social, la llibertat, la justícia i la democràcia, el respecte per la diversitat i la solidaritat internacional.

Tomas i Lola

• Els alumnes de l’Optativa d’Emprenedoria d’aquest 1r semestre han preparat uns cartells divulgatius que han penjat a la Rambla Dolors Condom. Segur que tots els heu vist!

Carles Salud Santana

La Xarxa opera a nivell internacional i nacional amb tres àmbits de prioritats ben definides: Educació per al Desenvolupament Sostenible Educació per a la Ciutadania Global Aprenentatge intercultural i patrimonial. Enguany la nostra aportació ha sigut:

Enguany, els dos alumnes que han accedit a aquest projecte són el Tomás Bombá Rúa, de 3r d’ESO, i en Fernando Aguilar, de 4t. El primer és originari d’Argentina mentre que l’altre prové d’Hondures. Esperem que gaudiu molt d’aquest projecte i feu una bona amistat amb les vostres mentores, la Lola i la Marina! Professor del departament de Visual i Plàstica i tutor de l’Aula d’Acollida.

a setmana del 13 al 17 de novembre, l’institut JVV s’ha unit a la resta de centres UNESCO de Catalunya (una cinquantena actualment) en la celebració.

Fernando i Marina

• El dilluns 13 de novembre els alumnes de 1r ESO Visita a l’escola modernista construïda l’any 1897 a Sant Julià de Vilatorta (Osona) amb qui l’institut JVV comparteix el projecte Descobrim el patrimoni iber i romà de la nostra població.

• Dijous 15 hem rebut la Coordinadora Nacional de la Red de Escuelas Asociadas a la UNESCO de l’estat espanyol, la senyora Luisa Márquez. Hem compartit amb ella els nostres projectes i activitats habituals del centre. Ens ha comentat que tot i no saber-ho, sovint les activitats que fem a les diferents assignatures i cursos estan molt relacionades amb les prioritats de la UNESCO, i ens ha animat a seguir treballant amb il·lusió i a compartir el que fem amb la resta d’escoles. Hem esmorzat amb elles i amb l’Equip directiu. Després han anat a visitar l’Institut Santiago Sobrequés i l’escola Migdia, els altres dos centres de Girona que formen part de la XEAUC. • Divendres 17 un dia més intens. Al migdia amb el director, Jordi Coll, hem anat fins a l’Escola El Roser. Hem visitat les instal·lacions, hem gaudit de l’immens i extraordinari edifici modernista que tenen i hem dinat amb la directora i el cap d’estudis, que és amb qui portem a terme el Projecte de patrimoni conjunt. • Havent dinat hem marxat cap a Barcelona a la Cloenda de la Setmana Unesco 2023 amb els membres de la XEAUC i la resta de la Xarxa civil UNESCO (amics, càtedres, biblioteques,..). Després d’unes paraules de benvinguda, s’ha fet un homenatge als 70 anys de la primera escola associada a la UNESCO a nivell mundial i als 40 anys de la primera escola de Catalunya que s’hi va adherir (avui, però, ja no en forma part). Seguidament hem gaudit d’una magnífica conferència de Xavier Nieto (exvicepresident de la comissió científicotècnica per la protecció del patrimoni cultural subaquàtic de la UNESCO i Creu de Sant Jordi): La conservació del patrimoni Cultural Subaquàtic. Hem acabat amb un tast musical a càrrec de l’Escola de Música Freqüències de Vilanova i la Geltrú (també membre de la XEAUC), els parlaments de cloenda i un refrigeri on hem pogut parlar i compartir experiències, neguits i projectes amb els altres membres de la Xarxa UNESCO. Una setmana ben complerta! M. Mercè Mola Casanovas Coordinadora UNESCO de l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona)

ESCOLA VERDA

METASTASI (gener 2024)

REPENSANT I RECREANT L’HORT DE L’INSTITUT Sílvia Franch Fernàndez,

coordinadora del projecte Hort a l’institut

l nostre centre ha tingut el privilegi de formar part del projecte Hort Alegre del barri de Vista Alegre. Un projecte presentat per l’Associació de veïns Vista Alegre-Carme i aprovat per l’Ajuntament de Girona. L’Associació Milfulles ha estat l’encarregada de dur a terme uns tallers en el centre que ens ha permès modificar el nostre sistema de cultiu habitual per un sistema més sostenible i productiu que permet adaptar-se millor a la situació mediambiental actual. Es tracta d’un projecte engrescador, motivador, inclusiu, sostenible, vinculat als ODS i competencial; que es troba en consonància amb els nous reptes educatius tant a nivell curricular com metodològic i que ens ha permès treballar valors com la cooperació, el treball en equip, el sentit de pertinença al centre, la coeducació i el respecte. A més visibilitza la situació ambiental actual i en promou la sensibilització i presa de consciència.

Construcció de bancals, alumnes del projecte hort de 4t d’ESO

Bancals ja construïts

Inici de curs, presa de contacte de l’hort de l’institut

El projecte s’ha treballat des de l’optativa de 4t hort-projecte. Durant el primer trimestre, hem fet la part més feinera: la construcció de bancals. Un cop hem tingut els bancals construïts, hem començat a plantar les nostres verdures: col kale, api, enciams, escaroles. Abans d’anar-nos-en de vacances de Nadal també hem tingut temps per començar a construir la zona d’aromàtiques.

Prenent mides

Bancal amb julivert ja plantat

MAGISTRAL

METASTASI (gener 2024)

NATURA KM0 Narcís Castelló,

professor del departament de ciències experimentals i coordinador del batxillerat nocturn

e petit, sempre quedava embadalit pels reportatges del canal 33, més concretament, aquells

que ens ensenyaven aquells països llunyans, paisatges salvatges habitats per bèsties increïbles que semblaven tretes de contes de ciència ficció. Deuria ser aleshores que alguna cosa dins meu va fer “click” i es va sembrar una petita llavor que em portaria a ser un enamorat de les ciències. Aquelles expedicions que molts vàrem fer des del sofà de casa ens varen aportar un gran coneixement sobre la fauna i la flora de l’Amazònia o de

la sabana africana però, com a mínim en el meu cas, sempre vaig trobar a faltar quelcom més “local”, més “de casa” i vaig créixer amb el pensament que no donem prou valor al que tenim a tocar. Amb aquest pensament entre cella i cella vaig estudiar la carrera de Ciències Ambientals. I un cop a la universitat, tinc el record d’una sortida de botànica on vàrem explorar el terreny comprès a menys d’un quilòmetre al perímetre de la universitat (us heu d’imaginar el Campus de Montilivi de la UdG), amb aquell espai espai vàrem ser capaços de fer un herba-

ri de 30 o 40 espècies diferents de plantes. Aquella sortida i, sobretot, aquella troballa, va canviar totalment la meva perspectiva de la flora i la fauna local i em va fer veure que hi ha molt de coneixement desconegut que tenim a tocar. I no només desconegut, sinó molt digne i sovint, sense res a envejar a aquella fauna i flora dels reportatges de sobretaula. I ja de gran, amb la llibertat que acompanya l’edat, m’he desplaçat per tot el territori català i ho he pogut comprovar.

plicat que ha de ser en espècies en perill d’extinció). És una de les aus més amenaçades de Catalunya, amb una població al voltant de 400 parelles. La trobada va ser totalmente fortuïta mentre voltava per la serra de Boumort aguaitant voltors. Quan ho vaig explicar als agents rurals em van demanar les fotografies de seguida, estaven tan emocionats com jo. I més troballes “màgiques”. Aquesta va ser buscada, vaig fer molts quilòmetres, vaig estar moltes hores quiet (passant fred) i, finalment, el meu regal: vaig trobar-me amb un ós bru. A distància! Un animal venerat i temut a parts iguals al llarg de tot el Pirineu. Omple places a les festes de l’ós que es fan a diversos municipis de les valls pirenaiques (us recomano que us desplaceu a Prats de Molló per les festes de l’ós). És un animal que desperta amors i algunes rabietes. De fet, hi ha polèmica degut a les topades que de tant en tant té amb els ramats que pasturen pels prats durant l’estiu.

Veure una parella d’ossos creuar el vessant d’una muntanya a trenc d’alba és una imatge que recordaré durant molt temps. Però per aquells que no vulgueu fer quilòmetres, més a prop, als nostre balcons, jardins, als parcs, als espais de natura que encara queden a Girona també hi podem trobar una gran diversitat. Ens pot semblar que la fauna a la ciutat queda reduïda a quatre pardals, aquells

gavians horrorosos que xisclen els matins i els coloms que embruten els monuments. Res més lluny de la realitat, si abaixeu el ritme i aixequeu la mirada ho veureu. Paciència. Aneu a passejar per la llera de l’Onyar, al costat del Parc Tecnològic, a la llera del Ter o aventureu-vos per les Gavarres. Això sí, sempre amb les orelles i els ulls ben oberts.

