Issuu

METASTASI BUTLLETÍ INFORMATIU · FUNDACIÓ INSTITUT JAUME VICENS VIVES DE GIRONA · FEBRER 2021

SUMARI Sumari i editorial ........................... 2 Benvinguda .................................... 3 Batxillerat Internacional ............... 8 Entrevista ........................................ 17 Magistral.......................................... 20 Recercadors .................................... 26 PsicoErnest ..................................... 30 Embranzida .................................... 32 El mostrador ................................... 35

METASTASI Butlletí informatiu. Institut Vicens Vives. Girona. Febrer 2021. El nom de la revista prové d’un escriptor i poeta italià, Pietro Trapassi, més conegut com a Metastasio. Va ser un dels llibretistes d’òpera més importants del segle XVIII. Al nostre institut n’hi havia un bust, que era molt popular entre els alumnes. Per això, el seu nom catalanitzat fou escollit fa més de 40 anys com a capçalera del butlletí informatiu del centre. Les fotos de la portada, de Cristina Juher, van ser fetes durant el primer trimestre d’aquest curs, a l’institut.

Edició: Cristina Juher Equip de comunicació: Jordi Coll, Dani Bartomeu, Cristina Juher, Rosor Rabassedas i Jordi Xargay Disseny, maquetació i impressió: Impremta Pagès, Anglès

EDITORIAL N

o ha estat fàcil però hem aconseguit superar amb èxit el primer trimestre d’aquest curs 2020-21, tan especial. Vam començar al mes de setembre amb totes les restriccions derivades de la situació de pandèmia: més classes per nivell, totes les aules i espais comuns de l’institut ben senyalitzats, recorreguts nous per accedir-hi, horaris d’entrada i sortida esglaonats, neteja de mans i superfícies a cada moviment o canvi d’espai, ventilacions obligades i mascaretes imprescindibles. No podem fer res més que felicitar tota la comunitat educativa pel compliment de totes aquestes normes, afegides a les ja existents, necessàries per al bon funcionament de l’institut. Primerament hem de felicitar tot l’alumnat, que compleix de forma absolutament majoritària totes les restriccions, especialment amb l’ús continuat de la mascareta. També a tot el personal PAS de consergeria i de les oficines, pel suport ofert en tot moment. A l’Alba, la nostra Tècnica d’Integració Social (TIS) per la seva disposició, actitud i dedicació, i evidentment a tot el professorat que ha demostrat una gran professionalitat a l’hora d'encarar totes les dificultats afegides que s’han anat presentant: alumnat en quarantena a qui cal posar tasques, grups confinats amb qui cal fer classe de forma telemàtica i ensenyament híbrid a batxillerat, amb totes les adaptacions que això suposa. Felicitacions també a tota la resta de personal que treballa o col·labora al centre, com el psicòleg Ernest Luz, la infermera, etc., etc. Com en tots els altres àmbits de la nostra societat, ens ha calgut repensar tot el que fem per tal d’adaptar-ho a la nova situació: les reunions amb les famílies, les reunions de professorat, les activitats que fèiem al teatre, les activitats fora de l’institut... i això evidentment demana una flexibilitat per part de tots i cadascun de nosaltres, que posa a prova la resiliència personal. El balanç del trimestre és positiu. L’obertura de l’institut ha anat bé i esperem que puguem continuar amb la nostra tasca diària, presencial, el que queda de curs. Pel que fa a les famílies, agraïm també la col·laboració i suport quan heu tingut un fill o filla en quarantena, o amb el grup confinat. Com sempre, manifestem que el treball conjunt família-escola és indispensable per a l’èxit educatiu dels nostres infants i joves. La Metastasi d’aquest primer quadrimestre de curs reflectirà tot això i molt més. Com ja es va iniciar el curs passat, hi podrem trobar unes seccions ben definides i que garanteixen una visió àmplia de la vida a l’institut: A l’espai de Benvinguda tindrem l’ocasió de conèixer els nostres estudiants de 1r d’ESO —els nostres petits—, que aquest any han hagut de fer el salt a l’institut en aquestes circumstàncies tan excepcionals (i que bé que ho han fet…). A la secció següent, en aquest número hem centrat la mirada en el Batxillerat Internacional. Esperem que us agradi conèixer en què consisteixen aquests estudis i com se senten i ho viuen els nostres estudiants. Podrem gaudir de l’Entrevista a David Juher, matemàtic i professor de la Universitat de Girona. Què són exactament les matemàtiques? Per què hem d’estudiar-les? A la secció Magistral, que vam encetar el curs passat, hi podreu trobar dos articles interessantíssims de dos professors de la casa, en Cisco Alonso i en Jordi Xargay. Així mateix, a la secció Recercadors la Mar do Nascimento i l’Adrián Fabra, estudiants de 2n de Batxillerat, ens expliquen els seus treballs de recerca: ja veureu que interessants! L’Ernest Luz, el nostre psicòleg, ens explica com és que ens sentim tan alterats, en aquesta època que ens ha tocata viure, i ens dona molts bons consells per gestionar-ho, en un article dedicat a l’angoixa en temps de pandèmia. Encetem una nova secció que ens fa una especial il·lusió: Embranzida, dedicada als nostres exalumnes però també als alumnes de 4t i de Batxillerat, que aviat hauran de triar el seu camí. Esperem que aquesta secció us serveixi per orientar el vostre camí. Finalment al Mostrador podrem descobrir algunes de les moltes activitats que realitzem dins i fora de l’aula, malgrat la pandèmia. Desitgem que us agradi, que gaudiu llegint-la i que a través d’aquests textos i il·lustracions puguem conèixer l’institut des d’una altra vessant i ens el sentim cada vegada més nostre. Cordialment, Rosor Rabassedas Pagès Directora

BENVINGUDA MALGRAT TOT… SOM AQUÍ!

olt bones a tots i totes,

Aquest escrit que teniu al davant va adreçat a tots els nois i noies del nostre centre, però molt especialment a tots aquells que acabeu de començar, és a dir, als nois i noies de 1r d’ESO. En circumstàncies normals, aquesta carta s’hauria escrit no a principis de gener sinó a mitjan setembre. Amb la carta pretenem donar la benvinguda i acollir els més joves de la casa. Però com que aquest any que acabem de deixar ha estat de tot menys normal, d’entrada no ens vam atrevir a escriure aquestes paraules perquè estàvem a l’expectativa de com anirien les coses. I com han anat les coses? Bufff, les coses han anat de moltes maneres. Depèn. Depèn del moment i de com bufaven els vents.

Mesos de juliol, agost i setembre Desdoblen grups, mesurem aules, calculem espais, distàncies (sobretot molta distància!), instal·lem dosificadors d’hidroalcohòlic a totes les entrades hagudes i per haver. Quants? No ho sé. Molts! Molts per si al final ens hem d’acabar dutxant a cada entrada i sortida amb aquest gel (eps, que no se sap mai, eh?!). Grups. Sí, fem grups. Grups de 28, no! de 25. No! de 20! (A veure què, en què quedem???...de vint-i-cinc, de vint-i-cinc… Ah, val, d’acord, de 25). Enganxem puntets (gegants) a terra per marcar on ha d’anar ex-ac-ta-ment! Cada taula, que serà propietat personal i intransferible de cada alumne. La cadira també! Que ningú no toqui res de ningú, cadascú el que és seu i prou! Ep! I el xiuxiu. Ai, sí, el xiu-xiu. Arriben tones i tones de xiu-xiu per desinfectar-ho tot. Absolutament tot. I els guixos de la pissarra? Ostres!, els guixos de la pissarra… Buf, què fem. Desinfectem-los! Quan? Cada vegada. Cada vegada? Sí, cada vegada que algú els utilitzi. Sí, val, cada vegada, sí! I quan algú s’oblidi d’alguna cosa… L’hi podem deixar? NO! No? NO!

Ni un company? No!... O… potser sí, bé, no, depèn, si ho desinfectem abans i després el company li podrà deixar coses. Però no gaires, eh! D’acord, no gaires. I així anar fent, anar polint detalls, adequant normatives i acostant-nos a poc a poc al gran dia. I quin era el gran dia? Doncs el dia que obríem les portes de nou perquè, després de sis mesos d’absència, els nois i noies del nostre institut poguessin tornar. Perquè tots! poguéssim tornar. Amb un sentiment generalitzat de molta responsabilitat, de moltes ganes i energia i, per què no dir-ho, amb una sensació de vertigen. Uns nervis continguts que demanaven a crits que tot sortís bé. I entre tots els qui tornàvem, n’hi havia uns quants que encara estaven més nerviosos. I una mica espantats també. Eren els nois i les noies que posaven els peus per primera vegada a l’institut: els petits de primer (si m’esteu llegint, ja sé que fa ràbia que us diguin petits, però és que de moment ho sou, de petits —ja us fareu els xulus quan sigueu més grans—).

Mitjans de setembre Bon dia —xiu-xiu—, benvinguts i benvingudes al nostre institut —renta’t les mans. Ara us farem una xerrada per explicar-vos —compte, compte! Mantingueu la distància—... doncs això, una xerrada per explicar-vos com funcionarem tots plegats al llarg d’aquest curs —seguiu les fletxetes de direcció clavades a terra siusplau. No no!, per la dreta no, per l’esquerra! Tots feien cara de molt bons nens i nenes. No xerraven gens, escoltaven molt tot el que els dèiem, i seguien totes i cadascuna de les instruccions al peu de la lletra. Increïble! Entre nosaltres comentàvem: “Quant creieu que durarà, això? Esperem que molt…” Érem una mica il·lusos, perquè al cap de poquet van anar guanyant confiança i perdent les

BENVINGUDA pors. Ja no ens escoltaven tant, cridaven més i a vegades es descuidaven del xiu-xiu abans d’entrar. Això només volia dir una cosa: tot estava anant bé!

Octubre, novembre i desembre I així és com van anar passant l’octubre, el novembre i el desembre. L’important d’aquestes línies és precisament això: que van anar passant els mesos, però que ells i nosaltres, tots junts, encara estem aquí. Cada dia. Obrint les portes de l’institut i omplint les aules. Aquests petits de primer —que ja es faran els xulos quan siguin més grans, sens dubte— ho han fet molt i molt bé. Ens ho han posat molt fàcil i els en donem les gràcies.

Gener Ara ja hem arribat a finals de gener, i qui més qui menys ha fet l’inevitable reflexió de final d’any. Bé, no cal negar que el 2020 ha estat un any una mica… merdós. Bé, molt merdós. Però aquestes reflexions, als més optimistes, ens obliguen a buscar algunes de les coses positi-

ves que han succeït, malgrat tot. I aquests primers mesos de curs en són una clara mostra. Primer per poder ser-hi, tots junts. I segon, i no menys important, per poder veure els qui acaben de començar primer corrent per l’institut amb aquesta lleugeresa, amb aquesta tranquil·litat, creant aquest caos que els acompanya entre passadissos i aules, que no és més que una prova irrefutable que tot els acompanya i que tot va bé. Petits i petites de primer: us donem les gràcies per ser així tan estupendos i estupendes com sou, per haver-nos-ho posat taaaan fàcil, per omplir-nos les aules cada dia, per rondinar quan us posem deures, per queixar-vos de les preguntes que heu trobat difícils d’algun examen… I us volem fer saber que tot l’equip de persones que vetllem cada dia perquè estigueu bé (tutors, professors i professores, conserges, l’Alba...) estem contents i agraïts de tenir-vos aquí. Ara, sí, i durant els anys que vindran. Una abraçada ben forta.

Clàudia Barba Ribot Coordinadora de 1r d’ESO

ELS PRIMERS MESOS A L’INSTITUT

1R A ESO

1R B ESO

d'ESO! Qui ho diria, que arribaria tan ràpid! Encara recordo el primer dia de 5è que tots i totes ens dèiem “wow, l'any que ve 6è!” Doncs sí, tu! Soc aquí i, la veritat, molt contenta! El primer dia estava nerviosa, però anava amb la meva millor amiga, que és molt sociable i, la veritat, ja coneixia persones que no anaven a la nostra escola. Va ser una de les formes en què vaig anar coneixent cada vegada més gent. Un cop a la classe vaig veure moltes persones desconegudes però també molta gent que ja portava amb ells uns anys. La veritat és que tothom es parlava: uns amb els altres es mostraven molt confiats i atrevits. Després vam anar a fer un “tour” per l'institut per tal de conèixer més el centre en el qual estaríem bastant de temps. Em va semblar molt gran i molt diferent de l'escola. A l'hora de marxar estava molt contenta de com havia anat el dia i d'haver conegut molta gent i amb ganes de tornar l’endemà per veure els meus nous amics. Ara els parlo com si els conegués de tota la vida! Alba Rubiano i Sánchez 1r ESO D

quests primers mesos han sigut els més emocionants de la meva vida!

Al principi, jo estava molt atabalada, creia que no em podria aixecar al matí, que hi hauria molts deures i no podria acabar-ho, que em perdria… Però al final tot ha sortit molt millor del que em pensava, he pogut adaptar-me molt bé.

1R C ESO

El que m’ha agradat més ha estat conèixer nous amics i nous professors i professores, que són molt simpàtics i agradables, sempre ajuden i ens tracten molt bé. Fer amics nous no ho havia pensat mai, a mi mai m’ha agradat gaire socialitzar… Però aquest institut, el Jaume Vicens Vives, m’ha fet créixer i no em penedeixo gens d’haver vingut a estudiar aquí. Chenru Jiang 1r ESO C

o pensava que l’institut seria molt difícil, però la veritat és que no. M’he adaptat molt bé, m’he connectat i he fet molts amics i amigues.

1R D ESO

Estic molt contenta: venir a aquest institut ha estat una de les millors coses que m’ha passat. Ara em sento més responsable i tota la gent que he conegut és molt maca. La veritat és que no n’hi ha hagut per tant i que m’he pogut adaptar superbé gràcies als meus companys i companyes. Jana Ribas González 1r ESO D

BENVINGUDA ningú. L’edifici és més gran del que esperava, però ja m’hi vaig anar acostumant.

