Documentant l’arqueologia: la casa de Massot Avengenà
Tamid 7 (2011), p. 16-71 17
pels monarques: Felip Carrera, Guillem Busquets i Jaume Pastor, tots pròxims a la cort. La funció de la comissió era vendre el domini directe útil de les cases del call que antigament eren propietat dels jueus. Els diners recaptats havien de servir per a pagar una càrrega fiscal considerable que tenia l’aljama de Barcelona, ja que el rei hi afegí, al llarg dels anys, una sèrie de censals i violaris de quantitats molt importants (desenes de milers de lliures), i els creditors d’aquests censals pressionaven per recuperar els seus diners. Per aquesta raó, el 17 de desembre de 1392 la comissió reial i el canvista barceloní Guillem Colom van firmar una concòrdia pel rescat dels censos del domini directe que gravaven l’aljama.16 El document estableix que Guillem Colom feia un pagament de 20 000 lliures per rescatar la totalitat dels censals, a canvi de passar a ser el propietari del domini directe de totes les cases enumerades pels comissionats. Es procedí a la redacció d’una relació dels béns immobles que formaven part d’aquesta operació, amb data 7 d’agost de 1393,17 i es valoraren una a una. A partir del seu valor s’estipulava el cens anual que el dit Colom rebria de cada casa. La mesura habitual utilitzada en els censos de cases urbanes era l’antiga moneda del morabatí d’or.18 El cens es pagava en dos terminis anuals coincidint amb les festivitats de «lo dia de la circunsició del Senyor y en lo dia de Sant Joan de juny», la meitat de l’import en cadascuna de les dates assenyalades. La consulta d’una part de l’inventari, concretament dels carrers de Sant Honorat, Santa Eulàlia i Sant Domènec, dóna més de noranta cases diferents. La informació que proporciona és d’un gran interès, ja que descriu cada immoble amb el seu antic propietari jueu, les afrontacions amb les cases del voltant, el preu de la venda i, sobretot, el cens en morabatins que haurien de pagar anualment els nous propietaris. L’actual casa del carrer de Sant Honorat núm. 3 hapal, títol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 7 d'agost de 1393, f. 1r (trasllat del segle xvii). Apèndix documental, núm. 18. 16. ADB, Mensa episcopal, títol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 17 de desembre de 1392, f. 4r. Apèndix documental, núm. 18. 17. ADB, Mensa episcopal, títol iv, Censos de Robres, 1391-1600, 7 d'agost de 1393, f. 1r i següents. Apèndix documental, núm. 18. 18. El morabatí era una moneda usada al segle xii al Regne de Castella, d’origen musulmà. Fou presa com a mesura per a valorar els censos de les propietats immobles de caràcter urbà. Els documents que treballem de finals del segle xiv ens els descriuen com a morabatins d’or alfonsins: «boni alfonsini auri fini et ponderis recti». Quant a la seva equivalència, un morabatí corresponia a nou sous, segons una constitució reial: «ad racionem novem solidos pro morabatino, secundum constitucionem et ordinacionem a domino Rege, factam super solonem morabatiorum censualium Barchinone.»