Ós bru

Fa relativament poc m’he enamorat del Pallars. Si el Pirineu ja té una aura d’inhòspita, el Pallars ho és en essència. És una zona molt hostil tal com ho pot corroborar la seva densitat de població que just arriba als 5 habitants per km2. La baixa densitat de població en aquesta zona i, sobretot, la poca industrialització i un turisme “pseudorespectuós” ha permès que la seva natura s’hagi pogut preservar. Amb aquesta descoberta del país he pogut caçar, metafòricament, és clar, algunes espècies que no tenen assegurada la seva continuïtat a les nostres contrades. Una de les que em va fer més il·lusió va ser el gall fer. Em vaig trobar cara a cara amb un gall fer mascle, cridant en època

Gall fer

d’aparellament (imagineu-vos el com-

Cérvol

MAGISTRAL

METASTASI (gener 2024)

SEGUINT EL FIL DE LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ Eva Garangou Bofill,

professora del departament de llengua i literatura catalana

n els darrers temps hem vist com s’han anat implementant diferents canvis en el sistema educa-

tiu; hem vist com a l’ESO l’avaluació ha deixat de ser numèrica, en escoles i instituts han anat proliferant els treballs per projectes i el nou currículum competencial arriba enguany a segon de batxillerat entre d’altres premisses com la inclusió, l’autoavaluació o l’aprenentatge significatiu. Arribats a aquest punt ens podríem fer moltes (moltíssimes) preguntes. El fil que anirem estirant però es centrarà a intentar respondre a la pregunta de si aquest moment que estem vivint és nou o si, anteriorment, el sistema educatiu havia viscut canvis estructurals promoguts des d’algun focus del que s’anomena innovació, transformació o renovació pedagògica. Fa no gaire més de cent anys que el sistema educatiu mitjà i superior estava sobretot pensat per als fills de les classes socials acomodades. Els fills de les classes treballadores havien de fer poc més que esperar a tenir una edat mínima per entrar a cobrir alguna tasca dels engranatges del món laboral dels seus pares. Amb la revolució industrial, es va eixamplar el marge de les necessitats del mercat. De sobte es necessitaven

enginyers, químics, telegrafistes... per donar resposta a les noves necessitats que aquell món emergent anava donant. L’educació dels infants i joves va obrirse per formar la futura massa assalariada des d’un biaix teòric (el Gymnasium del cor d’Europa) o teòrico-pràctic (Les Realschules). El camí es bifurcava aviat i sols l’alumnat amb capacitats memorístiques i dotats del que Gardner (1983) anomenarà intel·ligència matemàtica i lingüística podien avançar cap a l’educació superior. La primera sacsejada forta a aquest model educatiu sorgeix a finals del s. XIX i neix gràcies a la ideologia il·lustrada de finals del segle XVIII, els precursors de la qual varen ser J. J Rousseau, J.H Pestalozzi i F. Fröebel; serà el que més endavant es coneixerà com el model pedagògic de l’Escola Nova. És la primera vegada que infants i joves es posen al centre del debat educatiu i se’ls veu com a persones en un moment vital que requereix condicions i atencions singulars. Un dels principals teòrics d’aquest nou model serà el pedagog suís Adolphe Ferrière, conegut per elaborar el memoràndum dels trenta punts del que significa que una escola passi a integrar-se al model d’Escola Nova. Alguns d’aquests punts, com la coeducació, fa anys que estan implementats, però

d’altres com les ràtios baixes dels grups classe per poder atendre les diferents individualitats disten encara, cent anys després, d’acostar-se a l’ideal. A aquest tronc central de l’Escola Nova van aparèixer-li ramificacions, les anomenades pedagogies d’autor. Catalunya va ser referent en la pedagogia de la italiana Maria Montessori i va ser-ne la via d’entrada a l’Estat Espanyol. Altres pedagogies d’autor que van aparèixer aquell primer terç del s. XX varen ser l’aprenentatge per centres d’interès del pedagog belga Ovide Decroly (1871-1932), el mètode per projectes de l’americà William Kilpatrick (1871-1965), la pedagogia artísticohumanista Waldorf que Rudolf Steiner (1861-1925) va fer sorgir a Ale-

amb el petit marge de maniobra d’autogestió dels recursos que va permetre la finestra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Les “Escoles d’Estiu” que havien iniciat de manera natural, ben aviat varen estructurar-se i varen esdevenir un puntal per revifar el magisteri. Alexandre Galí juntament amb Eladi Homs varen ser els pedagogs que des de les institucions varen impulsar la primera onada de la renovació pedagògica a Catalunya, l’etapa de la Mancomunitat. Durant aquest període es van obrir es-

industrial encara molt embrincat en la ciutat. És important també mencionar tota l’embranzida en l’àmbit educatiu que va deixar com a petja l’anarquisme, moviment social molt arrelat a Catalunya: des de l’escola racionalista fundada ja al 1909 pel pedagog i lliurepensador anarquista Francesc Ferrer Guàrdia a les universitats populars per adults, sense deixar de banda l’oferta artística i musical que s’oferia a les classes obreres. Aquest impuls, sovint infravalorat, és imperatiu que pugui dialogar amb igual-

coles punteres en la renovació pedagògica com l’Escola del Bosc (1914) de Rosa Sensat o l’Escola del Mar (1922) de Pere Vergés, ambdues molt conscienciades en la vessant higienista de poder funcionar com a pulmons de salut en una Barcelona bruta i contaminada per un paisatge

tat amb les diferents pedagogies i que es puguin posar en valor els fruits que va donar. No debades Frederica Montseny, filla de dos mestres anarquistes de l’escola Ferrer Guàrdia i educada a casa després que el fundador de l’escola fos condemnat a mort i executat, va arri-

bar a ser la primera dona ministra d’un govern a Europa (1936-37). Tant des del d’un Noucentisme que imaginava per a Catalunya bastir un esperit de la Paideia original per alçar una nació d’ivori, com des de l’aposta llibertària que a través de l’educació buscava crear una classe obrera il·lustrada que no es deixés manipular per les classes dirigents, van emergir diferents propostes que tenien en comú la importància de la cultura per conformar un projecte social, i en aquest sentit veien l’escola com a lloc privilegiat per construir aquest projecte. Cal tenir en compte també que a finals dels. XIX a Madrid s’hi havia instaurat la ILE, la Institución Libre de Enseñanza, que va formar entre d’altres al poeta Antonio Machado amb un model pedagògic, el del Krausisme, d’alt esperit de

Imatge d’una classe a l’Escola del Bosc, 1914. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

manya després dels estralls de la Primera Guerra Mundial, o la pedagogia progressiva i pràctica de l’americà americà John Dewey (1859-1952). Catalunya, terra pedagògicament fèrtil, va estar amatent a aquests nous canvis. La renovació pedagògica va sorgir a casa nostra d’una manera espontània entorn del 1903, quan un grup de mestres de l’Alt Empordà van començar a trobar-se per compartir experiències d’aula i ben aviat les varen ampliar amb trobades d’estiu. Aquella espurna va agafar cos

MAGISTRAL llibertat, creativitat i gust per la feina ben feta que és encara ara digne d’admiració. El premi Nobel José Ramón y Cajal col·laborà amb la ILE des de la gestió de beques d’ampliació d’estudis a universitats estrangeres. La mestra Rosa Sensat, el mestre alt-empordanès Cassià Costal o els pedagogs del que serà el primer seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona (1930-1938), Joaquim Xirau o Joan Roura-Parella, en els seus viatges a la ILE o a la Residencia de Estudiantes de Madrid captaran l’esperit institucionalista i en deixaran empremta en el seu fer, tant en el magisteri com en la universitat. El curs 1932-33 va obrir-se al parc de la Ciutadella de Barcelona el primer Institut-Escola basat en el model de la ILE. Va dirigir-lo Joan Estalella, antic professor del Instituto General y Técnico de Gerona, és a dir, l’antic Vicens Vives. Estalella era professor de física i química i va destacar en àmbit estatal com a renovador pedagògic d’aquestes matèries. Actualment aquest model d’Institut-Escola heretat de la ILE és un format pel qual es torna a apostar, sobretot en poblacions petites i mitjanes.

escoles catalanes amb professors de la talla de Carles Riba en les matèries de llatí i grec, Roura-Parella en sociologia o Joaquim Xirau en pedagogia de l’educació. Tot i que l’Estatut d’Autonomia de 1932 veié reduïdes les aspiracions de l’Estatut de Núria de 1931, la Generalitat va desplegar en la seva xarxa d’escoles, les escoles del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), un Pla General d’Ensenyament basat en el model d’Escola Nova dels més avançats de l’Europa dels anys trenta. Seguint el fil de la història, sabem que amb la victòria franquista després de la Guerra Civil aquest model escolar, els seus impulsors i els qui el varen portar a terme varen ser perseguits, depurats, exiliats i a voltes torturats. A partir de 1940 el model pedagògic a tot l’estat espanyol va recular al segle XVI, per deixar anotat un segle aproximat. Caldrà esperar a finals dels anys seixanta del segle passat per trobar el que Alexandre Galí va esperonar com: «la revolta hi-

La gran implosió de la renovació pedagògica es va donar, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, amb l’esdeveniment de la Segona República. Marcelino Domingo, mestre del camp de Tarragona, va passar a ser el Ministre d’Instrucció Pública del govern de Manuel Azaña i va encaminar l’educació perquè fos el pal de paller de la regeneració cultural i moral de l’estat. El model educatiu pel qual es va apostar va ser institucionalista i montessorià. Amb l’arribada de la Segona República, l’Escola Normal de la Generalitat formava, optant per un model coeducatiu, els futurs mestres de les

Llibre Ciencia recreativa, un mètode per incentivar la curiositat científica creat per Josep Estalella