1R E ESO

Ara que portem un trimestre sencer a l’institut, crec que és molt millor del que pensava. Per exemple, els professors que m’han tocat, són molt menys severs del que m’imaginava, i posen menys deures dels que esperava. Una cosa que m’agrada molt és que no fem tardes, ja que això ens dona temps per fer deures, estudiar i fer les nostres coses. La classe que m’ha tocat m’ha acollit molt bé i la tutora que m’ha tocat és molt maca. Tot i que ens fan treballar molt, he après moltes coses noves aquest trimestre. L’única cosa que potser em va decebre una mica els primers dies va ser que al pati no hi hagués res, tot i que entenc que per la Covid-19 sigui més complicat. Però a l’escola teníem cordes, pilotes, jocs de raqueta, de taula…

1R F ESO

Si hagués de donar una llista de consells a algun/a alumne/a que comencés ara l’institut seria la següent: 1. Que no tingui por, l’institut és molt millor del que diuen els grans. 2. Que no es relaxi amb els deures, les primeres setmanes no en posen gaires perquè ens hi anem acostumant, però després arrenquen! 3. Que faci un riu a casa abans de venir, que estem sis hores asseguts en una cadira! Maria Encuentra Canet

ola, soc la Giuliana Merlos de 1r d’ESO F i us vull dir que a mi m'ha agradat, aquest canvi de l'escola a l'institut. Ha sigut molt estrany anar a l'institut amb mascareta però està bé perquè així no ens contagiem de la Covid-19. Giuliana Merlos 1r ESO F

l principi no em feia gaire gràcia anar a l’institut, perquè jo estava molt bé a l’escola. Llavors, però, a partir del moment en què vaig venir em vaig adonar que m’agrada molt més l’institut.

1r ESO B

l primer dia de l’ESO va ser molt estrany perquè en l’últim record escolar que tenia tots anàvem sense mascareta, en canvi el primer dia de l’ESO tots portàvem mascareta. Quant als deures i tot això, em va costar organitzar-me, però quan va passar el primer mes vaig veure que no era tan difícil. Els amics els fas molt ràpid perquè d’alguna manera és més fàcil relacionar-se. Jan Pizarro Sánchez

M'agrada molt la classe que m’ha tocat, els amics que he fet i poder seguir amb gent que ja coneixia.

1r ESO D

Olívia Iglésias 1r ESO C

quest primer trimestre a l'institut me l'imaginava molt diferent perquè després d'un confinament em pensava que no estaria al nivell i que anava molt endarrere.

quest estiu vaig venir a viure a Girona. Canviàvem d’escola, casa i ciutat, i això mai és fàcil. Quan em vaig anar a preinscriure, no em van dir a quin institut aniria: no ho sabria fins que hagués passat tot l’estiu. Quins nervis! L'onze de setembre van trucar a casa i ens van dir quin institut m’havia tocat. No el coneixia gaire, però la gent deia que havia tingut molta sort.

Però al cap de dues setmanes em vaig adonar que tots havíem perdut una mica i que ja ens ho ensenyarien, que no passa res. També em pensava que el centre era més gran que l'escola però no tant!

Quan s’acostava el primer dia, estava nerviosa i una mica espantada, ja que tothom m’havia dit que anar a un institut era espantós. A més, no coneixia

Ara ja m'hi he acostumat, però crec que si haguéssim fet les excursions que tocaven i les activitats que es feien normalment m'ho hauria passat millor. Però igualment m'ha agradat.

Rita Puxan 1r ESO F

uan vaig arribar a l’institut em vaig sentir com una gota en el mar: hi havia tanta gent! Em vaig espantar!

Amb la Covid-19 tot ha estat difícil i diferent de l’any passat, però m’ha agradat perquè ja tenia ganes de tornar a estudiar.

Els primers dies eren divertits i emocionants, perquè tot era nou per a nosaltres i, almenys jo, descobria coses noves de l’institut cada dia.

Aya Machtallay Fagroud

He vingut com amb una mena de temor per la gent gran, perquè, és clar, a sisè érem els més grans i aquí som els més petits. Respecte als estudis, estic molt confosa, no sé com estudiar per a aquests exàmens tan difícils, fer tants deures, etc. Ara no tinc gairebé gens de temps lliure, entre extraescolars i tantes coses de l’institut. Però estic segura que m’adaptaré ràpid, i espero trobar una manera d’estudiar per als exàmens i de combinar-ho tot. Ana Adama Solà Koita 1r ESO D

1r ESO D

o m'imaginava l’institut completament diferent. Em pensava que em costaria adaptar-me, que em costaria fer amics i amigues, que em costaria saber-me els passadissos de memòria i que em perdria. El primer dia d’institut és veritat que estàs una mica nerviós, però poc a poc et vas adaptant. Tot és nou, però al cap d'uns dies vas entenent com funcionen les coses, els professors t’ho expliquen tot molt bé, els primers dies: t’expliquen com funcionen les coses, les normes, etc. Hi ha coses molt “guais”, de l’institut, com per exemple que tens un ordinador nou o coneixes moltíssima gent nova.

l primer dia va ser molt estrany: començava una altra etapa diferent i tornàvem a la rutina d’estudi.

Perquè et vagi bé l’institut has de ser molt ordenat i responsable, perquè, si no, perds els deures, no els entregues a temps, vas tard...

Quan vaig veure la meva classe no coneixia gaire ningú i no tenia gaire confiança, però amb el temps em vaig anar adaptant.

En resum, no us heu de preocupar per res: hi ha gent, com l’Alba, que si teniu algun problema, ni que sigui un problema molt petit, us ajudarà. O sigui que no us preocupeu!

També era estrany perquè la rutina d’estudi era molt diferent i em va costar adaptar-me, però en part em va agradar perquè vaig conèixer gent nova i molt interessant.

Mar Baró Argerich 1r ESO E

Mares i pares d’estrena “Hola, em dic Eulàlia i soc mare novella” M’imagino així la meva presentació en un grup de suport a pares novells en això de tenir fil s que van a l’institut. Perquè el primer cop que la teva criatura ha d’entrar a l’institut, fa respecte. MOLT. Durant l’etapa d’Infantil i Primària, vas seguint el seu desenvolupament ben de prop, parles sovint amb la mestra, saludes amics i companys a la porta i tens apamats àrees, temaris i possibles dubtes que cal resoldre (si, a més, com és el meu cas, ets mestra, tens un autèntic màster en això). Però de cop la criatura es fa gran i se te'n va a secundària. I tens la impressió de perdre totalment el control: saps qui és la tutora, però no la veus mai; et parla d’amigues, però no saps quina cara tenen. I les matèries? Ja ni te’n parlo: de cop i volta hi ha més matèries i professors que dits tens a les dues mans. I això fa respecte. Sensació de mareig i tot. Fins que arriba un dia en què t’adones que, tot i que va molt estressada, també veus que és feliç. Que ets tu qui té angoixa, però que ella, passats els nervis de la primera setmana, ja té tot d’amics. Que la tutora és una autèntica delícia i que l’ha acollida i la té ben apamada. Que va estressada, molt, però que poc a poc va aprenent a organitzant-se. I que s’ha fet gran. I toca adonar-se’n. I creure en ella, que pot amb això i més. Eulàlia Canet Mare de la Maria

Comença el curs 2020-2021 i a casa hi ha nervis, excitació, curiositat, por. Acostumats els pares a la confortabilitat que suposa un entorn conegut i familiar, de cop tot canvia i es transforma en neguit. Com s’adaptaran els de casa a aquesta nova situació, al nou entorn? Amb quins amics els posaran? Quins tutors tindran? Connectaran? Seran ben considerats entre els companys? Se’n sortiran acadèmicament? Esperem que les dificultats que s’aniran trobant les sàpiguen resoldre amb les eines que els hem anat donant tots aquests anys. També sabem que hi haurà situacions que no podran controlar i que no els podrem ajudar. Tot plegat, diferents oportunitats per aprendre i créixer. Esperem que no se sentin sols. I passen les setmanes i tot es va posant a lloc. Arriben contents i afamats a casa amb històries d’amics nous. I els pares a casa ho celebrem perquè els veiem contents, grans. Mònica Herrero i Jordi Moré Pares d’en Mateu i la Joana

BATXILLERAT INTERNAC D

es del bienni 1998-2000 el nostre Institut imparteix el programa del Diploma de Batxillerat Internacional en la modalitat de Ciències i Tecnologia. És el primer institut públic de Catalunya on es van implementar aquests estudis. Actualment ja hi ha set centres públics que l’ofereixen: un a Lleida, un a Reus, un a Tortosa, dos a Barcelona i un a Cerdanyola. El Batxillerat Internacional cobreix els programes i requisits de la LOE més els del Batxillerat Internacional. Així doncs, en finalitzar el batxillerat, els alumnes es presentaran tant a les proves PAU com als exàmens externs del Batxillerat Internacional per obtenir el diploma. L’objectiu fonamental dels programes de Batxillerat Internacional és formar persones amb mentalitat internacional que, conscients de la condició que els uneix com a éssers humans i de la responsabilitat que comparteixen de vetllar pel Planeta, contribueixin a crear un món millor i més pacífic. El programa del diploma del Batxillerat Internacional és exigent i reconegut per moltes universitats d’arreu del món. Els trets diferencials d’aquest batxillerat són diversos: es fan molts més treballs, tant escrits com experimentals; es treballen els conceptes i aprenentatges amb un enfocament molt més analític que no pas memorístic, i es fomenta, a través dels treballs i els experiments que cal dissenyar i

realitzar, l’esperit crític i la manera de procedir pròpia dels científics. L’alumne de Batxillerat Internacional és un alumne amb interès i motivació en el camp de les matemàtiques, les ciències i les humanitats. En tractar-se d’uns estudis exigents, que pretenen el tractament de la diversitat de l’alumnat, el primer tret del perfil és tenir ganes d’aprofundir en les matèries, adquirir uns mètodes de treball rigorosos i acostumar-se a uns nous hàbits d’estudi que requereixen més esforç. Altres atributs que es valoren en la comunitat BI són els de ser un bon comunicador i tenir mentalitat oberta per acceptar altres formes de fer i pensar així com ser persones íntegres, solidàries, reflexives i equilibrades. Els programes del BI estan determinats per l’Organització del Batxillerat Internacional (IBO), que estableix el currículum i l’avaluació. Periòdicament es fa una avaluació del desenvolupament del programa en el centre. El currículum del Programa del Diploma del BI inclou, per una part, sis matèries, de les quals els estudiants han de fer uns exàmens especials al final del segon curs i lliurar un treball específic de cadascuna. Tres són a nivell superior (programa més extens i aprofundit) i tres a nivell mitjà. Per altra part s’han de fer tres components propis del programa:

ACIONAL • La Teoria del Coneixement és un curs interdisciplinari en el qual se cerquen respostes a preguntes com ara: Què s’entén per coneixement des de diferents àmbits de la cultura? Com s’arriba a conèixer?

nar ajut per a trasllat i allotjament. Els estudiants becats també tenen l’oportunitat de participar a l’estiu en una estada en universitats i centres de recerca locals o estrangers per fomentar l’aprenentatge en un entorn científic real i estimulant.

• La monografia equival al treball de recerca de la LOE però amb unes condicions que li són pròpies.

La Fundació privada Cellex, creada pel Doctor en Química Pere Mir, es dedica al mecenatge científic, especialment en medicina. Des de 2012 ofereix aquest programa de beques. La beca exigeix un clar compromís per part de pares i alumnes.

• Les activitats CAS (Creativitat, Acció i Servei) volen incidir en els aspectes educatius extraacadèmics. En aquestes activitats l’alumnat ha de portar a terme programes creatius que impliquin una acció i un servei comunitari, tant a la nostra pròpia comunitat com en àmbits més amplis, locals, nacionals i internacionals. Són activitats complementàries que es poden desenvolupar en el marc del centre o fora. Part d’aquestes activitats les hauran de fer dins el projecte de centre jvvsolidari. Les sis matèries específiques del BI que es cursen en el nostre centre són: Nivell superior: Matemàtiques, Física o Biologia i Literatura Catalana.

Per poder accedir a cursar aquests estudis cal fer una preinscripció i unes proves de selecció de matemàtiques i física (corresponent a temari de 4t d’ESO). També cal lliurar l’expedient acadèmic de 3r d’ESO i de la primera avaluació de 4t. Els alumnes preseleccionats seran convocats a una entrevista personal. Es poden consultar les dates a la nostra web. Per a alguna consulta més específica us podeu adreçar al correu bi@jvvgirona.eu Per a més informació sobre el programa de beques CiMs-Cellex https://cims-cellex.cat/

Nivell mitjà: Filosofia, Anglès i Química. Pel que fa a l’avaluació, una part és interna (corregida pel professorat del centre i amb mostres que cal enviar per a la moderació) que representa el 20% de la nota i són els treballs interns de cada matèria. El 80% restant correspon als exàmens corregits per professorat extern, així com l’assaig de Teoria del Coneixement, la monografia i el treball de Literatura catalana.

Per tal de poder fer simultàniament els dos batxillerats, els estudiants de BI faran també les matèries obligatòries del batxillerat que no són dins del programa del Diploma del BI. Concretament, faran la Llengua espanyola, l’Educació física (1r curs) i Història (2n curs) i una altra matèria de modalitat per tal de completar el currículum. Tots els alumnes del BI estaran cursant, doncs, un dels itineraris de batxillerat que marca la llei. El total d’hores setmanals serà aproximadament de 33 hores tant a primer com a segon. L’horari serà intensiu de matins (08:15 a 14:45) i la tarda de dilluns fins a les 18 hores i la tarda del dimecres (a concretar). Una característica pròpia del nostre centre que no tenen els altres públics que fan BI és la possibilitat d’obtenir una beca. El programa de beques CiMs-Cellex ofereix a estudiants que destaquin en Matemàtiques i Ciències la possibilitat de cursar BI al Jaume Vicens Vives amb les despeses de matrícula i llibres cobertes, i la possibilitat de dema-

BATXILLERAT INTERNAC SER-HI EN LA JUSTA MESURA

ecuperar el rol de tutora després d’uns anys de no exercir-ne i fer-ho amb un grup d’alumnes que cursen el Batxillerat Internacional per a nosaltres ha estat tot un repte.

