Treballs de la SCG, 88, 2019, 97-113 La plana del Rosselló
Philippe Arbos
febrer ofereix un mínim secundari; a partir de març davalla ràpidament fins arribar al mínim entre juliol i agost. A finals de la tardor i a principis d’hivern s’enregistra, per tant, l’estació plujosa, en contrast amb els mesos secs de l’estiu. Contràriament, quan se surt de la plana i s’ascendeix prou, a Prats de Molló per exemple (fig. 1), la pluviositat és més forta al juny; disminueix fins al febrer i tot seguit torna a pujar. El contrast amb Perpinyà és sorprenent. Anant de Perpinyà a Prats de Molló, deixem la regió mediterrània per entrar en una zona nova,7 la proximitat de la qual no altera pas els trets propis del clima mediterrani, fins i tot a Perpinyà mateix. Figura 1. Alçada mensual de la pluja a Perpinyà i a Prats de Molló
A Prats de Molló la sequera hivernal és relativa; no és com la de l’estiu a Perpinyà. Prats de Molló és un país de pluges persistents, menys abundats a l’estació freda i més abundants a l’estació càlida. A la plana, les precipitacions no solament són mediocres durant tot l’any, sinó que arreu, llevat de Bulaternera, els mesos de juliol i agost se situen per sota dels 30 mm.8 La pobresa de precipitacions anuals i l’escassetat estival es veuen agreujades per la pròpia natura de les pluges: sempre cauen en xàfecs curts i violents.9
7. Montlluís presenta amb Perpinyà el mateix contrast (M. Sorre, op. cit., p. 52.). 8. Passa que el juliol o l’agost siguin totalment secs (Dr. Fines, op. cit., p. 72 i seg.) 9. M. Sorre, op. cit., p. 55.
–101–