METASTASI (gener 2024)

potètica d’uns mestres hipotètics», així naixia primer de manera clandestina i més endavant a plena llum l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Pels volts dels anys setanta es pot situar el segon impuls de la renovació pedagògica. En aquest moment és important aturar-se i preguntar-se què va ser de tots aquells mestres i pedagogs que amb el seu fer havien donat un dels testimonis més dignes de la tasca educativa fins a la Guerra Civil. Com sovint recorda el pedagog i historiador de l’educació Salomó Marquès, som un país desmemoriat i que encara no es qüestiona prou el seu passat. Si bé un gruix de professionals de l’educació va haver de malviure fent classes particulars apartat de qualsevol tipus de docència, n’hi va haver que van seguir seguint fent camí. On? A l’exili. El president de Mèxic Lázaro Cárdenas, després de la Guerra Civil, va obrir els braços a les primeres espases de la renovació pedagògica tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. A Mèxic D. F van obrir-se quatre escoles on es va continuar exercint el magisteri de la Segona República i on es formaren els fills dels exiliats. Per la seva part, el tortellanenc Joan Roura-Parella va posar en funcionament escoles en territoris rurals de Mèxic sota l’aixopluc del Patronato Cervantes. Altres personalitats en l’àmbit educatiu com Antònia Adroher varen escollir exiliar- se a París. Suïssa, on hi havia l’institut de ciències de l’educació Jean-Jeaques Rousseau, va ser també un pol d’atracció. Ja a finals dels seixanta i a principis dels anys setanta, una bona part dels exiliats van anar tornant. Va ser però amb la promulgació de la Llei d’Amnistia de 1977 quan molts mestres i pedagogs exiliats

van decidir tornar definitivament. Quan ho varen fer, havien d’ocupar el lloc de treball que tenien a 18 de juliol de 1936. Mercè Bosch, mestra formada a l’Escola Normal durant la Segona República que va treballar tant a les Escoles de l’exili a Mèxic, com en l’escola Waldorf de Mèxic o a l’escola de les Nacions Unides de Nova York, no podia creure el que va trobar en arribar de nou a l’escola infantil Collasso i Gil de Barcelona, l’escola del seu reingrés. El seu exemple és extensible al que van trobar els que van tornar.

de renovació pedagògica europeu. En

I llavors podríem parlar de la Llei General d’Educació que al 1970 va regular els estudis d’EGB, BUP i COU, de la LOGSE (1990), de la LOE (2006), de la LOMCE (2013), de la LOMLOE (2020), i de tota la traca de lleis educatives desplegades i estroncades i de tot el florir de pedagogies d’autor que han anat apareixent com a opcions educatives privades que sovint són la primera via d’entrada a l’estat de la pedagogia d’autor del primer impuls

com podem la nostra feina, dia a dia,

aquest bat-i-bull, han irromput en els darrers temps les pantalles, i en allò de monere et delectare, (instruir tot passant-ho bé) han passat massa sovint a ser vistes com l’enginy definitiu que salvarà el sistema educatiu. I aquí som, intentant desxifrar la brúixola de les polítiques educatives (competències, sabers, rúbriques…) i alhora intentant mantenir fresc el vincle amb la nostra matèria, la nostra professió, per tal que l’alumnat rebi el millor de nosaltres. Fent tant bé amb les alegries i els reptes que els nous temps ens posen per davant, i com a individus lliures, qüestionant el que no veiem clar i no deixant mai de buscar allò que ens mou i ens ressona. No és encertat dir que qualsevol moment passat fou millor, però sí que és escaient

ca i podem bastir-lo des d’un foc nou o intentant entroncar amb una tradició, la pròpia, feta a foc lent, renovant en el que cal però no tallant en sec allò consolidat i fixant-nos en models personals i educatius dignes d’exemple. L’educació a l’escola i a l’institut però també la que es fa a casa o en el lleure, demana temps, treball i experiències vigoritzants i de profunditat per poder arrelar bé. Si bé tot això ha de fer-se lluny de la por, del càstig o de la pressió, la superficialitat, la hiperestimulació i aigualir la cultura de l’esforç no en són tampoc l’antídot. Som els de la rauxa, però també els del seny, i Catalunya és una nació fràgil que no pot permetre’s una desfeta cultural. Tanco amb una cita de Maria Solà de Sellarès, mestra i amiga personal d’Adolphe Ferrière, exiliada a Guatemala i a Mèxic després de la Guerra Civil:

prescindible saber d’on venim. Som al

«Que les màquines, les computadores, no vinguin a tapar ni un sol dia la llum del veritable sol de l’acte educatiu.»

tercer impuls de la renovació pedagògi-

Revista de l’Orfeó Català a Mèxic, any 1989

de dir que per entendre el present és im-

Al centre assegut el poeta Antonio Machado, al seu costat dret el filòsof i pedagog Joan Roura-Parella. Foto testimoni dels tres dies que varen passar a la masia de Cervià de Ter durant el camí que feren plegats cap a l’exili. Gener de l’any 1939.

MAGISTRAL

METASTASI (gener 2024)

sobreviure als humans al llarg de milers d’anys en entorns molt hostils; la comunicació, la capacitat per transmetre missatges codificats -fent ús de signes- d’alta complexitat, ha possibilitat la comprensió, la cohesió i la cooperació necessàries per prosperar.

SIGNES, COSES QUE REPRESENTEN COSES Francisco Alonso Martínez,

La disciplina que estudia els signes es diu semiòtica o semiologia (del grec σημεῖον, «signe») i les seves bases les van establir Ferdinand de Saussure i Charles Sanders Peirce al s. XIX. Malgrat la seva poca difusió, és utilíssima per interpretar i entendre el món actual, que vessa signes per totes bandes i n’és constant generador de nous -des de codis de circulació a emoticones, passant per senyals, logotips, etc.-. A què esperem per saber-ne més?

professor del departament de Ciències Socials Tot és ple de símbols. El savi és l’home que en una cosa n’hi pot llegir una altra. PLOTÍ, Ennèades II, 3·7

i ha coses que són més que coses? A la natura, les coses i els éssers «són» i ja està. Una pedra és una pedra, un arbre és un arbre i un lleó és un lleó, encara que no tinguin consciència de ser-ho. En l’àmbit humà, tanmateix, tot plegat pot ser molt diferent. Nosaltres percebem les coses i n’obtenim informació mitjançant els sentits -sobretot el de la vista (més d’un 80%) i el de l’oïda (més d’un 10%)-. No obstant això, algunes d’aquestes coses, a més de la informació que es desprèn de la seva materialitat, tenen significats que poden anar molt més enllà, perquè en «representen» (etimològicament, del llat. repraesentāre: «fer present» o «tornar a presentar») d’altres, gràcies a algun tipus de contacte físic, semblança o acord que la societat ha establert en un moment determinat. Estem parlant dels signes. Observem la següent imatge:

Tots ens posaríem d’acord, ràpidament, en dir que és un ull. Si, en el món natural, veiem l’ull de qualsevol animal, l’identifiquem com a un òrgan que permet copsar visualment la realitat, res més. Però, estrictament, en el gravat d’Escher estem veient la imatge d’un ull que podem identificar com a tal perquè s’assembla als molts ulls que hem vist a la natura. Si sols busquéssim la informació que ens dóna la seva materialitat, ens quedaríem amb les dades que ens proporciona el seu suport (paper) i material d’impressió (tintes). El que estem veient realment, però, no s’esgota copsant-ne la seva realitat fenomenològica sinó que pot elevar-se i representar nous significats. És, per tant, un signe. Seguint amb aquesta imatge, si la poguéssim mostrar a un egipci de l’Antiguitat no només hi veuria un ull, sinó que també hi veuria un símbol apotropaic, és a dir, un element que té característiques màgiques o sobrenaturals que són protectores o purificadores; un cristià de l’Edat Mitjana hi veuria el símbol de Déu omnipotent; un psicoanalista del s. Maurits Cornelis Escher, Ull (1946) Creative Commons

XX la relacionaria amb la llum i la consciència... En tots els casos, el signficat transcendeix les característiques físiques d’aquest òrgan. Hi ha tres tipus de signes: 1) Els indicis. En aquest cas, els signes ho són gràcies a què hi ha algun tipus de contacte o contigüitat entre el signe resultant i la causa que l’ha produït. Un exemple palmari seria la petjada d’un animal: la petjada ens informa de quelcom més que d’una forma plasmada en el terra, perquè fa al·lusió a un animal que, en un moment determinat, va ser allà -encara que ja no hi sigui- i va estar en contacte amb un terreny prou tou com perquè quedés marcada. També seria un indici, per exemple, un termòmetre que marqui una temperatura de 36 o 37 graus, atès que indicaria que moments abans estava en contacte amb un cos humà sa. 2) Les icones ((etimològicament, del grec εἰκών, «imatge»). Es tracta de signes en els quals hi ha una semblança o cert grau d’iconicitat entre l’element que es representa i la imatge que el representa. Aquesta semblan-

Francisco Alonso Martínez, Indici, símbol o imatge? (2011)

BIBLIOGRAFIA: ça pot ser gran (realisme o naturalisme), mitjana (estilització) o petita (geometrització o esquematització). Si veiem el dibuix d’un ninot, encara que només en puguem identificar unes línies rectes a mode d’extremitats superiors i inferiors, un tronc i un cercle a mode de cap, ja podem determinar que és un signe que al· ludeix a una persona. 3) Finalment tenim els símbols (del grec σύμβολος; originàriament, era un objecte partit en dues meitats del qual dues persones en conservaven cadascuna una meitat). En els símbols, la relació que s’estableix entre l’objecte i allò diferent que representen s’estableix per convenció, és a dir, perquè una part de la societat

s’ha posat d’acord en donar-li un signficat determinat i no un altre. El nostre llenguatge és simbòlic i molts objectes i figuracions del nostre entorn també. Una creu, que són dues línies rectes que es tallen perpendicularment, simbolitza el cristianisme; uns trossos de drap amb uns colors determinats -banderes- representen països. Per als romans, la mitja lluna s’associava a la deessa Diana, per als cristians a la Verge Maria i per als musulmans a l’islam. La nostra capacitat simbòlica ha propiciat moltíssim el desenvolupament dels nostres vessants creatius, imaginatius i comunicatius. Segons molts prehistoriadors i antropòlegs, aquesta capacitat és el que ens ha permès

APARICI, Roberto; GARCÍA MATILLA, Agustín; VALDIVIA, Manuel La imagen. Ed. UNED. Madrid, 1992. BEARDSLEY, Monroe C.; HOSPERS, John Estética. Historia y fundamentos. Ed. Cátedra. Madrid, 1986. DUBOIS, Philippe El acto fotográfico. Ed. Paidós. Barcelona, 1986. DURAND, Régis Le temps de l’image. Ed. La Différence. Paris, 1995. ZUNZUNEGUI, Santos Pensar la imagen. Ed Cátedra. Madrid, 1989.