La nostra visió no és gaire diferent de la de qualsevol tutor/a de batxillerat. Tots coincidim que les funcions del professorat-tutor cada cop més s’han anat ampliant i fins i tot complicant, però això és un signe dels temps, cada cop més incerts i en constant canvi. Per tant, la feina d’un tutor/a és, des d’aquest punt de vista, la d’anar aprenent cada dia com fer un acompanyament millor i més eficaç als alumnes. Dit això i centrant-nos en la tutoria dels grups del BI, sí que podem parlar d’uns trets característics. En primer lloc el perfil dels nois i noies que s’interessen per fer aquests estudis sol ser el d’alumnes motivats pel coneixement, per les ganes de saber. Molts d’ells estan acostumats a tenir molt bones qualificacions acadèmiques i a vegades poden sentir la frustració d’arribar al BI i veure com els bons resultats s’esvaeixen o costa força més arribar a assolir-los. Si això passa, des de la tutoria hem d’ajudar els nois i noies a gestionar la nova situació. Moltes vegades, després d’un període d’adaptació, els resultats acostumen a millorar. El curs és llarg i té una càrrega lectiva feixuga. Cal estar amatents a les dificultats que les noies i els nois puguin tenir i animar-los a veure la llum al final del túnel. El calendari d’aquests alumnes es troba molt carregat. A més de tots els requisits del batxillerat LOMCE, han de presentar nombrosos treballs específics per a cada

matèria, pràctiques de laboratori, comentaris literaris i filosòfics i, finalment, una monografia de 4.000 paraules. Per tant, els nois i noies han de tenir ganes i motivació, perquè les dificultats són nombroses. La nostra tasca com a tutores és sobretot ajudar-los a fer el camí més planer i fer-los saber que si necessiten un suport acadèmic o personal poden comptar amb nosaltres. No tenim solucions per a tot, però intentem gestionar o mediar per tal de resoldre les necessitats que van sortint al dia a dia, que són força i variades, perquè hem de tenir en compte que un gran nombre d’alumnes no conviuen amb les famílies entre setmana, sinó que viuen a l’alberg. Aquest és un fet força diferenciador respecte de la resta de l’alumnat, però per a la gran majoria és un dels millors aspectes dels dos cursos de Batxillerat Internacional. Els vincles que es formen en el grup són molt forts. Per a molts d’aquests nois i noies, aquesta és la primera vegada que se senten part del grup, es troben entre iguals, amb companys amb interessos similars i amb ganes d’aprendre. Les tutores també hem d’aprendre a ser-hi en la mesura que cadascun/a d’ells/es ho necessita, perquè aquests nois i noies són diversos i heterogenis, i la nostra actuació ha de tenir en compte aquesta gran diversitat alhora que hem de procurar crear un bon ambient d’aula i bones dinàmiques de classe. Si tens curiositat per aprendre, si et fas preguntes i t’agrada buscar respostes, si tens ganes d’acceptar reptes o si et planteges formar part d’un grup de nois i noies que viuen amb intensitat l’aventura del coneixement, des d’aquí t’animem a interessar-te pel Batxillerat Internacional. Mireia Alemany i Ester Robles Tutores de BI

ACIONAL Jornada de portes obertes 24 de febrer de 2021

Període de preinscripció del 7 de febrer al 26 de marc de 2021 1. Inscripció a través de la pàgina web www.cims-cellex.cat 2. Inscripció a l'Institut Jaume Vicens Vives a través del formulari que trobareu al web de l’institut

Proves de selecció Dissabtes 10 i 17 d’abril de 2021

BATXILLERAT INTERNAC B, i què?

aig saber de l’existència del BI a tercer d’ESO. Recordo que aquell any ens esgotaven els deures i jo, com molta penya, a més de llargs, els trobava repetitius, mecànics, poc substanciosos. Sí, fa lleig de dir, però m’avorrien. I sovint també m’avorrien les classes. Molts dels continguts que s’hi explicaven ja els sabia! Ja em va quedar clar a primer d’ESO, gràcies. Per això quan vaig sentir a parlar del concepte Batxillerat Internacional (llegiu-ho arrossegant cada lletra) se’m van il·luminar els ulls. I la bombeta. Fent de mi, no vaig buscar cap mena d’informació sobre el tema. Afortunadament, el professorat va tenir el detall de fer-mela arribar. Una abraçada al professorat des d’aquí. Es veu que hi havia una tal beca Cellex, que s’havien de fer uns exàmens i després, si anaven bé, una entrevista i no sé què més. Molt bé, doncs! “Et presentaràs com a candidat per a la beca i si no l’obtens faràs el batxillerat normal i no ens compliquem més”, vaig pensar. Què burro, eh? Resulta que l’examen no estava tan malament com pensava quan el vaig fer. I l’entrevista de després, que ma mare no va dubtar a comparar amb l’escena de Flashdance, va anar prou bé. Al ﬁnal, com si algú s’hagués proposat fotre’m al BI tant sí com no, em va caure la beca. I és que, no haver fet el BI... Uf! Deixeu que m’expliqui. Per mi, tot va començar al maig de quart d’ESO. A les portes obertes, fent de tècnic del teatre, vaig ser identiﬁcat com “el noi de les llums” per tota una munió de gent que venia de tot arreu de Catalunya. Vergonya? Nah. Aquell dia ens van afegir a un grup de WhatsApp amb els que feia un any havien ocupat el nostre lloc i llavors va ser quan vam entendre que estàvem entrant en una secta de gent a qui li agrada pensar. Em va semblar molt divertit. I va venir el Curs 0. Feia mandra, al principi, haver d’anar al Vives durant quinze dies a ple juliol. Però, poc a poc, aquells rostres que havíem anat veient a les portes obertes van esdevenir noms i històries i tot es va fer més amè. Aquell curs d’estiu va posar

ACIONAL els punts sobre les is. Ens van presentar la nostra amiga incertesa i les adorables inequacions. I ja vam veure que les coses estaven a punt de canviar. Us avorríeu a tercer, macos? Voleu caldo? Dues tasses! Al setembre ja vam començar forts. El més preocupant eren les pràctiques de física. Amb el temps, també vam anar entenent què era Teoria del coneixement i algú, fins i tot, se’n sortia prou bé fent-ne dissertacions. També vam aprendre a gestionar aquelles nits eternes en què teníem feina acumulada per un tub i s’havia d’entregar l'endemà. Personalment, m’encantaven aquestes nits; per molt fregit que acabés el meu cervell, l’ambient que es respirava a les videotrucades amb gent igual de desesperada que tu era genial. La veritat és que es fa molta pinya, al BI. Potser sí que vaig acabar creant vincles molt forts amb aquesta penya. La xarxa que es crea, tant amb la gent de la teva classe com amb la de les altres promocions és molt guai. Te n’endús grans amistats, persones amb qui treballar en un futur, gent que et pot ajudar en aquell camp en què s’especialitzaran més endavant... Una xarxa social de veritat, carai! I quan semblava que ja n’érem uns experts... PATAM! Plantofada. Que si s’acosta la data d’entrega dels internals, que si passat vacances heu de tenir la monografia, que si l’exposició de TdC. La tensió personal (i interpersonal) que hi havia durant el primer trimestre de 2n va ser bastant alarmant. Jo mateix vaig perdre els papers un o dos cops; anava fins a dalt de feina amb l’institut i el conservatori i no passava pel meu millor moment emocional. Una quimera, tu. Sí, el BI té els seus moments complicats. Si es vol fer, s’ha de tenir ganes de treballar i cap fred. Al cap i a la fi no és que els conceptes que s’hi aprenguin siguin d’una altra galàxia (que de fet a física superior... potser sí) sinó que la diferència ve marcada per la quantitat de feina i l’impuls del pensament crític. Acadèmicament, penso que és el que més m’enduc del BI. I llavors, enmig d’aquell batibull, l’oasi. Va arribar el març. Havíem entregat tots els treballs, havíem acabat els exàmens i tant les proves del BI com la selectivitat quedaven molt lluny. Van ser uns dies fantàstics. Començaven a durar més els dies i ho aprofitàvem passejant o estudiant a l’aire lliure. La mala maror que havia regnat fins llavors va transformar-se en un marejol, i el sol i la idea de bé tornaven a imposar-se a la classe. Final feliç. Sí, perquè la veritat és que els exàmens del BI i la selectivitat van ser un moment culminant on demostrar tot el que havíem après més que una prova d’accés. Va ser d’allò més gratificant. I estic convençut que hi ha qui ho valorarà com el millor moment de tots. Recordo la frustració que vaig sentir a mig curs quan vaig entendre que el BI no em serviria de gaire. No vaig obtenir grans resultats acadèmics per entrar a la universitat. No vaig sol·licitar cap beca ni res semblant per anar a estudiar a l’estranger. Ni tan sols li trobo la gràcia a això de tenir dos batxillerats en un país on es falsifiquen títols a tort i a dret. Però ja us he dit que llavors no hi tocava gaire. Quan ara em pregunten “i de què t’ha servit això de fer el BI?” o quan sento la famosa broma, transmesa de generació en generació, “B, i què?”, sempre em passen un gran ventall d’idees pel cap. Arnau Lleixà, promoció BI 2017-2019 2n del Grau en Biologia a la Universitat de Barcelona

BATXILLERAT INTERNAC Un ironman de 18 mesos

nar a córrer sempre m’ha agradat. Ara, a fer ironmans no hi estava gaire avesat. No n’havia fet mai cap, però diuen que sempre hi ha una primera vegada. També diuen que les primeres vegades són especials: pels nervis, per l’emoció, per allò d’anar fent sense saber ben bé què passarà. Les idealitzem, sí —jo ho vaig fer—, però quan hi ets pel tros veus que, com tot, té bons moments i d’altres que no ho són tant. Parlo del BI. Vaig afrontar el BI com una oportunitat i com un repte personal. Tenia ganes de conèixer gent nova amb qui poder parlar de tot; d’una altra manera de fer les classes, més reﬂexiva i menys mecànica, i de posar-me a prova i veure ﬁns on era capaç d’arribar. Amb tot això, em vaig presentar a les proves, sense estudiar gaire (per no dir molt poc) i amb una barreja d’il·lusió, escepticisme i por: por de no estar prou preparat, por de començar una nova etapa sense conèixer res ni ningú i por de sortir d’una zona de confort que, malgrat que no m’apassionava, m’hi havia anat acostumant.

Quan acabes el BI penses que 2n és el curs més dur pel que probablement tots hem passat. No negaré que, sobretot de desembre a març, són uns mesos de bojos. Un 2n de batxillerat per si sol ja és molt dur, però si a més a més hi sumes la pressió dels internals, els terminis d’entrega i haver de fer tant de temari amb tan poc temps la cosa és molt difícil de portar. Tanmateix, els meus moments més difícils del BI són durant el 1r trimestre de 1r. Vaig patir molt i m’ho vaig passar molt malament. No estava avesat a aquest ritme de treball, i em va costar acostumar-me a la meva “nova vida”. Vaig estar a punt de tirar la tovallola (mirat ara, dono gràcies de no haver-ho deixat), però coneixent-me també sabia que no em perdonaria mai haver-lo començat i no haver-lo acabat. De com vaig portar 1r no me’n sento gens orgullós i canviaria moltes coses. Reconec que no vaig ser prou conscient del que suposa fer BI ﬁns a 2n i no vaig destinar-hi tot el temps que necessitava. Em vaig veure col·lapsat i sobrepassat, i em sap greu que en Pau de primer no fos el mateix que en Pau

ACIONAL de segon, del qual sí que estic molt orgullós. Per als que esteu fent BI i per als que tingueu ganes d’apuntar-vos-hi, un consell. És molt important anticipar-se als esdeveniments, anar tancant portes (el problema, però, és que se n’obren d’altres), treballar moltíssim, sense parar i, sobretot, tenir clar que durant aquests mesos la teva vida és fer BI i poca cosa més. Haig de dir que quan vaig començar BI m’ho imaginava molt diferent, sobretot en la manera de fer les classes. Durant un bon temps vaig tenir la sensació que la metodologia era més o menys la mateixa que la d’un batxillerat normal, però fent més temari, més difícil, el doble de ràpid i amb uns companys molt potents. He trobat a faltar més creativitat a l’hora de fer les classes, més debats, parlar més de temes d’actualitat, i també una mica més d’acompanyament... Crec que de cara al futur seria bo tenir-ho en compte, així com mirar d’incorporar altres assignatures al programa, com economia o història. Aprofito, també, per donar les gràcies a tot el professorat del BI i a tots els Attos per tots els moments i records entranyables: el viatge a Ginebra, els dinars i sopars al Kruskat, les tardes de primavera/estiu a la piscina de la Devesa, els patis jugant a volei i a ping-pong... Amb tot això, me n’emporto un bon record, del BI. Mirat amb perspectiva, veig que he après moltíssim, que he madurat molt com a persona i com a estudiant, i que vaig molt ben preparat a la universitat (he pogut entrar a la carrera que des de ben petit somiava: Veterinària), amb un ritme i uns hàbits de treball que abans no tenia (com ara saber fer bons esquemes). Em queda el regust amarg, però, de no haver aprofitat prou l’experiència i no haver-ne gaudit el que n’havia de gaudir quan hi era pel tros. Durant tot BI quan em preguntaven si ho tornaria a fer la resposta era un 90% NO 10% POTSER, però si m’ho pregunten ara dic “és com fer una ironman, però la satisfacció d’acabar-la és molt gratificant i l’experiència s’ho val”. Pau Sabrià , promoció BI 2018-2020 1r del Gau en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona

BATXILLERAT INTERNACIONAL Si mires per la ﬁnestra

i havia una vegada una estudiant que mirava per la finestra. Tenia ganes de saber més, d'estudiar més, de conèixer més. Li agradaven les ciències. La inèrcia l'hauria conduït inevitablement al seu destí lògic: bones notes + interès = batxillerat a l'institut. Aquella alumna, però, va tenir la sort de trobar un camí alternatiu, més adequat per a ella: Batxillerat Internacional, n’hi deien. No coneixia ningú que hagués transitat aquest sender misteriós, però l'entrada semblava feta a mida: curiositat, interès, energia? D'això creia tenir-ne. Es va presentar a l'examen i, de cop, ja hi era. De seguida va veure que, sense saber-ho, havia accedit a molt més que a un batxillerat alternatiu. Només entrar va trobar companys amb qui compartia molt més que interès i motivació científica: sortir a córrer, a patinar, llibres, música... Eren persones que, com ella, entraven en un institut nou, una ciutat nova, uns professors nous. I de companys van passar a ser amics i alguns fins i tot es van convertir en la família amb qui va viure dos anys. I sí, tenia molta feina; i sí, li va costar assumir que potser no sempre era una estudiant excel·lent, però cada dia es llevava per aprendre coses noves: matemàtiques, física... I català, filosofia, anglès... I redactar, estudiar, ser eficient. Però per sobre de tot: compartir, gaudir, ajudar... Els seus professors i companys li van ensenyar valors, van fer que descobrís universos sencers que no coneixia i la van acompanyar durant tot el viatge, ajudant-la quan calia, donant-li la força que li faltava per gaudir de cada moment. Però tot s'acaba i, en algun moment, calia començar a agafar embranzida per al gran salt a la universitat. Tothom tenia els seus objectius, les seves marques de salt. La seva era ben amunt, inassolible potser per a l'estudiant que hagués vingut de fora de Girona. Però tot el que havia après allà, en tots els àmbits de coneixement, dins i fora de les aules, la va empènyer fins a la seva meta. Ho va aconseguir, però no sola ni sense ajuda, i gaudeix des de fa mig any dels estudis que li agraden, amb una base sòlida de coneixements i amb unes amistats de qui segueix aprenent dia rere dia. I he escrit en tercera persona, perquè espanta menys, però aquesta és la meva història. Soc l'estudiant amb sort que va trobar el Batxillerat Internacional i que encara es meravella del descobriment. M'ha donat tant, que escric i intento compartir la meva sort amb altres estudiants que miren per la finestra. Mar Gonzàlez, promoció BI 2018-2020 1r del Grau en Matemàtiques - Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya

L ENTREVISTA DAVID JUHER

“L

es mates tenen més a veure amb l’argument d’una novel·la de detectius tipus Sherlock Holmes que amb el fet de calcular coses complicades.”

