ACTNUM, 24

ACTA NUMISMATICA ,_ 24

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDAccr6: Miquel CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCI6: Anna M. BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS Filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

ACTA NUMISMATlCAfoufundada l'any 1971 sota els auspicis de la Secci6 Numismatica delCercle Filatelic i Numismatic de Barcelona.

Addenda a fa

TABULA GRATULATORIA del vol urn d'Hornenatge a L. Villaronga

Francoise DUMAS

Nota de laRedacci6: Una maltempsada informatica lleva el nom de la illustre numismatica francesa de la llista mare, en afegir-hi un altre adherent. Li preguem ens en vulgui excusar.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edici6 de l'obra. Tots els drets reservats. Aquesta publicaci6 no pot esser reproduida ni en tot ni en part, ni registrada 0 tramesa per un sistema de recuperaci6 d'informaci6 en cap forma ni per cap mitja, sigui mecanic, fotoquimic, electronic, magnetic, electrooptic, per fotocopia 0 qualsevol altra sense el permis previ per escrit de I'editor i dels autors.

DIPOSIT LEGAL: B - 31.120 - 95

ISSN: 0211-8386.

IMPRIMEIX: E. Farre, s. I.

EDITA: Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Apartat de COITeus 5596, 08000 Barcelona.

REDACCI6: Acta Nurnisrnatica. Escola Pia, 85,08201 Sabadell (Barcelona). Tel. (93) 725 2036

Sumari

Intruduccio: EI pols de la investigacio numismatica segons Callatay per M. Crusafont i Sabater. 9

Memoria de les activitats de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics durant els anys 1990-1993 (A.M.B.). 15

Varia

LEYDA I DAMIA, 1. M. index tematic de fa revista NUMARIO HISPANICO 21

Mon antic

VILLARONGA, L.Tipus massaliotes ales monedes jraccionaries trobades a Catalunya 31 FONTENLA BALLESTA, S. Tesorillo de denarios republicanos de Ruidera 49 Medieval

BALAGUER, A.M.-BoFARULL I COMENGE, A.Monedes de les taifes de Saragossa, Lleida, Calataiud i Denia-Tortosa. 63

PELLICER J BRU, 1. El marc de l'or de Barcelona i Montpelier (1 tambe el de Mallorca, Perpinya i Valencia). Segons el ManuaL de mercaderies catala del segle XIV. 75

DOMINGO SELLART, F.Noves aportacions al "Cataleg dels croats de Barcelona, 1285-1706". 107

Medieval - Modern

LLOBET J PORTELLA, I.M.Documents per a fa historia de La moneda municipal de Cervera (1462-1626) 111

CRUSAFONT I SABATER, M. Acreixements a la moneda catalana local.

Contemporani

TURRO 1 MARTiNEZ, A. Els vals monetaris dels transports publics urbans de Barcelona, 1936-1938. 175

Medallistica

FORASTE, M. Una medalla inedita deL Millenari de Montserrat.

Bibliograf'iques.

Introducci6: EI pols de la investigaci6 numismatica segons

Callatay

M.CRUSAFONTISABATER

Fa poe mes de dos anys el numismatic belga F. de Callatay s'endinsava en una analisi sorprenent: la productivitat cientifica en l'ambit numismatic a escala mundial iamb una avaluaci6 de la seva progressi6 temporall.

A primera vista aquest estudi pot apareixer com irrealitzable. Certament, com tenir una informaci6 exhaustiva? com quantificar-Ia? i sobretot, com avaluar el treball cientffic? Es evident que aquest no es medeix pas pel nombre de pagines ni l'obra d'un estudi6s pel nombre de treballs.

Callatay, bon coneixedor dels metodes estadistics i d'altra banda prou assenyat, era ben conscient de les dificultats objectives per a realitzar una quantificaci6 rigorosa i tarnbe que la qualificaci6 esdevenia gairebe un impossible. Es per aixo que cornenca advertint-nos de tots els possibles factors de desviaci6 i del caracter relatiu i merament orientatiu de les conclusions. I amb bon sentit de l'humor va encara rnes enlla i sembla encarar el treball com una men a de divertimento.

Certament, es probable que comences a fer l'estudi com una simple diversi6 pen) que la fermesa dels resultats acabes per convence'l que la publicaci6 de les dades finals podia esser d'utilitat.

L'existencia dels iitils Survey salvava, malgrat algunes deficiencies puntuals, el primer escull: la recopilaci6 sistematica de la informaci6. Pel que fa a la quantificaci6, l'autor es basava en el nombre de pagines del Survey on apareixien una 0 varies cites de cada autor. Aquest camf porta implicit un cert component de tipus qualitatiu: si des de diferents ambits

1. CALLATAY, F. de. "L'activ ire nurnismarique dans Ie monde vue 11 travers les index des 5 derniers Surveys" Annorazioni Numismatich e 7.1992, pp. 133-141.

hom coincideix a citar un treball es perque se'I considera values, Contrariament, un treball mediocre sera menystingut i, per tant, no citat. Amb aquesta inforrnacio l'autor realitza diferents estudis de caracter comparatiu, sobretot per paisos, i acaba per enfocar algunes taules quantitatives per autors, sempre movent-se en la franja de les informacions mes abundoses.

No discutirem ara totes les argumentacions de l'autor, que ens demostra com molts dels possibles errors d'estimacio comesos tenen sovint mecanismes correctius 0 compensatoris. Sf que assajarem, en canvi, d'aprofondir en les seves informacions, tant per a fer-les nominatives com per a realitzar algunes comprovacions sobre la fiabilitat del metode d'analisi.

ELS NOMS DESTACATS PER LES MENCIONS

En realitzar les analisi per paisos Callatay construeixdiferents tabulacions de cornparacio. En algunes d'elles menciona el nombre d'autors de cada estat (l'estat espanyol en el nostre cas) citats rnes de deu vegades als fndexs del Survey. Diu el nombre pen') no pas els noms. Quins foren en el nostre cas aquests investigadors destacats? Nosaltres hem reconstruit la taula i hem retrobat aquests noms. Son els segi.ients:

Survey 1960/65 1 autor

A.M. de Guadan (11 mencions)

Survey 1966/71 3 autors L. Villaronga (15 mencions)

A.M. de Guadan (13 mencions)

F. Mateu Llopis (12 mencions)

Survey 1972/77

Survey 1978/84

1 autor 11 autors

L. Villaronga (14 mencions)

L. Villaronga (32 mencions)

A. M. Balaguer (20 mencions)

M. Crusafont (18 mencions)

M. Campo (17 mencions)

Vidal Bardan (15 mencions)

J. Pellicer (13 mencions)

F. Chaves (12 mencions)

Gimeno Rua (12 mencions)

F. Mateu Llopis (12 mencions)

M. Barcelo (11 mencions)

A. Beltran (11 mencions)

P.P. Ripolles (11 mencions)

Survey 1985/90 12 autors

M. Crusafont (33 mencions)

A. M. Balaguer (30 mencions)

L. Villaronga (28 mencions)

J. Pellicer (18 mencions)

P.P. Ripolles (16 mencions)

A. Canto (13 mencions)

R. Arroyo (13 mencions)

Tawfiq Ibrahim (12 mencions)

A. Beltran (12 mencions)

M. Campo (11 mencions)

Garcia-Bellido (10 mencions)

F. Mateu Llopis (10 mencions)

Es ben visible que des del 1978 es produeix un salt quantitatiu molt notable en els estudis numismatics del nostre ambit. Pot esser doncs particularment interessant d'aprofondir en els dos darrers sectors dels Survey.

Nosaltres hem assajat de millorar la fiabilitat de les taules anteriors analitzant cada menci6 i valorant de forma diferent els articles i els llibres. L'estudi de les mencions ens ha perrnes corregir alguns errors continguts als Indexs de Is Survey com per exemple una serie de remisions a A. Beltran que es referien, en realitat, a articles de la miscellania feta en honor seu i no pas a articles de la seva producci6. Qualificar els llibres amb cine punts i els articles amb un, creiem que ajuda a valorar millor la producci6 cientffica. De tota manera, hem fet l'escrutini deIs llibres a fi d'evitar-ne les reiteracions. Fetes les correccions i la nova valoraci6 per als dos darrers Survey, hem obtingut les dades que exposem tot seguit, al costat de les obtingudes per Callatay i llistant les deu primeres posicions: 1978/84

I - Villaronga (32) 1 - Villaronga (58) 1 - Crusafont (33) I - Crusafonr (84)

2 - Balaguer (20) 2 - Crusafont (52) 2 - Balaguer (30) 2 - Balaguer (70) 3 - Crusafont (18) 3 - Balaguer (36) 3 - Villaronga (28) 3 - Villaronga (58)

4 - Campo (17) 4 - Ripolles (22) 4 - Pellicer (18) 4 - Pellicer (40)

5 - Vidal Bardan (15) 5 -Mateu (21) 5 - Ripolles (16) 5 - Tawfiq (32) 6 - Pellicer (13) 6 - Campo (19) 6 - Canto (13) 6 - Canto (28)

7 - Mateu (12) 7 - Pellicer (16) 7 - Arroyo (13) 7 - Ripolles (26)

8 - F. Chaves (12) 8 - Barcelo (14) 8 - Tawfiq (12) 8 - G. Bellido (18)

9 - Gimeno R. (12) 9 - Calico (13) 8 - A.Beltran (12) 8 - Arroyo (18)

10- Ripolles (1) 9 - L. Domingo (13) 9 - Campo (II) 9 - F. Mateu (17)

10- Barcelo (II) 10 - A. Beltran (II)

Cal convenir que malgrat l'increment de I'ex igencia les variacions no han estat pas importants al cap de la llista, es a dir, quan disposem d'amplies informacions. En canvi, observem moltes mes alteracions cap als finals de les series perq ue una petita correcci6 altera de forma mes significati va els resultats.

COMPROVACIO AMB LES PRODUCCIONS REALS

Des del punt de vista de buidar la informaci6 del Survey es doncs evident que una analisisenzilla com la de Callatay es suficient per a calibrar els grans trets, pen) que es pot millorar el buidat informatiu sens excesives complicacions amb l'escrutini i valoraci6 fet per nosaltres.

Anem ara un xic mes enlla i assajem de calibrar la fiabilitat de les taules anteriors en relaci6 ales produccions cientifiques reals. Aixo nornes ens sera possible per als casos en que disposem d'uns llistats exhaustius d'aquestes produccions, cosa que hem pogut obtenir per als quatre primers noms de la darrera llista, es a dir, per a Balaguer, Crusafont, Pellicer i Villaronga, que a partir d'ara designarem respectivament per B, C, P i V. Si apliquem les mateixes qualificacions anteriors als articles (1 punt) i als llibres (5 punts) tindrem una nova taula de valors. Si tabulem els resultats dels tres anal isis, Callatay, el nostre corregit i el real per als dos darrers trams dels Survey obtenim la nova taula que segueix:

1978/84

Per a intentar comparar resultats hem de tenir present que els valors Callatay no s6n homologables amb les xifres de les altres dues columnes perque es tract a en realitat d'un index indirecte en el cas de Callatay i de avaluacions per comptatge en els altres dos. Nemes podem comparar, doncs, les tendencies. Sf, en canvi, que han de poder esser comparables les xifres de les columnes segona i tercera, actual i real. Immediatament constatem, pero, no solament desviacions en aquestes dues columnes sin6 fins i tot tendencies diferents en els dos Survey: d'un 30% a la baixa, en el cas 1978/84 i d'un 25% ala puja, en el cas 1985/90.

EI 25% ala puja del segon cas es pot explicar per les reiteracions no escrutinades en els articles. En aquest sentit potser no es un increment molt exagerat si tenim present que eI grau de coneixement de I'obra dels autors augmenta amb el temps i genera, per tant, cites procedents d'ambits mes variats.

Mes dificil es fa explicar la minva del 30% del primer grup de columnes. Caldra, en aquest cas, aprofondir en els criteris emprats pels redactors deIs diferents sectors. La minva de V en el Survey 78/84 pot esser llavors explicat per la deficient realitzaci6 que feu del M6n Antic de Hispania en aquella ocasi6la redactora M. Campo que deixa sense consignar la meitat de les obres d'aquest autor. Cal tenir present que malgrat tractar-se d'un Survey, Campo ja declarava al seu preambul que no intentaria la exhaustivitat.

Es clar, pero, que tambe B, C i P pateixen subestimaci6 aI Survey 78/ 84 malgrat que el sector medieval al qual pertanyen fou realitzat amb cura per L. Villaronga. En aquest cas creiem que la minva cal atribuir-Ia a la realitzaci6 extremadament sintetica de L. Villaronga que reduia al minim eIs comentaris produint una gran concentraci6 de cites a cada pag ina. En consequencia podem concloure que l'analisi de Callatay, que en aquesta taula darrera marca amb certa aproximacio les tendencies, es sobretot fiable amb nivells alts d'informaci6 i com a despull global del Survey, malgrat que aquest darrer aspecte ja hem vist que es millorable. Per contra, la font mateixa de les dades, el Survey, pot patir desviacions notables en relaci6 a la producci6 cientffica real, cosa que ha incidit negativament tant en la via Callatay com en la nostra (actual). Els factors que detectem com a responsables de les desviacions s6n dos:

- Poca cura per part d'algun redactor del Survey

- Variacions en el percentatge de cites/pagina

Per a salvar aquestes deficiencies, creiem que apart l'evident conclusi6 d'eludir els redactors poe curosos, caIdria establir uns criteris d'extensio. Es clar, perc, que aquests no poden tenir un caracter absolut, limitant de forma universal el nombre de pagines, sin6 que caldria assenyaIar unes orientacions pel que fa a la relaci6 cites/pagina. Es evident que l'extensi6 depen essencialment del nombre de cites i que no es pot concedir la mateixa extensi6 a qui ha de comentar 50 treballs que al que n'ha de comentar 100. Es per ai x o que una certa normativa que establfs orientativament el nombre de cites per pagina donaria mes uniformitat i coherencia al Survey. Efectivament, si establim, per exemple, deu cites per pagina com a mitjana concedim la mateixa oportunitat de extendrc's en els comentaris a tots els redactors. Al marge del resultat indirecte del seu reflectiment en els Indexs i en les analisis actuals, un aspecte que pot arribar a esser anecdotic, l'avantatge principal seria obtenir un tractament

coherent i homogeni de la inforrnacio. Cert que en alguns casos hi pot haverla necessitat ineludible d'extendre's, pero aixo es podra compensar complint la mitjana per pagina en el conjunt del treball de cada redactor.

EL PAPER DELSCATALANS

Fins aquf no hem sortit dels parametres fixats pel Survey que agrupa la produccio cientffica per estats. Que succeiria si volguessim desglossar la produccio cientffica en el camp de la numisrnatica eixida dels Parses Catalans? Quin seria el nostre paper en el context internacional?

Centrant la nostra atencio als darrers dos trams del Survey, que son, com hem dit, els mes significatius per a nosaltres, obtenim els segiients resultats. En el periode 78/84 l'estat espanyol ocupava amb 11 punts la tercera pcsicio mundial al mateix nivell que els Estats Units i per darrera de Franca i Anglaterra. Desglosant la prcduccio catalana, aquesta es mantindria amb 9 punts en una quarta posicio mundial, just darrera dels Estats Units i per davant, per exemple d'Alemanya 0 Italia mentre que la resta de l'estat espanyol amb dos punts passaria a la posicio tretzena, al nivell de Romania i Jugoslavia.

Pel que fa al periode 85/90, el conjunt de l'estat ocupa una quarta posicio en l'analisi per nombre d'autors ala Taula I de Callatay que ara analitzem. Si desglossern, els catalans amb 7 punts passem a una cinquena posicio al nivell dels Estats Units i Belgica i darrera Franca, Anglaterra, Alemanya i Italia. La resta de l'estat espanyol amb tres punts passaria a ocupar la posicio onzena amb Israel i Iugoeslavia, Si passesim a l'analisi de la Taula II de Callatay que te en compte no els autors, sino el total de pagines els catalans obtindriem encara millors posicions: un quart lloc en tots dos casos al darrera de Franca, Anglaterra i Alemanya ( 0 els Estats Units).

Mantenint, doncs, el necessari distanciament davant la sempre diffcil tasca d'avaluar el treball cientffic es una satisfaccio poder constatar la importancia dels estudis de la nostra especialitat que prenen un alt relleu, finsi tot en relacio a parses immillorablement mes ben equipats en tots els aspectes. La nostra tasca investigadora, encara basada en poe mes que el tossut voluntarisme d'uns pocs, arriba a poder situar el nostre pais al ni yell d'altres que tenen amplis i competents equips professionals. I tambe, una vegada mes, constatar que molt del que fronteres enlla llueix com a espanyol es, en considerable me sura, el resultat de l'esforc dels catalans.

Memoria de les activitats de la

Societat Catalana d'Estudis Numismatics

durant els anys 1990-1993

EI caracter extraordinari de l'anterior volum d'Acta Numismatica, 21-23 (1991-1993) especialment dedicat a homenatjar el Dr. Leandre Villaronga, feu aconsellable de llevar-li les seccions habituals de memories, recensions bibl iograf'iques i troballes monetarie s, no directament relacionades amb l'objectiu que aleshores ens proposavern. Com s' anunciava ja en la nota editorial d' aquell volum la publicaci6 de les memories de tot el perfode corresponent es posposava a aquest volum 24, de I'any 1994. Per tant, donarem compte, en les pagines segtients, de les activitats realitzades per la SCEN, durant els anys que van des del 1990 al 1993 i ho farem en forma d 'una memoria conjunta.

CURSOS CIRIT

La tardor de I' any 1990 la Societat Catalana d 'Estudis Numismatics organitza, ambel suport de la CIRIT, dos cursos impartits per professors es trangers.

EI primer d' aquests cursos, fet els dies 26 i 27 de novembre, fou a carrec del Dr.M. Amandry, conservador en cap del Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Nationale de Paris. El Dr. Amandry tracta, en una primera llico de les monedes encunyades a la Gallia al s. laC i en una segona, tracta sobre la romanitzaci6 dels amonedaments orientals, Aquesta darrera es feu a la seu de I' Asociaci6n Numismatica Espanola CANE), entitat que collabora en I' organitzaci6 d'aquest curs.

L'altre curs programat fou encomanat al professor E. Piras de l'Associazione Numismatica Sarda, i es feu els dies 4 i 5 de desembre, EI tern a desenvolupat pel Prof. Piras fou el de les emissions auries sardobizantines i les noyes interpretacions i hipotesis arran de la descoberta d'un important tresor de trients, a Nurro de Sasser.

Ambd6s cursos foren d'un alt nivell cientffic i despertaren un gran interes als estudiosos i investigadors del nostre camp.

EI professor Enrico Piras ens sorprerigue a mes en voler obsequiarnos amb un concert a carrec del mestre sard, Armando Marrosu, notabilissim concertista de guitarra, deixeble del recordat mestre Emili Pujol. Aquesta avinentesa propic ia una collaboraci6 amb l a Societat Catalana de Musicologia, filial de l'IEC, que fou convidada a aquest concert. Cal destacar la presencia de la vfdua del mestre Emili Pujol a aquest acte.

L'any 1991 els cursos organitzats per la nostra societat ambel suport de la CIRIT es desenvoJuparen d'acord amb el program a segiient. El professor G. Depeyrot, del Centre de Recherches Historiques (CNRS), tracta en les seves dues llicons de: «Monnayages feodaux du Sud de la France» i de «Les monnayages de la fin de I' Ant iqu ite et des carolingingiens». EI curs es feu els dies 28 i 29 d'octubre ales seus de l'lEC i de I' Asociaci6n Numi smatica Espanola (ANE) respectivament.

L'altre curs previst per ala tardor d'aquell any fou impartit pel Dr. F. de Callatay, del Cabinet des Medailles de la Bibliotheque Royale Albert I de Brusselles i es feu els dies 25 i 26 de novembre ales seus de l'IEC i del Cercle Filatel ic i Numismatic de Barcelona. Eis temes tractats foren: «Accidents survenus aux monnaies grecques et romaines avant, pendant ou apres la frappe» i «Les Juex Olimpiques Classiques et la monnaie».

L'any 1993, el professor estranger convidat fou el Dr. A. Burnett, conservador en cap del Department of Coins and Medals del British Museum. EI tema tractat fou el de la moneda provincial romana. La primera llico fou d'introducci6 i per donar una visi6 de conjunt de la problematica de les amonedacions provincials en I 'ambit de I'lmperi rorna, La segona tracta sobre la unificaci6 del sistema monetari rorna. El curs es desenvolupa els dies 26 i 27 d'octubre i es realitza amb la collaboraci6 de I' ANE.

PARTICIPACIO I COLLABORACIO A CONGRESOS CIENTfFICS I A ALTRES ACTES ACADEMICS

La Societat Catalana d 'Estudis Numismatics co ll ab or a en l'organitzaci6 de la V Trobada d'Estudis Numismatics celebrada els dies 26 i 27 de febrer del 1990 a la seu de l' ANE. EI tema d' estudi proposat era el de les troballes i la circulaci6 monetaria.

La nostra societat collabora tambe en el I Congres dHi stor ia de la Moneda, organitzat per I' ANE els dies 2 i 3 de mary de 1992. Les actes d'aquest congres han estat publicades a Gaceta Numismatica, mirn. 107 i 108, desembre de 1992 i mary de 1993.

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics forma part del cornite cientific del VIII Congreso Nacional de Numismatica, organitzat per la Sociedad N urnismatica Avilesina, el qual es celebra a Aviles els dies 1 i 4 d'abril de 1992.

La nostra societat fou tambe present en el Convengo Internazionale diStudi Numismatic, celebrat a Mila el s dies 11-15 de maig amb motiu del centerani de la fundaci6 de la Societat Nurnismatica Italiana. Es collabora tambe ales jornades d'estudi entorn al bitllet de bane i del paper moneda, organitzades per I' ANE, els dies 1 i 2 de marc de 1993. Cal deixar tarnbe constancia de I' adhesi6 de la SCEN, a I' acte academic en memoria d' A. M. de Guadan id '0. Gil Farres, dos illustres numismatics, el primer d'ells membre fundador de la nostra entitat, que ens deixaren amb poca diferencia al final de 1992. L' esmentat acte se celebra ala seu del Consejo Superior de Investigaciones Cientfficas, de Madrid, el dia 27 d 'abril de 1993, organitzat per aquella entitat juntament amb el Museo Arqueol6gico Nacional, Universitat Autonorna de Madrid i Fundaci6n Cas a de la Moneda.

ASSEMBLEES GENERALS

L' AssembleaGeneral ordinaria de I 'any 1990 es va dur a terme el dia 3 d'octubre, tot seguit, l'ordre del dia previst. Foren elegits sis nous membres i un nou membre d'honor. Aquest darrer fou, el Dr. E. Arslan, en atenci6 als seus mereixements cientifics i ala seva important tasca des de la Civiche Raccolte Numismatiche de Mila.

EI dia 18 de juny de 1991 es reunien els membres de la SCEN per tal de fer una assemblea general extraordinari a. EI seu motiu era el de presentar el projecte dels nous estatuts, els quals foren aprovats per unanimitat. Tal com disposen les normes de I'IEC, aquests estatuts foren t ambe ratificats pel ple d'aquesta instituci6. A continuaci6 es feu I' AssembleaGeneral ordinaria, acte que inclogue la presentaci6 als nostres membres del nou delegat de I 'IEC, a la nostre filial, Dr. M. Riu i Riu. En aq uesta assem blea es ratifica I' acord d 'homenatj ar la personalitat investigadora del Dr. Leandre Villaronga, president de la SCEN i fundador d'Acta Numismatica, tot dedicant-li un volum especial d' aquesta publicaci6. Per tirar endavant el projecte fou design at un cornite de redacci6 per a aquest volum format pels Drs. M. Crusafont i Sabater, A. M. Balaguer i P. P. Ripolles.

El dia 3 de juny de 1992 es feu una Assem blea General ordinaria que es desenvolupa d'acord amb l'ordre deldia previst. En el transcurs d'aquest acte es cornunica la trista nova del deces del Sr. A. Orol Pernas, membre de la nostra entitat i gran investigador de la numismatica medieval de Iarnbit peninsular.

El dia 3 de juny de 1993 es va dur a terme una Assemblea General extraordinaria per presentar el nou Reglament de regirn interior elaborat d'acord amb els nous estatuts que fou aprovat. L'Assemblea General ordinaria es feu a continuaci6, tot seguint I 'ordre del dia habitual amb lectura de l'acte de l'assemblea anterior, memoria de l'any, estat de comptes, renovaci6 dels carrecs de la junta directiva, admissi6 de nous socis, informaci6 de les activitats cientifiques i d'Acta Numismatica, precs i preguntes.

ACTA NUMlSMATICA

L 'abril de 1990 aparegue el volurn doble 17-18 d 'Acta Numismatica, el qual fou presentat enun acte concebut com una taula rodona informativa sobre el present i el futur de la revista i tambe de la projecci6 del conjunt de les activitats i de les publicacions de la nostra societat en el terreny dels estudis i de la investigaci6 nurnismatica tant a casa nostra com en I' ambit internacional.

EI dia 28 d'octubre de 1991 es presentava el volum 19 d'Acta Numimatica (1989) en un ambient d'optimisme davant la perspectiva d 'anar recuperant el retard acumulat, per questions de financarnent, en I 'aparici6 de la revista.

Acta Numismatica 20 (1990), era presentada el dia 3 de juny de 1992 i la seva aparici6 fou especialment celebrada per haver assolit la fita prou important de vint anys de regularaparicio, malgrat les dificultats de tota men a que ha calgut superar. L'esmentat volum inclora tambe l Tndex general pel decenni 1981-1990, es a dir, dels volums 11 a] 20 d'Acta Numismatica.

VOLUM D'HOMENATGE AL DR. LEANDRE VILLARONGA: ACTA NUMISMATICA 21-23,1991-1993.

El termini d'admissi6 d'origina]s per a aquest volum es tanca, tal com fou anunciat, el juliol de 1993. El cornite de redacci6 format pel Dr. M. Crusafont, Dra. A. M. Balaguer i Dr. P. P. Ripolles despres de revisar i ordenar els originals rebuts i de sotmetre'ls ala valoraci6 del delegat de l'lEC, Dr. M. Riu, els lliura a I' impremta. lnicialment era previst que aquest volum d'homenatge ocupes un volum doble d'Acta Numismatica, pero l ex traordinaria resposta que tingue la con vocatoria feu necessari dedicar-n'hi un de triple. L'aparici6 d'Acta Numismatica 21-23 (19911993) es prevista per al mes de desembre de 1993 i la seva presentaci6 amb l'acte d'homenatge corresponent es programada per dur-se a terme el mes de gener de 1994.

PUBLICACIONS

El mes de novembre de 1990 aparegue com era previst, 1 'obra de M. Crusafont i Sabater, La moneda catalana local s. XIII-XVIII, editada per laSocietat Catalana d 'Estudis Numismatics, filial IEC, amb el patrocini de la Diputaci6 de Barcelona. A part de I'rnreres i de la utilitat d'una obra tan completa, documentada i analitica sobre la ternatica tan interessant com oblidada de la moneda catalana local de les series de monedes eclesiastiques, cal remarcar que aquest ha estat el primer llibre que ha pogut editar la nostra entitat i que aixo ha estat possible merces a l'ajut rebut de la Diputaci6 de Barcelona.

La SCEN participa en la realitzaci6 del llibre de Sebastia Datzira La moneda a la Catalunya Central, editat pel Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1991. La presentaci6 d'aquest llibre se celebra a Manresa el dia 19 de desembre de 1991 en un acte d 'homenatge i de recordanca de la figura del seu autor, Sebastia Datzira, que fou membre de la nostra entitat i forma part de la seva Junta Directiva amb el carrec de vocal-bibliotecari. A continuaci6, el Dr. M. Crusafont, vicepresident de la SCEN, que juntament ambla Dra. A. M. Balaguer, havia fet la introducci6 de 1 'obra presentada, pronuncia la conferencia «La moneda com a font historica».

La nostra entitat cornenca, l' any 1993, en el seu programa de publicacions, I 'edici6 d 'una collecci6 de monografies que, en homenatge al nostre mes illustre historiador de la moneda i numismatic, s an omena

Joaquim Botet i Sis6. EI considerable esforc de financarnent que aix o suposa es fa possible, en bona part, gracies al concurs i participaci6 de I'ANE en aquesta iniciativa. EI primer titol, editat, Tresors monetaris de la peninsula Iberica anteriors a August de L. Villaronga, fou presentat el dia 2 de marc de 1993. EI segon titol editat ha estat, Del mancus a la dobla. Or i paries d' Hispania, d' A. M. BALAGUER i fou presentat el dia 14 de desembre de 1993. Ambd6s volums comptaren amb el suport de la Secci6 Historico-Arqueologica de l'lEC.

COMISSIO INTERNACIONAL DE NUMISMATICA

La Comissi6 lnternacional de Numisrnatica (ClN) es un organisme que aplega les entitats cientffiques i les institucions dedicades al correu de la numismatica arreu del m6n, es I' organitzadora dels congressos internacionals i edita el recull bibliografic Survey ofNumismatic Research. La SCEN collabora i participa molt activament en les iniciatives d'aquest organisme, del qual es membre. Des de 1986 el nostre president, Dr. Leandre Villaronga, forma part de la Junta Directiva d'aquesta entitat, en la qual ocupa el carrec de tresorer.

Pel que fa al Survey of Numismatic Research que, com varern informar, fou encarregat en la part corresponent a la peninsula Iberica, a diferents membres de la nostra Societat, aparegue ja publicat i fou distribuit en I'XI Congres Internacional de Numismatica, celebrat a Brusselles els dies 8-12 de setembre de 1991.

La SCEN, per mitja d 'un dels seus membres (M. Crusafont), collabora, per invitacio expressa del seu cornite en I 'exposicio I 'Europe a la Recherche de sa Monnaie tot aportant el tema del model del sistema monetari de la Corona Catalano-aragonesa a I 'edat mitjana. Aquesta exposicio fou inaugurada a Brusselles dins dels actes de 1 'XI Congres Internacional de Numismatica.

El nostre president ha assistit a totes les reunions de la Junta Directiva de la CIN i que es celebraren a Rabat el 1990, a Brusselles el 1991, a Mila el 1992 i a Madrid el 1993.

CONCESSIO DEL GUARDO «A. M. HUNTINGTON» ALNOSTRE PRESIDENT I HOMENATGE REBUT DE DIFERENTS ENTITATS

La prestigiosa entitat nord-americana American Numismatic Society concedi l any 1992 la seva maxima distincio ala tasca cientffica al Dr. L. Villaronga pels seus mereixements en aquest ambit. Un guardo certament ben guanyat pels anys de continuada i eficient recerca que I 'honora i que ens honora.

El desembre de 1992 la Sociedad Ibero-americana de Estudios Numismatics, amb seu ala Casa de la Moneda de Madrid, tributa tarnbe un homenatge al Dr. Leandre Villaronga el dia 3 de desembre. En representacio de la SCEN, hi assistf el seu vicepresident Dr. M. Crusafont. El programa d 'actes de la XVI Semana Nacional de Numismatica que organitza l ANE, inclogue tarnbe un acte de reconeixement a la tasca cientffica de Leandre Villaronga, que se celebra el dia 4 de marc de 1993.

INFORME ELABORAT PER LASCEN SOBRE LA LLEI DE PATRfMONI

L'any 1993, la Seccio Historico-Arqueologica de l'IEC va rebre el text del projecte de la nova Llei de patrimoni i dernana ales seves filials de fer-hi els seus suggeriments. La nostra societat, tot atenent aquesta peticio, elabora un informe sobre el tema per exposar les seves observacions. Aquest fou novament elevat a la Seccio. El text definitiu de la Llei ha recoIl it alguna de les nostres observacions com son la de la necessitat que les reproduccions d' objectes histories hagin de tenir una marca de la reproduccio i tambe la de la presencia de 1 'IEC en un consell assessor.

A.M.B.

Index ternatic de la revista

NUMARIO HISPANICO

I.M. LEYDA DAM!A

En I 'avinentesa del vint-i-cinc aniversari ja complert de I "aparicio del darrer mimero de Numario Hispanico (1967), ens es grat doferir als estudiosos l Tndex del contingut d'aquesta publicacio com a homenatge tant a la revista com als investigadors de solvencia reconeguda que hi collaboraren.

Numario Hispanico fou una publicacio periodica editada des,del 1952 per I 'Institute Antonio Agustin de Numismatica, institucio depenent del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas. Des del mirnero 11 (1957), el Museo Arqueologico Nacional apareix tambe com a institucio editorai a partir del mirnero doble 19-20 (1961) s 'hi afegeix I' Asociacion Numismatica Espanola.

Numario Hispanico assolf un alt nivell cientific i nornes callamentar en tot cas que la seva ex istencia fos relativament breu: un total de quinze anys, amb un perfode de silenci entre els anys 1961 i 1967, que representen vint-i-un numeros apareguts, els quaIs es materialitzen en dinou volums en haver-hi tres volums dobIes, els 1-2 (1952); 15-16 (1959) i 19-20 (1961). Els artfcles d'aquesta revista son, encara avui, de consulta continua i obligada per als investigadors que sovint hi fan referencia en els seus treballs. Per aquest motiu i tam be per la dificultat de trobar aquesta revista cornpleta, fora de biblioteques molt especialitzades, hem cregut que seria util i interessantdonar a coneixer el contingut global de la publicacio per mitja dels index sistematitzats per materies i per autors que presentem.

EDAT ANTIGA HISpANIA

«En torno a las series hispanicas imperiales», per Joaquin M� de Navascues.Torn I, mirn. 1 i 2, p. 33-62.

«El tesoro de la Cuesta del Rosario, de Sevilla». Per Concepcion Fernandez Chicarro y de Dios. tom I, mim. 1 i 2, p. 63-70.

«Ensayo de un estudio geografico de los elementos de intercambio de la Espana Antigua, en relacion con la economia y las monedas». Per J. Arnoros i Mercedes Rifa. Tom I, num. 1 i 2, p. 115-152.

«Aportaciones a la moneda hispanica». Per Jose de Yriarte. Tom II, nurn. 3, p. 5-18.

«El jinete lancero». Per Joaquin M� de Navascues y de Juan, Tom IV, num. 8, p. 237-264.

«Las monedas antiguas de Sagunto segun la coleccion del Museo Arqueologico Nacional». Per Marfa Cruz Perez Alcorta. Tom IV, mim. 8, p. 265-304.

«Consideraciones sobre los epigrafes monetarios en caracteres ibericos». Per Octavio Gil Farres. Tom v ; rnirn. 9, p. 5-46.

«Acotaciones a la lectura del numerario iberico». Per Jaime LIuis i Navas. Tom v, mirn. 9, p. 47- 66.

«Apostillas a "Las leyendas iber icas en las dracmas de irnitaci on ernporitana" de Guadan». Per Octavio Gil Farres. Tom v mim. 9, p. 67-78.

«Las monedas de Calagurris en el Museo Arqueologico Naciorial». Per Marfa Ruiz Trapero. Tom v, mim. 10, p. 193-232. «Argentum Oscense». Per J. Amoros. tom VI, mim, 11, p. 51-72.

«Las monedas de Celsa en el Museo Arqueclogico Nacional». Per Marfa del Pilar Perez Martinez. Tom VI, mim. 12, p. 107-140.

«Le Tresor de Barcus». Per Jean Babelon. Tom VI, num. 12, p. 157-162. «Prolongacion andaluza de la serie del jinete iberico». Epigrafe inedito. Per Octavio Gil Farres. Tom VI, mirn. 12, p. 163-170.

«El Tesorillo de Valera de Arriba (Cuenca)>>. Per Martin Almagro Basch. Tom VII, mim. 13, p. 5-14.

«Tesorillo de denarios romanos del Cortijo del Alamo (Jaen)». Per Matilde Lopez Serrano. Tom VII, mirn. 13, p. 25-48.

«A Celtiberian Hoard from Granada». Per G. K. Jenkins. Tom VII, mim. 14, p. 135-146.

«Hallazgo de dos aureos en el terrnino de Funes (Navarra)>>. Per Jorge de Navascues, Tom VII, mim. 14, p. 193-194

«Hallazgos monetarios en Elche», Per A. Ramos Folques. Tom VIII, mim. 15 i 16, p. 133-150.

«Tipologfa de las contramarcas en la numisrnatica Ibero-Rornana». Per Antonio Manuel de Guadan. Tom IX, mim. 17, p. 7-120.

«EI tesorillo monetal de «La Barraca», San Clemente de Amer (Girona)>>. Per Martin Almagro Basch i Miguel Oliva Prats. Tom IX, mim. 18, p.145-170.

«EI hallazgo de Balsareny». Per Leandro Villaronga Garriga. Tom X, mim. 19 i 20, p. 9-102.

«Falsificacion de monedas hispano-punicas», Per Joaquin M" de N avascues, Tom XI, mim. 21, p. 5-20.

«Las 5 mejores piezas de veinte colecciones». Tom XI, num, 22, p. 123.

«Hallazgos monetarios». Per Felipe Mateu i Llopis. Vegeu Hallazgos. Practicarnent en tots hi ha referencies a moneda iberica i ibero-romana.

EUROPA

«Las monedas celticas en Europa durante la epoca de La Tene». Per Wm. Reinhart. Tom I, nurn. 1 i 2, p.71- 88.

«Le Tresor de Barcus». Per Jean Babelon. Tom VI, mim. 12, p. 157-162. «Aspectos pitagoricos de la amonedacion de Delfos durante el imperio romano». Per Antonio Manuel de Guadan y Constantino Lascaris. Tom VII, ruim 14, p. 147-168.

«Moneda roman a republicana». Per Matilde Lopez Serrano. Tom IX, num, 18, p. 125-144.

« Un follis d Alexandre Tyran conserve a Madrid». Per Pierre Salama. Tom. IX, mim. 18, p. 171-178.

«La devaluacion de la moneda de oro en Byzancio y sus consecuencias econornicas». Per Antonio Manuel de Guadan. Tom XI, num. 21, p. 21-44. «�Una moneda inventada?». Per Marfa Ruiz Trapero. Tom xr, num. 22, p. 115-122.

AFRICA

«Las monedas de Tingi y los problemas arqueclogicos que su estudio plantea». Per A. Beltran. Tom I, rnim. 1 i 2, p. 89-114. «Monedas de Numidia y Mauritania». Per Carmen Cabrerizo Garcia. Tom, x, mim. 19 i 20, p. 103-122.

EDAT MITJANA EpOCA VISIGODA

«Monedas de Leovigildo en el tesorillo de Zorita de los Canes». Per Pio Beltran Villagrasa. Tom II, mim. 3, p. 19-52 «Una ceca bizantina en Espana». Per Philip Grierson. Tom IV, mim. 8, p. 305-314.

HISPANO-ARAB

«Una falsificacion de moneda cristiana en el Reino moro de Granada». Per Jaime Lluis i Navas. Tom II, mim. 4, p. 219-224. "Cartas de D. Francisco Codera a D. Alvaro Campaner sobre numismatica hispano-arabiga (1875-1891)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom 1Il, mim. 5, p. 55-87.

«Hallazgos monetarios (XI). Moneda arabe». Per Felipe Mateu i Llopis. Tom JIl, mim. 6, p. 249-258.

«Monedas carolingias en un tesorillo de dirhemes del Emirato cordobes». Per Samuel de los Santos Gener. Tom v, mirn. 9, p. 79-88.

«Rectificaciones en monedas hispano-arabes». Per Jorge de Navascues y de Palacio. Tom v, mim. 10, p. 233-262.

«Tesoro hispano-arabe hallado en Trujillo (Caceres)». Per Jorge de Navascues y de Palacio. Tom VI, mim. 11, p. 5-28.

«Estudios de numisrnatica musulmana Occidental». Per Jorge de Navascues y de Palacio. Tom VII, ruim. 13, p. 49-56.

«Los sueldos hispano-arabes». Per Joaquin Mil de Navascues. Tom VIll, mim. 15 i 16, p. 5-66.

CASTELLA [ LLEO

«Acufiaciones castell an as de Pedro IV de Aragon. Monedas de la ceca de Zaragoza existentes en el Musco Arqueolcgico Nacional». Per Octavio Gil Fanes. Tom II, mim. 4, p. 191-218.

«Tres tesorillos medievales: Briviesca, Mufio, Ordejon de Abajo (Burgos)>>. Per Basilio Osaba y Ruiz de Erenchun. Tom Ill, mirn. 5, p. 87-98.

«Tesorillo cordobes de reales. (Enrique IV de Castilla)>>. Per Octavio Gil Farres. Tom 11[, niim. 6, p. 227-248.

«De nuevo sobre el tesorillo cordobes de reales». Per Octavio Gil Farres. Tom IV, mim. 7, p. 83-118.

«En torno del privilegio de Lorca y distincion entre las monedas de vellon de Fernando III y de Fernando IV». Per Octavio Gil Farres. Tom v, mim. 10, p. 263-280.

«La Dupla Magna fernandina es del «Emplazado»». Per Octavio Gil Farres. Tom VI, mim. 11, p. 29-36.

«Cornados y novenes de Alfonso Xl». Per Manuel Aullo Costilla. Tom VI, rnim. 12, p. 141-156.

«Hallazgos monetarios en la Catedral de Santiago de Cornpostela». Per J. M� de Navascues. Tom VII, ruim. 14, p. 195-198. «Monedas de oro de Enrique IV». Per Marfa Ru iz Trapero. Tom x, mirn. 19 i 20, p. 127-137.

ARAGO, CATALUNYA, MALLORCA

«Acufiaciones castellanas de Pedro IV de Aragon. Monedas de la ceca de Zaragoza existentes en el Museo Arqueologico Nacional». Per Octavio Gil Farres. Tom II, mirn. 4, p. 191-218.

«Sobre los dineros barceloneses de Jaime I y de Jaime II. Una rectificacion monetaria». Per Octavio Gil Farres. Tom 1II, mirn. 5, p. 41-54.

«El «ius monetae» en el Obispado y Condado ausonense (siglos IX a XIV)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom lIT, mim. 6, p. 173-192.

«Hacia la sisternatizacion de los croats barceloneses. Tres notas». Per Octavio Gil Farres. Tom 1Il, rnim. 6, p. 193-210. «Aportacion a la nurnismatica mallorquina». Per Marfa Luisa Simon Ciancas. Tom III, mirn. 6, p. 211-227.

«La moneda «nova» barcelonesa de Alfonso 1». Per Jaime de Lluis i Navas. Tom x, ruim. 19 i 20, p. 123-126.

NAVARRA

«Estado de la cuestion referente a las monedas navarras de la Casa de Navarra». Per Jose Amoros. Tom III, nurn. 5, p. 17-40.

«Consideraciones acerca de las primitivas cecas navarras y aragonesas». Per Octavio Gil Farres. Tom IV, num. 7, p. 5-36. «Las monedas de NAVARRA». Per Antonio Ubieto Arteta. Tom v, mim. 9, p. 89-94.

EDATMODERNA MONEDA ESPANYOLA

«Blancas a nombre de los Reyes Catdlicos existentes en el Museo Arqueologico Nacional». Per Octavio Gil Farres. Tom I, mim. 1 i 2, p. 153-186. «Real de a cuatro, inedito, del Museo Arqueologico Nacional». Per Octavio Gil Farres. Tom II, mirn. 3, p. 81-86.

«La moneda espanola de cobre en los siglcs XVIII y XIX». Per Ramon de Fontecha i Sanchez. Tom II, mirn. 4, p. 225-274. «La moneda castellana de cobre en el siglo XVII». Per Ramon de Fontecha i Sanchez. Tom IV, mirn. 7, p. 37-82. «Aportaciones al Catalogo de los reales de a ocho espafioles». Per Jose de Iriarte i Oliva. Tom VII, mim. 13, p. 57-58.

«Las acufiaciones precilindricas de onzas en la ceca de Mexico». Per Leopoldo Lopez de Chaves Sanchez. Tom VII, rnim. 14, p. 169-172. «Reales de a ocho ineditos». Per Rafael Sabau. Tom x, mim. 19 i 20, p. 138-140.

«El tesoro de Gazteluberri». (Moneda de Joana i Carles ide Felip II). Per Joaquin M� de Navascues. Tom XI, mim. 22, p. 93-114. «Las cinco mejores piezas de veinte colecciones». Tom xi, mim. 22, p. 123.

ARAGO, CATALUNYA

«Anomalia numisrnatica inedita y aportacion de nuevas piezas aragonesas». Per Octavio Gil Farres. Tom v, mim. 9, p. 95-102.

«Un interregno barcelones inedito». Per Octavio Gil Farres. Tom v, mim. 9, p. 103-106.

EUROPA

«La politique monetaire de Charles Quint aux Pays-Bas». Per Marcel Hoc. Tom VIII, mim. 15 i 16, p. 119-126.

TROBALLEs I TRESORETS

«El tesoro de la cuesta del Rosario, de Sevilla». (Moneda hispanocartaginesa, punica). Per Concepcion Fernandez-Chicarro y de Dios. Tom I, num. 1 i 2, p. 70.

«Hallazgos monetarios (VII)>>. (Moneda iberica i visigoda). Per Felipe Mateu i Llopiss. Tom I, mim. 1 i 2, p. 264.

«Monedas de Leovigildo en el tesorillo de Zorita de los Canes». Per Pio Beltran Villagrasa. Tom II, mim. 3, p. 19-52.

«Recientes descubrimientos numismaticos en Aridalucia». (Moneda de diverses epoques). Per Concepcion Fernandez-Chicarro. Tom II, mim. 3, p. 8790.

«Hallazgos monetarios (VIII)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom II, mim. 3, p. 91-106.

«Hallazgos monetarios (IX)>>. (Moneda iberica ide Jaume I d' Arago), Per Felipe Mateu i Llopis. Tom II, niim. 4, p. 275-302.

«Tres tesorillos medievales: Briviesca, Mufio, Ordejon de Abajo (Burgos)>>. Per Basilio Osaba y Ruiz de Erenchun. Tom III, mim. 5, p. 87-98.

«Hallazgos monetarios (X)>>. (Moneda medieval). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom III, mirn. 5, p. 99-110.

«Tesorillo cordobes de reales». (Enric IV de Castella). Per Octavio Gil Farres, Tom III, num. 6, p. 227-248.

«Hallazgos monetarios (XI)>>. (Moneda arab). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom III, mirn. 6, p. 249-258.

«De nuevo sobre el tesorillo cordobes de reales». Per Octavio Gil Farres. Tom IV, num. 7, p. 83-118.

«Hallazgos monetarios (XII)>>. (Moneda romana, medievali dominadors de Menorca). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom IV, mim. 7, p. 119-146.

«Hallazgos monetarios (XIII)>>. (Difusion de la moneda). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom IV, mim. 8, p. 315-328.

«Monedas carolingias en un tesorillo de dirhemes del Emirato cordobes». Per Samuel de los Santos Gener. Tom v, mim, 9, p. 79-88.

«Hallazgos monetarios (XIV)>>. (Ternatica diversa). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom v, niim. 10, p. 281-294.

«Tesoro hispano-arabe hallado en Trujillo (Caceres)». Per Jorge de Navascues i de Palacio. Tom VI, mim. 11, p. 5-28.

«Le Tresor de Barcus». (Moneda iberica). Per Jean Babelon. Tom VI, mim. 12, p. 157-162.

«El tesorillo de Valera de Arriba (Cuenca)». (Dracmas ampuritanas y denarios romanos). Per Martin Almagro Basch. Tom VII, mim. 13, p. 5-14.

«Tesorillo de denarios romanos del Cortijo del Alamo (Jaen)». Per Matilde Lopez Serrano. Tom VII, mim. 13, p. 25-48.

«Hallazgos monetarios (XV)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom VII, rnim. 13, p. 67-78.

«A Celtiberian Hoard from Granada. Per G. K. Jenkins. Tom VII, mirn. 14, p. 135-146.

«Hallazgos monetarios (XVI)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom VII, num. 14, p. 173-192.

«Hallazgo de dos aureos en el terrnino de Funes (Navarra)>>. Per Jorge de Navascues. Tom VII, mim, 14, p. 193-194.

«Hallazgos monetarios en la Catedral de Santiago de Compostela». (Moneda medieval diversa). Per J. M" de Navascues. Tom VII, num. 14, p. 195-198.

«Hallazgos monetarios en Elche». (Moneda iberica). Per A. Ramos Folques. Tom VIII, rnim. 15 i 16, p. 133-150.

«Hallazgos monetarios (XVII)>>. (Moneda iberica). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom VIII, mim. 15 i 16, p. 151-164.

«El tesorillo monetal de «La Barraca», San Clemente de Amer (Girona)». (Dracmes ampuritanes i denaris iberics i romans). Per Martin Almagro Basch i Miguel Oliva Prats. Tom IX, mim. 18, p. 145-170.

«Hallazgos monetarios (XVIII)>>. (Billa Reis Catolicsi troballes en el Regne de Valencia). Per Felipe Mateu i Llopis.Tom IX, num.Ix, p. 179-198. «El hallazgo de Balsareny». (Moneda iberica). Per Leandro Villaronga Garriga. Tom X, num, 19 i 20, p. 9-102.

«Hallazgos monetarios (XIX)>>. (Moneda castellana, Reis Catolics). Per Felipe Mateu i Llopis. Tom X, nurn. 19 i 20, p. 141-161.

«Hallazgos monetarios (XX)>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom XI, mim. 21, p. 45-74.

«EI tesoro de Gazteluberri». (Monedes de Joana i Cales i de Felip II). Per Joaquin M� de Navascues. Tom XI, mim. 22, p. 93-114.

NUMISMATICS

«Iconograffa de Antonio Agustin». Per Matilde Lopez Serrano. Tom I, nurn. 1 i 2, p.l1- 32. «Nurnismaticos aragoneses». Per Ricardo del Arco. Tom II, mirn. 3, p. 53-80.

«Carras de D. Francisco Codera a D. Alvaro Campaner sobre numismatica hispano-arabiga (1875-1891 )>>. Per Felipe Mateu i Llopis. Tom III, num. 5, p. 55-86.

Mussus

«El gabinete numismatico del Museo Arqueologico Nacional (1951-1956)>>, Per Jose M� de Navascues i de Juan. Tom v, num. 10, p. 192.

MEDALLisTICA

«Virreyes de Napoles que figuran en las medallas del siglo XVI, conservadas en el MAN». Per Francisco Alvarez-Ossorio. Tom I, nurn. 1 i 2, p. 187-209.

«Aportaciones ala historia de la medallfstica en Catalufia durante el siglo XVIII y primeros afics del siglo XIX». Per Santiago Alcolea. Tom III, mim. 5, p. 5-15.

«La serie de medal las pontificias del Museo Arqueologico Provincial de Gerona». Per Marfa Mercedes Costa. Tom VIIl, mim. 15 i 16, p. 67-79.

PAPER MONEDA

«Emisiones de papel moneda de la contrarrevolucion rusa». Per Jose Paul de la Riva. Tom VII, mim. 13, p.59- 65.

TEMAS DIVERSOS

(Bibliografia, art i monee/a, heraldica, fotografia, etc.)

«Panorama numisrnatico de Europa y America». Per Felipe Mateu Llopis. Tom I, mirn. 1 i 2, p. 211-223. «Adiciones al Congreso Internacional de Numismatica», Paris, juliol, 1953. Per Matilde Lopez Serrano. Tom II, mirn. 4, p. 177-189.

«Sobre el valor heraldico de la Numismatica y su sentido humanlstico». Per Jaime LIuis i Navas-Brusi. Tom VI, num. 11, p. 37-49.

«Consideraciones generales sobre la evolucion de los estilos de las artes mayores y su repercusion en el arte monetario». Per Jaime LIuis i NavasBrusi. Tom VII, mim. 13, p. 15-23.

«Bibliografia Numisrnatica (Rarezas)>>. Per E. Varela Hervias. Tom VII, nurn. 13, p.79- 86.

«Los estilos en las artes mayores y su repercusion en el arte monetario de Espana en la Edad Antigua». Per Jaime LIuis i Navas. Tom VIII, mirn. 15 i 16, p. 81-117.

«Fotograffa de monedas y plaquetas». Per Dr. Ferenc Gyulay. Tom VIII, mirn. 15 i 16, p. 127-132.

«Disertacion sobre las medallas antiguas espafiol as del museo de don Vicencio Juan de Lastanosa, a cuia peticion la escrivio don Francisco Fabro». Per E. Varela Hervias. Tom IX, mim. 18, p. 199-212.

ECONOMIA I MONEDA

«Ensayo de un estudio geografico de los elementos de intercambio de la Espana Antigua, en relacion con la economfa y las monedas». Per J. Arnoros i Mercedes Rifa. Tom 1, mirn. 1 i 2, p. 115-151.

iNDEX ALFABETIC D' AUTORS

AGUSTIN, Antonio. Tom I, mim. 1 i 2.

ALCOLEA, Santiago. Tom III, num. 5

ALDEcoA, Antonio de. Tom XI, mim. 22.

ALMAGRO BASH, Martin. Tom VII, mim. 13. Tom IX, mim. 18.

ALMIRALL, Juan. Tom XI, ruim. 22.

ALVAREZ Ossorio, Francisco. Tom I, mim. 1 i 2.

AMOR6s, Jose. Tom I, ruirn. Ii 2, 111-5, VI-II.

ARCO, Ricardo del. Tom II, num, 3.

AULL6 COSTILLA, Manuel. Tom VI, mim. 12.

BABELON, Jean. Tom VI, nurn. 12.

BELTRAN, A. Tom I, mirn. 1 i2.

BELTRAN VILLAGRASA, Pio. Tom II, mim. 3.

CABRERIZO GARCiA, Carmen. Tom X, nurn. 19 i 20.

CODERA, Francisco. Tom III, num. 5.

COSTA, Marfa Mercedes. Tom VIII, mirn. 15i 16.

FERNANDEZ-CHICARRO Y DE DIOS, Concepcion. Tom I, mim. 1 i 2, II-3.

FONTECHA I SANCHEZ, Ramon de. Tom II, rnim. 4. IV-7.

GIL FARREs, Octavia. Tom I, ruirn. 1 i 2. II-3 i 4. III-S i6. IV-7. V-9 i 10. VI-II i 12.

GRIERSON, Philip. Tom IV, mirn. 8

GUADAN ANTONIO, Manuel de. Tom VII, mim. 14. IX-17. XI-21.

GYULAY FERENC. Tom VIII, nurn. 15 i 16.

Hoc, Marcel. Tom VIII, mim. 15 i 16.

IRIARTE I OLIVA, JOse de. Tom VII, mim. 13. II-3. Vegeu YRIARTE. JENKINS, G.K. Tom VII, mirn. 14.

LAsCARIS, Constantino. Tom VII, num. 14.

LASTANOSA VICENCIO, Juan de. Tom IX, mim. 18.

LLUfs I NAVAS-BRUSI, Jaime. tom II, mim. V-9. VI-II. VII-13. VIII-IS i 16. X-19 i 20.

LOPEZ DE CHAVES SANCHEZ, Leopolda. Tom VII, mim. 14.

LOPEZ SERRANO, Matilde. Tom I, mim. 1 i 2. II-4. VII-l3. IX-18.

MATEU I LLOPIS, Felipe. Tom I, mirn. 1 i 2. II-3 i 4. III-S i 6. IV-7 i 8. V-I0. VII-I3 i 14. VIII-IS i 16. IX-I8. X-19 i 20. XI-2I.

NAVASCUES, Joaquin M� de. Tom I, mim. 1 i 2. IV-8. VIII-IS i 16. X-19 i 20. XI-21 i 22.

NAVASCUES Y DE JUAN, Jose M�. Tom V, mim. 10.

NAVASCUES Y DE PALACIO, Jorge de. Tom V, mirn. 10. VI-II. VII-13 i 14.

OLIVA PRATS, Miguel. Tom IX, mim. 18.

OSABA Y RUIZ DE ERENCHUN, Basilio. Tom III, nurn. 5.

PEREZ ALCORTA, Maria Cruz. Tom IV, mim. 8

PEREZ MARTINEZ, Marfa del Pilar. Tom VI, mim. 12.

RAMOS FOLQUES, A. Tom VIII, mirn. 15i 16.

REINHART, William. Tom I, mirn. 1 i 2.

RIBOT, Antonio. Tom XI, mim. 22.

RIFA, Mercedes. Tom I, mim. 1 i 2.

RIVA, Jose Paul de lao Tom VII, num. 13.

RUIZ TRAPERO, Maria. Tom V, nurn. 10. X-19 i 20. XI-22.

SABAU, Rafael. Tom X, mirn. 19 i 20.

SALAMA, Pierre. Tom IX, nurn. 18.

SANTOS GENER, Samuel de los. Tom V, nurn. 9. SIMON CIANCAS, Marfa Luisa. Tom III, mim. 6.

UBIETO ARTETA, Antonio. Tom V, mim. 9.

VARELA HERVIAS, E. Tom VII, mim. 13. IX-18.

VILLARONGA Garriga, Leandro. Tom X, mim. 19 i 20. XI-22.

VILLOLDO, Antonio. Tom XI, nurn. 22.

YRIARTE, Jose de. Vegeu IRIARTE.

Tipus massaliotes ales monedes

fraccionaries trobades a Catalunya

L. VILLARONGA

Un dels aspectes preliminars per estudiar les dites monedes fraccionaries anteriors ales dracmes del segle IV aC, es la seva connexi6 amb les monedes massaliotes posteriors a les de la troballa d' Auriol.

I dintre d' aquesta connexio potser el mes important es veure els tipus que es copien de les monedes massaliotes i llurs derivacions fins a arribar ales monedes propiament emporitanes, les quaIs presenten les incials dEmpotion.

Com a antecedents, tenim I' important treball de sfntesi de Ripolles, les publicacions de les monedes del tresor de Morella guardades al Cabinet de Paris? i les dels tresors de Pont de Molins, Tarragona i Roses" i el d' Empuries 1926,4 conservades al Gabinet Numismatic de Catalunya (GNC).

A aquests materials s 'han d' afegir les fraccionaries del nostre arxiu de procedencia indeterminada, i els conjunts pendents de publicaci6, el tresor del Penedes i un conjunt de 22 monedes recollides en una collecci6 de Girona on foren a parar algunes de les que s escaparen a Pujol i Camps del tresor de Pont de Molins,' de les quals ara en publiquem quinze.

Altres treballs que presenten una relaci6 amb els nostres proposits son els de Campo," sobre circulacio de les monedes massaliotes a Catalunya, i els nostres sobre monedes massaliotes ' i el referent a la metrologia de les fraccionaries."

1. RIPOLLES, 1989.

2. RIPOLLES, 1985.

3. CAMPO, 1987.

4. CAMPO, 1993.

5. PUJOL I CAMPS.

6. CAMPO, 1987.

7. VILLARONGA, 1987.

8. VILLARONGA, 1989.

L. VILLARONGA

Entre les petites monedes de plata trobades a Catalunya pertanyents al segle IV aC, hi ha dos tipus que son copiats de monedes massaliotes.

Son, el de cap d' Apollo amb el pentinat perlat en crobylos? i el de cap de be. Ambdos es troben en monedes del tresor d' Auriol.

EI tipus amb cap d' Apollo amb crobylos es troba a la classe C i eI de cap de be, a les classes P i Q de Furtwangler.!?

CAP D'APOLLO AMB CROBYLOS

Amb aquest tipus d'anvers i eI revers incus aparegueren monedes en el tresor d' Auriol, formen el grup C de Furtwangler!' i ara Ies recull en el grup III.12 Les data entre el490 i 470 aC i lIur mitjana de pes es de 1,159 g, potser un obol milesi.

Tarnbe les recull en I 'annex 2, nurn. 6 al 14.13

Les primeres monedes massaliotes amb tipus a les dues cares, porten el cap d'Apollo amb crobylos i un crane, grups V, VI i VII de Furtwangler, 14 que les data cap al 450 aC. D'aquestes es deriven les prime res copies, les quals, fins ara, nornes han estat trobades a Catalunya.

A la figura 1, es pot veure aquesta evolucio.

A

B

Figura 1

A. Moneda del tip us d'Auriol amb el cap d'Apollo amb crobyl os,

B. Moneda massaliota amb e/ cap d'Apollo amb crobylos i revers de crane.

C. lmitacio cata/ana amb e/ cap d'Apollo i amjora.

9. FURTWANGLER, 1993. Pel que fa al pentinat vegeu a DAREMBERG- SAGLIO, els articles: COMA i CROBYLUS. Aquesttipus de pentinat es propi dels homesdel m6n grec arcaic, en el qual els cabells caiguts per I'espatlla s6n recollits Iligats per cordons.

10. FUR'rwANGLER, 1978.

I I. FURTWANGLER, 1978.

[2. FUR'rwANGLER, 1993.

13. FURTWANGLER, 1978, lamina 41.

[4. FURTWANGLER, 1993.

Les monedes amb l'anvers d'Apollo amb crobylos presenten combinacions amb els reversos seguents:

Cap de be. Cap d' Apollo a I' esquerra i cap de be a la dreta. Es un tipus del qual tornarem a parlar mes endavant. Presenta una lini a d'imitacions de monedes massaliotes.

1. ColI. particular, Pont de Molins, 0,80 g; 7/8 mm.

Am/ora. Cap d 'Apollo a la dreta: IS

2. GNC, 20508; Arnoros 10; Guadan 28; Campo 1987,9; Pont de Molins, 0,938; 3h; 7,5/8,5 mm.

3. GNC,20507; Arnoros 11; Guadan,27; Campo 1987, 10; Pont de Molins, 0,866; 6h; 7,5/9 mm.

4. ColI. particular; Pont de Molins, 0,79; 7h; 7/8 mm.

5. MAN; Navascues, 2; 0,92; 11h; 9 mm.

6. Arxiu, 113-41, subhasta ANE; 0,60; 12h; 7/8 mm.

7. Arxiu, 1182-37; 0,60; 10h; 8 mm.

Gall. Cap d Apollo a la dreta i gall a I' esq uerra:

8. Coil. particular; Pont de Molins, 0,87; 9h; 7,5/10,5 mm.

9. Arxiu, 265-5-1; 8/8,5 mm. (Potser el mateix exemplar que el mim. 10)

10. Guadan, 34; 0,96; 12h; 8 mm.

Roda. Cap d Apollo a la dreta i roda amb radis bifurcats als extrems:

Muret 536, no illustrada; 0,62.

11. ColI. particular; Pont de Molins, 0,85; 8 mm.

12. Guadan 34a; no illustrat, 0,96.

Zobel, Pont de Molins, 3 exemplars.

Atena. Cap d'Apollo a la dreta i cap d'Atena a la dreta. Dos exemplars.

13. ColI. particular; Pont de Molins, 0,98; 3h; 7,5/8,5 mm.

14. ColI. particular; Pont de Molins, 0,79; 2h; 7,5/8 mm.

Cap amb ease marcat amb una roda. Cap d' Apollo a I 'esquerra i cap amb casc marc at amb una roda a la dreta. Peca molt interessant perque marca un enllac entre els dos tipus d'anvers emprats en les monedes massaliotes, que aquf trobem plegats. L'encuny d'anvers es igual 0 molt proxirn al de la moneda mim. l.

15. ColI. particular; Pont de Molins, 0,67.

16. GNC; citat per Arnoros 9; M. Campo no la recull.

CAP DE BE

Amb aquest tipus d'anvers i el revers incus aparegueren al tresor d Auriol monedes que formen la classe P i Q de Furtwangler.

Posteriorment, el tipus de revers evoluciona a una creu en diagonal de Ifnies perlada, son lesclasses Qe i Qf de Furtwangler. La primera amb

15. VILLARONGA, 1994, num, 3.

el cap del be a l'esquerra i la segona a la dreta. Aquestes monedes ames de trobar-se en el tresor d'Auriol es troben a Catalunya amb una certa presencia.

A la figura nurn. 2, es pot veure aquesta evolucio:

Figura 2

D. Monedadel tip us dAuriol amb el cap de be.

E. Moneda d' imitacio massaliota trob ada a Catalunya, amb e! cap de be iel revers de creu p u ntejada incus a.

F. Imitacio catalana amb el cap de be i amjora

Monedes trobades a Catalunya:

Grup Qe. Cap debe a I "esquerra.!"

17. GNC, 76005; Arnoro s, 12 g2; Guadan 9; Ernpuries, 1926, 0,107,;5/6 mm.

18. GNC, 20498; Amoro s, 12 gl; Guadan, 8; Campo, 1987,2; Pont de Mol ins, 0,138; 6 mm.

19. Arx iu, 1316-41-2; 0,30; 6/7 mm.

20. Arxiu,1331-3-1; 0,45; 8/8,5 mm.

Del tresor d' Auriol, Furtwangler Qe ruim. 34, x 0,651.

Grup Qf.Cap debe a la dreta.!'

21. GNC, 20499; Arnoros 13; Guadan 10; Campo, 1987,3; Pont de Molins, 0,436, 7,5/8,5 mm.

22. C. Paris, 493; Ripolles 1985,3;Morella, 0,72; 6,5/7,5 mm.

16. VILLARONGA, 1994, nUI11. 2.

17. VILLARONGA, 1994, nUI11. 1.

23 Eivissa, Planas 6, 0,45.

24. Arxiu, 1212-25; difieil peeisar si mira a la dreta 0a l'esquerra, ara la posem ala classe que mira a la dreta pel seu pes alt; Emporda, 0,65; 8 mm.