RECERCADORS

ESTUDI DE LES REFERÈNCIES DELS MITES GRECS A L’INFRAMON EN LA LITERATURA FANTÀSTICA I LA SEVA APLICACIÓ EN LA CREACIÓ D’UN NOU MITE.

GIRONA’S BIKE TRAIL MAP Tomàs Subias Puig,

2n de batxillerat C. TdR tutoritzat per Belén Satorres Nieto

y work of research revolves around the following question: “Have local entities really contributed to the development of cycle tourism in the city of Gi-

rona?”.

The project is divided into three main blocks: - The most theoretical volume, introductory first part, which serves to give readers background on the matter. - The second chapter includes two studies carried out in order to get the data and try to answer the main question. - The practical blog where, taking advantage of the knowledge obtained during high school, a tool that does not exist today is created as an example of an action aiming for the attraction of bike tourists in Girona. The information on the theoretical part comes mostly from interviews with specialists in the cycle tourism sector of the city , as well as from reading articles on the subject that are collected in specialized magazines and research carried out by different universities.

METASTASI (gener 2024)

Juna Riera Ravés, With regard to the studies, all the data collected in these sections have been directly acquired from numerous interviews conducted with the managers of hotels in Girona and from questionnaires answered by the cycling tourist sector of the city. Finally, the practical part is about developing a static web page with the basic software of HTML and CSS that I learned during the subject of computtering in my first year of Batxillerat. It concerns the eight most mythical routes in Girona, containing the general information and giving the precise length, elevation, time duration, road condition and special information of each course along with a few useful images, which could very well help the City Council of Girona to promote the city on the bike tourism world. The final conclusion of the work is that the local authorities have not truly contributed to the attraction of cycle tourists, but along with other private entities and individuals, have “only” provided the necessary services to allow the sustained growth of this tourism sector.

2 n batxillerat D TdR tutoritzat per Antònia Vilaplana

s heu qüestionat mai l’origen de l’univers o de tot el que us envolta? Si és que sí, heu de saber que no heu sigut ni els primers ni els darrers a plantejar-vos-ho. Fa molts mil·lennis, la civilització grega, una de les més influents de l’antiguitat, es va fer totes aquestes preguntes i moltes més i per tal de resoldre aquests enigmes va recórrer a la mitologia. La mitologia grega, conjunt de mites protagonitzats per éssers sobrenaturals que expliquen l’origen del món, és una àrea de coneixement molt arcaica i malgrat que no en som plenament conscients encara té un gran impacte en la societat i cultura contemporànies. En el meu cas, des de petita hi he mostrat un gran interès i el coneixement que he adquirit sempre ha sigut per motivació pròpia. A causa d’això vaig considerar que seria un bon tema per basar el meu treball de recerca perquè ja tenia una base de coneixement sòlida. Per tal de delimitar més el camp d’estudi vaig escollir centrar-me en els mites grecs que ocorreguessin a l’inframon i que fossin protagonitzats per semideus.

Sinus, protagonista del mite

El meu treball, l’he dividit en dos grans blocs, el primer és principalment una base teòrica on aprofundeixo sobre els personatges i paratges més importants; l’inframon i els semideus— Hèracles, Orfeu, Teseu— que hi viatgen per motius diversos. Els mites els he estudiat a partir de fonts escrites i orals, mitjançant un podcast titulat Let’s talk about myths, baby!, i això m’ha permès realitzar una comparació entre ambdues fonts pel que fa al tipus de narrador, el registres lingüístic i sobretot comprovar si la narració pateix canvis crucials o si es tracta tan sols de petites variacions. D’altra banda, també he dut a terme una identificació de referències mitològiques i ho fet a través de dues sagues de fantasia coetànies molt populars, amb l’objectiu de demostrar que la mitologia està molt present en l’àmbit literari actual. Finalment, el meu darrer objectiu, que també es correspon amb la part pràctica, ha consistit a dur a terme el procés de creació del meu propi mite grec. Cal tenir en compte que el procés de creació és molt laboriós i per fer-lo més amè he utilitzat tota la base teòrica desenvolupada prèviament com a inspiració per crear l’argument. Per això, seguint el camp d’estudi proposat, l’acció del mite recau sobre un semideu que ha de visitar els inferns i enfrontar-se amb tots els perills per tal d’assolir el seu objectiu. Altrament, també he hagut de fer una recerca teòrica en relació amb les estructures narratives per tal de poder-les aplicar de forma correcta. I és que la meva intenció a l’hora de crear el mite no era únicament narrar una llegenda que es pogués incloure en el món mitològic, sinó també explicar la història amb un estil el més fidel i acurat possible als autors prefilosòfics.

RECERCADORS

METASTASI (gener 2024)

CONSTRUINT UNA VIDA, L’AVI MIQUEL

ASTRONOMIA DE POSICIÓ AL SISTEMA SOLAR: CÀLCUL DE COORDENADES, OBSERVACIÓ I SEGUIMENT PLANETARI.

Eulàlia Puigmartí Mompió,

Jofre García Martínez,

2n de batxillerat B TdR tutoritzat per Simone Guinó i Lydia Zamora

mb una passió profunda per la relació entre la música i les emocions, així com una fascinació per la composició, em vaig aventurar a explorar el teixit melòdic que connecta amb les nostres vivències més íntimes. El meu treball de recerca va agafar forma amb la creació d’una composició musical, titulada L’avi Miquel. Un delicat passatge sonor que captura la vida des del seu inici fins al seu adéu, amb el meu avi com a protagonista. Aquest treball consta de dues parts fonamentals. En primer lloc, la part teòrica, on s’ha realitzat una àmplia recerca sobre els elements musicals, les formes musicals, les emocions i els passos necessaris per desenvolupar una composició melòdica. A través d’aquesta exploració profunda, s’han establert les bases necessàries per comprendre i abordar la creació artística en el context de la música. En segon lloc hi ha la part pràctica, on els coneixements adquirits a la part teòrica s’han aplicat en la creació d’un passatge musical que captura la vida del meu avi. Aquesta etapa es va desenvolupar a partir d’una entrevista personal que li vaig fer. Mitjançant aquesta conversa, vaig identificar i destacar els moments més rellevants de la seva vida, establint connexions significatives amb les emocions i els elements musicals que defineixen cadascuna d’aquestes fases vitals. La composició resultant no és només un conjunt d’acords i notes, sinó una narrativa musical que captura la riquesa emocional de la vida del meu avi. Des de les rialles de la infantesa fins als seus últims moments, la peça flueix com un corrent d’emocions subtils, teixida amb habilitat per reflectir les diverses etapes de la seva existència. Per a enriquir encara més aquesta experiència, vaig decidir traduir la composició a un mitjà visual, amb un vídeo d’imatges. Les imatges de la vida del meu avi es van fusionar amb l’àudio

de la composició en un vídeo captivador. Cada instant estava acompanyat d’una melodia personalitzada per tal d’oferir una immersió completa a la seva història. El vídeo va ser compartit amb persones properes al meu avi, les reaccions van ser notòries. La peça va ser aclamada per la seva capacitat d’evocar una plenitud de sentiments: melancolia, admiració, tristesa, enyorança i dol. Aquesta obra no només va ser una expressió artística, sinó una eina que ha ajudat a preservar la memòria del meu avi i a alleujar el pes del dol per a aquells que l’estimàvem. El projecte, inicialment concebut sense la previsió de la partida del meu avi, va prendre un gir inesperat. La composició es va ajustar per reflectir el seu darrer acte. Aquesta adaptació, tot i ser un desafiament emocional, ha enriquit encara més la significació de la peça. A través d’aquest viatge musical, he après que la música no només és una expressió artística, sinó una força que té la capacitat de connectar-nos amb les nostres pròpies emocions i amb els records que estimem. Aquesta composició no és només una cançó; és un testimoni musical que commemora la vida del meu avi i continua ressonant en els cors de tots aquells que l’han experimentat.