David Juher és doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, i professor del Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona. És autor de diversos articles científics publicats en revistes internacionals en el camp dels sistemes dinàmics discrets, l’entropia topològica, el caos i les xarxes complexes. És autor del llibre de divulgació L’art de la comunicació secreta (Llibres de l’Índex, Barcelona 2004). Té una intensa activitat de difusió en forma de conferències i cursos dirigits principalment a públic no expert. És director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica. Vaja, un friqui.

1. Pregunta necessària per començar: per què vas decidir fer Matemàtiques quan vas acabar COU (2n de batxillerat actual)? Sospito que el meu cas no deu ser gaire representatiu de la majoria de gent que opta per estudiar Matemàtiques a la universitat. M’agradaven totes les ciències, des de la Física fins a la Química, passant per la Biologia i la Geologia. Ja de ben petit era un friqui apassionat per les pel·lis de ciència ficció, els videojocs, els ordinadors, les col·leccions de minerals i plantes, els experiments al laboratori... I no m’acabava de decidir entre cap carrera científica concreta. Llavors vaig aplicar un raonament curiós: què tenen en comú totes les ciències? Doncs... precisament la Matemàtica, que és el llenguatge de la ciència. Innocentment, vaig pensar que estudiar Matemàtiques em permetria acostar-me fàcilment a qualsevol altra ciència. 2. Per què dius “innocentment”? Bé, bàsicament el raonament és correcte: si saps matemàtiques, tens molt de guanyat si llavors vols estudiar Física, Química o Enginyeria, per exemple. L’error va ser creure que un cop acabada la carrera tindria temps per estudiar altres coses. Com a bon friqui de 17 anys, havia ignorat fets bàsics sobre la vida, com per exemple que el dia només té 24 hores, i que a partir d’una certa edat (si no ets ric, que no és el meu cas) cal intentar treballar d’alguna cosa concreta per tenir uns mínims ingressos... Resumint, un no es pot passar la vida aprenent coses noves perquè no hi ha temps material per fer-ho.

3. Vas pensar mai a deixar la carrera? Sí. A primer curs de la carrera vaig veure que, malgrat que les mates són una gimnàstica mental molt potent i proporcionen eines molt poderoses per tractar qualsevol situació científica que et puguis imaginar, el grau d’especialització que t’exigeix l’estudi d’una carrera exclou que puguis pensar en altres coses, i, per tant, vaig veure que havia de renunciar (per exemple) als meus estimats experiments de laboratori i centrar-me només en el món purament mental i abstracte de les mates. 4. Per què creus que tants nois i noies tenen mania a les mates? Igual que em va passar a mi, una persona que estigui fent ESO o Batxillerat no en té ni idea del que són, en realitat, les autèntiques mates. El que s’explica als temaris oficials de matemàtiques de Batxillerat —és a dir polinomis, equacions, derivades, etc., etc.— són coses que permeten calcular, però de cap manera la Matemàtica es pot reduir a “calcular coses”. Què són, doncs, les mates en realitat? Et posaré un exemple de raonament matemàtic. Els antics grecs es van adonar que, quan un vaixell s’allunya de la costa en direcció a mar obert, arriba un moment (si el dia és clar i tens molt bona vista) que el casc del vaixell desapareix rere l’horitzó, i encara pots veure la part més alta de les veles. Si la Terra és plana i un vaixell s’allunya de tu, aniràs veient que tot ell es va reduint a poc a poc fins a la mida d’un puntet insignificant, però no pas que la part de sota del vaixell desapareix una estona abans que la part superior. La conclu-

sió que van extreure els grecs és que la Terra no és plana, sinó rodona. La majoria de la gent diria “què té a veure això amb les mates, si no m’has parlat d’equacions, polinomis, incògnites ni res d’això?”. Doncs, justament, aquest raonament és un exemple del que són les autèntiques mates: pensar correctament i amb calma, i extreure conclusions vàlides. Podem dir que les mates tenen més a veure amb l’argument d’una novel·la de detectius tipus Sherlock Holmes que amb el fet de calcular coses complicades.

És imprescindible fer mates perquè és un sinònim de “gimnàstica mental”, i de la mateixa manera que és important fer esport per tenir salut, és important fer “esport mental” per tenir el cervell sa. 5. I tu... a quina assignatura tenies mania, quan anaves a l’institut? Has acabat sabent per què tenies aquesta mania? L’has superada? Tenia una mica de mania… a les mates! Més que mania, no m’agradaven excessivament. Preferia qualsevol cosa científica no abstracta, palpable. I sí, més o menys he superat aquesta mania, especialment quan m’he adonat que el que m’explicaven a Batxillerat

ENTREVISTA és només una part molt petita del que són les mates. 6. Aquí a l’institut sovint sentim els nois de 3r o 4t d’ESO dient “i això de què em servirà, a mi”!!! (parlant de les mates). Per què, doncs, a l’educació secundària hem de fer mates obligatòriament? D’una banda, és imprescindible fer mates perquè és un sinònim de “gimnàstica mental”, i de la mateixa manera que és important fer esport per tenir salut, és important fer “esport mental” per tenir el cervell sa. Especialment

per aprendre a tenir esperit crític, dubtar de tot el que et diuen a la tele, als diaris i a les xarxes socials, i extreure conclusions pròpies sobre el món en què vivim. I, d’altra banda, des del punt de vista de la utilitat, no caldria ni dir-ho: tot el que ens envolta està impregnat de càlculs i raonaments matemàtics: des dels ponts que no s’enfonsen fins als edificis que s’aguanten drets, des de les aplicacions que tenim al mòbil fins a les sondes que enviem a l’espai... Evidentment sempre pots intentar escapar-te’n dient “però jo quan sigui gran no vull dissenyar ponts ni grans edificis,

ni pretenc treballar a la NASA, has posat uns exemples extrems que em queden molt lluny”. D’acord, potser només voldràs dissenyar videojocs o aplicacions en una petita empresa, però llavors t’adonaràs que programar un ordinador perquè faci el que tu vols és una tasca que requereix concentració, organitzar el cervell i pensar amb calma. O sigui... pensar matemàticament. 7. Als d’humanitats, de què ens poden servir les mates? I als de ciències què ens donen la literatura, la història o la filosofia? És un pal aquesta separació clàssica entre “gent de ciències” i “gent de lletres”. Conec persones de lletres que per desconnectar resolen mots encreuats o sudokus. Quan fan això, el seu cervell s’està relaxant fent processos matemàtics. I per descomptat conec gent de ciències a qui agrada tenir una bona conversa sobre filosofia, política, literatura o història. No és gaire diferent intentar entendre per què durant la Revolució Francesa es tallaven caps amb la guillotina que intentar entendre per què les plantes són verdes o per què l’Univers va començar amb una gran explosió. Tot és curiositat per saber com funciona el món. 8. Vas escriure un llibre, fa uns anys, sobre criptografia. Ens pots explicar què és aquesta ciència i per a què serveix? La Criptografia és l’estudi dels mètodes que poden fer servir dues persones que es volen comunicar en secret per tal que si un espia accedeix a la comunicació no pugui entendre el que s’estan dient. Abans de l’aparició dels ordinadors la Criptografia interessava només als exèrcits; per exemple, hi ha anècdotes molt divertides sobre batalles de la Segona Guerra Mundial guanyades (o perdudes) gràcies a la utilització de missatges xifrats. Però avui dia tots som usuaris de la Criptografia encara que no en siguem conscients. Per exemple, cada cop que fem una compra per Internet, les nostres dades (nom, número de targeta de crèdit, etc.) viatgen encriptades per la xarxa, que és molt vulnerable a l’espionatge de pirates informàtics.

9. Dius que les mates serveixen per a tantes coses. Hi estem d’acord. En temps de pandèmia, per exemple, per a què poden fer-nos falta? Gràcies a les mates què podem saber? Et posaré només un exemple. Amb dos companys del Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona hem publicat un article amb el terrible títol de “Robustness of behaviorally induced oscillations in epidemic models under a low rate of imported cases”. En aquest article mostrem un model matemàtic que hem fet per predir com evoluciona la pandèmia de la Covid en absència de vacunes. Les simulacions del model amb ordinador ens ensenyaven clarament una gràfica amb oscil·lacions sostingudes en el temps, és a dir onades que pugen i baixen sense fi... Doncs bé, vam publicar aquest article al maig, i ara ja anem per la tercera onada... Les mates no enganyen.

mica, Elèctrica, Industrial... i també una assignatura de quart d’Informàtica que es diu Criptografia. Malauradament, per la pressió dels temaris oficials, el contingut de les assignatures no deixa de ser una ampliació del que es fa a Batxillerat, i per tant he de seguir explicant aquelles coses tan avorrides que serveixen per calcular: equacions, derivades, integrals... Faig el que puc perquè semblin menys avorrides... Malgrat tot, a vegades intento treure temps d’on no n’hi ha per fer alguna classe que se surti del temari oficial, i esporàdicament, sense cap avís previ, els dic “avui farem altres coses”, i intento explicar una mica de teoria de la Relativitat, o ens preguntem si el nostre Univers és finit o infinit, o fins i tot fem alguna incursió en el misteriós món de la Mecànica Quàntica. Quan faig això sense avisar n’hi ha alguns que bufen, “ostres, si ho hagués sabut m’hauria quedat a casa dormint”... però resulta que al final s’ho passen bé i almenys veuen que les mates no són el que ells pensaven.

Els qui estudiïn matemàtiques entraran en un món totalment nou que els sorprendrà per la seva potència però que pot resultar difícil. Cal un cert esforç. Però la recompensa acaba sent

11. Què carai feu a la uni, a part d’intentar que els estudiants aprenguin mates? La resposta és molt fàcil: recerca. En el contracte d’un professor universitari hi diu que les teves tasques són fer docència i fer recerca. En el cas dels matemàtics, fer recerca vol dir reunir-se uns quants al davant d’una pissarra i discutir, debatre, esprémer el cervell per atacar un determinat problema i intentar resoldre’l. No necessitem grans laboratoris ni infraestructures, només llapis, paper i pissarra. I si el tema és de matemàtiques aplicades, ordinadors per fer simulacions de processos complicats. 12. I quin missatge t’agradaria transmetre als profes de mates del nostre insti? També molt fàcil: us admiro molt. Ànims!!! 13. Què diries als nostres estudiants que volen ser matemàtics? Quins consells o orientacions els donaries? Que no es desanimin al primer curs de la carrera, perquè entraran en un món totalment nou que els sorprendrà per la seva potència però que pot resultar difícil. Cal un cert esforç. Però la recompensa acaba sent molt gran: el cervell es va posant “catxes”, i això la gent ho sap: els graduats en Matemàtiques són els que troben feina més de pressa, i més ben remunerada. Cristina Juher editora de Metastasi

molt gran: el cervell es va posant “catxes”.

10. Treballes a la Universitat de Girona i alguns dels nostres alumnes l’any vinent segur que et tindran de profe. Què ensenyes, a la uni? A quina carrera ensenyes mates? Ensenyo una assignatura que es diu “Fonaments de Matemàtiques 1” a moltes carreres, bàsicament les Enginyeries Mecànica, Quí-

MAGISTRAL GIRONA I LA SEVA RELLEVÀNCIA COM A CIUTAT MONUMENTAL EN EL SEGLE XIX Francisco Alonso Martínez Professor de Ciències Socials

L’

estimació per les èpoques passades, amb l’edat mitjana al capdavant, es va manifestar àmpliament en el moviment romàntic. A causa d’això i de l’abaratiment de les despeses d’impressió i de reproducció d’imatges, durant la primera meitat del segle XIX van florir multitud de publicacions de ‘viatges pintorescos’, és a dir, d’obres en les quals el text anava acompanyat d’estampes de paisatges i monuments. Generalment, es venien per fascicles a les llibreries o mitjançant subscripció, i els seus compradors eren els membres d’una burgesia cada vegada més nombrosa i amb inquietuds culturals creixents. Girona fou un destí important per als escriptors, dibuixants i fotògrafs que es van dedicar a impulsar aquest tipus d’obres. Primer van emprendre aquesta tasca alguns estrangers —principalment francesos i anglesos—, però més tard sorgiren iniciatives des del propi país, totes després que hagués finalitzat la Primera Guerra Carlina, a partir de 1839. La primera publicació ‘pintoresca’ que va veure la llum foren els Recuerdos y Bellezas de España,1 impressionant obra constituïda per dotze volums apareguts entre 1839 i 1872 —el primer dels quals dedicat a Catalunya (1839)—, i on es mostren de forma destacada alguns monuments de Girona. L’editor, dibuixant i gravador Francesc Xavier Parcerisa fou qui inicià i conclogué l’esmentada obra en una època particularment difícil, gràcies a un esforç titànic. José M. Quadrado, que va posar la seva ploma a disposició de Parcerisa en diversos volums dels Recuerdos, diu d’ell: “[la seva força de voluntat] le convirtió, después de ya formado, de industrial en artista, de dibujante a los cincuenta años en pintor.”2 Aquesta força de voluntat li va servir per mantenir l’empenta i finalment concloure la seva monumental empresa després de trenta-quatre anys de treball. Pedro de Madra1 PIFERRER, Pablo; PI Y MARGALL, Francisco; QUADRADO, José Mª; MADRAZO, Pedro de: Recuerdos y Bellezas de España, obra destinada para dar a conocer sus monumentos, antigüedades, paisajes, etc. En láminas dibujadas del natural y litografiadas por F.J. Parcerisa, y acompañadas por texto por Pablo Piferrer, Francisco Pi y Margall, José Mª Quadrado y Pedro de Madrazo. 12 vols. Barcelona-Madrid, 1839-1872. 2 Les paraules de Quadrado estan recollides a OSSORIO Y BERNARD, M.: Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Imp. de Ramón Moreno. Madrid, 1868.