25. MAN; Navascues 3, 0,27, no illustrat. Del tresor d'Auriol, Furtwangler Qf, nurn. 69, x 0,664

Amb aquest tipus de cap de be trobem a Catalunya monedesamb diverses combinacions de revers,

Cap debe a dreta i Apollo crobyLos a I' esquerra. (Repetit de cap d'Apollo)

1. Coil. particular; Pont de Molins, 0,80; 7/8 mm.

Cap debe a La dreta i amfora

26. Coil. particular; Pont de Molins, 0,82; l h; 7,5/8,5 mm.

27. Coil. particular; Pont de Molins, 0,85; Ih,;7,5/8,5 mm.

Cap debe a La dreta i cap de lleo de front:" Dificil de preeisar quin cost at es I' an vers:

28. GNC,20512; Arnoros, 32; Guadan, 35; Campo, 1987,24; Pont de Molins, 0,894; 12h, 8 mm.

29. Coil. particular; Pont de Molins, 0,96; 4h; 7,5/8 mm.

30. Arxiu, 698-40; Guadan 36; 0,75; 3h; 9/11 mm.

3l. Arxiu, 1332-19-3; 0,92; 9 mm.

32. Cataleg Vico, III-90 mim. 30; no illustrat, 1,02.

Cap de be a La dreta i cap amb casc-roda a ladreta

33. Arxiu, 265-1-2; 0,825; 6h; 8 mm

Cap de be a l' esquerra i genet a I' esquerra

34. ColI. particular; Pont de Molins, 0,70;7/7,5 mm.

CAP DE LLEO DE FRONT I GALL

Els tipus d'Apollo icap debe, acabats d'exposar, es combinen ambels d'amfora, gall, roda, case-roda i cap de lleo de front. Aquests donen un nou model per a altres combinacions, com son: les de cap de Ilea de front iel de gall.

EI cap de lleo de front no es troba entre les monedes del tresor d' Auriol. EI seu model deu ser segurament el de les monedes de Regium, el trobem en les eombinacions segtients:

Cap de lleo de front i cap de be a La dreta. (Repetides les monedes de cap de be i eap de lleo)

28. GNC, 20512; Amoros,32; Campo, 1987,24; Pontde Molins,0,894; 12h; 8 mm.

29. Coil. particular; Pont de Molins, 0,96; 4h; 7,5/8 mm.

30. Arxiu, 698-40; Guadan, 36; 0,75; 3h; 9/11 mm.

31. Arx iu, 1332-19-3; 0,92; 9 mm.

32. Cataleg Vico, III-90 num. 30; no illustrat, 1,02.

18. VILLAIWNGA, 1994, n iim. 7.

Cap de lle6 de front i amfora

35 Coil. particular; Pont de Molins, 1,05; 9h; 7,5/9 mm.

Cap de lle6 de front i ocell a la dreta amb el cap girat

36. ColI. particular; Pont de Molins, 1,07; 4h; 7,5/8,5 mm.

Cap de Ile6 defront i dos ocells afrontats i un altre dessobre i llegenda EM./9

37. GNC, 20533; Amor6s, 36; Guadan, 107; 0,543; 6,5/7,5 mm.

El tipus de gall, provinent de les monedes d 'Himera, que coneixem combinat amb ]'anvers de cap d' Apollo amb crobylos, el trobem amb una nova combinaci6, el satir.

Cap de satit i gall.

38. GNC, 20510; Amor6s, 42; Guadan, 32; Campo, 23; Pont de Molins, 0,955; 9/10 mm.

39. GNC, 20511; Amor6s, 41;Guadan, 30; Campo, 22; Pont de Molins, 0,956; 8,5/9 mm.

40. Arxiu, 196-1; Guadan 31, 0,85; 9h; 9/10 mm.

ALTRES COMBINACIONS ENLLAC;ADES

Genet a l' esquerra i esvastica Mateix encuny del genet a la moneda34.

41. CoIl. particular; Pont de Molins, 0,67; 7,5 mm.

Cap [emeni a /a dreta i esvastica. Mateix encuny de I 'esvastica de la moneda 41.

42. ColI. particular; Pont de Molins, 0,60; 7,5 mm.

Taula amb els enllacos dels tipus

cap d'Apol-Io

Auriol C -I

Ap/erane

cap debe copies Auriol P-Q /-1Auriol Qe-QI

cap de lleo de front

Ap/Be be/lleo

Ap/amfora arnfora/lleo ip/gall satir/gall

Massalia 1 ocellille6

case-rod/crane --+ Ap/ease-roda-.b�/ease-roda Lakydon b�/genet 3 oce�s EM/lle6

Masalieton

case-rod/rod a �p/roda genet/esvastica � � Ap/Atena cap femeni/esvastica

cap f�m. front/genet algun�s arnb EM

19. VILLAIWNGA, 1994, num. 48.

COMBINACIONS D'ENCUNYS

Es diffcil precisar moltes vegades quin es l'encuny d 'anvers i el de

revers.

Aixi, per exemple, el cap de be, que es evident l'anvers en les monedes d'AurioJ, esdeve el revers en combinar-se amb el cap d'Apollo i el cap de Ilea de front, que semblen evindentment ser anversos.

lnteressant resulta l'estudi dels enllaccs d'encunys, malgrat que es diffcil precisar en monedes tan petites, conservacions no pas gaire bones i estudiades per mitja de fotografies. Pero, malgrat tot, es necessari fer-ho i si pot haver algun error, possiblement pod ran no ser del mateix encuny dues monedes, pero el fet d'haver-ho pensat sera que son d'encunys tan proxirns que pel resultat del nostre estudi sera acceptable.

Creiem que es pot acceptar que son del mateix encuny les monedes seguents:

Les emissions amb cap debe i revers de creu puntejada incusa, totes son d 'encunys diferents. Les onze monedes son d 'encunys diferents, assenyalant unes emissions abundants.

Cap d' Apollo amb crobylos. La moneda 2 es la de millor estil, les altres son d'estil inferior. D'un encuny son les monedes 3, 4,6,7,8,9 i 10, d'un altre les 5, 11,13 i 14, i les restants de diferents encunys. La 1 i Ia 15 poden ser del mateix encuny d' anvers.

El cap debe a la dreta (no combinat amb el revers de creu puntejada) esta format per quatre encunys, un amb les monedes 1,26,27, 29 i 33, un altre possible amb les 28 i 30, i diferents els de les 31 i 34.

EI cap de Ilea de front, presenta quatre encunys, dos son molt proxirns, el format per les monedes 28 i 30, i per altra part el de les monedes 29, 35 i 36. EI tercer encuny el de la moneda 31 i finalment el de la moneda 37, es d'estil mes cuidat, sernbl a mes modern, que es confirma per la presencia de les Iletres EM en el revers.

Amfora. De tracat poe cuidat, no hitrobem mai la simetria. Son sis els encunys. Un amb les monedes 4 i 6, I'altre amb les 26, 27 i 35. leis quatre restants un per a cada moneda, les 2, 3, 5 i 7.

Gall. Son tres els encunys. Un per ales monedes 8,9 i 10, un altre per ales 39 i 40, i el tercer per a la 38.

Atena. Dues monedes, la 13 i 14, del mateix encuny.

El genet i la creu esvastica amb dues monedes cadascun del mateix encuny. Son per al genet les 34 j 41 i per a I' esvastica les 41 i 42.

Enels altres encunys: roda, cap amb casc-roda, ocell, tres ocells i cap femeni, solament coneixem una sola moneda.

Presentem a continuacio un esquema dels enllacos dels encunys. Acceptem com a anvers el cap d' Apollo, el cap de Ilea de front i el de satir.

El cap de be se 'ns presenta com un possible revers en combinar-se amb el cap de lleo i com a anvers quan ho fa amb I'amfora.

Altres casos es presenten mes insegurs, puix tant poden ser 1 'anvers com el revers. Potser es podria aclarir la questio amb I "e.x arnen de la moneda, veient la seva concavitat 0 convexitat.

METROLOGIA

Mereixen atencio especial les monedes amb el cap de be i revers de creu puntejada presents al tresor d' Auriol.

El seus parametres estadistics, son:

Emissio Qe (cap del be a I 'esquerra) de Furtwangler " present a Auriol, N 34, x 0,651.

Emissio Qf (cap del be a la dreta) de Furtwangler present a Auriol, N 69, x 0,664.

Son d'un patro diferent ales altres monedes d' Auriol. Pen) Ies monedes d'aquests tipus trobades a Catalunya encara presenten un pes mes diferent.

Imitacions de Qe trobades a Catalunya, N = 4; x = 0,249; s 0,159; v 63 %; IC 0,10/0,50; k -1,455; s 0,393.

Imitacions de Qf trobades a Catalunya, N 5; x 0,505; s 0,180; v 35 %; IC 0,281/0,729; k -1,332; s -0,027.

o sigui les emissions amb el cap debe a l'esquerra 0 a la dreta, trobades a Catalunya, presenten una dispersio de pesos extraordinaria, com po sa de manifest el coeficient de variacio del 63 % i 35 %.

Potser casual 0 significatiu el que aquestes dues emissions pesin una el doble de l'altra. Esperem disposal' de mes materials per aclarir aquesta questio.

Son molt pocs els exemplars coneguts per treure'n consequencies, el que es pot afirmar es que son unes imitacions de pes molt irregular, fetes enun moment puntual sense connexio amb les altres imitacions.

Per les altres imitacions trobades a Catalunya, el seu estudi metrologic es poe decisiu per I 'escas nombre d 'exemplars, peropodem formar conjunts per lus del mateix tipus en una de les cares.

Grup de copies del cap d' Apollo amb crobylos, amb els reversos de cap de be, amfora, gall, roda i Atena.

N 15; x 0,814; s = 0,135; v 16 %; IC 0,739/0,889; k -1,133; s -0,476.

Grup de copies amb el cap de be, amb els reversos de cap d' Apollo (aquest repetit del grup anterior), amfora, cap de lleo de front, cap amb casc-roda i genet.

20. FURTW.ANGLER, 1978.

Taula d'enlla�os d'encunys

N 11; x 0,854; s 0,031; v 11 %; IC = 0,785/0,923; k = -0,747; s = 0,148.

Grup de copies amb el cap de lleo de front, amb els reversos de cap debe (aquest repetit del grup anterior), amfora, ocell i tres ocells EM i monedes amb gall/satir.

N= 11; x=0,906; s 0,151; v 16 %; IC 0,805/1,008; k 1,091; s=-1,299.

EI total del conjunt de copies, evitant la repeticio de les monedes comptades en dos grups, es:

N 30; x 0,846, s 0,139; v= 16 %; IC = 0,794/0,858; k -0,491; s -0,557.

Tracem el grafic dels intervals de confianca de la mitjana:

En aquest veiem que la mitjana mes alta correspon ales monedes amb el cap del lleo, amb dues monedes que sobrepassen el gram i alhora amb la de pes mes baix, 0,543, que es la que presenta les inicials dEmpcrion, EM.

Verificada I'analisi de variacions, obtenim una F=0,955, amb 2 i 27 graus de llibertat, que significa una acceptacio al 39 %.

El conjunt es prou homogeni.

Construirn l'histograma de sis intervals de 0,1 g.

1mit. Ap. Imit. cap be lrnit, cap IIe6 Conjunt irnit,

Veiem que es prou normal.

Pel que fa a les emissions massaliotes que serveixen de model, tenim els parametres estadfsties seguents, ealeulats amb les monedes del nostre arxru,

Emissi6 massaliota amb cap d' Apollo amb erobylos i revers de crane:

N 30; x 0,814; s 0,143; v 17 %; Ie 0,761/0,868; k -0,278; s -0,719.

Emissi6 massaliota amb cap de case marcat amb roda i revers de roda.

N = 88; x 0,855; s 0,09; v 10 %; Ie 0,835/0,874; k 1,51; s -1,029.

Les imitaeions presenten unes mitjanes de pes similars, malgrat la falta de preeisi6 pels poes exemplars eoneguts.

Graficarnent ho podem veure en la grafica dels intervals de confianca de la mitjana de pesos

Eis dos primers intervals corresponen ales monedes massaliotes, de cap d' Apollo i de cap amb casc i roda marcada. EI tercer es el de les imitacions. Tot resulta ben homogeni.

TRESORS

De les monedes del grup d'imitacions amb cap debe i revers de creu puntejada, se n 'han trobat en els tresors se.guents: Empiiries 1926, I.

Pont de Molins, 2.

Morella, 1.

De les altres imitacions massaliotes, dels seus tipus i altres connexions, aquf estudiades, se n 'han trobat 20 al tresor de Pont de Molins.

EI fet de faltar aquestes monedes en els altres tresors del segle IV aC,21 pot ser degut a que s6n mes antigues, dintre del dit segle.

Si verifiquem la presencia de les monedes massaliotes als tresors catalans del segle IV aC, podem construir la grafica seguent:

Auriol Qe-Qf crane ease-roda rodalMA

470 catalanes 450 400 350

Empuries 1926

Reynaud

Pont de Molins

Morella

Penedes

Tarragona

Mong6

Pensem, doncs, que el tresor de Pont de Molins es mes antic comparable amb els dEmpuries 1926 i el de Morella" i seran mes moderns els de Penede s, Tarragona i Mong6. Pel d 'Empuries 1926, Campo" propos a la data d'ocultaci6 entre el 395 i el 375 a.C.

2 I. VILLARONGA, 1993, I

22. En contra RIPOLLES, 1989.

23. CAMPO, 1993.

CONCLUSIONS

EI fet a assenyalar que mes crida I 'atencio son els enll acos entre els tipus i I 'us del mateix encuny en diverses combinacions, aixo fa pensar en una encunyacio de moneda diversa en un moment donat.

No es tracta d emissions que es van succeint, sino d unes emissions enun moment puntual.

Ens referim concretament a les emissions aqui estudiades que son les que imiten els tipus massaliotes i llurs interconnexions.

Entre les monedes aquf estudiades es formen dos grups ben independents.

Un, el de cap debe i revers de creu puntejada incusa, que imita les emissionsdel tresor d Auriol Q a Qd,24 emeses a Catalunya amb uns pesos molt poe precisos. Son nou monedes de diferents encunys, cosa que fa pensar en emissions abundants, per les quaIs hem assenyalat la possible ex istencia de dos nominals.

La mitjana de pes, aconseguida amb poques monedes de pesos molt dispersos, queda incerta i s'escapa al seu model massaliota.

L'altre grup esta format per la resta de monedes, amb una gran diversitat de tipus i moltes combinacions d'encunys, s 'ajusten a un pes que es el de les monedes massaliotes que imiten i arriben en alguns casos, en el seu desenvolupament, a presentar les inicials EM dEmporion.

Totes les monedes estudiades procedeixen de tresors 0 troballes esporadiques catalanes, per tant creiem que es pot acceptar la seva ernissio a Catalunya i no podem pensar en altra sec a que la d 'Emporion. La possibilitat que ha estat presentada," de que Rhode es repartfs amb Emporion aquestes emissions no la creiem acceptable essent I 'tinic motiu per pensar-ho el fet que aquesta seca despres bate unes belles dracmes. Creiem, com ja hem exposat" que les emissions de les dracmes de Rhode es un fet puntual degut a la dualitat d'un cornerc de mercenaris i esclaus en direccio a Sicilia, on Rhode amb les seves dracmes es dirigia cap als grecs i Ernporion amb les dracmes del cavall parat cap als cartaginesos. Els models de Massalia copiats han estat batuts entre els anys 450 i 400 aC segons Furtwangler.??

Tarnbe han servit de model, pel cap de lleo monedes de Regium, per lamfora de Beotia, pel gall d'Himera, quedant mes indefinits els models de I 'ocell i dels tres ocells.

24. FURTWANGLER, 1978.

25. RIPOLLES, 1989.

26. YILLARONGA, 1993,2.

27. FUR"rwANGLER, 1993

Per la cronologia, creiem mes antigues les monedes del revers de creu puntejada que degueren seguir a les del tresor d' Auriol i posteriors les que i m iten les massaliotes de cap d' Apolio i totes elles anteriors al desenvolupament de les fraccionaries emporitanes anteriors ales dracmes, majoritariament amb l 'tis de Ies inicials dEmporion, EM.

La gran presencia d'aquestes imitacions al tresor de Pont de Molins, en el qual falten les monedes massaliotes de revers de roda, fa que considerem aquest tresor com el mes antic entre els catalans del segle IV a.c., apart del particular dErnpuries 1926, pel qual es proposa la data de 395-375 aC.

BIBLlOGRAFlA

Amor6s; Campo 1987; Campo 1989; Campo 1993; Daremberg-Saglio; Furtwangler 1978; Furtwangler 1993; Guadan;

Muret;

J. AMOROS. Les monedes empuritanes anter iors a les dracmes Gabinet Numismatic de Catalunya, nurn. 3, Barcelona, 1934.

M. CAMPO. «Las monedas de los tesoros de Pont de Molins, Tarragona y Rosas del Gabinet Numismatic de Catalunya», Studi per Laura Breglia Parte I, Numismatica griega, Bolletino di Numismatica, Sup.al mirn. 4, 1987,139-160.

M. CAMPO. «Circulaci6n de monedas massaliotas en Ia Peninsula Iberica (S. V-IV aC)>>, Melanges offerts au Docteur I.-B. Colbert de Beaulieu, Le Leoprad d'Or, Parts, 1989, 175-187.

M. CAMPO. «Emisi6n de Emporion con tipologia ateniense», Actes du Xle Congres International de Numismatique, Bruxelles 1991, Louvain-Ia-Neuve, 1993,31-38.

CH. DAREMBERG, EDM. SAGLIO. Dictionnaire des Antiquites grecques et rornaines Paris, 1877.

A. FURTWANGLER. Monnaies grecques en Gaule. Le tresor d' Auriol et le monnayage de Massalia, 525/520-460 avo I-C., Typos III, Friburg, 1978.

A. FURTWANGLER. «Massalia im 5 Jh. V.Chr.: Tradition undneuorientierung», BLESA. Etudes offerts a Jean Shaub, Reinheim, B 1 i e s b r u c k, 1993,431-448.

A. M. DE GUADA.N, Las monedas de plata de Empori on y Rhode, Barcelona: 1968-1970.

E. MURET, M. A.CHABOUILLET. Catalogue des monnaies gauloises de la Bibliotheque Nationale, Paris, 1889.

Navascues; Planas; Pujol i Camps; Reynaud; Ripolles 1985; Ripolles 1989;

Villaronga 1987;

Villaronga 1989;

Villaronga 1991;

Villaronga 1993, 1;

Villaronga 1993,2; Villaronga 1994;

J. M. NAVASCUES. Las monedas hispanicas del Museo Arqueologico Nacional de Madrid, 1, Ciclos griegos e ibero-romano ; Barcelona, 1969.

A. MARTIN MANANES, A. PLANAS PALAU. Las monedas de otras cecas encontradas en Ibiza, Eivis sa, 1991.

C. PUJOL I CAMPS. «Empurie s. Catalogo de sus monedas e imitaciones», Memorial Numismdtico Espatiol ; III, 1872-75.

G. E. REYNAUD.«Un tresor de monnaies massalietes du v- siecle», Revue Numismatique, 1983,35-42.

P.P. RIPOLLES «Las monedas del tesoro de Morella conservadas en la B. N. de Paris», Acta Numismatica, 15, 1985,47-64.

P.P. RIPOLLES, «Fraccionarias ampuritanas. Estado de la investigaci6n», Archivo de Prehistoria Levantina, XIX, 1989, 303-317.

L. YILLARONGA. «Les monedes massaliotes als tresors catalans anteriors a la segona guerra punica», Cercle, 1, desembre 1987, 16-19.

L. YILLARONGA. «Metrologia de les fraccioriaries anteriors ales dracmes, segle IY aC», Gaceta Numismatica, 94-95, 1989, 17-22

L. YlLLARONGA. «Les rapportsnumismatiques entre Massalia et Emporion», Quaderni Ticinesi di numismatica e antichita classiche, XX, 1991,85-92.

L. YILLARONGA, Tresors monetaris de la Peninsula Iberica anteriors a August: repertori i analisi, Barcelona, 1993.

F. DE CALLATAY; G. DEPEYROT; L. YILLARONGA.

L' argent monnaye d' Alexandre le Grand a Auguste, Cercle d'Etudes numismatiques, Travaux 12, Brussel-Ies, 1993.

L. YILLARONGA, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem, Madrid, 1994.

ILLUSTRACIONS

Les monedes porten el numero del cataleg i van a doble grandaria.

Lamina 1/1

Tesorillo de denarios republicanos de Ruidera

S.FONTENLA BALLESTA

1. EL HALLAZGO

EI hallazgo se produjo de forma casual en las proximidades de las lagunas de Ruidera, alto Guadiana, sin poder precisar el lugar exacto, excepto que posiblemente sea un antiguo poblamiento romano, por la existencia a flor de tierra de fragmentos de cerarnica al parecer de esa epoca.

Actualmente esta en posesi6n de sus descubridores, que han expresado la intenci6n de entregarlo al Museo Arqueol6gio de Lorca.

2. DESCRIPCION

Es un deposito hornogeneo de 48 denarios y 3 fragmentos (ver catalogo) datados entre el 109 y el 22 a. C.

Clasificaci6n por familias:

TOTAL 51 (100%)

3. CRONOLOGJA

Las fechas de las acufiaciones de los denarios que componen el tesorillo son, segun Calico, las siguientes:

La cronologfa del tesorillo no es anterior a los afios 25 0 22 a.C., dataci6n de la moneda mas moderna, correspondiente al reinado de Octavio (27 a.c. - 14 d.C.) y a un periodo de paz peninsular, 10 que hace pensar en un incidente local 0 personal del propietario.

Cinco (9,80%) son de la epoca de la Guerra Sertoriana. Doce (23,53%) son de la epoca de la Guerra entre Cesar y Pompeyo en Hispania (49 a 44 a.C.), donde debio de ponerse en circulaci6n gran cantidad de dinero para pagar a los ejercitos combatientes. J Esta ocultaci6n demuestra una vez mas la larga perduraci6n en la circulaci6n de ciertas emisiones monetarios.?

1. Luis ALMELA VALVERDE. La Circulaci6n Monetaria Romano-Republicana durante la Guerra Sertoriana segun las ocultaciones de la epoca. Gaceta Numismatica. n? 97-98. 1990. P.29.

2. P.P. RIPOLLES ALEGRE. La CircuLacioli Monetaria en las Tierras VaLencianas durante La Antigiiedad, Barcelona: 1980. ANE. P.145.

S. FONTENLA BALLESTA

4. CIRCULACION

Es un tesorillo hornogeneo exclusivamente de denarios, procedentes de los talleres monetarios siguientes:

EI cuadroI sefiala la procedencia del aprovisionamiento de denarios a 10 largo del tiempo. Del lOO a.c. hasta el 55 a.c. Roma monopoliza el abastecimiento de denarios. Desde el 54 a.C. 10 comparte con talleres de la Galia, hasta el 40 a.C. (Roma el 70% y Galia el 30%), todas las piezas de la Galia son de Julio Cesar, excepto la del afio 40 a.C. C6rdoba es la primera ceca hispanica representada con un ejemplar datado entre 46 y 45 a.c. y del 37 a.C. es el denario romano mas moderno del tesorillo.

Del 38 al 36 a.C. el aprovisionamiento procede de Sicilia; del 28 al 26 a.c. es de talleres orientales; y del 25 a 22 a.C. de ciudades hispanicas, Cordoba y Zaragoza (0 quizas Nimes, ver Catalogo num.5l).

5. NOTA METROLOGICA

EI tesorillo esta compuesto de 47 denarios completos y 4 fragmentos. La equivalencia legal de los 47 denarios es de 44,82 denarios legales de 3,90 g, que con los 4 fragmentos (con un peso total de 7,32 g 1,88 denarios legales), el valor del tesorillo seria de 46,70 denarios legales; 10 que hace suponer que la funci6n de los 4 fragmentos era compensar la falta de peso de los 47 denarios.

ZARAGOZA

ORIENTALES

SICILIA

CORDOBA

GAllA ROMA

�REGGIO?

CUADROI

CECAS PROVEEDORAS

CUADRO II GRAFICA DE PESOS

S. FONTENLA BALLESTA

ABREVIATURAS

CRA: CRA WFORD M. H. Roman Republican Coinage. Cambridge 1974. GR: GRUEBER H. A. Coins of the Roman Republic in the British Museum. Londres 1910.

CAL: CALICO F. Los Denarios romanos anteriores a. C. 2g Edici6n. Barcelona 1991.

Ej.: Posici6n ejes los cufios. Num. inv.: Nurnero de inventario. Orr. catalg.: Otras catalogaciones. p.: peso.

CATALOGO

1. CRA 304 - 1 (MEMMIA)

- Otras catalogaciones: GR. Ita 643 ICAL 9801 Num. inv. R - T l.

p. 3,70 g 0 19 mm Ej. 9.

2. CRA 318 - 1 b (COELlA)

- Otr. catalg.: GR 1.463-92 ICAL 4421 Num. inv. R - T 29.

p. 3,77 g 0 mm EI. 9.

3. CRA (CALPURNIA)

- AICabeza laureada de Apolo a der. Detras CXVTIn R/Jinete a der., con palma. Encima CXXXXI. Debajo L. PISO FRUGI - ROMA - Otras catalg.: I Nurn. inv. R - t 43.p. 3,82 g 0 20 x 18 mrn Ej. 9.

4. CRA (CALPURNIA) - Otr. catalg.: GR 1.872-4 ICAL 3191 Nurn. inv. R - T 5l.

p. 3,55 g 0 mrn Ej. 12.

5. CRA (CALPURNIA) - Otr. catalg.: GR 1.938-2.129 ICAL 3291 Num. inv. R - T 44.p. 3,85 g 0 18 mrn Ej. 3.

6. CRA (CALPURNIA) - AI Cabeza de Apolo a del'. R/Jinete con palma a del' (conservacion deficiente). - Otr. catalg.: GR ICAL 304 a 330 0 334 a 3721 Nurn. inv. R - T 47.

p. 3,86 g 0 18 mm Ej. 12.

7. CRA 342 - 5 b (VIBrA) - Otr. catalg.: GR 2.244 - 79 ICAL. 1.3451 Nurn. inv. R - T 28.

p. 3,74 g 0 22 x 17 mrn Ej. 3.

8. CRA 363 - 1 d (MARCIA) - OtT. catalg.: GR 2.657/CAL 9571 Nurn. inv. R - T 40.

p. 3,92 g 0 18 mm Ej. 3.

9. CRA 385 - 1 (VOLTEIA)

OtT. catalg.: GR 3.154/CAL 1.3961 Nurn. inv. R - T 33.p. 3,75 g 0 18 mm Ej. 6.

10. CRA 385 - 3 (VOLTEIA) - Otr. catalg.: GR 3.160 - 78/CAL 1.3931 Nurn. inv. R - T 20.p. 3,82 g 0 18 mm Ej. 8.

11. CRA 388 - 1 b (SATRIENA) - OtT. catalg.: GR 3.209-37 ICAL 1.2431 Num. inv. R - T 2.p. 3,80 g 0 18 mm Ej. 3.

12. CRA 392 - 1 b (FARSULEIA) - OtT. catalg.: GR 3.293-3.305 ICAL 5771 Num. inv. R - T 13.p. 3,82 g 0 18 mm Ej. 6.

13. CRA 404 - 1 (VETTIA)

OtT. catalg.: GR 3.370 ICAL 1.3431 Niim. inv. R - T 19.

p. 3,83 g 0 20 mm Ej. 6.

14. CRA 410 - 4 (POMPONIA)

OtT. catalg.: GR 3.515/CAL 1.1851 Niim. inv. R - T 17.p. 3,70 g 0 20 x 18 mm Ej. 6.

15. CRA 410 - 10b (POMPONIA)

OtT. catalg.: GR 3.618/CAL 1.1871 Num. inv. R - T 50.

p. 3,80 g 0 20 mm Ej. 12.

16. CRA 416 - 1 a (SCRIBONIA) - Otr. catalg.: GR 3.377 ICAL 1.2481 Num. inv. R - T 31p. 3,95 g 0 18 mm Ej. 12.

17. CRA 427 - 2 (MEMMIA) - Otr. catalg.: GR 3.940 ICAL 9881 Num. inv. R - T 14.p. 3,90 g 018 mm Ej. 6

18. CRA 428 - 2 (CASSIA) - OtT. catalg.: GR 3.873/CAL 4141 Num. inv. R - T 9.p. 3,69 g 0 18 mm Ej. 6.

19. CRA 428 - 3 (CASSIA)

Otr. catalg.: GR 3.868 ICAL 4111 Nurn. inv. R - T 4.p. 3,23 g 0 18 mm Ej. 10.

20. CRA 431 - 1 (PLAUTIA)

Otr. catalg.: GR 3.916/CAL 1.1301 Num. inv. R - T 5.

p. 4,04 g 0 18 mm Ej. 9.

21. CRA 442 - 1 a (AcILIA)

Otr. catalg.: GR 3.944/CAL 661 Nurn. inv. R - T 6.

p. 3,75 g 0 20 mm Ej. 6.

22. eRA 442 - 1 a (ACILIA)

Otr. catalg.: GR 3.944 leAL 661 Niim. inv. R - T 42.p. 3,92 g ¢ 17 mm Ej. 6.

23. eRA 443 - 1 (JULIA)

Otr. catalg.: GR Gaul 27 /OAl, 6401 Nrim, inv. R - T 27.p. 3,65 g ¢ 18 mm Ej. 12.

24. eRA 450 - 1 a (POSTUMJA)

Otr. catalg.: GR 3.962 leAL 1.2201 Num. inv. R - T 49.

p. 3,10 g ¢ 18 mm Ej. 12.

25. eRA 450 - 2 (POSTUMIA)

Otr. catalg.: GR 3.964 leAL 1.2191 Niim. inv. R - T 18.

p. 3,75 g ¢ 20 x 18 mm Ej. 3.

26. eRA 452 - 2 (JULIA) - Otr. catalg.: GR 3.955 leAL 6411 Num. inv. R - T 48.p. 0,92 g ¢ 18 mm Ej. 6.

27. eRA 453 - 1 a (PLAUTIA) - Otr. catalg.: GR 4.004 leAL 1.1311 Num. inv. R - T 15.

p. 3,82 g ¢ 18 mm Ej. 6.

28. eRA 455 - 2 (ANTJA)

Otr. catalg.: GR 4.032 leAL 1381 Nurn. inv R - T 7.

p. 3,75 g ¢ 18 mm Ej. 6.

29. eRA 458 - 1 (JULIA)

Otr. catalg.: GR East 31 ICAL 6441 Niim. inv. R - T 37.p. 3,67 g ¢ 18 mm Ej. 6.

30. CRA 464 - 2 (CARISIA) - Otr. catalg.: GR 4.057 ICAL 3801 Niim. inv. R - T 3.p. 3,20 g ¢ Ej. 3.

31. CRA 464 - 3 a (CARISIA)

Otr. catalg.: GR 4.065 ICAL 3841 Niim. inY. R - T 8.p. 3,49 g ¢ 17 mm Ej. 6.

32. CRA 465 - 2 a (CONSIDJA) - Otr. catalg.: GR 4.084 ICAL 4601 Num. inv. R - T 11.p. 3,77 g ¢ 18 mm Ej. 6.

33. CRA 465 - 2 a (CONSIDIA)

Otr. catalg.: GR 4.084 ICAL 4601 Num. inv. R - T 35.p. 3,82 g ¢ 17 mm Ej. 3.

34. CRA 465 - 5 (CONSIDIA)

Otr. catalg.: GR 4.091 ICAL 4551 Num. inY. R - T 10.

p. 3,70 g ¢ 1 mm Ej. 3.

35. CRA 468 - 1 (JULIA)

Otr. catalg.: GR Sp 89 ICAL 6451 Num. inv R - T 38.

p. 3,45 g. ¢ 17 mm Ej. 10.

36. CRA 468 - 1 (JULlA) - Otr. catalg.: GR Sp. 89 /CAL 645/ Niim. inv R - T 26.

p. 3,83 g 0 18 mm Ej. 3.

37. CRA 469 - 1 a, d (POBLICIA) - Otr. catalg.: GR Sp. 72 /CAL 1.146/ Nurn. inv. R - T 21.

p. 3,87 g x 18 mm Ej. 6.

38. CRA 480 - 4 (AEMILlA) - Otr. catalg.: GR 4.152 /CAL 98/ Num. inv. R - T 39.p. 3,17 g 0 18 mm Ej. 9.

39. CRA 480 - 17 (METTIA) - Otr. catalg.: GR 4.137 - 42 /CAL 1.008/ Nurn. inv. R - T 41.

p. 3,77 g 0 18 mm Ej. 6.

40. CRA 487 - 2b (PETILLIA) - Otr. catalg.: GR 4.222 /CAL 1.066/ Num. inv. R - T 16.p. 3,82 g 0 20 mm Ej. 6.

41. CRA 494 - 23 (CLAUDIA) - Otr. catalg.: GR 4.290 /CAL 428/ Num. inv. R - T 12.

p. 3,72 g 0 18 mm Ej. 12.

42. CRA 494 - 40 (MUSSIDTA)

Otr. Catalg.: GR 4.229 /CAL 1.032/ Nurn. inv R - T 30.

p. 2,65 g 0 20 x 12 mm Ej. 6 (falta fragmento).

43. CRA 494 - 40 (MUSSlDIA)

Otr. catalg.: GR 4.229 /CAL 1.032/ Nurn. inv. R - T 46.p. 0,85 g (Fragmento) 0 20 x 06 mm Ej. 6.

44. CRA 511 - 2 b (POMPEIA) - Otr. catalg.: GR Sid 16 /CAL 1.169/ Nurn. inv. R - T 45.p. 3,65 g 0 20 x 18 mm Ej. 12.

45. CRA 523 - 1 a (SALYIA) - Otr. catalg.: GR Gaul 88 /CAL 1.240/ Nurn. inv R - T 36.p. 3,86 g 0 18 mm Ej. 6.

46. GR 4.335 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 690 /Nurn. i n v. R - T 25.p. 3,82 g 0 18 mm Ej. 9.

47. GR 4.352 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 697 /Nurn. inv. R - T 34.p. 2,90 g (falta fragmento) 0 20 mm Ej. 5.

48. GR 4.358 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 685 /Num. inv R - T 32.p. 3,52 g 0 20 mm Ej. 12.

49. GR 4.360 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 700 /Nurn. inv. R - T 24

p. 3,62 g 0 20 x 19 mm Ej. 3.

50. GR 4.397 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 749 INurn. inv. R - T 23p. 3,96 g ¢ 20 x 18 rnrn Ej. 6.

51. GR 4.450 (JULIA) - Otr. catalg.: CAL 709 INurn. inv. R - T 22p. 3,80 g ¢ 20 x 17 rnrn Ej. 6.

Monedes de les taifes de Saragossa, Lleida, Calataiud i Denia-Tortosa

ANNA M. BALAGUER

A. BOFARULL I COMENGE

La contribuci6 a la numismatica i a la historia dal-Andalus, en general, realitzada des de l'Instituto Valencia de Don Juan pel grup de numismatics i d'arabistes que desenvoluparen la seva tasca al red6s d' aquella eminent instituci6, entre les darreres decades del segle passat i les primeres del present, es importantissima.

Les impressionants colleccions d' empremtes corresponents a totes les monedes catalogades a I' obra d' A. Vives y Escudero, Monedas de las dinastias arabigo-espaiiolas, 0 be al llibre d' A. Prieto Vives, Los Reyes de Taifas, nornes s6n alguns dels exemples possibles en aquest sentit. En un article publicat recentment, T. Ibrahim ens ofereix una detallada i fidedigne noticia d'aquests fons d'empremtes del Instituto Valencia de Don Juan, entre els quals hi ha tarnbe les de la collecci6 de moneda arab del Museo Arqueol6gico Nacional, abans que s'hi incorpores la collecci6 Vives, la de la Real Academia de la Hist6ria i la del mateix Instituto Valencia de Don Juan. L' autor remarca, tarnbe I' existencia de tres mil setcents motlles de baquelita cuidadosament conservats en sobrets i detaIl ant la collecci6 de monedes de la qual foren extrets. ("La colecci6n de improntas del LV.D.J", III Jarique de Numismatica Hispano-arabe Madrid, 1990, p. 243-54).

A part d'aquestes magnffiques colleccions d'empremtes de monedes, la instituci6 conserva tambe altres documents de caracter cientffic referents a la numismatica, com es ara cartes, notes i manuscrits inedits de numismatics tan illustres com F. Codera, A. Vives i sobretot d' A.Prieto Vives.

Pero la tasca de l'Instituto Valencia de Don Juan, amb anterioritat a la Guerra 1936-1939, no es restring! a esser un centre de recerca 0 be a la seva labor museografica, sin6 que prornogue al mateix temps l'edici6 de treballs de recerca. Recordem, per exemple, la magnifica i dificultosa edici6 de l'obra d'A. Gonzalez Palencia, Los mozdrabes de Toledo de los siglos XII y XIII, publicat l'any 1930 en dos volums.

Tindriem encara una visi6 poc encertada del que fou i del que es 1'Instituto Valencia de Don Juan si limitessim la seva projecci6 nornes al terreny de la numismatica 0 de l'arabisme, ja que el seu camp d'acci6 es molt mes ampli. Les colleccions que guarda aquesta instituci6 s6n el mes variat i al mateix temps el mes escollit que hom pugui imaginar: exquisides ceramiques de Manises dels segles XV-XVI, extraordinaries peces executades en atzabeja, delicades porcellanes dels segles XVIII i XIX, pintures, segells, pergamins i una remarcable biblioteca. Cal destacar igualment la selecta collecci6 de monedes de I' Antiguitat i dels regnes hispanics des de l' edat mitjana. Es tracta, certament, d'un monetari molt escollit amb peces de gran raresa, com es ara el diner de bust d'Urgell, atribuit a Ermengol V, 0 be el ral d'Avila de Joan II de Castella, entre d'altres. Fins ara aquests interessants fons no han estat publicats de forma sistematica, pero ocasionalment hom ha donat a coneixer 0 ha pogut estudiar determinats sectors del monetari. En aquest sentit recordem les series sueves i visigodes publicades per F. Mateu; les monedes transicionals arabs publicades per J. de Nav ascues 0 be les series de monedes comtals catalanes recollides per A. M. Balaguer per al corpus de la seva tesi.

L'objectiu del present estudi es donar a coneixer algunes de les peces de les series de les primeres taifes existents en aquest important fons. Es tracta de quaranta sis monedes dels reialmes de Saragossa, Calatai ud, Lleida, Denia i Tortosa. Totes aquestes peces foren seleccionades i fotografiades en ocasi6 de la informaci6 dels materials numismatics de base per a l'elaboraci6 de la tesi doctoral d'A. M. Balaguer pel fet de tractar-se d' amonedacions coetanies a bona part de les series comtals catalanes i que emetien els reialmes musulmans verns. Cal assenyalar, pero, que no es procedf a un recull sisternatic de totes les monedes dels esmentats reialmes existents ala collecci6 del Instituto Valencia de Don Juan, sin6 a una mostra representativa que servf a la finalitat de la investigaci6 que es duia a terme. Val a dir tambe que posarem especial atenci6 en la moneda d'or per als possibles parallelismes que poguessin establir-se amb els mancusos catalans. Aquesta selecci6 explica, per ex ernple, labsencia al nostre recull i no a la collecci6 d'exemplars de dirhems de Saragossa, monedes d'altra banda relativament abundants sobretot pels regnats d' Ahmad, de Yusuf i d' Ahmad II.

EL MATERIAL PRESENTAT

Antonio Prieto Vives afirmava a l'inici de la seva obra: «El perfodo de los llamados Reyes de Taifas, que corresponde al siglo XI de J.C. y at V de la Hegira, es el mas interesante y el mas dificil de la numismatica hispano-musulmana. Forma, en efecto una transici6n entre dos series regulares correspondientes al Califato de C6rdoba y al Imperio de los Almoravides, y presenta un conjunto caotico que la rareza de Los ejemplares hace mal conocida yen perpetua rectificacion»,

Aquestplantejament realitzat l'any 1926 continua sent valid als nostres dies, ja que els estudis posteriors dedicats a aquest perfode han estat escassos i d'abast molt limitat. Incidia tambesobre aquesta idea la introduccio ales actes de la VI Trobada d 'EstudisNumismatics que fou dedicada precisament a tractar de la producc io 0 circulacio de moneda a SHARQ AL-ANDALUS durant les primeres taifes. Aquesta trobada d' estudiosos fou al mateix temps el primer intent coordinat per apropar-se i reemprendre l'estudi d' aquest interessant i obscur perfode. (Gaceta Numismatica, mims. 105-106, 1992).

En aquestes circumstancies cal considerar que poder presentar amb les seves classificacions i illustracions la respectable quanti tat de quaranta sis peces de les taifes de l' anomenada frontera superior te un notable interes. En qualsevol cas, la nostra intencio es tan sols la de servir a l 'estudios un material util ala forrnacio d'un cataleg 0 potser dun corpus sisternatic d'aquestes emissions.

Analitzarem tot seguit i per seques les novetats d' aquest material.

SARAGOSSA

S' apleguen vint i quatre monedes d' aquest taller, totes son d' or i, per tant, molt mes escasses en els nostres monetaris que els dirhems d 'argent ode billa d'aquesta mateixa seca.

D'aquestes monedes d'or sis son dinars (mim. 1-2-4-5-6 i 18) i la resta, es a dir, divuit peces, son fraccions de dinar. Pel que fa als dinars nornesels mim. 1,6 i 18, corresponents als mim. 221, 229 i 255 de l'obra de Prieto Vives, eren illustrats en aquella obra i cal assenyaar encara que la peca mim. 1 correspon a un exemplar diferent al que publica Prieto a la seva illustracio. Tot aixo fa que amb la publicacio d'aquests sis dinars de Saragossa s 'amplii molt considerablement la inforrnacio grafica disponible. El mateix podem dir pel que fa ales fraccions on resulta que eIs tipus de les peces mim. 7, 8,13,14,15,16,17,20 i 24 del nostre cataleg no son illustrats a 1 'obra de Prieto Vives. Cal observar tambe que quan el tipus es iIlustrat per aquest autor nornes en tres casas es tractara del mateix

exemplar (rnirn. 10, 18 i 22). Aixo fa que tam be per aquesta banda incrementem la informaci6 grafica i la informaci6 fins ara disponible sobre 1 'evidencia nurnismatica conservada.Recordem que I 'aplec d'aquesta mena d'informaci6 podra conduir en el futur a la identificaci6 i a la comptabilitzaci6 del nombre d'encunys de cara a la realitzaci6 de calculs estimatius dels volums emesos. Comentari a part mereix la peca mim. 9 que considerem inedita en no trobar-se a les principals obres de referencia consultades. Al cataleg hom podra trobar la lectura completa d'aquesta nova moneda que hade correspondre a la seca de Saragossa pel titol que apareix a la segona area.

LLEJDA

Els dirhems de la taifa de Lleida que s'aporten incrementen considerabIement la informaci6 disponible de I 'evidericia numisrnatica d 'aquesta seca. Recordem que les monedes de Lleida s6n molt rares i observem tambe que les del fons de I' lnstituto Valencia de Don Juan es troben en un estat de conservaci6 molt bo per a aquest tipus de peces. Cal assenyalar, I 'altra banda, que nornes una peca, la ruim. 29, presenta perforacions, fenomen tan habitual en les monedes del perfode dels regnes de taifes.

Dels tipus de Lleida, ara publicats, Prieto Vives nornes n'illustrava dos, el nurn. 25 i el nurn. 29, ambd6s corresponen aJ mateix exemplar fotografiat per l'autor (Prieto mim. 274 i 281c).

Una altra aportaci6 remarcable e s la descoberta d'una peca de l'any 455 de I 'Hegira, data per a la qual Vives, Miles 0 el mateix Prieto Vives no descriuen cap moneda. Podem, dones, eonsiderar-la amb molta probabilitat com a inedita.

CALATAJUD

Presentem tarnbe una fraeci6 de dinar d'aquest taller que ha deixat una evidencia tan minsa. Tambe en aquest eas inerementem la informaci6 grafica, ja que el tipus de l'exemplar que ara donem a cone ixer no fou illustrat per Prieto Vives.

DENIA I TORTOSA

Aportemla illustraci6 i classificaci6 de 12 exemplars de Denia dels quais nornes dos tipus s6n fotografiats ales Iam ines de Prieto. Es tracta del 116m. 299a d'aquel1 autor i per al qual en donern quatre exemplars (mim. 32-33-34 i 35) i el 116m. 302b representat per l'exemplar ruim. 43 del nostre

cataleg que resulta no esser la mateixa moneda illustrada per Prieto. Pel que fa a Tortosa presentem tres monedes, la mim. 44 correspon al mateix exemplar de la lamina de Prieto Vives (rnim.302d) i les altres dues, rnim. 45 i 46 son dos exemplars difrents del tipus mim. 302 del cataleg d'aquell autor.

CONCLUSl6

La presentaci o d'aquest material mostra una vegada mes la importancia de les colleccions numismatiques dels fons de I' lnstituto Valencia de Don Juan de Madrid que es caracteritzen mes per l'exquisida qualitat i raresa de les seves pecesque per la seva abundancia numerica. La publicacio d 'aquest fons de moneda de les taifes, encara. que parcial, creiem que sera una aportacio mes per assolir I' objectiu,ja assenyalat, d' obtenir en I' esdevenidor un corpus exhaustiu de les dificils series de les amonedacions de les primeres taifes.

NOTA INTRODUCTORIA AL CATALEG

Donarem la classificacio d' aquestes monedes segons els catalegs de referencia de Vives, Prieto Vives i Miles. Certament que el de Prieto Vives es l'obra mes completa per a aquest periode i sera de fet la que ens marcara la pauta principal. Tot i aixi ha sernblat interessant donar la referencia dels altres dos catalegs. Sovint les peces que cataloguem no apareixen a I 'obra de Miles, en aquells casos posarem un guionet al costat del nom d'aquell autor.

Farem constar al costat del mimero de Prieto Vives si es tracta del mateix exemplar illustrat per aquell autor, ja que aixo sera una guia a 1 'hora de redactar un corpus. Ales observaciones assenyalarem altres detaIls, si I 'any 0 la sec a no son visibles, etc.

Totes les peces son fotografiades a escala real ales larnines que segueixen al cataleg, per aixo no hem detallat els seus diarnetres en millimetres que son facilment comprobables ales illustracions.

Nemes en el cas dels dirhems de Lleida disposem dels seus pesos i els fern constar. Per que fa als metalls, cal recordar que els dinars i les seves fraccions son d' or 0 be d' un aliatge d' or i argent en proporcions molt variables i diffcils de definir sense unes analisis metallografiques. El mateix podem dir per als dirhems, en principi d'argent, pero sovint amb molta lliga de coure.

Per a la moneda num. 9, que no trobem als catalegs de referencia, donarem la transcripcio de les seves lectures.

BLIOGRAFIA I ABREVIATURES DEL CATALEG

M MILES, G.C., Coins of Spanish Muluk al-Tawa' if. Nova York, 1954. P. Y. PRIETO VIVES, A., Los Reyes de Taifas, Madrid, 1926. Y. VIVES y ESCUDERO, A. Monedas de las dinastias arabigo-espanolas, Madrid, 1893.

CATALEC

1 REIALME DE SARACOSSA. DINASTlA DELS BANU TUIIB

Yahya al-Mudhaff'ar (414-420 aH/l023-1029 dC)

l. M. Saragossa. Dinar. Y 1133(?): P. V. 221; Miles Seca a la primera area. Any no visible per repicat.

2. M. Saragossa. Dinar. 417 aH. V.1.134 var. d'any; P.Y. 222,b; Miles-.

3. M. Saragossa. Fracci6 de dinar. V.-; P.V. 223; Miles, 333. Llegenda marginal fora del cospell.

Mundhir II ai-Mansur (420-430 aH/l023-1029 dC)

4. M. Saragossa. Dinar. 420 aH. V. 1.135; P.Y. 224, a: Miles-.

5. M. Saragossa. Dinar. 423 aH. Y. 1.138; P.Y. 226, a; Miles, 334.

6. Saragossa. Dinar. 428 aH. V. l.140; P.V. 229, es tracta de la mateixa peca. Miles,335.

7. Fracci6 de dinar. V. 1.139; P.V. 226,b; Miles-. LJegenda marginal fora del co spell.

8. Saragossa. Fracci6 de dinar. V.-;P.Y. 227; Miles Any borr6s.

9. - Fracci6 de dinar. V.-;P.V. -; Miles Inedita. Llegenda marginal fora del cospe ll.

Lamina I

II REIALME DE SARAGOSSA. DINASTIA DELS BANU HUD

Sulayman ai-Mustain (430-438 aH/l038-1046 aH)

10. Saragossa. Fracci6 de dinar. 431 aH. V.-;P.V.235, es tracta de la mateixa peca. Miles, 334.

11. Saragossa. Fracci6 de dinar. 431 aH. V.-;P.V.235. Miles, 334.

12. Fracci6 de dinar. - V.-;P.V. 237. Miles, LJegenda marginal fora del cospell.

13. - Fracci6 de dinar. - V. l.152;P.V. 240, c ;Miles Seca i any no visibles.

14. Fracci6 de dinar. - V. 1.152;P. V. 240, c;Miles-. LJegenda marginal fora del cospel!.

15. Fracci6 de dinar. - V. 1.153;P.V. 243;Miles,347. LJegenda marginal fora del cospell.

16. Fracci6 de dinar V. l.153;P.Y.243;Miles,347. LJegenda marginal fora del cospell.

17. Fracci6 de dinar V.- ;P.V. 245;Miles -. LJegenda marginal fora del co spell.

Sulayman Taj ad-Dawla (438-441 aH/l046-1050 de)

18. Saragossa. Dinar. 441 aH V. 1.167;P.V. 255, es tracta del mateix exemplar. Miles

19. Fracci6 de dinar.

V. I .160;P.V. 250; Miles, 36l. LJegenda marginal fora del cospel!.

20. Fracci6dedinar

V.1.161;P.V.251;Miles-. LJegenda marginal fora del cospell.

2l. Fracci6 de dinar

V.1.165;P.V.256,b;Miles, 363. LJegenda marginal fora del cospel!.

22. Fracci6 de dinar

V.1.165;P.V.256,b,es trac ta de la mateixa peca. Miles, 363. Llegenda marginal fora del cospell.

23. Fracci6 de dinar

V. 1.165;P.V. 256,b;Miles, 363. Llegenda marginal fora del cospel!.

24. Fracci6 de dinar

V.1.166;P.V.257;Miles,-. Llegenda marginal fora del co spell.

III REIALME DE LLEIDA

Yusuf al-Mudhaff'ar ibn Sulayman (438-459 a.H./I046-1067 dC)

25. Lleida. Dirhem. 439 H. p.:3,15g.

V.1.234;P.V.274,estracta de la mateix a moneda. Miles

Lamina II

26. L1eida. Dirhem. 449 H. les, 456.

27. L1eida. Dirhem. 451 H. les,

28. Lleida. Dirhern. 455 H. Inedit per la seva data.

29. Lleida. Dirhem. 459 H.

p.:4,80g. V. 1.244;P.V. 281, a; Mi-

p.:4,15g. V. 1.246;P.V. 281, b; Mi-

p.: 4,80g. V.; P.V. 281; Miles-.

p.: 5,60g. V. 1.247; P.V. 281, c, es tracta de la mateixa moneda. Miles, -. Perforacions.

30. Lleida. Dirhem. 45 (?)H. p.: 3,15g. V. -;P. V. 281. Miles -. La unitat de la xifra de l'any borrosa.

IV REIALME DE CALATAIUD

Muhammad ibn Sulayman (439-440 a.H./l047-1049 dC)

3l. Fraccio de dinar genda marginal fora del cos pel!.

V REIALME DE DENIA I TORTOSA

V. 1.252;P.V. 289;Miles L1e-

Mundhir ibn Ahmad al-Muqtadir (475-483 a.H./1082-1090 dC)

32. Denia. Dirhem. 475 H.

33. Denia. Dirhem. 475 H.

34. Denia. Dirhem. 475 H. d'adorn

35. Denia. Dirhem. 475 H. perforacions.

36. Denia. Dirhem. 476 H.

37. Denia. Dirhem. 476 H.(?) de I' any borros.

38. Denia. Dirhem. 480 H. perforacions.

39. Denia. Dirhem. 47(?) H.

V. 1.326;P.V. 299,a;Miles, 471. V. 1.326;P.V. 299,a;Miies, 468.

V.1.326;P.V. 299,a;Miies, 469 variant

V.l.326;P.V. 299,a, Miles,470. Dues

V. 1.328;P.V.299,b;Miles, 472. V. 1.328;P.V.299,b.;Miles,472. EI sis

V. 1.333; P.V. 299,f;Miles,483. Dues

V. 1.326-1.335;P.V. 299;Miies,-. Seca i unitat de I 'any no visibles.

40. Deriia. Dirhem. V. 1.326-1335;P.V. 299;Miles Seca i any no visibles.

Sulayrnan ibn Mundhir (483-493 a.H./l 090-1 099 aC)

41. Deni a. Dirhem. 483 H.

42. Denia. Dirhem. 483 H.

V. 1.339;P.V. 302,a; Miles, 486. V. 1.399;P.V. 302,a; Miles, 486.

43. Denia. Dirhem. 484 H.

44. Tortosa. Dirhem. 484 H. V. 1.340;P.V. 302,b; Miles,487-488. V. 1.344;P. V. 302,d. es tracta del mateix exemplar de moneda.Miles

45. Tortosa. Dirhem V. 1.344-1349. P.V. 302.Miles Seca i any no visibles.

46. Tortosa. Dirhem i any no visibles. V. 1.344-1349.P.V. 302.Miles Seca

El

marc

de l'or de Barcelona i Montpeller

(I tambe el de Mallorca, Perpinya i Valencia)

Segons el Manual de mercaderies cataladel segle XIV

1. PELLICER I BRU

PRIMERA PART

Roda elman i torna al born. (Dita catalanai

EL MANUAL

Coincideix amb el manuscrit mim. 4 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona i e l tftol que li correspon es:

Libre de conexenses de spicies e de drogues e de avissaments de p essos, canes e massures de diverses terres

publicat el 1981 amb l'ambigu nom d'EI primer manual hispdnico de Mercaderia (Siglo XIV).I

Bandejant les condicions politiques del titol dones, resta ben cIar que es un manual catala, i parlant solament de les condicions historiques tornarem a assenyalar la manca de rigorositat ex plicita envers les institucions antigues 0 medievals de la peninsula iberica, que patiren les universitats espanyoJes. Aixo n 'es una mostra.

1. Miguel GUAL CAMARENA, EI primer manual h ispdnico de mercaderia (siglo XIV), Premi Menendez Pelayo 1966, Barcelona: CSIC Instituto de Geograffa, Etnologfa e Historia, 1981.

Si el Ilibre de Pegolotti es florenti, el Manual sera catala, de la mateixa manera que de la Tarija veneciana no en diuen pas italiana.

Aclarit aquest punt sense donar-Ii cap mes altra importancia, continuarem amb el que ens ha dut a escriure aquest article de metrologia aplicada a la vista de les dades tan importants que atresora del segle XIV.

El treball de Gual Camarena, es pulcre, sense passar-se, quant a la metrologia. Hi ha molt d'interrogant sense aclarir, perc el mes important d'aquest treball es haver-Io donat a cone ixer.

Estableix cornparances amb 6 manuals: s. XIV Tarija veneciana (65p.), 1385-1386 Praticadatiniana (42 p.), 1396 Saminiato (p.94), 1340 Pegolotti (p. 380), 1440 Uzano (p. 284), 1458 Chiarini (p.169), 1385 Manual catala (folis 131). S'oblida, tal vegada perque no va coneixer-Io del Manual mallorqufn de mercaderfa (Ultimo tercio del siglo xv), que existeix als folis 169-172 del Codex 108, a l'Arxiu Historic de Mallorca, pu blicat I' any 1980-1981,2 ernpero ja don at a cone ixer I' any 1973. De tota manera, M. Gual publica Un manual catalan de mercaderia, 145, l'any 1964.3

DADES MONETARIES I METROLOGIQUES DEL MANUAL

Es un pou dedadesde tota la costa interior mediterrania des del sud de la peninsula iberica fins a Calabria i Sicilia. De la costa exterior des del Marroc (Nifa, Rabat) fins a la Barbaria (Tunis, Tripoli), sense comptar les altres referencies orientals.

S 'hi parla de tot tipus de mesures i monedes i es donen moltes equivalencies per poder fer les equiparacions corresponents.

Nosaltres, a mes a mes, de donar-Ii pas a Iambit numismatic, voldrfem posar I 'accent en que:

a) Es la primera vegada que es coneix l'equivalencia del marc de Barcelona i del marc de MontpelIer, relacionats a mitjan del segle XIV amb dos pesals arabs. EI «rnillares», i el «mitqal» de Tunis, que no es altre que el «rnitqal alrnumini» arab.

2. Antonio Manuel de GUADAN. Comentari o numismatico al manual mallorquin de me rcaderia. (Ulti111 rerc del segle xv. la Part a ACTA NUMISMATICA ruim. X. Barcelona, 1980 p. 97·116. 2a Part a ACTA NUMISMATICA nU111. I I. Barcelona, 1981 p. 197·212. «EI conjunto rotulado como Manual Mollorquin de Merco deria desconocemos si ha sido editado en su totalidad, pero conoce1110S los comentarios redactados por el ya fallecido director del Archivo Hist6rico de Mallorca, don Francisco Sevillano Colom, con destino al I Congreso Internacional de Historia Mediterranea, celebrado en el ana 1973, mientras que el Manual completo estaba destinado a su publicaci6n en el Anuario de Estudios Medievales de la Universidad de Barcelona.»

3. M. GUAL CAMARENA, Un manual catalan de mercaderia 1459. Barcelona: Anuario de Esrudios Medievales, I, 1964.

b) L 'haver estat escrit, si mes no la primera vegada, al segon quart de segle XIV, probablement en ple domini almohade a la Peninsula.

c) Anotar que la major part dels tractes mercantils catalans s'assoleixen amb un mon conegut com la Mediterrania, allargant-se pels extrems amb el Marroc iamb Flandes a l'oest i per l'orient fins a la peninsula arabiga i l'India.

d) Assenyalar que no es detecta cap tipus de cornerc amb Castella, Arago, Portugal i Franca, si exceptuem d'aquesta darrera Sant Genis i Paris; si rnes no, amb aquests comerciants catalans desconeguts fins ara.

e) Remarcar que e195% doperacions de compra-venda de mercaderies es realitzen amb ciutats costaneres, exceptuant I' area del Rossello i Flandes.

f) Quant a la costa africana mes de 19 ciutats son anomenades, corresponent a! Marroc i a Barbaria.

g) Totes les illes de la Mediterrania son visitades: Mallorca, Eivissa, Sardenya, Sicilia, Malta, Creta i Xipre. Sortint del mar Roig se n'anomena una, Socotora, a l 'ocea Indic.

h) S 'hi anoten les duanes de nombrosos articles al port de Tunis, cridant ! 'atencio les paritats de certs parametres metrologies envers Barceloria," que estudiarem.

CORRESPONDENCIES, EQUIVALENCIES I PARITATS DEL MANUAL

El Manual conte XVlIl paragrafs, dels quais n hi ha alaguns que sense cap mena de dubte s 'han de presentar als numismatics i que son els segiients:

§VI, II Si vols saber de les monedes d'aur e d'argent, com son aleyades.

<1> Si vole; saber de les monedes d' aur e d' argent com son aleyades, e;o es a dir de qual ley son e per que es dita aquesta moneda d' aur is d' aytants quirats, e aquesta moneda d' argent ha mesclad' argent ho de coura, e is doblencha.ll <fol.43 r> ho de tern, ho de coura, ho de VIII, 0 de VIllI, 0 de X, 0 de XI diners, ho de mes [hoI da menys mallas ho pugessas, per aquest capitol ho poras entendra.

<2> Primerament d' aur. Les monedes d' aur se deuen aleyar ab argent, co es a saber a mescla ab argent al nombre maior de la ley dell aur es XXIIII quirats, perque quant hom diu aquest aur e s

4. Mario DEL TREPPO, ELs mercaders catal ans i /' exp ans io de La Corona catalano-aragones a al se gl e xv, Barcelona, 1976, p. 21. « ja des de 1281 els catalans tingueren un consolat a Tunis i un altre a Bugia, es a dir, en aquell sector de Barbaria que en certs aspectes es relacionava estretament arnb Alexandria iamb tot el Llevant.»

de XXIIII quirats es aytant dir per aquell aur es bo e fi sens nenguna mescla.

<3> [E} quant hom diu aquest es de XXIIII quirats, es aytant dir aquest ha XXIII parts de aur e la una part, co es la XXIIII, argent. <4> [E} quant hom diu XXIII quirats, en les XXII parts hi a d' aur a les dues d' argent. Encara perteix hom 10 quirat per 1111, e la quarta part del quirat a nom alcaruba car VIfl lliuresfan miller, e pot hom dir aquest aur es de XXI/II quirats menys J<' part, 0 pot hom dir aquest aur es de XXIII quirats /1 </01. 43 v > e I" part ho II parts, segons que y haura mes 0 menys e aixi de les altres parts [ .}tra meytat ho menys perque hom diu de les monedes de aur e d' altre aur en obra ho en vergues aen p essas, d' aytants quirats es Enp ero alguna mescla se troba en I' aur d' aram, perque hom diu aquest aur remat e par millor e no par.

<5> Item si vols saber que valla caruba al preu que la moneda sera venuda, aixi com la dobla es vanuda a XVI sous, prin per cada sou malta e aytant val la part, e deus saber que en la «part» ha 1111 grans

<6> Item si vols saber que vallo gra, prin per cada sou pug essa, e aytant vallo gra, 0 en la dobla XXIIII parts.

ACLARIMENTS

4116/175 GRAMS: 24 34/175 GRAMS 0,194285 GRAMS

<7> Item morabatins veils son a ley de XXI quirats, e altres de XX quirats e pesa lo dret morabatfaXXI quirats

ACLARIMENTS:

20 QUIRATS X 0,194 = 3,88 GRAMS MORABAT!

21 QUIRATS X 0,194 4,08 GRAMS MORABAT!

<8> Item gostas son a XXI quirats, e pessa lo dret e gostas XXVIIII quirats.

AUGUSTALS 0 AGOSTAR.

EL PES QUE D6NA NO ES CORRESPON AMB EL DE LES PECES CONEGUDES (4,35 GRAMS) 29 QUIRATS X 0,194 5,626 GRAMS, ENLLOC DE 4,66 GRAMS TEORICS

QUE SEMBLA QUE HAURIA D'ESSER EL SEU PES REAL.

<9> /1 </01.44 r» Carlins d' or de Cicilia son a XVI quirats, e pesa ha onza de Cicilia.

<10> Prop de Roma son a XXIII quirats, e pesa XXIIII quirats

<11 > DobIes de Mir son a ley de XXIII e mitg e pese de dret pes XXll quirats e II grans e menys pocha cossa. (No creiem que estigui be aquesta [ormulacio)

ACLARIMENTS:

22 QUIRATS 12 GRANS 90 GRANS

[4116/175 X 90]; 96 413/35 GRAMS 4,3714 GRAMS.

<12> Dobles de Rexet son a ley de XXIlI quirats e un quart, pessa de dret pes (sic) XXVII quirats. (XXIV quirats).

ACLARIMENTS:

DOBLA DE RAXET 0 RAXED. (ARRAXID)

<13> Genovins dor son a ley de quirat, e pesa 10 dret genovi XVIIII quirats. (0,194 X 19 3.686 grams)

<14> Bessans d'Acre sens pesas, son a ley de XXV quirats [e las] p essas a XXIIII quirats, e pesa lo dret pes del bassant XXIIII quirats ab las pesas. (0,]94 X 24 4,66 grams)

<15> Bassant vellf de Alexandria es a ley de XXIIII quirats menys un gra, e pesa 10 dret pes de bessant XXIIII quirats.

<16> II <fol 44 v > Bezants blanchs de Xipra, IIJI quirats d' or e pesa 10 dret XXIIII quirats, e.ll romanent del IIII quirats, que son d' or, es tot argent. (0,194 X 24 4,66 grams)

<17> Florins de Florenca son a ley de XXIIII quirats menys I gra e quart, e pesa 10 dret pes XVIIII quirats. (0,194 X 19 3,686 grams)

ACLARTMENTS:

19 QUIRATS X 0,194 3,686 GRAMS

S: EL PES FOS DE 18 QUIRATS X 0,194 3,492 GRAMS I ESTARIA D'ACORD AMB LA TOLERANCIA COM ES VEURA DESPRES.

<18> Scuts de Franca son a ley de scuts nous de Franca, son a ley de realls de Franca e son a la ley de [ ].