Codi QR per accedir a la video de la composició musical L’avi Miquel Eulàlia en la part pràctica del seu TdR

2n batxillerat internacional. TdR tutoritzat per Narcís Castelló

es que era petit he tingut un gran interès pel tema de l’astronomia i per tot allò que té relació amb l’espai i l’univers. Tot i que no ho sembli, és un tema molt quotidià i present al nostre dia a dia, que desconeixem pràcticament en la seva totalitat, malgrat que sempre el tenim a sobre dels nostres caps. El motiu pel qual vaig triar l’astronomia per al meu treball de recerca, va ser perquè em sembla un tema molt extens i interessant, que avui dia continua representant-nos molts misteris sobre els quals podia aprofundir, investigar i aportar resultats propis. Els objectius principals del meu treball eren aprofundir en la matèria i donar una resposta a la pregunta d’investigació: Com es poden localitzar els cossos celestes, què és i com funciona l’astronomia de posició?

planetes del sistema solar. D’aquesta manera, afegia una part de càlcul, una part experimental i una part més visual. Personalment, haver pogut treballar i investigar sobre l’astronomia m’ha resultat molt interessant i entretingut i crec que el fet d’haver pogut triar un tema que m’agrada ha afavorit molt el desenvolupament del treball. He descobert el món de l’astrofotografia, que és la part que més m’ha agradat fer del treball, ja que he pogut observar cossos celestes que tots coneixem, però que la majoria de nosaltres no havíem vist mai. Finalment, una vegada acabat el treball, m’adono que el podria haver millorat i ampliat en molts aspectes, però, tot i això, estic molt content i satisfet amb els resultats obtinguts.

Centrant-nos en el contingut, el meu treball consta d’un marc teòric on es fa una breu introducció a la història de l’astronomia, s’introdueix la nostra posició a l’univers i s’explica què és l’astronomia de posició i tots els conceptes necessaris per a dur a terme la part pràctica. Pel que fa a aquesta segona part del treball, la part pràctica, inicialment, tenia un sol objectiu, que era fer el càlcul de les coordenades de Saturn en el cel en un moment determinat, a partir de l’astronomia de posició, per posteriorment poder-lo observar amb un telescopi. A mesura que vaig anar avançant amb el treball vaig pensar: una vegada conec la posició del planeta, què puc fer? Llavors vaig afegir dos nous objectius, que consistien a fer un seguiment de Saturn durant un període de temps per fer un estudi i poder determinar amb quant de temps de diferència arriba a les mateixes coordenades que el dia anterior i poder arribar a una fórmula que em permetés saber la seva posició en un moment futur sense necessitat de repetir els càlculs i comprovar-los experimentalment. Per altra banda, el segon objectiu afegit va ser el de fotografiar diversos

RECERCADORS

METASTASI (gener 2024)

CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTACIÓ DE QUALITAT DE L’AIRE PER ANALITZAR LA TROPOSFERA DE LA CIUTAT DE GIRONA

EFECTES DE LES XARXES SOCIALS EN LA SALUT MENTAL DELS JOVES

Ona Serra Cervelló

Nihad Barkani ,

2n de batxillerat D TdR tutoritzat per Sílvia Soldevila

2n batxillerat B. TdR tutoritzat per Gabriel Mercadal Corominas

ctualment, un dels problemes més significatius és la contaminació atmosfèrica. Per aquesta raó vaig decidir desenvolupar el Treball de Recerca (TdR) al voltant d’aquest tema. Aquest projecte se centra en la construcció d’una estació de qualitat de l’aire de petites dimensions per poder analitzar la contaminació de qualsevol indret. Aquesta estructura conté sensors capaços de detectar els contaminants més notables: diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO) i partícules en suspensió (PM10). Així com la temperatura i la humitat. En primer lloc, es van haver de programar els sensors per tal de fer-los funcionar. Van connectats a les plaques computadores MicroBit i Arduino i estan programats amb els llenguatges Python i C++ respectivament. Seguidament, una vegada programats tots els sensors, es va construir una base on muntar-los juntament amb les plaques

computadores. Per això es va tallar una fusta amb una màquina làser, i per tal que quedés completa es va fer un disseny amb Photoshop, assenyalant la posició de cada aparell. Finalment, es van haver de cablejar els sensors amb les seves plaques corresponents. Per acabar, una vegada fet el cos del treball calia comprovar la feina feta. Així doncs, per poder verificar el funcionament de l’estació es van captar dades durant una setmana a la ciutat de Girona. A partir de la construcció del prototip d’aquesta estació de qualitat de l’aire ara ja es podria fer un estudi de la contaminació de la troposfera més desenvolupat. Per tant, aquest treball de recerca s’ha centrat en la programació i el muntatge de l’estació mentre els valors obtinguts de l’estudi de les dades ha sigut per verificar el seu funcionament.

ivim en una societat en la qual la majoria de gent viu enganxada al seu telèfon mòbil. Això ha generat que les xarxes socials juguin un paper molt important en les nostres vides, sobretot entre els més joves. Sense assabentar-nos-en podem dedicar milers d’hores a l’any a estar connectats a aquestes xarxes. Però realment coneixem els efectes que poden provocar a la nostra salut mental? La joventut i sobretot l’adolescència són etapes crucials en el nostre desenvolupament, ja que patim molts canvis a les nostres vides, tant físics com mentals. És una etapa molt maca perquè deixem enrere la infantesa i donem pas a una fase en la qual comencem a créixer, a ser autònoms i tenir gustos i idees diferents de les d’abans. Aquests canvis han provocat que durant els darrers anys, i sobretot durant la COVID-19, els problemes de salut mental en els adolescents s’incrementessin. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) assegura que un de cada set adolescents d’entre deu i dinou anys pateix algun trastorn mental. L’organització destaca que darrere d’aquest fet, hi ha els canvis que els joves pateixen durant l’adolescència, i que factors com estar exposats a la violència o a la pobresa poden incentivar que es desenvolupi un trastorn. La motivació d’haver escollit aquest tema va ser perquè cada cop les xarxes socials són més presents en les nostres vides i, perquè és evident que aquest tema em toca des de prop, ja que com molts altres joves, també dedico una gran part dels meus dies a estar connectada a les xarxes socials. La intenció de fer aquest treball, és la de conèixer i entendre millor com les xarxes socials afecten la salut mental dels joves i els adolescents i, sobretot, conèixer com en podem fer un bon ús. Aquest treball consta de dues parts, primerament una part teòrica que s’ha basat sobretot a realitzar una recerca d’informació per a conèixer què són les xarxes socials, quines són les més utilitzades, quins són els trastorns mentals més freqüents entre els joves i, conèixer quina relació podria haver-hi entre les xarxes socials

i la salut mental dels joves. L’altra part del treball consistia en una part més pràctica, en la qual vaig decidir dur a terme una enquesta i una entrevista. Vaig tenir l’oportunitat de realitzar una enquesta sobre l’ús de les xarxes socials als alumnes de 1r i 2n d’ESO per un costat, i als de 4t ESO per l’altra, amb la qual vaig comparar els resultats dels més petits amb els grans, i conèixer quin és l’ús que fan de les xarxes i si eren conscients de l’impacte que aquestes poden tenir en la seva salut mental. D’altra banda, vaig poder entrevistar una psicòloga i professora del departament de psicologia de la UdG i també de la Universitat Oberta de Catalunya. Finalment, després d’haver fet el treball, vaig arribar a la conclusió que les xarxes socials sí que poden afectar la salut mental dels més joves. Ho fan a partir d’una repercussió negativa en la seva vida com l’aïllament del món real, la disminució del rendiment acadèmic, o una repercussió en la capacitat d’atenció. En l’àmbit emocional, afecten sobretot l’autoestima a causa de voler veure’ns millor, comparar-nos, buscar un determinat nombre de seguidors... A més, és complicat trobar l’origen d’un problema de salut mental, però sí que podem parlar dels factors de risc. No podem dir per exemple que la causa d’una depressió és l’ús de les xarxes socials, però sí que és un factor que ha augmentat el risc. I per reduir l’impacte que poden tenir en nosaltres, el més important és ser conscient, hem de tenir la capacitat de poder gestionar i controlar el temps que passem davant de les pantalles.

TAULA D’ESTACIÓ

METASTASI (gener 2024)

es taules d’estació són petits racons on es porta de manera simbòlica un trosset del moment que es viu de l’any. Són espais que ens conviden a parar i a observar de manera respectuosa el desplegament de la vida natural i cultural de la qual en som part. Cada estació té les seves particularitats, llums i textures, prendre’n consciència ens aporta ritme, ancoratge i salut. Paisatgísticament parlant, la tardor és insuperable. Amb els primers freds arriben les fires de Sant Narcís, la caiguda de les fulles, les postes de sol immenses. El primer trimestre acaba amb el solstici d’hivern, l’arribada del Nadal, i tornem de nou a l’institut passada l’Epifania (la festa de Reis, vaja), on ja d’antic es celebrava que la llum progressivament comença a allargar-se de nou. És en aquesta època, quan sortim de casa a quarts de vuit del matí per anar a l’institut, que convé recordar les paraules de Josep Pla que sàviament manllevava de la saviesa popular: “quan el dia creix el fred neix”. Que el ritme sovint massa accelerat del present no ens enterboleixi la mirada i ens permeti copsar cada matís de l’any. Rambla Dolors Condom amb decoració nadalenca

Little tree Els bancs nous del pati amb els arbres ja podats, hivern

Recuerdo infantil

El ball dels capgrossos durant el pregó de les fires de Girona 2023

Fires: adrenalina i tradició Tot comença amb el pregó, a dalt del balcó, però si baixes fins a la plaça hi trobaràs en Gerió que hi passa. Aquest mateix dia en un altre punt de la ciutat hi trobaràs molta alegria a les barraques, no pas tranquil·litat. Potser et sents atret per les llums, no es un retret i et poses sense voler a la Devesa sense saber: és un lloc de disbauxa hi perds el seny i la rauxa amb adrenalina amunt i avall, fins a sentir el cant del gall. Les fires són una passió panellets, castanyes i porró cada any és diferent i que duri eternament! Mariona Pou, 3ESO D

Arbres del pati amb diferents colors de fulla, tardor

Herbsttag

Dia de tardor

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.

Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,

Projecta la teva ombra en els rellotges

und auf den Fluren laß die Winde los.

de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;

Als últims fruits ordena de ser plens;

gieb ihnen noch zwei südlichere Etiquetate,

dos dies més de sud dóna’ls encara,

dränge sie zur Vollendung hin und jage

constreny-los a perfer-se i que penetri

die letzte Süße in den schweren Wein.

en el vi fort la suprema dolçor.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.

Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,

Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,

wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben

vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes

und wird in den Alleen hin und her

i per les avingudes vagarà inquiet

unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

Rainer Maria Rilke

(Versió de Joan Vinyoli)

Una tarde parda y fría de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales. | Es la clase. En un cartel se representa a Caín fugitivo, y muerto Abel, junto a una mancha carmín. | Con timbre sonoro y hueco truena el maestro, un anciano mal vestido, enjuto y seco, que lleva un libro en la mano. | Y todo un coro infantil va cantando la lección: «mil veces ciento, cien mil; mil veces mil, un millón». | Una tarde parda y fría de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de la lluvia en los cristales. Antonio Machado, Poema n.V. Soledades (1903)

little silent Christmas tree you are so little you are more like a flower who found you in the green forest and were you very sorry to come away? see i will comfort you because you smell so sweetly i will kiss your cool bark and hug you safe and tight just as your mother would, only don’t be afraid look the spangles that sleep all the year in a dark box dreaming of being taken out and allowed to shine, the balls the chains red and gold the fluffy threads, put up your little arms and i’ll give them all to you to hold every finger shall have its ring and there won’t be a single place dark or unhappy then when you’re quite dressed you’ll stand in the window for everyone to see and how they’ll stare! oh but you’ll be very proud and my little sister and i will take hands and looking up at our beautiful tree we’ll dance and sing “Noel Noel” E. E. Cummings, Tulips & Chimneys (1923)

ROMA

METASTASI (gener 2024)

ROMA, VIATGE D’ESTUDIS DE 2N DE BATXILLERAT 12·12·23, dimarts. 8h. Aeroport de Barcelona. Fa més de quatre hores que estem en marxa però l’emoció que irradia en nosaltres ens manté ben desperts, llestos per passar quatre dies a Roma amb la Gemma, la Pilar, en Cisco i l’Eva.

19h. Acabem el dia sopant arròs i parmigiana, que tot i que no supera la de la meva àvia, era boníssima. Després de sopar, caminem gairebé una hora fins a l’hotel, i tan bon punt em poso sota els llençols, m’adormo. 13·12·23, dimecres. 7.30h. Hostel Meninger. Tot i que estem

19.30 A quarts de vuit (horari ben europeu) ens retrobem al restaurant Rossopomodoro, just davant del lloc on van assassinar Juli Cèsar. I és que Roma és un no parar d’història! Per sopar ens donen un plat de pasta extra(molt bona) per saber italià, i ens tracten com reines. 14·12·23, dijous.

de vacances, cal matinar si volem aprofitar la nostra estada al màxim. És per això que a quarts de vuit tots som al menja-

recomana provar diversos menjars típics de Roma, com el supplì. Ens acomiadem de la Linda sota la columna Trajana, és hora de dinar. Avui toca provar el gelat de nocciola i melone, que prenc acompanyat per la música de la Taylor Swift.

dor endrapant en un bufet lliure generós per agafar forces pel dia que tenim per davant. I és que els bèsties dels professors ens ho fan fer tot a peu, vet aquí perquè quedem trinxats al vespre! La primera parada d’avui és a l’Ara Pa-

16.30 A la tarda visitem en petit grup el Campo di Fiori i el que, segons la meva opinió, és el millor lloc de Roma; Campidoglio. Això sí, abans d’arribar a la plaça de l’ajuntament ens perdem unes quantes vegades, i fins i tot hem de demanar

cis, altar construït en honor al període de pau que s’aconseguí durant el govern d’Octavi August, la pax augusta. Tot seguit entrem a un altre país: la Ciutat del Vaticà. La meva part preferida dels 14h. Tan sols una hora després d’haver aterrat a la capital italiana ja estem visitant la Piazza di Spagna, anomenada així en honor al consolat d’Espanya davant la Santa Seu. Allà coneixem la nostra guia per als propers dies, la Linda, tiffosa de la Roma i apassionada de la història. Ens ensenya la Fontana di Trevi, on llancem monedes i on em cau el gelat de nocciola i frutti di bosco al terra, un drama. Continuem la visita al Panteó i la Piazza Navona on els professors ens proposen temps lliure o seguir-los voluntàriament. Decidim acompanyar-los una estona i visitem l’església de san Lluís dels francesos, un dels pocs llocs on es pot gaudir gratuïtament de tenir no un, sinó tres, Caravaggios davant.

museus de l’estat més petit del món és la stanza amb els mapes d’Itàlia, on em faig una fotografia davant de la Puglia, la meva regió. També cal destacar la Basílica de Sant Pere,en honor al primer papa i raó de ser d’una de les quatre grans basíliques de Roma. 17h. La visita als Museus Vaticans i a la Basílica ha estat exigent. A la tarda tenim temps lliure i, com cada dia, els professors ens fan una proposta voluntària pels que volem un suplement extra de Roma. Ens hi unim un grupet i visitem el Trastevere, el barri jueu i la part que, segons molta gent, representa l’essència de Roma de la millor manera: el teatre de Marcel, amb cases habitades a la part superior.

10.30 Seguim la visita al Colisseu, l’amfiteatre Flavi acabat el 80d.c amb la fortuna extreta del saqueig del Temple de la fins aleshores inexpugnable Jersualem. Per sort, estem en temporada baixa i no hem de fer gaire cua per entrar. És un edifici molt impressionant, des d’on es poden veure parts del fòrum, que visitem a continuació. La Linda ens explica els edificis que estaven situats anteriorment a la zona, com per exemple el temple de les Vestals, del qual només queden tres columnes. Pel nostre temps lliure ens

9.30 El tercer dia comença amb la visita a l’església de San Pietro in Vincoli. El visitant, quan entra a la chiesa, va a petar de dret a la relíquia de davant de l’altar que és ni més ni menys que la màgica fusió de les dues cadenes amb què Sant Pere va ser pres; tant les que s’utilitzaren en l’empresonament de Jerusalem com les de la presó Mamertina de Roma. Després d’aquest impacte difícil de catalogar, el visitant pot trobar assossec fent

ajuda a un carabiniere. Aquesta plaça és famosa per les escales dissenyades per Miquel Àngel i l’estàtua eqüestre de Marc Aureli. Campidoglio és la raó per la qual gairebé arribem tard a sopar, una altra vegada a Rossopomodoro. Avui, toca lassagna i filet amb patates, el que ens calia per recuperar forces. 15·12·23, divendres. 8h. Desafortunadament, ha arribat l’últim dia. El pla d’avui ve girat. Al matí tenim temps lliure per comprar regals i acabar de passejar per Roma i la visita la farem a la tarda. Amb un grupet, anem fins a la Conad, un supermercat italià, i compro tots els Abbracci possibles, les meves galetes de nata i xocolata preferides. També passegem per la ciutat, aquesta ciutat trepitjada per tanta i tanta gent des de fa tantíssims anys. 14:45h. Pugem a l’autobús i visitem l’últim indret del viatge, el que fa més por, les Catacombes de Sant Calixt, situades

sota terra i és on els cristians van construir els seus cementiris durant l’època romana. 19h. A l’aeroport compro l’últim gelat, de nocciola i mango. Durant el vol les hostesses se sorprenen que siguem un grup tan silenciós i educat. Desconeixen que cada dia els nostres mòbils ens alertaven que havíem superat amb escreix el nombre de passes recomanades per tenir una vida healty! I sense pràcticament adonar-nos-en arribem a Girona, el viatge s’ha acabat. I tornem contents, agraïts i amb la sensació d’haver fet un viatge que seguirà creixent en nosaltres. Quanta història, quanta cultura! I és que un dia a Roma equival a una setmana a casa! Consell: Si us han entrat ganes d’anar a Roma aixequeu bé els peus mentre camineu, les voreres esquinçades i les llambordes esmicolades són font de caigudes constants, us ho dic per experiència. Caterina Blancafort Migani Alumna de 2n de batxillerat D

girar lleugerament la mirada a la dreta. Rebent el raig de llum tènue que davalla d’una finestra lateral, s’erigeix ,categòric i impenetrable, el Moisès de Miquel Àngel. «I ara, parla», va etzibar-li l’artista donant-li un cop de martell al genoll quan el va tenir acabat. Grup a l’interior del Coliseu

ROMA

ELS JUBILATS A PROP

METASTASI (gener 2024)

TROBADA DELS COMPANYS DE CINQUÈ DE BATXILLERAT L’ANY 1974-75

a ser el curs del gran canvi de paradigma al país, l’any 1974-75. El dictador encara va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich el març de l’any 74 però el novembre de l’any 75 reposava ja per sempre més sota una llosa de 5.000 quilos. En aquest context i enmig de l’esclat de la joventut, l’institut Vicens Vives acollia nois i

noies que aquesta primavera passada s’han reunit per celebrar i recordar el moment sempre especial que és el pas per l’institut. Equip de redacció

Grup davant del Coliseu

Exterior del Panteó

Exalumnes de l’institut Jaume Vicens Vives que l’any 1974-75 varen cursar cinquè de batxillerat. Foto de Dolors Falgàs. Davant de la Fontana di Trevi

ELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ DE L’INSTITUT: PER LA CREATIVITAT I PEL CONEIXEMENT

es de sempre, l’Institut Jaume Vicens Vives ha estimulat el talent artístic entre el seu alumnat: des dels tradicionals premis literaris convocats per la diada de Sant Jordi a les convocatòries d’efemèrides memorialístiques concretes, deixant a part les activitats escolars anuals relacionades amb la música, el teatre, pintura,

etc.Des del 2010, els premis de St. Jordi s’han concretat en la convocatòria de la Fundació de L’Institut Jaume Vicens Vives. Actualment es lliuren tres modalitats de premis: Història, Relat curt i Cartellisme. Aquests premis estan oberts a l’alumnat de Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles Formatius de la ciutat de Girona, a més de l’alumnat del nostre centre. Els temes sobre els quals han estat convocats aquests premis són molt heterogenis i cobreixen aspectes d’actualitat

Escultura del Laocoont, Museus Vaticans

Mausoleu del papa Juli II amb l’escultura central del Mosiès, de Miquel Àngel

cultural i artística molt variats provinents de la societat civil catalana (Any internacional de la química, commemo-

EL MOSTRADOR ELS JUBILATS A PROP ració del tricentenari 1714-2014, Salvador Espriu, Pompeu Fabra, Josep Carner, etc.), temes provinents de la ciutat de Girona (Societat Athenea, Lo Fluvier del Ter, Mercè Huerta, o el tema d’aquest curs: Girona del gris al verd) i no hi poden faltar temes específics de l’institut (Any Jaume Vicens Vives, any Santiago Sobrequés, celebració del 175è aniversari de l’institut....). Podeu consultar el llistat de temes i els guanyadors de cada convocatòria al web de l’institut, menú Fundació/activitats. La revista Metastasi ha estat un mitjà de divulgació de les obres guanyadores. El lliurament de premis se situa regularment al mes d’abril, en un acte en el qual hi ha conferències pronunciades per especialistes dels temes convocats. Es poden consultar els especialistes col·laboradors en el mateix menú del web de l’institut. Els premis de la Fundació han permès descobrir talents ocults en el nostre alumnat que de ben segur els han ajudat en les seves eleccions acadèmiques i professionals. Esperem que aquesta dinàmica no s’aturi i que la tendència segueixi en moltíssimes convocatòries noves. L’alumnat i la ciutat de Girona hi sabran respondre. Josep Pi Mallarach

MOSTRADOR

METASTASI (gener 2024)

PARTICIPEM A UN PROGRAMA DE TV3: ATRAPA’M SI POTS

es de l’institut ens van enviar un correu proposant-nos participar al programa “Atrapa’m si pots”, de TV3. L’Anouk Borràs, en Jordi Jurado, la Georgina Ribas, la Laura Rodríguez i jo, en Martí Barba, tots de 1r d’ESO, vam omplir el formulari i ens van seleccionar per anar al càsting a Barcelona. Pocs dies després, ens van oferir l’oportunitat de sortir al programa, és a dir, vàrem haver d’anar al plató. Un cop allà, ens van maquillar i ens van vestir, també vam dinar al lloc on vàrem gravar, perquè hi vam estar tot el dia. En general va ser una molt bona experiència,la repetiríem de totes totes. Volem donar les gràcies a l’institut per donar-nos aquesta oportunitat, i també a tota la gent del programa per fer-ho realitat. Martí Barba Serarols

Alumne de 1r d’ESO

ACTIVITATS DES DEL DEPARTAMENT D’EXPERIMENTALS

quest primer trimestre l’alumnat de 1r d’ESO ha realitzat dues activitats organitzades pel Departament d’Experimentals i conduïdes per educadors externs.

La primera va ser una activitat a l’exterior que, sota el nom «Els boscos de les Gavarres», es desenvolupà a Sant Daniel i va consistir en un itinerari per conèixer les característiques del bosc mediterrani i les espècies de fauna i flora que hi habiten. S’incidí en el valor ecològic del bosc i també en el risc que suposen els episodis de sequera i incendis, així com les adaptacions dels éssers vius per sobreviure-hi i la importància de preservar aquest ecosistema. Els alumnes disposaven de fitxes que treballaren en grups.

Imatge del Barri de Pedret any 1922. Autor: Valentí Farignoli. Fons INSPAI de la Diputació de Girona.

PREMIS DE LA FUNDACIÓ 23-24 Tema: Girona del gris al verd: parcs i jardins Modalitats: Història, Relat breu, cartellisme Nivell: 4t ESO i batxillerat Termini d’admissions: 16 de febrer Veredicte i lliurament de premis: 15 d’abril

La segona activitat, anomenada «Les 5 ERRES», va realitzar-se a l’aula. Amb aquesta activitat es pretenia sensibilitzar en la prevenció i la reducció dels residus en el marc de la sostenibilitat, el consum responsable i l’economia circular. Hi hagué una primera explicació teòrica per repassar els conceptes Reduir, Reutilitzar, Reciclar, Reparar i Recuperar. Posteriorment hi hagué, per grups d’alumnes, un treball pràctic per decidir el destí de diversos residus de les nostres llars: distingir el material no aprofitable i aquell que es podria haver aprofitat en lloc de llençar-lo. Es tractava de prendre consciència de les conseqüències ambientals, socials i econòmiques derivades del malbaratament. Departament d’Experimentals

Professorat de 1r d’ESO

EL MOSTRADOR

METASTASI (gener 2024)

CIUTADANS DE GIRONA: ACTIVITAT PER ALS ALUMNES DE L’AULA D’ACOLLIDA

l passat 24 de novembre l’alumnat d’Aula d’Acollida va participar de l’activitat anomenada Ciutadans de Girona, coordinada pels serveis educatius de la ciutat. Durant l’activitat, que va durar tot el divendres, tots els grups d’aules d’acollida dels centres d’educació secundària de Girona van trobar-se al Centre Cultural La Mercè, on es va celebrar un acte de benvinguda. La jornada va donar l’oportunitat que amics i amigues que comparteixen països d’origen però diferents centres educatius es retrobessin, cosa que va omplir d’encara més alegria el dia. A més, representants

de cada institut van pujar a l’escenari per explicar les principals característiques del seu centre i les primeres impressions d’una ciutat, Girona, que la majoria tot just estan descobrint. Acabat l’acte institucional, els quasi 150 participants es van desplaçar al parc de la Devesa, on es van dur a terme diferents jocs i activitats de cohesió entre l’alumnat dels diferents instituts. La jornada va acabar amb una cantada conjunta de la cançó «Coti x coti» del grup The Tyets i un taller de sardanes dinamitzat per membres del GEIEG.

Tot plegat va donar com a resultat una jornada molt agradable, fent vincles amb alumnes de tota la ciutat i coneixent joves de tot tipus d’orígens i procedències, però amb un present comú. Un dia per gaudir i celebrar la diversitat cultural i la xarxa ciutadana, entrar en contacte amb elements de la cultura catalana com a societat acollidora i per posar en pràctica les primeres nocions de català que havien après! Carles Salud Santana

Professor d’Aula d’acollida

ELS ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT EXPOSEN EL SEU TREBALL DE RECERCA ALS COMPANYS DE 1R.

quest 18 de desembre, a l’hora de tutoria, tretze alumnes de segon de batxillerat han explicat en primera persona el repte que els ha suposat fer el Treball de Recerca als seus companys de primer. Tots han coincidit en la importància de planificar-se bé i concretar al màxim els objectius que volen assolir. Els han aconsellat que tinguin diverses opcions i que no es preocupin si no surt tot a la primera. També han manifestat el seu orgull per l’esforç realitzat i pel resultat final. N’hi ha per estar-ho!! Des de l’equip de professors us felicitem pel vostre èxit! Imma Garcia Picola

Coordinadora de batxillerat

PARTICIPACIÓ EN EL CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DEL GEIEG

’alumnat de les Optatives de 3r i 4t de l’ESO de l’àmbit de Visual i Plàstica van participar el passat 20 d’octubre al Concurs de pintura ràpida del GEIEG. Prèviament, a classe, havien treballat la perspectiva a mà alçada i diferents tècniques gràficoplàstiques.

ELS PASTORETS

ls Pastorets, el clàssic de Nadal ha tornat a l’institut de la mà d’un grup d’alumnes de 3r d’ESO que ha fet brillar el català heavy de Folch i Torres amb un atrezzo minimalista. Pastors, àngels, Josep, Maria, fúries de l’infern: heu demostrat la força que té el compromís i el treball d’equip. Satanàs,

Llucifer, Lluquet, Rovelló: sou exemple de l’èxit de perseverar; els vostres textos eren llargs i no sempre fàcils! Moltes gràcies també als tècnics i a en Jordi Xargay, sempre disposat i pendent que tot rutlli. Visca els Pastorets! Eva Garangou Bofill

EL NADAL HA ARRIBAT AL JVV

om cada curs, des de la matèria d’Ed.Visual i Plàstica, s’ha animat l’alumnat d’alguns cursos a omplir l’Institut de la màgia de Nadal a través dels seus treballs.