Il·lustració 1. Parcerisa, F.X.: Campanar de la col·legiata de Sant Feliu (1839)

Il·lustració 2. Roca, A.: Monestir de Sant Pere de Galligants (1842) zo, un altre dels seus col·laboradors, comenta que aquest home va partir pràcticament del no res: “Era preciso ser catalán para arrojarse a semejante empresa sin más elementos que un inexperimentado y peligroso entusiasmo, sin bienes de fortuna, sin estudios artísticos, casi sin conocimiento seguro de lo bueno y lo malo en el terreno de la proyectada exploración.”3 La segona publicació ‘pintoresca’ que es va editar al nostre país fou España: Obra pintoresca4 (1842), el text de la qual és responsabilitat d’un aleshores joveníssim —tenia divuit anys— Francesc Pi i Margall, qui acabaria esdevenint, ni més ni menys, que president de la I Repú3 Pedro de Madrazo, en La América del 24 de noviembre de 1860. 4 PI Y MARGALL, Francisco: España: Obra pintoresca en láminas, ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj por los señores D. Luis Rigalt, D. José Puiggarí, D. Antonio Roca, D. Ramón Alabern, D. Ramón Saez, etc. y acompañadas con texto por D. Francisco Pi y Margall: Cataluña. Imp. de Juan Roger. Barcelona, 1842.

blica espanyola. És aquesta una obra de major qualitat artística que la de Parcerisa, on participen alguns dels millors dibuixants i gravadors catalans de l’època (Lluís Rigalt, Antoni Roca, Ramon Alabern). Fins i tot algunes de les seves estampes estan basades en fotografies preses amb la tècnica del daguerrotip —només tres anys més tard que el nou invent fos presentat a París. El projecte, llastrat per les dificultats econòmiques, es va aturar després de la publicació del primer i únic volum, el dedicat a Catalunya. Aquest conté també un capítol dedicat a Girona, il·lustrat amb una mostra excel·lent de dibuixos i estampes. En definitiva, gràcies a monuments com la Catedral, la basílica de Sant Feliu, el monestir de Sant Pere de Galligants i els Banys Àrabs, Girona es va convertir en una escala important en els periples que es van emprendre a la Catalunya i Espanya del segle XIX a fi de promoure la publicació de ‘viatges pintorescos’.

MAGISTRAL IMPRESSORES 3D A L’ESCOLA Jordi Xargay Professor de Tecnologia

na impressora, segons la definició del DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), és un “perifèric d’un sistema informàtic que serveix per a imprimir dades en forma de caràcters gràfics”. És una llàstima, sigui dit de passada, que el diccionari de referència de la llengua catalana no contempli encara una accepció referida a les impressores 3D. Podríem aprofitar, però, la base de la definició, canviant-ne els caràcters gràfics per objectes tridimensionals, i seria perfectament vàlida. Funcionalment, una impressora 3D manté l’estructura de la impressió, creant una línia després de l’altra, però enlloc d’imprimir files de caràcters en plans consecutius (els fulls de paper), una impressora 3D imprimeix files de filament fos en plans superposats formants capes que esdevindran l’estructura de l’objecte.

Herència Les impressores 3D apareixen als anys 80 del segle XX i són hereves de les màquines de control numèric que s’utilitzen des de mitjan segle. Consisteixen, unes i altres, en l’automatització d’una eina seguint unes coordenades

en dues o tres dimensions, a partir d’instruccions que defineixen on ha d’estar l’eina en cada moment, com ha d’estar i on s’ha de desplaçar en el següent moviment. Les màquines de control numèric (CnC) són màquines que reprodueixen la feina que fa un artesà. En la majoria de processos d’automatització s’ha utilitzat el mateix procés tradicional, però substituint les mans de l’artesà per eines mecanitzades que es mouen en l’espai. Aquest és un procés d’adaptació llarg perquè s’ha de comunicar a la màquina la posició de l’eina a cada moment, pas per pas. El seu avantatge principal és que una vegada feta aquesta feina, es pot repetir el procés infinitament, amb mínima participació humana. És a dir, l’essència de la revolució industrial. A tall d’exemple, per a entendre com funciona una impressora 3D, ens podem imaginar un terrissaire que fa un vol o un gerro de fang. Per fer les parets de l’objecte utilitza un cilindre de terrissa (una mena de fil) que posa sobre el torn i que, amb les mans, fa anar endavant i endarrere per donar la inclinació desitjada a les parets i fer-ne augmentar l’alçada a cada volta. Per substituir un terrissaire per una màquina, faríem servir una eina que diposités i dirigís el cilindre de terrissa en els eixos de coordenades X i Y, que s’aniria elevant en l’eix Z, i que tindria forma de filament «infinit». Així és exactament com funcionen la majoria d’impressores 3D, amb la diferència que poden fer

objectes que no siguin de revolució perquè la superfície sobre la qual es troben no gira, sinó que es pot desplaçar horitzontalment. La popularització de les impressores 3D va arribar a mitjans de la dècada dels 2000, gràcies al projecte RepRap, dins del moviment Open Source. Aquest moviment (OO) és una línia filosòfica que considera que les eines bàsiques de formació i desenvolupament han de ser gratuïtes. Dins aquest entorn apareixen iniciatives com OpenOffice o LibreOffice, que desenvolupen programari ofimàtic gratuït, en contraposició a Microsoft Office; LibreCAD, que permet fer disseny assistit per ordinador, en contraposició a AutoCAD, i tantes altres eines. En el sector del control numèric, i de la impressió 3D en concret, el projecte RepRap va ser l’impulsor de la publicació dels aspectes tècnics de construcció i configuració d’aquestes màquines, i, d’aquesta manera, van permetre que particulars i empreses petites desenvolupessin el seu model, oferint dissenys per fer amb impressora 3D de les parts d’impressores 3D (concepte batejat com a replicació) i obrint la porta a la compartició de dissenys, idees, solucions i coneixement en general. Això ha comportat un abaratiment clau per entendre el creixement d’aquest sector, ja que han aparegut i continuen apareixent fabricants d’impressores 3D que utilitzen la tecnologia RepRap per als seus productes. Per a entendre millor aquest efecte només hem de comparar els preus de les primeres impressores (a partir dels 5.000 €) amb els preus de les

impressores més econòmiques actuals (a partir dels 150 €).

Tipus d’impressores Actualment, les impressores 3D es diferencien en dos tipus: impressores de deposició de filament fos (FDM) i les impressores de resina.

Les FDM serien l’equivalent a l’exemple de la màquina terrissaire, on un capçal es mou en els tres eixos fonent i dipositant un filament de plàstic. Aquestes són les més difoses, perquè tenen una tecnologia molt senzilla i els materials són innocus.

cies a la col·laboració de la Fundació CiMsCellex. El funcionament d’aquest tipus d’impressores és molt simple. Disposa d’un extrusor que fon el filament fins a una temperatura de 250 €, que es mou sobre una guia en l’eix X. Aquesta guia està muntada sobre un suport que es pot moure en l’eix Z. I la peça s’imprimeix sobre una superfície que es mou en l’eix Y. D’aquesta manera tenim tres motors independents que mouen el capçal de l’extrusor respecte del terra en els tres eixos. A més hi ha un quart motor que empeny el filament cap a l’extrusor per mantenir el flux. El moviment d’aquests quatre motors, el control de temperatura de l’extrusor i el funcionament dels ventiladors per refredar el filament dipositat està controlat per un processador que utilitza instruccions molt semblants a les de les màquines CnC. S’ha de reconèixer que quan una impressora d’aquest tipus està en funcionament executa una dansa especialment hipnòtica, com a mínim en el meu cas.

Filaments

Les impressores de resina utilitzen la propietat que tenen alguns compostos químics de solidificar-se en incidir-hi llum ultraviolada. D’aquesta manera la nostra eina és un projector de llum que solidifica punts d’una cubeta plena de resina líquida, extraient l’objecte com si el pesquéssim. Nosaltres ens centrarem en les impressores FDM perquè és el tipus d’impressora més econòmica i és el que tenim al nostre centre. Concretament vam poder adquirir una Prusa I3 Mk3 grà-

El filament més utilitzat en impressores FDM és el PLA (Polylactic Acid) perquè és un filament que es fon a baixa temperatura (a partir de 180 €), té una bona adherència i és biodegradable. Però té l’inconvenient que, com a producte biodegradable, és sensible a la llum ultraviolada i es degrada amb facilitat. Això el fa ideal per a objectes d’interior i de disseny. Altres tipus de filament menys utilitzats són: ABS, que és resistent a esforços i a impactes; PETG, que és flexible; niló, que és molt resistent i flexible, i una llarga llista de barreges de PLA amb altres materials com fusta, metall, ceràmica, etc., que els confereixen aspecte i textura dels additius mencionats.

Habilitats La part més interessant des de la vessant pedagògica, però, arriba en el moment de dissenyar i construir objectes utilitzant aquesta tecnologia, ja que ens permet introduir l’alumnat a un nou món i experimentar amb la possibilitat de veure’n resultats palpables. L’aparició d’aquesta tecnologia ha generat l’aparició de programari específic que modifica la porta d’entrada al món del disseny assistit per ordinador tradicional. Fa uns anys, CAD (Computer Assisted Design) era sinònim d’un àrid treball amb vistes (perfil, alçat i planta) en dues dimensions, capacitat d’orientació espacial per encaixar mentalment les parts dissenyades, seguides de normes d’acotació per fer més «llegible» el resultat. Evidentment aquest camí era un sedàs que foragitava la majoria de persones que sentien curiositat. Lligat amb l’aparició de les impressores 3D, i amb la seva popularització (provocada per la seva baixada de preu), neix la necessitat de fer més proper i més immediat el disseny en tres dimensions. Apareixen companyies que desenvolupen programari més directe, intuïtiu i orientat a la visió en tres dimensions, sobrepassant la representació d’objectes 3D en 2D, propi d’èpoques en què es dissenyava sobre paper. I també neixen eines més especialitzades per a sectors concrets, que fan factible trobar programari específic per a arquitectura, disseny d’interiors, disseny de vestuari, disseny industrial, disseny de mobiliari, urbanització, etc. Alguns dels exemples més interessants són els següents, tots ells gratuïts.

Tinkercad d’Autodesk (www.tinkercad.com) La millor entrada a aquest món. Proporciona una galeria d’objectes en 3D predefinits que podem utilitzar immediatament. Només haurem de canviar-ne la mida i el color. També

MAGISTRAL l’altra, i deixar 1 mm per banda és un dels errors que tots els que hem començat en aquest món hem comès. Veure que 1 mm és una exageració et genera una estupor inicial que no havíem sentit fins ara.

permet foradar un objecte utilitzant un altre objecte. Amb aquestes tres eines tan simples, es poden fer dissenys impressionants i aconseguir que qualsevol persona perdi la por al món 3D.

arquitectònic o en el disseny industrial. Requereix un esforç inicial per adaptar-se a les seves possibilitats i opcions, però a canvi ofereix eines professionals de disseny, fins i tot generant documentació tècnica per a projectes. Una eina potentíssima per gaudir de la materialització de la imaginació.

Sketchup (www.sketchup.com) Proporciona eines avançades per a un usuari mitjà. Dona més control sobre l’objecte, partint del disseny de formes en 2D. Això el converteix en una evolució del programari CAD tradicional (AutoCAD).

Leocad (www.leocad.org) Eina per dissenyar objectes utilitzant el catàleg de peces de Lego. Una curiositat divertida i molt motivadora per a tot aquell que alguna vegada hagi fet construccions amb aquestes peces; és a dir, pràcticament tothom.

Per comprendre-ho millor, hem de tenir present que els extrusors de les impressores FDM tenen una boca (peça de llautó per on surt el filament fos) que pot variar entre els 0,2 mm i 1 mm. La més habitual és de 0,4 mm. Per tant, en un disseny normal, fer un marge d’1 mm per banda en dues peces que han d’encaixar una dins l’altra vol dir que l’extrusor podria fer-hi dos filaments i encara quedaria espai entre les peces. Un encaix d’aquestes característiques faria, inevitablement, que les dues peces ballessin com si fos la revetlla de Cap d’Any. És per aquesta realitat que la impressió en 3D ha portat a la porta de tothom que ho vulgui la necessitat de formació en aspectes i sectors reservats anteriorment a gremis molt reduïts, com pot ser la metrologia. Aquesta part de la ciència estudia els marges de fabricació i d’error en la fabricació, mesurat en mil·límetres. Aquesta era una «raresa» antigament reservada a enginyers, però que ara cada vegada és més comuna, i en fòrums de neòfits i a les escoles es fan habituals termes com desviació, error, calibració, etc.

Aplicació a l’aula En aquest cas es dibuixen formes sobre un pla bidimensional, però immediatament es generen objectes en 3D extruint-los, és a dir, «estirant-los» en l’eix Z. Si a això hi afegim eines per foradar i eliminar parts d’un objecte, tenim el paisatge ideal per aprofundir en aquest món.

Design Spark Mechanichal (www.rs-online. com/designspark/mechanical-software) Eina avançada per a usos tècnics. Aquest seria el programari per a qui vol esprémer al màxim la seva creativitat, ja sigui en el disseny

La possibilitat d’utilitzar tot el catàleg de Lego permet fer objectes que seran impresos com a una unitat, no com a peces individuals. Però la peculiaritat d’aquest producte el fa molt atractiu.

Conceptes relacionats El programari de disseny en 3D ens transporta a un món amb uns paràmetres molt diferents als habituals. Quan l’escala estàndard que es fa servir per treballar és el mil·límetre, tot canvia. Fer encaixar dues peces, una dins

A partir de la meva experiència en aquest sector, he pogut comprovar que l’acollida entre l’alumnat del disseny 3D és molt bona, ja sigui per l’interès per la novetat, per la creativitat que estimula, per la creació automatitzada o per l’objecte físic que en surt. La petita corba d’aprenentatge inicial és molt fàcilment superable. Com a referència cal dir que per explicar les eines bàsiques del Tinkercat (agafar un objecte, redimensionar-lo, moure’l i combinar-lo amb altres objectes) no es tarda més de 10 minuts. Això fa que l’alumne estigui immediatament posat a la feina, i no tingui temps de perdre l’interès i l’atenció. Com que els resultats surten amb molt poc esforç i inversió de temps, és fàcil introduir

un segon esglaó de possibilitats amb l’Sketchup, malgrat l’increment de dificultat. Aquest programa ja permet realitzar dissenys més complexos i ambiciosos, que obriran les portes al disseny CAD real. I finalment, si es vol i es pot, hi ha un gran ventall d’opcions amb les eines més potents i/o específiques, que permeten esprémer al màxim la creativitat. En aquest sentit, DS Mechanical és una eina espectacular, si s’assumeix el cost d’aprenentatge. En referència a l’aplicació didàctica, aquesta és una unitat didàctica que és molt estimulant per a l’alumnat i el professorat, fàcil d’introduir perquè la majoria d’eines són en línia i que deixa un pòsit molt positiu. A més, la possible interdisciplinarietat es posa a l’abast de la mà de manera molt natural, i permet, així, la col·laboració entre àmbits poc afins fins ara.

rada i proporcionada, de la Gerunda romana en forma de maqueta 3D. Per avançar en aquest camí hem demanat ajuda al Dr. David Vivó, professor d’història i història de l’art de la UdG. Aquesta col·laboració representa el treball transversal que pot proporcionar una eina tan creativa.

Conclusions Després de tot el que hem vist, la impressió 3D és un exemple clar de com la política de la llicència pública és el generador d’una

cadena d’esdeveniments que ens afecten a molts nivells: econòmics, socials i educatius. En aquest cas, comporta un abaratiment de maquinari, que propicia una necessitat de programari, desenvolupat per companyies privades quan detecten les necessitats, que afavoreixen el coneixement i destapen l’interès personal, trencant barreres pràcticament inexpugnables no fa tant temps. Tot això engega una espiral de creativitat que només té el límit de la imaginació dels integrants dels projectes.