<19> Es comenc ament Una dobla teysi (reysi 0 rexsi), efecia (Fes ?) e guarnaxia (Grenada?) de ley de XXII! quirats, e pesa XXlIlI guarofins, e cada garofi pesa IIII grans de [orment, aixi que.s fan en la dita dobla LXXXXVII grans, e segons que val si s' abat per gra. (Vol dir 96 grans)

ACLARTMENTS:

1 DOBLA PESA 24 GARROFINS 0 QUIRATS I CADA GARROF[ 4 GRANS

1 DOBLA PESA 96 CARUBES 0 GRANS DE FORMENT (BLAT)

1 GARROFI 0 QUI RAT 34/175 GRAMS 0,194285 GRAMS

1 CARUBA 0 GRA 17/350 GRAMS 0,0485 714 GRAMS

<20> Item tot bonflori es d' a ley de XXIIII quirats menys I quart, e aquell quart se dona perfradures, e pesa XVIIl guarofins, axi que pesa LXXII grans de jorment, axi que los tersos dellflori son III quirats de dobla, (vol dir VI) per �'o com 10 flori pesa I dobla menys I quart, II <fol 45 r> p erque LXXV dobles pesen C florins.

Aclarirnents:

1 FLORI PESA 18 GARROFINS 0 QUIRATS 0 72 GRANS DE FORMENT (BLAT) 0 DE DOBLA.

1/3 DE FLORi 6 QUIRATS DE DOBLA 0 24 GRANS DE FORMENT. 1/3 DE FLORi = 0,1942857 X 6 = 1,1657 GRAMS

1 FLORi 1,1657 X 3 3,497 GRAMS

1 DOBLA = 3,497 X 4/3 = 4,66 GRAMS

<21> Item tis cert que un rotoll borbaresch entren XVI dobles elI tersos de dobla de Ray, (vol dir CXVI e II tersos) c' es aXI que en lo quintar, que son C rotolls, entren X milia DCLXVI en terses de dobles. (vol dir XI milia DCLXVI i II tercos de dobles).

ACLARIMENTS:

510 G: 1162/3 4 13/35 G 4,3714 G.

1 QUINTAR 51 QUILOS; 51000 G : 4 13/35 116662/3 DOBLES

<22> Item es cert que Lxxv dobles de pes pesan C florins. ax[ que III dobles pes de 4 florins. axi que entren en lo dit quintar barbaresch XIII milia CCCXXIII e mitg. (Vol dir 13,3331/3).

ACLARIMENTS:

100 DOBLES UN ROTOL 466 2/7 GRAMS, 0 DOS MARCS.

100 FLORINS = [4662/7 X 75] : 100 = 349,7 GRAMS, 0 SIA UNA LLiURA DE 12

UNCES DE MARC (P.ARAOO).

3 DOBLES 4 FLORINS; [3 X 4116/175] : 4 387/175

PESARA UN FLORi 3,497142857 GRAMS EN NOMBRES DECIMALS

FLORINS 13,333 1/3 X 3,49714 46628 G. EL QUINTAR ERBERESC.

DOBLES = 10,000 X 4,662857 46628 G. EL QUINTAR BERBERESC.

MES ENDAVANT (ANY 1406) EL CANVI ESDEVINDRA, A CASTELLA, 3:5.5

<23> Item per lo [lori han LXXII grans, pots fer compte que valen XVIII sous de manuts, vallo gra III diners, e a larga moneda vallo gra a raho de XXIIII sous, val IIII diners.

ACLARIMENTS:

MONEDA DE 72 GRANS VAL 72 X3 216 DINERS 018 SOUS

MONEDA DE 96 GRANS VAL = 96 X 3 = 288 DINERS 0 24 sous)

MONEDA DE 96 GRANS VAL 72 X 4 288 DINERS 024 sous)

EL PES D'UN GRA DEL FLORi 3871175:72 17/350 GRAMS

EL PES D'UN GRA DE LA DOBLA 4116/175: 96 17/350 GRAMS 17/350 0,048571 GRAMS UN MARC 4800 GRANS6

<24> Item pesa la dobla LXXXXVI grans. E si val de manut XXIIII sous, vallo gra III diners, e XXII sous de largua moneda val III diners.

5. Fray LlclNIANo SAEZ, Demostracionhistoru:a del verdadero valor de todas las moneda s que corrian en Castilla durante el reynado del senor don Enrique Ill, Madrid, 1796, p. 203.

6. loan Arphe DE VILLAFANE, Qvilatador dela plata, oro y piedras, Valladolid, 1572, p. 21-22 «Est o es para entendimiento del marco: porque pesas hiz iero a parte para el oro, a las quales dieron quinze figuras, en esta manera. La primera es de 50 castellanos 0 400 tomines 04800 granos y tiene vn marco La oetaua es de I castellano 0 8 tomines 0 96 granos »

ACLARIMENTS:

24 sous X 12 = 288 DINERS: 96 GRANS = 3 DINERS EL GRA. II <fol. 45 v> Asf mostrarem la ley de l' argent e la mescla que s' i fa. <25> Lo nombre magor de la ley es dit de Xll diners, e aytant vol dir aquest argent de XlI diners que es bo efi, que pot esser millor, e ax!pertexse la ley per 1 diner entro ha Xll, he encara per malla, per pugessa, ara perteix per 1 diner per XXIIII grans, e ax! trobaras la ley: pot hom fer 24 parts de I diner, e la part es apallada gra ho argent. <26> Encara quant hom diu aquest argent te 1111 grans ho 1I11 argents, vol aytant dir com aquell argent <t> e mescla d' aram, e aytant com es 1111, XXIIII quirats es una part de I diner, la qual part es 10 dotze de la ley, he aytall argent es tengut per bo e per [i, a jatsia que tenga aytant com dit avem e la mescla dell II <fol.46 r> coura aytant es pocha cosa, que no es menys pressat. Equant hom diu aquest argent [es] XII menys pugesa es XII menys quarta, e per qo com pugessa es quarta part de diner, ho encara XII diners menys VI grans, so quart de XXIIII, per si es dit de XII menys VI grans, ho de XII menys quarta; tot es una cossa com l' altre, e axi deus pendra la I" cossa com I' altre, e si be los noms son dits en diversas maneras, es aytant dir en la mescla ho en XII 10 quart de XII 10 coura.

<27> E si es dit argent ho moneda e <s> de XI diners e malla, aytant es a dir que las XI parts son d' argent e la miga de coure; e si es dit que de XI diners, es la XI part del argent e la una, qo es la XII, es de coure e d' aram, e axf de les altres entre a la una.

<28> II <fol.46 v> Si vols saber de las monedas qui.s s' apel.lan doblenquas qual part hi a d' argent e quail d' aram. sapias que de XII parts II parts son d' argent e las X de coure; e aquella qui.s apellan tern, les III parts hi ha d' argent e las Villi d' aram; e aquella qui.s arella sanar, ha una part d' argent he XI d' aram.

<29> E aquella qui.s apella coern ha las III{/) parts d' argent e las VIII de coure e d' aram, e ax! de les altres entro ha XII; e si mallas ho pugessas hi a mes 0 menys, pots-ho iutgar e antendre segons demunt avem dit de I tro a XII; per aquesta manera deus comptar e antendra que las monedas son aleyades e pots saber que val mes una moneda que altre, mes ho menys. Enpero la valor de mes ho de menys de I altre cove seber apres la ley de que es 10 pes, co es a saber de la una e de La II <jol. 47 r> altra quantes n' entren en lomarch, axi a saber 10 pes de la ley, p oras saber e trobar com es la una e I' altre de valor de mes ho de menys.

Argent monedat

<30> Si vols saber d' argent monedat hoha monedar, en pesse ho en vergas, ho en obres, ho en monedas, ho en boca.]i ho no fi, que valra 10

march d' argentfi, <si> argentfi es, aixi com demunt avem dit, compre.ll perfi e sifi no lis sapias de qual ley es e compre.l per aquell que lis: posem que sia d' argent de X diners arg ent fi, e vol saber que vall arg entfi; posem que argentfi val LX sous 10 march, prin per cada sou I diner, que valen LX diners, e aytant vallo diner d' aquell argent; II <lol. 47 v > donchs si I' argent lis de X diners, contam X vagades V sous que valen L sous, donchs L sous vallo march d' aquell argent.

D' aquesta manera pots comtar segons que l' argent sera de ley de XlI entro a Vll.

<31> Item posem que sia basso, so lis basonal de lev de [[1 diners e argent ii. e vole saber que val 10 march a la rao demunt dita, contan per III vagades V sous, que son XV sous, donchs XV sous vallo march de quell baco

E axi de les altres

ACLARIMENTS:

Trobern diverses definicions del fi del rnetall i ens crida l'atenci6 que l'exernple de la <basonall a> esta aplicat a 3 diners d'argent, del qual se'n podria desprendre que la <basonalla> era un tipus de rnoneda i no d'aleaci6.

(Vlll, 67) 'Sepias qu.ell march de Barchinona lis magor que aquell de Xipra, III per centanar, tot argent e bosonada se venen en Xipra (aJ march'

ACLARIMENTS:

(233 1/7X97): 100 = 226 26/175 GRAMS EL MARC DE XIPRE. DE TOTA MANERA ES CORRESPON AMB EL PER[ODE HISTORIC DE LA MONEDA DE TERN BARCELONINS SEGLES XIII I XIV, D' ACORD AMB AQUEST TEXT DE 1343: (Concedirnus quod possitis facere rnonetarn sive bossonoyarn, billonurn vel balssonoyarn quarnlibet")

SENSE ESTABLlR, EMPERO, L' AUATGE, EN CAR A QUE LA MONEDA DEL TEMPS ERA DE TERN.

7. F.MATEU LLOPIS, Glosario Hisp anico de Numismatica Barcelona, 1946, p. 12. «AUGUSTAL o AGOSTAR Moned a de oro de Federico /I de Sicilia t l 190-1250) acunada en Brindi s» Ph. Grierson, Monnaies du moyen age, Friburg, 1976, p. 167. «L' or de ces pieces nest qu'd 20112 c arat s, comm e celui de I' hyp erp ere byzanti n classi que et elies p ese nt 5.32 g. avant etefroppes a 60

EL MANUAL CATAVi ENS DONA <BAC;:O>, <BASSO>, <BASONAL> I <BOSONADA> COM A NOMS D' AQUEST TIPUS DE MONEDA.

Lley de monedes

<32> Item tonas d' argent s6n a ley de XI diners malla.

<33> Tonas del rey Carles s6n a ley de XI diners malla.

<34> Genovins d' argent s6n a ley de Xl diners malla.

<35> Parausius d' argent s6n a ley de X diners malla.

<36> Florins d' argent s6n a ley de X diners malla.

<37> Tonas d' argent s6n a ley de X diners malla.

<38> Luqueras d' argent s6n a ley de diner e malla.

II <fol. 48 r> Aco es la ley del argent e la mescla que s'ifa

<39> Tripulats d' argent s6n a ley de X diners malla.

<40> Darams soldadins s6n a ley de X diners malla.

<41> Darams de Turquia s6n a ley de X diners malla.

<42> Carlins d' Anglaterra s6n a ley de XI diners.

<43> Carlins d' Arminia s6n a ley de X diners malla.

<44> Venecians veils d'argent son a ley de X diners malla.

<45> Doblas grosas castallanas s6n a ley de Xl diners malla.

<46> Carlins d' argent cicilians s6n a ley de XI diners.

<47> Realls d' argent de Malorca <son> a ley de XI diners.

<48> Alfonsins d' argent de Serdenya s6n a ley de Xl diners.

<49> Barchenesos d' argent son a ley de Xl diners.

De mesclar quatre maneras d'aur, quant sera La lley

<50> Si tu as quatre maneras d' aur, quell <fol. 48 \I> no sia tot de una ley, posem que ni aia de III marchs, que sia a XII quirats de ley, e puyes II marchs que sia a ley de [XV] quirats, e III! marchs que sia a ley de XX quirats, e puyes altres III! marchs que sia a ley de XXI quirat <s», e io vull-o fondre tot ensems, he vult saber quant m' axira de ley p erque si tu ho vols saber tu scriuras axi: puyes sumaras los III marchs que s6n donchas XII es 10 pertidor, e puxes diras per los III marchs qui s6n primes III vagades XIIfan XXXVI, axi com veus, e puxes per altres I! vagades XV, que fan XXX, e posa-u, e puxes per l' altre III! vegades XX, que fan LXXX, la livre siciliennes.» M. Crusafont i Sabater, Acufiaciones de la Corona catalano-aragone sa opcit., p. IV, 110, ens d6na per a la branca de Sicflia, a nom de Frederic III (1296-1337) que s6n els que s'anomenen al Manual, un pes de 4,32 grams, una mica curt per arribar al de les dobJes de 4,66. En canvi, estan en linia arnb les dobles de Raxed (arraxid) d'aquest mateix pes de 4,32 grams.

e puses per l' altre IlII vagades XXI, que fan LXXXllll, e posa-u, e sumarho as tot CCXXX quirats, e puxes perteix hom per 13, qui tis pertidor, e vencen XVll quirats e VlIlI" XllI'" de quirat, que tis II <fol 49 t> de ley, aquell aur tis cert, perque membre totavia a montiplicar la cantitat contra La Ley de La cantitat 10 pertidor, ax! com veus is feta:

XII quirats

XV qui rats

XX quirats

XXI quirats

III marchs...... XXXVI quirats

II marchs..... XXX quirats

IIII marchs..... LXXX quirats

IIII marchs..... LXXXIIII quirats

230 : 13 17,09 quirats

Lo nom de las doblas e de aquella moneda

<51> Prenem nom dels lochs no son fetes, ax! com de Morochs, e de Fes, e de Tunic, e d' altres lochs e dell senyor qui las fa, en general del Mir e dell Raxet son apalladas, e las damesson d' aurlI <fo.49 v > e de XXllI quirats ensus, si dons contraJetes no son per malvats homenes ; encara diuen que les dobles se troban moltas e mig as e de quarts, axi com apar per les terres.

Dobla de Mir

<52> [D[obla de Mir deu pesar dretament VI quirats, dels quirats que son XXXVll (i mig) milaressos una onsa, axi com demunta havem dit, e VI quirats son III miLaresos de XVllllo menys quarta la onza, donchs si lli milaresos pesa dobla CL milaresos entren al march de MontDaller: encara se perteix 10 quirat del aur per llll parts, e la part es apallada caruba, donchs si una part tis part e pese IlII carubas, e una (sic) milares e VlII carubes, e si III milaresos ha en 10 dobla XXIllI carubes, pesa la dita dobla caruba, que es nom part tis pes de gra e de garofi, ancara se p erteix per la caruball cjot. 50> per IlII parts e la part es apellada gra, donchs en XXIlll carubas que son en Ia dobla ha LXXXXVI grans. Per aquesta manera de parts pots comptar tota moneda <que> sera vista.

Donchs L dobles de Mir entren en 10 march, veges quantes dobles de Raxet hi entraran, segons la rao demunt dita: io dich que son LI dobles e caruba.

ACLARIMENTS:

1 UN<;:A DE MARC (233 1/7 : 8) = 29 1/7 GRAMS

29 1/7: 37 1/2

136/175=0,7771428571 GRAMS.s

8. Aquest parametre es el que apareix al Repartimiento de Comares com a «quib ir»i la seva meirat de 0,388 grams com a «dinero». 10 monedes d'aquestes conformen un «Pesante» 0 «dinar de plata», de 3,88 grams.

1 DOBLA PESA 24 QUIRATS

1 DOBLA PES A 3 MILLARESOS; 4116/175:3 1 97/175

1 MILLARES PESA 8 QUIRATS = 1 97/175 = 1,554285 GRAMS

1 MARC PESA 97/175XI50=233 1/7 GRAMS 233,142857 GRAMS

EL MARC DE MONTPELLER PESA 150 MILLARESOS 233 1/7 GRAMS

50 DOBLES DE L' AMIR=1 MARC DE MONTPELLER

4 116/175X50=233 1/7 GRAMS=233,142857 GRAMS

EL MARC DE MONTPELLER PESA 50 DOBLES=233 1/7 GRAMS

<53> Si vols saber que valla caruba a lo gra del aur, sapias que valla dobla, e prin per cascun sou que la dobla valra, pren una malta, e aytant valra la caruba. E si vole saber que vallo gra, posem que La doble valeg a XVI sous e XVI vagadas I" malta son VIII diners, donchs si lacaruba vaL VIII diners, car XXIIII carubes a en la dobla, e pots dir XXIIII (carubes per) VIII diners valen XVI sous, en la caruba a XVI (sic) IIIl grans, en la dobla ha LXXXXVI grans; e vols saber que val lo gra, prin pugesa// <fol.50 v.> per sou e XVI migas pugesas valen II diners, vallo gra donchs LXXXXVI vegades II diners, valen XVI sous. Donchs cert per aquesta raho ho manera paras comptar que valla caruba e 10 gra lo preu de la dobla.

ACLARIMENTS:

UNA DOBLA 24 KARUBESX8DINERS 192 DINERS 0 16 sous.

24 KARUBES X 4 GRANS 96 GRANS X 2 DINERS 192 DINERS

UNA DOBLA D'OR 16 SOUS DE DINERS 0 192 DINERS.

4 116/175X12 55 167/175: 192 DINERS 51/175 GRAMS

51/175 0,291428 GRAMS D' ARGENT EL DINER

(ELDINER DE TERN PESARA TEORICAMENT 0,291428X4 1,165 GRAMS)

UN MARC 50 DOBLES X 16 sous 800 sous: 20 sous 40 LLlURES DE DINERS, EL MARC DE DOBLES. CANVI 1: 12.

Segons un document de I 'any 1356: D'altra banda es cert que, en temps de Pere III s'obtenia or africa a bon preu, com ho demostra un document del 1356 on es veu que el marc d or <de dobles> val 39 lliures, mentre que I' or fi adquirit al mercat val q O lliures i 10 sous.?

Corroborant la veritat de la cotitzaci6 del Manual que deu desser molt proper a aquesta data.

<54> Direm dels miLaressos qui es moneda sarahinesca, la qual corre generalment per totes les terres dels sarains, car cascunes dels sarains que non (sic) alguna ne fan a la lur terra, aXI com los cristians princeps

9. M.CRusAFONT I SABATER, Barcelona i la moneda catalana, Barcelona, 1989, p. 156.

fan moneda en lur terra; e posem que 10 milares es dit que sia moneda d' argent, e no son tots pas d' argent, si ans n' i a que son aleyats en diverses leys, per (,;0 tis bo que qui en las terras us sara, que conega los milaresos de quina ley seran, ne de qual pes, axi com cristians fan mallas, que sian meytat de diner, e pug essa, que tis meytal de malla e tis quart de diner, axi sarains fan quiratJl <fol 51 v> qui tis [malla], quarta qui tis quart de [malla], e caruba, qui es [miga] quarta, so tis la VIlla part, axi com xristians jan de sou XII diners, e axi sarains fan de X milaressos I bezant, donques X milaressos fan I bezant.

ACLARIMENTS:

(RESULTA ADIENT ACLARIR QUE EL PES DE LA PUGESA CORRESPON EN AQUEST

MOMENT AL DE LA PLATA QUE CONTE UN DINER DE TERN)

L'EXPLICACIO QUE VA A CONTINUACrO ES REALMENT INTERESANT. MENTRE

EXPLTCA QUE EL SOU DE 12 DINERS ES LA UNITAT SUPERIORDEL SISTEMA CRISTIA, EL BESANT ES LA UNITAT SUPERIOR DELS SARRAINS I AQUESTA CONTE 10 MILLARESOS. ANTERIORMENT < 16> BEZANTS BLANCHS DE XIPRA, IIII QUIRATS D' OR E PESA LO

DRET XXIIII QUIRATS, E.LL ROMANENT DEL III QUIRATS, QUE SON D'OR, ES TOT ARGENT. (PESARA EN TOTAL 24 X 0,194 4,66 GRAMS): UN MILLARES PESA, 1,55 G. D' ARGENT.

1 BESANT AMB 4 QUIRATS D'OR CONTINDRA: 4/24 DE PES 0,77666 G

BESANT AMB 20 QUTRATS DE PLATA : 20/24 DE PES 3,88333 G

OR 0,77666 X 12 PLATA 3,88333 G

TOTAL 9,31992 G, DE PLATA 3,8833 G, DE PLATA 13,20325 G, DE PLATA

MOLT A LA VORA DELS 15,5 GRAMS QUE PESARlEN PERO AMB UN CONTINGUT DEL 85% DE PLATA APROXIMADAMENT (10 DINERS).10

10. Per al MILLARES vegeu F. MATEU I LLOPIS, Glosario Hispanico de Numismatica, Barcelona, 1946, p. 132-133 i tarnbe Marc BOMPAIR, «Les ateliers de Melgueil, Cahors et Rodez d' apres les sources ecrites», Tresors et Emissions Monetaires du Languedoc et de Gascogne (XIle et XUre s iecle ), Tolosa, 1987, p. 26/7, ernpero per les ordres d'encunyaci6 de millareses caillegir Joaquim BOTET I Srso, «Nota sabre I' encunyacio de monedes ardbigues pel rey Don Jaume», Barcelona, 1911.

CORRESPONDENCIA TUNIS-BARCELONA

I com a reculld'indubtable valor metrologic la Rublica de pessos e mesuras de Tunis, com responen a pesos e mesuras de Barchinona que la trobem al paragraf seguent i conte les equivalencies del Marc de Barcelona ambel metecal «almumini» de Tuni:

§ XV. Comerc de Tunis e Barchinona

<98> [PJrimo en Tunis no ha sino una manera de quintar, respon 10 dit «quintan> al «quintan> e XX lliures de Barchinona; en 10 dit «quintar » a C «rotolls» e respon lo dit «rotoll» a I lliura III onzes de Barchinona; emp ero manque-se un poch.

ACLARIMENTS:

1 LLIURA + 3 UNCES 15 UNCES x 34 G 510 GRAMS

1 ROTOL DE TUNIS 15 UNCES DE BARCELONA

100 ROTOLS = 1500 UNCES DE BARCELONA 51 QUILOS

<99> Item en lo dit rotoll a XVI onzes e respon la dita onza a una «onza» de march de BarceLona.

ACLARIMENTS:

UN ROTOL DE 16 UNCES DE MARC DE BARCELONA PESARA 466 2/7 GR

I SERA UNA LLIURA DE MARC DE 16 UNCES. ALTRA EXPLICACIO NO SERIA CORRECTA.

<100> Item mes en Tunis a una manera de pes que es dit «matquall», e respon lo «centenar» de tqualls a pes emarch de Barchinona, a II marchs.

ACLARIMENTS:

AQUEST CENTENAR DE MITQALS COMPOSA UN ROTOL ARAB DE 466 2/7 G QUE AL MATEIX TEMPS SON 2 MARCS DE BARCELONA.

L' ARTICLE <100> ENS DIU EXACTAMENT UE EL «MITQAL» CONEGUT PER ALMUMINI o MUMINI) CAP EXACTAMENT 50 VEGADES DINS DEL MARC DE BARCELONA. A TRIpOLI QUEDA CONSTANCIA QUE A PRINCIPI DE SEGLE EL PES OFICIAL PER PESAR L'OR TREVALLAT, ENCARA ERA EL «MlTCAL MUMINI» DE 4,665 G.II 4 116/175 X 50 233 1/7 GRAMS

Aquesta sera laprimera vegada que es trobi escrita una equivalencia del marc que cornenca usant-se a Castella el seglexi i el XIII s'accepta a la Corona catalano-aragonesa per ales encunyacions de moneda i aixo succeiex a mitjan del segJe XIV.

11. A. TORRENTS MONNER, Monedas pesos y medidas Barcelona, 1915, p. 191-192. A. Guislain Lemale,Monnaies, poids et usages commerciaux de to us les eraIS du monde deux ierne edition, Parts, Le Havre 1875, p. 328 iss. «Dans Ie commerce des meraux preci eux I'once se divise en 6 2/3 meticals mumini it 24 kharoubas. Le meticalmumini sert it peser l'or ouvre (4 116/175

SEGONA PART

INTRODUCCIO

Segons l'Ordenament de Xeres de l'any 1268, un «morabati» 0 dinar almoravit era la 1/60ena part del marc de Colonia i les Corts d' Alcala de 1348, van disposar-ne, que per conjuminar la uniformitat de pesals i mesures al regne, sacceptes el marc de Colonia pel control de l'or, plata i billo.12 D'altra banda, tarnbe coneixem que el marc castella va dividir-se en 50 castellans, 13 igualant aixf el pes de les dobles castellanes amb la nova moneda d' or almohade, que circula tan dilatadament.!"

Aleshores, poc ens costara d'acceptar que 6 «maravedis» = 5 dobles o «caste.llanos». L'iinica dificultat rau en saber el vertader pes d'aquest marc que essent en origen el de Colonia, va esdevenir, tant a Castella com a Portugal, feble, per raons encara no conegudes.Certament, perc, tots els pesos que s' acorden amb el marc de Colonia castella son mes aviat febles i probablement calculats modernrnaent." Les dades aillades que ens arriben d' aquest marc, del segle XIV i fins i tot de primeries del xv, corresponen a una metrologia i a una talla de «rnercat», es a dir, al mateix pes de la moneda circulant, que era i certament important, I 'arab 0 de patro arab: primer el «rnorabatf» i a continuacio la «dobla», tambe el «rnillares». Recordarem que l or il argen t tenien unes divisions de pes diferents a Castella, pero no succeiex aixi a l ambit de la Corona aragonesa 0 catalano-aragonesa.

grams); Ie metical aghis qui ser a peser I'or en poudre (4,08 grams); Ie metical egdezi (4,25 grams). Les notes de pes entre parentesi son de l'articulista. Horace DOURSTHER, Dictionnaire universe! des poids et mesures anciens et mo dernes, Amsterdam, 1840. (3a edi. 1976).283. METECAL: Alger en Afrique, 24 karoubes 4,665 grammes; Bagdad et Bassora en Turquie, I 1/2 drachme 4,665; Mohka en Arabie, 1 1/2 coffala 24 carats 4,665 grams; Tripoli -de- Barbarie. Le metikel mumini, usite pour I'or ouvre 24 kharoubas 4,665 grammes.

12. MATEU 1 LLOPIS, opcit., Barcelona, 1946, p. 121. Sota Marco de Castilla i Marco de Colonia.

13. loan Arphe DE VILLAFANE, Qvilatador dela plata, oro y piedras, Valladolid, 1572, p. 3 i S5.; 21 iss.

14. Fray Liciniano SAEZ, op cit., Madrid, 1976, p. 202 iss. «EI de treinta y seis maravedis no consta por las Escrituras, pero se sabe que Ie tuvo la Dobla castellana, y esto basta para que se de tam bien a la Morisca, en atencion a que las leyes igualan las DobIas Moriscas a las castellanas, como afirma el sumo lurisconsulto Don Diego de Covarrubias ».

15. MATEU I LLOPIS 1974, op cit., p. 427, «229,456 Ebengreuth Guilhiermoz; 230,0465 Botet; 230,348 Schriitter; 232,6423 Campos».

S'han acordat diversitat de pesos per a aquest i d'altres mares medievals: Guilliermoz, Botet i Siso, Mateu i Llopis, Pio Bertran, en sengles treballs, i potser d' altres que no recordem en aquest moment, han escrit ultra aquests mares partint de suposits mes 0 menys correctes."

L'estudi de P. Beltran," acuradissim, sobre la pila de pesses de l'Institut Valencia de Don Juan, deuria d'aplicar-se solament al pes del marc de plata, ja que per a I' or hi havia pesals ben diferenciats; si mes no, a Valencia, seguint a Mateu i Llopis se'n coneixien diversos pels documents de primeries del segle xv. 18

D'altra banda, resta prou clar que aquesta pila medieval es refereix tambe ala lliura mercadera de Barcelona i no dona pas cap sensacio d' estar preparada per a pesar I 'or, encara que aquesta sigui una impressio particular i per tant, potser, ala vegada, subjectiva. Botet i Siso se n'adona de la importancia del pes, 0 dit d' altra manera, de la metrologia monetaria i estudia aquest apartat amb prou perfeccionament, 19 trasladant-ho de Salat majoritariament'? i tambe d'altres; llastima que les dades que prenen tots a I' origen son equivocades 0 mal cornencades, en partir de la tall a del florf per arribar al pes del marc. Per exemple: el mateix Botet i Siso accepta les dades de Guilhiermoz que adjudica al marc de Barcelona (marc dels argenters) un pes teoric de 271,9476 grams 00 unces romanes 272 grams), ernpero, partint dels pesos moderns li acorden un pes variable de 266,6 a 267,3, i al marc de Barcelona el de 237,32 grams" parametres impossibles d' aplicar quan es fan els calculs amb monedes dels segles XIII/ XIV/XV, 0 anteriors. Aleshores, amb el pes de la lliura de Barcelona succeeix el mateix: se li acorda un pes de 400,025 grams que historicament correspondria al segle XVIlI/XIX, 0 potser abans, i el trasplanten al XIV sense cap rubor, malmetent tots els calculs.

16. J. PELLlCER I BRU, «La introducci6 del marc reial de Barcelona a Sardenya», Acta Numismatica. 1, Barcelona, 1971, p. 141/156. J. Pellicer i Bru, Metrologia Com tal, Barcelona, Symposium Numismdtico de Barcelona. I, 1979, p. 261-311.

17. Pio BELTRAN VILLAGRASA, lniro duccion at estudio de las monedasmedievales hispanocristianas desde la invasion de los drabes en 711. Madrid. Numisma, 1963, mim. 60, p. 9-50.

18. MATEU I LLOPIS 1974, op. cii., p. 415 iss.

19. JOAQUIM BOTET I SISO, Les monedes catalanes, vol. 11, Barcelona, 1909, p. 10-23.

20. Josef SALAT, Tratado de las monee/as labradas en el principado de Cataluiia con inst rument os justificativos Barcelona, 1818, vol. II, p. 136-7. Doc. XCVI. «Noticia del peso del oro y de 1a plata de Cataluiia conforme un C6dice manuscrito del Real Archivo de 1a Corona de Arag6n de Barcelona».

21. BOTET I SISO, op. cit., vol. II, p. 15 iss.

Si shagues observat que la lliura mallorquina servava eneara a la fi del XIX un pes de 407 grams i que la lliura mereadera del Rossell6, el segle XIX servava tambe un pes molt a la vora dels 408 grams, tal vegada s 'hagues aprofundit mes en el pes de la !liura mereadera eatalana; malgrat que, en les anotaeions, Botet presenta una lliura tendera de 408,330 grams (del pes del qual no sen parla mes) i un flori de 3,49 grams, segueix Colson amb la talla, situaei6 que es el punt de partida d 'un greu error metrclogic, com sembla, i que intentarem aclarir despres.

Parlarem, dones, dels veIls parametres del MARC DE COLONIA, del MARC DE L'OR, del MARC I EL MILLARES, del FLORI I LA DOBLA, i del FLORI I ELS TORNESOS per finir amb uns RAONAMENTS HISTORICO-NUMISMA.TICS, com a eonsideraeions finals.

EL MARC DE COLONIA

Darrerament el belga Ghyssens" ha fet un nou estudi de les dades eonegudes del marc de Colonia, hi llegim:

Or, comme l'a dernontreL. Blancard se fondant sur les dires de Pegolotti, le marc de Cologne se situait deja a 233 g environ au debut du XIV siecle. Pegolotti dit clairernent que le marc d'or de Bruges, qui est identique au marc de Paris, fait a Londres 8 onces 8 esterlins au poids de la Tour, soit les 168/160 ou 21/20. Comme les mares de Londres et de Cologne sont identiques, l'un et I'autre pesent les 20/21 de 244,7529 ou 233,098 g. Te l le est la demonstration de L. Blancard (Sur les poids des anciennes provinces belges, dans RBN, LIV, 1898, pp. 62/5)23

Ara, mitjaneant el Manual catala trobem una equivalencia amb el meteeal de Tunis que ens proporeiona un marc teoric de 233,1428 grams, (233 1/7 grams, partint d'un meteeal arab de 4 116/175 grams l" dada que servarem amb la de Pegolotti de 233,098 grams per al marc de Colonia, que era el mateix que s'emprava a Castella, ja que l'any 1261 s'enviava a Toledo, des de Sevilla, un marc al qual anomenaven alfonsf 0 de Colonia."

22. J. GHYSSENS, «Quelques mesures de poids du Moyen-Age pour I'or et l'argent».Revue beige de numismatique et de sigillograp hie. CXXXII - 1986, Brusselles, p. 55-82; p. 69. [Debera leerse tam bien aunque el marco de Montpelier s610 este relacionado con el de La Rochelle, Limoges y Toulouse, a Marc Bompaire.] «Uri livre de changeur Languedocien du milieu du XIV S.» Revue numismatique, VI Serie-Tome xxix-An nee 1987, p. 118-183 i especialment les p. 180-3.

23. Pel pes del marc de Paris vegeu Louis BLANCARD «La Pile de Charlemagne». Annuaire de la societe numismatique 1887, p. 595-639.

24. J.PELLICER I BRU, Ai-andalus. Las fuentes i La numismatica, Barcelona, 1988, p. 37, 38, 74,75.

25. F.MATEu I LLOPJS, «Acerca de los marcos de los paises de la Corona de Arag6n y, en especial, del de Valencia», NVMISMA 120-131, Madrid 1974, p. 397-428; p.40!. «Alfonso X de Castilla, segun escribe Argiiello en su Memoria sobre el valor de las monedas de Don alfonso el Sabia, des de Sevilla, a 7 de marzo del afio 1261 (era de 1299) envi6 a Toledo el marco que llam6 alfonsi a de Colonia, que constaba de ocho onzas y media, cuarta y ochava, para el peso de los metales preciosos oro y plata, mandando que en una libra contasen dos marcos».

El «Towemark», 0 marc de la Torre de Londres, esta considerat que te un pes entre 233,275 grams, molt a la vora del teoric de 233,142 grams;" o 233,09 grams d'acord amb L.Blancard. Si els calculs els establim amb un marc de Paris arrodonit a 244,8 grams, (diferencia de 0,0471 grams amb L. Blancard) obtindrem el mateix pes del marc de MontpelIer, Perpinya i Barcelona. Es a dir, el de 233,1428 grams (diferencia de 0,0448 grams tambe amb L. Blancard); d'una lliura de Barcelona de 408 grams i d'un marc dels argenters de 272 grams; el qual, a mes a mes de deixar-nos treballar amb trencats, podria demostrar que estern treballant amb dades teoriques absolutes, 0 amb equivalencies absolutes, si es prefereix aixf. Es a dir, que tant el marc de Paris, com el marc dels argenters i la lliura, ambd6s catalans, tenen un denominador cornu que es I 'unca romana. Situaci6 que no es correspon amb el marc de Colonia 0 Castella," Barcelona, Mallorca, MontpelIer, Perpinya 0 Valencia, etc., 0 el «Towemark» de Londres, d origen arab.

MARC DE L'OR DE BARCELONA, MALLORCA, MONTPELLER, PERPINYA I VALENCIA

GRAMS

MARC DE PARIS

MARC ARGENTERS

LLlURA BARCELONA

2444//5 272 408

MARC DE L'OR: 233 1/7

L'entesa maternatica de l 'unca mercadera de Barcelona amb lunca de marc de Barcelona per tant de Mallorca, Montpeller, Perpinya i Valencia ve de mes enrera. Pensem que, un «rnitqal» de Bagdad pesa 4,08 gramsel «ratl» 408 grams-, el «mitqal» de la Meca pesa 4 116/175 grams i per tant el «ratl» pesara 466 2/7 grams, el doble que el marc de I 'or. Be, la nostra recerca es dirigeix especialment al marc de l' or del segle XIV,

26. Friedrich FRHR; v. SCHRbTTER, wonerbuch der munzkunde, Berlin, 1970, p. 371-374.

27. Joseph GARCiA CAVALLERO, Breve Cotejo, y Valance de las Pesas y Medidas, etc., Madrid, 1731. p. 108. «Muchos alios estuvo guardado en el Archivo de la Ciudad de Burgos el Marco de Colonia, y con el transcurso del tiempo se olvid6 su nombre, y se vino a llamar Marco de Burgos, y tarnbien Marco caste llano».

eneara que sovint les dades siguin a vegades mal interpretades. Eneara avui, despres de la gran quantitat de bibliografia de que disposem podem Ilegir, eertament, parametres verament badoquejadors."

La mitjana dels pesosque eoneixem seria la seguent:

Mare de Londres 233,275 grams

Mare de Pegolotti 233,098 id.

Mare Manual Catala 233,142 id.

Mare de Beltran 233,333 [d.

Mitjana: 233,212 grams

quantitat, totes elles, aeeeptables iamb una desviaei6 poe important de la teorica que nosaltres treballem de233 1/7 grams.

Duplessy, intentaraesbrinar la eireulaei6 de moneda araba al segle XIII29:

merne tre s abondante, elle ne prouverait d'ailleurs pas pour autant une dependence econornique a legard des pays musulmanes. La forte valeur de ces especes ne permettait pas, a-t-on dit, leur emploi pour les payements courants; mais la merne remarque peut alors s'appliquer aux monnaies royales: en 1268, l'ecu d'or valait 10 sous toumois, le «marabotin» 8 sous 1 denier et la «masmodina» 5 sous.

Vegeu, dones, eom, ben aviat, s'equipara un escut d'or a dues «rnasmodines» de 2 58/175 grams (2,331428 grams) 0 una dobla de 4 116/ 175 grams (4,662857) i el que es mes important, que ens estan demostrant que la moneda d'or que dominava econornicament i metrologicarnent en aquells moments era I' arab; per tant, els pesals que es feien servir, devien de ser f'orcosament caleats dels arabs per tal d' efeetuar un control correcte; tant del corrent eirculatori de moneda arab, com de les encunyaeions fetes a casa, si el ponderal propi no eoineidia maternaticament ambel forani, circumstancia molt versemblant per a algunes arees " que encara podien estar subjectes a un sistema metrologic roma, postrorna 0 propi ."

28. D. VANGROENWEGHE, T. GELDOF, Pondera Medicinalia, Burgos, 1989, p. 43. Diuen que el marc de Colonia (new mark) de 233,56 g, i el marc de Londres de 233,276 g, apareixen al segle xv quan ja es coneixen dades molt anteriors, com hem vist.

29. J. DUPLESSY, La circulation des Monnaies Arabes en Europe Occidentale du VIlle. au XfIIc. siecle. RN, 1956, p. 118.

30. DouRsTHER, op. cit., Amsterdam, 1976, p. 247. marc: Poids pour l'or et l'argent, usite surtout enAllemagne, en Espagne et en Portugal. Le marc pour l'or et l'argent rcprescnte assez generalernent la mo itie de la livre de commerce; mais, dans plusieurs pays, tels que l'Autriche,la Baviere, etc., le poids de commerce n'a aucun rapport avec Ie poids d'or et d'argent.

31. Un exemple ben pales ens el d6na PAUCTON, Metrologie ou traite des mesures poids et monnoies Paris, 1780. «La rotule se reconnoit aujourd 'hui dans le marc d'Espagne & de Portugal, & les deux rotules valant un mine (sic) Attique sont a-pen-presplus ou moins la livre avoir du poids de Londres » Molt conf6s tot, empero retindrem les dades.

Abans, ernpero, a partir del 1171 trobem a Lle6, Oviedo i Lugo, equivalencies del morabetf en 7 sous de moneda turonesa i angevina." Tambe el 1153 llegim la cita de « de merguliensis markham unam argenti», un marc de moneda mergulesa en la compra-venda al Monestir de Tojos Outos (Lugoj" d'una propietat.

Despres al S.XIII la circulaci6 de moneda forariia minv ara fortament, essent suplida, als textos, per la moneda castellana."

EL MARC DE L' OR

Nosaltres procedirem a partir del pes teoric d un «rnorabetf» de 3 31/ 35 grams, 0 d'una «dobla» 0 d'un «meteqal» de 4 116/175 g i tot seguint les dades del Manual catala es podran veure les dificultats que suposa treballar amb un pes arab que s6n els 5/7 de la II iura roman a ([326 2/5 X 5] : 7 233 1/7 grams):

60 X 331/35 = 233 1/7 GRAMS (233,142857 GRAMS)

50 X 4 116/175 233 1/7 GRAMS (233,142857 GRAMS)

Aixi, establirem un pes ideal-teoric per al MARC DE L'OR DE LA SECA DE BARCELONA de ± 233 1/7 grams," sense pretendre en cap moment dir que aquest sigui exactament el seu pes real, encara que deu d'estar molt arran del mateix, com hem vist abans en discutir el marc de Colonia.

Recordarem que les avaluacions fetes amb pesals moderns (dels segles XVI al XIX) tenen una tendencia normal a desvirtuar els pesos. Quant mes lluny s esta del perfode que es tracta, mes diffcil es fa el treballar-hi amb dades fiables.

La primera dada que parla dequivalencies concretes d'un marc d'or amb moneda arab la dona Duplessy," per dues vegades:

32. J. GAUTIER DALCHE. «Monnaies dourre-Pyreriees dans Ie nord-ouest de la Pen insu le Iberique XIIe-XlIIe siecie».Economie et societe dans Les pays de La Couronne de Castille. Londres, 1982, p. XII-84 iss. 'LX et III morabitinos ad Vll sl. de turonensium monete de aniovins «(AHN, Oviedo, Catedral San Salvador, leg. 1080»>. Vegeu tambe J. Pellicer «EI morabetfn de la fiscalidad leonesa (siglos XII-XIII an os 1142-1230»>. Gaceta Numismatica, mim. 112, p. 33-42.

33. ibid. p. 82 (AHN, cart. de Tojos Out os, fol. 102 VO)

34. ibid. p. 80.

35. J.PELLICER I BRU. AL-ANDALUS, Lasfuentes i La numismatica, Barcelona, 1988,156 p.

36. J. DUPLESSY, La circulation des monnaie s arabes en Europe occidentale du VITI e. au XIIlc siecle RN, 1956, p. 140.

XXXXI. Debut XIIe. siecle: les consuls de la ville de Montpellier promirent au pape Innocent III (1198-1216) de payer au Saint-Siege «duas marchas auri, centum masamutinis pro quolibert marca computandis '»,

XXXIV. Debut XIlJe. siecle: lettre du pape Honorius II (1216-1227) a Ieveque de Maguelonne « Ad perpetuum autem devotionis indicium duas marchas auri, centum masumatinis cornputandum pro marcha, quas Sedis Apostolicae liberaliter obtulistis ».

L' equiparacio d 'un marc d or a 100 masmudines ens esta assabentant que la forrnacio 0 l'origen d'aquest es de provinenca arab.

100 MASMUD1NES X 2,3314 233 1/7 GRAMS

D' acord amb les equivalencies que dona Pegolotti, els mares de I' or d' Anvers, Malines, Brussel.les i Lovaina son e1160/168 (20/21) del marc de I' or de Bruges i pesen exactament un marc de Colonia."

El marc de Bruges pesara 244 4/5 grams teorics, igual que el de Paris."

(2444/5 GRAMS X 160) : 168 233 1/7 GRAMS

Seguint amb el marc de Colonia tal vegada valdria Ia pena copiar el que Ghyssens ens diu sobre aquest:

Beno Hilliger a rente de dernontrer qu'il existait deux mares a Cologne, I'un de 210,240 g qui etait un marc moneta ire, <Pragungsmark>, I 'autre de 215,496 g qui etait un marcpoids, <Gewichtsmark>. P. Guilhiermoz soutenait sur la foi d'une note du <Registre Noster> que Ie marc de Cologne pesait les 16/17 du marc de Paris, soit 230,355 g. Selon cette note, Ie marc de La Rochelle, di t d' Anglaterre, pese 160 esterl ins, Ie marc de Troyes 170. A cela s'ajoute que, dapres Pegolotti, les mares de Londres et de Cologne etaient identiques

B. Hilliger et P. Guilhiermoz croyaient tous deux que Ie marc de Cologne a ete augmente au XVe. siecle pour atteindre Ie poids quon lui reconnaitra au siecle dernier: 233,855 ou 233,812 g selon les auteurs. Or, comme I'a dernontreL. Blancard se fondant sur les dire s de Pegolotti, Ie marc de Cologne se situait deja a 233 g environ au debut du XIVe siecle. Pegolotti dit clairement que Ie marc d'or de Bruges, qui est identique au marc de Paris, fait a Londres 8 onees 8 esterlins au poids de la Tour, soit les 168/160 ou 21/20. Cornme les mares de Londres et de Cologne son! idern iques I'un et I 'autre pesent les 20/21 de 244,7529 ou 233,098 g. Telle est la demonstration de L. Blancard."

Veiem que les variacions dels calculs de Ghyssens i els nostres parteixen del calcul inicial, que presenta una diferencia minima:

244,8 - 244,7529 0,0471 grams pel marc de Paris i de Bruges

47,1 MIL.LESIMES

233 117 : 233,098 = 0,044857142 grams pel marc de Colonia

44,8 MIL.LESIMES

Les modificacions de pes posteriors al segle XV/XVI no han estat encara estudiades. Crida aleshores I'atencio, el pes fort que se Ii atorga al marc de I 'or de Barcelona, probablement degut a que els sistemes seguits

37. GHYSSENS 1986. op. cit., p. 70. «On utilisait done toujours Ie marc de Cologne en Brabant a I'epoque de Pegolotti, cest-a-d ire au debut du XIVe. s iecle».

38. J. GHYSSENS, op. cit., p. 61. «Le marc d'or de Bruges et de tout la Flandre est de 8 onces au poids d'or et est de merne poids que Ie marc de Paris».

39. Ibid, op. cit., p. 69-70

per I' apropament al pes real eren la majoria de vegades inexactes 0 fonamentats en un pes 0 una talla incorrectes.

Vegeu, de tota manera, el que ens transmet Botet i Siso:"?

M. Guilhiermoz, fundat en 10 que diu'l florentf Francesco Balducci Pegolotti, qui escri gue vers I'any 1340, opina que llavors el marc de Barcelona y'l de Perpinya eren iguals ab el marc de Montpelier. M.Tastu, citat per M. Colson, opinava tarnbe que'l marc de Montpelier y'l de Perpinya eren exactament iguals. Es a dir, Barcelona, Montpeller i Perpinya usaven el mateix marc per a l'or, confirmat l'any 1405 per Mateu i Llopis (veg. nota 71), aixi com Mallorca i Valencia.

Hem d'afegir que, a Portugal, seguint J. Preto Pacheco, el marc de l'or de 1253 era el marc de Colonia, de 233,8 grams, mentre que al segle XVI se I 'anomenava marc de Lisboa i pesava 229,5 grams, d 'acord amb les seves dades," encara que no ens diu d'on les treu. Sf que podem veure com, en tres segles, ha perdut mes d'un gram per segle. D'altra banda, l'estudi de P. Beltran." que es perfecte quant al desenvolupament parametric, manca en les conclusions finals que son erronies, ja que situa el pes del marc de Barcelona a un nivell de 237,565 grams, completament inadmisible. Creiem que es degut al fet que els parametres inicials poden estar presos del Tractat d' Arnal Capdevila, que no son gens fiables i s 'han de revisar. En canvi, el mateix Beltran, en aplicar els calculs a la lliura de Saragossa, troba un marc aragones de 233 1/3 grams, que s'apropa molt mes a la realitat.

LA PATERNITAT ARAB DEL MARC DE BARCELONA

Portem forca temps treballant la metrologia arab, la castellana i la catalana en particular, i mai no haviem disposat d 'una equivalencia real 0 vertadera sobre el marc de I' or de Barcelona. lara, finalmente, en un Manual catala de mercaderia, mig amagat 0 al menys aixf ens ho sembla, trobem referencies del marc de Barcelona i del de Montpeller igualant-los a 50 «rnitqal» de Tunis i tam be al pes de 150 «millaresos». Aquesta equivalencias'equipara amb la de Duplessy que hem vist mes amu (nota 34) i continua evidenciant la paternitat arab del pes en questio.

40. BOTET I SISO, opcit VOl.II, p. 12 iss. «Per a estalviar cites en 10 que's refereix al estudi del marc de Barcelona, vegis I'interessant opuscle de P. Guilhiermoz: Note sur les poids au moyen age».

41. J.PRETO PACHECO, Do poder de compra da moeda portugue sa desde os comecos da nacionalidade ate 110SS0S dias, fascicle I, dos marcos de Duro e prata p. 27 iss., Lisboa, 1938.

42. P.BELTRAN VILLAGRASA, «Introducci6n al estudio de las monedas medievales hispanocristianas desde la invasi6n de los arabes en el 711», Obra completa, Saragossa, 1972, p. 347 i S5. «En el context de I'article s'estudia la <pila de pe sals> de I'Institut Valencia de D. Juan, que es la demostraci6 arqueologica mes important dels pesals del segle XUI 0 XIV».

Per a Barcelona esta repetit dues vegades, la primera al § XII, <112>. <f. 90 v > E mes ha en Tunic una manera de pes qui es dit <matquall>, e respon 10 centanar de matqualls a pes de march, II marchs; la segona a l § CV Cornerc de Tunis e Barchinona, <4> Eames a en Tunis una manera de pessos que es dit <rnatqua ll >, e respon 10 centenar de matqualls a pes de march de Barchinona, a II marchs.

100 METECALS X 4 116/1 75 466 2/7 GRAMS

1 MARC 233 1/7 GRAMS

EL MILLARES I EL MARC

Per a Montpeller tenim una definiei6 que reforca ambd6s mares.

§ VI. <52> donchs si III milaressos pes a dobla CL milaressos entren en e l march de Montpaller

Sabem, dones, que la igualtat de pesos es la segiient:

50 DOBLES 1 MARC DE MONT PELLER (4 116/175X50 233 1/7 G)

150 MILLARESOS 1 MARC DE MONTPELLER (150 MILL 233 1/7 G)

1 DOBLA = 3 MILLARESOS (4116/175 : 3 = 1 97/175 = 1,5542 G)

PES D'UN MARC DE BARCELONA/MoNTPELLER + 233 1/7 GRAMS

PES D'UN MILLARES + 1,5542 GRAMS D'ARGENT QUE CORRESPONDRA AL PES DEL DIRHAM ALMOHADE SI CREIEM QUE EL SEU PES ERA D' 1,55 GRAMS.

SI PENSEM QUE EL <DIRHEM ALMOHADE> PESAVA 3,10 GRAMS, AQUEST MILLARES ES CORRESPOND RIA AMB 1/2 DIRHEM.43

EL FLORi I LA DOBLA

Queda com a punt vital la relaei6 que es fa de la «dobla» amb el «flori», de la qual podrem treure'n conseqiiencies importants. § VI. <22> Item es cert que LXXV dobles de pes pesan C florins, aixf que III dobles pes de IlII florins.

o SIA QUE: [75 X 4 116/175] : 100 3 87/175 3,4971 GRAMS EL PES D'UN FLORI.

TREBALLANT EN QUIRATS: 3 DOB. X 24 72 QUIRATS; 72 : 4 18 QUIRATS DE PES PER CADA FLORI.

50 DOBLES 0 UN MARC SERJEN: [50 X 100] : 75 66 2/3 FLORINS

43. MATEU LLOPIS 1946, op. cit., p. 132. Blancard (1876) identific6 millares con el semidirhem almohade. Vegeu tambe J. Pellicer i Bru, «Sue ldo <versus> Morabetfn. Los sueldos monetarios en la documentaci6n castel lano-Ieones a hasta el afio 1265 (Metrologfa)>>, Gaceta numismatica mirn. 103, Barcelona, 1991. p. 61.

TALLA DE 66 2/3 FLORINS PER MAR,44 DE 18 QUIRATS DE PES

UN MARC 24 Q. X 50 D. 1200 QUIRATS DE PES.

No cal fer-ne mes comentaris.

LA TALLA DEL FLORi

Botet ens glossa el treball de M. Colson que confirma el pes de Is florins:

estudiant el marc valguense del pes dels florins d' Arag6, dedueix, del de quatre florins de Pere III ben conservats, que junts pesaven 13,96 gr. que'l pes del marc de Perpinya devfa ser al menys de 237'32 gr. (a ra6 de 3'49 el Ilorf y 68 florins el rnarc).: 45

EI pes unitari que ens d6na Crusafonr" esta gairebe sempre per damunt dels 3,4 grams, ernpero no comenta res sobre la talla. Aquf semblaria que Botet pugui cornencar la desvirtuaci6 del pes del marc, amb l'aplicaci6 d'un talla de 68 peces que no esta confirmada per cap document, distorsionant-Io, situaci6 que es acceptada per tothom fins avui.

Mes endavant trobem:

Del document del any 1350, abans mencionat, en que s'estableix la relaci6 de valor entre' I florf y'ls tornesos de plata, y entre aquests y la moneda barcelonesa de tern, resulta que'l florf havia de valer 192 diners de tern barcelonesos dels lIavors en curs, 0 sigui 16 sous.:"

(Per a aquest document vegeu el capitol segtient.)

La poca documentaci6 que es coneix de les encunyacions primerenques del flori de Perpinya, podria resumir-se amb les notes segtients:

a) Sembla que l'any 1346 Pere el Cerimoni6s (IV d'Arag6) copia elJlorf de Florencia, i mana encunyar a la seca de Perpinya el flori d' or d'Arag6; segons document signat a Poblet, devien desser d'or fi i

44. Recordar que 100 florins 349 5/7 gr 1 Iliura d' Arag6 12 unces de marc.

45. BOTET I SIs6, op. cit., p. 13-14.

46. M.CRUSAFONT, Acuiiaciones de la Corona op cit. p. IV-87/8. Niim. 375, 3, 4 gr; 377, 3,4 gr; 378,3,48 gr; 379, 3,48 gr; 380,3,46 gr; 381,3,46 gr; 382, 3,49 gr, etc. Vegueu tarnbe Gaceta Numismatica, mim. 72, Barcelona, 1984, p. 25-40; volum dedicat al I Encuentro de estudios numismaticos, que gira en torn del florf.

47. BOTE I SIs6, op. cit. p. 123. M. Gual, Op cit., p. 132. «<103> Hal', fi, aixf corn a f'lorf de Horenca, e ducat, e genovf e tot altre hor que basta a XXIIII quirats, vaIl 10 march XXXXVU[ parts barchinoneses». (Vol dir Iliures de diners).

d'iguals pes que els de Florencia." (Com sempre, al principi de les encunyacions s observa un silencia oficial quan es parla de les condicions ffsiques de la moneda.)

b) L' any 1349 des de Valencia el rei ordena que s encunyin ala fabrica de Perpinya:

Idcirco eum praesenti charta nostra statuimos et ordinamos quod nedum moneta florenorum sed moneta etiam seudatorum auri fini, et illius pensi cuius sunt seudati qui fiunt in ditione Illustris Regis Franeiae, eudatur in Villa raedicta 49)

(Ad, malgrat tot, continuem sense especificacions exactes de les dades ffsiques dels florins).

Ara es cornencara, I' any 1352, a afegir ordres numeriques i no nornes referencial s.

c) L' any 1352, s atorga el poder batre florins de 22 3/4 quirats, de la mateixa talla i pes dels que s'encunyaven al Piamont i, ja mes tard, el 1356, es coneix a la documentaci6 que s'encunyaven florins de23 quirats menys 1/4 i tall a de68 el marc de Perpinya." (Faltara coneixer la talla i pes dels florins piamontesos el 1352, ernpero, no sera fins el 1356 quan es digui exactament la tall a en un document real.)

Es en aquest moment que sembla que es fixin per escrit les pautes metrologiques dels florins. Les anteriors s6n conjectures.

d) Botet aporta un document de l'any 1358, del nou arrendament de la seca de Perpinya, establint-ne l encunyaci6 de florins d' or de llei a 23 quirats menys un quart, i talla de 68 per marc de la seca de Perpinya'" que referma l anterior.

Be, semblaria que amb aquestes darreres dades, c) i d), s 'ha conjecturat que les encunyacions sempre havien estat fetes ala talla de68 per marc.

La documentaci6 coneguda a) i b) ens fa creure que abans d'aquesta data les encunyacions de florins eren fetes a una talla inferior als 68 per marc ja que no trobem que se'n parIi directament a cap documentaci6, pero a) aclareix sense cap mena de dubte la mateixa. En tot cas, per a la nostra tasca solamentinteressen els documents del 1346 al 1349, en els quals

48. BOTET I SISO, op. cit., p. 124-125. Felipe Mateu i Llopis. Caialog o de los ponderales monetario s del museo arqueolog ico nacionall, Madrid, 1934, p. 159.

49. Jose SALAT, Ttatado de las monedas labradas en el princip ado de Cataluna, Barcelona, 1818, T. II, p. 33. E. Heiss, Descripcion general de las monedas hispano-cristianas Madrid, 1869, T.Il, p. 476. Botet i siso, op cii., p. 123. Mateu i Llop is op cit.; p. 159.

50. BOTET [ SISO, op cit., p. 124 i 127. Mateu i Llopis, op cit., p. 159-160.

51. BOTET I SISO, op cii., p. 126.

s observa una preocupaci6: la copia dels florins originals quant ala llei i la talla.

EI Dieudonne es un manual de pesos monetaris redactat l'any 1925 on es poden trobar dades certament interesants.?

Ens diu que la talla del Flori de Florencia fou de 69 peces al marc de Paris, amb una tolerancia de circulacio de70 al Marc. Si aixo es veritat, i acceptem una talla pel florf de 70 peces pel marc de Florencia, amb una senzilla regla de tres obtindrfern la tall a del primer Flori de Pere III, si es que va pretendre equiparar el fl orf perpinyanes amb el de Florencia, situaci6 molt versemblant perque no creiem que volgues llericar una nova moneda mancada de pes.

Suposant el marc de Paris a un pes teoric de 244 4/5 grams." i el de Barcelona 0 Perpinya a 233 1/7 grams, tenim:

[233 1/7 X 70] : 244 4/5 66 2/3 FLORINS PER MARC

233 1/7 : 662/3 3,49 grams el florf

del que en resulta un pes de 3,49 grams per a cada flori, quanti tat que s'emmarca perfectament amb les dades del Manual iamb les de Colson, i ens demostra que les deduccions de Botet i Sis6 pel marc deuen d 'haverse suportat, probablement, en dades erronies,

Si la talla de66 2/3 florins per marc es acceptada per ales primerenques encunyacions perpinyaneses en lloc dels 68 florins proposats fins avui, tal vegada tindriem un nou carnf obert cap ala confirmaci6 del pes del marc de Barcelona.

Crusafont" estudia amb molta CUTa les marques i fins i tot la llei de les primeres encunyacions de Pere III. L' acceptaci6 de les encunyacions a una tall a de 68 peces per marc i una llei de 23 quirats menys un quart, cornencant el 1358, donaria un pes maxim de 3,428 grams pel florf que queda Iluny dels parametres de les encunyacions primerenques que venim d'estudiar.

52. A.DIEUDONNE, Manuel de poids monetaires Paris, 1925, p. 138. «Fleur de lis florencee. R/. Saint Jean Baptiste debout.. (Engel et Serrure, Traite, p. 1378; M-F. 2). - 3 gr 55 (69 au marc de Paris). Tolerance de circulaci6n: 2 d. 17 gr ou 70 au marc (3 gr 49 a 3,45).

53. Ronald EDWARD ZUPKO, French weights and measures before the revolution. A Dictionary of Provincial and Local Units, Indiana, 1978, p. 104. <<1 marc 1/2 livre 244,7529 g.»

54. M. CRUSAFONT I SABATER, Numismatica de la corona catalano-aragonesa medieval (17851516), Madrid, 1982, p. 220. Les monedes de les quals l'autor d6na el pes, es refereixen sempre a monedes de 22 3/4 quirats de llei.

EL FLORi I ELS TORNESOS

Coneixent altres dades, es fa mes facil l'estudi de nous documents, com el seguent:

Datat el 17 maig del 1350, diu:

Que els contractes, al Rossel lo se facin en moneda barcelonesa y no en altra; que no hi circuli la moneda melgoresa, y que'ls tornesos de plata valguin en e l cambi 16 diners de tern y 'I fl ori d'or dotze tornesos."

Tot un curs de metrologia aplicada, sense cap malbaratament.

ELS CALCULS TEQRICS DEL MAIG DEL 1350 SON SENZILLS:

1 FLORI D'OR :::0 12 TORNESOS DE PLATA (SI UN FLORI D'OR S'EQUTPARA A 12

TORNES OS DE PLATA, VL DIR QUE AMBDOS PESAVEN EL MATEIX ACCEPTANT UN CANVI METALLIC Q'I:12)

1 TORNES DE PLATA 16 DINERS DE TERN 3,497 GRAMS

1 FLORI DE 66 2/3 DE TALLA EL MARC 3 87/175 G (3,497 GRAMS D' OR) 1 FLORi D'OR 192 DINERS DE TERN.

Reforcant I' anterior noticia, una dada del principi del XIV, anotada per Mateu i Llopis" referint-se als grossos tornesos d'argent, que diu:

Comptats a ra6 de XV diners barchinonesos. Libro de Tesorerfa de Jaime II de Aragon. 302, etc.

Botet i Sis657 anota que en els comptes de temps de Jaume II, el florf era estimat en 15 sous i 4 diners; el tomes de plata en 15 diners, corroborant la dada de Mateu i Llopis, i la «rnessala» 0 mealla blanca rossellonesa en 8 diners. Ladobla d'or s'estimava entre 19 i 20 sous.

Revisant els pesosque Crusafont registra en la seva darrera obra," veiem que al Gros tomes de Carles el Dolent (1349-1387) li adjudica els de 3,4 g (nurn. 233),3,5 g (mim. 241) i 3,5 g (rnim.245), pes gairebe exacte i d'acord amb els nostres calculs teorics de 3,49 g.

55. BOTET j Srso, op. cit.; p. 119. (De Colson p. 68).

56. MATEU I LLoPIs, 1946, op cit., p. 204. Vegeu tarnbe Botet i Siso, op. cii., p. 94, nota 3.

57. M. CRUSAFONT SABATER, Acunaciones de la corona catalano-aragonesa y de los reino s de Aragon y Navarra, Medioveo y transito a la Edad Moderna, Las monedas espanolas vol. IV, p. IV. 65-67.

58. M. CRUSAFONT I SABATER, Acunaciones de la Corona caialano-aragonesa y de los reinos de Aragon y Navarra. Medioevo y trans ito a l a Edad Moderna, Las monedas espanolas, vol. IV, p. 65-67.

Finalment, creiem que la noticia es prou important per copiar-Ia, car s'insereix al bell mig de l 'epoca que estern estudiant:

En la mayor parte del Sur de Francia, por ejemplo, las cuentas des de mediados de la decada de 1340 a mediados de la de 1360 se hacian con frecuencia en florines y gros. El florfn utilizado como base de ese sistema de cuenta no era el florin florentine, sino el florfn de imitaci6n del Delfinado. EI gros se calculaba como una doceava parte de este fl or in."?

Despres d' aquest recull de dades no es fa pas gens dificil de prendre camf. Atesa la manca de dades, i tanmateix de documentaci6 obscura, resti aquest recull per als estudiosos que vulguin continuar les tasques metrologiques que, com totes, tot just comencen.

Fins aqui tots els antecedents que hem sabut trobar per valorar el pes del marc de I'or.del segle XIV.60

RAONAMENTS HISTORICS I NUMISMATICS

L'are a de pressi6 economic a del «mitqal almumini» a l'area cristiana de la peninsula iberica, pes canonic dels musulmans, cornenca a trobar-se molt aviat a la Peninsula en documents llatins de primeries del segle X.6l

Una donaci6 d'Alfons III de «500 metecals» a I' esglessia de Santiago, conforma l'esdevenidor de la figura de deu mares de cinquanta mitqals.

Aquest mateix pesal era l'usat a Toledo l'any 1085, en pie segle Xl, quan Algons VI rebe la ciutat de mans dels seus propietaris mitjancant uns pactes previs'" i el mateix que Alfons X envia a Toledo el 126l.

Finalment, els almohades prenen el pes canonic del «mitqal almumini» com a patr6 de la seva amonedaci6 d'or i encuyen la «dobla» de ± 4.66 grams (24 quirats de pes 4 116/175 g) de gran difusio a tota la Mediterrania i que fou copiada abastament pels reis castellans usant un marc del qual sen treien 50 «castellanosv'" del mateix pes que una dobla o dues «masrnudines».

59. Peter SPUFFORD, Money and its use in medieval Europe, Cambridge, 1988, p. 369.

60. P. e., Alfredo STUSSI, ed., Zibaldone de Canal. manoscrito mercantile del secolo XIV, Fonti per la Storia di Yenecia, Y, Vencc i a 1967, no 'hem pogut consultar.

61. PELLICER, 1991, op cit., p. 43, (9) de O. Gil Farres, Historia de 10 Moneda Espanola, Madrid, 1976. «500 metcales ex auro purissimo a San Genadio para la Iglesia de Santiago por Alfonso Ill..

62. PELLICER, 1991, op cir., p. 47, (20) de A.Gonzalez Palencia, Los Moz drabes de Toledo en los siglos XII Y Xlii, Madrid, 1930.

63. ARPHE, 1572, op. cit., p. 21-22.

1. PELLICER I BRU

Al Principat de Catalunya aquest nou sistema de pesal denominat marc tingue entrada ales encunyacions barcelonines I' any 1048 amb un pes de 272 grams i es mantingue fins final del segle XII quan Alfons I incorpora el marc de Colonia de 233 1/7 grams ala seca de Barcelona, com a marc de la moneda, restant l'anterior com a marc dels argenters.>'

El 1162 el comte de Provenca s obliga a donar a I' emperador una quantitat d'or fi en marcs'" encara que no ens diu a quin marc es refereix. Una documentaci6 del papa Honori III (1216-1227) recorda al bisbe de Melgueil que deu d' env iar-Ii: (. duas march as auri, centum masumatinis computandum pro marcha 66) A Franca s'encunyen monedes d'or, p.e. els escuts d 'or reals al pes del «mitqal almumini» l'any 1268, ja que estan equiparats a 2 «masmudiness ."