L’alumnat de 2n d’ESO ha creat estrelles a partir de polígons estrellats amb cartolines de diferents colors i textures. L’alumnat de 1r d’ESO utilitzant com a suport una capsa de cartró, han creat regals, on han plasmat escenes, desitjos i sentiments nadalencs. L’alumnat de l’Aula d’Acollida i el SIEI han dissenyat i creat arbres de Nadal a partir de marcs i robes per unificar les creacions dels seus companys. Aquestes creacions han decorat la rambla de l’institut durant el mes de desembre. Professorat del departament de Plàstica i el SIEI

Amb els coneixements adquirits, aquest any van copsar Girona des dels voltants de Sant Pere de Galligants. Ja fa uns anys que el GEiEG fa donacions a Càritas Diocesana de Girona per posar a la venda aquests treballs durant la Fira del Dibuix del dia de Tots Sants. Heus aquí algunes fotos del grup i d’alguns dels treballs. Professorat d’Ed. Visual i Plàstica

EL MOSTRADOR

METASTASI (gener 2024)

LA GUERRA DE TROIA: EL JOC DEFINITIU

PREMI TALENT PER A JOANA CATALÀ

uè hauria passat si … Paris no hagués escollit la deessa Afrodita com la més bella?, què hauria passat si… no hagués conegut Helena?, què hauria passat si … Hèctor, Aquil·les, Agamèmnon, Ulisses, Àiax… no s’haguessin enfrontat davant de les muralles de Troia?, què hauria passat si … la història no s’hagués escrit tal com Homer ens la va contar?

L’

exalumna de l’INS J. Vicens Vives, na Joana Català, ha estat guardonada per la Fundació la Caixa i el Patronat Politècnica amb un dels Premis Talent. Hi ha hagut un total de deu premiats. Els Premis Talent lloen l’esforç dels estudiants amb les millors notes d’accés a la universitat segons el grau escollit a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

Tots aquests interrogants que la humanitat d’Occident s’ha fet durant segles aviat tindran resposta. Estem elaborant el JOC DE TAULA definitiu: LA GUERRA DE TROIA com mai l’has viscut!

La cerimònia d’entrega de premis es va fer el passat 18 d’octubre a les 17h a les instal·lacions de l’Escola Politècnica Superior. Enhorabona Joanaaaa!! Jordi Ribes Besalú

Ja tenim els primers personatges!!

Professor del departament de Visual i Plàstica

Elvis Mallorquí Garcia

Professor del departament de ciències socials

PODEROSA AFRODITA AL TRUFFAUT

l passat 19 de desembre, els alumnes de les matèries de Creació literària, Món clàssic, Literatura universal, Grec, Llatí i Cultura audiovisual van anar a veure la pel· lícula Poderosa Afrodita, de Woody Allen. Va ser una activitat interessant perquè s’abarcaven les dues vessants; la literària i la tècnica. Els alumnes van gaudir de la fina ironia dels diàlegs, de les referències a la tragèdia clàssica i del muntatge tècnic de la pel·lícula. Continuarem l’activitat durant dels dos trimestres que tenim per endavant.

ELS NOUS MURALS DE L’INSTITUT, EL MAKING OF DE LA PORTADA I LA CONTRAPORTADA DE LA REVISTA.

TEATRE AL JVV: HISTORIA DE UNA ESCALERA

l 15 de desembre, els alumnes de 2n i 3r d’ESO del JVV van assistir a la representació d’Historia de una escalera, de Antonio Buero Vallejo al Teatre Ignasi Bonnin.

A Historia de una escalera, Antonio Buero Vallejo ens narra les alegries, penes, somnis i frustracions de dues generacions de veïns que veuen com les seves vides passen sense que res canviï substancialment. L’escala és un testimoni mut de la immobilitat existencial. Les aspiracions inicials dels personatges principals fracassen pel determinisme social que els impedeix ascendir socialment i personal. Una crítica a la societat de l’època que es fa present en un desenllaç infeliç per als personatges. L’autor, a través d’una representació naturalista de la societat del moment, crida a la reflexió de l’espectador. Departament de llengua i literatura castellana

L’

alumnat de les optatives de 4t de plàstica del curs 2022-23 van fer un treball de disseny, per ordinador, que posteriorment van plasmar a les columnes del pati de l’Institut. Com ho varen fer? Varen triar per grups un déu grec, el varen investigar, i van estudiar les seves característiques simbòliques, els seus poders i varen cercar un personatge públic al qual li poguessin atribuir alguna de les seves característiques. A través de l’ordinador i dels programes de disseny, varen fusionar el déu amb el personatge públic. Posteriorment, varen passar a quatre colors el seu disseny, el varen adaptar a les mesures de les columnes i el varen quadricular. Finalment, a partir de la quadrícula varen passar les seves creacions a les columnes. Com que la materialització de tot el treball va coincidir amb el final de curs, celebrem la nova decoració mural de l’institut en la portada i contraportada d’aquest número de Metastasi. Carles Salud i equip de redacció

PASSATEMPS

METASTASI (gener 2024)

El transport públic

OBJECTES PERDUTS

la capsa dels objectes perduts, s’hi ha trobat tot aquest material que pertany al professorat del centre. Sabries dir a qui pertany cada cosa? No et perdis el número de juny per saber les respostes!

El transport públic és un niu de vivències. És un escenari on les històries més inesperades prenen vida i on cada passatger és una part diferent d’aquest drama quotidià ple de moments divertits i sorprenents. Em permetreu parlar de les petites meravelles que he trobat en aquests viatges? Com aquella dona gran amb el seu somriure etern, que no només comparteix les seves aventures, sinó també el seu amor per la vida. I l’home amb el volum dels auriculars tan fort que és com si no en portés. Si tens sort (o no) també et toca aquell conductor que coneix tothom i de cop, saps totes les xafarderies del teu barri. O aquell home amb els auriculars tan forts que l’autobús es torna un musical.

Però també crec que no tot és divertit, quan s’asseuen al teu costat i no saps si dir alguna cosa o no. O l’estrès que provoca no trobar cap botó a prop i que s’acosti la parada. Suposo que tot està fet expressament, que formem part d’un gran experiment social i això és una fase que tothom ha de passar. Així que fem que cada vagó sigui una oportunitat per descobrir noves històries i connectar amb els altres conillets d’índies d’aquest gran espectacle urbà. Mariona Mola Garcia, 3r ESO D

Les converses són com petites obres teatrals. Com quan dos estranys es troben per casualitat i comencen a parlar de les seves vides com si fossin vells amics. Tampoc podem oblidar els moments musicals, com quan algun ballarí arruïnat, aprofitant la música de l’home d’abans, decideix començar a ballar al ritme dels moviments del tren, com si la ciutat fos la seva pista de ball.

Les mares Avui us parlaré de les mares. Sí, d’aquestes superheroïnes que et troben a l’instant allò que fa mitja hora que busques. La mare, aquella capaç de trobar en mil·lèsimes de segon el que busques. Després, a sobre, ens renyen a nosaltres, els fills, com si fos culpa nostra que elles siguin com en Sherlock Holmes.

MONÒLEGS HUMORÍSTICS

El nostre superheroi Bona nit, gent! Avui us parlaré d’una cosa molt seriosa... ben mirat, depenent de com t’ho miris no ho és tant d’important. Parlem del nostre estimat idioma, el català, que és com la salsa picant que poses a la vida perquè tingui més gustet. El català és com un superheroi lingüístic, tot i que és difícil de tractar, però això no ho digueu als forasters, que si no, no volen venir. Lluita contra l’anonimat de les altres llengües. Cada paraula és un superpoder que ens fa ser únics. Imagineu-vos en Superman dient: “Kal-el” però amb un accent de Tarragona, ja veieu la diferència. I no sé si us n’heu adonat, però el català té aquesta cosa de fer que les disputes semblin un debat d’intel· lectuals amb bigoti.

Així que estimats catalanoparlants, continuem utilitzant la nostra llengua, que només fent això ja tenim assegurats cent anys mínim de l’humor. Visca el català, la llengua que ens fa ser nosaltres, tots els verbs irregulars i els temps verbals que ens fan la vida impossible. Guisla Fons Pèlach , 3r ESO D

També tenen la capacitat de preveure el fred abans que vingui, i sempre ens diuen que ens posem la jaqueta, però molts de nosaltres mai ho fem i al cap d’una estona, quan tenim les mans congelades i treiem vapor de la boca, és quan veiem que els hem de fer cas perquè amb això mai s’equivoquen. La veritat, no sé com s’ho fan. A més a més, els encanta mostrar davant dels meus amics el seu amor tan peculiar: petons sorollosos i abraçades que no acaben ni l’endemà són la seva especialitat. Tot i que els agraïm que tinguin aquest amor cap a nosaltres, a vegades no estem preparades per aquests espectacles amorosos.

tamol i ibupofè; si vull dibuixar em troba un llapis; si tinc gana em treu unes galetes…jo encara no sé com els entra tot plegat en una bossa de mà de tamany mitjà! I si a més a més de ser mares són àvies, encara tenen més superpoders: saben treure tota mena de taques de la roba; saben cosir un botó i fer-te la vora d’uns pantalons com si estiguessin nous; quan fa fred saben fer escudella i carn d’olla sense haver de recórrer al tetrabrik de supermercat i encara que estiguin molt enfeinades sempre, sempre i sempre tenen un moment per estar amb mi i parlar dels meus problemes.

Sort que en tenim de les mares! Martina Bosch Escuder, 3r ESO D

Per no parlar de les seves bosses de mà, que semblen la butxaca d’en Doraemon!, només els faltaria treure el casquet volador i anar-se’n volant quan les molestem, o sigui, quasi sempre. En fi, que si necessito mocadors en la seva bossa n’hi ha; si tinc els llavis tallats em treuen un cacau; si em vull fer una cua em donarà una goma; si tinc mal de cap puc triar entre parace-

Organitza:

Agraïments:

Podeu consultar totes les activitats que es porten a terme a l’Institut: https://www.jvvgirona.eu/ca/ https://blog-jvv.blogspot.com/ http://vivesverd.blogspot.com/