A tall d’exemple podria anomenar el projecte encara en desenvolupament entre el departament de clàssiques i el de tecnologia del nostre centre, consistent en la reproducció, acu-

RECERCADORS TECNOLOGIES APLICADES AL MÓN DEL CALÇAT D'SKATEBOARDING: QUINES SÓN LES MÉS EFECTIVES? Adrián Fabra Calderón 2n BAT C

m sembla que mai m’havia sentit tan perdut en un treball. Sembla que quanta més llibertat tens per escriure i buscar informació sobre el que vols, més dificultat tens per saber què és allò que realment t’interessa. Em van sorgir idees de tot tipus: des de projectes relacionats amb la física i les matemàtiques, fins a una recerca sobre fets històrics de guerres contemporànies. Res em convencia del tot. Una idea espontània em va venir al cap: “Per què no parlo de sabates?” Poc a poc van anar apareixent noves idees que complementaven la principal, fins que va sorgir una combinació de tot allò que m’agradava i trobava interessant tractar: les tecnologies que es poden trobar a les sabates d'skateboarding. Em vaig aficionar a aquest esport i, conseqüentment, a tot allò que l’envoltava, especialment el calçat. Em resultava curiosa la quantitat de detalls que s’havien d’implementar en una sabata perquè pogués ser eficient en aquest esport. Si que és cert que hi ha sabates d'skate més simples, amb sistemes d’amortiment bàsics i gomes amb una qüestionable resistència a l’abrasió; tanmateix, jo em volia centrar en les altres, i amb altres vull dir bambes altament especialitzades que passen desapercebudes a qui no té interès en aquest esport.

Vaig voler mostrar amb aquest treball la quantitat de tecnologies que existeixen en aquest àmbit per poder-les classificar posteriorment en categories i mostrar-ne les més efectives. Però, abans de fer això, calia una mica de context. Per introduir les tecnologies, vaig fer una explicació amb fotografies de l’evolució de les sabates d’skateboarding conjuntament amb l’evolució de l’esport. Resulta increïble pensar que un joc creat per poder fer surf a fora de l’aigua acabés tenint la influència que té avui, en l’àmbit econòmic i d’imatge d’empreses i en el sector cultural. La part més important del treball, l’explicació i classificació de les tecnologies, va ser força complicada. Tot i tenir una pàgina web de referència, havia de documentar-me més a través d’altres pàgines o bé amb vídeos. Gairebé tot estava en anglès i amb molts tecnicismes, però si no entenia alguna cosa només calia consultar per Internet; per tant, no va ser cap problema. Era molt important ser objectiu en aquest apartat del treball, perquè era la següent part la que requeria una visió més subjectiva. L’explicació de les tecnologies era un cúmul d’informació que calia filtrar. En l’apartat de classificació, vaig descartar tecnologies que calia explicar pel seu ús habitual a la indústria o bé per ser innovadores en el seu moment, però que quedaven sota l’ombra de les més noves, normalment provinents d’altres esports. Un cop passat el primer filtre, em vaig informar a través de vídeos d’skaters que proven determinades sabates donant la seva opinió per, finalment, posar en comú les més ben valorades i eficients. Vaig poder observar que marques relativament noves en aquest mercat com Nike o Adidas superen tècnicament les més veteranes. Per què? Molt simple, les primeres empreses gaudeixen d’un avantatge que les altres no tenen: més experiència en altres esports. Algunes de les millors tecnologies observades eren adaptacions de sistemes utilitzats prèviament per aquestes marques al bàsquet, al futbol o, fins i tot, al running. Són tres esports dels quals van sorgint constantment noves tecnologies, degut al seu èxit, tot sumat a l’enorme pressupost d’aquestes multinacionals. Ara parlem de la part pràctica. Tampoc sabia molt bé què podia fer, però comentant el tema del treball a taula, un familiar meu em va

proposar una idea: imprimir unes sabates en 3D. Al principi m’ho vaig prendre com una possibilitat llunyana, ja que, per començar, mai havia utilitzat un programa de disseny en 3D. Tot i això, m’hi vaig llençar. Vaig utilitzar un programa gratuït anomenat Blender i, a través de diversos tutorials i guies d’ús per internet, vaig començar a modelar el meu projecte. La idea era fer un prototip d’unes sabates ja existents, les Nike Sb Nyjah Free II, per, posteriorment, explicar com les podria millorar a partir dels millors materials i avenços tecnològics seleccionats, amb una aportació personal. Ja partia d’una bona base, perquè m’havia docu-

el vaig utilitzar com a base i el vaig cobrir amb teles per mostrar on aniria cada element de forma esquemàtica, acompanyat amb unes plantilles que vaig aconseguir amb els sistemes d’amortiment que volia mostrar (no anaven dins de la maqueta, només eren de mostra). Va quedar un model visualment rudimentari. Tanmateix, l’objectiu no era fer unes bambes funcionals, sinó mostrar com seria el calçat “perfecte” amb un prototip, com fan les empreses amb cunyes de fusta, paper i cola abans de començar amb la producció d’una determinada sabata. Va ser tota una experiència. Vaig tenir moments de frustració (sobretot en l’apartat de disseny) i moments d’eufòria (quan va sortir la sabata de la impressora). A vegades em costava seguir endavant amb el treball, però, provant coses noves i sortint de la meva zona de confort, he aconseguit superar els obstacles que aquest treball em plantejava. Ha costat? Sí. Ha valgut la pena? També.

mentat i aquestes sabates són unes de les més avançades actualment. Amb mesos de prova i error, vaig aconseguir fer el disseny per ordinador. Vaig anar a una botiga d’impressió en 3D i, amb l’assessorament dels que realitzaven la impressió, vaig acabar de perfeccionar l’estructura de la sabata per poder-la imprimir sense cap problema. Un cop vaig tenir el model físic,

RECERCADORS PER QUÈ LES BRUIXES SÓN DONES?

Mar do Nascimento Montoto 2n BAT D Introducció

l meu treball de recerca va sorgir a partir de la curiositat per les bruixes. No els personatges prototípics i ficticis, sinó les dones que han estat acusades de bruixeria al llarg de la història. Em preguntava què hi ha de cert en la imatge que en tenim. Així doncs, la meva recerca tenia tres objectius: comprovar si s’ha generalitzat una concepció negativa de les bruixes a conseqüència de la misogínia, corroborar si aquesta idea es perpetua amb els comportaments masclistes i, fonamentalment, esbrinar qui foren realment. L’estudi s’ha basat en la investigació de diverses èpoques i els seus personatges femenins més cèlebres relacionats amb la bruixeria. Finalment s’ha completat amb una activitat pràctica que ha consistit a analitzar set pel·lícules infantils on apareixen bruixes, fet que ha permès comprovar si la percepció negativa que tenim d’elles ens és ensenyada des de la primera infància, perpetuant així la desinformació envers aquests personatges tan rellevants en la història.

La idea de la qual vaig partir per desenvolupar el treball és la de la bruixa com a element totalment dolent i temible al llarg de la història, mentre que la figura del bruixot (de vegades també esfereïdora) té un vessant amable que desconec en la bruixa. A la prehistòria, el bruixot era el xaman de la tribu, el mag que afavoria la cacera i feia ploure, el sanador; però quin paper hi jugaven, les dones? A l’edat mitjana hi va haver bruixots perseguits i cremats a la foguera? Totes les respostes a aquestes qüestions giren entorn del fet que les dones han estat sempre titllades com el sexe dèbil, aquell culpable de tots els mals de la Humanitat, ja des de temps bíblics (Eva) o en la mitologia grecoromana (Pandora). Cal recordar la donamare, exclosa d’altres activitats fora de la cura dels fills i de la llar, la dona que no pot votar, etc.

Cos del treball L’arqueologia androcèntrica ha impossibilitat esbrinar quin fou l’origen de l’aversió cap a les dones i l’inici del sistema patriarcal, fixant per sempre la creença d’una superioritat inherent de l’home sobre la dona. Així doncs, tot i que no se sap quan es començà a titllar la feminitat com el sexe dèbil, observem que ja al món clàssic hi hagué una clara concepció negativa de les dones, que les convertí en éssers malvats, els quals fins llavors només eren personatges fantàstics de la mitologia: les bruixes. Personatges com Medea, Làmia o Empusa, éssers mitològics del món clàssic, establiren la premissa de totes les bruixes modernes: ser dones dolentes. Les històries d’Eva i Lilith, dos personatges bíblics, validaren el sexisme mostrant a les primeres dones com dimonis.

Fragment del llibre Malleus Maleficarum, un manual on s'explicava com detectar i sentenciar bruixes (s. XV)

A l’edat mitjana la misèria va desembocar en la necessitat de comprendre per quin motiu succeïen esdeveniments tràgics. L’Església explicava les desgràcies dels homes com a voluntat divina, però calia trobar també culpables terrenals: la bruixeria i les bruixes. Per tant, es pot establir que la seva persecució no fou res més que una campanya d’opressió contra les dones, que eren l’esglaó més dèbil de la societat (el seu rol havia estat minimitzat fins a convertir-les en éssers que tenien com a única finalitat procrear), que serví com a cortina de fum per als alts membres de la noblesa i del clergat.

es continua perpetuant la idea de “bruixes-perverses” i, en conseqüència, la desinformació respecte de qui foren aquests personatges. D’altra banda, el concepte masculí de bruixa, el bruixot, no ha deixat històricament aquesta empremta malèfica. Com a personatge de ficció passa el mateix, no hi ha aquesta clara associació entre bruixot i home dolent. Per tant, ja per concloure, veiem que les bruixes han existit al llarg de la història com a forma de control de la feminitat, buscat per un masclisme amb unes arrels antigues i confuses. Tot i això, la conclusió més important que podem obtenir és que no s’ha d’idealitzar la Il·lustració de Lilith, realitzada per John Collier identitat de les bruixes. No foren dones amb idees gaire avançades per la seva època ni tampoc noies rebels. Les dones han estat acusades de bruixeria pel simple fet de ser dones: les bruixes eren, i són, dones normals, com totes nosaltres. Així doncs, es pot establir que la “bruixa-dolenta” es repeteix al llarg del temps de la mateixa manera que la misogínia, per això les bruixes són dones. A la península hi hagué diversos predicadors del cristianisme, com per exemple el valencià Vicent Ferrer (1350-1419), representat a la imatge, que amb els seus carismàtics sermons encoratjaven els oients a delatar i cremar les bruixes

Avui dia la lluita feminista es basa en l’obtenció de la igualtat plena, defensant els drets humans que tantes vegades al llarg de la història han intentat prendre a les dones. La reivindicació de les bruixes en aquest moviment no només és essencial per recordar les dones que foren mortes en mans d’una societat opressora i masclista, sinó per eliminar el mot “bruixa” del vocabulari popular utilitzat per menysprear una dona. Actualment les bruixes han tornat a esdevenir elements ficticis. Tot i això, en diversos territoris subdesenvolupats, encara es creu en la màgia. Aquest és el cas del Nepal, on tant homes com dones, després que succeeixi una desgràcia al seu entorn proper, poden ser acusats de practicar bruixeria i d’haver causat, mitjançant la màgia negra, el tràgic esdeveniment. Aquests sovint són expulsats del seu municipi o condemnats a mort. A la República Democràtica del Congo i a la República Federal de Nigèria, una xifra major d’acusacions similars i encara, si és possible, més desoladores, hi succeeixen any rere any. En aquestes regions la misèria porta els habitants de petits municipis a titllar de bruixes i bruixots a infants.

Conclusions Amb el treball s’ha comprovat que el mot bruixa s’ha utilitzat al llarg del temps per oprimir de manera justificada les dones. A més, actualment,

Rescat de Hope, un infant nigerià de dos anys que fou abandonat després de ser acusat de bruixot, dut a terme per l’organització African Children's Aid Education and Development Foundation (ACAEDF)

PSICOERNEST L’ANGOIXA EN TEMPS DE COVID Una mica de presentació Em dic Ernest Luz i, segons una de les meves filles quan anava al parvulari, professionalment faig de pepsicòleg, que vol dir que procuro ajudar les persones fent ús de la ciència de la psicologia. Soc fan de la Costa Brava i les passejades. I dels llibres i les novel·les de misteri, entre altres. Col·laboro amb l’institut des de fa un bon grapat d’anys i el sento una mica com casa meva. El meu lema: viu i ajuda a viure —una adaptació del que s’atribueix a Janis Joplin, admirada cantant: viu i deixa viure.

i García Márquez, el Nobel de literatura colombià, escrigué sobre El amor en los tiempos del cólera, a dia d’avui pot ser ben escaient escriure sobre L’ANGOIXA en temps de COVID. I, segurament, no només sobre l'angoixa, sinó sobre les emocions que li són cosines germanes: la POR, la PREOCUPACIÓ, el NEGUIT, la IMPOTÈNCIA, etc., totes elles molt presents en el dia a dia de molts de nosaltres. Des de fa uns quants mesos llargs, qui més qui menys s'ha sentit —o se sent— angoixat per la pròpia salut o la d'algun familiar o amic, espantat per com aniran les coses en un futur, potser trist per la mort o la malaltia d'algú proper, ansiós o ansiosa per haver d'anar amb la boca tapada i pendent permanentment de desinfectar-se… És ben natural experimentar tot aquest ventall d'emocions, en aquest context. La qüestió, però, és: si no podem estalviar-nos aquestes emocions, COM LES PODEM GESTIONAR ADEQUADAMENT? Us vull explicar la consulta que em va fer en Robert, de 4t d'ESO (no cal dir que el nom i el curs són inventats; no així el contingut de les entrevistes —tot i que, com podeu imaginar, són un compendi de diverses converses amb alumn@s diferents—). —Ernest, et vull explicar que l’altre dia em vaig despertar a la nit amb la sensació que no podia

respirar!!! (Espantat) I no és la primera vegada que em passa! De fet la primera vegada va ser durant una classe. Vaig sentir com un ofec, com si em faltés l'aire, un pes molt fort al pit, i una sensació molt estranya, com si m'anés a tornar boig o a morir-me d'un atac de cor, que m'anava molt disparat i no podia parar!!! En Robert m'estava descrivint perfectament el que coneixem com a CRISI D'ANGOIXA o ATAC DE PÀNIC, i que tenim ben estudiat. Anem a explicar-ho una mica. En un vas de 300 ml de capacitat, si volem posar més quantitat d'aigua, vessarà, perquè no n'hi cap més. D'igual forma, també les persones tenim una capacitat limitada per contenir emocions. Si l'emoció que acumulem supera aquest límit, ens desbordem i l'emoció s'allibera en forma de CRISI D'ANSIETAT, una experiència terrible però que, curiosament, ens protegeix. És com quan salten els automàtics d'una instal·lació elèctrica per tal de protegir la instal·lació sencera que, si no saltés, ho espatllaria absolutament tot —cablejat, electrodomèstics... L'emoció —l’angoixa en particular— seria com l'aigua que és capaç de contenir, posem per cas, el pantà de Susqueda. Si hi ha moltes entrades d'aigua i cap sortida, el pantà es desborda i qui sap si no s'acabaria esquerdant la presa sencera. Per entendre'ns, cal bloquejar o minimitzar les entrades d’aigua, per una

banda, i, per l’altra, obrir comportes per alliberar-ne. L'emoció —igual com l’aigua que, si no ho fa, es podreix— HA DE FLUIR i NECESSITA CIRCULAR; NO POT QUEDAR ESTANCADA DINS NOSTRE. Ens cal EXPRESSAR-LA, CANALITZAR-LA, ALLIBERAR-LA... Però no de qualsevol manera sinó que ens cal trobar formes CONSTRUCTIVES de fer-ho. —Robert, de vegades no podem evitar sentir angoixa o estar preocupats. La situació i el context de la Covid ens ho provoca. Ens agradaria que no fos així però ho és, i hem d'aprendre a conviure-hi, fins que s'acabi tot plegat i puguem passar pàgina, la qual cosa s’acabarà produint. Mentrestant, aquesta angoixa hem de procurar que NO es quedi a dins. L’hem d’expressar, l’hem de canalitzar, l’hem de gestionar, l’hem d’utilitzar amb una finalitat positiva. —I això com es fa, Ernest? —Si estem en una barca enmig del mar, amb forats que no podem tapar —perquè no depèn de nosaltres fer-ho—, hem d’anar traient aigua de la barca i resistir fins que arribem a port. Aquí tens una llista d'algunes coses que podem fer, i que tu podràs ampliar: - EXPLICAR i COMPARTIR EL QUE SENTS a persones de confiança (familiars, amics, professors...)