AI cornencament del segle XIII els consol s de MontpelIer es comprometeren a pagar a Inocenc III i successors: ( duas marchas auri, centum masamutinis pro quolibet marca computandis.t")

Es el moment en que tota I' economia gira al voltant de la dobla i de la seva meitat, la masmudina, de metrologia arab, perque si be la plata era la moneda circulant, la moneda d'or era la que fixava les quantitas importants, encara que despres no es cobres amb dita moneda."

El fet que aquest pes forani arribes a anomenar-se marc de Colonia no ha estat estudiat. De tota manera, seguint Spufford," podrem observar el percentatge d' importancia que, com a mercat de metalls, bancari i comercial por haver tingut Colonia als primers segles de la decada del x. Una ruta dels metal1s i de cornerc passava per aquesta ciutat:

«Una proporcion muy alta de las nuevas cecas estaba al este del Rin, y se concentraba en el area de Sajonia a 10 largo de la principal rura comercial este-oeste, de Colonia a Magcleburgo. En Colonia esta ruta cruzaba el Rin en e l area en que la acunacion carolingia habra estado mas concentrada».

64. J.PELLICER I BRU, Metrologia Comta!, II Symposium de Numismatica, ANE, Barcelona, 1979.

65. DUPLESSY, 1956, op. cit., p. 139, cloc. XXIV. 1162: Ie comte de Provence promet de donner chaque annee it l'Empereur 15000 mares d'or bon; il donnerait en plus 12000 marabotins it l'Empereur, 2000 it lTmperatrice et 1000 a la cour imperiale. «Sewn un rora! de 105000 morab atins 015250 mares."

66. ibid, p. 140.

67. 1. DUPLES5Y, op cit., p. 119. « en 1268, lecu d'or valait 10 sous tournois et la masmodina 5 sous.»

68. 1. DUPLES5Y, p. 140.

69. Miquel BARCELO, «L'or d'al-Andalus circulant als comtats catalans entre 967 i 1100; un or vist i no v ist.» Symposium numlsmatico de Barcelona, vol. 1., ANE, Barcelona, 1979, p. 313-27.

70. Peter SPUFFORD, op CiL, p. 80 i 55., i p. 109.

ambel qual restaria explicat solament part del fenomen. Tambe ala p. 109 dibuixa les vies de penetraci6 de Colonia cap a Anglaterra i cap el Llenguadoc i d' ad a Castella, Arag6 i Barcelona i viceversa. D' altra banda, pel moviment de metalls i moneda andalusi a Europa cal seguir Barcel6 en el seu estudi realitzat fara uns anys."

Tambe restaria per explicar tota la forca economic a de I' all au d or i plata arabs cap a Escandinavia, dels dirhems samanis de la Transoxania i dels dirhams califals, en bescanvi de les operacions de trafic d' esclaus, etc., tenint com a via dacces el riu Volga."

La dificultat es palesa, en que aquest es el primer cop que es testimonien dades metrologiques del Marc de Barcelona amb moneda musulmana. I aixo succeeix al segle XIV. De MontpelIer se'n coneix un d'anterior del segle XIII, ernpero a Castella el sistema de pesar I' or amb «mitqals» ja es cone gut al segle x.

No hauriern d'oblidar, a mes a mes, que I'any 1405 es confirma que el marc de I' or fi es igual per a tots els regnes d' Arag6, de Valencia, de Mallorques i per a tot el Principat de Catalunya, coneixent-se com a Mar de Perpinya."

De tota manera, ens agradaria haver fet recordanca, en poques paraules, de 1 'impacte que la metrologia de l'or musulma i tambe la plata" van tenir als reialmes continentals malgrat les teories a lus.

Potser les paraules de Duplessy ens podrien adrecar cap a una nova visi6 del problema; ernpero hem de creure que, com deiern al comencarnent, la pressi6 que les encunyacions musulmanes van desenvolupar sobre

71. Miquel BARCELO, Why and how did andalusian coins travel to Europe during the Emirate and the Califate from 98/716-7 to 403/1012-3. OCC. MUS. MEDITERRANEE. 36.

72. J. DUPLESSY, op. cit., p. 93.

73. F. MATEU 1 Lt.orrs, Madrid, 1874, op. cit., p. 397-428; p. 411: En el lorna If de Titulos y Enajenaciones, del Archivo General de Valencia, al folio 176 v se lee, enun texto de 1405: «En 10 fet de la valua del or deuen esser notades les coses seguents, co es, que-I march del or fi que son .v i ij. onces es posat en estima de .x xxx v i ij. lliure s. Item, que-I march del or fi es uniforme per tots los Regnes de Arago, de Valencia, de Mallorques e per tot 10 Principat de Catalunya e es appellat march de Perpenya » Vegeu BOTET 1 SISO, vol. II, p. 22. «Val el marc de I 'or (VIII.oz) xlviij lliures de moneda de tern». Tarnbe al Manual hispanico de mercaderia, p. 132 par. «<103> Hor fi, aixi com a flori de Florenca, e genovi e tot altre hor que basta a XXIlII quirats, vall 10 march XXXXVIlI parts barchinonesas.»

74. J. PELLICER 1 BRU, Acotaciones al documento monetario de los «TREZE CABALLEROS», metrologia Castellana. 1265/1350. Es publicara a NVMISMA, «Hornenaje a A. OROL PERNAS». En premsa.

75. DUPLESSY 1956, op cit., p. 119-120. «La grande periode de I'or musulman ne debute pas au VIlle. siecle pour finir au Xle., elle semble au contraire commencer au Xle. siecle et durer jusquau milieu du XIlle., etcer or est d'origine espagnole et africaine.»

I' economia continental i mediterrania queden ja abastament demostrades; a rnes a mes, I' acceptaci6 de nous patrons monetaris i de pes de provinenca alarb, no solament a la peninsula, avalen amb escreix la teoria d 'un ponderal arab inerustat als paisos cristians. I aquest no pot esser altre que el conegut Marc de Colonia.

Semblaria, dones, que diferim de I 'origen del marc de Colonia, tan ben desenvolupat per Ghyssens " engegant des d 'unes arrels nordiques, i seria veritat, perque, ell mateix es contradiu.

Tota la plata que arriba al nord al final del segle IX i X, seguint la ruta des de Samarcanda a Escandinavia, a traves dels bulgars del Volga mig i les poblaeions del baix Volga, eren dirhems samanfs de la Transox ania i dirhems orientals " de metrologia arab. Quina mena de pressi6 exerciren en la prirnaria eeonomia nordica?

Nogensmenys, des de la nostra prespectiva, dirfem que el carnf d' arribada, 0 la probable gestaci6 del marc de Colonia no pot esser altre que el del sud orientalitzant, inquietant i esoteric; altrament, la doble tensi6 de la moneda d' or i de plata arabs, al sud i al nord per diferents camins comereials, tract a d'esclaus, intercanvi de mercaderies com pell, etc., haurien de provocar una necessitat urgent de coneixement dels pesals arabs, i en aquest cas concret, dels metalls valuosos, el del «mitqal almumini». I el centre d'aquest cornerc, amb un percentatge important, passava per Colonia. Eneara que, ben pensat, perque no podia arribar tambe al nord don ant la volta a Europa per l'oest, per mar? Els vikings eoneixeren prou be la ruta cap al m6n arab dal-Andalus.

Aquest tracte (amb Abd-ar-Rahman I tenien convenis comercials i se'ls hi coneix una faetoria pesquera al Guadalquivir) venia condicionat per un flux de moneda important; sense magnificar les ratzies i invasions del selge II i III/IX i X, situacions que haurien desser motiu prou important per a la coneixenca i control dels metalls i, per tant, deIs pesals arabs." Dues rutes, 0 tal vegada tres: la primera aportant quanti tats importants de plata arab oriental, a tr aves del Volga; una segona travessant el LJenguadoc cap a Colonia, procedent del sud andalusf i la tercera possibilitat, aquesta maritima, seguint una ruta de ponent, servida pels vikings, viatjers, comerciants i saltejadors Situacions, aquestes, que no pretenem de cap manera quantificar.

76. GHYSSENS 1986, op. eli p. 70. «Le marc de Cologne a ete forme par majoration d'un neuvierne du marc original, ce neuvierne erant constitue, selon notre these, du seigneuriage et des frais de fabrication. C'est Ie marc de Suede de 210 g qui aurait servi de base. Cette explication ne vaur pas pour Ie marc de Londres, bien qu'il soit identique it celui de Cologne.»

77. Peter SPUFFORD, op. cit., p. 93.

78. Reinhart P.A. Dozy. Los viking os en Espana, Madrid, 1987, p. 125.

Tot aixo succeia al segle IX/X quan alguns imperis del nord europeu, adormits en la pols dels segles, cornencaven a deixondir-se despres de mes de 200 anys d 'hegemonia arab al nord d' Africa i a la peninsula Iberica. El cert es que, hauria d'haver-hi una necessitat urgent de pesar la massa metallica que circulava en quanti tats certament importants, moneda forania de diferent patr6, i calia controlar-l a.

Resultaria, doncs, acceptable, que a resoldre aquesta m ancanca hi acudis Colonia. Aquest marc va esser rapidament acceptat i posteriorment cadascii el va rebatejar, i aixi veurem com al marc de Colonia se'l coneixera per marc alfonsi 0 de Castella, marc de Londres, d' Arag6, Barcelona, Montpeller, Perpinya, Valencia, Mallorca, Anvers, Malines, Brusselles, Lovaina etc."

Per que, si no hi havia moneda arab circulant. ?

Una bona pregunta per finir.

Roda el m6n i torna al born

79. Ronald EDWARD ZUPKO, Western european weights and measures since de age of science. Fi ladelfi a, 1990, p. 353-354. Malgrat que se'n deixamolts hi trobem anomenats, a mes ames; «Aachen (0,2336 kg), Berlin (0,2338 kg), Bonn,Bremen, Danzig. Darmstad, Frankfurt, Hamburg, Kassel, Leipzig.» Nodona la data dels documents i aleshores no sabem a quin segle pertanyen.

Noves aportacions al "Cataleg dels croats de Barcelona, 1285-1706".

F. DOMINGO SELLART

De nou aprofitem I' oportunitat que ens d6na Acta Nurnismatica per a donar a coneixer algunes varietats de croats, tant de Barcelona com del Rosse1l6, fins ara no catalogades, ni al Cataleg dels croats de Barcelona, d' Antoni Badia i Torres I, ni als vuit articles que amb el mateix titol que el present han aparegut a Acta Numismatica. Ho fern seguint els mateixos criteris emprats fins ara en la catalogaci6.

Niim. 107 A Anv.: +IACOBVSDEIGRACIAREX

Rev.: CI(dues floretes) VI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Jaume II, el Just, del tipus VI. Difereix dels que figuren en el cataleg, en que les floretes que ornamenten el vestit i les manigues s6n de sis puntes. Es de revers tipus A, pesa 3,23 gr, i el considerem rar: R.

Nurn. 245 A Anv.: +PETRUSDEIGRACIAREX

Rev.: CIVI-TASB-ARCK-NONA

Croat de Pere Ill, e l Cerimoni6s, del tipus lb, Sense signes de separaci6 entre les paraules, les lletres A del revers sense travesser, la diferencia mes important amb els ja publicats es que la lletra U de

1. A. BADIA I TORRES. Cataleg dels croats de Barcelona 1285-1706, publicat amb el patrocini de la Secci6 Num isrnatica del C.F.N. de Barcelona, 1969.

PETRUS, es gotica. Presenta el revers tipus A, pesa 3,19 gr., i el considerem molt rar: RR.

Niim. 302 A Anv.:+PETRUS:DEI:GRACIA:REX

Rev.: CIUI-TASI-ARCK-NONA

Croat de Pere III, del tipus VIII, que presenta un error a la llegenda del revers: TASI per TASB. Es de revers tipus A, pes a 3,20 gr., i el considerem rar: R.

Num. 463 A Anv.: +:FRDINAD9:DI:GR' A:REX (escudet)ARAG:

Rev.: COMS-BARCK-NONA-Z-:ROCI

Croat de Ferran I, el d'Antequera, del Com tat del Rosse1l6, que difereix dels cone guts per presentar completa la puntuaci6 de la llegenda de l'anvers. Sense cap mena de dubte es el millor conservat dels rarfssimis exemplars coneguts. Es de revers tipus A. Raresa extrema: RRR.

Nurn. 491 A Anv.:+:ALFONSUS:DEI:GR'A:REX:

Rev.: CIUI-TAS:B-ARCK-NONA

Croat d' Alfons IV, el Magnanirn, del tipus III, que presenta la particularitat que els floronsinteriors de la corona s6n rematats per una perla com els exemplars del tipus II. Ames es diferencia dels publicats en el seu revers del tipus B. Pesa 3,20 gr., i el considerem extraordinariament rar: RRR.

Num. 577 A Anv.: +:ALFONS9:D'I:GR'A:REX:ARAGO: Rev.: COMS-BARK-NONO-ROCIL

Croat del Rosse1l6 d' Alfons IV, tipus VIa, que presenta un error ala llegenda del revers. Aixi, hi llegim NONO per NONA. Es de revers tipus B, i el considerem molt rar: RR.

Num. 793 A Anv.:FERDINANDS:D:G:RX: Rev.: CIUI-TASB-ARCN-NONA

Croat de Barcelona de Ferran II, el Catolic, del tipus VIIb. Manca la lletra U de FERDINANDUS ala llegenda de l'anvers, com al mimero 793 del cataleg, pero es de diferent quarterat: el B. Pesa 2,73 gr. Raresa: R.

Num. 809 A Anv.: +FERDIANDUS:DE:G:RX.

Rev.: CIUI-TASB-ARCI-NONA

Croat de Barcelona de Ferran II, tipus VIIb-l, ambla llegenda de l'anversdiferent de la dels croats del mateix tipus coneguts, ja que hi manca la primera N de FERDINANDUSi a mes hi llegim DE per D. Es de revers tipus B, i pes a 2,52 gr. EI considerem molt rar: RR.

Niim. 841 A Anv.: + DINANDUS.D.GRA.REX

Rev.: CIUI-TASB-ARCK-NONA

Mig croat de Ferran II, del tipus XI, diferent dels publicats per la llegenda de l'anvers, on hi figuren les dues lletres ena a FERDINANDUS.

Pesa 1,39 gr. i es de revers tipus A. Com tots els mitjos croats d'aquest tipus, es molt rar: RR.

Niim. 910 A Anv.: Anepigraf

Rev.: BAR-CK-NO-NA

Quart de croat de Ferran II, del tipus XIX, variant de bust dels que coneixem per la corona molt inclinada cap endarrera, i que com a diferencia mes important, presenta la lletra B del centre de la creu del revers, mirant cap a l'esquerra. De revers tipus A, pesa 0,76 gr. EI considerem rarissim: RRR.

Niim. 974A

Anv.: .PH D.G 1

Rev.: BARCI-NO.C. - -1.6.0.9.

Croat de Felip II, del tipus I. Malgrat estar retallar com la major part de croats d'aquest tipus, hi observem l'acabament de la llegenda de l'anvers en I (HISPANI). Es de revers tipus A i pes a 2,87 gr. Raresa: R.

Num. 1093 A Anv.: .PHILIPP9D.G.HISPANIARUM

Rev.: I-NOCI-VITAS-1632

Croat de Felip III, de l'any 1632, variant dels coneguts per la llegenda de l'anvers, on apareix l'abreviaci6 9 per US despres de PHILIPP. Presenta el revers tipus A, pesa 3,22 gr, i el considerem rar: R.

Aquest article no hauria estat possible sense la valuosa collaboraci6 dels colleccionistes que ens han fet arribar les fotografies i les dades dels croats i divissors que cataloguem. Rebin el nostre agraiment.

Documents per a la historia de la moneda municipal de Cervera (1462-1626)

1. M. LLOBET I PORTELLA

INTRODUCCIO

Tot i que alguns documents relacionats amb les encunyacions monetaries municipals realitzades a Cervera des del segle xv enca es troben japublicats, lei fet que la major part dels textos es donessin incomplets, els errors que mostren, la dispersi6 dels estudis que els contenen, cosa que dificulta la seva consulta, i la recent Iocalitzacio de nova documentaci6 inedita, ha aconsellat reunir tots aquests textos documentals en un conjunt homogeni que permeti tenir una visi6 global del proces i, ala vegada, possibiliti la identificaci6 material deles peces batudes.? En consequencia, presentem, ordenats cronologicament, tots aqueJJs documents sobre moneda municipal cerverina que coneixem produits des de I'any 1462 fins a11626. Nohi hem inclos els de la guerra dels Segadors tant a causa de la gran extensi6 d'alguns documents com per les circumstancies especials que envoltaren aquestes encunyacions. En tot cas, creiem que mereixen un estudi a part.

I. Principalment a CARRERAS Y CANOl, Francesch, «Turbacions a Tarragona y altres llochs motivant e ncunyac ions moner a rias», BoLetfn Arqueologico 18 (1906), p. 647-65 I; Idem, Dietari de la guerra a Cervera. Des del 1462 a11465, Barcelona, Baxarias, 1907, passim; LLOBET PORTELLA, Josep M., «Le s monedes i pallofes de Cervera», Acta Numismatica, III (1973), p. 210-219; Idem.eNova aport ac io sobre les monedes i pellofes de Cervera», Acta Numismatica, VI (1976), p. 221-223; CRUSAFONT SABATER, M., La moneda catalana LocaL (s. XIII-XVII!), Barcelona, Societat Catalan a d 'Estudis Numismatics, 1990, p. 145-150.

2. Cal tenir present que a Cervera es va encunyar, tarnbe, moneda ecle si astica i ploms de veremes. Es dona inforrnacio sobre aquestes peces als estudis de Ll obet i Crusafont esmentats i a LLOBET [ PORTELLA, Josep M., «Documents per a la historia de la moneda eclesi astica de Cervera (segles xv i XVI)>>, I Congre s d'Historia de fa Moneda, Barcelona, As oci ac ion Nurnisrnatica Espanola. Goceta Numismatica, 108, 1993, pp. 19-31.

1. M. LLOBET I PORTELLA

Totes les transcripcions dels documents han estat realitzades a partir dels textos originals, dels qual se'n d6na l'oportuna referencia.El criteri d'edici6 ha estat l'habitual: resoldre les abreviatures, introduir els signes d' accentuaci6 i de puntuaci6 i regularitzar I 'us de les majuscules. Les lletres afegides van entre claudators.

DOCUMENTS

1

1462, novembre, 20. Cervera

El Consell de Cervera acorda fer batre moneda.

Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Municipal, Consells, 1462, f. 110v.

Sobre 10 batre moneda, que pus se'n pot fer 0 batre, quen facen.

2

1465, maig, 14. Cervera

El Consell de Cerveraacorda escriure a diverses persones, amb la finalitat de fer venir a la vila un fabricant de moneda, i encomana als paers i prohoms que, mentrestant i en cas de trobar una persona habil, en facin fabricar.

AHCC, FM, Consells, 1465, f. 36.

E mes fonch provehit per 10 dit conseyll que sie scrit al noble Bertran de Armendariz e altres persones a qui sie necessari, en forma que en tot cas del mon se don orde que 10 moneder vingue per fabricar la moneda. Cometent als dits honorables senyors de pahers e a quatre 0 cinch prornens que ells se puxen penre e elegir que, si entretant trobaran alguna persona 0 persones sapien fabricar moneda, que n facen fer bona e leyal, segons se pertany.

3 1465, maig, 28. Cervera

El Consell de Cervera acorda lafabricacio de moneda de bona lliga, segons la de Barcelona, iamb la intervencio dels dos mestres de la seca i un argenter.

AHCC, FM, Consells, 1465, f. 36v.

En 10 qual conseyll fonch preposat per los dits honorables pahers dient que la magestat del senyor rey per la molta amor e voluntat que te en aquesta sua vila e singulars de aquella per esser-l i tan feels, volent beneficiar de alguns specials beneficis e privilegis aquesta vi la, ha dat l icenc ia e facultat, ab ses letres closes, que aei se puxe fer e fabricar moneda. E perquedesigen per obtenir aquest privilegi e l icenci a perpetualment, volrfan la dita moneda se face tal qual se pertany. E que volrfan en aquestes coses fosseneletes persones spertes, per <;0 ho reporten en 10 present conseylllos hi p lac ie provehir e pensar, car ells s6n promptes en fer e executar tot <;0 equant per 10 present conseyll sera provehit, ordenat, acordat e desliberat sobre les dites coses.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e provehf que, juxta la voluntat, l icencia e manament de la mages tat del senyor rey, sien fetes e fabricades monedes de bona ligua, segons la de Barchinona, en la qual fabricaci6 e ligua haian entrevenir los honorables mestre Luys Serena e Anthoni Meya per mestres de la secha, e que y hai an haver 10 argenter en fer la ligua, e que no's puxe fabricar la dita moneda sens intervenci6 dels dits mestres, los quaIs haian a tenir los encunys 0 molles de lies dites monedes e les claus de la casa de la secha a on se batra la dita moneda.

1465, juny, 22. Cervera

EI Consell de Cervera acorda disposar de I' argent de les esglesies per a I' encunyacio de moneda, substitueix, per malaltia, un dels mestres de la seca i encomana als paers l' obtencio de guanys raonables en fa [abricacio de moneda, fa qual es batra en nom de fa vila.

AHCC, FM, Consells, 1465, f. 38.

Item fonch preposat en 10 dit conseyll per los dits honorables pahers dient com aquesta vila [ara ha licencia] e facultat del senyor rey de fer batre moneda, que es un[a] special e singular gracia e benifici [per] aquesta vila. E csta veritat que aquesta universitat es constiturda en molta inopia, que no ha un diner que puxe paguar ax! als asoldeiats, los quais s6n molt necessaris en aquesta vila, com encara altrescarrech s ni menys han argent que puxen fer batre, ni n troben si donchs no prenen de lies creus, reliquiaris, calcers e altres argents, ax! de la s g les ia maior com altres, los quaIs la vila ha fets e paguats, car altrament ells no poden haver diners ni han forma ni manera poder paguar los dits asoldeiats, los quaIs se'n iran si no Is paguen, e ax i aquesta vila restaria ab molt gran perill de perdre's, e ja poden veure lurs savieses ab quanta strenuitat trebayllen en haver aquesta vila, e saben be que hich h a pocha gent e aquella inabi l a la defensi6 de la vila per causa de la fam, e si los enemichs entraven, <;0 que Deu no vulle non penrian algu amerce ans ho degolarian tot. Per que es necessari e s6n de parer que abans despenguam tot quant la vila ha, axi de sglcsias com altres coses, ans de venir en mans ni poder de tant tirans e cruells enemichs. E aco crehem sera fer servey a DeLI e denfenre la cosa pu bl ica e restaurar molts ignocents de la mort. Reporten-ho en 10 present conseyll que en totes aquestes coses los placie saviamenr, madura e scienta, provehir, pensar e desliberar en forma sia a servey de Deu, de la mages tat del senyor rey eben avenir e salvaci6 e restauraci6 de aquesra vila,

car ells son contents de fer e executar tot co equant per 10 present conseyll sera provehit, acordat e desliberat.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll, atteses e considerades totes les coses damunt dites que son en servey de Deu defensio e augrnentacio de la cosa publica, volch, acorda, provehf e comes als senyors de pahers que ells se puxen penre qualsevulle argent, ax! de la sglesi a maior com de altres sglesies de la dita vila e de altres, per empenyorar e ferfer moneda de aquell per subvenir e socorrer ala dita vila e necessitats de aquella, en manera sie preservada de mans dels enemichs e de inconvenients e perills. E que agen a penre de aquell argent que sie de menys musa e fabricacio, per C;O que sie menys dany de la vila, 10 qual argent hai an a pesar 0 fer pesar e continuar 0 fer continual' 10 que pesara en forma e manera que en sdevenidor se'n tropia raho e puxe esser resriturt ales dites s glesies e ref'etes les formes en que eran construus, quant que quant a Deusia plasent aquesta vila vingue ad pinguiorem fortunam.

Item fonch preposat per 10 honorable mestre Luys Serena, merge, en 10 dit conseyll dient que no ignoren lurs savieses com per 10 present conseyll eren stars elets 10 senyer n'Anthoni Mey ae ell per mestres regidors e vehedors de la moneda que ara novament se fabrica en aquesta vila, ab expressa l icenc ia e gracia que la magestat del sen yor rey ne ha [eta en aquesta vila, e que 10 dit Anthoni Meya seria malalt e impedit, que no pot entrevenir en la dita fabri cacio de moneda, per tant ho reporte en 10 present conseyll que Is pl ac ie asocial' 0 mudar-n'i altres, com ell no si sente prou sufficient en tals coses, com non haia cxpericncia, e per obtenir e conservar aquesta gracia del senyor reyes de molta necessitat s i face es bate bona moneda. Reporten en 10 present conseyll los hi placie provehir.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll acorda e elegf e associ a al dit mestre Serena 10 honorable en Berenguer Miquell, qui abdosos hai an carrech de fer fer e fabricar la dita moneda, segons los dits mo ssen Serena e Anthoni Meya havian ja potestat per 10 present conseyll. Cometent als senyors de pahers que ells puxen imposar en la dita moneda qui's batia algun guany quen resulte a la vila onest e rahonable, e que tota la moneda ques batra se haia a batre en nom de la vila, e que de aquella sie tenguda responre e dar raho los dits mestres en nom de aquella, als quals mestres e fabricadors de monecla, los dits honorables pahers, puxen constituir salari 0 dret per march de aco que bat ran e fabricaran.

1465, desembre, 23. Cervera

EI Consell de Cervera nomena una comissio de diverses persones amb La finalitat de resoldre el problema ocasionat pels sisens de baixa lliga que circulen,

AHCC, FM, Consells, 1465, f. 95v.

E rues fonch preposat en 10 dit conseyll per 10 d it molt magnffich mossen Bernat Caporrella, cavalier e capita des sus dit, dient com ell sta molt turbat en quina ni qual manera se poria provehir sobre 10 fet dels sisens, per occasi o dels quaIs Ii venen tots jorns fer moltes sclamacions, que les gents nols volen penre per C;O com son falsos; ha pensat e es dat en parer que si la vila volia lancar e avorrir cent !liures, que en aco se daria algun remey. En aquesta forma, que fos feta crida que tothom hagues a denunciar los sisens que tenen e aquells fossen presos de aquells qui son a compte e que fos hagut argent, 10 que

ha ver se poria, de ala hon ne aia, comprant-lo la vi la, e que fos treta tota la I igua qui s poria traure dels sisens, e fer-ne de tot una massa, e quen fossen fets reals e mig reals e que de qui avant los sisens fossin inhibits e trencats tots los qui s trobarfan falsos. E com los d its reals e mig realsfossen batuts e fets, que Fossen restituits per sou e per liura de aco que exit ne hauria, e creu que no seria molta la perdua. E as! les altres viles e ciurars seguirfan e farfan semblant, car en Leyda ni Balaguer tampoch no Is volen penre. E ax! no passarfan dos mesos que aquesta vila recobraria be 10 que hauria perdut ab los sisens, car tantost que sisens no hich correguessen les vitualles abundarfan e sen hauri a molt millor marcat que huy ne ha. Per que ho reporte en 10 present conseyll que en aquestes coses [espai en blanc]. Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda, provehf e elegf los honorables en Berenguer Miquell, Anthoni Comalada, Ramon Steva, Ffrancesch de Sanahuga, Iohan Borras, Anthon i Meya, als quais dona tal e tanta potestat com 10 present conseyll ha, en provehir sobre 10 fet dels dits sisens en e per totes aquelles vies, formes e maneres que a ells sera ben vist fahedor cum incidentibus, deppendentibus et emergentibus ex eisdem, car ara per lavors et equa 10 dit honorable conseyll ha per ferrn e per agradable tot co e quant per ells sera provehit, acordat, desliberat e fet per qualsevol forma e manera.

6

1465. Cervera

EI clavari de fa universit at de Cervera justifica el pagament fet a Bernat Guiam ferrer, dels encunys de fer moneda.

AHCC, FM, Clavaria, 1465, f. 87.

Item Ii es degut, los quals dona an Bernat Guiam, farer, per rao e1e fer los feres e1els molles de fer moneda e altre faramenta .I lliura, TTl sous.

7

1466, gener, 22. Cervera

El Consell de Cervera acorda atendre la petici6 [ormulada per Antoni Comalada, encarregat de reconeixer els sisens, el qual demana u n estipendi pel seu treball.

AHCC, FM, Consells, 1466, f. 22.

E mes fonch preposat en 10 e1it conseyll per los senyors de pahers e1ient com 10 senyor n Anthoni Comalada, al qual era stat donat carrech de regonexer los sisens si son bons 0 mal s, se hanuge de regonexer-Ios e diu que de qui avant no y enten entrevenir si no y ha algun stipendi, car molta fatigua e destorb ne reporte. Reporten-ho en 10 present conseyll que Is hi p lac i e provehir e conseyllar que y faran ni com se'n regiran. Sobre aco 10 e1it honorable conseyll acorda e comes als senyors de pahers que y provehescan segons a lurs savieses sera vist faheelor.

1466, febrer, 1l. Cervera

EL Consell de Cerveraacorda donar 20 sous a Antoni Comalada pels seus treballs de reconeixer els sisens.

AHCC, FM, Consells, 1466, f. 31.

E mes fonch preposat en 10 d ir conseyll per los dits honorables senyors de pahers dient que per sembi ant conseyll era stat comes a ells que provehissen sobre eert estipendi que 10 senyer n Anthony Comalada demanave per rcgonexer los sisens si eren bons 0 ma ls. E de fer Ii n volfan donar per a perdius e ell [digue] que non faria res, que cinquanta sous ne hauria, e per <;0 nos s6n concordats ab ell e han fet que de qui avant n'age carrech n Anthon i Bonet. Per que ho reporten e tornen en 10 presen t con sey II que Is pi ac i e proveh r e del ibe rar que sera rah6 10 clit Co ma l ad a haia per 10 trebayll que ha hagut fins ad de regoriexcr los dirssisens.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, del ibera e provehi que sian dats vint sous bareelonesos al dit Cornal ada per los dits trebaylls, los quais sian presos a compte als senyors de pahers segons ara per lavors 10 dit conseyll los pren a compte.

9

1467, juny, 21. Cervera

EI Consell de Cerveraacorda la fabricacio de 100 so us de ploms, cada un dels quais valdra un diner. Tin dran circulacio [orcosa dins la poblacio tant pels veins com pels [orasters.

AHCC, FM, Consells, 1467, f. 68v.

Per los quais, atre s e eonsiderat que per causa de la guerra et alias aquesta vila es vengucla en molta necessitat de monecles menudes. la qual eosa es molt noeiva als dret s e emoluments de la vila, que no valen 10 que v al rian s i moneda menucla hi eorria, es stat provehit, orclenat e acordat per be de la u,niversitat e singulars de aquella que sian fets cent sous de ploms que quacle hu v alegue hun diner, los quais se ha i an a penre a pa, carn, vi e altres qualsevulle vitualles e mercaclerias que los singulars de la vila venen e encara los strangers los h a ian a penre dins la vila, ax! en cambi com altres qualsevulle cases que compren ni venen, los quais cent SOLIS de pi oms al cap del mes 10 clavari cle la vila sia tengut qu itar aquells. e que cle aco sia feta crida que totorn los haia a penre hoch e que a cap clelmes totorn qui n tingue que lis haia a quitar, en altra manera que de qui avant no Is seran presos.

10

1467, juny, 25. Cervera

El COl1Se11 de Cervera elegeix quatre prohoms per controlar la [abricacio de 100 SaLtS de ploms

AHCC, FM, Consells, 1467, f. 69v.

E mes fonch preposat en 10 dit conseyll per los dits honorables pahers dient com no ignoren lurs savies[esJ com per semblant conseyll es stat provehit que, per co com no s Tch trobe moneda menuda, que sian fets cent sous de ploms e que en aco sfan assignats prorncns qui Is facen.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e elegf en fer los dits ploms los honorables en Ffrancesch de Sanahuga, Johan Mox6, Christofol de Montbri6, Matheu Sola, 0 la maior part d'ells.

11

1467, agost, 19. Cervera

El Consell de Cervera acorda la fabricacio de 40 lliures de ploms.

AHCC, FM, Consells, 1467. f. 77v.

E mes fonch acordat, deliberat e provehit per los dits honorables prornens que, attes e considerat que despeses e carrechs augmenten tots jorns e la vila ha poques pecunies e ja la vila ha licencia de fer ploms, que sfan fetes quoranta ' lliures de ploms per co que de present la vila se'n puxa ajudar.

12

1467, novem bre, 17. Cervera

El Consell de Cervera encomana als paers lafabricacio de 25030 lliures de ploms.

AHCC, FM, Consells, 1467, f. 84.

E mes fonch proposat per los dits senyors de pahers dient com no ignoren lurs sav ieses la gran inopia de aquesta vila e les grans congoxes, que tenen que pagar axf rondes, escoltes com encara foguatge al governador, com altres carrechs, e no han un diner, car, no obstant ells congoxen los qui cullen 10 tayll, tant es la gent congoxada que no poden traure diners, per C;O, per repos seu, haurfan a bo fos provehit poguessen fer alguna quanti tat de ploms.

Sobre aco fonch acordat e comes als senyors de pahers que ells puxen fer ploms, attesa la gran inopia de la vila e per co que puxen soc6rrer ala hon mester sera, fins en quantitat de vint-e-cinch 0 trenta lliures.

13

1468, febrer, 12. Cervera

El Consell de Cervera acorda canviar laforma dels ploms a causa de llur falsificacio

3. Quaranta sabre trenta.

AHCC, FM, Consells, 1468, f. 108.

En apres fonch proposat en 10 dit conseyll per los senyors de pahers dient com per causa de Ia guerra aquesta vila era venguda a molta privaci6 de moneda, signantment menuda, e per co havian conve ngut fer certs ploms, los quais se contrafan ja e falsifiquen. E per co es mester la forma sia mudada.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e provehi que los dits ploms, per quant se 'n abusa ja e s contrafan, que sian commutats en altra forma. E 10 que costara que sia pres a compte als senyors de pahers.

14

1468, agost, 23. Cervera

EL Consell de Cervera encomana als p a ers La [abricacio de ploms, cada un dels quals ha de valer un diner. Entre aquests ploms i els queja circulen de dos diners, s' arribara a la suma de 100 lliures.

AHCC, FM, Consells, 1468, f. 118.

E mes fonch proposat per los senyors de pahers dient com vuy se troben ja molts pochs dels ploms doblens, hoch es diu que se'n fan, es ver que Is occorren moltes necessitats daca que han fetes despeses per rah6 del carruatge que han trarnes a Cardona e han fet pagar de la vila per co que no haguessen a tallar, si 10 conseyll ho deliberave que quitassen los doblens e que ffessen dinals, per co com s6n molt pus dificultosos de fer que no los doblens, reporten-ho al present conseyll.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes als senyors de pahers que ells puxen fer 0 ferfer ploms dinals fins a compliment de cent Iliures ab los queja s6n fets. E 10 que costaran ni s'i despe nra que sia pres a compte als senyors de pahers.

15

1469, marc, 27. Cervera

El Consell de Cervera encomana als paers i prohoms La consecucio d' una autoritzaci6 reial per poderfabricar malles 0 ploms que substitueixin els ploms que actualment circulen. ja que n' hi ha de [also s.

AHCC, FM, Consells, 1469, f. 28v.

E mes fonch proposat per los senyors de pahers dient com la vila sta molt divesa e pobra, que no ha un diner, e senten e trobats que se'n hich han ques fan ploms falsos, e havien dat carrech a micer Miquell Pere, vic[ecanceller?] del senyor rey, los agues licencia del dit senyor que poguessen fer maylles e, com es tornat de Saragossa, los ha feta relaci6 que 10 dit senyor se sera prest aci e que essent aef hi provehira. Reporten [espai en blanc}.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes als senyors de pahers e en aquells prornens que penre si volran que si a ells sera vist fahedor suppliquen al dit

senyor 0 a son loctinent e primogen it sie de lur merce vulle dar licencia a la vila de fer alguna quantiat de maylles 0 ploms, (,:0 que als dits honorables pahers e prornens sera vist fahedor fins en aquella quantitat que Is plaura, e que puxen quitar los ploms qui vuy corren e fer de altra forma e senyal, donant-Ios plen poder tant com 10 present conseyll ha puxen provehir en les dites coses per totes aquelles formes, vies e maneres queIsplaura e lis sera ben vist, havent ara per lavors per ferm a per agradable tot (,:0 equant per ells sera vist fahedor. E 10 que si despenra que sia pres a compte als senyors de pahers.

16

1469, juny, 8. Cervera

El Consellacorda que els paers puguinferfabricar aquella quantitat de ploms que veginfactible.

AHCC, FM, Consells, 1469, f. 74v.

E rues fonch provehit, sens preiudici de altres provisions, que los senyors de pahers puxen fer ploms fins en aquella quantitat quels sera vist fahedor.

17

1470, juliol, 3. Cervera

Els paers de Cervera concorden amb Franci Tarroja, argenter, la [abricacio de senyals per valor de 40 lliures.

AHCC, FM, Moneda, paper solter.

Capito ls fets, inhits e concordats entre los honorables en Francesch de Sanahuga, Jacme Miquell, J ohan Moxa e J ohan Guerau, pahers I' any present e dei us scrit de la vila de Cervera.

E primerament, ab l icenc ia, auctoritat e decret del magnlfich mossen Johan d'Altarriba, cavalier e loch de capita de la vila de Cervera, attes e considerat que huy en la vila de Cervera no ha ne corre moneda menuda per cambiar e fer agualaments de comptes, es stat concordat e deliberat per be e utilitat de la cosa publica de la dita vila que 10 ditFfrancf Tarroia, argenter, haia e sie tengut a tot lur carrcch e despesa fer e batre xxxx Iliures de senyals, co es xx lliures doblens e xx lliures dinals, de aquell metayll que ell volra e elcgira, e aq uells puxe scampar e cambiar per les gents ax! de lavi la com strangers, e tota hora e quiscuna veguada que qualsevulle persones strangeres Ii tornaran dels dits senyalls ell dit Tarroia los haia a cambiar e cobrar als qui Is Ii portaran e dar-los bona moneda sua propria e a tot son carrech. E que 10 dit Ffrancf Tarroia no puxe fer mes avant de lies dites xxxx lIiures dels dits senyals. E als de la vila no sie tengut cobrar-Ios si donchs no s mudaven o-s levaven de tot, si donchs del beneplacit del dit Tarroia no procehia 0 vo lgues fer.

Item es concordat entre les dites parts que 10 ditTarroia puxe mudar e cobrar los dits senyals tota hora que a ell sera. vist fahedor e per tantes veguades com a ell sera vist

fahedor per squivar fraus fer d'altres senyals e de aquell metayll e forma e senyal que ell volra e deliberara fins en la d ita quantitat e no meso E si cas sera que mes avant del di t nombre Ii sera atrobat, que vinguen a carrech del dit Ffrancf. E encorrcgua en pen a de cinquanta Iliures per quiscuna veguada que 10 contrari sera trobat.

Item es concordat entre les dites parts que tota hora que 10 dit Ffrancf Tarroia v o lra cobrar e mudar los dits senyals haia a ffer fer crida 0 cridas publicas per Ia v i la de Cervera, las quais crida 0 crides hai a a ffer fer la dita vila a carrcch de aquella que los de la v i la dins spay de sis jorns e los strangers dins spay de huyt jorns Ii haian haver restituits los dits senyals. En altra m anera que passats los dits terminis, que de qui avant 10 ditFfrancf Tarroia no sie tengut penre ni quitar los dits senyals.

Item es concordat entre les dites parts que si cas sera que dels dits senyals se trobaran falsos ni sospitosos en alguna manera en poder de qualsevulle persones, que 10 dit Ffranci Tarroia per miga de la cort puxe perseguir totes aquelies en poder dels quais tals senyals seran atrobats, virilment e poderosa, e fer trencar e rompre los dits senyals, e en aco los regidors e sfndichs de la v i la sien tenguts fer asistenci a per intcres de la cosa publica de la dita vila. En mariera tal que sie castich als tals delinquents e aximpli als altres.

Item es concordat entre les dites parts que 10 dit Tarroia sie tengut fer tota hora e quanr sera request per part de la uni vers irat de la dita vila de Cervera, mudar e recuperar los dits senyals, e per tantes vegades com sera request, entrevenint-hi una persona per part de la dita universitat per saber 10 nombre dels d its senyals.

Retenen-se, ernpero, los dits honorables pahers que si per part de la dita vila sera deliberat levar los dits senyals, que no n corrcguen ni se'n prenguen per la vila, que ho puxen fer e que 10 di t FfranciTarroia haia e sie tengut aquells quitar dins spay de quinze jorns apres que n sera request per.part de la dita vila. E s i cas sera que dins los dits xv jorns los dits senyals no seran stats tornats al dit Ffranci Tarroia, que de qui avant ell no sie tengut quitar n i penre los dits senyals.

Item es concordat entre les dites parts que 10 ditTarroia haia e sie tengut, sobre totes e sengles coses en los presents capitols contengudes, dar bona e ydonea caucio e seguretat a conex enca dels dits honorables pahers, ab obligacio de lurs bens, juraments, penes, homanatge e altres clausules e cauteles, rebotada com pus largament dictar se puxe. Itemvolen les dites parts que dels presents capftols, etc.

[AI dors-]

Die martis tertia mensis i u lii an no a nativitate Domini MO ecce" LXXO.

Ffuerunt firmata et iurata predicta capitula per dictoshonorabiles Franciscum de Sanahuga, Iacobum Micha [ell is, lohannem Moxa et lohannem Geraldi, paciarios predictos, ex una, et dictum Ffranciscum Tarroia, argenterium, partibus ex altera, convenientes et promittentes una pars alteri et sibi ad invicem predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, iuxta eorum seriem et tenorem, tenere, servare, etc. Et pro maiori prernissorurn sec uri tate dictus Ffranciscus Tarroia dedit in fideiussores venerabiles Matheum Iohannis et Petrum Cabrer, Yolantem, eiusdem Ffrancisci Tarro i a matrem, et Yolantem, eius uxorem, et quemlibet ipsorum in solidum. Que quidem fideiussores gratis, etc., acceptarunt dictam fideiussionem, convenientes et promittentes quilibet ipsorum in solidum, cum dicto suo principali et sine ipso, teneri et obligati fore, etc. Et pro hiis obligamus, etc., iuramus, etc., renuntiando beneficio novarum constitutionum, etc., et legi sive iuri dicenti quod primus conveniatur principaliis quod fideiussor, etc.

Testes firme magnifici et honorabilis Ichannis d Altarriba, paciariorum et Ffrancisci Tarroia sunt venerabilis et discretus Anthonius Cabater, mercator, et Iohannes Poncii notarius, ville Cervarie.

Testes firme dictorum Mathey Iohannis et Petri Cabrer, fideiussorum, sunt dictus Iohannes Poricii, notarius, et venerabilis Ffranciscus Ponces, mercator.

Testes firme dictarum Yolantis, matris, et Yolantis, uxoris, dicti Ffrancisci Tarroia, sunt Dominicus Barbera, parator, et magister Petrus d' Alava, barbitonsor, cum magistro Thoma Ferrer, cirurgico, comorans.

18

1472, maig, 16. Cervera

Pere Torres, recaptador d' impostos de Granyena, mostra un pacific i tres ploms de Cervera.

AHCC, Fons Notarial, Cervera, 43, Joan Pony, Manual, 1471-1472, f. 37.

Die XVI' madii dicti anni.

Petrus Torres, de Gra[n]yena, constitutus personaliter in villa Cervarie et in botiga Iohannis Font, barbitunsoris, coram honorabili magistro Ludovico Serena, diputato locali in dicta villa et vicaria, eiusdem verbo exposuit eidem similia: «Mossen molt honorable, yo s6 acf per dir-vos com he complit 10 temps que havia prornes de plegar losdrets dels nov ells irnposits en la vila de Gra[n]yena e que de aquf enfora poseu collector qui us placie, car yo de acf avant no me'n curare, pus majorment com el senyor no vingue be e yo no vull caure en ira sua; axf que, mossen, feu 10 que us placie. S6 prest de donar 10 compte de tot quant he plegat fins huy. Ya n'e desliurades al senyer n'Anthoni Comalada diverses quantitats e ara, poch ha, tres Iliures e sous (sic); nom reste sino aquest paciffich e tres ploms que tinch en la rna; axf que v6s en notari de aco Ievau-rncn carta publica perque sia scusaci6 mia en esdevenidor». Cui exposicioni verborum dictus dominus diputatus localis sich duxit respondendum: «Yo, senyer, que no us desliure de la seguritat, car no puch, com sie forcat haver-hi collector v6s 0 altre. E axf me offir prest fer en aco 10 que per justicia trobarefahedor e deman trellat de vostra requesta». Dictus vero Petrus Torres dixit se stare et perseverare in suis dictis et prolatis, petens instrumentum. Presentibus testibusIohanne Font, barbitu[n]sore, et Ffrancisco Gordiola, tenerio, Cervarie.

Pari modo, eadem diein vico maiori, ante domum Anthonii Meya, dictus Torres apposuit dicta Comalada similia: «Senyer n Anthoni, veus acf la moneda que m reste e he tinch a dar-vos del que he cullit dels impos its de Granyena, non tinch pus; ax! matex veus acf 10 scrit del quem deuen, sils voleu penre, si no v6s notari feu-me'n carta publica». De facto hostendidit eidem Anthonio I pacfffich e tres ploms de Cerverain manu habendo, quibus sich dictis et hostensis dictus Comalada sich duxit respondendum: «Senyer tota hora que venreu ab 10 compte de aco que haveu collit e reste en poder vostre e portareu moneda corrible e forcada de penre en Cathalu[n]ya, sere prest hoyr-vos e rebre vostre compte e 10 que m donareu; 10 pacfffich noI rebria, per quant no es moneda corri ble e tinch ex pres manament del arre[n]dador que no n prenga». Et dictus Torres dixit se stare et perseverare in premissis, petens instrumentum ut supra.

Presentibus testibus discrete Anthonio Texidor, presbitero, et dictaFfrancf Gordiola.

1475, setembre, 8. Cervera

EL Consell de Cervera encomana als paers que busquin una solucio davant La necessitat de pagar cert deute Hom considera La p ossibilitat que Franc! Tarroja, argenter, [abriqui ploms

AHCC, FM, Consells, 1475, f. 66v.

En 10 qual conseyll fonch proposat per los senyors de pahers dient com per comissi6 feta per 10 honorable conseyll de la XXXXVIll' a certa promenia en dar-les forma com paguaran los x sous per foch queIs s6n demanats ara per mossen Bernat Eybri, diputat del principat de Cathalunya, los es stat donat tayll, 10 qual no baste a paguar 10 dit dret de deu sous per foch, ans ne manque encara xxxx lIiures; 10 dit rnossen deputat los dona air una requesta continent com 10 temps de la sua estada asf,juxta la comissi6 e instrucci6 que te es passat, e que ell protesta de tots da[nJys e despeses contra aquesta vila. E vist que 10 tayllno baste, es stat pensat un cert spedient 0 partit sobre 10 qual es mester per aquest conseyll sia ajudat a preguar un con seller qui es asi, co es 10 senyer en Franci Tarroga, que Ii fos plesent voler-Ios fer xv 0 xx 0 xxv lIiures de ploms del quais se puxen ajudar, e prestar-Ios 10 nom. Es veritat 10 dit Tarroga se dupte que si vollevar los ploms, com 10 fara, segur la vila, quitant ell los ploms, l i torn aquestes xx 0 xxv lliures de bona moneda. Reporten-ho al present conseyll que sobre aquestes coses los placie pensar e provehir en manera tallo dit Tarroga sie segur de aquestes coses. E que Is pl acie provehir e dar forma com hauran la resta per paguar 10 dit dret. En altra manera, si no u fan e da[nJys e despeses venen a l a vila, no sie carrech lur, pus s6n prou certs que ells no han forma de paguar, mas del present conseyll, si no Is donen forma e manera com pagaran dit dret e altres carrechs de la vila, segons per moltes voltes los es stat proposat, com 10 tayll queIs es stat donat ni altres emoluments de la vila no basten a paguar los carrechs que tenen tots al davant, ans los manquen passades CL lIiures 0 meso Sobre ac;:o 10 dit honorable conseyll, vista la tanta congoxa e despeses que stan preparades a la vila e singulars de aquella, volch, acorda e comes als senyors de pahers que ells facen totes aquelles forces que poran en compellir totes aquelles persones que s6n stades tayllades per paguar 10 dit dret de foguatge. E si no s poran exhigir les pecunies tant promptament, que tota aquella quanti tat que manchara, pus no sie de xxx lIiures arnunt, que la puxen manlevar a interes 0 sens interes la qual hagen a restituir del que restara a cullir del dit tayll a altres persones de la v i l a en manera que aquelles qui prestaran cobren, c;:o del seu, e no sien decebuts. E que en aco se haian de obligar los senyors de pahers en nom propri e tots los qui s6n en 10 present conseyll fins en quantitat, ernpero de xxv en xxx lIiures, les quais se haian a pagar e restituir del dit tayll, e aco sien tenguts jurar los senyors de pahers no convertiran 10 dit tayl l sin6 en paguament de ace, 10 qual sots virtut del ditjurament sien ten guts plegar per tot 10 present mes e, dins aquell, paguar e restituir la quantitat que's manlevara. E co que costara que sie pres a compte dels senyors de pahers. 20 1478, agost, 10. Cervera

EL Consell de Cerveraacorda pag ar les 20 lliures que es deuen a Franci Tarroja i fer retirar eLs ploms que circulen per la poblacio

AHCC, FM, Consells, 1478, f. 45v.

En apres fonch mes proposat per los senyors de pahers al dit conseyll dient com I 'any LXXV 10 senyer en Ffrancf Tarroga presta a la vila vint lliures, de lies quais los regidors de aquell any Ii feren carta de comanda; 10 dit Tarroga vol cobrar dites vint lIiures per qui tar altres vint lIiures de ploms que feu en loch de dites vint Iliures; 10 dit Tarroga, en virtut de la dita carta de comanda, vexa e fa penre e arrestar als qui eren regidors qui les obligaren, <;:0 es, 10 senyer en Moxa, 10 senyer en Verdera, n Anthoni Domingo e Johan de Plegamans, los quaIs se congoxen e protesten contra la vila de tots danys, interessos e messions; la vila vuy no ha forma de paguar les vint Iliures; es mester los sia dat forma e manera com les pagaran. En altra manera, si da[n]ys ne venen a la vila, sie a carrech de aquest conseyll e no dels pahers.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda, que per levar danys e despeses als qui se obligaren e confessaren tenir en comanda dites xx lIiures e a la vila, e provehix que dites vint Iliures sien quitades e paguades al dit Ffrancf Tarroga. E que tots los ploms sien levats. E que en levar dits ploms entrevenguen los honorables n Anthoni Bonet, notari, Johan de Plegamans, Anthoni Solanelles e Johan de Rius.

21

1478, setembre, 5. Cervera

Els paers de Cervera de l'any 1475, que es troben a la preso insten als paers actuals per tal quepaguin a Franci Tarroja, arg enter, l' import dels ploms que ell va [abricar en aquella data.

AHCC, FM, Consells, 1478, paper solter.

Fuit presentata die v" septembris, anno M ecce LXXVIII. Ihesus Christo.

No ignoren les savieses de vosaltres, molt honorables e savis senyors de pahes e sindichs de la vila de Cervera, com en Johan Moxa e n'Anthoni Domingo een Pere Verdera, de la dita vila de Cervera, en I' any M ecce LXXV, essents pahes de la dita vila de Cervera, per complir cert pagament que per la universitat de dita vila de Cervera havien ha fer pregaren an Francf Tarroga, argenter de dita vila, que fahes vint liures de ploms perque poguessen complir dit pagament, edit Tarroga los dix que no ho volia fer, car, com volria cobrar dits plorns no poria haver la quantitat de la vila per cobrar dits pl orns e los dits Pere Verdera, lohan Moxa e Anthoni Domingo, la donchs pahes vehent que no podien haver dites vint liures sens dapmatge gran de dita universitat, digueren al dit Tarroga que Ii obbligar[i]en dites vint liures dels ploms ax! com vo lgues, e ax! concordaren que en nom propi los damunt dits Ii obbligasen dites vint Iiures ab carta de comanda, e ax! ho feren e 10 sindich los feu carta de indepnitat, e ax! es ver e notori. E apres es se seguit que 10 dit Franci Tarroga, en 10 present any, en virtut de dita carta de comanda, ha fet arestar e ha fet metre en la preso comuna de dita vila, e encara huy fa tenir en la preso comuna, los dits Johan Moxa, Pere Verdera e Anthoni Domingo, per causa de dita carta de cornanda perque voll cobrar dits ploms, de que los dits Pere Verdera e altres nomenats an sostengut e sostenen grans dans, interessos, preiudicis e lesions e iniuries, les quails a sos anirnos revotant stimen tant quant per dret sien stimadores. E jatsie moltes e diverses vegades vos ne agen instats e requests que de dita carta de comanda, e obligacio e preso, los

desliurasets e pagasets, 0 fesets cobrar a dit Franc! Tarroga dits ploms fins a quantitat de vint liures predites, 10 que havets recusat fer en gran dan e preiudici dels damunt dits; per tant et alias los damunt dits Johan Mox o, Anthoni Domingo e Pere Verdera, ho son legitim procurador, ab les presents insten e requiren a vosaltres dits mossens de pahes, micer Bernat Ninot, Anthoni ComaJada, Berthomeu Figuera e Johan Marti, pahes I 'any present de dita vila, que de continent paguets e pagar f'acats dites vint liures, e cobrar facats a dit Francf Tarroga dits ploms, e los desliurets e desliurar facats de la preso hon stan per dita raho, e los paguets tots los dans, e los cancellets e cancellar facats dita carta de comanda, hon, si 10 contrari per vosaltres era Fet ho mes differiets, 10 que creure no poden, com los sie gran dan en la triga, protesten contra vosaltres e quiscu de vosaltres, e bens vostres, e de la dita vila, e universitat e singulars de aquella, de tots dans, misions e despeses, e de la ini ur ia e de totes coses Ifcites e permeses de protestar. Requerint avos notari ne facats carta publica et tot quot, etc.

22

1478, setembre, 6. Cervera

El Consell de Cervera encomana als paers i prohoms La liquidacio del deute contret amb Franc! Tarro]a, argenter, amb motiu dels ploms que aquest ultim fabrica l'any 1475.

AHCC, FM, Consells, 1478, f. 48v.

En apres fonch proposat al dit conseyll per los senyors de pahers dient com 10 senyer en Pere Verdera, Johan Mox o e Anthoni Domingo, qui foren pahers I 'any LXXV, per raho de una carta de comanda de xx lIiures que manlevaren deJ senyer en Ffrancf Tarroga, argenter, son vexats e detenguts en preso, en loch de lles quais 10 dit Tarroga feu xx lliures de ploms, Los quais 10 dit Tarroga vol levar; no han forma dehan (sic) paguar si per aquest conseyll no y es dada, en manera que la vila e los dits singulars sien levats de danys e despeses.

Sobre aco Lo dit honorable conseyll voLch, acorda, proveh: e comes als senyors de pahers ea quatre prornens que s i volran penre, que ells 0 la maior part de ells, 0 per via de ferfer pLoms, mudant emprenta, e haver licencia de fer aquells, conduint persona 0 persones, de e ab aquells capitols e en e sots aquells pactes, formes e condicions que vistes les seran e concordar se poran, 0 manlevant dita quantitat de xx Lliures a interes 0 sens inreres ab letra de cambi 0 ab altre quaLsevulle contracte, perque ells puxen haver dites xx lliures, e quitar los dits ploms, e ffer totes aquelles obligacions que vistes Les seran, generals 0 specials, de qu al sevu le bens e drets de La universitat, haguts e havedors, en manera que los dits obligats en les dites vint lliures isquen de congoxa e obl igacio, car 10 present conseyllios done sobre dites coses, totes e sengles, tanta potestat com 10 present conseyll ha. E 10 que s i despenra e co st ara que sie pres a compte dels senyors de pahers.

1479, maig, 1. Cervera

Franci Tarroja, argenter de Cervera, detalla les quantitats que li deu la vila.

AHCC, FM, Consells, 1479, paper salter.

rhesus.

Comte del que deu la vila de Cervera a Franci Tarroya:

Primo me deu prestat de bosa.

Item mes me deuen que me feren anar los senyors de paes a Carcal com 10 sen[y]or mcsrre 10 tenie asetiat, per III dies.

Item mes me deuen per tres parells de cu[n]ys per fer los ploms

Item mes m' es degut per tres vegades que e fet los ploms com la vila los mudave, per mos treballs e de un gove que estave ab mi que y aguda

Item mes degut per TTl anys que m'a tengut la vila vint lliures prestades

lliura, x sous.

xv sous.

III lliures, VI sous.

vi lli ures.

III !liures.

1479, maig, 1. Cervera

EL Consell de Cervera encomana als paers i prohoms que examinin La peticioformulada per Franci Tarroja, argenter, i resolguin l' assumpte d' una manera justa.

AHCC, FM, Consells, 1479, f. 35v.

En apres fonch proposat al dit conseyll per 10 honorable en Ffrancf Tarroga, argenter de Cervera, dient com jatsie ell, per aquesta raho que es vengut ara al present conseyll ho haia demanat en altres consey!ls, encara fins ara no n ha pogut obtenir, que es cosa de malta ad m irac io car lsi] aquesta vila vol raho dels qui leson tenguts be la deu fer als qui es tenguda. E sta en veritat que stants pahers [los] honorables en Jchan Mox o [e] Pere Verdera, I'any LXXV, ell los presta, per tanta necessitat que havie a la vila, XXXX 0L sous. E m e s 10 feren anar a Care al per quant 10 mestre scrivf acf per levar los ploms; ani son cost e despesa. E rnes Ii feren fer certs cunys per fer ploms e ha fets plorns per la vila. E com qui scun, treballant, sie digne de rernuner acio pregue al present conseyll que Ii placie fer-Io paguar e remunerar segons ell done per 10 present compte, qui munte, entre tot, XlIII Iliures, xi sous. E mes demane 10 inreres de X lliures que ha tengucles a la vila be tres anys.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes als senyors de pahers e en aquells promens que si volran penre, que els vegen e examinen les coses clemanades per 10 clit Tarroga, e que y facen e aclministren la justicia e que ho tracten al millor avantatge que poran cle la v la."

4. A I'AHCC no hi ha elliibre de Clavaria de I'any 1479, el qual podria contenir informaci6 sobre la resoluci6 de I'assumpte.

1479, maig, 15. Cervera

El Consell de Cervera 11.0 pren cap acord sobre fa proposta d' encunyar ploms que substitueixin les pugeses que circulen per La vila.

ARCC, FM, Consells, 1479, f. 40

En apres fonch proposat per los senyors de pahers dient com per la vila van moltes pugeses, e moltes de falses; moltes gents, signantment los forasters, que no n volen penre a blats ni altres mercaderias. Si haurien a be que fessen fer alguna quantitat de plorns e que hich expellissen les pugeses, per ,<0 que non vingues da[nJy a la vila ni als singulars de aq uella. Reporten-ho al present consey 1J.

Sobre aco 10 dit honorable conseyll no clcgue res.

1479, setembre, 19. Cervera

El Consell de Cervera encomana als paers i prohoms La gestio de buscar les persones que puguin encarregar-se de la [abricacio dels senyals 0 ploms de la vila.

ARCC, FM, Consells, 1479, f. 77v.

En apres fonch proposat per los dits pahers al dit conseyll com han obtenguda l icenci a del senyor rey de fer senyals 0 plorns dirigida al veguer de aquesta v ila e aco per tant com no hich ha monedamenuda par agualar comptes; son de parer ells que s facen xv o XVI lIiures de malles e 10 restant fins en cinquanta lliures ques facen dinals. Reportenho al present conseyll que Is placie conseyllar C0111 se'n regiran ni que faran, sent-se que algunes persones ne penran carrech de fer e tenir dits ploms en faran algun avantatge a la vi l a, ells tenran a tot son carrech.

Sobre aco 10 dit honorable conseyl l vo lch, acorda e comes als senyors de pahers e en aquells prornens que s i volran penre precedent la dita l icencia e continuada aquella, que ells puxen comanar e arrendar en aquelles persona 0 persones que vistes les seran e concordar se poran los dits senyalls e aquells hagen a penre e tenir a tot son carrech, ax! en quitar-Ios 10 temps que sera concordat com en gualsevulle altra manera e que no stiguen gents a carrech de la v ila, obtenint-se per a la vila aquell millor util que poran, assegurantse'n be de aguells a qui Is comanaran 0 tenran ells facen prestar e donar bona e ydcnea caucio en manera C0111 se des l iberara levar-Ios los qui lis tenra[n] los hai an a guitar. E sobre aco fer, concordar, ordenar e fermar qualsevul le capitols en e sots aquells pactes, formes, condicions, stipulacions, interessos, penes, obligacions de bens etc., que·s poran concordar a tota utilitat de l a dita vila.

1479, setembre, 29. Cervera

El Consell de Cervera confirma la decisio presa pels paers sobre l' encunyacio de senyals 0 ploms.

ARCC, FM, Consells, 1479, f. 80.

En aprcs fonch proposat al dit conseyll per 10 scnyer n Anthoni Solanelles e per en Nicholau Prats dient com vosaltres del conseyll ordinari havfeu provehit que los senyals o ploms que devien fer que anas al mes donant, e sobre aco ells eran stats ab los pahers n'Esplugues e en Ffrancf e veheren certs capitols: donaren-Ios jornada a les VIII hores e, ax f hi foren, demanaren-Ios quaIs darien e, ax I, sobre aco, ells se aturaren e aturaren se (sic).desliberacio fins a vespres e, ax ihi foren, ells prometeren xxxx sous per any e fonchlos respost que mes hidarien e, ax i, rncssen paher en Ffrancf los dix que, haven parlat ab certa promenia, que ells los tornarfan resposta e, ax i, sens tornar-Ios ne parlar, los han comanats a altri e sou-se burlats d'ells e crehen que non han res per a ells; son ad per benefici de la cosa publica e fer provehir en aquella, per co reporten aquestes coses al present conseyll que Ii placie provehir.

Sobre aco 10 d it honorable conseyll, loant e aprovant 10 que los senyors de pahers han fet e concordat sobre los dits ploms, que alo sie servat.

28

1480, agost, 31. Cervera

Mestre Pere denunciala possessio, entre altres monedes, duna malla de Cervera.

ARCC, FN, Cervera, 52, Llorenc Serra, Manual, 1478-1480, paper solter.

Die XXXI" augusti.

Mestre Pere denuncia que tenie una bossa, pero que no tenie pus dines sino los sigiiens:

Primo dos reals de argent, dues vuytenes e miga, IIII patachs e hun ardit dole[n]t e malla de Cervera. E dix que havie dades deu lIiures a hu de sa terra que diuen ha nom Pere Barra de Calmels e aque lles ha trameses a sa cana (sic) ea sos fills, e que ha entorn deu dies quels hi ha trameses, en que hihavie VI ducats, dos pacfffichs e hun scut. E aco s'es fet en presencia de mo s sen comanador, micer Bernat Ninot, Anthoni Saliteda, notari, MarchMathons e per testimonis Jacrne Veciana,studiant, e Johan Oliveres, laurador.

29

1482, febrer, 3. Castell6 dEmpuries

L' infant Enric mana ales autoritats de Cervera que no actuin en

contra de la concessi6 feta a Franci Tarroja, argenter, de la [abricacio dels senyals 0 ploms d' aquesta vila.

AHCC, FN, Cervera, 48, Berenguer Gass6, Manual, 1480-1482, paper solter.

Nos infans Enricus Aragonum et Sicilie, dux Segurbii, comes Empuriarum, locumtenens generalis serenissimi domini regis domini nostriobservandissimi en principatu Cathalonie, regno Maioricarum et insulis ei aiacentibus, confidentes de fide et probitate vestri dilecti dicti domini regis et nostri Ffrancisci Tarroga, argenterii ville Cervarie, necnon supplicacionibus magnifici dilecti consiliarii et regiam cancellariam regentis

Anthonii de Bardaxino, utriusque iuris professoris, nobis super hiis reverenter effusis benigniter inclinati vobis eidem Ffrancisco Tarroga, argenterio, facturam et tenutam e vulgo dictos dels senyals 0 ploms eiusdem ville Cervarie quamdiu dicto domino regi aut nobis placuerit comittimus e fiducialiter comendamus ita tam en quod vos dictusFfranciscus

Tarroga et nemo alter prefatas facturam et tenutam dels senyals 0 plorns teneatis fideliter atque bene sub hoc pacto et condicione quod quolibet anna teneamini respondere eidem universitati ville Cervarie propter illorum tenutem quinquaginta s o l i d o r u rn

Barchinonensium sicuti actenus anna quolibet fecistis et solvistis. Quapropter vicario, baiulo, subvicario, subbaiulo, assessori illorumque locatenentibus necnon paciariis consilioque consiliariorum prefate ville Cervarie dicimus, precipimus et mandamus quatenus contra presentem nostram comandam, dicto regio et nostro beneplacito perdurantibus, non veniant nec venire presumant aut sinant ratione aliqua sive causa si graciam regiam et nostram caram habent et penam mille florenorum ultra regie ire et indignacionis incurs urn evitare cupiunt. In cuius rei testimonium presentem fieri i u ssi mus sigillo regio in dorso munitam. Data in villa nostra Casti l ion is Empuriarum, die tercio febroarii, anna a nativitate Domini MD ecce- LXXXIIO• L'infant.