- ESCRIURE-HO i, si vols, donar-ho a llegir (tot i que escriure-ho ja és un gran pas) a qui vulguis.

el sol es ponia—, el cel es tornava de cop i volta vermell —jo em vaig aturar; cansat, em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc que no eren sinó sang i llengües de foc—, els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por —i sentia que un udol infinit penetrava tota la natura.

- EXPRESSAR-HO a través de qualsevol manifestació ARTÍSTICA: pintar, dibuixar, cantar, ballar, compondre. - FER ESPORT, especialment si té un component físic. Són formes diverses i constructives de "treure aigua de la barca" o, si ho volem dir d'una altra forma, "d'obrir les comportes del pantà de Susqueda per alliberar pressió i mantenir el nivell dins dels límits suportables".

Una lectura:

Algunes coses NO depenen de nosaltres directament. Però SÍ que depèn de nosaltres COM RESPONEM A AIXÒ QUE ENS PASSA!!! Cal recordar-nos també que NO sempre ens surten les coses a la primera sinó que, sovint, requerim de fer alguns assaigs —en ocasions fins i tot molts— fins que no obtenim resultats. Perseverar en les bones estratègies és la via correcta.

Un quadre: El crit —Skrik, en noruec— d’Edvard MUNCH (1893) El propi autor explica així l'experiència (gestió constructiva de l'angoixa per mitjà de la pintura) que el motivà a crear la seva obra: Anava caminant amb dos amics pel passeig —

L'autor és el màxim exponent de les intervencions anomenades estratègiques breus. De bon llegir, amb explicacions clares sobre la formació i el manteniment de les pors i les angoixes. I amb indicacions sobre com gestionar-les adequadament. NARDONE, Giorgio (2003) Más allá del miedo. Barcelona: Paidós.

Informació d’interès! Si voleu parlar amb l’Ernest, l'horari del servei és el següent: dil uns, dimecres i divendres d'11h a 15h (despatx de Tutoria 2, davant de secretaria) Podeu demanar el servei a través dels vostres tutors i tutores, o bé directament anant-lo a trobar. Els pares i mares també podeu demanar que l’Ernest atengui els vostres fil s.

EMBRANZIDA “Agafar embranzida” significa ‘prendre impuls’, ‘agafar velocitat’. L’institut, al nostre entendre, ha de ser una mica això: omplir el dipòsit amb el millor carburant, preparar bé la màquina i arrencar motors, per així, un dia, poder agafar aquesta embranzida i arrencar el vol. Cap amunt, sense por. A 4t d’ESO ens toca començar a posar el carburant més adequat per a cada màquina (totes les màquines són diferents), però és sobretot a 2n de batxillerat quan realment els nostres nois i les nostres noies han de prendre consciència que són a punt de volar del niu. Sovint se senten desencoratjats, desorientats, confusos, fins i tot insegurs. Des d’aquesta nova secció de la Metastasi ens dirigim a tots ells per fer-los un bon regal: les veus dels nostres exalumnes, que ens explicaran per quins cels volen i com se senten amb les ales desplegades. És el moment d’anar agafant embranzida, nois. Que els testimonis de l’Iris, l’Emma, la Bruna, l’Olga, l’Alba i la Susanna us serveixin per començar a explorar l’aventura que us espera d’aquí a ben poc.

És un canvi de paradigma, no es pot definir de cap altra manera. La meva opinió personal? M’encanta. No puc dir gaire res més. Faig el que m’agrada (òbviament hi ha assignatures que són millors i altres pitjors, però la sensació general és molt positiva), i què és més important que això? Iris Martí Grau en Filosofia (Universitat de Girona)

incerament, la universitat no és comparable a res del que hagi fet abans. No és ni la "tonteria" de l’ESO ni la bogeria de batxillerat. Tal com ho estic vivint jo, és una forma d’aprendre completament diferent. Per posar-nos en context, un grau de lletres (sense pràctiques ni aquestes coses rares que fan els de les altres facultats) són només quinze hores a la setmana —la meitat que a l’institut. S’ha de dir que aquestes quinze hores donen per molt, però la vida ja no està reduïda a anar a classe i passar de tot o estudiar com condemnades els dies abans dels exàmens. Hi ha temps per més —recerca personal sobre els temes que hem vist a classe perquè ens interessa, treballar, aprendre idiomes...—, hi ha temps no només per estudiar sinó per créixer com a persones. La universitat no és només estudiar sinó també aprendre i, especialment en els graus de lletres, és una oportunitat per guanyar tant en coneixement com en cultura.

quest ha estat, per a tothom, un inici de curs diferent i complicat, i començar una nova etapa sense que ningú et pugui explicar com afrontar-ho fa por. Al principi sembla que ets l’únic, però tots comencem igual de perduts, i el que semblava que ens feia diferents de la resta és el que resulta fer-nos més propers. Tenim la sort de viure connectats a Internet, i trobar els teus futurs companys de classe

és molt més senzill. Jo, per exemple, des del juliol que parlo amb ells, i fins i tot abans de començar les classes ja en vaig poder conèixer alguns. El fet que estiguem tots estudiant el que hem escollit fa que ja tinguem moltes coses en comú, i parlar del que ens agradaria fer més endavant et dona una visió esperançadora i t’anima a seguir fent el que t’agrada malgrat les dificultats que comporta l’aprenentatge virtual. Tothom és de llocs diferents, d’edats diverses i alguns ja han passat per aquí; per això, tot i no ser el que ens esperàvem, tenir uns companys amb qui compartir rialles, històries i apunts fa que tot sigui molt més senzill. Vaig decidir començar la carrera d’Infermeria amb poques ganes i baixes expectatives perquè no vaig poder fer el que sempre havia volgut fer. Com més em mirava el temari, més ràbia em feia, però vaig començar igualment, amb l’esperança que em sorprengués, i ho va fer. Ho va fer de tal manera que ara no m’imagino fent cap altra cosa. Aquest primer any les assignatures són bastant generals: anatomia, estadística, ètica... I veure les que vindran els anys vinents m’anima moltíssim a seguir. Ja des del començament m’han ensenyat el que, en principi, acabaré fent. Pràctiques amb ninots el primer mes de classe, material hospitalari, experiències del professorat que et fan venir ganes de posar-t’hi... Sempre m’han dit que a la universitat els professors no s’interessen per tu, no s’impliquen, però jo m’he

trobat amb uns professors i professores que t’aconsellen, t’expliquen històries i curiositats que els apropen a nosaltres, sabent que la situació és igual de complicada per les dues bandes.

Emma Sanz Grau en Infermeria (Universitat de Girona)

ola a tots, em dic Bruna i faig segon del grau en Mestre d’Educació Primària (MEP) a la UdG. La meva experiència és poca dins la facultat degut a la situació de pandèmia, però m’imagino que no són les primeres notícies que en teniu. De totes maneres us parlaré de la meva experiència durant el període de “temps bo”, perquè si us hagués de parlar de l’actual no en trauríem pas res. Segur que heu rebut mil opinions respecte als motius per escollir la universitat abans que un altre camí. En el meu cas és simple: estava força segura del que volia fer i la universitat m’hi feia arribar més ràpid. Per escollir la carrera de Mestre d’Educació, sigui en l’especialitat de primària o en la d’infantil, has d’estar seguríssim de saber treballar en equip sigui de la manera que sigui. En el meu cas a vegades m’és molt difícil perquè soc molt controladora i perfeccionista. Molt de fer la meva. Però el que també t’ensenya aquesta carrera és a arribar al teu objectiu de la manera que sigui, a buscar estratègies. Bàsicament perquè si no saps fer això suspens. Amb el temps que fa que conec els meus companys m’he adonat que realment hi ha un perfil per estudiar Educació: gairebé tots els que

som al curs (uns noranta) som molt expressius, extravertits i sobretot estem en desacord amb el sistema educatiu tradicional. De totes maneres per molt bonic que soni això, ens han conscienciat de la realitat. Canviar el sistema educatiu no és tan fàcil i alguns dels que ens queixem ara dels mals mestres que hem pogut tenir durant la nostra vida acadèmica, acabarem sent així. És per això que crec que el perfil definitiu per ser mestre és ser ferm amb tu mateix a més de les altres característiques que he dit. En el meu cas, d’això de ser ferm a mi me’n sobra, per això tiro endavant. Deixant de banda el meu grau i centrant-nos més en la vida universitària, un consell que us puc donar és que no us queixeu dels horaris. Alguns seran irregulars i us quedaran hores pel mig que seran mortes. Aprofiteu-les. És el millor regal que us farà la universitat. No aprofiteu per anar a fer no sé què. Poseu-vos al dia, avanceu feina; mentre, si voleu, feu un cafè. Però no us quedeu amb la idea d’«hores mortes». Feu grups d’estudi: anirà bé per passar-vos apunts, preguntar i gairebé servirà com una agenda personal per persones despistades com jo. Parlant d’agendes..., us dic ja que una agenda física no us servirà de res. És millor tenir un document amb una taula amb totes les coses pendents i les dates d’entrega per veure-ho tot en un sol cop d’ull. Literalment fa dos anys que em compro una agenda per res, m’ha quedat sempre pràcticament en blanc. Res més. Només voldria dir-vos que ho proveu. No tingueu por d’equivocar-vos. Gaudiu del que feu perquè és allò a què us voldreu dedicar tota la vida. Sé que penseu que per alguns és massa aviat per decidir. Jo, de fet, tinc dos anys més i segueixo pensant que encara ara és massa aviat per mi. Però de moment m’agrada i em veig treballant d’això tota la vida perquè durant les pràctiques que he fet he gaudit molt. Trieu un camí que ara mateix podríeu arribar a veure com a definitiu, no ho feu a l’atzar perquè un cop estigueu segurs del que voleu fer tindreu molta sort si s’ajusta al que heu estat fent fins ara. Bruna Caula Grau en Mestre d’Educació Primària (Universitat de Girona)

mitjans de gener d’aquest nou any es va acabar el que ha sigut el meu primer quadrimestre del meu primer any a la universitat. Tot i les circumstàncies, que per als universitaris han estat horribles i molt poc organitzades, he disfrutat al màxim de totes les activitats que se’m plantejaven, ja que he tingut la gran sort que la meva universitat, la UIC Barcelona, ha mantingut bastant la presencialitat i he pogut conèixer molta gent nova i de totes les parts del món: el nostre tutor sempre diu que la nostra classe sembla una assemblea de la ONU. Quan vaig acabar 2n de Batxillerat no tenia gaire clar si la carrera que havia escollit, Odontologia, seria realment la definitiva; ara he comprovat que sí. Tot i que el primer curs treballes conceptes molt semblants als de Batxillerat, estudies el que realment t’agrada, et marques els teus propis horaris i fas més pràctiques que mai, que en una carrera de l’àmbit biosanitari s’agraeix moltíssim. Gràcies al temari impartit durant el primer i segon any de Batxillerat, em puc permetre anar una mica més relaxada i veure que tot el

EMBRANZIDA que vaig aprendre és simplement la punta de l’iceberg. Ara per ara, només desitjo que tota la situació epidemiològica millori i pugui gaudir al 100% de la vida universitària. Olga Miralles Grau en Odontologia (Universitat Internacional de Catalunya)

er moltes, aquest any ha estat molt difícil. A més, per totes bandes us estaran preguntant què voleu estudiar. Si ho teniu clar, enhorabona! Teniu sort. D’altra banda, si encara esteu dubtant sobre què estudiar l’any que ve o d’aquí dos o tres anys, escolliu una cosa que us agradi. Sona molt trillat, però és que és veritat. La universitat és molt diferent de l’institut, et donen més llibertat, sí, però has de ser conscient de tot el que fas —i deixes de fer. No és la primera vegada que sentiu o llegiu sobre les experiències de primer de carrera, totes hem passat per aquí; preguntem a amics, familiars... anem a les portes obertes o les típiques xerrades de les unis... i, com no podria ser d’una altra manera, us vinc a explicar breument què m’ha semblat a mi. Per començar, jo ja feia molts anys que sabia que volia estudiar Relacions Internacionals a la UAB; per tant, no us puc ajudar amb una de les tasques més difícil: escollir quan queda tan poc temps. Però bé, al principi ja t’adones que la uni és un món diferent... És el moment de fer coses noves: nous amics, noves experiències —i noves oportunitats per perdre’s pels edificis.