Vidit Monffort pro generali thesaurario.

In Itinerum locumtenentis primo, folio t.nn",

Oblata die iovis XXVIII et ultima febroarii, anna MO cccc LXXXllo, per dictum Ffranciscum Tarroga honorabili consilio ordinario ville Cervarie i ntus aulam paciarie Cervarie, loco et more solitis congregatis, quam peciit sibi legi per me Berengarium Gaco qua lecta, etc., recepta, etc., pecierunt copiam que fuit sibi tradita cum i arn esset facta et eis davi paratis, in quoquidem consilio presentes erant hii qui secuntur: [espai en blanc].

Testes Matheus Folquet, virgarius, et Iohannes Moragues, molinerius, Cervarie habitatores.

30

1484, gener, 31. Cervera

Els paers de Cervera donen instruccions a Joan Aymerich, cavaller, en relacio amb la peticio que ha de fer al rei sobre la concessio d' una llicencia que permeti I' encunyaci6 de senyals 0 ploms de coure.

AHCC, FM, Moneda, paper solter.

Memorial 0 instruccions fetes al magnffich rnossen Johan Aymerich, cavalier, en l a vegueria de Cervera domiciliat, del que ha a fer ab la mages tat del excellentissimo

senyor 10 senyor reyper la vila de Cervera quant a nostre senyor Deu sera plasent sie arribat ab sa senyoria.

Primo donara la letra de crehenca que sc 'n porte a la mages tat del illustrissirno senyor 10 senyor rey e, besant-li les mans de part dels regidors e pahers de la vila de Cervera, aquells cornanara en gracia e merce de sa excellencia e senyoria.

Item explicarala creenca al dit excelIentissirno 10 senyor rey, dient-Ii com en dies passats sa senyoria atorga e dona licencia e facultat en aquesta universitat de fer senyals o ploms fins en quantitat de cinquanta lIiures, e aco perque les gents se poguessen agualar en lurs cornercos e que en virtut de dita licencia e poder se son fets dits senyals e ploms. E com experienc ia ha mostrat e mostre que dels dits pI oms se.'n perden molts en dany de les gents, e per semblant que aquells no s prenen sino en la vila de Cervera e no per les circumstancies de aquella, e serie pus saludable a la vila que dits senyals se mudassen, fahent aquells de coure eo aram ab 10 senyal de la vila, ax! com en Tarragona, Tarre.ga e en altres parts ne fan e s prenen, per totes aquestes circunstancies per que soplicara 10 dit senyor vulle donar licencia e facultat a la dita universitat e regidos de aquella que puixe levar e fer levar los dits senyals de ploms e fer mudar aquells, fahent-Ios de coure eo aram ab 10 senyal de la vila, fins en quantitat de vuytanta 0 cent Iliures 0 segons pora, e aquells puixen fer fer en aqueUa persona 0 persones que a dits regidors e vila parra, venre aquells, arrendar e sobre aco fer tots e sengles capitols e cartes a tota indempnitat de la vila.

Item, explicada dita crehenca, treballara en haver provisio del dit excellentissimo senyor 10 senyorrey donant facultat a la dita universitat de poder fer eo fer fer dits senyals e mudar e levar los qui vuy hic son sens peri II ne incorriment de pena alguna e que dita vila los puixe venre, arrendar, ferfer en aquella persona 0 persones que ben vist los sera, e tot 10 util que n exira 0 procehira que sie de la vila, e fer e fermar sobre aco qualsevul le I capitols e cartes, etc., no obstant qualsevulle provisio eho provisions per sa senyoria 0 per 10 senyor infant sobre aco en contrari fetes, ab decret de nullitat, manant al velguer, batle e tots altres oficials que dites coses tinguene no contravinguen sots bones penes, etc., e tota hora que sera ben vist a la vila per sembI ant los puixe levar.

Item, donat recapte en les dites coses, fara fer dita prov is io, trahent aquella ab son sagell, segons se pertany, remetent a sa magnif'icencia totes les altres coses que sobre ac;:o li parran esser saludables a la vila, pus ernpero no costen rnes de sexanta sous e menys al menys que pora fer.

ExpeditumCervarie, die XXXI mens is ianuarii, anna a nativitateDomini MO cccc LXXXO quarto.

1485, marc, 12. Cervera

EI Consell de Cervera encomana als paers que trobin una solucio en el Jet de la manca de pagament per part de Franci Tarroja, argenter, que te al seu carrec la Jabricaci6 dels ploms de la poblaci6.

AHCC, FM, Consells, 1485, f. 29v.

Aix i mateix an preposat al present consell dient com ells han demanat al senyer en Ffrancf Tarroga, argenter, los L sous fege a la vila per raho dels ploms e si no lis volie pagar que serie f'orcat hi haurien a provehir, segons lo[s] parrie, e 10 dit argenter los respos que ell no te res per 10 senyor rey ni per la vila sino per micer Anthoni de Bardaxi e ax! hagueren moltes rahons; la conclusio fonch que si venie be a la vila 0 no que ells (sic) los

tendrie e que daco se poden aconortar. E axf reporten al present consell hi provehesque per indempnitat de la vila 10 que lis parra.

Sobre aco 10 honorable consell dcslibera e comes als senyors de pahers que ellshi provehesquen en levar 0 mudar-los 0 fer fer de nou, axf per via del senyor loctinent com encara per via de la magestat del senyor rey, 0 per aquelles vies los parra, en manera la vila no sie deslibertada ne prejudicada en res e torne en sa Jibertat, e 10 que despenran per les dites coses, axf per haver provesi6 0 proves ions dels dits senyors com per treballar per aqueLJs, sie pres en compte dels senyors de pahers. E co 10 present consell done tal e tant gran poder als senyors de pahers e sobre dites coses, tan gran, com 10 present consell ha.

32

1485, agost, 20. Cervera

El Consell de Cervera acorda que es [aci tot el possible perque la possessio dels ploms torni ales autoritats de la vila i, si aixo no es pot aconseguir, que no els tingui ningu.

AHCC, FM, Consells, 1485, f. 53.

Ax f mateix es stat preposat per los senyors de pahers al present consell dient com en dies passats per provesi6 de sembi ant consell ells volien cobrar los ploms que te 10 argenter e micer Bardaxf no l i vingue be, dient que dit argenter ere en sa possessi6 e que sens no fos hoyt no y toquarie, e ax] tenen una letra del senyor infant que fa al dit argenter que dins quatre dies apres l i sera presentada comparegue davant dit micer Bardax i, e aco reporten al present consell perque per aquell hi sie provehit be e degudament com se pertany.

Sobre aco 10 honorable consell desl ibera que la letra sie presentada del senyor loctinent al dit Ffranci Torroga e que al dit Bonet sie donat carrech expres que treball axf ab 10 dit senyor loctinent com ab altres quaLsevol persones de manera aquesta vila no sie deslibertada e que los ploms sien tornats a voluntat de La vila e, si nos podie haver que la vila Los cobras, sie suplicat a 10 dit loctinent que en tota manera 10 dit argenter ni nengu altri no lis tingue. E si res se despenra en aco que sie pres en compte als senyors de pahers.

1486, juliol, 22. Cervera

EI Consell de Cervera acorda no presentar una lletra reial al lloctinent si Franci Tarroja, argenter, se sotmet ales ordinacions de la vila sobre la [abricacio de ploms i renuncia a les provisions que ell obtingue sobre ta possessio dels esmentats ploms.

AHCC, FM, Consells, 1486, f. 35.

En apres fonch proposat al dit conseyll dient com trobant-se mossen Gaspar de Gilabert, paher, en Barchinona, hon era per fets de aquesta vila, anant a Barchinona 10 honorable mossen Anthoni Domingo, compaher lur, Ii fonch donada una letra per mossen

Johan Aymerich, una letra de la magestat del senyor rey dirigida al senyor loctinent, diuse escreu sobre 10 fet dels ploms que 10 senyer en Ffrancf Tarroga, argenter de aquesta vila, te, com los pahers passats ne aguessen dat carrech al dit mossen Aymerich e feta letra e memorial e instrucci6. E es veritat que 10 dit mossen Gilabert ne parl a al advocat de la vila a Barchinona si la darie e, perque ales hores ell no sabie sobre que era, fonch desliberat no donar-Ia ni encara vuy no s 'es donada ans la tenen encara ad e la presenten al present conseyll closa e segellada, segons li fonch dona[da], car axf ague dit mossen Gilabert, 10 conseyll no la dons sens ordinaci6 del conseyll, diu-se que en aco ha salari complit e entroduir semblants causes deu-s'i molt pensar. Dient rues ells han parlat ab 10 dit Ffrancf Tarroga sobre aquesta manera, 10 qual los ha dit que no vol haver res contra la vila e que ell ne Iara tot <;:0 equant ells volran, no obstant sobre aco ell tingue bona provisi6, e que sera content pagar 10 salari acustumat a la vila. Per tant, reporten aquestes coses al present conseyll que sobre aquestes coses li placie consellar e provehir com se'n regiran, si acceptaran la offerta del Tarroga 0 si presentaran la dita letra. Sobre ay610 dit honorable conseyll, vista e hoyda la submissi6 que 10 dit Tarroga fa, co es, que vol star a la ordinaci6 de la vila sobre 10 fet deIs ploms, volch, acorda e dcslibera que, fahent 10 dit Tarroga la dita submissi6 e servant la capitulaci6 que es entre la vila e 10 dit Tarroga e paguant los cinquanta sous que acostumave pagar dit Tarroga quiscun any, que sie adrnes a tenir dits ploms, a beneplacit, empero de la dita vila. E renunciant ell ales provisi6 0 provisions per ell obtengudes de la mages tat del senyor rey o de son loctinent general sobre la tenuta de dits ploms. En altra manera, si no renunciara o desestira a la dita provisi6, que no sie admes e que sie presentada la letra obtenguda de la prefata magestat del senyor rey al illustrfssimo senyor infant e sie proseguit 10 fet en manera que la vila torn en sa possessi6 dels ploms. E si res s'i despenra que sie pres a compte als senyors de pahers.

34

1486, juliol,

30. Cervera

El Consell de Cervera acorda mantenir fa resolucio presa en fa sessi6 anterior sabre la possessio dels ploms per Franci Tarroja i d6na plens poders als paers per concloure amb ell aquells pactes que creguin convenients.

ARCC, FM, Consells, 1486, f. 37.

En apres fonch proposat al dit conseyll per 10 senyer Franci Tarroga, argenter de Cervera, dient com l'any LXVI la vila feu fer certs ploms, en los quaIs no entrevcngue, e foren-ne fets de falsos gran quantitat e convengue a la vila levar-los e feren fer a ell certs cunys, donant tayll de altres, vist 10 gran abus, foren-ne quitats dels primers e compensats ab taylles de la vila e molts de fora la vila qui s clamaren de la fahici6; foren pagats a ell xxx X sous; aprcs ferenaltre pacte 0 capitulaci6 que n paguas L sous, prestant 0 bestrahent ell a la vila xx Iliures per quant mossen Eybri se trobave ad qui los congoxave per diners havie de haver de la vila. E, finalment, fet gran dis curs de aquesta materia, trobant-se ad micer Bardaxi, perque seren algunes sclamacions 0 requestes se fahian sobre aquestes coses, fonch demanat per ell a tota la promenia, qui fonch a casa sua sobre 10 fet del regiment, si eran contents del dit Tarroga sobre 10 fet de la ten uta dels ploms e si nengun se clamave de ell, e fonch-Ii dit que ans ne eran be contents de Ia manera que Is portave

e administrave e axf ell os pregua com aquells qui representaven la vila 10 y volguessen sostenir, no obstant que alguns los volguessen eon dassen maior stipendi, e axi fonch offert al dit mossen regent; apres de aco, continuant algu moltes requestes contra los pahers quels donas sen al enquant qui mes hi dave, fonch conseyllat a ell per alguns de la vila e encara ajudat a ordenarla provisi6 quen an as a Barchinona al dit regent e queI supplicas, vista la offerta feta per part de la vila, que li fes alguna provisi6 que no Is li poguessen levar. Tosternps que aquest conseyll sera content de remetre-u als senyors de pahers, tractant-ho per eon manera ell no reste en vergonya, sera content renunciar, no ha fahentIi vergonya ni que la gent age de creure que li han passada la ploma per 10 nas, comanant-Ios a altre, com ell fins ad ne age agut prou trebayll en defenrells,

Sobre aco los set del dit conseyll, stant e perseverant en la desliberaci6 en 10 prop precedent conseyll celebrat feta, volch [e) acorda aquella sie servada, donant poder a mossenyors de pahers que ells puxen admetre 10 dit Tarroga a la tenuta dels dits ploms per aquell temps que vist los sera. E sobre aco fer, ordenar, concordar e fermar aquells capitols que vist los seran en e sots aquells pactes, formes, condicions, obligacions, stipulacions, juraments, penes e altres clausules e cauteles que vistes los seran necessaries e opportunes.

Anthoni Saliteda dix que es del parer del conseyll prop passat, co es, que sie a beniplacit de la universitat 10 temps.

Miquell Bonjoch, idem.

Johan Marti, idem.

Luys de Maida, idem. Loren eerra, idem.

Johan ·Cornet, Idem e que pach 10 que es degut. Anthoni Cabater que es del parer del conseyll sdevenidor.

35

1486, agost, 14. Cervera

El Consell de Cervera jaculta els paers perque puguin establir, en relacio amb els ploms, els pactes convenients amb Franci Tarroja.

ARCC, FM, Consells, 1486, f. 41 v.

E mes fonch propos at al dit conseyll per los senyors de pahers dient com en 10 conseyll a xxx de juliol prop passat celebrat sobre la tenuta dels ploms que te 10 honorable Ffrancf Tarroga, en la desliberaci6 no foren de acort la maior part e sta en alguna dubitaci6 la concensi6 feta si es valida, in dubiis tutior pars est eligenda, co es, que sie reportat en sembI ant conseyll en manera que per aquell sie feta desliberaci6 tal que no age dupte ni ambigiiitat alguna en les coses. Reporten-ho al present conseyll que li placie provehir. Sobre aco 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes a mossenyors de pahers que, renunciant 10 dit Tarroga a qualsevulle provisions que ell tingue per rah6 de la tenuta dels dits ploms, que ells puxen contractar, cloure e finar sobre dits ploms ab 10 dit Tarroga o altres sobre la tenuta dels dits ploms e de e sobre aco fer, concordar, ordenar, cloure, finar, fermar e jurar qualsevulle capftols en e sots aquells pactes, formes, condicions, vies, formes e maneres, condicions [e) stipulacions, ab los juraments e altres clausules e cauteles que vistes los seran e concordar se poran, car 10 present conseyllios done sobre

dites coses, totes e sengles, tant poder com 10 present conseyll ha, havent ara per lavors per ferm e per agradable tot co equant per ells sera fet, concordat e fermat, a beneplacit ernpero de la universitat.

36 1486, setembre, 27. Cervera

El Consell de Cervera faculta, novament, els paers perque puguin establir, en relacio amb els ploms, els pactes convenients amb Francf Tarroja.

AHCC, FM, Consells, 1486, f. 50v.

E mes, finalment, fonch proposat al dit conseyll per los senyors de pahers dien com sobre la tenuta dels ploms que te 10 senyer en Franc i Tarroga se han fetes per sembiant conseyll moltes desliberacions sobre les quaIs e per raho de lles quais ells han comunicat moltes veguades ab dit Tarroga; ells I 'an conduit que sera content renunciar a totes provisions que tingue en favor sua per raho dels dits pI oms, pus no Ii faran vergonya que Is leven a ell e que Is lexen a altri e que Is Ii lexen per a una temporada rahonable, car ell sera content pagar co que'n acustumave pagar a la vila. Reporten-ho al present conseyll que sobre aquestes coses Ii placie provehir e desliberar com pus saludablement Ii parra per be de la vila.

Sobre aco 10 dit conseyll volch, acorda e comes a mossenyors de pahers que, renunciant 10 dit Tarroga a totes provisions per ell obtengudes fins la present jornada per rah6 dels dits ploms, que ells se puxen concordar ab 10 dit Tarroga e conduir aquell per ala tenuta de dits ploms e senyals per fer agualaments de comptes e lexar-Ii aquells per aquell temps que ab ell se poran concordar, paguant 10 stipendi acustumat, axi 10 que deu fins ad com 10 que deura d'aqui avant. E sobre aco fer, ordenar, concordar, fermar e jurar aquells capitols en e sots aquells pactes, formes, condicions e retencions, stipulacions, juraments, homanatge, penes e altres clausules e cauteles que vistes los seran e concordar se poran ab 10 dit Tarroga, car 10 present conseyll los done sobre dites coses, totes e sengles, tanta potestat com 10 present conseyll ha, paguant 10 stipendi acustumat com dit es, axi 10 degut com 10 devedor. E si la vila desliberara levar los dits pi oms de tot que sie libertat de la dita vila, ernpero que durant 10 temps que's concordaran ab dit Tarroga que no Is li puxen levar al dit Tarroga ni comanar a altri.

37 1486, novembre, 4. Cervera

El Consell de Cervera encarrega als paers que, en relacio amb els ploms, tinguin en compte si la renuncia de Francf Tarroja pot deixar ala vila sense facultat de fabricar-los.

AHCC, FM, Consells, 1486, f. 58v.

En apres fonch proposat per los dits pahers al dit conseyll dient com ells han

1. M. LLOBET I PORTELLA

comunicat, juxta la desliberaci6 e comissi6 de semblant conseyll, ab 10 scnyer en Francf Tarroga, argenter, sobre 10 fet dels pi oms, 10 qual es content de renunciar a l[e]s provisions que te sobre aquells. Ernpero nosaltres havem dubte que, com ell hage renunciat a dites provisions, que la vila age apres facultat ni potestat de poder ferfer ploms. Reporten-ho al present conseyll que sobre aco Ii placie prestar-los conseyll, per co que la vila no restas inprovisa e que no y age mes despesa que non haura profit la vila. Diu que mossen Solsona, que Deus hage, n i havie feta en dies passats una letra a la vila que se'n havie obtenguda del senyor rey.

Sobre aco 10 dit conseyll vo lch acorda e comes a mossenyors de pahers que ells vegen e facen veure e regonex er dita provisi6 0 provisions 0 letra de mosscn Solsona e, si a ells 0 als advocats de l a vila sera vist que dita provisi6 baste, que facen renunciar al dit Tarroga e, si no bastara, que se stiguen com se stan fins a tant se age aguda altra provisi6, segons es stat atorgat per 10 senyor infant, loctinent general de la magestat del senyor rey, en poder d'en Puigrnaga, secretari del dit senyor.

1486, desembre, 4. Cervera

El Consell de Cervera encarrega als paers que comprovin la peticio formulada per Franci Tarroja, segons la qual encara se li deuria la [abricacio de motlles i ploms.

AHCC, FM, Consells, 1486, f. 61 v.

E mes fonch proposat al dit conseyll per 10 dit Franc i Tarroga dient com ell s'es acuncat e concordat ab la vila eo regidors de aquella sobre l'ofe[r]ta de la tenuta dels ploms per fer-ne pler a la vila e als senyors de pahers. Es veritat que s6n de acort no obstant que, juxta la provisi6 que ell te del senyor rey 0 de son loctinent, que ell pach de tres anyades a la vila, per quiscun any L sous. Ever que la vila cs tengut (sic) a ell, ax! per fer molles de temps passat dels ploms que corrien per la vila com encara per la factura de aquells, e ja ne penia plet entre la vila e ell en poder del senyer en Johan Ponch, qui tenia lavors la cort de la ballia.

Sobre avo 10 dit honorable conseyll volch, acorda e comes a mossenyors de pahers que vegen si al dit Tarroga es degut 0 no e, si degut Ii sera, que Ii sia feta raho; hon no, que pach a la vila. E si res hi havie duptes, quen agen conseyll dels advocats de la vila.

39 1487. Cervera

Joan Pone, notari de Cervera, fa constar la quantitat que li deu la vila, import dels ploms que lliura.

AHCC, FN, Cervera, 43, Joan Pone, Manual, 14871489, s.f.

Deu-me la vila de Cervera per los ploms quem foneren l'a[n]y M ecce LXX, [XX] sous, e han compensat ab tothom e no ab mi; vull-ho cobrar. xx sous.

1488, octubre, 22. Cervera

EI clavari de la universitat de Cervera justified el pagament efectuat a Joan Pone, notari, de limport de certa quantitat de ploms.

AHCC, FM, Clavaria, 1488, f. 30v.

Item Ii fern donar dit dia al discret en Johan Pony, notari, vint sous e sis dines per vint sous e sis dines de ploms que ell restituhi a la dita vila en 10 temps que dita vila tenie dits ploms a son carrech, ha n'i apocha en poder del dit notari, a XXII de octubre ayn LXXX huyt 1 lliura, VI [dines].

41

1491, gener, 24. Cervera

EI clavari de la universitat de Cervera justifica l'Lngres de la quantitat pagada per Franci Tarroja, corresponent a I'any 1490, per l' administracio que ell te dels ploms de La vila.

AHCC, FM, Clavaria, 1490, f. 3.

Item, a XXIIII de giner de 91, rebe del senyor en Franc! Tarroga, per 10 pacte que te fet ab la vila per los ploms, e son per l'any noranta, dues Iliures, deu sous II Iliures, X sous.

42

1492, octubre, 25. Cervera

EI Consell de Cervera acordafer treure una provisio que reservi a les autoritats de la vila lafabricaci6 dels ploms i en permeti I' encunyaci6 d' una quantiat equivalent a 100 lliures.

AHCC, FM, Consells, 1492, f. 68v.

Mes fonch preposat en 10 dit consell per los dits senyors de pahers com moltes persones son vengudes a ells dients que si Is volen dexar la factura 0 senyals dels ploms de la present vila, que y donaran dotze lliures, e que en Franc! Torroga, qui Is te, non done sino L sous, per co ho reporten en 10 present cons ell los placie voler-los concellar e provehir.

Sobre avo 10 dit honorable consell volch, acorda e dilibera que sie treta una provisio de la audiencia 0 del senyor rey, continent que La factura 0 senyals dels ploms de la present vila estiguen a total disposicio de la vila eo conselL de aquella, e co que si de spenra que sie pres a compte, e que n puguen ferfer fins en cantitat de cent lliures.

1. M. LLOBET I PORTELLA

1493, maig, 4. Cervera

Els paers de Cervera donen instruccions a Pere Boix, sindic de la vila, en relacio amb la peticio que ha defer al rei sobre lafabricacio dels ploms.

AHCC, FM, Moneda, paper salter.

Memorial e instruccions fetes per los magnifichs e honorables pahers e prornens de la vila de Cervera, juxta la potestat als dits pahers e prornens atribuida per 10 honorable consell de la XXIIUa a quatre del mes de maig corrent e de ius serit en la sala de la paheria de dita vila celebrat, al magnifich micer Pere Boix, doctor en quiscun dret, s indich e misatger de la dita vila, trames a la cort qui es convocada e s deu celebrar en la ciutat de Barchinona per la magestat del rey, nostre senyor, a set del dit e de.ius serit meso

[ J.

E mes supplicara dit sindich a la prefeta magestat, que sie de merce sua que la factura dels ploms que vuy se fan en aquesta vila sigue en facultat e ordinaci6 de dita vila en tenir e levar-Ios, revochant qualsevulle provisions e comissions que fins ad sien estades fetes de la tenuta e factura dels dits ploms a qualsevulle altres persona 0 persones, e sobre a\;a haver una provisi6 de la prefata real magestat tal qual es necessaria, juxta 10 contengut en 10 present capitol. E que se 'n puxen fer fins en cent II iures e, si cent no's pora haver, fins en cinquanta lliures. Empero que, si en la dita cort tantost en 10 principi se tractara e s concloura sobre 10 fet de les monedes, que no sie suplicat del contengut en 10 present capitol, e, si no s i tractara nis concloura de dites monedes, que en tal cars sie exequtat 10 present capitol e 10 contengut en aquell.

[ J.

Expeditum Cervarie, die sabbati intitulata Illl die mensis madii, anno a nativitate Domini MO ecce LXXXXllIO.

1494, gener, 20. Cervera

El Consell de Cervera acordafer una crida manant que tothom que tingui ploms de la vila els hagi de restituir

AHCC, FM, Consells, 1494, f. 16v.

E mes fonch preposat al dit magnifich e honorable consell per los dits senyors de pahers dihents que poch ha 10 veguer, a instancia de Francf Torroga, argenter, feu fer una crida que nirigu no guosas tenir mes de xx sous de ploms e ara exequte als qui mes ne tenen en pena de x lliures, per la qual occasi61i es estat donat un protest. E axf mateix se diu van molts ploms falsos, que ara darrerament 10 veguer ne ha seguit hun home, 10 qual ha fet penre a Vallfogona, que hich havie mesos ploms falsos, e 10 dit Tarroga nos ha requests ellshi provehesquen, los quais ploms no fan sin6 dany a la vila, per \;0 ho reporten al present consell que Is placie voler-hi provehir.

Sobre ace 10 dit magnifich e honorable consell volch, acorda e del ibera que, juxta forma de la capitulaci6 feta e ffermada entre la present universitat e 10 dit Francf Torroga

sabre los dits ploms 0 senyals, sien fetes crida 0 crides per los lochs acostumats de la present vila e defora aquella, segons deliberaran los dits senyors de pahers, per honra de la vila, que tothom que tingue dels dits ploms los agen a tamar e restituhir, e que quant se restituhiran hi sien los senyors de pahers 0 aquells 0 aquell que ells deliberaran, ensemps ab llur notari que continue les quantitats que's restituiran perque se pus que veure e exhaminar quants ploms van ne quins, attes que n'ich van de Ialsos, e que, apres que cobrats seran, sie tornat en semblant cons ell perque hi sie provehit e deliberat si levaran aquells de tot 0 si n faran ffer de altres. 45

1494, gener, 28. Cervera

Llorenc Serra, sindic de Cervera, requereix Francese Tarroja, major, argenter de Cervera, perque recuperi els ploms diners 0 senyals que ha fet.

AHCC, FN, Cervera, 55, Antoni Romeu, Manual, 1493-1495, s.f.

Die martis XXVIII ianuarii, anna predicto, Cervarie.

Per honorabilem Laurencium Serra, notarium, sindicum ordinarium Cervarie, intus domum paciarie dicte ville, ffuit requisitus Ffranciscus Torroga, maior dierum argenterius dicte ville, quatenus iuxta fformam septum capituli contenti in capitulacione facta et ffirmata inter dictam universitatem ex una et ipsum partibus ex alia, die xxv mens is septembris, anni M cccc LXXVIIII, recuperasset los ploms, dines 0 senyals quos fecit. Qui quidem Tarroga verbo respondens dixit que es prest e apparellat fet tot co que fer degue de justicia, Quibus etc.

Testes sunt Ffranciscus Molgosa, mercator, et Iacobus Rocharnora, textor, Cervarie.

46 1494, febrer, 18. Cervera

EI Consell de Cervera acorda encomanar als paers que intervinguin en I' afer de I' excessiva [abricacio de ploms que ha fet I' argenter Franci Tarroja.

AHCC, FM, Consells, 1494, f. 19v.

En apres fonch preposat per los dits senyors de pahers al dit magnifich e honorable consell dients que no ignore 10 present consell com fonch deliberat per semblant consell los ploms, dines 0 senyals de aquesta vila fossen levats, e que ax i hohan exequtat e es se trobat que en Francf Torroga, que tenie la factura de dits ploms, ne ha fets molt mes que no n podie fer e ara, los xx dies passats, dins los quaIs se havien de cobrar si lur porten, non vol cobrar ningu per co ho reporten al present cons ell que y vullen provehir.

Sobre aco 10 dit magnifich e honorable consell volch, acorda, delibera e comes als senyors de pahers que a consell dels advocats de la vila hi provehesquen e exequten tot 10 que per aquells sera consellat a tota indempnitat de la vila.

1562, novembre, 30. Cervera

El Consell de Vint-i-quatrena de Cervera acorda deixar per a una altra ocasi6 la proposta de fabricar moneda.

AHCC, FM, Consells de vint-i-quatrena, 1561-1572, f. 27.

Mes fonch preposat per mossen Joan Palau en effecte que perque la vila de Cervera sie mes almentada y poblada, en loch de despoblar-se que tindrie a be se fes moneda una quantitat serta, com acostumave la vila, y sera beneficiar los poblats, Sobre la qual preposici6 dit magnffich consell deterrnena y conclogue que per ara se dexe a major determinaci6.

48

1577,setembre, 23. Cervera

El Consell de Vint-i-quatrena de Cervera elegeix a Pere Ausies de March per anar a Barcelona a sollicitar una llicencia del lloctinent general per fabricar menuts per un import de 1.000 lliures.

AHCC, FM, Consells de Vint-i-quatrena, 1573-1584, f. 72v.

Mes fonc preposat per los senyors de pahers dient que y ha necessitat de fer menuts, que elegesquen una persona per anar en Barcelona per haver una licentia del senyor lochtinent general per fer dits menuts fis a mil lliures.

Sobre aco 10 magnffich consell dclibera y acorda y elegf la persona del magnffich senyor Pere Usies de March, donzell, per a haver dita l icenti a per fer fins en milllliures de menuts.

49

1582, febrer, 7. Cervera

El Consell de v int-i-quatrena de Cervera acorda deixar ala discrecio dels paers la possibilitat de demanar un privilegi per [abricar menuts.

AHCC, FM, Consells de Vint-i-quatrena, 1573-1584, f. 116v.

Mes fonch preposat per dits senyors de pahers dient que pus se exelencia es ad, que si Is par se Ii age de demanar un privilegi per a fer menuts, que ho determinen.

Sobre aco 10 magnffich consell de libera y acorda que, quant al demanar de graties

de privilegis ho dexar de demanar, ho remete y dexa a la bona discreci6 dels senyors de pahers.

50

1598, marc, 26. Cervera

EI Consell ordinari de Cervera acorda remetre al Consell de Vinti-quatrena una proposta de fabricar menuts.

AHCC, FM, Consells, 1598, f. 23.

Mes fonch proposat per dits senyors pahers que per la present vila van molts menuts falsos y que per abatre aquells se vege si y haura privilegi de fer-ne, y si no n'i haura si s dernanara de nou, que tenint semblant privilegi ne pora resultar gran profit a la universi tat.

Sobre asso fou determenat semblamment sie rernes a la XXIIlI".5

51

1626, gener, 20. Cervera

Els paers de Cervera i prohoms donen instruccions als sindics d' aquesta poblacio en relacio amb fa peticio que han de fer al rei, aprofitant les corts que se celebraran a Barcelona, sobre la concessio d' un privilegi que permeti l' encunyacio de 20.000 lliures de diners.

AHCC, FM, Moneda, paper solter.

[ ].

Item per quant la present universitat reste carregada de molts deutes y grans censals, tant per 10 que ha patit en les riguroses executions del quint, que importe tres mila (sic) lliures 0 serca, quant per los anys steri ls, per los quais stan en ultima calempnitat y miseria, en tant que reste endarrerida a diversos creadors censalistes y altres debits y carrechs ordinaris y extraordinaris en la suma de mcs de tres milia lliures, per los infortunis ha tingut dita universitat en diverses ocasions y per los grans gastos se li offereyxen al present, tant per reparar lai g lesia major, acabar la capella del Santissim Misteri, per la reparati6 de muralles y torres, que stan dirrohides y en diversos panys 0 liensos de ella per terra, y per altres motius que s deixen a la prudent ia y discreti6 de dits senyors sindichs, se supplicara humilment a sa catho lica magestat que en subventi6 de tantes necessitats y per a total remey d'esta vila, no tenint-ne altre per a aixir de elles, que sie de son real servey concedir a dita universitat privilegi real de poder fer 0 encuny[a]r diners ab les arrnes de dita vila a la una part y a I' altra la effigie de sa magestat fins en suma de vint milia lliures, representant ab tota efficatia a sa magestat que dita universitat ha remirat y Ilancat los ulls per tots los camins y vies ab los quaIshagues pogut scusar 10 demanar dit privilegi, pero que, no trobant altra via, han recorregut al dit remey y com a iiltirn perfugi y reparo de totes ses necessitats, y dita concessi6 han de supplicar se fasse absol utament sens poder 10 procurador fiscal de sa mages tat ni altres officials pretendrer

s. En el lIibre de Consells de Vinl-i-qualrena no hi hem trobat cap menci6 sabre aquest assumpte.

J.

M. LLOBET I PORTELLA

dret algu de quint en la dita moneda fahedorani altra qualsevol specie de dret 0 vectigal. [ J.

De manament de dits senyors de pahers y prohornens foren despedides per mi Raffel Joan Montaner, burges, notari publ ich de la vila, scriva de la casa de la paheria. De Cervera, als xx de janer M DC XXVI.

[AI marge del text:] 5. Que per a remediar-se dels grans censals fa y mantenir murales [y] pintar 10 retaule, se demane pugue fer menuts 0 ardits com a cap de la vegueria y, si lesdernes vegueries 0 demanen, quen fassen totes contmuament com la ciutat de Barcelona y que·s reben com los de Barccelona per tota Cathalunya.

52

1626, abril, 27. Barcelona

Joan Fuster, sindic de La universitat de Cervera, comunica als paers d' aquesta poblacio que ja ha presentat al rei la peticio d' un privilegi que permeti poder fabricar menuts.

AHCC, PM, Correspondencia.

Illustres senyors:

Disapteprob passat, ab parer del Magre y de micer Soler [y de] micer Montor.ies, doni a sa magestat tres supliques fetes per dit Montornes [ J. [ ]l'altra supliqua conte 10 de lesbosses y f'abrica dels menuts [ ].

En Barcelona, abril 27 de 1626.

II lustres senyors.

Besa la rna de vostres rnerces, 10 s indich d'exa vila.

Joan Fuster.

1626, abril, 29. Barcelona

53

Joan Fuster, sindic de la universitat de Cervera, comunica als paers d' aquesta poblacio que la peticio d' un privilegi que permeti poder[abricar menuts ha estat denegada.

AHCC, PM, Correspondencia.

Illustres senyors:

[ J sa magestat ] J en 10 dels menuts respon que no y ha Ilugar; diuen que s fa una constitusi6 que no s puguen fer menuts en Vich ni en altres ciutats i viles, sin6 en la ciutat de Barcelona; les siutats y viles que n fabriquen ja exiren a sa defensa y segons los contraris prevaldran tanbe ynsistirem y continuarem nostra petizi6 [ ].

En Barcelona, abril 29 de 1626.

Besala rna de vostres merces, 10 smdich d 'exa vila.

Joan Fuster.

Acreixements a la moneda catalana local

M. CRUSAFONT I SABATER

Dediear una monografia a la moneda eatalana local havia esdevingut no tan sols una engreseadora empresa sin6 tambe una imperiosa neeessitat. En poes anys, el nombre de pobles emissors que amb prou feines ultrapassava la vintena a I 'obra de Botet i Sis61 havia arribat gairebe ala seixantena i teniem prop d'un eentenar de tipus a afegir, nornes a l'apartat de la moneda de caracter civil. Quant temps duraria aquesta rapidissima progressi6? Quan poes dies abans d' entrar en impremta el nostre La moneda catalana local 2 maldavern per anar-hi afegint com podiem les darreres novetats, ens semblava natural que l'envelliment de l'obra, si no per la interpretaei6 sf que es produisrapidament per l' aplee de materials. La veri tat es que no ha estat pas ben be aixi. Hi ha hagut novetats, i ara en podem presentar un bon aplee, pero no pas al ritme i ala intensitat dels anys anteriors. Gairebe no s 'ha inerementat la nomina dels pobles emissors i les noyes peees mes aviat aeaben d'omplir buits existents i eompletant la panoramic a monetaria de tallers ja eoneguts.

Les novetats absolutes han minvat, dones, esseneialment, pero en eanvi podem disposar ara de molts mes exemplars. Aixo ens ajuda a perfilar atribueions, eorregir lectures i emprendre analisis abans impossibles com es ara la d'inventariar els eneunys.

I. J.BOTET I siso. Les monedes catalanes, Barcelona 1908-1911. Botet aplegava tot all6 que ja s'havia publicat abans d'ell, per tant I 'evidencia que publica es tot el que s'havia acumulat fins I'inici del segJe xx.

2. Barcelona 1990. Volem agrair a I 'impressor, Marc Castells, la infinita paciencia que va tenir amb el s nostres reiterats afegits i continues modificacions sobre la marxa.

Aportar tipus nous, descriure varietats fins ara desconegudes i cornencar a aplicar l'inventari d'encunysd'algunes monedes mes corrents seran, doncs, els objectius basics de les ratlles que seguiran, on tambe farem alguns comentaris a algunes monedes que haviem afegit al llibre a darrera hora.

EL SENYAL CARDONi D'AGRAMUNT

Agramunt fou el taller monetari dels comtes d'Urgell i una de les poblacions mes importants del comtat. Darrerament han estat descrites noyes peces comtals que eixamplen la historia monetaria de la poblaci6. 3 L'any 1413 i ran de l'extinci6 violenta de la nissaga urgellesa Agramunt passa a esser vila reial. Com tantes altres poblacions catalanes hague de lluitar, pero contra les alienacions que els sobirans feien dels seus dominis malgrat les reiterades promeses de mantenir les poblacions dins de lambit reial.

L'any 1516 la vila havia estat cedida pel rei i havia passat a mans d Alfons, fill de I' infant Enric, el qual obtenia aquest senyori u en maridarse amb Joana de Cardona. L' any 1543 Joana esdevenia hereva de la branca ducal dels Cardona, restant Alfons com a due consort i evidentment en inferioritat de dotaci6 i titols davant de la seva muller. No te res d'estrany, doncs, que el card heraldic dels Cardona esdevingues la divisa familiar per exceliencia." , Agramunt es defensa d'aquesta alienaci6 i mogue un plet per tornar al domini reial, cosa que assolf finalment l any 1581, en obtenir sentencia favorable.

EI domini cardoni sobre Agramunt abraca, doncs, l espai del 1516 al 158l.

Curiosament, aquest breu parentesi senyorial ha trobat el seu testimoni en una interessant moneda agramuntina.

No fa molt, un amable comunicant ens trametia la fotografia d 'una moneda incusa de llaut6 que a primera vista no semblava gaire facil de llegir ni identificar. Be que al camp hi havia el puig cimat de llir, ja sabem que moltes altres poblacions tambe el tenen com a heraldica. Al voltant del llir i per la part de dalt hi veiern unes lletres de mala factura que s'iniciaven en un lloc on la peca havia estat tallada de manera que hi podia mancar una

3. Ens referim als dos treballs d A. M. Balaguer i M. Crusafont a Acta Numismatica 21-22-23, Barcelona, 1993.

4. Les dades historiques obtingudes basicarnent de J. SERRA VILARO. Historia de Cardona, I. Els Senyors de Cardona. Tarragona, 1966 i J. PUIG i BALL. Agramunt, Manresa, 1935, p. 122-144.

o dues lletres. Despres d'un examen atent concloirern que la llegenda havia d' esser exterior, es a dir, amb les lletres recolzades ala vora exterior. La lectura era RMVNT, facilment completable a AGR(A)MVNT, encara que tampoc es segur que la A inicial hi sigues, de la mateixa manera que tarnbe hi manca als senyals d'aram del s. XVII. Ala dreta del puig cimat s'hi veia un petit feix que es podia identificar amb el triple card heraldic dels Cardona. Tenim, doncs la descripci6 segtient: Incusa de llaut6

RMVNT (exterior) Puig cimat de llir i card a la dreta.

p:grams 0 18 mm Incompleta Inedita Lamina mim. 1 Segons ens informava la persona que ens trametia la fotografia, la peca havia estat trobada a Agramunt mateix, la qual cosa ajuda tambe a l'atribuci6.

Els elements presents a la peca ens porten tot seguit a Agramunt i al breu domini dels Cardona sobre la poblaci6 i, encara amb mes probabilitat a l'espai temporal 1543-1581, perque seria mes propi que hi campeges 1 'heraldica cardonina despres que Joana hagues estat feta hereva del ducat.

Contrariament al que sol passar amb la major part de les monedes locals, tenim en aquest cas una cronologia molt precisa per al seu moment d'emissi6 i circulaci6. Aixo ens pot ajudar a replantejar l'ordenaci6 de la serie d' Agramunt. Abans, pero descriurem dos altres tipus que probablement tambe es puguin atribuir a aquesta poblaci6.

DUES NOVES INCUSES PROBABLEMENT D'AGRAMUNT

L' aparici6 de la incusa que hem descri t a I' apartat anterior ens pot ajudar a classificar com d' Agramunt dues altres incuses que hi tenen cert parentiu, pero que no presenten, en canvi, lectures tan clares. La primera porta al centre un puig cimat de llir molt semblant al de la incusa anterior. Al voltant hi ha unes lletres de dificil interpretaci6. Sembla clar que la lletra que hi ha a l'esquerra del llir es una E gotica de braces molt allargassats. La lletra de la dreta fa unes ondulacions i be podria esser una M. Resten dues lletres a la part de baix del llir, una de forma quadrada i una altra que no es pot apreciar. Sicornencessim la lectura en aquesta lletra invisible i suposessirn que es una G tindriem una possible interpretaci6 (G)REM. Mes improbablement, si la lletra ondulada fos una A tambe podriem llegir A (G)RE. En tots dos casos tindrfern una peca agramuntina. Ajuda a l atribuci6 tant el parentiu amb la peca anterior com el fet que hagi estat trobada a Agramunt mateix. La descripci6 seria, doncs:

Incusa de Ilaut6

(G)REM en lletres gotiques i al voltant del puig cimat de Ilir

p: 0,3 g mides: 15 X 15 (mal tallada) Inedita: Lamina rnirn. 2

Una altra incusa, de la qual n'hem vist quatre exemplars podria igualment esser agramuntina, encara que manquen signes evidents per a una atribuci6 segura. La peca es presidida tambe per un puig cimat de lIir, pero no te el dibuix matusser dels dos tipus anteriors. EI puig te mes aviat una forma triangular i les fulles s6n mes ben fetes. A I'esquerra, hi hadues Iletres superposades. La de dalt es clarament una T Ilatina de braces eixamplats molt semblant a les que trobem als llautons balaguerins de Teresa dEntenca 0 ales incuses de Tremp amb el llir dins orIa rodona. Sota la T hi ha una lIetra gotica que sembla esser una C, pero que tarnbe podria esser una G, tancada per davant. La resta del camp es plena d'ornaments vegetals, de manera que no sembla que hi hagi lletres simetriques a la banda dreta del puig cimat. Dels quatre exemplars coneguts, dos han estat trobats a Agramunt i un a Cervera. Es probable, doncs, que calgui considerar la lletra de baix com una G i que s'hagi d'interpretar com una abreviatura d' Agramunt en la forma G(RAMUNT)T. La descripci6 completa seria en aquest cas:

Incusa de Ilaut6.

GT a l'esquerra d'un puig cimat de Ilir voltat de vegetals

p: 0,35 grams 0 = 14 mm Inedita. Lamina mim. 3.

La disposicio d'aquesta pe�a recorda una mica al primer tipus descrit, pero amb ornament vegetal arrodonit ala dreta en lIoc de la mata de card. La factura es, perc, molt diferent.

Un breu comentari encara sobre la incusa 1008 del nostre cataleg.

Aquesta peca ens fou comunicada quan ja el proces d'impressi6 del text del Ilibre era molt avancat, de manera que I' afegirem a la catalogaci6 sense donar-ne explicaci6. En realitat tampoc podem dir-ne gran cosa. La presencia de llirs i puig cimat de Ilir es d6na als segells d Agrarnunt' i per tant, la peca hi podria correspondre. Ja hem vist, d'altra banda, que la serie de BeUpuig resta ben definida i que per a Tremp hi es avinent el llir, perc no pas el puig cimat. Es per tot aixo que I' atribuirem a Agramunt. Es tracta, com en tants d'altres casos, d'una atribuci6 hipotetica.

5. F.de SAGARRA. Sigillografia Catal ana. Barcelona 1922 (vol. 11).Ens hi referirem reiteradament, donant la numeraci6 dels seus segel Is. En aquest cas v id. segells 678,862, 863,864, 865 i 1812.

ENCUNYS I VOLUMS D'EMISSIO A AGRAMUNT

L'interes que ha desvetllat la moneda local ha ajudat a que es puguin anar completant informacions. Pecesabans molt rares, com ara el senyal agramunti nurn. 1010 s'han fet extremadament corrents i d'altres que descrivfem no fa molt com a iiniques, com la 1007 es troben ara molt mes ben representades. Aquesta circumstanci a ens ha perrnes una analisi mes a fons de diferents exemplars i hem pogut arribar a identificar els nombres d'encunys d'alguns dels tipus. Es tracta, en concret dels num. 1007,1009 i 1010 del nostre cataleg. Dels dos primerstipus n'hem pogut examinar directament 0 en fotografia mes d'una vintena d'exemplars, la major part dels quals trobats a Agramunt mateix i del 1010 els exemplars vistos passen del centenar i eilloc de troballa coincideix. L'origen ha estat una bona confirrnacio per a L'atribucio dels tipus 1007 i 1009 perque, en esser anepfgrafs, no hi havia plena seguretat mentre que per al 1010 la Ilegenda GRAMVNT feia evident I "atribucio.

Despres d' aquestes observacions hem pogut determinar tres encunys per a la 1007, quatre per a la 1009 (anvers) i sis per a la 1010 (anvers). Certament que la seguretat es mes gran per al cas de la 1010, pel major nombre d'exemplars examinats. Assajarem de caracteritzar breument aquests diferents encunys.

Incusa 1007: puig cimat de llir voltat d'escac.

Encuny 1. Es el reproduit al nostre catale.g. La caracterfstica mes determinant es la posicio de I 'escac, que sembla format per dues rengleres de quadradets recolzats a les vores. Una serie es recolza en el cercle interior i sembla fer com una roda dentada mentre que l'atra es recolza en el cercle exterior i fa un dentat intern. Els cercles son linials. EIlIir es relativament gran, simetric iamb les ful les recollides. La fulla central del Ilir es Ileugerament tombada ala dreta. Vegeu la fotografia. Lamina num. 4.1.

Encuny 2. Els escacs omplen la franja en desordre i rarament toquen els cercles que ara son de punts. Elllir es mes petit, ben dibuixat i quelcom mes obert. Vegeu l a fotografia. Lamina mim. 4.2.

Encuny 3. La banda d 'escac tarnbe en major desordre i sense tocar gaire als cercles, que tambe son de punts. EI puig es mes gros, elllir mal feti forca obert. EI petal de I'esquerra va cap a munt mentre que el de la dreta cau sobre el puig. Fotografia, lamina mim. 4.3.

6-4

6-5

6-6

Senyal 1009. Anvers: puig cimat dins orIa quadrilobulada.

Encuny 1. Puig en forma de porn. Ales delllir que es tomb en cap al centre i a I' extrem cap a enfora. Tija central del llir centrada. Niim. 5.1.

Encuny 2. Puig triangular, pero de base mes estreta que I'alcada. Tija central del llir centrada. Ales del llir curtes, plenes i d'arc simple. Num. 5.2.

Encuny 3. Puig triangular, de base ampla. Tija central del llir desplacada a la dreta. Arcs del llir simples i una mica asimetrics. Num. 5.3.

Encunya 4. Puig triangular, de base ampla. Els mateixos defectes que l'encuny anterior, pero mes acusats: tija central cl�§pHt��Hla a Hi clr�ta i arcs clif€m�iWi; �§IHHlt mar�aclfimtmt m�s ampl� l' esquerrs. Ar�§ §impl�§ i me§ prims que a l'antericr. Num. 5.4.

Senyal 1.010. Anvers: puig cirnat de llir i sac. GRAMVNT. Els encunys daquest senyal no son diffcils de caracteritzar perque hi ha elements que nomes es donen en un dells. El problema es la seva classificacio perque rarament la peca perrnet la lectura de tots els elements. Dividirern, doncs, les caracteristiques de cada encuny en a) que seran les exclusives daquell encuny i b) que son les que poden esser comuns ames d'un encuny. Tambe mirarem de donar el maxim nombre de detalls a fi d'ajudar a la identificacio. Il.lustrarem tarnbe mes d 'una peca de eada en cuny a fi de poder observar totes llurs caracterfstiques.

Encuny La) La N molt ampla i la T sense el travesser de dalt. Extrem de la G cap amunt. No hi ha cap anellet a I 'esquerra del Ilir (inici de llegenda).

b) A petita sens travesser, R amb extrem tombat cap amunt. Tija central del llir desplacada a la dreta. Puig alt, de base plana amb petit entrant central. La base de la V apunta a la part dreta de la base del puig.

Encuny 2. a) Puig baix de base arrodonida amb entrant marcat. Un anell (inici de llegenda) penjant de I 'extrem esquerre del llir.

b) N a I' inreves, A petita sense travesser. Tij a central del llir desplacat a la dreta. Extrem R cap amunt.

Encuny 3.a) A petita amb travesser i un eixamplament a I 'extrem dret, com fent una contracci6 AL. Puig baix de base

plana amb arquet al mig.

b) Tija central del llir centrada. Anell sobre el petal esquerre dellIir. Extrem R cap amunt. N normal.

Encuny 4. a) A grossa iamb travesser.

b) Basedel puig irregular i sense entrant, N normal. R normal. Tija central del llir desplacada a la dreta. Anell sobre la fulla esquerra del lIir.

Encuny 5. a) M amb una perlIongaci6 sobre la punta dreta. Tija del llir desplacada a I' esquerra. R d' extrem gairebe horitzontal. Base de la V apuntant al sac.

b) A gran sense travesser. N normal. Base del puig irregular i sense entrant. Anell sobre el petal esquerre.

Encuny 6. a) Base del puig plana. Un an ell a sobre i un altre a sota de la fulla esquerra del Ilir. Base de la V apuntant enmig del puig i el sac.

b) N a lInreves. Tija delllir centrada. R normal.

Per ajudar millor a la identificaci6 hem tabulat aquestes caracterfsiques.

Desconeixem les produccions agramuntines. Si atribufem una producci6 mitjana de 10.000 peces per en cuny tindrfem per als tres tipus que hem descrit:

Tipus de l'escac: 3 encunys: 3 x 10.000: 20 x 12 = 125 lliures

Tipus lobulat 4 encunys: 4 x 10.000: 20 x 12 = 166 Iliures

Tipus puig i sac: 6 encunys: 6 x 10.000: 20 x 12 250 lliures

L'evidencia de les troballes suggereix una mes ampla diferencia entre les produccions. La nostra impressi6 es que el tipus de puig i sac hauria d' esser deu vegades mes abundant que els altres dos i que aquests darrers serien de produccions poe diferents. EI tipus de puig i sac es batia amb co spells obtinguts per fundici6, probablement mes tous. Aixo explicaria una vida mes llarga dels encunys i, per tant, una superior producci6 per encuny.

ASSAIG D'ORDENACIO DE LA SERlE D'AGRAMUNT

Com que els volums d' emissi6 de la moneda local varen tendir a anar creixent des del segle XIV a l'inici del segle XVII, podem dir que un dels arguments d' ordenaci6 dels tres tipus que hem comentat a I' apartat anterior seria segons I' evoluci6 positiva d' aquells. Per tant, I' ordre seria tipus de l'escac-tipus lobulat-tipus del puig i sac. Ja veurem que aquesta ordenaci6 save ambla que podem proposar seguint altres criteris.

Sembla clar que la peca mes antiga ha desser la d'escac. D'una banda, s 'apropa molt als llautons de Balaguer atriburts a les emissions de Guillem de Cervera, que es degueren produir vers el 1300-1314. D'altra banda, la utilitzaci6 de les armes comtals urgelleses de I 'escac s 'ave amb les notfcies de circulaci6 d' alguns d aquests llautons per tot el comtat d'Urgell.

Situat aquest tipus ens resten tres grups de peces, l'un que podriem qualificar de gotic perque te elements d'aquest art 0 be lletres que hi concorden, un altre de transici6 on els elements gotics s6n ja alterats i I' altre llati.

Dins el grup gotic hi tindrfern les incusesdel llir voltat de puigs, i la de les lletres GT i tam be el senyal amb orlalobulada.

EI grup de transici6 estaria constituit pels dos llautons de mala factura descrits aqui, el dels Cardona i el de possible lectura GREM.

EI grup llati, caracteritzat per les lletres plenament llatines seria el dels senyals amb puig i sac, i les incuses de !laut6 que semblen fetes amb I' encuny d anvers dels senyals.

Aquesta seria l'ordenaci6 cronologica per grups. Mes diffcil sera assajar de precisar I 'ordre exacte cronologic de cada tipus.

Dins el grup gotic potser cal encapcalar amb la incusa del llir voltat de puigs, que mante I 'anonimat de la peca de I 'escac. Vindria tot seguit la incusa amb GT que ja hem dit que presenta parentius amb les pugeses de la comtessa Teresa dEntenca fetes a Balaguer entre 1314 i 1328.

Eis tres tipus primers serien, dories, del segle XIV.

EI tipus d'orla lobulada, el darrer dels g6tics que ens resta, trenca del tot ambla tradici6 anterior tant per la factura, ara molt acurada, com pel concepte, ja que es encunyat a dues cares i porta al revers anells i tres punts alternant els espais d'una creu, com volent rememorar els diners i croats barcelonins. Potser hem passat ara de les pugeses 0 quarts de diner als diners. Nosaltreshaviem situat aquesta peca al segle xv i no tenim, de moment, cap element que contradigui aquest encaix cronclogic. Pel que fa a l'atribuci6, resta confirmada per les troballes.

Dels dos tipus de transici6 ja hem dita que la dels Cardona ha d' esser de cronologia 1543/1581. Com que la de lectura GREM te una E encara plenament gotica mentre que la V de la dels Cardona es llatina potser cal situar-Ies en aquest ordre.

Ja varern indicar la dificultat d'ordenar els dos tipus darrers de llegenda llatina. Sabem que s'encunyava a Agramunt a l'inici del segle XVII i podem suposar, doncs, que aquests tipus corresponguin a aquesta cronologia. Potser el senyal el podem situar a I'inici del segle XVII i la incusa omplint I'espai fins a la guerra dels Segadors, en que les emissions reprendrien amb tipus diferents.

En resum, les peces agramuntines fins ara conegudes s' ordenarien, doncs, aix o:

1) Tipus escac. Crus-1007

2) Tipus llir. Crus-1008

3) Tipus GT. Descrit aqui

4) Tipus lobulat. Crus -1009

5) Tipus GREM. Descrit aquf

6) Tipus Cardona. Descrit aqui

7) Tipus puig i sac. Crus-10lO

8) Tipus semblant incus. Crus-lOll

Inici S.SIV

S. XIV

S. XIV

s. XV

I" meitat s. XVI 1543-1581

fi S.XVI- inici s. XVII

1" meitat s. XVII

Cal advertir, de tota manera, no tant sols del caracter hipotetic d' aquesta proposta de cronologia, sino tambe de la incertesa d' algunes atribucions. Es tracta, doncs, d'un assaig dordenacio sempre subjecte a ulteriors revisions.

DUES POSSIBLES PELLOFES D'AGRAMUNT

En tracar la historia monetaria d Agramunt indicavern que hi havia clara evidencia que hi varen ser batudes pellofes eclesiastiques. Cap dels autors que han tractat la historia eclesiastica de la vila ens donava pen'> alguna noticia que pogues ajudar-nos a la seva identificacio."

Avui podem afegir que han arribat al nostre coneixement dues incuses de Ilauto que be podrien esser pellofes agramuntines. Un dels tipus porta empremtada una estrella i n'han estat trobats dos exemplars a Agramunt i un altre a Sanauja, i l'altre porta una creueta que es perllonga en un cercle que l'envolta. Tarnbe aquest darrer tipus ha estat trobat a Agramunt i mostra tenir una factura ben similar a la del tipus de l' estrella. Es tracta de dues pecesque no tenen cap element heraldicassimilable en principi a alguna vila propera i, en canvi, tenen una tipologia ben similar a d'altres tipus eclesiastics com alguns d'Elna 0 la Bisbal (el de l'estrella) i tam be de Girona (el de la creueta).?

Vegem la descripcio completa d 'aquestes dues incuses: Incusa de llauto.

Anepigrafa. Estrella de vuit raigs dins d orla linial i de punts, mes exterior.

p: 0,5 grams o 16 mm (mal tallada) Inedi tao Lamina mim. 7.

6. Essencialment la monografia de PONS i FARRE, transcrita en la part que hi alludeix ales p. 83 i 84 del nostre llibre. Tampoc aporta dades sobre la questio Manuel Pal, Santa Maria d' Agramunt. Agramunt, 1981.

7. Vid. els tipus Crus-1409, 1626 i 1504, sense anim d'exhaustivitat.

Incusa de llaut6

Anepfgrafa. Creueta que es perllonga enun cercle que l'envolta. p: 0,17 grams Ii) = 13 mm (mal tallada) Inedita,Lamina ruim. 8. Ja sabem que la procedencia, fins i tot de les pellofes eclesiastiques, no es una dada concloent. Ens consta per exemple, que ha estat trobada una pallofa de Manresa a Cervera. Malgrat tot, tenim en aquest cas la reiteraci6 d'una troballa a la poblaci6. Si un cas aillat diu poe, dues troballes ja fan mes forca i la tercera a Sanauja, important i proper centre eclesiastic tampoc contradiria I' atribuci6. Ma1grat tot, caldra que es pugui confirmar en el futur.

INCUSES INEDITES D'ANGLESOLA

Fa molts pocsanysque Anglesola figura a la nomina de les viles que varen encunyar moneda.

L' any 1975 Llobet i Portella trobava la prirnera noticia sobre aquestes encunyacions: els consellers de Tarrega deliberen sobre els «ploms que havien presos dAnglesola»." Quan l'any 1989 presentavern la nostra tesi doctoral sobre la moneda catalana local encara no cone ixiem cap exemplar d'aqueJles monedes, que per la menci6 de Tarrega suposarem que podrien esser «pellofes, es a dir, llautons incusos» i que probablement durien per tipus <des armes de la vila consistens en rat lIes horitzontals en zig-zag com diu Sagarra en publicar-ne un segell. » 9 Perla cronologia de la menci6 trobada per Llobet (1471) pensarem que podria tractar-se d' una curta emissi6 de guerra consentida pel capita militar de la placa en nom de Joan II, es a dir, un cas semblant al d'Igualada. Aix i es feia mes explicable la pobresa de noticies i I 'absencia de peces fins aquell moment. Hem de dir que si en I 'heraldica de les peces I 'endevinarem, no podem dir pas el mateix respecte a la motivaci6 de 1es emissions. En publicar el nostre llibre sobre la moneda local, I 'any 1990 ja havia aparegut un llaut6 d' Anglesola. Duia efectivament les faixes anguloses dins un escut en cair6, una forma emprada profusament al segle xv, amb pervivencia a1 segle segiient. Sernblava, doncs, que la peca s 'adeia be amb la menci6 del 1471.

Darrerament han aparegut fins a quatre noyes varietats de llautons incusos d' Anglesola i encara una nova peca de tipus molt acostat al que varern descriure, pero ambla contramarca d'una flor. Avui podrem afegir,

8. J.M. LLOBET I PORTELLA. «Les monedes pellofes de Tarrega- Acta Numi smatica V, Barcelona, 1975, p. 75-76.

9. M. CRUSAFONT. La moneda catalanalocal. Tesi doctoral. Universitat Autonorna de Barcelona, 13 de juny de 1989. Essencialment publicada a la nostra obra del mateix tito l, abans citada.

doncs, cine noves peces ala historia monetaria de la vila. Ja veurem, pero, que algunes d' elles han d' esser forca anteriors ala mencio del 1471 i que, per tant, Anglesolaja feia temps que batia moneda local quan es va produir la Guerra Civil del segle xv.

Dels cine nous tipus, tres presenten escuts allargats, dos amb la base arrodonida, perc els costats convergents cap a baix i un tercer amb 1 'extrem inferior de l' escut apuntat i els costats lIeugerement abalmats. La varietat contramarcada porta I'escut en cairo de forma quadrada, pero als espais lliures entre el cairo i la vora rodona hi ha uns peduncles rematats amb flors de IIiI' en 1I0c de les flors que trobavern al llauto fins ara conegut. El darrel' tipus porta I'escut en rombe, pero no es quadrat sino allargassat, es a dir, de diagonals desiguals, essent major la vertical. La forma rornbica es molt rara a I 'heraldica catalana, pero la pobresa d' ornaments d' aquest tipus ens fa creure que pot esser mes tarda que les dels cairons quadrats, essent com una derivacio simplificada d'aquests.

Eis escuts allargats solen tenir una cronologia anterior al segle xv i, per tant, podem creure que els tres tipus amb aquesta forma deuen esser mes antics que els de cairo. La moda de l'escut acaironat omple tot el segle xv i sovint part del XVI i despres es torna a I' escut allargat, pero ara sol esser de costats rectes i arrodonit de baix.'?

Dins els tipus allargats hi ha, com hem dit, una forma apuntada i una altra d'arrodonida. Eis tipus arrodonits son de factura mes tosca i tenen uns ornaments laterals en forma de flors de dos 0 tres petals de dibuix molt esquernatic. El tipus apuntat, en canvi, porta als costats i dalt i baix unes flors de lIir de bon dibuix i tot ell pren l' aparenca mes gotica. Per tot plegat, podem suposar que les incuses d' Anglesola amb escut arrodonit i factura tosca son mes arcaics que els d' escut apuntat i di buix mes gracil, amb les quatre flors de llir. Precisament es coneix un escut d' Anglesola dibuixat en un manuscrit del 1360 que te igualment la forma apuntada i porta com a ornaments laterals i tam be a dalt flors de IiiI'.I I Escuts allargats i propers als nostres trobem tambe ales lapides de les abadesses de Vallbona de les Monges Eldiarda d' Anglesola (1246-1259) i Blanca d' Anglesola (1294-1328), i tambe al segell del bisbe de Girona Berenguer d' Anglesola (1396-1401).12

Aquestes consideracions tenen un caracter aproximat i caldria poder-les confirmar amb dades documentals mes precises. Podem suposar, de forma hipotetica, que els lIautons apuntats siguin del segle XIV, situant

10. Analisi basada en els segells de Sagarra, series de Balaguer, Perpinya, Vic, Vilafranca, Mataro Girona, Camprod6n i Barcelona.

11. Antoni BACH. Historic d' Anglesola. Barcelona, 1987, p. 22.

12. Ibid. pag. 40. Sagarra, op. cit, segells 3199 i 3200.

els de la flor de llir a la segona meitat, que els de cairo quadrat siguin del s. xv i que els de rombe siguin del s. XVI. En qualsevol cas, la historia monetaria d' Anglesola ha pres tot un altre relleu, molt rnes, certament del que permetia sospitar aquella breu mencio del 1471. Vegem ara la descripcio completa de tots els tipus coneguts:

1. Incusa de llauto. Probablement de la 1" meitat del s. XIV.

Anepigrafa. Armes d' Anglesola en escut allargat, arrodonit de baix, coronat, amb brot vegetal acabat en dos petals ala dreta i acabar en tres petals a l'esquerra. Una creueta sota l'escut.

p: 0,52 grams I) 17 mm Inedita.Lamina mim. 9.

2. Incusa de llauto. Probablement de Ia 1 a meitat del s. XIV.

Anepigrafa. Molt semblant a I' anterior pero en lloc de la corona sobre I 'escut, una creueta. Manca, en canvi, la creueta de sota de l'escut.

p: 0,65 grams I) 16,5 mm Inedita.Lamina mirn. 10.

3. Incusa de llauto. Probablement de la 2a meitat del s. XIV.

Anepigrafa. Armes d' Anglesola en escut allargat i apuntat voltat de quatre fIors de llir, Ies deIs costats cap enfora i les de dalt i baix verticals.

p: 0,72 grams I) 17,5 mm Inedita. Lamina mim. 11.

4. Incusa de llauto. Segle xv.

Anepigrafa. Armes d' Anglesola en cairo quadrat i puntes anellades. Als espais entre els cos tats i la vora fIors de cine petals entre dues petites estrelles.

p: 0,27 grams I) 16 mm Crusafont-l016. Lamina mim, 12.

5. Incusa de llauto. Segle xv.

Anepigrafa. Armes d' Anglesola semblants al del tipus anterior, pero als espais peduncles acabats en flor de lIir entre dos punts. Contramarca d'una fIor de cine petals.

p: 0,5 grams (gastada) I) = 17 mm Inedita. Lamina mirn. 13.

6. Incusa de llauto. Probablement del s. XVI.

Anepigrafa. Armes d' Anglesola en rom be. Els extrems de la diagonal menor acabats en flor de llir. Als espais, estels.

p: 0,2 grams (incompleta) I) 16 mm Inedita. Lamina mirn. 14. La major part d'aquestes peces son fetes de llauto molt prim i sovint apareixen incompletes, trencades 0 menjades de I 'oxid en major 0 menor grau. Els tipus 4,5 i 6 son iinics que sapiguem i dels 1,2 i 3 n 'hem vist entre dos i tres exemplars.

LES ENCUNYACIONS D'ALMENAR

La moneda d' Almenar, probablement una pugesa, fou la darrera incorporaci6, introduida I 'ultirn moment, al nostre llibre sobre la moneda local. Aixo expJica que el text encara no l'esmenti i que sembJi en contradicci6 amb una nota afegida que remet al nurn.2517 del cataleg, on la reproduiern a mida doble, aprofitant la mateixa fotografia que ens enviava un amable comunicant.

La peca d'Almenar porta per tipus una ala amb una creueta al costat. L' ala de Vidal, el concessionari del 13280 I' ala de I 'heraldica d'Almenarv La llegenda ens ho decanta clarament cap a la poblaci6 en dir-nos

S:ALMENAR:V:, es a dir, Segell d'Almenar. Pel que fa a la darrera lletra, podria esser una Y 0 una V. Si fos una Y podrfem pensar en una llatinitzaci6, ALMENARY i llavors la S caldria interpretai-Ia Sigillum. Hi ha, perc, l'inconvenient dels dos punts que separen aquesta lletra de la resta del nom. Mes avinent resultaria que fos una Vi que fes allusi6 al concessionari Vidal. En qualsevol cas, la peca presenta elements de caire municipal i per aixo deiern en el nostre comentari telegrafic de I' addenda del llibre que «podia correspondre a alguna de les concessions a particulars, pero ja en fase de municipalitzaci6», un fenomen que es produf igualment a d'altres poblacions.

Despres de I' aparici6 d' aquesta peca no hi ha hagut cap novetat pel que fa a Alrnenar. Cal tenir present, pero, que en el document de la concessi6 a Vidal es fa referencia a d'altres concessionaris anteriors dels quals no es donen els noms. Es possible, doncs, que algunes de les peces incertes que avui coneixem puguin esser igualment d'aquesta poblaci6, sense que, de moment, tinguem manera d'identificar-Ies.

BALAGUER: SENYAL DE PLOM INEDIT

La numaria local balaguerina, extraordinariament eixamplada des dels temps de Botet i Sis6 es pot agrupar en tres etapes:

1. Etapa de les incuses.S' iniciaria amb els llautons d' Arnau de Cervera a I 'inici del segle XVI, es continuaria amb les diferents varietats d' incuses de Teresa d 'Entenca i es clouria amb les incuses de Pere de Cornelles, emeses des del 1328. Totes aquestes peces tindrien el valor de la pugesa.

2. Etapa dels senyals d' aram d' escac simple. Comprendria el notable repertori de senyals d' aram amb les armes urgelleses, d 'una banda, i les

13. Vid. la discussi6 heraldie a al nostre llibre, p. 90.

M. CRUSAFONT I SABATER

armes catalanes, de I' al tra. Aquests senyals s' apropen als de Tarragona, Arbeca i Tarrega d 'aram i sembla que podem situar-los dins el segle xv. Serien ja del valord'un dineri probablement emesos per iniciativa municipal.

3. Etapa dels senyals amb les armes en sautor en un escut en cairo que combina els escacs i les barres 0 pals. Aquesta heraldica es, per a Balaguer, mes moderna que la dels escacs sols, segons ens mostra la sigillografia i, per tant, cal situar-los despres del grup anterior. Les lletres, ja de tipus llati ens portarien al pas al segle XVI i fins ala meitat d'aquest segle.

Per a la primera etapa hi ha algunes noticies a afegir. D'una banda laparicio de tres 0 quatre exemplars rnes de la pugesa quadrada d'Arnau de Cervera. N'illustrem I 'exemplar que correspon ala descripcio segtient:

Incusa de llauto.

Cervol passant a la dreta dins d'un quadrat. Bordura d'escac que rodeja el quadrat.

Pes: 0,5 grams mides: 14,5 x 14,5 mm Lamina num. 15.

Tarnbe han aparegut diferents exemplars de la pugesa rodona amb cervol pass ant a l'esquerra, de manera que es poden destriar dues varietats.

La que havfem descrit amb el mim. 1043 era de mala factura, tenia els cercles de punts i les banyes principals del cervol molt rectilfnies, amb ramificacions en forma de garfis. Vegeu la lamina, mirn. 16. Ara ha aparegut una altra varietat de mes bon dibuix, amb els cercles linials, els escacs mes grossos i ben posats i les banyes mes curtes iramificades en traces rectilinis. Amb un pes de 0,53 grams i un diarnetre de 17 mm, es la que reproduim a la lamina ambel mirn. 17.

Aquesta varietat presenta una factura molt mes apropada als llautons 1041 i 1042, nomes que ambel cervol cap a l'esquerra. La novetat mes important s 'ha produit, pero en el grup tercer. Coneixiem un senyal d 'aram i dos de plom, tots amb 1 'escut en cairo en una cara i tipus ben diferents a I' altra cara: I'effgie de Ferran II, les lletres BAL i una B sobre creu tipus croat amb Uegenda BALAGAR. Ara ha aparegut un quart senyal, tambe de plom i que respon ala descripcio segiient: Senyal de plom.

al (anepfgraf) Armes de Balaguer en sautor, coronades, potser entre B-A.

rl Creu dins anell superat d 'altra creu. A sota tres altres anells petits i restes d altres dos, en semi-cercle. A dalt una A a la dreta de la creu i estrella i dos punts a l'esquerra, potser restes d 'una B aixafada per un cop.

pes: 0,94 grams 0: 14 mm Lamina. mim. 18. Inedita.

Donem la descripci6 a partir de la fotografia que reproduim, pero no hem pogut examinar directament la peca.

La reiteraci6 d' ara, ja amb quatre senyals diferents amb un anvers semblant i reversos ben variats, ens porta a creure que Balaguer degue obtenir un privilegi d'emissi6 semblant al de Talarn, en virtut del qual hom havia de variar els tipus passat un perfode de temps. Tarnbe podria esser, pero, que la variaci6 es fes intencionadament per evitar les falsificacions.

PRECISIONS SOBRE BELLPUIG

Tal com ho feia preveure el feble volum de les seves emissions, la numaria de Bellpuig segueix presentant una evidencia migrada, malgrat la multitud d' afloracions d' aquests darrers anys. Aixf han aparegut alguns exemplars del tipus Crus-1389, un segon exemplar del Crus-1391, un exemplar mes dels mim. 1386 i 1387 i algun altre, pero seguim havent-nos de refiar del vell dibuix de Salat per al mim. 1388.14

Les novetats mes interessants han estat la identificaci6 de senyals del tipus Crus-1392 batuts sobre diners de Vic de la guerra dels Segadors i l'aparici6 d'un exemplar del Crus-1393, que coneixfem nornes en dibuix, i que a mes porta dues contramarques com les de Crus-1391. Vegern-ne la descripci6 :

Senyal d'aram.

a/ Triple puig amb creu al del centre, entre B-L. Sobre la muntanya central s'aprecien dues lfnies que s'encreuen, corresponent a la part del mig de les armes de Vic. A I 'esquerra de la creu, que remata el puig central, hi veiem les lletres VI i ala dreta la N, restes de la llegenda VICEN.

r/ Triple card. A la part de baix s'hi llegeix clarament RANC resta de la llegenda d' anvers del diner de Vic a nom de Lluis XIII o XIV que acaba en FRANC!.

p: 1,8 grams 0: 20 mm

Lamina mirn. 19. Inedita. Senyal d 'aram

a/ i r/ com I' anterior. Al revers i sota el triple card hi podem llegir LVD A l'anvers hi ha restes dels cercles de punts.

p: 1,7 grams 0: 19 mm

Lamina mirn. 20. Inedita.

14. J.SALAT. Ira/ado de las mon.edas labradas en el Principado de Cataluha, Barcelona, 1918, Lam. IV ruim. 10, repres tam be per BOTET 1 S156.

Senyal d'aram

a/ Triple puig amb creu de punts al del centre, entre B-L, tot dins un cair6.

r/ Triple card. Dues contramarques consistents en un triple puig petit dins una orla de punts. Nemes es veu be una de les dues contramarques.

p: 0,55 grams 0: 19 mm Lamina mim. 21. Inedita, El dos exemplars primers, reencunyats sobre diners de Vic de la guerra dels Segadors ens confirmen que el tipus Crus-1392 es posterior a dita guerra, com havfem suposat basant-nos en arguments de tipus sigillografic. Per les mateixes raons havfem situat dins les emissions posteriors a la guerra el senyal Crus-1393. Es possible que correspongui una delles a l'emissi6 de 200 lIiures del 1661 i que I'altra fos batuda el 1570 en '111� es parle d.'ardiU ncus."

La presencla de les contramarques sobre �1 tipus Crus- 1393 que abans hem descrit demcstren que el proces de contramarcat es tarda i posterior a la guerra dels Segadors, i per aixo afecta igualment tant els senyals anteriors Crus-1389 com els posteriors, com el que ara descrivim. L'any 1661 es desferma una onada de desconfianca envers la moneda barcelonesa i els ardits de Bellpuig, potser perque nabundaven de falsos, Podria esser que aixodecidis els consellers a recollir rota la moneda i contramarcar-Ia com s 'havia fet en altres llocs en situacions sernblants (Barcelona, Puigcerda, Banyoles, etc.),

La contramarca segueix, dones, sense una base documental, pero ara podem afirmar que fou posterior a la guerra dels Segadors.

ELS CARDONA 1 LA MONEDA LOCAL

La relaci6 que pogue haver-hi entre el dret de moneda dels Cardona i les emissions de moneda local ja fou comentat per nosaltres a La moneda catalana local. 16 Semblava significatiu que entre la seixantena de poblacions catalanes que havien batut moneda local de caracter civil n'hi hagues catorze senyorejades pels Cardona, Malgrat tot no podiem pas creure que existis una senzilla relaci6 de causa-efecte entre aquell dret i les emissions, perque hi havia poblacions que malgrat esser dels Cardona batien la moneda en virtut d 'una llicencia reial. Aquests eren els casos de l'Albi i de Solsona.

Darrerament M, Navas, comenta un document, que aporta del 1491 pel qual es creen el ducat de Cardona i el marquesat de Pallars (abans

IS. Recull documental de Llobet que recollim al nostre Jlibre, p. 117-120.

16. Vid, I'apartat de Dret de moneda p.24-26.

comtats) a favor dels Cardona. En ell s'hi disposa que els dues no podien batre moneda en dits ducat i marques at ni tampoc en el comtat de Prades que tarnbe posseien.!?

Quines consequencies pogueren tenir aquestes disposicions sobre les emissions de monedes locals situades en les arees expressament prohibides? Pel que fa al com tat de Prades, en principi no n 'havia de tenir cap. Ja varern comentar que en crear aquest comtat el rei Jaume II l'any 1324 imposava igualment aquesta restriccio." En els ambits de Cardona i el Pallars, la prohibicio podria haver afectat els tallers monetaris seguents:

Pallars

Salas

Cardona

Cardona

Sort S. Llorenc de Morunys

Vall d' Aneu

Solsona

D'aquestes poblacions podem descartar tot seguit Salas, la Vall d' Aneu is. Llorenc de Morunys perque les emissions conegudes s 'han de situar als segles XVI-XVII i, per tant, son notablement mes tardanes que el document mencionat.

Resten, doncs, Sort, Cardona i Solsona. Tant per a Sort com per a Cardona tenim emissions amb lletra gotica que podrien esser del segle xv 0 anteriors i, per tant, fetes abans del document prohibitori i d' altres amb lletra llatina que poden esser del segle XVI 0 posteriors i, en consequencia, mes tardanes que la prohibici6. No sembla, doncs, que hagin estat afectades per la disposicio reial.

Resta Solsona, per a la qual ens consta una concessi6 de fer menuts donada per Pelip I el1599 i en substitucio dels ploms que tenia fins llavors autoritzats. Existi abans una autoritzacio monetaria dels Cardona, com suposa Navas, que ara seria substituida per una llicencia reial?;" Es una mica dubt6s. D'una banda, llicencia dels Cardona i presencia dels cards no sembla pas que vagin forcosarnent aparellats perque hi ha cards en emissions de la Pobla de Segur, de Sort i de Cardona mateix en emissions amb lletra llatina i per tant del segle XVI0 mes tardanes, que no podrien haver estat autoritzades pels Cardona si atenem ala prohibicio del 1491. La presencia dels cards mes aviat sembla expressar el senyoriu dels Cardonadamunt la poblacio. D'altra banda, no sernbl a facilment explicable que Solsona hagues esperat mes de cent anys (del 1491 a11599) per revalidar el seu dret d 'emissi6 monetaria. Es mes, el context del document del 1599 sembla que dona aquest dret com a vigent, be que per batre ploms.

17. Manuel NAVAS. «Monedes de Cardona», Patronat Municipal de Museus de Cardona, Butlletf 7, setembre 1990, p. 46-51.

18. Vid. Torrell DE Rsus-Ignasi PLANAS.Liibre de Prades. Prades, 1982, p. 75.

19. Op. cit. p. 46.

M.

CRUSAFONT 1 SABATER

J a hem dit tarnbe que I' Albi, per exemple, es provera I' any 1484 d 'un privilegi reial per batre moneda, malgrat no haver-hi cap prohibicio reial de batiment i essent un domini cardoni.

Tot sembla,doncs, indicar que la previsio de Ferran II de prohibir lernissio monetaria als nou creats ducat i marquesat no era mes que la mesura habitual que s'aplicava de restriccio en el sentit que laparicio d 'un nou grau noble no minves els privilegis reials. Els reis catalans havien anat integrant els diferents comtats i havien introduit en ells la moneda de Barcelona, eliminant aix i els antics tallers privatius. Aquests antecedents feien aconsellable d'especificar la restriccio monetaria en crear no us comtats, no fos que es reproduis una situacio anterior que havien tardat segles a corregir a fi de tenir una sola moneda de caracter reial per a tot el territori catala. Aix i ho havia establert Jaume II el 1324 i aixi ho feia ara Ferran II, seguint la mateixa Iinia el 1491.

Al nostre entendre, doncs, la disposicio de Ferran II no es dirigia a prohibir els amonedaments locals sino a impedir la re af'lor aci o d 'amonedaments senyorials que poguessin competir ambla seva moneda, la moneda reial. Es per aixo que no trobem concordancia entre la prohibicio i un canvi de curs en els amonedaments locals.

SENYAL DE CARDONA?

Ja fa temps que disposem de la fotografia d'una incusa de llauto de dificil per no dir impossible lectura. Com que el camp es presidit per un gros card pensem si podria esser de Cardona. En intentar una lectura podem identificar amb claredat una creueta d'inici de llegenda a la part de dalt. Immediatament sembla poder apreciar-se una S ajaguda, de mala factura i una probable D. Aquest cornencament podria voler indicar S.D. com a abreviatura de Segell de 0 Sigillum de, formula habitual en els segells municipals i que a voltes passa ales monedes locals. Despres de la D s'iniciaria el nom de la poblacio, probablement grups de dues lletres separades per dos punts disposats de forma no gaire regular. Partint d'aquesta hipotesi no es impossible una lectura CA RD ON A Son clarament distingibles la C inicial, una D a la part de baix i una possible A quadrada al final. Els dos punts de separacio disposats horitzontalment sonben clars a baix i a la dreta, mentre que a la posicio horaria de les 9 semblen superposats. Descrivim, doncs, la peca amb tots els seus interrogants i en espera d 'un exemplar de millor lectura. Incusa de llauto.

+ S.D. (CA RD ON A ??). Card omplint tot el camp. pes: 0,36 grams 0: 17 mm Lamina rnim. 22. Inedita,

L'atribuci6 a Cardona resta certament pendent d'una identificaci6 mes segura de les lletres.

INCUSA INEDITA DE CASTELLO DE FARFANYA

Entre les incertes de Catalunya que publicavern al nostre llibre sobre la moneda local hi havia un fragment d 'incusa que duia per tipus un castell i en el qual podfem llegir nornes la part inicial i final de la llegenda: +.S(C) LO. Es tracta del mirn. 2320 i en el comentari deiern que havia estat trobat a Camarassa. Darrerament, ha aparegut un exemplar complet a la Segarra, que respon descripci6 a la seguent: Incusa de llaut6.

+ S CASTEYLLO (la E gotica i la A amb travesser a dalt). Castell de tres torres, la central, mes prominent.

pes: 0,32 grams 0: 17 mm Lamina ruim. 23. Inedita (Cru-2320). Es tracta, doncs, d'un senyal municipal d'un poble de nom Caste1l6. Tant pels coneguts antecedents monetaris com per la procedencia del fragment i de la peca completa sembla que podem inclinar-nos amb bona probabilitat per Castell6 de Farfanya.

Als temps medievals la poblaci6 es coneguda amb el nom de Caste1l6 i en els documents hi trobem les formes Castelione, Castillioni, Castell6 i Casteylo," aquesta darrera molt apropada a la llegenda de la moneda. No cal dir que la S inicial seria una rerniniscencia de les llegendes dels segells i voldria dir segel! 0 sigillum, com en altres casos.

L 'unic segell municipal de Caste1l6 de Farfanya publicat per Segarra es emprat entre el 1657 i el 1781, no porta llegenda i presenta tarnbe un castell de tres torres, amb la central mes prominent."

Les formes de transici6 de les lletres de gotiques a llatines, amb les A amb travesser a dalt i les L de frontal alt ens porten a situar la peca al final del segle XIV 0 inici del xv. Podria esser rnes tardana, perc cal considerar que la E i la C s6n encara plenament gotiques.

L'aparici6 d'aquest nou tipus, un senyal 0 potser una pugesa, ajuda a aclarir la panoramica de les emissions de Caste1l6 de Farfanya. Tenim un tipus situable en el pas del segle XIV al XV, una concessi6 del 1645 i una muni6 de varietats de senyals d'aram que cal situar entre aquests dos extrems. Sembla clar que Cate1l6 de Farfanya fou tarnbe una de les viles que va anar emetent moneda local de forma regular. D'altra banda, el pas

20. Vid. FONT I RlUS. Cartas de Pobiaci6n. y Franquicia de Catalutia. Madrid-Barcelona, 1969. Carta de poblacio de Menarguens, del 163, p. 179, la forma CASTEYLO.

21. Segell, 1075.

M. CRUSAFONT 1 SABATER

de les incuses 0 ploms als senyals d 'aram ja ens es conegut per als casos de Balaguer i Tarrega.

ELS PLOMS DE CERVERA

En una addenda al nostre Ilibre sobre la moneda local hi varern incloure dos ploms amb armes catalanes/creu de croat de dues mides diferents, mim. 2512 i 2513. Els relacionavern amb les noticies de diners i malles de pl om fets en aquesta poblacio l any 1479, indicant a I' explicacio de la pagina 144 que tambe podrien correspondre a la Iabricacio de doblers i diners del 1470.22

A darrera hora afegfem encara amb el mirn. 2518 un plom amb cervol/arrnes catalanes, del qual ja no hi poguerern afegir la fotografia. Assenyalem ara I 'existencia de tres d'aquests ploms, tots tres trobats prop de Cervera i tots amb signes clars d'haver estat desmonetitzats. Dos dels exemplars son meitats i el tercer te una perforacio central. Es pot arribar a reconstruir la descripcio seguent:

SenyaJ de plom.

a/ Anepfgraf. Cervol passant a I' esquerra. Cercle lineal.

r/ Anepfgraf. Armes catalanes amb petits ornaments vegetals i dins una orla lin ial.

p: 4,73 grams 0: 22 mm Lamina num. 24 Inedita (Cru-2518). Es evident que la conjugacio heraldica cervol/arrnes catalanes encaixa perfectament a Cervera, fins i tot amb major Iorca que per ales peces 25121513, tarnbe trobades al seu origen en diferents exemplars.

L'any 1479 el concessionari dels ploms, Francf Torroja, indicava que «tres vegades que a fet los ploms com la vila los mudava» i presenta factura de «tres parells de cuYS»,23 la qual cosa demostra que hi poden haver almenys tres tipus de ploms a dues cares corresponents a aquestes emissions. Sembla clar igualment que en desmonetitzar els ploms veIls es degue reciclar el metall. De tota manera potser els fragments trobats son ploms desmonetitzats mes tard, quan es passa a fabricar les incuses de Ilauto.

En qualsevol cas, el plom que ara podem donar amb totes les dades es sens dubte cerverf i sembla poder correspondre amb les conegudes fabricacions de Torroja, tan ben documentades per Llobet i Portella."

22. Aplee documental de LLOBET PORTELLA, reproduit per nosaltres, p. 145-153.

23. Ibid. p. 147.

24. Aquest autor ha dedieat tres estudis a 'afer de Torroja. v id la part bibl iograf'ica de Cervera al nostre llibre p. 145.

M. CRUSAFONT I SABATER

INCUSA INEDITA DE FRAGA

Les incuses fins ara descrites d'aquesta poblaci6, Crus-1544 i 1545 presenten un arbre amb dos 0 tres jocs de branques espinoses que ocupen tot el camp i la llegenda FR-AGA repartida a la base i als costats de I 'arbustheraldic de la poblaci6. En la major part dels casos la factura es bastant tosca.

Darrerament ha aparegut un altre tipus de molt millor factura iamb notables diferencies de dibuix. Ara tenim separaci6 entre el camp central ocupat per un arbust amb dos jocs de brancatge i arrels, de bon art i la banda marginal separada per dos cercles linials que conte la llegenda.

Vegem-ne la descripci6 completa: lncusa d'aram.

+FRAGA

p: 0,76 grams

Arbust de doble brancatge dins del cercle linial.

¢: 1 r mm Lamina mim. 25 Inedita.

Es tracta, doncs, d'un tipus que presenta diferencies notables i un art molt superior que els fins ara coneguts.

ELS OBOLS DE GIRONA

Amb lanim de recapitular totes les novetats de la numaria local aparegudes despres del nostre llibre cal recordar la publicaci6 de lobol de Girona descobert per F. Domingo Sellart i publicat a Acta 2l.22.23.25

LOS DINERS INEDITS DE LLEIDA

Tarnbe Lleida ha enriquit la seva numaria amb el tipus que tot seguit descrivim.

Diner d aram, batut a martell.

a/ +. C. 1. V. 1. (T. A.) S. Effgie coronada, ala dreta

r/ + 1. L. E. R. D. A. Llir

Pes:grams : 14 mm Lamina nurn. 26 Inedita.

Diner d aram, batut a martell

a/ PPVS D... Effgie coronada, a la dreta

r/ (I)TAS L(E).... Llir

Pes:grams : 12,4 mrn Lamina num. 27 Inedita.

25. «Els obcls de Girona del temps de Ferran II», p. 415-416.

A traves de les fotografies que ens han arribat d' aquestes dues peces podem deduir el seguent: el tipus primer es una varietat del nostre 1480 pel fet de tenir punts de separacio entre les lletres. Aquest detalll' apropa als diners de mala factura, Crus-1478. EI tipus segon es forca mes interessant perque es I'tinic conegut fins ara que porta el nom del rei: Felip. Com que la concessio de substituir les pugueses pels menuts fou donada per Felip II (III) el 1599, es evident que podem descartar Felip I i per tant la disjuntiva es entre Felip II i Felip III. Ja en tractar dels menuts lleidetans havfem suposat que els de factura tosca podien esser del perfode 1599-1612 durant el qual el resultat de la fabricacio, encomada a un ferrer, provoca queixes." EI tipus mes acurat es degue iniciar despres d'aquestes queixes i potser el tipus primer que hem descrit, amb punts de separacio entre lletres, seria d'una de les primeres fabricacions. Ja varern suposar que molt probablement les emissions de menuts continuaren amb Felip III, ates el costum, de la ciutat de batre pugeses de forma gairebe permanent. El tipus segon que hem descrit sembI a que hauria de venir despres dels tipus anonims de bona factura, tancant aquesta serie i enllacant, en certa manera, amb els menuts nominatius emesos durant la guerra dels Segadors a nom de Lluis XIII.

A grans trets, potser podrfem atribuir a Felip II els diners toscos i a Felip III els de bona factura, inclosa la nova varietat nominativa i potser -afiriant molt, podriem deixar el tipus primer aquf descrit dins el regnat de Felip II (III).

LES INC USES DE MARGAR1T

En descriure la incusa incerta que porta per tipus una margaridoia i per llegenda + R. MARGARIT, Crus-2313, asseyalavern com a atribuci6 rnes probable que pertanyes a un llinatge mes que no pas a una poblacio, partint de la R inicial. En general, les incuses que alludeixen a un municipi porten el nom solo be les adicions S. 0 be S.D. que son traslacions als senyals de les llegendes dels segells, els quaIs comencen amb la S 0 S. DE per indicar Segell 0 Segell de. No hi havia, en principi, explicaci6 per a una R.

La dificultat, per el cas de Margarit, resideix en els llocs de troballa de les peces. En fer el nostre llibre coneix iern dos exemplars, I' un trobat prop de Camarassa ii' altre de I' area lleidatana, sense mes precisi6. Darrrerament hem sabut d'un tercer exemplar trobat prop de S. Llorenc de Montgai. Com asseyalavern, els Margarit arrelarenessencialment a Girona

26. Aportat per BOTET, op cit. vol. III, p. 67.

i a I 'Emporda. D' altra banda, tampoc trobem un Margarit de nom cornencat amb una R nihi ha cap personatge amb nom iniciat amb aquesta lletra entre els posserdors de la baronia d' Aguilar, a l Alt Urgell, I'unica connexi6 que haviem trobat entre els Margarits i la Catalunya occidental.

Tenim, en canvi, un toponirn que s'avindria amb les troballes de les incuses. Ens referim al lloc de Margarit, dins el municipi de Talarn. Margarit havia estat antigament, igualment com Tremp, una quadra de Talarn, es a dir, una delimitaci6 territorial presidida per un castell 0, mes probablement, una torre. Sembla que el nom d'aquesta quadra prove de Margarida de Talarn," i que el nom s'hi adscriuria al s. XIV. La quadra de Margarit, despres en els limits dels municipi de Tremp, es va poblar, ja que ens consta que el 1590 shi construf el collegi i convent dorninica de Sant Jaume de Pallars, reaprofitant una antiga esglesia existent en aquelllloc. Tambe ens consta que hi havia una torre de defensa i un barri de blanqueria, obradors de pells adobades." Al segle XVIII la quadra de Margarit va esser objecte de !itigi ,ntre Tremp i Talarn, de mar.era que es disposa el seu segrest pel subveguer de Pallars. EI segrest es produf el 1661.29

Si la peca correspon efectivament al lloc de Margarit I'jinica manera que trobem de conciliar I 'atribuci6 amb la llegenda es suposar que la R inicial no alludeix a un nom de persona sin6 que preten designar el raval de Margarit. Aixo seria possible tenint present que l' antiga quadra acaba poblant-se i pogue esser designat com un raval de Talarn, mes encara, partint de l'allunyament del nucli central. L'existencia d'una esglesia abans del 1590 aboga per I 'existencia d'un nucli considerable de poblaci6. En aquest cas R. Margarit voldria dir, doncs, R (aval de) MARGARIT.

Si be aixo te l' avantatge de situar-se en el context de dues poblacions emissores de moneda, Talarn i Tremp, apareix l'inconvenient d'haver de justificar el perque d'una encunyaci6 particular per a un simple raval. Podrfem invocar el segrest del 1661, que deslligava temporalment Margarit de les dues poblacions, pero aixo ens obre l'inconvenient de la cronologia. Efectivament, les peces conegudes ten en lletres amb certa arrel gotica, mes avinents per al segle XVI que per al XVII. L' atribuci6 no es, doncs impossible, percapareix plena d'incerteses, sense que, de moment, ens sigui possible avancar meso

27. M. LLED6s. Historia de la antigua villa hoy ciudad de Tremp. Barcelona, 1917, p. 99, ed. facsfmil Tremp, 1977. Vid. tarnbe p. 97 i 241.

28. A. COY. Sort y comarca Noguera-Pallaresa. Barcelona, 1906, p. 61.

29. M. LLED6s, op.cit, p.222. Vid tam be Els Castells Catalans, vol. VI. Barcelona 1979, p. 1420. Vid. igua1ment Gran Enciclopedia Catalana dades sobre S. Jaume de Pallars.

1NCUSA DE MEQUINENSA

La incusa de Mequinensa fou incorporada tam be, als darrers moments al nostre llibre de la moneda local dins I' apendix final i sense fotografia. Aquesta ja fou afegida, pero al nostre manual sobre la moneda medieval. 30 Mequinensa fou conquerida effrnerament per Alfons el Bataller (1133) i definitivament per Ramon Berenguer IV (1149). Mes endavant va pertanyer als Montcada i passa a la casa de Medinaceli. Administrativament pertany a I'Arag6, essent doncs la tecera poblaci6 aragonesa que coneixem que va emetre moneda, probablement seguint les practiques que veia en us a poblacions properes com Fraga, Aitona 0 Lleida mateix.

Encara que no disposem, de moment, de noticies documentals sobre aquestes emissions, I 'estampa del castell que presideix la peca i la llegenda MICINENCA diffcilment consenten altre atribuci6. A la documentaci6 medieval trobem les formes MICHINEN<::A i MICHINEN<::A, ben acostades a la llegenda de la moneda."

Es d' esperar que I' existencia de la peca estimuli la recerca documental. L'rinic exemplar fins ara conegut aparegue, correctament atribuit, en un cataleg de venda."

UNA PELLOFA ANTIGUA DE SANTA COLOMADE QUERALT

Nemes un miracle podia dur-nos algun dia una de les pallofes antigues de Santa Coloma. Aixo havfern pensat moltes vegades en repassar el document del 1566 pel qual es destruien els tipus antics i se 'n creaven de nous. Els preveres de Santa Coloma ens feren un senyalat servei en dibuixar les pallofes que retiraven de circulaci6 i les que emetien a partir d' ara. Aixo va permetre la facil classificaci6 de les pallofes noyes i gracies a aquests dibuixos serem ara capacos d' entendre la peca antiga que sortosament ha aparegut.

Incusa de llaut6.

Anepfgrafa. Escut en cair6 dins una orla doble i que combina un quarterejat de creus i dos pals. pes:grams : 13,5 mm Lamina mim. 28 Inedita en fotografia.

30. M. CRUSAFONT. Acunaciones de la Corona Catalano-Aragones y de los Reinos de Aragon y Navarra. Madrid, 1992. Nurn. 1486, p. 217.

31. J. M. Lacarra. Documentos para el estudio de la reconquista y repoblacion del Valle del Ebro. Saragossa, 1982. Doc. 243 i 246.

32. E1 merit de la identificaci6 el te Maurici SISO. La peca fou subhastada per la firma Aureo.

Aquesta pep es una de les tres dibuixades entre les que els preveres de Santa Coloma es proposaven de substituir i tenia el valor de «tres nummi». Certament, la simi!itud de les armes dibuixades amb les de la ciutat de Barcelona haurien fet gairebe impossible la classificaci6 correcta de la peca, ara tan evident amb el dibuix alludit. Podem observar que el dibuix s'ajusta forca al disseny de la peca, diferenciant-se nornes per la doble orla !inial de la pec;:a, senzilla en el dibuix. Com que els preveres destruiren les pallofes velles, nornes era possible la reaparici6 d'un exemplar en el cas que abans del 1566 se rr'hagues perdut un, que hagues restat amagat durant quatre segles i mig i que ara reaparegues, Aixo es el que ha succeit amb aquesta peca i no perdem I 'esperanca que algun dia puguem coneixer tambe les altres dues. EI primer miracle sempre es el mes dificil.

ELS PLOMS DE TARREGA

L'acurat treball documental de Llobet i Portella va esser base fonamental per poder cornencar a tracar unes hipotesis d'atribuci6 a Tarrega. Certament, sense el seu aplec aixo hauria estat gairebe del tot impossible.P

Tot i aixi, la identificaci6 dels tipus monetaris deixa encara moltes incognites per resoldre.Nosaltres havfem separat tres etapes, la dels ploms, la de les pugeses contramarcades i la dels senyals d'aram. Noves descobertes ens ob!iguen ara a revisar la primera etapa, la dels ploms. Comencarern per descriure els nos nous tipus que motiven aquesta reconsideraci6.

Incusa de llaut6.

Anepfgrafa. Escut pIe de cairons voltat d'una bordurad'escac. pes: 0,75 grams 0: 17,5 mm Lamina mim. 29 Inedita.

Incusa de llaut6 de forma quadrada, lleugeramentrectangular. Anepfgrafa. Escut pie de cairons voltat d'una orla de grossos punts que segueixen la vora de la peca, pes: 0,70 grams mides: 15 x 16 mm Lamina rnirn. 30 Inedita,

EI primer tipus te un indubtable parentiu amb les pugeses de Balaguer i Agramunt, ambdues amb bordura d'escac i situables ala primera meitat

33. Les recerques documentals de Llobet han estat fonamentals per a moltes identificacions i demostren que hi ha molt encara a fer als arxius locals. Llobet ha treballat sobretot Cervera, Tarrega i Bellpuig.

M. CiUSAFONT J SABATER

del segle XIV. Aquesta bordura d'escac sembla que fa referencia a I'ambit de circulaci6 que es donava ales peces: el comtat d 'Urgell. EI tema central de la peca alludeix, en un cas, al beneficiari de la concessi6 (Arnau de Cervera) i, en I 'altre, a la ciutat emissora (Agramunt). Tarrega ernpra en els seus segells com a emblema caracterfstic de la poblaci6 justament l'escac, heraldica que combina mes endavant amb les armes reials en consolidar-se la seva condici6 de vila reial. No tindria res d'estrany que Tarrega disposes els seus escacs en cair6 a I' escu t d' armes per diferenciarlos dels d 'Urgell, soluci6 que en diferents ocasions aflorara tam be en els segells tardans de la poblacio.:"

Sembla clar, doncs, que la primera incus a s'ha d'atribuir a Tarrega i que la segona ho ha desser tambe per la gran similitud de l'escut del camp i a desgrat que ara hi manqui la bordura d'escac.

Aquesta atribuci6 ens men a a reforcar la nostra suposici6 que les noticies sobre batirnents de ploms que troba Llobet el1470 no corresponien pas a una primera emissi6. El text d' aquest primer acord documentat, aixf ho donava a entendre: « per tant com la vila esta en moltes necessitats a les quals no pot manquar e no te vuy via pus saludable que s6n los senyals de ploms, que sian senyalats ploms fins en cent cinquanta lliures»."

Sembla clar que la «saludablevia» de fer ploms es ja costum arrelat i per proveir a la qual no creuen necessaries altres formalitats que un acord del Cons ell.

La primera de les incuses descrites, per la sernblanca amb les de Balaguer i Agramunt sembla que hauria desser del segle XIV encara que, si fou produidacopiant de les altres dues ciutats, potser fou mes tardana i es pugui situar a la segona meitat d'aquell segle. Els tres exemplars que coneixem d' aquest tipus han aparegut a la Segarra, sense que disposem de mes precisions.

La segona incus a, de la mateixa procedencia que les altres, i fins ara unica, sernbl a que es una simple variant de la primera, probablement manada canviar en ocasi6 d'una falsificaci6 com consta que va oc6rrer el 1472.

L'emissi6 d'incuses pot haver arribat fins al segle xv i es probable, que els primers acords trobats per Llobet encara es refereixin a incuses malgrat que parlin genericament de ploms, Es significatiu que en l'acord del 1472 de canviar l' estampa de la moneda local es parli de fer un «encuny nou» en singular. En canvi, quan ja el 1474 es projecta de fer altra mena de senyals es diu de primer que cal fer «cunys nous» en plural (abril de 1474) i mes endavant s'especifica que cal que siguin de «calderich 0 altre metall», la qual cosa abocara a la fabricaci6 dels senyals d 'aram.

34. Vid. segells 728 i 908.

35. Vid. documents Tarrega al nostre ll ibre p. 298.

No creguem pas que calgui per ara desmentir I'atribucio que ferern d'un senyal de plom amb armes catalanes/escacs, Crus-2165. Si Tarrega va emetre ploms des de mitjan del segle XIV al final de s.xv en que muda els senyals d' aram, hi ha prou amplada crnclogica per a totes dues menes d'emissions i fins podrfem pensar si fou targarf el plom incert Crus-2387 amb I 'estampa d'una aliga: recordem que laliga, be que bicefala apareixera a 1 'heraldica de Tarrega des de mitjan del S.XVI.36 No hem sabut trobar per ara l'origen d'aquesta aliga, que potser alludeix a l'antic senyoriu dels comtes de Pallars. En qualsevol cas, si els ploms descrits son tambe targarins potser cal situar-los immediatament despres de les incuses i abans dels senyals contramarcats i els d' aram, de cronologia ben establerta per la documentacio. Els ploms omplirien, doncs, la primera meitat del segle xv 0 potser quelcom mes si a ells alludeixen els acords entre 1470 i 1474. A favor d'aquesta cronoiogia hi ha, almenys per al Crus-2165, la presencia de les armes reials, fet que retrobarem als senyals d' aram immediatament posteriors. Pel que fa a l aliga, recordem que es el tema present a la contramarca de les pugeses que ja varern descriure i identificar amb l'acord del 1483, Crus-2166, per be que en aquest cas sf que es bicefala.

Seguim movent-nos en terrenys dhipotesis plenes de febleses, entre les quaIs la impossibilitat, que es mante, de saber la lectura completa dels senyals d'aram. Es per aixo que tot el bloc d'atribucions no es pot donar pas per definitiu.

CONCLUS10 I AGRAiMENTS

Hi ha encara altres novetats que no explicarem aquf per diferents raons: en alguns casos, com es en les noyes notfcies sobre Tarragona 0 dels obols de l' Alguer perque son pendents de publicacions preliminars ja compromeses. En d' altres, es tracta de petites precisions 0 atribucions encara molt hipotetiques que farien mes feixuc aquest article ja prou llarg, aix i el nou exemplar del Crus-2211 que en confirma la lectura i fa albirar la possibilitat d'atribuir a Tremp la incerta Crus-2327. 0 be la possible atribucio d'una incusa a Aiguaviva de Bergantes que afegiria una quarta poblacio aragonesa 0 la vaga noticia d'encunyacions a Vilamur." D'altres perque son encara pendents de cornprovacio com la Crus-2514 que podria

36. Vid. segells 1597 (1565 i 1732) i 1599 (1827).

37. Francisco DE ZAMORA. Diario de los viajes hechos en Cataluna. Barcelona, Curial, 1973, obra feta al final del S.XVIII ala p. 178 diu del poble de Vilamur: «Cabeza de vizcondado, famoso en otro tiempo, como que en el se batia moneda ».

esser de Ponts si hi hagues una mala lectura de Portell per Porcell en la concessi6 citada per Botet i Sis6.38

Dues constatacions, finalment. En enllestir el nostre llibre cornptavern en rebre crftiques rnes 0 menys ferotges de «savis» locals que ens retreurien la insuficiencia dels nostres coneixements sobre la seva cara parcella. Hem de dir que nornes s'ha manifestat aixf una persona i, encara, de Terrassa. Altra cosa que gosavern esperar era el desvetllament de l' interes per la moneda local i per aquesta via multiplicar les recerques i les noyes troballes. En aquest segon aspecte n 'hem tingut satisfacci6 completa. Molts han estat els comunicants que amablement ens han trarnes notfcies, fotografies de nous tipus 0 informacions valuoses. Menys fructfferes han estat les aportacions paralleles, materials 0 documentals d'altres autors, de manera que seguim «condernnats» a anar donant a coneixer nosaltres mateixos les novetats. Es, certament, una comesa que assumim de bon grat.

Volem, finalment, palesar el nostre agraiment a tots els comunicants i justificar que no els citarern nominalment. D'una banda, perque n 'hi ha forca d' anonims i no voldrfem fer diferencies. De I' altra, perque els que no ho han estat hem cuidat a oblidar-ne nom i dades, no pas per desagraits sin6 perque encara que es podrien beneficiar dels dons de la vuitena beriauranca prefereixo assegurar-Ios la seva tranquillitat terrenal. En dos millenis hem avancat poc.

Els vals monetaris dels transports publics urbans de Barcelona, 1936-1938

J\. TURRO I MARTiNEZ

Amb motiu de la crisi monetaria provocada per la retirada del fraccionari de plata per Decret del Govern central del dia 13 d' octubre del 1936 i per I' atresorament particular afegit a I' escassetat de la xavalla circulant, obliga a molts comerciants, empreses i entitats de la capital a emetre vals i bons monetaris per facilitar les seves operacions comercials i el tornar canvi.

Si be la posta en circulaci6 dels bitllets emesos per I'Ajuntament de Barcelona feu retirar de la circulaci61a majoria dels nombrosos vals i bons particulars, la tardana emissi6 dels bitllets municipals de 10 i de 15 centims, que cornencaren a circular exactament el dia 13 de gener del 1938, obliga als transports publics de la ciutat, ja des dels primers mesos del 1937, a emetre vals de moneda divisioriaria de baixos valors a fi d'assegurar la vendadels seus bitllets de transport i tornar canvi.

Aquests vals circularen sense cap entrebanc per tota la poblacio, ja que tothom tenia mes 0 menys necessitat d'utilitzar els transports urbans i per tant foren de curs generalitzat, ja que no hi havia cap altra possibilitat de pagar el preu d'un trajecte.

Ens proposem, doncs, ara i aqui, d 'estudiar i classificar aquestes emissions, dividi nt-Ies en seccions, segons el mitja de transport que els edita.

Aixi, doncs, e ls hem classificat en quatre seccions que son:

a) Tramvies

b) Autobusos

c) Metros

d) Trens urbans

A. TURRO I MARTiNEZ

TRAMVIES

La Companyia de Tramvies de Barcelona, les oficines i direcci6 central de la qual eren a la ronda de Sant Pau, 43, inaugura la seva primera Iinia PIa de la Boqueria-Lesseps el 27 -6-1872 i les Iinies Rambla-Sants i la del Moll al Poble Nou el 1875, totes amb tracci6 animal.

L'octubre del 1877 sinaugura la tracci6 a vapor, essent-ne la primera Iinia la del carrer de Trafalgar/passeig de Sant Joan fins a Sant Andreu, i finalment el 1899 es cornenca a adoptar la tracci6 electrica a totes les 46 lmies en explotaci6. La primera linia electrificada fou la que anava a Gracia, el 24-6-1899.

EI 1901 s "iriaugura el tramvia blau que s enfila des de I' avinguda de Sant Gervasi fins a enllacar amb 1 'estaci6 inferior del funicular del Tibidabo, el primer de la Peninsula, inaugurat el 29-10-1901 i que amb una llargada de via de 1.180 m i un pendent del 26% puja fins al cim de la muntanya (515 malt).

Del 1907 al 1936 funciona una lfnia de tramvies des del baixador de les Tres Torres dels Ferrocarrils de S arria, passant pel carrer d' Anglf fins al peu de la muntanya de Vallvidrera. EI trajecte valia 5 centims.

A causa de I 'augment constant del transit pels carrers de Barcelona, els tramvies foren substituits d 'antuvi pel troleibusos i despres per autobusos, i els tramvies s' anaren retirant. EI marc del 1971 deixa de circular la darrera lfnia de la xarxa urbana, quedant iinicament en servei el tram via blau que encara funciona.

Ales primeres setmanes de I' aixecament militar tacci6s, la Companyia de Tramvies fou col.lectivitzada sota el control de la central sindical CNT i crea, ales primeries de l'any 1937 uns vals monetaris provisionals, escrits a maquina, i que es dataven i valoraven a rna pel cobrador, segons l' import que corresponia ales necessitats del canvi en cada moment precis. Malgrat que el tiratge d'aquests vals provisionals devia ser forca limitat, se 'n poden trobar de tota mena de valors i, per tant, es impossible de coneixer l'import total en circulaci6. En ressenyem, doncs, iinicament un valor com a testimonio

Immediatament despres s'emeteren uns vals, tambe provisionals, pero ja impresos i editats per la Secci6 de Tramvies del Sindicat de Transports. Suposem que es devien emetre diversos valors, pero sols coneixem el de 5 centirns i, per tant, ignorem l'import total de l'emissi6. Nohi figura cap emblema ni dibuix, estan enmarcats per una simple ratlla recta i perforats amb les inicials C.T. de G. que no sabem interpretar el seu significat.

Finalment, el novembre del 1937 s'emeteren uns vals, semblants en format i presentaci6 als classics bitllets d 'un trajecte 0 viatge en tram via,

amb els valors de 5 centims, 10 centims i 25 centirns dividits en series de 100.000 vals cada una, classificades per una lletra i una xifra, 0 sigui per un import total de 1.550.000 pessetes.

Tenint en compte que aquests �als s' abaven inutilitzant i destruint a mesura que eren canviats i recuperats per I' empresa, la circulaci6 simultania es podria evaluar, aproximadament, en un ten; de l'import total ernes 0 sigui unes 500.000 pessetes.

Impresos per la tipografia Emporium de Barcelona, controlada per la CNY i la UGT, a dues tintes, sobre paper de color diferent a cada valor, aquests vals estan enmarcats a I' anvers per una ratlla recta i atravessats verticalment per una ampla franja vermella. Al revers, un extens i atapeit text, justifica l'emissi6 d'aquests vals i explica la manera dutilitzar-Ios. Estan dentats pel costat esquerre car foren impresos en forma de talonaris amb una matriu.

Emesos en dates diverses del 1937.

Organisme emissor: Transports Publics Urbans CNT-AIT. Material: paper blanc. Forma i mides : rectangular 52 X 110 mm.

Color: escrits a maquina en violeta. Serle: sense. Nu),ieraci6: manuscrita amb tinta negra a I' anvers. Particularitats : escrits per una sola cara. Valor, data i nom del conductor escrits a rna amb tint a negra. Sense cap segell. (Existeixen amb diverses dates i valors).

Nurn. 1. 0,50 pessetes. Tiratge: desconegut. Data d' emissio: 24 de juny 1937. index: RR.

Sense data d' emissio ni de venciment, Organisme emissor: Sindicat de Transports (Secci6 de Tramvies). Material: paper crema. Forma i Mides: gairebe quadrada - 43 X 48 mm. Serie : sense.

Denominacio: bitllet. Numeracio : sense. Particularitats: impresos per una sola cara. Dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell. Perforats amb les inicials C. T. de G. (Han d'existir altres valors que, ara per ara, no coneixem).

Nurn. 2.5 centims. Tiratg e: desconegut. Color: impres en negre. index: RR.

Sense data d' emissio ni de venciment. (Pero creats el novembre 1937). Oeganisme emissor: Tramvies de Barcelona Collectivitzats. Formai mides: rectangular 30 X 75 mm. Color: impresos en negre amb una franja vertical vermella a I 'esquerra

Serle: diverses (impreses en vermell a lanvers. Denominacio: val. Numeracio: impresa en negre a l'anvers. Particularitats: dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell.

Num, 3. 5 centims. Tiratge: 2.000.000 (10 series de 100.000 vals cada una per cada lletra A. i B.). Material: paper viol eta. index: Me. Num. 4.10 centims Tiratg e: 4.500.000 (10 series de 100.000 vals cada

una per a cada Iletra A.B.C.D. i 5 series per a la lletra E). Material: paper crema. index: MC.

Niim. 5.25 centims. Tiratge: 4.000.000 (10 series de 100.000 vals cada

una per a cada lletra A. B. C. i D.). Material: paper blau-gris clar. index: MC.

a) - Amb la menci6 «Tarifa Unica» estampada en tamp6 violeta.

AUTOBUSOS

La Companyia General d' Autobusos de Barcelona (Autobusos G.) les oficines i direcci6 central de la qual era a la ronda de Sant Pau, 43 i que fou controlada i collectivitzada per la central sindical CNT des dels primers dies de la guerra que cornenca arrel de l'aixecament militar espanyol del dia 18 de juny del 1936, feu a mitjan de l'any 1937, una emissi6 de vals divisionaris dels valors de 5, 10, 15 i 25 centims per un import total de 125.000 pessetes.

De cada un d'aquests valors (menys del de 10 centirns) se'n feren dues emissions, una amb la menci6 «cobrador» i el seu mimero, i I.' altra sense aquest requisit. Els bitllets de 15 i de 25 centirns consten de dues series A. i B. i els de 5 i de10 centims de tres series A. B. i C. Impresos en color diferent per a cada valor, en aquests vals no figura cap emblem a ni dibuix ni emmarcament, a part un petit rectangle amb les sigles de la central sindical a la part superior esquerra de I' anvers. Al revers, un curt text explica les modalitats de la seva utilitzaci6. Aquests vals s6n dentats pel costat esquerre, car foren impresos en forma de talonaris amb una matriu.

Assenyalem que el valorfacial esta escrit en lletres i, com es habitual en aquesta central sindical, I 'idioma del nostre pais es discriminat, car tots s6n escrits en castella.

Sense data d' emissioni de venciment Organisme emissor: autobusos (G.). Material: paper blanc. Forma i mides : rectangular - 43 X 77 mm. Denominacio : val. Numeracio: amb numerador negre petit (3 mm) a l'anvers. Particularitats : dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell. Amb la menci6 «cobrador» i el seu numero a l'anvers.

Num. 6.5 centims Tiratge: 300.000 (l00.000 per a cada una de les tres series A.B. i C. Color: impresos en vermeIl sobre fons vermeIl clar. Serie: A. index: Me.

Num.2

Nums. 6 al9

Nums. 3 alS

a) Serie A Numeraci6 amb mirneros mes petits (2 mm).

b) Idem. Idem. Sense el mimero del cobrador.

c) Idem. Sense la menci6 «cobrador»,

d) Idem. Idem. Numerat amb mimeros mes petits. (2 mm).

e) Serie B. Sense la menci6 «cobrador».

f) Serie c. Paper mes gruixut. Sense la menci6«cobrador». Nurh, 7. 10 centims. Tiratg e: 300.000 (100.000 per a cada una de les tres

series A. B. i C. Color: impresos en verd sobre fons verd clar.

Serie: A. Particularitats : sense la menci6 «cobrador», index: MC.

a) Serie A. Numeraci6 amb mimeros mes petits. (2 mm).

b) Serie B.

c) Idem. Numeraci6 amb rnimeros mes petits (2 mm).

d) Serie C. Paper mes gruixut.

e) Idem.Idem. Numeraci6 amb niimeros mes petits (2 mm).

Num, 8.15 centims Tiratge: 200.000 (100.000 per a cada una de les dues

series A. i B. Color: impresos en blau fort sobre fons blauclar. Serie: A. index:: MC.

a) Serie A. Sense el mimero del cobrador.

b) Idem. Idem. Numeraci6 amb ruirneros mes petits (2 mm).

c) Idem. Sense la menci6 «cobrador». Numeraci6 amb mimeros de 3 mm.

d) Idem. Idem. Numeraci6 amb mirneros mes petits (2 mm).

e) Serie B. Sense la menci6 «cobrador». Numeraci6 amb mimeros de 3 mm.

f) Idem.Idem. Numeraci6 amb mimercs mes petits (2 mm).

Num. 9.25 centims Tiratge: 200.000 (100.000 per a cada una de les dues

series A. i B.). Color: impresos en marr6 fosc sobre fons marr6 clar. Serie: A. index: MC.

a) Serie A. Sense el mimero del cobrador.

b) Idem.Idem. Numeraci6 amb rnirneros mes petits (2 mm).

c) Idem. Sense la menci6 «cobrador».

d) Idem.Idem. Numeraci6 amb mimeros mes petits (2 mm).

e) Serie B. Sense la menci6 «cobrador». Numeraci6 amb mimeros de 3 mm.

f) Idem. Numeraci6 amb numeros mes petits (2 mrn).

L' altra companyia d' autobusos (Autobusos (T) la direcci6 central de la qual era al carrer de Pere IV, 220 i que assegurava la Iinia del Clot al Poble Nou, collectivitzada i controlada, com 1 'anterior, per la CNT tarnbe ernete, ales darreries del 1937, uns vals monetaris dels valors de 5 centims

ide 15 centirns (potser s'emeteren altres valors pero no en tenim esment) per un import total de 2.000 pessetes.

Impresos a una sola tinta, en aquests vals tampoc hi figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament, pero tarnbe estan presidits a l'anvers per un rectangle ambles sigles de la central sindical.

Tarnbe foren impresos en forma de talonaris amb una matriu i, per tant, estan dentats pel costat esquerre, i com els anteriors son escrits en castella. EI valor facial hi es expressat en Iletres i al revers hi cons ten les modalitats de la seva utilitzacio.

Sense data d' emissio ni de venciment Organisme emissor: autobusos (T). Material: paper crema. Forma i mides: rectangular - 30 X 80 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense.

D'enominacio : val. Numeraci6: impresa en negre al revers.

Particularitats: dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell.

Nurn. 10.5 centims Tiratge: 10.000 index: E.

Niim. 11. 15 centims. Tiratge: 10.000 index: E.

La Companyia d' Autobusos Roca (Autobusos (R) creada l 'any 1930, tenia les cotxeres i els tallers al carrer de Castillejos i assegurava les linies: c/ de Pelai a la Sagrada Familia i la de Balmes/Bergara a la placa d 'Eivissa aa l'avinguda de Ja Verge de Montserrat.

Al principi del 1937 un cert nombre de bitllets de trajecte d' aquestes 3 lfnies foren habilitats com a vals pel canvi dels valors de 10 i de 15 centims, pero en nombre molt limitat i no en tindrem compte car deseguida I' empresa feu una primera ernissio de vals monetaris fraccionaris en els quals s'hi preveien els valors, en xifres, de 10, 15,20,25 i 30 centirns, valor que es confirmava amb una estampilla aa rna, segons les necessitats. Es impossible de calcular exactament I' import totald' aquests vals, pero pensem que el seu tiratge es podria establir en uns 50.000 vals per un import total aproximat d 'unes 15.000 pessetes.

Impresos per una sola cara i a una sola tinta, aquests vals estan emmarcats per una simple ratlla recta sense cap emblema ni dibuix, estan escrits en castella i den tats pel costat esquerre.

Una segona ernissic.ja definitiva, dividida en series de 100.000 vals marcades amb una lletra i un rnimero semblant en format i presentacio al classic bitllet de tramvia i ara, per fi escrits en catala, consta dels valors de 5, 10 i 25 centirns i finsi tot de 50 centims, car alguns (pocs) bitllets de 25 centirns foren sobrecarregats amb aquest valor. Podrfem avaluar limport totald' aquesta ernissio en 350.000 pessetes. Com que aquests vals s' anaven inutilitzant a mesura que eren canviats i recuperats per l 'empresa, la

A. TURROI MARTiNEZ

circulaci6 sirnultania podria avaluar-se aproximadament en un tel'S; de I'import ernes 0 sigui unes 125.000 pessetes.

Impresos per la tipografia Emporium, control CNT-UGT de Barcelona, per una sola cara i a dues tintes sobre paper de color diferent a cada valor, aquests vals en els quals el valor facial esta escrit en lletres, estan emmarcats per una ratIla recta amb dues amples bandes vermelles al costat esquerre i estan dentats a l'esquerra car foren impresos en forma de talonaris amb una matriu.

Finalment, a fi d 'evitar la fragilitat del paper, la Companyia Roca feu encunyar unes monedes en alumini amb els valors de 10, 15 i 20 centirns per un import total que desconeixem, pero que suposarem en unes 50.000 pessetes i es retiraren els vals en paper.

Al camp central de I' anvers d aquestes monedes, de mides i format diferent a cada valor, es veu, gravat en relleu, un autobiis de la Companyia voltat de la llegenda, escrita en castella, «Autobuses «R»» i al revers, tambe en relleu, sols hi consta el seu valor facial.

Malgrat que aquesta empresa tarnbe estava collectivitzada, no s'hi fa esment en cap dels seus signes monetaris.

Sense data d' emissio ni de venciment. Organisme emissor: autobusos (R). Material: paper blau molt pallid. Forma i mides: rectangular - 38 X 55 mm. Color: impresos en negre. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio : amb numerador negre a 1 'anvers. Particularitats: impresos per una sola cara. Dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell.

Niim. 12.10 centims (en tamp6 vermeIl). Tiratge: desconegut. index: c.

Niim. 13.15 centims (en tamp6 vermeIl). Tiratge: desconegut. index: C.

Niim. 14.0,20 peseetes (manuscrit amb tinta negra). Tiratg e: desconegut. index: C.

a) Amb el numero del cobrador manuscrit amb tinta negra.

Nurn. 15.0,25 pessetes (manuscrit amb tinta negra). Tiratge: desconegut. index: C.

a) Amb el numero del cobrador i una signatura manuscrita amb tinta negra.

Num. 16.0,30 pessetes (en tamp6 vermeIl). Tiratge: desconegut. index: C.

Sense data d' emissio ni de venciment. Organisme emissor: autobusos (R). Forma i mides: rectangular 29 x 72 mm. Color: impresos en negre amb dues bandes verticals, en vermeIl, a I'esquerra. Denominacio: val. Numeracio: impresa en negre a I' anvers. Particularitats: impresos per una sola cara, Dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura ni segell.

Niim. 17.5 centims Tiratge: 500.000 (100.000 per a cada una de les cine series d A.l a A.5). Material: paper blau pallid. Series: d A.I a A.5 (impreses en vermeIl). index: C.

Niim. 18.10 centims Tiratge: 500.000 (100.000 per a cada una de les cine series d' A.l a A.5.). Material: paper gris dar. Series: d' A.l a A.5 (impreses en vermeIl). index: C.

Num. 19.25 centims. Tiratge: 1.000.000 (100.000 per a cada una de les deu series d'A.I a A.IO). Material: paper rosa fort. Series: d' A.I a A.l 0 (impreses en vermelI.index: C.

Niim. 20. 0,50 pessetes. (valor sobrecarregat en tamp6 violeta amb la menci6 «Validado a Moneda» sobre un val de 25 centirns ( mim. 19) Tiratge: desconegut. index: R.

Sense data d' emissi6 ni de venciment. Organisme emissor: autobusos (A). Material: alumini. Serie: sense. Numeraci6: sense. Particularitats: monedes de metall encunyades en relleu per les dues cares.

Niim. 21. 10 centims. Tiratge: desconegut. Formai mides: rodona 0 25 mm. index: c.

Niim. 22. 15 centims Tiratge: desconegut. Forma i mides: octogonal25 X 25 mm. index: c.

Num. 23. 20 centims. Tiratge: desconegut. Forma i mides: rodona 0 30 mm. index: C.

METROS

La Companyia del Gran Metro, la direcci6 i oficines de la qual eren a la ronda de Sant Pere, 143, inaugura el 30 de desembre del 1924 la primera lfnia de Metro de Barcelona amb el trajecte de placa de CatalunyaLesseps (ampliada despres fins a Liceu) i Placa de Catalunya-Correus (al final de la Via Laietana)

Des de l'inici de la guerra fou controlada per la central sindical CNT i a mitjan 1937 feu una emissi6 de vals monetaris dels valors de 5,10, 15 i 25 centirns marcats amb la serie A. per un import total de 55.000 pessetes. Impresos per una sola cara i a una sola tinta sobre paper de color, en aquests vals no figura cap emblem a ni dibuix ni emmarcament i estan dentats pel costat esquerre car foren impresos en forma de talonaris amb una matriu i estan legalitzats ambel segell en sec de I 'empresa. EI valor hi esta escrit en xifres i en els vals de 5 centirns s incorregue en I' errada d'escriure el valor en decimals de centirn enlloc de decimals de pesseta (0,05 centirns) cosa que, teoricament i legalment els convertia en el valor tan infim de 5 centesimes de centim! encara que, evidentment, circularen com a 5 centirns.

A. TURRO I MARTiNEZ

Aquests vals, malauradament, tambe estan escrits en castella,

Sense data d' emissio ni de venciment. Organisme emissor: Gran Metro CNT. Formai mides: rectangular - 34 X 63 mm. Color: impresos en negre. Serie:A. Denominacio : bitllet, Numeracio : amb numerador negre gran (5 mm) menys en el valor de 5 centirns que es petit (3 mm). Particularitats: impresos per una sola cara. Sense cap signatura. Dentats pel costat esquerre. Segell sec redo amb les inicials entrellacades GMB (Gran Metro de Barcelona) al centre del camp, voltades per la llegenda «CorniteObrero de Control». Sense punt darrera «fraccionaria».

Niim. 24. 0,05 centims (1). Tiratge: 100.000 Material: paper carbassa fort. index: C.

a) Amb punt darrera «fraccionaria»,

b) Sense el segell en sec.

Num, 25.10 centims.Tiratge: 100.000 Material: paper groc clar. index: C.

a) Amb punt darrera «fraccionaria»,

b) Sense el segell en sec.

Num. 26.15 centims. Tiratge: 100.000 Material: paper groc clar.index: C.

a) Amb punt darrera «fraccionaria».

b) Sense el segell en sec.

Niim. 27.25 centims.Tiratg e: 100.000 Material: paper groc clar.index: C.

a) Amb punt darrera «fraccionaria».

b) Sense el segell en sec.

L'altra Companyia del Metro, el Ferrocarril Metropolita de Barcelona ( 0 sigui el Metro Transversal) que tenia la direcci6 i oficines centrals a la ronda de la Universitat, 31 - 5e. la, va inaugurar la seva liriia de pi ac a de Catalunya-Ia Bordeta el dia 10 de juny del 1926, linia que arnplia el 1929 fins ala Torrassa d'un canto i fins a Marina de l'altre.

Aquesta empresa tarnbe edita a mitjan 1937 uns vals de moneda fraccionaria amb els valors de 5 i de 15 centims per un import total de 2.000 pessetes. Aquests bitllets d'un format rectangular vertical i tambe escrits en castella, son impresos en violeta sobre paper gruixut de color diferent a cada valor, sense cap emblema ni dibuix ni emmarcament. Al revers es repeteix el nom de I' empresa i el mimero d' ordre.

Malgrat que aquesta Companyia tambe fou collectivitzada, no se'n fa esment en els seus vals.

Sense data d' emissio ni de venciment Organisme emissor : FC Metropolita Transversal. Forma i mides: rectangular vertical-35 X 77 mm. Color: impresos en violeta. Serie: sense. Denominacio:

12 al16

Nurns. 17 al 20

Nurns. 10 i 11

Nurns.

Nurns. 21 i 23

Nurn.22

A. TURRO I MARTiNEZ

val. Numeracio : impresa en violeta a l'anvers i al revers. Particularitats: sense cap signatura ni segelI.

Num.28. 5 centims. Tiratge: 10.000 Material: paper gruixut vio!eta pallid. index: E.

Num.29. 15 centims. Tiratg e: 10.000 Material: paper gruixut carbassa. index: E.

TRENS URBANS

Eis Ferrocarrils de Sarria, la direcci6 centra! i oficines dels quaIs eren a!a placa de Catalunya, 1 (cantonada al carrer de Pelai) que era tambe !'estaci6 d'inici i fi del trajecte, inaugura l'any 1863 la lfnia a doble via que relligava Sarria amb Barcelona amb una longitud de via al descobert de 5 Km. Aquesta via fou electrificada l'any 1905. L'annexi6 de la vila de Sarria a Barcelona el novembre del 1921 convertf aquesta vila en una barriada de Barcelona. EI 1929 se soterra la via en el tram de la placa de Catalunya fins a Sant Gervasi i el 1953 fins al mateix Sarria.

Aquests ferrocarrils feren una emissi6 de vals dels valors de 5, 10 i 25 centirns per un import total de 4.500 pessetes. Impresos per una sola cara i a dues tintes sobre carte gruixut de color diferent a cada valor i enun format quadrat Iorca petit, en aquests vals, tarnbe escrits en castella, no hi figura cap dibuix ni emblema ni emmarcament.

Sense data d' emissio ni de venciment. Organisme emissor:

Ferrocarrils de Sarria i Catalunya. Formai mides: quadrada 28 x 30 mm. Color: impresos en negre i valor en vermeIl. Serie: sense. Denominacio val. Numeracio: sense. Particularitat: impresos per una sola cara. Sense cap signatura.Segell ensec rod6 «Ferrocarriles de Sarria y Cataluiia» amb la reproducci6 d'un vag6 de tren de passatgers al camp central. Num.30. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: cart6 gruixut taronja. index: E. Nurn. 31. 10 centims Tiratg e: desconegut. Material: cart6 gruixut marr6 clar. index: E. Num. 32.25 centims. Tiratge: desconegut. Material: cart6 gruixut verd. index: E.

Els Ferrocarrils Catalans que tenien les oficines centrals i la direcci6 al carrer de la Diputaci6, 239, 3r, ales primeres setmanes de la guerra foren collectivitzats sota el control de les centrals sindicalsCNT i UGT.

Aquesta Companyia inaugura les seves lfnies urbanes: Magoriaplaca d 'Espanya i la de la Bordeta-port de Barcelona, I'any 1924.

A mitjan del 1937 feu una emissi6 de vals de moneda divisionaria dels valors de 5, 10i 25 centirns per un import total de 4.500 pessetes. En forma del classic bitllet de tren, aquests vals s6n impresos a dues tintes sobre cart6 de color diferent a cada valor i s'hi veu, al centre del fons, el dibuix d'una locomotora a vapor. Es curi6s el fet que aquests vals no tenen anvers ni revers, car la impressi6 es identic a en les seves dues cares. Malgrat el nom d'aquesta Companyia, els seus vals s6n escrits en castella.