El canvi és gran, i més aquest any que tot és diferent, però emocionant. Les classes ja no són de 25 o 30 persones sinó de 80, amb els quals, a més, segurament no fareu ni la mateixa carrera ni tan sols el mateix curs. D’altra banda, és l’oportunitat perfecta per conèixer gent nova de tot arreu, tant de Catalunya, com d’Espanya o d’altres països. Però abans de fer les birres amb els amics al bar de la facultat, heu d’anar a classe. Les classes són molt diferents de les que estem acostumats al Vives, depèn molt de la carrera i branca que estudiïs. Però si escolliu les carreres socials prepareu-vos per llegir molt. Pensareu que al pas que aneu, quan acabeu la carrera, us haureu llegit tots els llibres de la biblio. Però també fareu altres coses: seminaris, debats, treballs en grup, exposicions orals... Pel que fa a la meva carrera, de moment m’està agradant. Com ja he dit, s’ha de llegir moltíssim i sempre hi ha treballs o comentaris per fer. Però n’aprens moltíssim. En general, el primer any de totes les carreres és de base, i moltes comparteixen assignatures amb altres. Per exemple, als de ciències de la salut no els faltarà l’assignatura de biologia, que compartiran amb molts altres graus. A la UAB, el primer any dels graus que s’imparteixen a la Facultat de Política i Sociologia és molt semblant per a totes les carreres: adquireixes coneixements fonamentals de política, economia, anglès, història mundial... Potser el que us acabo de dir no us serveix de res, potser ja sabeu el que voleu estudiar o ni tan sols voleu anar a la uni. Tot i això, si us ha servit per aclarir-vos ni que sigui una miqueta, ja estic contenta. Però recordeu: escolliu allò que us agrada, no el que el vostre voltant us demana que feu. Perquè la uni no són només birres i festa, també s’ha d’estudiar, i tenir l’oportunitat d’estudiar allò que t’agrada, per molt difícil o “sense sortides” que sigui, és d’allò més gratificant.

l meu primer semestre ha sigut bastant especial. Al setembre vaig traslladar-me a un país diferent, a una ciutat on no coneixia ningú; tenia nervis, por, però moltes ganes de viure aquesta aventura. La majoria de classes han estat interessants i, tot i que quasi tot és online, com que estudio biomedicina, vaig poder fer alguna pràctica presencial. El millor de tot el semestre ha estat l’experiència de viure en un lloc nou, en un pis amb altres estudiants, cadascú d’un lloc diferent, amb cultures diverses. Tot i que la Covid-19 no ens ha deixat sortir gaire de casa he pogut conèixer la ciutat on visc, persones de la meva residència, de la meva classe i d’activitats que ofereix l’associació d’estudiants de la universitat. En el meu cas, faig teatre musical i, tot i que els assajos els fem per zoom, ens hem pogut conèixer bastant i al final ha valgut la pena. Ara només queda esperar que els semestres que venen siguin encara millors i que aquesta pandèmia arribi a un final perquè pugui gaudir de la meva experiència universitària encara més. Susanna Boyle

Alba Medel

Grau en Ciències Biomèdiques

Grau en Relacions Internacionals

(University of Dundee, Escòcia)

(Universitat Autònoma de Barcelona)

EL MOSTRADOR Ancoratges vitals

“S

om éssers resilients per naturalesa, però cal que comencem a oferir espais per a la creativitat, refugis i aixoplucs per a una intempèrie emocional que es preveu encara llarga”. Ens ho deia Alfa Alfageme —psicòloga especialista en victimologia que darrerament col·labora en diversos mitjans donant-nos consells per anar portant l’anomenada “fatiga pandèmica”—, en un article aparegut al diari Ara el 31 d’octubre passat. Justament en aquelles dates, en plena segona onada, els de 4tB estaven confinats. Em va semblar oportú fer-los llegir l’article i oferir-los la possibilitat de pensar en aquests “refugis i aixoplucs” que ens planteja Alfageme, que la mateixa psicòloga també anomena “ancoratges vitals”. Els vaig demanar, doncs, que pensessin tres moments “senzills”, quotidians, bonics, personals que els fessin sentir bé, i que, prenent el meu de model de referència, dissenyessin una mena de flyer amb tres “ancoratges vitals”, amb tres fotografies pròpies i tres frases en imperatiu que animessin els companys a buscar motius per sentir-se bé cada dia. Confinats o no. Van sortir coses molt boniques i els de 4t van demostrar que són joves i eixelebrats, sí, però que també tenen capacitat d’introspecció i de gestió de les seves emocions. Titi Juher Professora de Llengua catalana i literatura

EL MOSTRADOR Sortida de Socials de 2n d’ESO: La ciutat antiga de Girona

urant la tercera setmana de desembre tots els grups de 2n d’ESO vam fer la sortida La ciutat antiga pel Barri Vell de Girona. El dia 15 ens va tocar fer-la al grup C.

Des de l’institut vam anar caminant fins al Museu d’Història. A la porta ens va rebre l’Àlex, el nostre guia, i amb ell vam entrar al museu.

En primer lloc ens va portar al pati interior, on destaquen les restes d’un claustre medieval del segle XIII, però com que la nostra visita era sobre l’època romana, encara més antiga, no ens hi vam entretenir. L’Àlex ens va explicar que a la vora del pati hi passava la muralla romana del segle I aC, que és quan els exèrcits romans van fundar Gerunda, el nom original de Girona. La població ibèrica que vivia en aquesta zona eren els indiketes. La Gerunda romana tenia la forma d’un petit triangle emmurallat i la travessava la Via Heràclia, que més tard es va dir Via Augusta. Aquesta via de comunicació era molt important i anava de Roma a Gades (Cadis), al sud de la Península Ibèrica. Per fundar la nova ciutat, els romans van triar un lloc on hi havia quatre rius —el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants— perquè sabien que l'aigua era el recurs més important.

fora hi havia les sitges, que eren els grans recipients on es guardaven els productes agrícoles.

Després d'aquestes primeres explicacions, la classe es va separar en dos grups per respectar les normes sanitàries. Grup a grup, vam pujar al primer pis del museu. L’Àlex ens va fer moltes explicacions davant d’una maqueta de la Gerunda romana. S'hi veia el triangle de la ciutat enmig del relleu de les muntanyes i dels rius. A continuació vam entrar a una sala on vam observar un mosaic molt gran i bonic, fet amb petites tessel·les, que representa una cursa de quadrigues, que en aquella època eren molt populars i atreien molts espectadors. Les curses es feien als circs. Tarragona, que era la ciutat romana més gran i poblada de la Península Ibèrica, encara conserva el circ romà. En una altra sala ens vam fixar en la maqueta d'una vil·la romana. Les vil·les eren cases rurals amb grans explotacions agrícoles i ramaderes. Algunes també servien per al descans de les persones riques. Els productes agrícoles principals durant l’època romana eren el blat, la vinya i les oliveres. La vil·la tenia un pati al mig de la casa on recollien l'aigua de la pluja. A

Mentrestant, al grup que s’esperava, el professor els va explicar la llegenda de Ròmul i Rem, la línia del temps de l'antiga Roma, la llegenda de Gerió i diferents coses sobre la importància de la cultura romana, de la qual som hereus. Quan tots vam acabar la visita al museu, vam continuar la nostra ruta pel carrer. En primer lloc, vam seure a la plaça de l’institut vell —on hi ha l’origen del nostre institut, fa gairebé 180 anys— i l’Àlex ens va seguir explicant coses sobre a Gerunda romana. La Via Heràclia, després Via Augusta, passava per l’actual carrer de la Força. Entrava a la ciutat pel portal de Sobreportes. Per als romans era molt important protegir la Via Heràclia. Durant les guerres Púniques, el general cartaginès Anníbal la va fer servir per anar a atacar Roma. Possiblement, doncs, els elefants que portava Anníbal van passar per aquest carrer, cosa que els deuria ser més senzill que travessar més endavant les muntanyes dels Alps. Després vam fer una aturada a la plaça de la Catedral. Aquí és on hi havia el fòrum romà, la plaça principal de la ciutat, i un temple segurament dedicat a l’emperador romà. Al damunt del temple s'hi va construir la catedral actual. Al portal de Sobreportes vam fixar-nos en

Posada en marxa de l’activitat “Parelles lingüístiques”

urant el mes d’octubre va començar l’activitat de parelles lingüístiques entre alumnes de Batxillerat Internacional i alumnes de l’Aula d’Acollida. Tot i les incerteses d’aquest inici de curs, aquests estudiants segueixen gaudint de l’oportunitat de ser un referent lingüístic de les noies i els nois acabats d’arribar al territori. Un cop a la setmana, aquests alumnes es troben per conversar en català, amb l’objectiu de millorar la fluïdesa i la confiança dels nouvinguts.

les pedres més antigues de la muralla romana, de fa més de dos mil anys, que es van extreure de les pedreres que hi havia a Domeny. Són pedres molt més grosses que les altres. També ens van explicar que el nom de Sobreportes vol dir que durant l’edat mitjana es va refer la porta d’entrada a la ciutat sobre l’antiga porta romana. L’últim punt del nostre recorregut va ser l’entrada de la basílica de Sant Feliu, a la pujada de Sant Feliu. Mentre esmorzàvem, l’Àlex ens va dir que, durant l’època romana, el lloc on érem asseguts era fora de la ciutat, fora de les muralles, damunt d’un cementiri romà. També ens va explicar la llegenda de Sant Feliu, que havia vingut de l’altra punta de l’imperi per parlar de la religió cristiana, que al començament estava prohibida i per això el van matar. Ens va anar bé tot el que ens deia per saber que cap al final de l’Imperi Romà es van abandonar les creences politeistes, en les quals Júpiter era el déu principal, i es va adoptar la religió monoteista cristiana com a religió oficial de tot l’imperi. Això ens ajudarà a entendre l'edat mitjana.

Els participants d’enguany són: la Xènia Donate amb en Sergio Pardo, la Paula Aymerich amb l’Anthony Flores, en Vittorio Scarani amb la Maria José Valle, l’Ada López amb en Marcos Beato i la Dilshan Singh amb la Lussy Alexandra González. Durant el primer trimestre a l’Aula d’Acollida s’han dut a terme altres activitats destacades com la participació en el projecte Ciutadans de Girona, ciutadans del món i el Projecte Rossinyol, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Universitat de Girona. Òscar Domínguez Tutor de l'Aula d'Acollida

Va ser una sortida de Socials molt interessant, que ens va fer descobrir una part de la història antiga de la nostra ciutat i que durant el curs passat no vam poder fer a causa del confinament. Text adaptat per Carles Bordas, professor de Ciències Socials, a partir de l'original escrit pels alumnes Aniol Arbonès i Alan Cortadellas del grup C de 2n d’ESO

Aprenem a autoavaluar-nos

quest curs 2020-2021, un grup de professores i professors del nostre institut està fent un curs d'assessorament en currículum competencial, coordinat per la Neus Heras, directora de l'Institut Vall de Llémena.

Una de les tasques d'aquest primer trimestre ha estat crear-millorar una rúbrica d'autoavaluació. L'objectiu és que surti directament de l'alumnat, que ells decideixin què i com s'ha d'avaluar una activitat d'expressió escrita, una d’oral, etc. En el meu cas, a 1r i 2n d'ESO els vaig projectar la rúbrica d'expressió escrita que havíem fet servir a principi de curs i una estona d'una classe van estar pensant com es podia millorar. Després vam posar les propostes en comú. El resultat va ser molt interessant, i a partir d'ara farem servir aquesta nova rúbrica, la 2.0. Dani Bartomeu Professor de Llengua catalana i literatura

EL MOSTRADOR Taller So i acústica

Instal·lació “Com estem?”

Els dies 14 i 15 de desembre l'alumnat que cursa Física i Química a 4t d'ESO va tenir l'oportunitat d'assistir al taller So i Acústica organitzat per la Fundació La Caixa. L'activitat es va realitzar al CaixaForum de Girona, a la Fontana d'Or. L'alumnat va tenir l'ocasió d’observar i participar en una sèrie d'experiències que van ajudar-lo a comprendre millor la naturalesa de les ones sonores. Aquesta sortida servirà per complementar el treball que està realitzant a l'institut. Cal destacar el grau de participació que va mostrar tothom així com la valoració positiva que es va fer de la sortida.

L’

Víctor Pérez Professor de Física i Química

alumnat de 4t de l’optativa de Plàstica, després de visitar l’exposició Inund’Art, a finals de setembre, van treballar aquesta instal·lació, a la qual vam posar per títol Com estem?

Van fer les seves creacions dins d’una capsa o a fora de la capsa, o a dins i a fora, com si fossin espais reals, com si fossin sales o habitacions, per poder expressar com se senten, com estan. Finalment van dissenyar una instal·lació conjunta a partir de tots els treballs individuals i el material que tenim de robes a l’institut. Tota la creativitat que us mostren és un entrar a dins de cada un per tal de percebre què és el que té i què sent, i un saber jugar, crear i treballar a partir del que hi ha, ja que han hagut de plasmar les seves idees a partir del material de què disposaven, ni més ni menys. Esperem que gaudiu de la seva creativitat Imma de Batlle Professora de Visual i Plàstica

Festival Inund’Art

Mascaretes nadalenques

alumnat de les optatives de 3r i 4t d'ESO de Visual i Plàstica va poder gaudir d'una visita guiada pel Festival Inund’Art 2020, que va tenir lloc del 4 de setembre al 3 d'octubre de 2020 a la Casa de Cultura de la nostra ciutat. En aquesta visita van poder apreciar les instal·lacions artístiques de la mostra, fet que els va permetre acostar-se més a l’art contemporani.

L’

Actualment estem avesats a l’art contemporani però a vegades encara ens costa veure’l com a tal. Alguns dels alumnes van fer el comentari: “Això ho pot fer un nen qualsevol”, fet que va portar-nos a reflexionar que l'art no és només saber dibuixar, pintar o esculpir a partir d'una tècnica sinó que l'art és un llenguatge a partir del qual els humans podem explicar idees, sentiments... jugant amb els materials i els espais. Que l'art, com la vida, ha evolucionat i ha sortit dels marcs. Que l’art implica voler explicar alguna cosa i cercar com explicar-la de manera poètica, estètica...

Així doncs, van fer servir mascaretes com a suport per treballar. Van imaginar com tots nosaltres podríem passejar pels carrers durant les festes nadalenques amb mascaretes diferents, disfressades amb motius nadalencs, amb missatges positius de cares a les festes i, sobretot, de cares a l’any 2021, que encarem amb esperança.

alumnat de 1r i 2n d’ESO i el de les optatives de Visual i Plàstica de 3r i 4t van crear una instal·lació artística per desitjar bones festes a tothom i ho van fer “tunejant” mascaretes. Per què mascaretes? Potser perquè fa mesos que formen part de les nostres vides, perquè no podem relacionar-nos els uns amb els altres sense portar-les posades.

Amb les creacions vam muntar un cel de mascaretes nadalenques al llarg del sostre de la rambla Dolors Condom del nostre institut. Imma de Batlle i Jordi Ribes, professors de Visual i plàstica Rocío Gomila i Òscar Falcó, professors de Tecnologia

Moltes gràcies a l'organització del Festival per haver ajudat a obrir la mirada al nostre alumnat. Jordi Ribes i Imma de Batlle Professors de Visual i Plàstica

Organitza:

Agraïments:

Podeu consultar totes les activitats que es porten a terme a l’institut: https://www.jvvgirona.eu/ca/ https://blog-jvv.blogspot.com/ http://vivesverd.blogspot.com/