Sense data d' emissioni de venciment Organisme emissor: Ferrocarrils Catalans. Forma i mides : rectangular 30 X 57 mm.Color: impresos en negre i la locomotora en verrnell. Serie: sense. Denominacio: val. Numeracio: doble, impresa en verme ll, a les dues cares. Particularitats: sense cap signatura ni segell.

Num. 33.5 centims, Tiratg e: 10.000 Material: cart6 gruixut blau-gris clar. index: E.

Num. 34. 10 centims Tiratge: 15.000 Material: cart6 gruixut verd clar. index: E.

Nurn. 35.25 centims Tiratg e: 10.000 Material: cart6 gruixut groc clar. index: E.

EI Funicular de Montjulc, construit el 1928 en preparaci6 de I 'Exposicio Internacional de Barcelona del 1929, per unir la ciutat a la muntanya, feia un recorregut de 750 m amb un desnivell de 85 m que anava des de I' es tacio inferior si tuada al Parallel cantonada al carrer N ou de la Rambla pujant fins a 1 'avinguda de Miramar a I 'estacio «Pare de Montjuic» on enllaca amb el teleferic que puja fins al castell al cim de la muntanya de Montjuic.

Fout tancat el 19-1-1981 per rehabilitar-10, reinagurant-se el 17-VII - 1984.

Aquesta Companyia tenia la seu central i les oficines al carrel' d' Arago, 279, 3r i fou collectivitzada, com totes les altres empreses de transports urbans, sota el control de la CNT ales primeries de la guerra.

Aquest mitja de transports urba, tarnbe feu els seus propis vals monetaris aprofitant uns talonaris de bitllets en desus sobrecarregant-los en tarnpo amb el seu valor de canvi, inutilitzant aixi el bitllet de trajecte propiament dit i convertint-Io enun val monetari. Aixi es que cada valor es diferent, tant en mides com en el text inicial del bitllet, que son en castella.

Impresos per una sola cara i a una tinta sobre paper de color diferent per a cada valor, en aquests vals no figura cap emblema ni dibuix ni

A. TURRO 1 MARTiNEZ

emmarcament. Es feren els valors de 5, 10 i 25 centirns per un import total que desconeixem, pero que potser podriem avaluar en unes 3.000 pessetes.

Sense data d' emissio ni de venciment. Organisme emissor: Funicular de Mo ntju ic. Format: rectangular. Serie : sense. Denominacio: val. Numeracio: (que correspon al bitlIet inicial) impresa en negre a l'anvers. Particularitats: impresos per una sola cara. Dentats pel costat esquerre. Sense cap signatura. Segell tamp6 violeta ovalat «Funicular de Montjuich - C.N.T. - Cornite Obrero de Control» a l'anvers.

Niim. 36. 5 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper taronja. Mides: 39 X 86 mm. Color: impresos en negre amb el valor de canvi estampat en tamp6 violeta. Index:RR.

Num.37. 10 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper rosa-Iilos clar. Mides: 38 X 72 mm. Color: impresos en vermeIl amb el valor de canvi estampat en tamp6 violeta. Particularitats: bitlIet inicial destinat a us exclusiu de senyoretes.fndex: RR. Num. 38.25 centims. Tiratge: desconegut. Material: paper rcsa-Iilos clar. Mides: 50 X 94 mm. Color: impres en negre amb el valor de canvi estampat en tamp6 violeta. Particularitats: bitllet inicial destinat al trajecte Parallel - Passeig de I 'Exposici6. index: RR.

Aixi, doncs, i despres del que hem vist, l'import total general dels vals fraccionaris emesos pels transports publics urbans de Barcelona, podrfem situar-Io aproximadament en uns 2.161.000 de pessetes, import total prou elevat el qual ens permet pensar que I 'import global de la seva circulaci6 sirnultania seria d 'unes 765.000 pessetes, ja que molts d aquests vals s'anaven inutilitzant i retirant a mesura que les empreses els anaven recuperant i reemborsant.

Pensem haver clasificat i historiat degudament tots els vals monetaris dels transports urbans de la ciutat de Barcelona, estudi que era una assignatura pendent en la historia de les emissions de moneda local durant la crisi del monetari fraccionari dels anys de la guerra 1936-1939. Cal dir tambe que en la immediata postguerra i ocupada Catalunya per les tropes franquistes, persisti el problema de la manca de moneda divisionaria i gairebe totes aquestes Companyies de transports urbans emeteren nous vals divisionaris que continuaren circulant encara forca temps, pero no els ressenyem ni els classifiquem, car s aparten de I' epoca que estern estudiant 0 sigui la de la durada de la guerra, juliol del 1936febrerdell939.

Nums. 33 al 35

Nums. 36 al 38

Una medalla inedita del Millcnari

de Montserrat

MANUEL FORASTE

El monestir de Montserrat sofrf, al llarg del s. XIX, una serie d'adversitats que gairebe arribaren a suprimir el culte a la Mare de Deu. Primer fou la Guerra delFrances (1808-1814) quan els soldats atacaren el cenobi com si fos una fortalesa militar, i despres de conquerir10, l'expoliaren i destruiren.

Acabada la guerra hi tornaren els monjos amb moltes dificultats i es posaren a reconstruir l'abadia fins que es veieren afectats per la nova Constituci6 que va autoritzar la desamortitzaci6, la incautaci6 dels bens de l'esglesia i la desaparici6 de les ordres religioses. El monestir va quedar tancat al culte des del 1835 fins al 1844.

Una vegada installats de nou els monjos al Santuari es volgue commemorar com a desgreuge una gran festa que retornes la devoci6 del poble de Catalunya a la seva Patrona, la Verge de Montserrat, i l'abat Muntadas va tenir la idea de celebrar els mil anys del descobriment de la Mare de Deu a la Santa Cova.

Conta la llegenda que la Verge de Montserrat estava amagada en una balma de la muntanya i que per una serie de prodigis fou descoberta cap a l'any 880 en que s'inicia el culte a la Mare de Deu (encara que aquesta data no sigui cientificament historica).

Partint d'aquesta data es van preparar les festes del Millenari de la Invenci6 de laMare de Deu de Montserrat i es va nomenar una comissi6 encarregada de promoure els actes commemoratius. Aquesta junta estava presidida pel bisbe de Barcelona Josep M. d'Urquinaona i per l'abat de Montserrat Miquel Muntadas i agrupa un bon nombre de les mes prestigioses institucions catalanes.

En una de les reunions es va resoldre d'encunyar una medalla per subvenir les despeses de tals esdeveniments.

Es tracta de la medalla descrita per Vidal i Quadras amb el mim. 14404 i que descriu aixf:

Anvers: SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS. La Virgen de Montserrat con el nino Jesus en brazos sentada defrente. El todo dentro de una aria de veinticuatro semicirculos.

Revers: PRO· COMMEMORAT· MILLE· INVENT MIRIFIC

IMAG· V M MONT-SERRAT VIII· KAL MAIl· MDCCCLXXX. Escudo partido del abad y del Monasterio: debajo P. VIDAL. BARNA Fig. 1

D'aquesta medalla n'existeixen dues variants segons el metall cosa que Vidal Quadras no refereix.

a: Exemplar en llauto amb les mateixes inscripcions iamb el mateix dibuix, variant solament en que aquesta porta un forat amb una anella per a poder-Ia portar penjada. En el cantell hi ha la inscripcio CASTELLS

Ilauto 29 mil. 11 g.

b: Medalla de coure amb les mateixes caracterfstiques de la descrita per Vidal i Quadras variant solament el metall.

coure 29 mil. 11.6 g.

Hem arribat a la multidinaria celebracio del Millenari amb grans festes literaries i religioses que aplegaren a Montserrat tot Catalunya i en memoria d'aquesta data es va encunyar una bonica medalla commemorativa que es la que descriu l'autor esmentat amb el mim. 14.405.

Anvers: AUSILIO DE LOS CRISTIANOS ROGAD POR NOSOTROS La Virgen de Montserrat can el nino Jesus en brazos sentada de frente, entre nubes, rayos y seis angeles: debajo P. VIDAL. BARNA.

Revers: MEDALLA CONMEMORATIVA A LOS MIL ANOS DEL DESCUBRIMIENTO DE LA VIRGEN DE MONTSERRAT EN LA SANTA CUEVA ANO 1880 (en nueve Uneasy. Fig. 2.

AE 54 mil. 85 g.

D'aquesta medalla n'existeixen exemplars en plata amb les mateixes caracterfstiques.

a: Igual a l'anterior variant solament el metall

AR 54 mil. 52 g.

Ara, pero ha aparegut una altra medalla commemorativa del Millenari de Montserrat de gran raresa ja que Vidal i Quadras no la conegue quan feia la seva valuosa colleccio.

Es aquesta.

Anvers: Imatge de la Verge de Montserrat vestida amb un matell sobreposat que dona la impressio de que la Verge esta dempeus. Porta corona i aureola formada per onze estrelles. A la bola del mon de la rna

dreta de Ia Mare de Deu, sfmbol de majestat, no hi ha el lliri. Fons de muntanyes amb el monestir. Porta anella icontra-anella per anar penjada. Revers: Al voitant, PRIMER MILENARIO. Al centre, 2S ABRIL 1880. Fig. 3.

AR 23 mil. 3,6 g.

No porta cap inscripci6 que la identifiqui amb Ia Mare de Deu de Montserrat pero es pot catalogar per la seva famosa muntanya i per la Ilegenda ja descrita. Observem tam be que la Verge es molt diferent de Ies representacions de Ies medalles anteriors on apareix sense vestits afegits. Una medalla desconeguda i que completa l'efernerides montserratina de Millenari de l'any 1880.

Troballes Monetaries X

ANNAM. BALAGUER

Reprenem aquesta secci6 habitual d'Acta Numismatica dedicada a les troballes monetaries per presentar una ser ie de monedes de les quals ens consta la seva procedencia, es a dir, ellloc on foren trobades. La major part d' aquestes informacions ens han arribat per mitja d' anotacions i d' illustracions, recollides de forma Iorca precaria, per J. A. Bonet abans de I' any 1979, en que morf.

Com es sabut, la seva recerca es centrava basicament en la moneda eclesiastica, aixo el porta a viatjar arreu de Catalunya, tot visitant moltes parroquies per recollir material i informaci6. EI fet de mostrar el seu interes per les pellofes i el de presentar-se com a numismatic propicia que en molts 1I0cs, sobretot en els ambits rurals, li fossin mostrades tota mena de monedes i sovint li referissin si les havien trobades al camp. En principi, aquestes informacions escadusseres d 'una questio no directament relacionada amb l'objectiu de la seva recerca no el varen atreure, pero mes endavant, segurament convencut del seu interes, les va cornencar a recollir i per aixo han aparegut entre els seus papers i apunts.1 Totes les troballes que ordenem, descrivim, classifiquem i comentem en les pagines que segueixen corresponen a aquest recull si no s indica altra font d'informaci6.

l. Vegeu CRUSAFONT SABATER, M., «Pellofes catalanes segons el recull de l.A. Bonet», Acta Numismatica, 13, 1983, p. 189-223.

TROBALLA A AGRAMUNT

Num.: AN 32.

Lloc: Agramunt (Urgell).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: 1 bronze hispano-cartagines (s. III a C).

Dates limit, dates de perdua: Segons la cronologia de les peces.

Localitzaci6:

Camps de conreu prop d Agramunt.

Data de la troballa: Vers 1940.

Circumstancies de la troballa: Casual, en superffcie.

Descripci6 : Bronze hispano-cartagines, al Cap d'Atenea a l'esquerra.

i] Cavall parat. No s'aprecia al camp cap rastre de simbol 0 IIetra. p: 11,3 g 0: 25 mm CNH,52

Comentaris:

L'Interes primordial d'aquesta moneda que ens consta com a procedent d' Agramunt ve donada precisament per I' escassa evidencia que tenim de troballes de moneda punica a la zona de I' actual Catalunya, sembla que fins ara nornes havien estat assenyalades pel que fa a Ullastret (Emporda). (Vegeu tambe A. N. 30)

TROBALLA A LA ZONA DE CAMARASA

Num.: AN 33.

Lloc: Zona de Camarassa (La Noguera).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: 1 bronze de la Gallia (s. I a V).

Dates limit, dates de la perdua: Segons la cronologia de les peces.

Localitzaci6: Camps de conreu en el municipi de Camarassa.

Data de la troballa: 1947.

Circumstancies de la troballa: Casual, en superficie.

Descripci6 : z] VOLCAE Bust femenf a la dreta.

xl AREC. Figura vestida amb toga que mira a I 'esquerra on hi ha una branca de palmera.

p.:1,56g 0: 13 mm Giard, 5a serie i La Tour, nurn. 2677 lam. Vl.

Comentaris:

Es tracta d'un petit bronze de Vo/cae Arecomici, despres Nimes. Giard que ha estudiat les monedes d'aquesta sec a data aquest tipus entre els anys 70 al 49 a C." Troballes de moneda galla, semblants a la que

I. GIARD, J.B., «Le moriayage antique de Ni me s», Bulletin de I' Ecole Antiques de Nimes serie 6-7,19781-1972, p. 47-60.

ANNA M. BALAGUER

presentem, han estat trobades en altres ocasions a la peninsula Iberica, sobretot a Andalusia. Un exemple d 'aixo encara que no es exactament del mateix tipus ens el d6nala moneda publicada per J. L6pez Camacho que fou trobada a Malaga."

TROBALLA DE LA CONCA DE TREMP

Num.: AN 34.

Lloc: Zona de la Conca (Pallars Jussa).

Tipus de troballa: Individual.

Dates limit, dates de perdua: Segons cronologia de les peces.

Localitzaci6:

Descampat en municipi no determinat.

Data de la troballa: Vers 1960.

Clrcumstancies de la troballa:

En garbellar un munt de sorra aparegue casual mente la peca.

Descripci6: Trient visigot d'imitaci6 imperial dels tipus de Justinia I (518-527).

a/ INIVSII - ATIVII. Bust diademat mirant a la dreta, vestit ornat amb una creu al pit. L'estil molt tosc, lectures degenerades.

r/ VOIII - IIOTIVI ; ONO, a I 'exerg. Victoria alada molt esquematitzada caminant cap a la dreta.

p: - 0: - AV. Tomasini 365 similar d 'estil, pero no de lectures.

2. «Nota aclaratoria al articulo de 1. L6pez Camacho», Gacct a Numismatica, 112,1994, p. 5.

ANNA M. BALAGUER

Comentaris: Troballa ben interessant que caldra afegir a l 'evidencia de les troballes del periode visigot recollides per Barral i a les que A. Marques de Fariahi ha fet una important addenda per Lusitania.? La precarieat d'estudis de la numismatica visigoda d'imitaci6 imperial es coneguda i el recent treball de sfntesi de P. Grierson i M. Blackburn no deixa de recordar-ho.? L'assaig de sistematitzaci6 realitzat per W. 1. Tomasini, tot i que no assolf els resultats que hom n 'esperava, es pel llarg repertori de monedes recollides, un treball de consulta obligada a I 'hora de classificar alguna d'aquestes peces. La que avui presentem no es correspon exactament amb cap de les que publica aquest autor, pero podem assirnilar-Ia amb les del grup d'imitaci6 de Justinia JAN 7 que, segons Tomasini podria haver estar encunyat per una seca ubicada a la Tarraconensis, possiblement Barcelona." La cronologia de 1 'ernissio dels tipus d'imitaci6 de Justi i de Justinia no poden esser datats amb suficient precisi6 per poder-los atribuir als diferents monarques visigots que regnaren entre els anys 526 al 568, com be ens recorden Grierson & Blackburn.' Desgraciadament, no disposem de dades tan importantes com s6n el pes i el diarnetre de la pe<;:a que fou fotografiada sense centimetre. Aquestes dades ens ajudarien, sens dubte, a af'inar la seva classificaci6. Les precarietats en que J. A. B. dugue a terme aquest recull d'informaci6 sobre troballes monetaries diverses es fan paleses en aquestes mancances, tot i aixi, fou important que algu es preocupes, com ho feia tarnbe F. Mateu i Llopis, que les informacions no es perdessin completament.

I. BARRAL. x La circulation des monnaies s ueves et visigotiques MUnchen. 1976. Per aquest perfode recull nornes sis trobal les individuals per la Tarraconense, p. 170-171.

2. MARQUES DE FARIA, A. «On finds of sucvic and Visigothic coins in the Iberian Peninsula and their interpretation». Problems of Medieval Coinage in rhe Iberian Area. Sanrarem. 1988. p. 71-81.

3. GRIERSON. P.: BLACKBURN. M., The earl» Middle Ages (5/h.-lo/h. ce nt uries) a Medieval EuropeanCoinage, I, Cambridge. 1986.

4. TOMASINI, W.J., The b a rbaric treniissis in Spain and Sou/hun France Anastasius to Leovigild, Nova York, 1964, p. 163.

S. GRIERSON, P., BLACKBURN, M., op. cit p. 48.

TROBALLA D'ANGLESOLA

Num.: AN 35.

Lloc: Anglesola (Urgell).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: 1 trient visigot (695-702).

Dates limit, dates de perdua: Segons la cronologia de la peca.

Localitzaci6: Camps de conreu als afores de la poblacio.

Data de la troballa: 1965.

Circumstancies de la troballa: En superffcie i casual.

Descripci6:

Trient visigot d 'Egica-Vitiza (695-702). Toledo.

a/ + INDINNEGICAP Dos bustos enfrontats separats per creu sobre pal.

r/ + VVITIZAP REGES (S de reyes) Monograma L-T-T-E als extrems dels braces d'una creu equilatera, (la L girada) que correspon a Toledo.

p: 1,48 g

0: 19 mm, AV Variant inedita dels tipus de Miles 468/470 per la posicio de la creu i el final de la llegenda del revers.

Comentaris:

Aquesta troballa i la de Llorenc de Montgai ens proporciona nova constancia de descobertes de moneda visigoda a la comarca de 1 'Urgell.

ANNA M. BALAGUER

Ambdues presenten tambe la coincidencia de correspondre als regnats successius d'Egica- Vitiza i de Vitiza sol, vers la fi del perfode visigot. Les troballes de monedes visigodes no son frequents a Catalunya, 0 millor dit a la Tarraconense, tot seguint la dernarcacio de l' epoca. Observem com en el recull de B arral hi ha nornes constancia de dues troballes individ uals en aquesta zona per aquest regnal. L'una es realitza a la cova Foradada a Sarsa de Surta (Osca) i era un trient de Girona; l'altra peca era tam be un trient de Girona i aparegue a Pals, Xerta (Tarragona). La troballa a Ll.orenc de Montgai que avui fern coneixer fou igualment d 'un trient de Girona. Tot plegat sembla assenyalar una circulacio monetaria forca restringida ala propia moneda de la zona. Aquest fenomen s 'aguditzara encara pels regnats segiients de Roderic i d' Aquila II.

TROBALLA DE LLOREN(: DE MONTGAI

Num, AN 36.

Lloc: Llorenc de Montgai (La Noguera).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: Trient visigot, petit fragment (702-71 0).

Dates limit, dates de perdua: Segons la cronologia de la peca.

Localitzaci6: Afores de la poblacio.

Data de la troballa: Abans del 1975.

Circumstancies de la troballa: Casual i en superficie ala vora d'un camf.

Descripci6:

Fragment d 'un trient visigot de Girona.

a/ (+ P. VVIIII) ZA (RX) Bust de front del qual nornes se'n veu la meitat.

1'/ (+) GER (VNDAPIVS) Del tipus del centre nornes es visible una creueta.

p: 0,29 g encuny.

Comentaris:

0: - Miles, Lam. XXXVII,II. Sembla del mateix

Interessant fragment de trient que malgrat esser molt incomplet hem pogut identificar plenament. Es tracta d'un tipus prou rar i cal remarcar que correspon al mateix encuny del de I 'exemplar publicat per Miles que hem referenciat. EI color del metall es molt palid tot evidenciant un elevat aliatge d' argent.

Procedeixen del mateix indret altres descobertes de monedes i de fragments, sobretot arabs, com veurem ala troballa mim. AN, 37.

Per a aquest regnat i segons el recull de Barral ' hi ha constancia nornes d'una troballa individual dintre de la Tarraconense. Es tracta de la descoberta feta a Vic d'un trient de Tarragona. A aquesta evidencia hi afegim ara la de la peca de Toleto trobada a Anglesola.

Toleto es un taller prou allunyat del punt en que fou trobada la peca i ai xo sembla indicar que la circulaci6 de la moneda visigoda mante una circulaci6 arnplia dintre del reialme, tal com ha mostrat durant tot el perfode precedent. Nemes en els darrel'S temps de la monarquia visigoda, regnats de Witiza, Roderic i Aquila II, sembla trencar-se aquesta tendenc ia i restringir-se les arees de circulaci6.

TROBALLA DE LLORENC; DE MONTGAI

Num.: AN 37.

LLoc: Llorenc de Montgai (La Noguera).

I. BARRAL, X., La. circulation des monn ai e s sueves et visogotiques, Munic, 1976, p. 192.

ANNA M. BALAGUER

Tipus de troballa:

Acumulativa.

Composici6:

Fragments de dirhems arabs.

Dates limit, dates de perdua: s. x - XI! (7).

Localitzaci6:

Camps de conreu prop de la poblacio.

Data de la troballa: Vers 1965.

Circumstancies de la troballa:

Casual en superficie.

Descripci6:

Es tracta d' un conjunt de dotze fragments de dirhems tan menuts, (el mes gran pren la forma d 'un sector circular que amida 13 mm, de radi) que no es possible la seva classificacio. La major part son tan oxidats i desgastats que no sera possible ni tan sols la seva classificacio per perfodes. De tota manera, n 'hi ha alguns que corresponen clarament a I' emirat 0 al califat -rnes aviat aixo darrer- pel fet d' esser de plata. D'altres, son de metall baix i sembla que han de correspondre ales taifes.

En el mateix indret aparegue una peca arab de la qual en manquen parts i que sernbl a fortament atacada per L'oxidi la corrosio perc que tot i no esser possible la seva classif'icacio sembla tractar-se d'un quirat almoravid. El seu pes es de 0,55 g.

Comentaris:

La descoberta de fragments molt petits de moneda arab es prou frequent, j a que tenim notfciad' altres troballes de caracterfstiques simi l ars en aquest indret i tarnbe a Agramunt.? Curiosament tambe procedeix de Llorenc de Montgai el fragment de trient que publiquem en aquest mateix recull (Niim. AN 36), pero no hi ha cap constancia que aquest aparegues

I. BALAGUER, A.M., «Trobal le s i circulaci6 mcnetaria: Corpus de les troballes de moneda arab a Catalunya (segJes VIII-XITT», Acta Numismatica, 20, 1990, p. 100, B. II.

2. En aquest mateix recull, mirn. AN, 38.

juntament amb els fragments arabs. La descoberta de monedes arabs esmicolades, d' algunes peces musulmanes senceres i tambe d' altres peces cristianes, com el diner de Ramon Berenguer IV que descrivim mes endavant, es realitzaren en moments diferentsi a me sura que les pluges les anaven fent aflorar. Que la peca que conjecturem es pugui tractar d'un quirat almoravid aparegue al mateix temps que l'esmentat diner comtal de Barcelona, amb el qual hi ha una coincidencia cronologica: ambdues peces corresponen a la primera meitat del segle XII.

Disposem d 'escassa inforrnacio historica i encara menys arqueologica sobre aquest indret que s'hauria incorporat al comtat d'UrgeU entorn de les dates de la conquesta definitiva de Balaguer (1105). Les iiniques dades que hem pogut obtenir les proporciona P. Balafia en esmentar I 'existencia dun castell arab a Llorenc de Montgai.t l loc que s'anomenaria Lurins. L'aparicio relativament abundant d'aquests fragments de dirhem que no procedeixen pas d'un conjunt tancat 0 tresor, sino que presenten I 'esquema tfpic de les troballes acumulatives mes 0 menys disperses, torna a posar damunt de la taula el tema debatut i susceptible de fer-hi tantes especulacions i conjectures com es el de la funcio 0 de la disfuncio d' aquests fragments.

TROBALLA D'AGRAMUNT

Num.:

AN 38.

L1oc: Agramunt (Urgell)

Tipus de troballa: Individuals.

Composici6: Fragments de dirhems arabs.

Dates limit, dates de perdua: Segons la cronologia de les peces.

3. BALAGUER, A.M., op. cii., A 9 I B 3, p. 99 i 101. Cal advertir que en aquella ocas io anomenarem el lIoc Sant Llorenc de Montgai i no Llorenc de Montgai com es correcte.

4. BALANA I ABADIA, P., Cronica politico de la Pre-Catalunya lsiamica. £pisodis de la Historia, nurn. 291-2, p. 49. ibid. Els mu sulmans a Catalunya(7J3-11S3), Sabadell, 1993, p. 66.

Localitzaci6:

Camps de conreu.

Data de la troballa:

Decada dels anys seixanta

Circumstancies de la troballa: Casual en superffcie.

Descripci6: Es tracta de fragments molt menuts de dirhems arabs no classificables, els seus pesos s6n: 0,3 i 0,4 g.

Comentaris:

Dos bocins molt petits de dirhems arabs, possiblement depoca califal, similars als que don em a coneixer i que foren trobats a Llorenc de Montgai. Vegeu num. AN 37 en aquest mateix recull de «Troballes Monetaries X».

TROBALLA DE TORROELLA DE MONTGRI

Nurn.: AN 39.

L1oc: Torroella de Montgrf (Baix Emporda).

Tipus de troballa: Indi vidual.

Composici6: 1 diner comtal de Barcelona (1076-1096).

Dates limit, dates de la perdua: Segons la cronologia de les peces.

Localitzaci6: Zona boscosa als afores i prop d' un cami.

Data de la troballa: Pac despres de 1939.

Circumstancies de la troballa: En superffcie i casual.

Deseripci6: Diner del com tat de Barcelona, atriburt al perfode del corregnat de Ramon Berenguer II (1076-1082) i de Berenguer Ramon II 0076-1096).

a/ (4 punts en forma de creu) BARCINO (exterior i cornenca a baix). AI camp llir 0 ceptre de forma elegant.

r/ Anepfgraf. Creu amb quatre anells als espais.

p: 0,66 g 0: 17 mm Crusafont, 58 var-I similar, quatre punts en Hoc de tres.

TROBALLA DEL SOLSONES

Nurn.: AN 40.

LIoe: Comarca del So lsories.

Tipus de troballa: Dues individuals.

Composici6: 2 peces d'un obol del com tat de Barcelona (1096-1031).

Dates limit, dates de la perdua: Segons cronologia de les peces.

Loealitzaei6: Solsones, Hoc no determinat, possiblement terme de Pinell.

Data de la troballa: Decada dels anys cinquanta.

Circumstancies de la troballa: Casual.

Descripci6:

Dos obols de Barcelona atribuits a Ramon Berenguer III (10961031).

al BARCINO Llir 0 ceptre.

t] Anepigrafa. Creu amb punts als espais.

p.: 0,35 g 0: 13,5 mm Crusafont, 51.3.

e] i t] Similars als de la moneda anterior, pero de llegendes degenerades.

p: (0,1 g des.) peca trencada 0: 13 mm Crusafont, 61.4.

TROBALLA D'AGRAMUNT

Num.: AN 41.

Lloc: Agramunt (Urgell).

Tipus de troballa: Individual.

Composicio:

1 diner comtal de Barcelona (1096-1131).

Dates limit, dates de la perdua: Segons la cronologia de la peca.

Localltzacio: Camps de conreu als afores de la poblacio.

Data de la troballa: Vers els anys seixanta.

Circumstancies de la troballa: Casual i en superffcie.

Descripclo: Diner del comtat de Barcelona atribuit a Ramon Berenguer III (1096-1131).

a/ BARCINO Llir 0 ceptre.

1'/ Creu amb punts als espais

p. 0,7 g 0: 17,5 mm Crusafont, 60.4.

TROBALLA DE LLOREN( DE MONTGAf

Nurn.: AN 42.

Lloc: Lloreric de Montgai (La Noguera).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: 1 diner comtal de Barcelona (1131-1162).

Dates limit, dates de la perdua: Segons Ja cronologia de la peca.

Localitzaci6: Camps de conreu.

Data de la troballa: Vel's 1960.

Circumstancies de la troballa: Casual en superffcie.

Descripci6: a/ BARCINO, exterior i retrogada. LLir 0 ceptre.

1'/ Anepfgrafa. Creu arnb punts als espais.

p: 0,75 g 0: 16 mm Crusafont, 67

Comentaris ales troballes AN 39 a AN 42: Tractarem conjuntament de la inrerpretacio d'aquestes troballes de diners i obols comtals de Barcelona.

La troballa de Torroella de Montgri ens assenyala la presencia de moneda barcelonina dintre del comtat dEmpuries al darrel' quart del segle XI. Les encunyacions propies dEmpuries (s. XI-XVI) no degueren esser abundants. La presencia de monedes foranes, especialment la melgoresa, d'una banda i l'escassa evidencia numisrnatica empuritana, de laltra, aixf semblen revelar-ho .' Davant d'aquesta situacio era d'esperar que una moneda amb vocacio expansiva com ho era la de Barcelona hauria d'haver envait el petit comtat ernpordanes. Aquest que es mantingue sempre en una po sicio de forta resistericia davant les pretensions hegernoniques de Barcelona, sembla que es defensa tambe i tant com pogue d 'ernprar la moneda barcelonina tot preferint la melgoresa quan els relativament febles volums en curs de maned a propia no eren suficients per cobrir les necessitats del circulant. La franja sud del corntat en gran part sota el domini dels bisbes de Girona, adictes aliats dels comtes barcelonins, s'escapa, perc, d'aquest esquema. Torroella de Montgrf es troba dintre d'aquesta zona i no ha, doncs, de sorprendre trobar-hi un diner corntal barcelonf com el que presentem. Vers la fi del s. XI devia haver-hi, pero a la vila de Torroella certa concurrencia en el mercat de monedes diferents. Aixf sembla mostrar-ho la venda d'un mas situat en el seu terme que s'especifica en «solidos VII de moneta de Ugo comes»." Recordem que habitualment els documents indiquen les quantitats en SOLIS i diners sense especificar de quin com tat 0 estat son, ja que es sobreenten que es tracta de la moneda de curs. Resulta, doncs, que quan hi ha esments especificats de moneda, aixo es indicatiu d'una coricurrencia de diferents especies monetaries.

Tenim despres la troballa de dos obols barcelonins del tipus atr ibuit a Ramon Berenguer III 0096-1031), tambe amb elllir a l'anvers, efectuadaal Solsones, es a dir, en terres del comtat d'Urgell. Les troballes d'un diner d'aquest mateix tipus i comte a Agramunt i la d'un diner de Ramon Berenguer IV efectuada a Llorenc de Montgai se situ en tambe dintre del com tat urgelles. Eis contactes i la cooperacio polftico-militar entre els comtats d 'Urgell i Barcelona son continues al llarg dels segles XI-XII i les

I. Per a un a anal i si sobre a circulaci6 moneraria en aquest corn t ar basada en les fonts escrites i en I'evidenci a de les troballes vegeu la nostra tesi doctoral Historia del a Mo neda del s ComIC/Is Catalans, presenrada a la Universitat Auronoma de Barcelona I'any 1989,6 vols., inedira. Vegeu el capitol «Ci rcul ac io de le s amoned ac icns corm al s d'argent-biI16», apartar corresponeut al corru at dErnpuries. vol .11, p. 580-584 graf'ica corresponent.

2. BOTET Srso, J Les monede s catal anes, Barcelona, 1908, vol. I, p. 138, amb referenci a a MONTSALVATJE. F., Not icias Historicas Col e ccion Diplomdt i ca, docs. 367 375.

tenim ben documentades." Tarnbe hi ha evidencia de relacions pel que fa ales fundacions religioses, recordem que no son excepcionals donacions pecuniaries 0 immobiliaries a Santa Maria de Solsona, per exemple, en testaments atorgats a Barcelona 0 al Valles." Tot aixo i l'embranzida expansiva de la moneda barcelonina, com a divisa que va guanyant terreny en I' ambit monetari dels comtats catalans, fan que la presencia de troballes individuals de moneda de Barcelona en terres d 'Urgell no sigui sorprenent. Malgrat tot, la moneda de curs legal en aquest darrer comtat era la que es batia a Agramunt.

Es significatiu de fins a quin punt algunes zones del comtat devien estar envaides de moneda de Barcelona el fet que en determinat moment el bisbe d'Urgell disposi la circulacio de la moneda barcelonina a la vila de Sanauja. Aixo succeeix en una data relativament tardana, el1332, perc no deixa d 'esser revelador tot i que el bisbe hagues finalment de fer enrera la seva disposicio."

TROBALLA D'AGRAMUNT

Nurn.: AN 43.

LIoc: Agramunt (Urgell).

Tipus de troballa: 3 individuals.

Composici6:

1 diner d'Alfons IX de Lleo (1188-1230).

1 diner del regne de Lleo similar a l anterior. I fragment molt petit d'un diner dimilar als anteriors.

Dates limit, dates de la perdua: Segons la cronologia de les peces.

3. Un exemple en s6n les campanyes militars contra al-Andalus vegeu BALAGUER, A. M. Del mane us a 10 dobla.Or i paries dHispcnia, Barcelona. 1993, p. 42-56.

4. Cartulario de Sant Cugat del Valles. ed. RTUS SERRA, J., Barcelona, 1945-1947, doc. 582, 694,713,821,890,945,1071 i 1215.

5. BOTET I srso, J., op. cir., p. 152 arnb referencia a MONFAR I SORS, D.,Hisrorio de los Condes de Urg el Barcelona, 1852, vol. II, p. 301-302.

Localitzaci6 :

Camps de conreu en el rodal d' Agramunt.

Circumstancies de la troballa:

Casual, en superficie. No hi ha constancia que les peces fossin trobades juntes, tot fa pensar en troballes ocasionals aillades.

Descripci6:

l. Diner del Regne de Lle6. Alfons IX 0188-1230).

a/ AN-FO-NS-REX. Creu florejada que talla la Ilegenda, petxines als quatre espais.

r/ Lle6, a dalt creu i petxina, davant de la boca una lletra C en posici6 inclinada, gairebe de cap per avail.

p: 0,73 g 0: 16,5 mrn 01'01, tipus 13, p. 45.

2. Diner similar a I 'anterior, una mica trencat i en tan mal estat que no es possible la seva catalogaci6 exacta. No hi ha dubte, pero, que es un diner d' Alfons IX.

p: 0,4 g 0: 16,6 mm

3. Fragment de diner similar als anteriors, possiblement correspon tambe a Alfons IX, pero en esser reconeixible nornes per la creu de 1 'anvers hi cabria tarnbe la possibilitat que fos un dels diners anonims d 'aquest tipus que s'atribueixen a Ferran III 0217-1252). De tota manera, sembla mes probable que fos d' Alfons IX, ja que les peces a nom d 'aquest monarca s6n mes abundants.

p:O,18g 0:-

Comentaris:

No sorpren la presencia de certes mostres de numerari l leones al comtat d'Urgell. La sostinguda cooperaci6 i els vincles establerts entre la cas a urgellesa i la monarquia Ileonesa s6n fets ben coneguts. Els inicis d 'aquesta relaci6 els trobem en el casament d 'Ermengol V d 'Urge!l (095) amb Maria, filla del comte lleones Pedro Ansurez. Aquest darrer era el cap d'una de les families mes principals i tingue un paper importantissim a la cort lleonesa, havent estat precentor i despres con seller d' Alfons VI. Trobarem a Pedro Ansurez intervenint al comtat d 'Urgell i donant un cop

ANNAM. BALAGUER

de rna decisiu a la conquesta de Balaguer en la minoritat del seu net Ermengol VI. Aq uest darrer degue here tar importants bens per part materna a Lleo, ja que tenim constancia que el 1138 dona al monestir de Tavernoles els delmes de les esglesies que posseia a Lleo-Castella tot afegint-hi: «decimum de omnibus pariis quem habuero de rege et de regina Legionensis civitate ».'

Ermengol VII (1154-1184) tirigue un paper destacat a la cort de Ferran II de Lleo, qui el nomen a majordom i li feu moltes donacions. Les relacions no decandeixen en temps d'Ermengol VIII. Recordem que despres de la seva mort la seva filla i hereva, Aurembiaix, fou casadaamb el noble castella Alvar Perez, emparentat tambe amb la famflia dels Cabrera, vescomtes d 'Urgell.

No es, certament, aquest el lloc niel moment de donar compte de les llargues i tambe intrincades vinculacions que s 'estableixen entre aquests dos estats peninsulars al Ilarg de l'edat rnitjana.? aquesta questio, demanaria una extensa monografia de la qual encara en som mancats. Hem pensat que era necessari, pen), donar alguns punts de referencia d'aquesta relacio que pot j ustificar, potser, la presencia d' aq uests tres diners lleonesos a Agramunt mateix, poblacio on hem de recordar que hi havia precisament la seca de la moneda propia del com tat d 'Urgell. Es clar que altres raons poden haver motivat tambe L'arribada d'aquestes peces a Agramunt. Podrien fer-se diferents suggeriments en aquest sentit, com es ara el de les peregrinacions a Sant Jaume de Galicia," pero en qualsevol cas el que cal remarcar es que existeixen uns lligams histories que justificarien per ells mateixos la presencia de moneda lleonesa al comtat d'Urgell.

I. Cartulari de Tavernol e s Ed. per SOLER, 1. a Boletin de fa Sociedad Castell onense de Cultura, t. XXXVI-XXXVIII, 1960-1962, doc. 68.

2. Per a aquestes quesri ons podeu ve ure: MONFAR SORS, D., Hisioria de los condes Urgell, Barcelona 1852; CANAL SANCHEZ-PAGiN, I. M., «Casamientos de los condes de Urgel en Castilla» An uario de Estudios Medievales, 19, 1989, p. I - 17. I tambe el Ilibre mes recent de FERNANDEZ-XESTA y VAZQUEZ, E., Un magnate cat alan en fa corte de Alfonso VII, Comes Poncius de Cabreira, Princeps Cemore, Madrid, 199 I.

3. Sobre troballes sobre el camf de Sant Jaurne pode u veure BALAGUER, A. M., «La circulation de la monnaie medievale francaise dans la Peninsule lber ique» a Tresors et Emissions monetaires du Languedoc et de Gascogne (Xlle er XIIle siecl e ). Estud is reunits per G. Depeyrot, Tolosa, 1987, p. 93-110, especialment p. 97-98.1 tam be I'estudi recul l mes recent i complet «Merodo de analisis de la evidencia de los hallazgos, el Camino de Santiago» presentat per la mateixa autora a la «VII Trobada dEstudis Numismatics», i publicat a Gac eta Numismatica, 115, 1994, p. 19-36.

TROBALLA DE SUREDA

Nurn.: AN 44.

Lloc: Sureda (Vallespir).

Tipus de troballa: Individual.

Composici6: 1 obol Perpinya, Alfons IV (1416-1458).

Dates limit, dates de la perdua: Segons la cronologia de la peca.

Localitzaci6 : Rodals de la poblaci6.

Data de la troballa: Abans del 1985.

Circumstancies de la troballa: Casual.

Descripci6: Gbol del Rosse1l6, de la seca de Perpinya d' Alfons IV

a/ (+ A) LFONSV Effgie coronada a l'esquerra.

r/llegenda no visible. Arbre.

p: 0,30 g 0: 11 mm Crusafont, 394.

Comentari:

La noticia d'aquesta descoberta i les dades de la moneda ens varen esser facilitades fa uns anys per Mme. J. Joussemet, conservadora del Museu Puig de Perpinya. La troballa malgrat la seva aparent modestia te prou interes en tractar-se d 'una peca forca escassa dins I' evidencia numism atica coneguda i que ara podem documentar amb la seva procedencia.

M. BALAGUER

TROBALLA DE CERVERA

Num.:

AN 45.

L1oe:

Cervera (La Segarra).

Tipus de troballa:

Dues troballes individuals.

Composici6:

1 peUofa de Sant Llorenc de Morunys (s. XVI (?))

1 pellofa de la Seu de Manresa (s.xvn).

Dates limit, dates de la perdua:

Segons la cronologia de les peces.

Loealitzaei6:

Camps de conreu del rodal de Cervera.

Data de la troballa:

Decada dels anys seixanta.

Circumstancies de la troballa:

Casual prop d'uns marges.

Descripci6:

Pellofa de Sant Llorenc de Morunys. Incusa de llaut6.

+ (QOTIdIAN)ES. Escut apuntat amb un arbre a dins

p: 0,4 g 0: 19 mm Crusafont,21l4.

Pellofa de la Seu de Manresa. Incusa de llaut6.

Verge amb nen entre ornaments vegetals; orla de punts.

p: (0,35 g) trencada 0: 27 mm Crusafont, 1796.

Comentaris:

Certament la descoberta de monedes eclesiastiques, en principi, destinades a una circulaci6 interna, en un indret relativament tan allunyat, com ho es Cervera, respecte als llocs d 'origen d'aquestes pellofes, Sant Llorenc dels Morunys i Manresa, no deixa desser una mica sorprenent. Hom podria esperar que aquests signes monetaris d 'ambit tan restringit apareguessin nornes dintre de les mateixes poblacions emissores 0 be en el seu roda!. Es c1ar, pen), que la «fugida» d 'unes peces com aquestes fora del seu ambit de circulaci6 pot esser un fet atzar6s 0 accidental que pot deures

a raons molt diverses. De tota manera, no podem pas descartar que ocasionalment les pellofes fossin acceptades fora del seu context, sobretot en els moments que les diverses monedes locals solien esser bracteades com les pellofes. Aixo succef entre els segles XV] i XVII en els quals se situen les peces aqui considerades.

La llico fonamental que ens aporta, pero l'evidencia d' aquesta troballa es que diffcilment poden fer-se les atribucions de les peces de lloc d 'ernissio no explicit partint del fet d 'haver estat trobat un iinic exemplar en determinat indret. Si no coneguessirn amb seguretat que les dues pellofes que comentem son de Manresa i de Sant Llorenc, hom podria caure facilrnent en la ternptacio de fer la hipotesi que fossin de Cervera pel fet d'haver aparegut en aquesta poblacio. Es evident que la hipotesi seria errada. Tot pIegat ens mena a extremar la prudencia en aquest sentit i a considerar que les atribucions basades en les troballes nornes tindran garanties si disposem devidencia reiterada de descobertes en un mateix lloc.

Bibliografia de la catalogacio de les monedes descrites ales troballes.

CNH = VILLARONGA, L., Corpvs Nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem, Madrid, 1994.

Crusafont = CRUSAFONT 1 SABATER, M., Numismatica de la Corona CatalanoAragonesa Medieval, Madrid, 1982.

CRUSAFONT I SABATER, M.,La moneda catalana local (sXlllXVIII), Barcelona, 1990.

Giard GIARD, J.B., «Le monayage antique de Nimes», Bulletin de l' Ecole Antique de Nimes, serie 6-7,1971-1972, p. 47-60.

Miles MILES, G.C., Coinage of the Visigoths ofSpain, Nova York, 1952.

Orol = OROL PERNAS, A., Acunaciones de Alfonso IX, Madrid, 1982.

Tomasini TOMASINI, W. J., The barbaric tremissis in Spain and Southern France, Anastasius to Leovigild, Nova York, 1964.

Tour = TOUR DE LA, H., Atlas de Monnaies Gauloises, Paris, 1892.

Recensions bibliografiques

VARIA

AMANDRY, M. - DHENIN, M. Les collections numismatiques, Musee departarnental de Gap. Gap, 1991.

El museu departamental de Gap, a I' Alta Provenca, ha publicat el resultat duna eficac collaboraci6 entre aquesta instituci6 i el Cabinet des Medailles de Paris. Un fons de vuit-mil monedes propietat del citat museu foren estudiades pels dos autors, ambd6s conservadors del gabinet parisenc. Una sellecci6 de trescentes peces, evidentment les mes significatives, fou recollida en un acurat cataleg editat pel Museu departamental.

Hom s 'adona immediatament que M. Amandry i M. Dhenin no es van voler limitar a una simplecatalogaci6 sin6 que encararen la seva tasca amb veritable interes d investigador.

Aixi, d'una banda descobrirem no tan sols un aplec de peces valuoses sin6 tarnbe conjuntsignorats, procedents d antics tresors dels quais hom nornes disposava de vagues nottcies. D'altra banda, M. Amandry precedeix les descripcions duna introducci6 hisrorica que permet fer-nos carrec de les caracterfstiq ues essencials i de l evol uci6 al llarg del temps de l amonedament rorna. M. Dhenin tampoc es limita als fons i la seva classificaci6 sin6 que sendinsa decididament en la historia monetaria de Gap i ens recrea en una veritable demostraci6 de coneixements numismatics i bibliografics. Els mes recondits treballs s6n sisternaticament recorreguts per I' autor que ens reconstrueix aixf l'evoluci6 de l'estudi de la numisrnatica de la regie, realitzant lanalisis crftica i arribant a les conclusions. Certament la nurnismatica de Gap es enfocada en tota la seva arnplitud, tant si hi ha al museu estudiat la representaci6 corresponent com si no.

A lapartat del M6n Antic cal destacarla presencia de dos bronzes ernporitans, un amb llegenda iberica i laltre llatina.

S6n de notable interes per a nosaltres les informacions referents ales amonedacions episcopals medievals, en connexi6 amb els dominis que una

branca deIs comtes urgeUesos exerci a l Alta Provenca 0 comtat de Forcalquer. Una magnffica collaboracio, doncs, servida per ambdues parts, Museu i especialistes, amb veritable lliurament i eficacia.

M. Crusafont

BENAGES I OLIVE, J., Les Monedes de Tarragona, Societat Catalan a d'Estudis Numismatics, filial I.E.C., Barcelona-Tarragona, 1994, 261p., nombroses illustracions color.

La historia ila produccio del taller monetari de Tarragona son estudiades en tota la seva amplada cronologica. Es a dir des de l'antigiiitat als nostres dies. En aquest sentit 1 "obra de J. Benages pot considerar-se pionera, ja que els estudis sobre una seca solen circumscriure's a un perfode deterrninat, habitualment l'Edat Antiga. Certament que la importancia de Tarragona aillarg de la historia feia tant adient com necessari un treball d'aquesta mena pero calia la voluntat i la cornpetencia per a dur-lo a terme. Aixo es el que ha fet J. Benages que, conscient del rigor amb que havia de fer-se, no ha dubtat en buscar el concurs de dos eminents especialistes de la moneda antigua dHispania i de la moneda catalana de les edats Mitjana i Moderna. Ens referim al Dr. Leandre Villaronga que es autor del capftol dedicat ales amonedacions tarragonines durant l'Edat Antiga ial Dr. M. Crusafont i Sabater que ho es del que estudia les emissions monetaries ales Edats Mitjana i Moderna.

L'obra s estructura en torn ados grans apartats. El pri mer conte l' estudi de la hi storia de la moneda amb un ampli capftol introductori, seguit dels que es destinaran a tractar en profunditat cada periode historic, es a dir l Antigiiitat, Edats Mitjana-Moderna i l'Edat Contemporania. Despres d'un aperidix documental, entrem a la segona part dedicada a la catalogacio exhaustiva de la numaria tarragonina amb un total de 689 monedes. D'aquestes 200 son iberiques, 241 son depoca romana, 150 corresponen al perfode visigot, 12 son medievals i 17 son monedes eclesi astiques 0 pallofes. Es cataloguen tambe 28 varietats del duro de Tarragona del 1809,32 monedes de la Junta de Defensa de Catalunya i 9 bitllets de paper moneda emesos per la ciutat durant la Guerra 1936-1939. Aquest cataleg no es solament impressionant per la seva meticulositat, sino tambe pel gran nombre de tipus i variants noyes que aplega. Destaquem la dracma iberica dimitacio emporitana amb lectura Tarakon-Salir, un quinaridepoca iberica de gran raresa (ruim. 14), el semis amb signe TI.TAS darrera el bust (rnim. 84), entre daltres. D''epoca romana destaquen la curosa catalogacio que es fa de les peces de les Guerres Civils a nom de Galba i Viteli emeses a Hispariia, mentre Tarragona nera la capital. El recull de 150 tipus i varietats diferents de trients visigots es realment impressionant i pel que fa al perfode Medieval-Modern cal parar esment en el repertori de senyals i pallofes amb alguns tipus inedits, com es ara el d'una pallofa triangular, la primera coneguda d'aquesta forma. Tambe te gran interes el senyal de plom del temps de Felip II (III) del que nornes sen coneixien dos exemplars. Per 1 'Edat contemporania cal parar esment en tot el

recull de28 varietats del durodel 1809, gairebe totes inedites i cal destacar l'exemplar contramarcat amb laliga napoleoriica.

L'obra, que gaudeix d'una presentaci6 formal magnifica amb nombroses lamines en color tant de monedes com d' altres elements arqueologics 0 histories de Tarragona, ha estat editada per la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans).

DATZIRA, S.La Moneda a La Catalunya Central, Manresa, 1991,349 p.

A partir del recull d' articles i de treballs de Sebastia Datzira que formen aquest llibre i que I 'autor dedica a la moneda i als fenomens monetaris a la ciutat de Manresa i ales comarques del seu entorn -allo que s 'ha anomenat la Catalunya Central- el llibre assoleix el caracter d 'una monografia sobre la moneda en aquest ambit geografic.

L' obra dedica una especial atenci6 a I' estudi de les troballes i de la circulaci6 monetaria i tarnbe a la publicaci6 de fons de museus, pero hi trobarem igualment aportacions que es fonamenten amb dades inedites d'arxiu, com la que realitza sobre les amonedacions de la Guerra dels Segadors 0 be el seu ampli treball, en collaboraci6 amb A. Turr6, sobre el paper moneda al Bages durant la guerra civil 1936-1939. Aquest darrerestudi rornague inedit fins la publicaci6 del llibre que comentem i es sens dubte el treball mes minuci6s i documentat de que disposem en J'ambit de tot l'Estat sobre el fenomen de les emissions locals d'aquest perfode. Cal assenyalar ames que tots els bitllets del Bages aplegats en un acurat cataleg en aquesta obra s6n reproduits en color, fet que no te tampoc precedents.

Pel que fa als altres perfodes histories, hom hi trobara un estudi general sobre la circulaci6 de la moneda al Bages, dos articles sobre els fons de moneda de I' Antiguitat al Museu Comarcal de Manresa, sis articles sobre moneda a I 'Edat Mitjana amb aportacions sobre troballes i sobre el croat de Barcelona i el florf sis articles mes sobre les Edats Modema i Conternporania i dos sobre medallfstica. Un capitol introductori, realitzat per M. Crusafont i Sabater i Anna M. Ballaguer faciliten la visi6 de conjunt.

EI prole g, de J. M. Gasol, dedica ala personalitat de I 'autor desaparegut un emotiu record.

A. M. Balaguer

DICCIONARI D'HIST()RIA DE CATALUNYA, Edicions 62, Barcelona, 1992, 1.147 p.

Eis termes numismatics i els que es relacionen amb la historia de la moneda han rebut el tractament i la consideraci6 adients en la redacci6 d'aquest diccionari.

A.M. Balaguer

L'obra en general es dirigida a un public ampli, pero en haver estat realitzada amb rigor cientific iamb el criteri d'incorporar les noyes aportacions historiografiques resultara d '{nteres i d'utilitat als mateixos professionals de la historia. Cal considerar, per altra banda, que I' aparicio d' un diccionari especific de termes histories, i centrat mes concretament en la historia de Catalunya, ve a omplir el buit existentd'obres d'aquest tipus.

EI terna numismatic sarticula en torn de tres grans entrades que son: moneda, seca i numismatics i es complementen amb cent seixanta entrades mes, totes elles especfficament de significat monetari i numismatic. Tot i que els criteris editorials marcats per la redaccio del Diccionari han estat forca restrictius, resulta ben positiu que en una obra d'aquest abast s'hi hagui pogut introduir un contingut prou important de mots ambles seves definicions actualitzades i revisades d'acord ambels recents treballs dinvestigacio.

GIL FARRES, O. l ntroduccion a fa Numismatica. A.N.E. i F.N.M.T. BarcelonaMadrid 1993.

Gil Farres sempre sera recordat com l'investigador que va proveir als numismatics peninsulars de dues obres basiques enun llarga periode de temps gairebe del tot orfe de llibres orientadors. Ens referim a Historia de la mo neda espanola(1959, reeditat 1976) i La moneda hispanica en fa Edad Antigua (1966). Ambdues obres foren igualment d'utilitat per les amplies i ben actualitzades bibliografies. Certament no son pas aquests els iinics merits de 1 'autor, que fou un dels mes solids puntals de la revista Numario Hispdnico on feu una ingrata i sacrificada labor de recensions i compta amb altres treballs dInteres.

Un any abans de morir I'autor ll iura l'original que ara comentem i que han editat conjuntament la "Asociacion Nurnisrnatica Espanola" i la "Fundacion Cas a de la Moneda de la F.N.M.T." iniciant aixf una interessant coll aboracio en I 'ambit de les publicacions numismariques.

L'obra procura donar unes orientacions generals sobre la nurnismatica. Aquestes abracen tots els vessants possibles: conceptes basics, colleccionisme i investigacio i es clou encara arnb un breu re surn de la h istori a de la moneda a tot el mon i per a totes les epoques, naturalment de forma molt sintetica. L'autor hi aboca tota la seva experiencia i tota la seva erudicio, que era molt considerable, de manera que respon satisfactori arnent a qualsevol questio que es pugui plantejar una persona que s'apropi ala nostra especialitat. Es doncs, una introduccio, pero tarnbe un iit il llibre de consulta que amb frequencia sera emprat fins i tot pels numismatics mes preparats.

Certament no estarem d'acord en tots els plantejaments de l'autor en alguns aspectes, pero tarnbe es cert que el llibre preten instruir mes que no pas plantejar nova teoria, de manera que els aspectes que puguin resultar polemics hi tenen un pes molt relatiu.

Es tracta doncs d'una obra que no te practicament precedents i que resulta

A.N.

imprescindibles als numismatics i a tota persona que vulgui aproximar-se a la problernatica de la nostra especialitat.

M. Crusafont

NUMJSMA, rnim. 230, gener-juny 1992, revista semestral editada per la "Sociedad Ibero-Americana de Estudios Nurnismaticos" i per el "Musco Casa de la Moneda", Madrid.

La revista Numisma ha tributat a l'obra i a la personalitat investigadora d Antonio Orol Pernas un sentit homenatgepostum en dedicar-li aquest volum. Hi han collaborat elsmes destacats investigadors i estudiosos en actiu que te la numisrnatica arreu de I' estat espanyol i el resultat ha estat l aplec dels treballs que relacionem.

ViLLaronga, L.; Les dracmes iberiques d'imitaci6 emporitana amb larre l BELSE 0 OLSE.Chaves Fernandez, Rafael y Chaves Gomez, Maria Jose: Aportaci6n al corpus de la moneda visigoda. Frochoso, Rafael: Contribuci6n a la nurnismatica de las taifas almoravides. Quirates de Muhammad ibn Sa'd ibn Mardanis 542-567 H. (1148-1171). Ibanez Artica, Miguel: Nota sobre monedas medievales de Navarra. Crusafont i Sabater, M.: La circulaci6n monetaria en la Navarra medieval. Fontenla Ballesta, S.: Contribuci6n al catalogo de monedas de plata nazarfes. Pellicer i Bru, J.: Acotaciones al documento monetario de los «Treze Caballeros». Balaguer, Anna M.: Un singular tipo de enrique-castellano de Burgos. Romero Molina, Rosa: Contribuci6n al estudio de la Cas a de Moneda de Madrid en tiempos de Enrique IV: Fuentes documentales. Rueda Sabater, M., y Saez Saiz I.: Hallazgos medievales de moneda castellana y leonesa. Ibrahim, Tawfiq: Una acufiaci on inedita de Muhammad XIII de Granada. Mateu y Llopis, Felipe: Las intitulaciones de Isabella Cat6lica en la Corona de Arag6n: Una evocaci6n diplomatica y moneta!' Perez Sindreu, Francisco de Paula: Acufiaciones mandadas efectuar en Barcelona, por Carlos I, en 1535. Martin-Peiiato Lazaro, Maria Jose:La moneda forera en Toledo: Privilegios de exenci6n. Murray, Glenn: La Real Casa de Moneda de Molinos de C6rdoba; aportaci6n de documentos al descubrimiento de esta ceca moderna por Antonio Orol, a su memoria. Torres, Julio: La nurn ismatica medieval en NVMISMA. Beltran, Antonio: El museo de «La Monnaie» de Paris: Digresiones acerca de la exhibici6n publica de las monedas. Sanchez de Arza, Vicente: Miguel de Unamuno.

I CONGRESO DE HrSTORIA DE LA MONEDA. CONMEMORACIONES 1992, actes publicades a Gaceta Numismatica 107, desernbre 1992; 108, marc 1993.

En l'avinentesa de les diferents conmemoracions i celebracions que s'esqueien l'any 1992, l'Asociacion Numismatica Espahola organitza aquest congres que fou dirigit per la Dra.A. M. Balaguer ial que participaren com a ponents professors de les universitats de: Lima, Barcelona, Cervera i Soria. Els temes a desenvolupar feien referericia a: lamoneda del darrer reialme musulrna peninsular, el de Granada, -en el cine-cents aniversari de la seva desaparici6-;

la moneda a Ibero-america -en el cine-centes aniversari del descobriment d'aquell continent-; la moneda en el context peninsular en el moment d'aquesta descoberta geogriifica i, finalment, lamoneda en elsJocs Olimpics -amb motiu de la celebraci6 dels J ocs a Barcelona-. Les ponencies i les comunicacions presentades foren les seguents:

Ponenci a: Granada, per J. 1. Saenz Diez.

Comunicacions: EI «Pesante» del Marquesado del Sabad, Circulaci6n de una moneda nazarf en el siglo XVI?, per Josep Pellicer i Bru. Hallazgos monetarios nazaries en el Valle del Guadalentin, per SalvadorFontenla Ballesta.

Ponencia:

«La moneda en la America Espanola», per Eduardo Dargent Chamot.

Comunicacions: "La difussion de I' argent du Potosi dans Ie monnayage Europeen a partir du XVIe siecle, le circuit Mediterraneen", per J-N. Barrandon; M. F. Guerra; E. LE Roy Ladurie; C. Morrisson y B. Colin.

"Pedro Martin de Palencia, ensayador y fundidor de la cas a de moneda de Potosi (1622-1628)", per K. A. Dym.

"Las monedas en las Islas Can arias "La Bamba", per Jesus ManuelLorenzo Arrocha.

Ponencia: "Dos reform as monetarias de los Reyes Cat6licos en Castilla 1475 Y 1497 Y una panorarn ica de la moneda en la Corona Catalano-Aragonesa a la vispera del descubrimiento de America", per Anna M. Balaguer.

Comunicacions: "Circulacion de moneda castellana en Catalunya en el siglo XVI. El hallazgo de Valls" per M. Crusafont i Sabater. (Publicat a G. N. 109)

Documents per a la historia de la moneda ec lesiastica de Cervera (segles XV i XVI), per Josep M. Llobet i Portella.

Ponenci a:

Els Jocs Olfrnpics: Guerra, Mites, Poesia i Moneda, per Carles Miralles.

Comunicacions: Introducci6n a las monedas de los Clasicos Olfmpicos, per DiegoEnrique Castano.

Un testimoni de la Vocaci6 Olfrnpica de Barcelona, per M. Crusafont i Sabater.

Monedas Olimpicas Modernas 1951-1992, por ] uan Garcia Garcia. La iconografia en las monedas de los Juegos Olfmpicos de verano de laEra Moderna, por Jaime Casas PIa.

MONANTIC

ALFARO ASINS, C. Sylloge Nummorun Graecorum, Espana, Museo Arqueologico Nacional, Vol. 1. Hispania. Ciudades Feno-piinicas. Parte 1: Gadir y Ebusus, Madrid, 1994, 164 pgs, 986 monedas.

Per fi ens arriba el primer Sylloge d'Espanya. Abans de tot hem de felicitar a I 'aurora, la Dra. Alfaro, no solament pel treball realitzat sin6 per I 'ernpenta que ha posat en aconseguir la seva publicaci6.

EI seu projecte es ampli. Enel Museu Arqueologic Nacional de Madrid es guarden 16.000 monedes antigues d 'Hispania, que seran publicades en 16 volums. La descripci6 seguira un ordre geografic, de sud a nord, cornencant per Andalusia, per acabar a Catalunya.

En aquest volum l 'autora cornenca donant-nos la historia de la formaci6 del "Gabinete Numisrnatico del M.A.N.", des de la fundaci6 de la "Real Libreria" el 1809, pasant per la fundaci6 del M.A.N. I'any 1867 i pels dificils moments de la guerra civil per arribar sortosament als nostres dies en que el "Gabinete Nurnismatico del M.A.N." esta a I'abast de tots els investigadors.

A continuaci6 incideix en detaIl en la formaci6 de les colleccions de les monedes de Gadir i Ebusus, especialment les procedents de la collecci6 Sastre.

Abans de donar el repertori de les monedes, ens presenta un estudi-resum de les seques de Gadir i d 'Ebusus.

No es habitual en els Sylloge fer aquests estudis, es mes no sabem si I "auora seguira aquest metode en els segUents volums al parlar d'altres seques. Si no ho fa trencara el metode isi ho fa viridra a donar-nos com un manual.

L'edicio d'aquest volum sha fet en el nou format, mes reduu, que fa l'obra mes manejable.

S6n 842 les monedes de Gadir repertoriades i 144 les dEbusus.

Pel que fa a lamoneda de plata, sempre lames important, inclou una dracma de Gadir i quatre hemidracmes de la primera emissi6, junt amb tres divisors, que qualifica d "'agorah", seguint unes insinuacions de Jenkins. Despres, de la segona ernissio, sis hemidracmes i tres divisors, que arano qualifica d"'agorah". Dues d'aquestes hemidracmes no figuravan en l'anterior cataleg de Navascues, puix procedeixen de la collecci6 Sastre. Ales hemidracmes trobem a faltar el tipus en el que el cap de Melgart mira a la dreta.

D'Ebusus presenta quatre monedes de plata, qualificant la primera de dubtosa.

Aquf ha passat a1l6 que ens pot succeir a tots; ra peca 897, porta el simbol de cornucopia, que la fa inedita, i resulta que no esta descrita en el cataleg, puix esta inclosa entre les hemidracmes sense sfrnbol.

Aquesta important moneda, la mes rellevant de tot el Sylloge, prove de la collecci6 Sastre.

Per no figurar en I'anterior cataleg de Navascues s6n novetat les monedes de Gadir amb inscripci6 llatiria, nurns. 757 a 838.

Acaba el volum arnbla llista d'inscripcions fenfcies, contramarques i els index: geografic, de personatges, Iletres i Ilegendes piiniques i neopuniques,

Ilegendes llatines, tipus d'anvers i de revers, s irnb o l s reecunyacions, contrarnarques i la col1ecci6 d'on provenen.

Esperern arnb forca i nteres la contin uaci6 d' aq uest S y lloge, per les novetats que hi trobarern, felicitant a I "aurora a l a que desitgem I 'empenta suficient per continuar tan important obra.

L. Villaronga

ALFARO ASINs, C. «Epigraffa monetal punica y neopunica en Hispania. Ensayo de sfntesis», Ermanno Arslan Studia Dicata, Glau x 7, part I, Mila, 1991, 109-156.

Interessant sfntesi arnb comentaris molt encertats sobre les monedes amb inscripcions puniques, necpuniques i liobiofenfcies.

Insisteix en I 'aspecte epigrafic i presenta totes les darreres novetats sobre la questio.

Es una bona preparaci6 i punt de partida per un treball ambici6s sobre les monecies amb les dites inscripcions de la Peninsula Iberica.

L. Villaronga

ARNOLD-BIUCCI-II, C. «The Randazzo hoard 1980 and sicilian chronology in the earlyfifth century B.C.» Numismatic Studies. mirn. 18, The american numismatic Society, Nova York, 1990,78 p 20 lamines.

EI tresor de Randazzo descobert a Sicilia I'any 1980 fou dispersat salvantse un coni u nt de 479 tetrad racmes, les qual s foren depos i lades a l' American Numismatic Society, Altres monecies han estat estudiades arribant-se a catalogar 539 tetradracmes.

Sens dubte, aquest grup de monedes es una bona representaci6 del trcsor. malgrat que faltin les peces mes rares i valuoses, principalment les de Katania i Nax os.

EI conjunt estudiat, exclusivament de tetradracmes, esta format per les monedes segUents: Rhegion 10, Akragas 8, Gel a 29, Katane 29, Leontini 14, Messana 136, Naxos 5 i Syracusa 308.

Aquestes peces estan incloses en el perfode de 510 a 450 a C. que cone.gue la instauraci6 i la caigucla cle tiranies ales ciutats que bateren les monecies del tresor.

Les tiranies s'organitzaven clintre duna torca militar per res istir als invasors, cartaginesos i erruscs, essent necessaria lamonecla.

La batalla dHimera, I'any 480 a C, i la cle Kyrne, I'any 474 a C, enquaclren els fets entorn ala batucla cie les monedes clel tresor.

EI tresor es consiclerat per I'autora com d'estalvi, en presentar totes les monecles una conservaci6 semblant, la qual si no es molt bona es clegut a esrar batucles arnb encunys gastars, i no presentar clesgast per la circulaci6.

L'autora amb cornentari s assenyats justifica I 'orclenaci6 analitza el parer d'altres autors, i per la comparaci6 arnb altres tresors daquesta epcca cledueix la data cle 450 a C per l a seva ocultaci6.

Un acurat catale g descriu les monedes, de les quais ha fet I'estudi dels encunys deduint-rie la seva sequencia. Totes van illustrades.

Trobem a faltar l 'estimacio del volum de llurs emissions.

Una bona eina de treball per a l'estudi de la nurnismatica del segle v a C. L. Villaronga

BAR, Marc. «Monnaies grecques et as similees trouvees en Belgique», Travaux du Cercle d' Etudes Numismatiques, 11 Brusselles, 1991,304 p., XI Iarnines.

Important treball sobre les monedes gregues trobades a Belgica, en el qual mes que per les monedes en si, es rellevant pels comentaris numismatics i histories que fa I 'autor.

La monedes estudiades son 196: 33 procedents de llocs tancats, 20 d'excavacions,8 esporadiques i 5 de tombes. Ames, shan trobat tres diposits monetaries de 4,7 i 87 monedes. I finalment 34han estat separades justificant els motius.

L'autor cataloga les monedes gregues per l 'ordre geografic dellloc de la trobada donant la procedencia, origen, descripcio dades tecn iques referericies, bibliografia, comparacions i observacions, fent-ne una fitxa crftica de les fonts.

Despres segueix el capitol «Relations et Structure», on s'estudien extensament les circumstancies historiques, la cronologia i la data de j'arribada de la moneda.

Son tractats els aspectes tipologics i els metrologies. En aquests darrel'S afirma, que el motiu de que quasi totes les monedes de bronze son de grandaria petita es que el nivell de vida era molt baix, essent aquelles suficients per les necessitats a cobrir.

En el Dossier technique expos a un conjunt de taules per periodes cronologics, zones geografiques, figurant ames les monedes trobades fora de Belgica en les zones limitrofe s arnb Franca i Alemanya.

En una serie de graf'iques figuren els contextos numismatics, p l anols amb el repartiment de les troballes iles procedencies d'origen.

En el mapa de la procedencia de les monedes corresponents a la peninsula iberica ens mostra el seu repartirnent, on ve iern clararnent una dispersio regular per tota elJa. Procedeixen de21 1I0cs, la meitat de les monedes son anteriors a August, les altres corresponen a les series hispano-llatines depoca imperial.

Tambe en el mapa de la procedencia de les monedes corresponent al Mediterrani veiem un repartiment uniforme per tot ell, sense llocs preferents.

Estudia la data de l'arribada de les monedes, que creu que es posterior ala conquesta de Cesar, hi veu creixement durant el segle I d C, pero l arribada mes important te lloc en el segle lTI d C.

Una illustracio en dotze lamines ens dona les peces mes rellevants.

L'autor analitza amb comentaris molt precisos la finalitat de la moneda grega trobada a Be lgica, sota l'aspecte comercial, per la distribucio a I'exercit, i les portades pels viatgers, per acabar amb una smtesi hi storica, en la qual diu que solament pot donar indicatius de teridencia.

Es una obra de gran envergadura malgrat la petita quantitat de rnoned a en que es fonamenta, i en la quail 'autor pales a la seva gran e rud icio i coneixements fent de l'obra una peca fonarnental, en la qual demostra que d'ara en endavant no es podra prescindir de la morieda grega per a I'estudi de la c ircul aci o monetar ia a Belgica.

L. Villaronga

BOST,1. P.; CAMPO, M.; COLLS, D.; GUERRERO, V.; MA YET, F.; L' ep ave Cabrera fII (Majorque), Publications du Centre Pierre Paris, 23, Parfs, 1992,232 p., XIX pl.

El subtitol d'aquesta obra «Echanges commerciaux et circuits monetaires au milieu du Ill" siec le apres Jesus-Christ», assenyala el seu contingut i finalitat. Del vaixell enfonsat en el seu carnf cap a Itali a es recuperaren 89 arnfores senceres i un total de 131 reconstruides. En una d'elles hi havia 967 monedes romanes, essent la rnes moderna un sesterci de Valeria, de I'any 257 d C.

La circurnstancia d'estar totes les monedes dintre d'una arnf'ora, fa pensar als autors que es tracta del diner de la caixa de bord i no pas del d'un comerciant o passatger.

La cornparanca arnb la constitucio del tresor del Garona perrnet als autors a assenyalar unaacce leracio en la velocitat de rotac io de les monedes. Pero ens permetem comentar que en la grafica dels percentatges no es te en compte el volum de la moneda emesa en els perfodes 125-160 i 222-257, que pot ser molt diferent, i que caldria introduir un coeficient corrector.

Es fa l'estudi de les arnfores, que pertanyen a 9 tipus que transportaven oli, olives, salao i salsa de peix.

Les monedes son catalogades amb precisio i referides al RIC.

Pels au tors l a co mpo s ici o del tresor pot guardar re l ac io amb els esdeveniments de 1 'any 260: desfeta i captura de Valeria a I 'Orient, inv asi o gerrnanica a Occident i usurpacio de Postum, preguntant-se els autors quines van ser les consequencies materials d'aquests esdeveniments per la peninsula Iberica.

Com va dir R. Etienne i recorden els autors, I 'e xpl icacio de la hisroria ecoriornica de 1 'antiguitat so lament pot venir del mar.

L. Villaronga

BURILLO MOZOTA, F. «Apuntes sobre la localizac ion e identificacion de las ciudades de epoca iberica en el valle medio del Ebro». Arqueologia Espacia/, mi m. 12, Lisboa-Teruel, 1988, p. 173-193.

Desenvolupa treballs sobre questionsgenerals darqueotogia del Vall Mig de l 'Ebre, en els segles II i I a C i la distribucio del monetari, des del punt de vista de I 'arqueologia espacial.

Busca criteris de d ife renci ac io de les categories de les ciutats per establir uns ordres de jerarquia, trobant-Ios en les monedes: ciutats emissores de moneda de plata, de solament bronze 0 de res.

Al mapa de la figura 5, veiem la divisio d Arago en sis zones ex actes, al voltant de les ciutats que baten moneda de plata, totes elJes equidistants, les quaIs son: Bolskan, Sekia, Turi asu, Sekaisa, Belikio i Kelse.

Per acceptar tal distribuc io manca demostrar que les emissions d'aquestes ciutats foren coetanies i que llur localitzacio es exacta (dubtosa per Belikio). Que s ha fet de Sesars?

Faltant, encara per demcstrar, que la seva finalitat fou per abastir de moneda uns mercats cornarcals, com dedueix l'autor de lIur distribuci6, els quaIs a mes no la necessitaven.

L. Villaronga

BURNETT, A.; AMANDRY, M. i RIPOLLES, P. P., Roman Provincial Coinage, From the death of Caesar to the death of Vitelli us (44 BC - AD 69). Volume T. Part. I: «Introduction and Catalogue», Part II. «Indexes and Plates», British Museum Press, Londres, Bibliotheque Natioriale, Paris, 1991.

La importancia daquesta obra es extraordinaria, ve a omplir amb tota perfecci6 un buit i ames esta realitzada a un alt nivell ciennfic.

Amb elThe Roman Imperial Coinage (RIC), tenfern el repertori de les emissions romanes imperials, ara arnb e l volum que comentem tenim les emissions locals, batudes ales provincies, seques que venen a prendre el relleu ales emissions imperials.

Aquesta nova obra (RPC) cobrira Ies necessitats dels numismatics, pero tarnbe les dels historiadors, arqueo legs, epigrafistes, economistes, interessats pel mon rorna.

EI pIa editorial es molt arnbicios, puix l'obra completa arribara als deu vol urns, realitzats tots ells pels millors epecialistes.

A mes, cal remarcarque I'obra es el resultat de l 'entesa entre el British Museum ila Biblioteca Nacional de Paris, de la qual ens congratulem.

Aquest primer volum tracta de les monedes emeses durant un centenar d anys, des de I a mort de Cesar a Ia de Vitelli (44 a C-69 d C), essent especialment notables les informacions que obtenim sobre varis centenars de ciutats esteses per tot I' imperi rorna.

L'obra esta escrita per tres autors. Les seques de la penmsula Iberica son tractades per PerePau Ripolles; Gallia, Africa, Cirenaica-Creta, Xipre iles colonies romanes de Grecia i Antioquia per Michel Amandry; la introduccio general i les emissions de Ies provincies de Greci a i d'Asia han estat obra d Andrew Burnett.

Una bona concordancia es dona entre els treballs dels tres autors, malgrat hi puguin haver certes diferencies de procediment.

La finalitat de l obra es la presentaci6 de les emissions monetaries de les provfncies de I 'Irnperi Rorna, portat a cap amb I "estudi principal de les colleccions segi.ients:

Staatliche Museum, Berlin. Fitzwilliam Museum, Cambridge.

National Museet, Copenhague.

Hunterian Museum, Glasgow.

British Museum, Londres.

Musco Arqueologico Nacional, Madrid (Solarnent per la peninsula Iberica).

Staatliche Munzsammlung, Munic.

American Numismatic Society, Nova York (Sense la peninsula Iberica).

Ashmolean Museu, Oxford.

Bibliorheque Nationale, Parfs.

Kunsthisrorisches Museum, Viena.

Ames, s'ha afegit material procedent de publicacions, com catalegs de co lleccions, estudis monografics, catalegs cle venda. i monedes procedents de colleccions publ iques. De les privades figuren quan falten 0 son escasses les anteriors.

Pel que pugui faltar, diuen els autors. aquesta obra sera u n estfmul per donar-ho a coneix er.

Uns capitols generals, anteriors al cataleg, obra de Burnett, estudien els aspectes principals: autoritats i magistrats, producc io i circulacio, denominacions, tipus i Ilegencies. els emperadors i lIur famflia, i la intervencio dels emperadors a les emissions provincials. En conjunt una breu es tracta de 54 pagines, perc correcta exposic io de la moneda romana ales provincies, essent tot el que es diu ben aprofitable.

En el primer capitol relatiu als magistrats es pari a dels tres nivells diferents cI'autoritat per I "ern issio cle moneda.

EI nivell mes alt correspon a I 'autoritat cle I 'emperador 0a la persona del governador. A Hispania es prou conegucla la forma PERMISSU. EI segon nivell, correspon al cos que governa I a ci u tat. I el tercer, a I· LI s de noms i ndi viduals, en di verses formes.

En el segon capitol, es tracta de la producc io i la c i rcu l ac io de la moneda ales provincies, essent desenvolupada extensament. donant-se taules amb denominacions, clades, pes, monedes conegudes i nombre d'encunys d'anvers usats. Insistint-se en les rnodalitats de les emissions, especialment les de I'est.

Pel pas dels tipus locals als «romans», pensem en el cas dHispania, cliuen que te un origen politic i no pas economic, passant el prestigi ciutada a esser el prestigi imperial.

Les denorninacions son tractades en el capitol tercer.

L'estudi de les monedes de bronze resulta mes complicat dient que van q uedar sorpresos per I' aparent ex isrencia de d i versos patrons metro logics regionals, que no corresponen al sistema cI' A ugust. Nosal tres en s perrnetem ex pressar que tal diversitat no es aparent, sino ben real.

Reuars, tipus i llegendes son desenvolupats arnpl iarnenr en el capfrol quart. aprofunclint en el terna dels retrats cI'August.

Les atribucions a August de I 'efigie d'algunes monedes de Hispania que no porren titul atura imperial, com Pax Iulia, Laelia, Irippo i Os set, ho son principalment per I'estil del cap, que sernb la seguir una moda «augustea», pero en canvi no es seguit aquest criteri per presentar I'estil iberic, en la moneda de Segobriga, Vives 135-1, Clo unioq Vives 163-1 i Kontebakom Karbika, vives 394, malgrat presentar totes Ia rnate ix a tipologia.

Inclou el divisor de Segobriga, RPC 471, Vives 135-2, de fort gust iberic. Continua en el capitol cinque tractant dels emperadors i de la familia imperial.

En el capftol sis, s'estudia la politica coherent que tenia el govern de Roma envers les monedes provincials.

L'ordenacio de les seques es discutida i s'adopta la que va d'occident a orient, resultant la seguent: Espanya, GalIi a, Italia, Sardenya, Sicflia i Africa Cirenaica, Creta, seguint Grecia i la seva area per acabar amb les seques gregues d' Asia.

Per la peninsula Iberica es segueix I'ordre: Lusitania, Betica i Tarraconensis.

En el cataleg, la nurneracio de conjunt no es correlativa, puix cada grup d'emissions cornenca en una centena diferent. Donem la llista i monedes de cada grup.

Per Hispania, 1-487, son 487 monedes.

Gallia, 501-538, son 38.

Italia, 601-621, son 21.

Sardenya, 622-625, son 4.

Sicflia, 626-676, son 51.

Africa, 701-886, son 186.

Cirenaica i Creta, 901-1039, son139.

Achaea, 1101-1470, son 370.

Macedonia, 1501-1660, son 160.

Tracia, l701-1788, son 88.

Moesia, 1801-1841, son 41.

Nord del Mar Negre, 1842-1947, son106.

Bitinia i Pontus, 2001-2161, son161.

ASia, 2201-3248, son 1048.

Licia-Pamf'ilia, 3301-3405, son105.

Galatia, 3501-3571, son71.

Capadoci a, 3601-3661, son 61.

Cilicia Trachea, 3701-3742, son 42.

Reialmes d'Asia Menor, 3801-3872, son 72.

Xipre, 3901-3925, son 25.

Sfria, 4001-4896, son 896.

Reialme de Judea, 4901-4992, son 92.

Reialmes de I'est, 4993-4998, son 6. Alexandria, 5001-5378, son 378.

Incertes, 5401-5467, son 67.

Addenda, nurneracio intercalada, son 45.

En total estan descrits 4.708 tipus de monedes, malgrat que la nurnerac io arriba al 5467.

Pel que fa a la illustracio, han estat fets motllos de guix, de peces de les colleccions publiques, els quais fotografiats han servit per com pondre les lamines, un total de 195. Aixo dona una igualtat de tonalitat, pero remarquem que si s hagueren utilitzat materials procedents de colleccions particulars, mitjantcant fotografies les peces il Iustrades en molts casos foren millors.

Els mapes complementen la inforrnacio, don ant la localitzacio de les seques.

La nostra atencio i comentaris estan dirigits principalment a les emissions de la penfnsula Iberica.

Per cada seca es discuteix l'ordenaci6, es donen les referenc ie s bibliografiques i els aspectes mes importants, constituint un breu pero substancios text.

Les monedes van d�scrites per ordre cronologic, tant com ha estat possible.

Per cada tipus es dona el ruimero del cataleg, metal!, diarnetre, mitjana de pes, ambel nombrede monedes de pes conegut ila posicio d 'encunys.

El mimero entre parentesis de la dreta es el nombre d 'exemplars de les colleccions publiques estudiades.

A Ja segona Iinia va la referenci a bibliografica, per les monedes de la peninsula Iberica ales obres generals de Vives, Beltran, Gil Farres, Guadan i Villaronga i a altres especff'iques de cada seca.

Segueix Ja descripcio de la moneda amb els tipus i les inscripcions.

La deterrninacio del tipus, 0 sigui els mimeros del cataleg, esta fet amb un criteri cientific, tal volta excessiu. Es pot acceptar el no crear un tipus nou per petites dif'erencies de la !legend a, molt apreciades pels colleccionistes, pero per exemple en el cas d'Ilerda, la diferencia dels tres tipus de llegenda: MVN ILERDA, ILERDA i MVNICIP ILERDA, creiem que es motiu suficient per crear tres tipus, en !loc d'un com fa Ripolles, malgratpuguin esser d'emissions coetanies.

A Cascantum, el que podriem considerar ser una variant de l!egenda, la N iT, nexades 0 sense nexar, son considerades dos emissions, puix diu que elsdos revers no es troben enllacats pels encunys d'anvers.

A continuacio va la llista numerada d'exemplars coneguts de forma abreujada ambel seu pes. Als quaIs s'afegeixen les falsificacions que ha detectat. Creiem potser, que Ripolles te un zelexcessiu en veure monedes falses. No dubtem que en molts dels casos te rao, pero n'hi hauran de dubtosos, com ell mateix confessa per exemple a la pagina 107, en tractar de les monedes emporitanes en dir que moltes li havien semblat sospitoses pel seu cantell, pero pel fet de procedir de les excavacions d'Empuries s 'han d' acceptar com a bones.

Rebutja les imitacions, qualificant de tals, les que presenten els tipus estrafets 0 les llegendes defectuoses, en coneixem molt poques.

Hem de remarcar que per primera vegada s'ha fet un estudi de conjunt analitzant la cornposicio metal lica d' algunes monedes, especialment el d' aqueJIes que pel seu pes presentaven problemes de metrologia i de denorninacio.

Aixo ha perrnes I "autor de quaJificar les monedes per la seva cornposicio metall ica: llauto 0 aricalc, a les quais s'afegeix zinc al coure; bronze les que contenen una quantitatimportant d'estany; coure les que principaJment nornes contenent aquest metal!; i ha deixat amb AE les que no han estat analitzades. Assenyalant la presencia significativa de plom en moltes monedes.

I aixi ha pogut, moltes vegades, determinar amb precisio la denorninacio de la moneda. Abans, davant d 'una moneda gran, d'un pes compres entre eJs 20 i 30g la qualificavem de sesterci. Ara, a aquesta moneda si es de llauto I'anomenarem

sesterci, pero si es de bronze sera un dupondi. Essent la majoria de les monedes de pes alt dupondis, i restant com a sesterci solament algunes.

Pel que fa ales monedes de plata considera incertes les atribucions de denaris a Caesaraugusta.

La nostra hipotesi d'unes emissions de dupondis a Caesaraugusta, RPC 338,339,362,363 i 364, per presentar un pes superior a I'as, que explicaven per suposar-Ies de llaut6, amb les analisis de Ripolles resulten ser de bronze 0 de coure amb un alt contingut de pI om (p. 1] 8), essent per tant la nostra hipotesi no val ida quedant, pero el problema en peu.

L' aspecte metrologic es diffcil i no pot ser tractat profundament en una obra com aquesta, demana un estudi puntual aprofundit, pel qual aquesta obra pot ser un bon punt de partida.

Pel que fa a la peninsula Iberica I'autor no insisteix sobre els diversos patrons usats, afirmant que la metrologia «coincides only very approximately with the standards established by Augustus's reform ».

Per determinar els valorsnominals de les monedes de Caesaraugusta, veiem que l'autor creu que el tipus de revers es significatiu, corresponent el toro i la jova a l'as iels altres a nominals mes alts.

Ai x i qualifica de dupondis (p. 117-118), per Caesaraugusta, RPC 319, 325 i 326, de pes alt 21/22 g, sense analitzar, les de llaut6, RPC 342, d' II g de pes i les de pes alt 22/24 g les RPC 345 i 346, iamb incertesa, RPC 347,348,360 i 366, de 12/13 g sense analisi. Quedant com a sestercis les RPC 344, 359 i 365 de 24/ 36 g.

Pero altrement qualifica d'asos, emissions de pes prou diferent i elevat, com s6n RPC 362 a 364 de 14/15 g al costat d'asos de 12/13 g, considerant com a dupondis les RPC 360 i 366 d' 11/2 g pel fet de portar CCA en el revers.

Es de 1I0ar la concisa i completa informaci6 que d6na de la seca de Caesaraugusta, especialment els resultats danalisi del metall, en nombroses emissions, treball que podra ser repres per aprofundir-lo en un altre 1I0c.

A Cartagonova, I 'us quasi exclusiu del quinquenals fa I 'atribuci6 a aquesta seca de les monedes sense toponirn amb magistrats quinquenals. L'emissi6 amb SACERDOS, RPC 483, abans atribuida a aquesta seca ho es ara a una incerta. Atribueix a I1ici I 'emissi6 de Sirnpul/Mans unides.

A Sagunt situa en epoca d'August la moneda de L. Sempronius Vetto i L. Fabivs Post, que nosaltressituavern a epoca republicana.

De Tarraco, la PRC 217a, no va inclosa en el cataleg, pero descrita en la introducci6, de la qual diu seruna imitaci6. Cosa possible per presentar en dos encunys les Ilegendes diferents: CArD i CAIB.

De Lepida, presenta la peca unica RPC 261-36 amb les inicials de la Ilegenda toponfmica.

De Bilbilis no inclou el divisor amb BIL, malgrat citar-Io, per considerar10 emissi6 no oficial, del qual diu que es millor esperar a tenir dades mes concretes.

L'emissi6 pompeiana del magistrat Eppius, RPC 487, no es hispanica. No s 'ha trobat mai cap d'aquestes monedes a la Peninsula nihi figuren a cap collecci6 particular.

La fita que assenyala Iobra es realment important, pel que fa a Hispania pren el relleu a la de Vives, de lany 1926. Han fet falta 70 anys per superar-Ia i ara la que tenim a les mans sera per molts anys lunica referenci a i de consulta obligada per a tot estudi.

Sentim no considerar-nos qualificats per analitzar i comentar les emissions no hispaniques d 'aquest volum del RPC, pero estem segurs de la perfeccio de tota I 'obra, puix els seus autors son prou coneguts isabem prou de la qualitat dels seus treballs.

Pel que fa als Index s, excel lents, van ala segona part, juntament amb les larn ines. Son nornbrosos, van ales pagines 729 a 812 de Iletra petita, faran molt manejable la consulta de lobra. Sonels segUents:

I. Per ciutats.

2. Per persones familia imperial, re is, govern ants, magistrats i persones no romanes.

3. L1egendes, d'anvers i de revers, en llatt, grec i punic.

4. Noms i tftols dels ernperadors, llur familia i magistrats.

S. Noms personals en Ilatf i grec.

6. Tipus d'anvers i de revers.

7. Contramarques. Important pel que fa ales hispaniques que arriben al centenar.

Per fi ens ha arribat I'obra que de manera continuada tindrem a les mans, agraint als autors els seu estorc i tenacitat i esperant la publ icacio dels volums seguents, malgrat que en ells no hi trobarem monedes hispaniques.

L. Villaronga

GARCiA-BELLlDO, Me. Las religiones orientales en La Peninsula Iberica: Do cumentos numismaticos, I. Archivo Espafiol de Arqueologfa, 1991,37-81.

La interpretacion religiosa de las efigies representadas en las monedas de la Ulterior, asf como de las deidades de las emisiones hispano-cartaginesas es el proposito de este estudio. La autora, aunque asegura 10 contrario, como novedad aporta mas documentos a rqueo log ico s y ep igraficos que especfficamente nurnismaticos. Diffcil y discutible es el tema que aborda y por eso nos parece plausible cualquier intento que arroje alguna luz sobre el. Estudia la gran influencia punica en el valle del Guadalquivir y en la Beturi a, asf como la tolerancia romana al permitir que las ciudades del sur acufiasen moneda con la iconograffa religiosa que le era propia. Analiza las representaciones de Melkart, Astarte, Tanit y otras. Interesante nos parece su propuesta de que algunas efigies de Carmo podrian ser de Ma-Bellona. Tarnbien cita, los divisores de plata estudiados por nosotros, hecho que ol vida, de cabeza de Apolo/Creciente y punto y 10 relaciona con Eshrnun, al considerar estas emisiones como cartaginesas y no ibericas como nosotros proponemos. Adernas intuye que se acufiarian en alguna ceca levantina. Intu icion, ya tenida anteriormente por algunos autores, nosotros entre otros.

Admiramos el camino emprendido por la autora, y esperamos mas estudios suyos en esta direcci6n.

M. Garda Garrido

GRIERSON, P. & MAYS, M. Catalogue ofLate Roman Coins in the Dtimbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection. From Arcadius and Honorius to the Accession ofAnastasius, Washington, 1992,499 pp. 37 lams.

Aquesta obra ve a ornpl ir un buit important en els catalogs de refere nc ia d'aquest periode.

Es tracta, efectivament, de la primera catalogaci6 ampliarnent il·Justrada realitzada en base a una col Jecci6 important de moneda dels darrers anys de I'Imperi Rorna i dels primers del de Bizanci. Aquest perfode sernpre conf6s que va des de la divisi6 de l'Imperi entre Arcadi i Honori fins a I 'adveniment que posa fi alavisi6 trencada, incompleta i artificial a que ens havien sotrnes els veils, pero en bona mesura encara vigents catalegs de referencia general dels perfode. Ens referim a l obra de H. Cohen (Description historique des monnaies[rappees sous l' empire romain (1857-62) que considerava unicament la branca occidental i a l'obra de J. Sabatier (Description genera Ie des monnaies byzantines (1862) que cobria el sector oriental ornes pel primer.

Avui I'esforc eficac i ben coordinat de dos numismatics de tant de relleu com el Professor P. Grierson i la Dra. M. Mays ha posat a disposici6 aquest esplendid estudi, magnificament editat, que sera en endavant el treball de referencia inelludible per aJ perfode.

Amplis apartats ens presenten la historia d'aquestes amonedacions, tot analitzant tambe la seva iconografia, les seques i la seva activitat, les troballes, la metrologia, etc. A continuaci6 es dedica un capitol a explicar les encunyacions decada emperador tot oferint una visi6 actualizada i prou aruplia de cadascun d ells. Dintre d aquest apartat no s han oblidat els diferents ernperadors usurpadors entre els quais trobarem l'episodi de Maxim que es proclarnaemperador a la Tarraconense (409) i encunya moneda a Barcelona. Segueixen aperidix dedicats aJs consultats, abreviatures de les llegendes, trobaJles i falsificacions. Finalment es presenta el cataleg redactat en forma de «sylloge» i alternat de les Iarnines, la qual cosa el fa molt mes uti li manejable. Complets i acurats indexarrodoneixen aquesta obra, una rnes de les moltes que el Prof Philip Grierson, aquesta vegada acompanyat per Melinda Mays que s'ha ocupat de la curosa i pacient redacci6 del cataleg, ha posat i esta posant al servei de tots els numismatics.

Anna

M. Balaguer

KOCH, Heidmarie. «A hoard of coins from Eastern Parthia» Numismatic Notes and Monographs, num, 165, The American Numismatic Society, Nova York; The Paul Getty Museum, Malibu, California, Wetteren, 1990,64 p. 12 lamines,

Estudi de 266 monedes de coure, del segle II dC, procedents d'una troballa de l'Iran. Malgrat el seu aspecte pobre el fet de procedir d'un pals vagament conegut, el nord-est del regne de Parthia, en els limits de l'imperi rorna, fa que siguin importants aquests testimonis numismatics, els quais quasi son els unics. L'autora estableix una cronologia re lativa dels reis d'Elymais i dels governants de I 'area de Khorasan.

La majoria de les monedes corresponen a Sanabres II i al seu succesor, del segon quart del segle 1I, i als governants d Abarskahr, del darrer quart del segle II. Les monedes son classificades per grups, els quais son analitzats i cornentats, deduint-ne una bona perspectiva historica.

KROMANN, A.; STEEN JENSEN, 1. «The monetary CoJlections og Gustav Daniel Lorichs in Stockholm and Copenghage and the gold hoard from Constantine in Algeria», Florilegium Numismaticum Studia in honorem Vila Wesrermark edita, Societe Suedoise de Numismatique, Estocolm, 1992, p. 203-218.

Donen noticies sobre la forrnacio de la co lleccio Lorichs, que arriba ales 35.000 peces, important per les monedes de la peninsula Iberica, que reu nf en la seva estada a Madrid, com a encarregat dels afers exteriors de Suecia i Noruega, en els anys 1817-1855.

Lorichs fou autor de «Recherche Numismatique concernant principalment les Medailles Celtiberiennes», publicat a Paris, I'any 1852, important per la reprcduccio fidel de les monedes illustrades en dibuixos.

En les seves teories suposa que les Ilegendes iberiques estan escrites en llatf abreujat, que fan referencies ales seques .rcmanes fent unes lectures incomprensibles.

De la colleccio Lorichs, I'any J 863,2.268 monedes antigues de la peninsula Iberica passaren al Cabinet d'Estocolm i algunes altres al de Copenhaguen.

L. Villaronga

LLORENS FORCADA, M. del Mar. La ciudad de Carthago Nova: las emisiones romanas, Serie: La ciudad romana de Carthago Nova: fuentes y materiales para su estudio, nQ 6, Universidad de Murcia, 1994,346 pgs, LVII laminas.

Despres de la publicacio l 'any 1949 de Las monedas latinas de Cartagonova, d'Antonio Beltran, hem hagut d'esperar fins ara per tenir una revisio i posada al dia de I'estudi de les dites monedes, malgrat haver-se'n publicat diversos treballs puntuals.

Coincideix la publicacio d'aquest Ilibre arnb I 'aparicio del Roman Provincial Coinage, important obra que presenta una visio panoramica de totes les monedes romanes emeses ales prov Incies.

L. Villaronga

L' obra es la tesi doctoral de I' autora i com a tal te una projeccio historica important, com es posa de re lleu en el primer capitol, en el qual es tracta de Carthago Nova ila seva h istoria, passant de la ciutat indigena, a la cartaginesa i a la de I 'ocupacio romana. S 'estudia el problema de la fundaci6 de la Colonia, per la qual I' unica data segu ra es que es anterior a I' any 27 a C.

EI seu nom complet es el de Colonia Urbs Iulia Nova Kartho.g o.

S 'incideix en I' aspecte economic, principalment la produccio de les mines, pero cal afegir altres aspectes dimporrancia com son I'economia de l'espart i el del «g arum so ciorum».

Crida l'atenci6, que malgrat la seva importancia econornica no encunyes moneda fins a la segona meitat del segle I a C., fent-ho aleshores durant quasi uns cent anys.

Els dos problemes fonamentals en aquest estudi son el de I 'atribuci6 de les monedes que no porten el nom de la ciutat i e l de I 'ordenaci6 crono logica, essent estudiats ambd6s amb tota cura i crftica.

Les magistratures s6n estudiades en detail, com els «Ilviri»; iels que emeteren la moneda, els «llviri quinquennales» que son els «llviri» que cada cinc anys realitzaren e l cens local.

Solament es troba aquesta magistratura a Cartahago Nova i a Ilici. Ames, es troben a Carthago Nova els «praef'ecti» iels «augures».

Per una rao desconeguda les emissions morietaries es realitzaren a intervals pericd ics de cinc anys, com ho demostra que de les 19 emissions, 17 ho foren pels quinquennals.

Una altre particularitat de les seves monedes es Ia quasi ausencia del retrat d' August. Explicable, potser, per la poca quantitat d'asos emesos.

Set s6n les emissions anteriors a August, d'abans del27 a C, encunyant-se so lament semisos i alguns quadrants.

Segueixen vuit emissions depoca d' August, totes dels Ilviri quinquennales, no figurant a cap d'elles el nom de la ciutat.

Tres son les emissions de Tiberi. Porten el nom de la ciutat i a dues sencunya l'as, usant tipus referents a la famflia imperial.

Una sola emissi6 per Caligula, amb asos i semisos. E.s el moment que a Hispania es tanquen els tallers monetaris.

En el capitol de producci6 de moneda sestudia el proces d'encunyaci6, la metrologia, la metallografia i el volum de les emissions.

Tres caracters decissius es presenten pel que fa a la metrologia: caracter fiduciari de la mone.da, encunyaci6 a la talla j circulaci6 local que afavorf I 'us de patrons locals.

Procura d'encaixar els pesos de les 19 emissions en el sistema de I a Lex Papiria de l any 91/90 a C i la reforma d' August de I' any 27 a C, amb uns semisos de 7 i 55 g respectivament. Pero, la diversitar de pesos es gran con es veu en el grafic dels Intervals de Conf'ianca de la figura 1, la qual cosa no perrnet una ordenaci6 segura.

Metallo graficarnent, la composici6 de les monedes es basicament de coure amb un alt contingut de plom.

:E.s molt encertat !'us que fa del mot difusio i no el de circulacio. :E.s una rnatitzacio necessaria, puix les monedes no surten de Ia ciutat en una corrent circulatoria propiament dita, sino en un sentit me s restringit, el d'una difusio. Sobre el volum de les emissions arriba a la conclusio de l'activitat de 236,12 encunys que podrien haver batut de 2.316.200 a 7.083.600 monedes, segons els calculs. Quantitatequivalent a la de 147.575 0442.725 denaris, que repartida entre els 88 anys d'activitat de la seca, ens dona per any 1.676/5.030 denaris, quantitat irrisoria.

La qual es comparable amb la de les altres seques mes importants de l 'Hispani a; Caesaraugusta, Tarraco i Emerita.

La moneda batuda ho fou per ales necessitats locals, dels petits intercanvis, sense dei xar per aixo de banda que alguns tipus tinguin un marcat caracter commemoratiu, com el de la fundacio de la colonia, la construccio d'obres publiques i altres de caracter religics.

Tots els aspectes que hem anat comentant deixen entreveure les dificultats i complicacions del treball que l'autora ha anat resolent amb explicacions prou convincents.

I aixi ha arribat ala redaccio del cataleg que cornpren 4.000 monedes, de les quais 2.500 han estat estudiades pels seus encunys. Gran treball!

EI cataleg complet de dades, ens dona la sequencia dels encunys i va acompanyat d'una bona illustracio.

En conjunt, tenim un treball complet sobre una seca que podriem qualificar de poc suggestiva per les seves monedes, fet que dona mes merit a l 'esforc realitza t.

Pas a pas anem disposant de monografies sobre les seques de la peninsula Iberica, que ens permeten anar tenint una v i s io de conjunt cada cop rnes acurada de la nostra numi srnar.ica.

Esperem que I 'autora continui per aquest cam! per e l bede la investigacio numisrnatica.

L. Villaronga

MARQUES DE FARIA, A. A nurnaria de *CANTNIPO, Conimbrig a XXVlll, 1989, 71-99.

Presenta I' autor un cataleg complet de les rnonedes de la seca que anomenem KENTOVIBON 0 SALACIA, fent-ne el seu estudi tipologic i interpretant la llegenda en escriptura indfgena per CANTNOPUM, amb el suport dels dos noms de magistrat que apareixen en algunes de les monedes.

L. Villaronga

MNEMATA: Papers in memory 0/ Nancy M. Waggoner, edited by William E. Metcalf, The American Numismatic Society, Nova York, 1991, 116 p.

RecuLJ aquest Ilibre I'homenatge a Nancy M. Waggoner, recentment desapareguda (1924-1989), realitzat pels collaboradors del Colloqui, del dia 19 de maig de 1990, dedicat ala seva memoria sobre temes de nurni sm atica del segle Iva C.

Tractarem a Nancy M. Waggoner amb motiu de la nostra entrada en el grup de collaboradors de la Numismatic Literature, que ella amb tanta ef'icacia dirigia.

La seva rapid a estada a Barcelona, on ens reconeguerern per portar un exemplar a la rna de la Numismatic Literature, de vistas color vermeil, es recordada per nosaltres, puix cone guerern una persona plena de vida i energia dedicada enterament a la numismatica, a la qual per de sobre de tot Ii agradava fer les coses ben fetes.

El contingut del volum despres de la presentacio de la homenatjada i de donar la seva bibliografia es el segiient:

THOMPSON, M., A personal reminiscence,

HERSH, CH. A., Afiith-century circulation hoard of Macedonian tretobols.

MARTlN, TH. R., Silver coins and public slaves 117 the Athenian law OJ37514 B.C.

TROXELL, H. A., Alexander' s earliest Macedonian silver.

PRICE, M.J., Circulation at Babylon in 323 B.C.

HOUGHTON, A., The Antioc project.

ARNOLD-BIUCCHI, Arabian Alexanders.

Tots son temes de gran especialitzacio, els quais no gosem cornentar pero, sf informar als nostres lectors, formant una ofrena a la memoria de la i1lustre nurnisrnatica.

L. Villaronga

PELLICER BRU, J., "Volumenes y pesos pre-romanos de la Peninsula Iberica. Sobre el epigrafe del cuenco de la Granjue la", Numisma 232, 1993, p. 61-90.

En la primera part del treball, I 'autor presenta una interessant exposicio comparativa dels diferents sistemes metrologies em prats a la Mediterrania a l'Antigi.iitat. Es fan observarconexions i parentius entre aquests sistemes per a aproximar-se als nexos dels sistemes ponderals pre-romans peninsulars arnb els sistemes vigents aleshores a la conca mediterran ia.

La segona part de I 'article es dedicada a estudiar i interpretar la inscripcio iberica de contingut metrologic de I 'anomenat "Cuenco de la Granjuela". Aquf I 'autor revisa les interpretacions fetes per Oroz que aplica en els seus calculs el patro de la Iliura rom ana, tot fent una nova proposta dmrerpretacio.

Un glosari dels termes ponderals emprats i un conjunt de sis quadres arrodoneixen l'estudi que a part del tema monografic estudiat, el d'aquest recipient ponderal, ens aporta una autentica guia per a endinsar-nos en el terreny dificulros dels sistemes ponderals a I 'Edat Antiga.

A. N.

PIRAS, E. Le monete sardo-puniche, Montenegro S.a.S. Edizione Numismatiche di EupremioMontenegro. 19

El autor, conocido estudioso de la numismatica sarda, sistematiza en este corpus las monedas sardo-punicas. Clasifica las numerosas emisiones de bronce asf como las raras de oro y potfn emitidas por los cartagineses en la isla de Cerdefia. Ellibro consta de tres grandes apartados. Unabreve introduccion historica realizada por Marfa Valeria Giberti que colabora con el autor en este catalogo, asf como en la recopilacion bibliografica. El catalogo que ocupa el grueso dellibro y donde los prototipos estan dibujados para res altar los detalles de las distintas emisiones y por ultimo las laminas donde van ilustradas con fotograffas todas las monedas catalogadas.

El autor clasifica elnumerario sardo-punico en 16 emisiones 0 tipos. Salvo el tipo P/bis que es de oro y e l Q que es de potfn todas las restantes emisiones son de bronce.

Importante ha sido el trabajo realizado por el autor en esta obra tan cercana a nosotros por estudiar unas emisiones cartaginesas acufiadas en Cerdefia y que se enmarcan dentro de las emisiones punicas de la Segunda Guerra Punica, M. Garcia Garrido

RIPOLLES, P.P., Noves analisis metallografiques: Unitkesken, Kese i Saguntum, Saguntum, 25, 1992, 133-138.

Noves analisis del metall de les monedes ens permeten anar veient que l a seva cornposicio obera solament a circurnstancies de procedenc ia del metall i no a caracterfstiques tecniques per la seva valoracio.

L. Vil1aronga

RIPOLLES, P. P., Una ernision de Saitabi inedita, Saguntum, 24,1991,69-74.

Es dona a coneixer una nova moneda de Sairabi, coneguda ell set exemplars, de la ser ie del genet amb llanca, pero arnbla llegenda iberica SAITIR, a l'igual de la que presenten UllS rars quandrants. EI volum de I 'ernissio es petit, proposant l'autor una daracio posterior a I'any 76 a C.

L. Villaronga

THOMPSON, M., «Alexander's drachms mint. II. Lampsacus and Abydos». Numismatic Studies. mim. 19, american Numismatic Society, Nova York, 1991.

EI primer problema que s'estudia es l'atribuci6 ales seques de Lampsacus i Abydos de les monedes estudiades, diffcil de precisar, i a mes per presentar alguns cops els mateix encuny monedes d'ambdues seques.

Per Lampsacus s'estudien 657 monedes, que s6n classificades en 18 classes, diferenciades per I 'us de diversos simbols.

A Abydos, s6n 583 les monedes recollides, que formen 20 classes, segons els sfmbols emprats.

La cronologia per les monedes d 'ambdues series es similar i queda compresa entre els anys 329 i 302 a C.

Un capitol es dedicat a I'estudi dels tresors, els quais determinen I'ordenaci6 de les emissions.

Una bona illustraci6 de 34 lamines acompanya tan bona publicaci6.

L. Villaronga

VILLARONGA, L. Tresors monetaris de La Peninsula Iberica anteriors a August: Repertori i analisi. ANE y Societat Catalana d'Estudis Numismatics. Barcelona 1993.

Villaronga sigue creando libros basicos para la consulta diaria de todos los que nos dedicamos a la numismatica. Este concentrado estudio reiine por primera vez todos los tesoros hispanicos desde el siglo IVa. C. hasta Augusto. De cada tesoro el autor da una descripci6n sucinta de las monedas que 10 componen, del afio y lugar del hallazgo asf como de la bibliografia que 10 estudi6.

EI autor divide el repertorio de los tesoros en ocho perfodos cronol6gicos:

1.- Siglo IVa. C. Primeras monedas de plata.

II.- Invasi6n cartaginesa. Segunda Guerra Punica y levantamientos ibericos hasta el 195 a.C.

III.- Siglo II a. C.

IV.- Invasi6n de los Cimbrios en el 104 a.C.

V.- Levantamientos ibericos del 98-94 a.C.

V1.- Guerras sertorianas, 80-72 a.c.

VII.- Guerras pompeyanas, 44 a C.

VIII.- Afios posteriores a las guerras pompeyanas y anteriores a Augusto.

IX.- Tesoros de bronce.

Ellibro esta dividido en dos grandes apartados. La primera parte la forma el inventario de todos los tesoros monetarios conocidos y en la segunda y no menos importante, Villaronga estudia la distribuci6n de estos hallazgos y los sinia en mapas segun los distintos perfodos. Al analizar los hallazgos, el autor Ilega a unas interesantes conclusiones que aclaran un poco el confuso panorama de la Segunda Guerra Puriica, como por ejernplo: en los tesoros de la Segunda Guerra Punica y levantamientos ibericos posteriores aprecia tres areas geograficas especfficas que coinciden con la composici6n de dichos tesoros: Una en la zona sur, en Andalucia, Murcia y Alicante, farmada por hallazgos compuestos mayoritariamente par monedas hispano-cartaginesas; la zona centro, Cuenca y

Ciudad Real, con hallazgos con poca moneda hispano-cartaginesas, pas an do la mayor proporci6n a lamoneda romana e iberica y por ultimo la zona nordeste, en cuyos hallazgos no hay monedas hispano-cartaginesas y sf roman as e ibericas.

De igual manera analiza los restantes perfodos, estudiando los porcentajes totales de las distintas monedas que forman los hallazgos.

Felicitamos al autor por este manual tan esperado asi como a la ANE y a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics por su publicaci6n.

M. Garcia Garrido

V1LLARONGA, L. CORPVS NVMMVM HISPANIAE ANTE AUGUST! AETATEM, Jose A. Herrero, S.A., Madrid 1994.

Pocas veces se tiene la oportunidad de comentar una obra, que como esta, se pueda considerar basic a dentro del mundo de la nurnismatica antigua. Libro que se tendra siempre a mano, porque se escriba 10 que se escriba sobre monedas ibericas habra que tenerlo en cuenta. Hasta hoy todas las referencias de catalogaci6n se realizan con el corpus del Vives. Era el un ico -a pesar de los afios transcurridos desde su publicaci6n- que se podia considerar "serio". EI intento de Guadan, se habfa quedado en eso, en intento.

La obra que representaba la revisi6n y actualizaci6n del Vives, era de tal magnitud que pocos se avenfan a ello. En estos ultirncs afios las novedades aparecidas han sido numerosas, tantas, que casi representan el 50% de la obra de Vives y aunque muchas han sido publicadas en revistas especializadas, necesitabamos un nuevo corpus que las contemplase en su conjunto.

Cuando decia que pocos podian realizar una obra como la que hoy comentamos, me referia al hecho de que al bagaje de experiencia y conocimiento profundo que de la numismatica antigua debia poseer el autor habfa que sumar la ingrata labor de la recopilaci6n del materialconocido y nuevo, que no s610 podia reunir en gabinetes y museos, sino que se tenia que fotografiar las colecciones privadas, tanto grandes como pequefias que hay en Espafia. Hoy por hoy este ciirnulo de circunstancias s6lo se dan en el autor de este corpus. Vil1aronga a su ingente producci6n aiiade un archivo impresionante, mas de 60.000 monedas fotografiadas y pesadas, archivo que todos los especialistas conocemos y del que ya no podemos prescindir.

Cuando se comenta la publicaci6n de una obra de tal envergadura, -y sobre todo sabiendo que al autor Ie ha llevado varios afio s de trabajo- pararnos en pequefios errores, que los hay, puede parecer banal y sin importancia, pero al mismo aprecio y respeto que siento por el autor me obliga a ello. Algunas de las descripciones que acompafian a las monedas del catalogo nos parecen demasiado sinteticas, prescinde de detalles que para algunos son importantes, como sucede en la descripci6n de los reversos de los primeros bronces de Sekaisa. EI jinete 10 describe llevando trofeo, sin especificar que este lleva un azor 0 aguila en su remate. S6lo cuando ha descrito varios ejemplares 10 comenta. Existen ta mbien algunos olvidos, como los simbolos crecientes que hay encima del toro en los

reversos de Obulco n? 83 y 84, pg. 352.

Otros errores pertenecen mas al area de la edici6n que al autor, como son algunas monedas mal colocadas, como el nQ 50 de la pg. 70 y otras. Creemos asf mismo, que se podia haber mejorado la reproducci6n de las piezas, ya que nos consta que el autor ha cuidado siempre la parte grafica, seleccionando la mejor fotografia de cada emisi6n. La Iotomecanica en este caso es la Lin ica responsable. En este corpus, Villaronga solamente publica las monedas antiguas de la Peninsula Iberica anteriores a Augusto, es decir, a las que tienen titulaturas imperiales, puesto que estas han sido publicadas recientemente por P. P. Ripol les en The Roman Provincial Coinage, volumen I, Londres 1991. Como el misrno autor reconoce en la introducci6n, "esta limitaci6n entrafia dificultades, pues existen monedas que son con toda evidencia de la epoca de Augusto y no llevan titulaturas imperiales, como es el caso de las monedas con inscripci6n latina de Emporion, las cuales son incluidas en nuestro repertorio". Villaronga rechaza el orden alf'abetico de clasificaci6n, por considerarlo poco cientffico, y con toda raz6n a nuestro entender, las ordena cronol6gicamente e hist6ricamente, por "Reggio", conocidos por las fuentes antiguas. Inteligentemente el autor ha dividido su catalogo en denominaciones de grupo, que usualmente empleamos los nurnisrnaticos, como son: Monedas con escritura fenicia; monedas con escritura libio-fenicia; ibericas catalanas; ibericas valencianas; ibericas aragonesas y de la Celtiberia; ibericas del sur; etc.

A continuaci6n copiamos los grupos en que ha dividido el catalogo, sin las cecas que tarnbien constan en el sumario:

1) Fraccionarias anteriores a las dracrnas.

2) Rhode e imitaciones.

3) Emporion e imitaciones.

4) Dracmas ibericas y divisores.

6) Hispano-cartagines.

7) Monedas con escritura fenicia.

8) Monedas con escritura libio-fenicia.

9) Monedas con escritu ra sud-l usitana.

10) Monedas ibericas catalanas.

11) Monedas ibericas aragonesas y de la Celtiberia.

12) Monedas ibericas valencianas.

13) Monedas ibericas del sur.

14) Zona de influencia m ixta de la Ulterior.

15) Zona latina de la Ulterior.

15-1) Grupo de Ilipense. 15-2) Grupo de Laelia.

15-3) Grupo de Cabeza viril - Dos espigas. 15-4) Grupo de Jabali.

15-5) Grupo de Racimo.

16) Grupo Vario de la Ulterior.

16-1) Subgrupo Antiguo.

16-2) Subgrupo Moderno.

17) Monedas de la Narbonense.

Despues del extenso y minucioso catalogo, que consta de casi 2.500 ejernplares, el autor publica unos completos repertorios de inscripciones y listas de cecas, asi como indices de: I. Leyenda en anverso; II. Leyenda en reverso; III. Tipos de anverso; IV. Tipos de reverso; V. Simbolos del anverso; VI. Sfmbolos del reverso y VII. Monedas de colecciones publ icas.

Por ultimo situ a las cecas en mapas aclaratorios y una addenda con las monedas que no pudo incluir en el corpus.

Esta obra ha sido, quiz.as Ia mas esperada por todos los estudiosos y coleccionistas de la numisrnatica antigua y su autor no s610 no ha defraudado, sino que ha colmado sobradamente nuestras esperanzas. Felicidades al doctor Villaronga y al editor que se ha atrevido a publicar un libro como este.

M. Garcia Garrido

MEDiEVAL

BALAGUER, Anna M. Del mancus a fa dobla Or i paries d' Hispania A.N.E i S.C.E.N. Barcelona 1993.

Entre els segles IX i XII els petits regnes cristians peninsulars es troben situats entre dos m6ns ben diferents: el poderos i opulent ambit andalu sf i la deprimida Europa de la decadencia dels estats gerrnanics. Monetariament es produeix un complex nus d'interacions. La moneda autoctona segueix la tradici6 carolfngia del diner, pero alhora hom es troba immers en ['area d Tnfl uenc ia de les puixants divises auries musulmanes. L'or andalusf es imitat, un cop s'hi ha establert solidament la circulaci6. L'Interes exclusivament numismatic de I 'obra rau, sobretot, en el fet de plantejar, per primera vegada, una catalogaci6 exhaustiva i sistematica de la variada gamma d'imitacions. Hi trobarem, doncs, les copies realitzades en diferents cronologies: mancusos, morabatins alfonsins i dobles. El cataleg assoleix l a important xifra de 51 tipus.

Aquesta ev idericia nurn isrnatica es conjuga amb un rigor6s i exhaustiu escorcoll documental per a assajar de resoldre un problema historic de gran trasceridencia. Ens referim al debatut problema de les paries 0 tributs que els sobiransandalusins pagaven a canvi de protecci6 als resi cristians, un cop enrunat al califat cordobes. Hom ha discutit molt sobre I'abast d'aquest flux auri i hom pot trobar partidaris de les posicions mes extremes: des dels que parJen d'un veritable riu d'or que s'abocava a Europa als que parlen d'unes entrades insignificants. L'autora assaja d'arribar a lunica clau posible del problema: la quantificaci6 d'aquest or, un problema que fins i tot Lacarra consideraba de soluci6 practicarnent impossible. El metode consisteix a aproxirnar-se a la quantificaci6 dels vo lurns d'emissi6 de les imitacions a partir dels analisis d'encunys i l'avaluaci6 de la circulaci6 per la via documental. EI cami paral.lel servei x a I' au tora tant per a verificar les hi pates is com per a su pl i r les mancances

d 'una altra font, arribant a resultats solids i convincents.

Una altra interessant mostra de lanurni smatica en el seu veritable paper: esser un instrument iiti l per a resoldre problernes histories d'ampli abast. Hom conclou enun flux important en relaci6 al volum de transaccions dels regnes cristians, pen'> sens la trascendenci a europea que alguns havien aventurat.

M. Crusafont

BALAGUER, A.M., "Las ernisiones monetarias de Juan II de Castilla (1406-1454)", Numisma, 228, 1991, p. 31-58.

Per primera vegada la historia de la moneda d'aquest regnat es esbossada a partir d 'unes bases prou amplies. EI recull de la documentaci6 mo netaria escrita d isponible i el seu estudi perrneten a I 'autora fer una reconstrucci6 de la reaJitat de les emissions del perfode, tasca prou dificultosa donada la tendencia de la cancelleria castellana cap a formes retoriques que resten claret at ales fons escrites.

S'aporta, tarnbe, justificacio documental i nurriismatica per a la breu i problematic a emissi6 de blanques de bi1l6 amb l 'escut de la "banda", ernble ma habitualment associat arnbla moneda d'or, pero que reapareixera de forma e sporadica en encunyacions de bi llo dels dos regnats seguents d 'Enri c IV i d'Alfons d'Avila.

Totes les informacions extretes de les fonts escrites s6n detingudament analitzades i confrontades amb l 'ev idenc ia numism atica, la qual cosa perrnet arribar a establir la sequencia de l'emissi6 dels diferents valors dins del regnat.

M.C.S.

BALAGUER, A.M., "Hal lazgos de moneda medieval de oro en los rein os de CastillaLe6n y Navarra", Gaceta Numismatica, 104, 1992, p.43-59.

Recopilaci6, revisi6 cartografi a i estudi de les troballes individuals 0 be tresors de moneda medieval d "or realitzats als antics regnes de Castella-Lle6 i de Navarra.

S'han reunit un total de 12 troballes que representen, ara per ara, la major part de la informaci6 disponible sobre el terna, ja que el recull s'ha fet amb anirn d 'exhaustivitat.

Cal assenyalar, tambe que la composici6 d'alguns tresors, com es ara el de Rota, han estat totalment revi s ats confegint informacions di verses. Sernpre que es possible l'autora relaciona les troballes amble s noticies documentals que aporten dades sobre la circulacio monetaria.

Sobre la base de les dades aplegades, certament encara poe quantioses, s'avancen algunes impresions sobre la realitat de la circulaci6 auria en aquests

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

regnes. Aixf l'extrema escassetat de troballes individuals sembla revelar una reduida circulaci6 auria. La moneda millor representada es el florf de la Corona Catalano-Aragonesa. Sembla, doncs, que el fl orf adquirf un paper preponderant ala circulaci6 castellana i navarresa. Aquesta impressi6 que donen les troballes monetaries troba reeiterada confirmaci6 per via documental com mostra I 'autora.

Pel que fa al reparti men t geografic de les troballes a Castell a- L1e6 s' observa que tendeixen a agrupar-se en dues zones: aillarg de la ruta compostel.lana i en l'espai que va de Sevilla a la desembocadura del Guadalquivir.

BALAGUER, A.M., ""Pieforts" medievals castellanos", L' Ardit, 9, 1992, p. 32-36.

Es fan una serie d' acl arimen ts sobre la disti nci6 que cal fer en tre els pesals monetaris i alia que els numismatics francesos anomenen "pief'orts". Recordem que aquests darrers no s6n altra cosa que proves 0 be models de monedes circulants, pero encunyades damunt de cospells molt mes gruixuts. Aquestes peces devien servir com a referencia ripologica a recaptadors d'impostos, a altres autoritats administratives 0 be ales mateixes seques.

Les Ifnies mestres dels criteris diferenciadors d'aquests dos generes d'objectes numismatics foren ja establerts per A. Dieudonne I'any 1926, pero ha calgut una seriosa reconsideraci6 del fet a causa del Catalog o de los p onderal es del Museo Arqueologico (1934) en el que F. Mateu considera unes i altres peces com a ponderals.

Les peces que es presenten en aquest article s6n quatre i corresponen a models 0 "pief'orts" de: diner d'Alfons VIn (1158-1214), pepion de Ferran TV (1295-1312); cruzado d'Enric II (I 368-1379) i dobla de la banda de Joan II (1406-1454).

M.C.S.

CRUSAFONT SABATER, M., EI sistema monetario visigodo: cobre y oro, Ed. Asociaci6n Numismatics Espanola y Museo Casa de la Moneda, BarcelonaMadrid, 1994, 167 p.

EI contingut d'aquesta obra capgira la panorarnica de les emissions i de la circulaci6 monetaria en epoca visigoda. L'exclusiva emissi6 de moneda d'or, visi6 elevada gairebe a la categoria de postulat per la investigaci6 tradicional, ha d'abandonar-se definitivament. L'autor ens descobreix Iexistencia d'una serie moneraria de coure que com demostra a traves de les troballes, d'acurats estudis metrol6gics i tambe tipologics i paleogri'tfics cornparatius, ha de correspondre a aquest moment. Per tant en endavant caldra observar el sistema monetari visigot almenys com a bimetal.lie. Certament, el treballrealitz at per I 'autor per arribar fins a aquest punt no ha estat gens planer. Des de I'impressionant recull del material, prop de dos cents trenta exemplars, amb Ia seva laboriosa ordenaci6 i

M.C.S.

catalogaci6 completament ex novo per tip us i variants diferents, fins a la demostraci6 de la seva pertirienca al perfode visigot i global de la nurnaria visigoda que tot plegat comporta, sha recorregut un carni Ilarg i dificult6s.

Un altre aspecte no menys important es el replantejament de la circulaci6 'm onetaria. En aquest sentit, I "autor realitza una an alisi critica de I 'obra de Barral, que considera nornes en circulaci6 el numerari auri ernes pels visigots. M. Crusafont dernostra, en canvi, que cal considerar ames d 'un numerari extern d 'or, un circulant de coure propi i fora (vandal i bizanti) i probablement tarnbe, moneda d 'argent. Aquesta nova visi6 ex i gira en el futur una curosa reconsideraci6 de les troballes del perfode sens descartar informacions de troballes tardoromanes 0 aparentment tardo-romanes.

Descobertes com la que ha realitzat M. Crusafont es produeixen poques vegades a la historia de la investigaci6 numismatica. Per aixo I 'cbra no ha deixat de tenir u n ampli resso en I 'ambit internacional dels estudis del mon barbar

A.M.B.

CRUSAFONT I SABATER, M. "EI cavallo de Napols de Ferrandino (1495-1496)"

Numismatica e Antichita Classiche. Quaderni Ticinesi XXII. 1993, pp.295-298.

Hom tenia nornes vagues noticies (Cagiati) de la possible ex istenc ia de cavalls emesos a Napols durant el brevfssim regnat de Ferran II. L'autor ja n'havia avancat la descripci6 i fotografia al seu Acuhaciones de La Corona Catalano-Aragonesa y de los Reinos de Aragon y Navarra, pero el caracter obligatoriament sistetic d aq uesta obra no Ii va permetre de justificar-ne l atribuci6 i dades complementaries que ara es comenten amp liarnent. El tipus porta 1 'effge de Ferran 1, perc I'ordinal II permet assegurar-ne l'atribuci6. Recordem que tarnbe en temps d'Alfons II, pare de Ferran, s'aprofitaren punxons amb I'efigie de Ferran I per a batre els cavalls dararn.

CRUSAFONT I SABATER, M. Acunaciones de La Corona Catalano-Arag onesa y de los Reinos de Arag6n y Navarra. Madrid 1992

Hi ha dins la literatura numismatica dos vessants ben definits: els llibres d'estudi i els manuals de classificaci6. Si als primers cal demanar-Ios rigor als segons han desser essencialment practics. Aixo darrer no hauria de llevar rigor als segons, pero aix o dependra dels coneixements de la persona que els realitzi. En aquesta ocasi6 la mate ix a persona que en va fer I'estudi ha fet ara la trasposici6 al manual, amb I 'avantatge que, a rues de l'indubtable rigor hi ha pogut afegir totes les novetats conegudes. Aquestes han estat particularment importants en l apartat de la mcneda catalana local, merces, j ustament a un al tra obra de I 'autor. Cal felicitar tarnbe als editors Vico-Segarra per I 'encert d'aquesta iniciativa.

A.M.Balaguer.

A.M.Balaguer

CRUSAFONT 1 SABATER, M. La moneda catalana local. Barcelona 1990

Un dels camps mes inexplorats de la numisrnatica catalana era el de la moneda local. Es tracta d un ampli conj unt d emissions monetaries sorgides d iniciati yes municipals i generalment aprovades pel rei i am b una cronologia extrema 1290-1718, encara que el gruix principal de les emissions cobreix el segles XIV-XV][].

L' autor ha recopilat pacientment I' evidencia num isrnatica, que era en la seva major part inedita i tarnbe les esparsses i poe abundants noticies documentals. La catalogaci6 cornpren tarnbe Jes pellofes 0 monedes eclesiastiques perque malgrat Ilur funci6 d ambit privat, soy int actuaren tambe com a veritable numerari local d' us general.

Dos amplis capitols inicials ens ofereixen una anal isi i interpretaci6 historica del fenomen i la seva importancia a Catalunya, especialment als segles xvxvn.

L' obra resumeix la Tesi Doctoral de 1 'autor, dirigida pel professor J. Fontana, el qual hi aporta una interessant introducci6. L'edici6 ha estat a cura de la Societat Catalana d 'Estudis Numismatics i ha comptat amb el patrocini de la Diputaci6 de Barcelona.

Al cataleg hom hi trobara catalogades 1520 monedes locals civils 0 eclesiastiques que son la totalitat de les fins avui conegudes, no nornes de la Catalunya estricte sin6 de la totalitat de paisos que un dia integraren Ja Corona catalano-aragonesa. L'autor ha volgut plantejar la seva analisi dins el context de la moneda de curs general d aques t grup pcl itic, en coherencia amb el seu estudi anterior sobre la majoria real. En resulta que la moneda local civil la trobem essencialment a Catalunya, amb nornes petites extensions a pobles propers a I' Arag6 i alguns casos de Sardenya. La eclesiastica es troba a Catalunya (inclosa la part avui francesa) i a Mallorca i norries es coneix un cas valencia. Pel que fa ala moneda local civil lautor justifica la seva extensi6 geograficament com una conjugaci6 d'una manca de petit numerari i I 'existencia d'uns consells municipals amb ampli marge de poder decisori.

Un pilar, dories, fonamental de la nostra numismatica i una parcela de I'ambit estudiat per Botet i Siso finalment posada al dia i actualitzada al nivell que avui hom exigeix a aquest tipus danalisi.

Anna M.Balaguer.

DEPEYROT, Georges. Le numeraire carolingien. Corpus des monnaies. Paris 1993.

Resulta ben diftcil emprendre I "anal isi delllibre de Depeyrot. I no solament per 1 'agre debat que ha generat la seva publicaci6 sin6 pel drastic assaig de revisi6 que proposa i que, probablement, nornes el temps i un seguit de comprovacions parcials pcdran arribar a confirmar 0 desmentir.

L'autor ens propos a una nova visi6 de la moneda carolingia sobrevolant la muni6 de visions parcials minucioses i potser fins estretes que la tenen aparentment closa i fraccionada. Es un intent que, de segur, calia fer i per tant hi ha un merit indiscutible nornes en el fet d'haver em pres aquesta via.

En una durissima recensi6 a la Revue Numismatique, el prestigi6s Jean Lafaurie Ii fa un seguit de critiques, 1a primera de les quaIs el subtitol "Corpus des monnaies". No entrarem a discutir el detail de les petites critiques, que han estat contestades amb la mateixa contundencia per Depeyrot pero si que ens sumarem a I 'abast excessiu que el subtitol suggereix. Es tracta d 'un cataleg sintetic i no pas d'un Corpus. Tambe hem de dir que, estranyament, no sembla tenir la solidesa, el treball ben fet i acabat, que I'autor ens te acostumats. AixI trobarem defectes en la nostra parcela: no hi consta I'obol de Carles el Calb, nila revisi6 del document de concessi6 d'aquest sobira. Tampoc sembI a explicable la separaci6 dels tallers, de segur coetanis de Barcelona, Empuries i Roda en temps de Llu is el Piet6s nornes per esser la lIegenda en dues 0 tres Iinies, en el que mes aviat sembla una consequencia de la llargaria mes 0 menys extensa del nom de la ciutat. Pero es evident que I'autor es proposava, per damunt de tot, produir una revoluci6 en l'encarcarada visi6 que seguiem tenint del mon carolingi del que fa anys i anys que no s'hi han plantejat noyes hipotesis de conjunt. I es en aquest terreny que Depeyrot voldria obrir un debat, mes que no pas en els details que, de segur, cada especialista parcial Ii pot corregir. Aquf rau, doncs, al nostre parer el merit principal de l'obra, a partir de la qualla visi6 del periode estudiat canvia i en tota referencia ulterior se I 'haura de tenir en compte.

M.Crusafont

DEPEYROT, Georges. Richesse et societe chezles merovingi ens et carolingiens, Paris 1994. Ed. Errance

Els estudis sobreels sistemes monetaris i els que es refereixen als sistemes economics solen transc6rrer en paral.lel i gairebe sempre sense conex i6. Certament, per a un especialista d 'alguna de les dues barnques, totes dues complexes, es sempre dur i arriscat emprendre la travessia fora dels limits habituals de la propia tem atica.

L'autor s'equipa amb un aparell bibliografic exhaustiu que, amb I'analisi de les monedes li aporta lesbases per a la seva construcci6.

Als darrers anys Depeyrot ha publicat diferents estudis sabre un tema d 'enorme complexitat: el transit del mon antic a I 'epoca medieval. Els dos extrems cronologics presenten greus dificultats i justament per a l'arencada medieval parI em dels dark ages. Mes diffcil encara resulta treballar alhora dos periodes en els que, malgrat lenllac temporal, la frontera que hi hem creat ha deixat a banda i banda dos grups d'investigadors que ben sovint treballen amb metodologies ben diferents. Fos doncs quin fos el resultat deI 'estudi, ja es un gran merit haver assajat de trencar aquesta barrera artificiosa i assajar de trobar

les claus de les transformacions entre dues etapes perfectament enllacades historicament.

L'obra que comentem es, doncs, la continuaci6 d'un altre estudi ja publicat: Le Bas Empire Romain.Economie et numismatique i es dedica a I'estudi dels dos grans perfodes inicials de la hi storia de Franca: el merovingi i el carolingi. Dos sistemes socials i economics diferents i una moneda que forcosament ha de jugar igualment un paper diferent. No es tracta unicarnent de I' aband6 de I' or i del pas al monometalisme de I'argent sin6 d'un canvi profund que hom pot assajar d'interpretar des del coneixement de I 'instrument monetari.

Poques vegades els numismatics tenen el coratge de dur tan en lla les consequencies que es deriven dels seus estudis, conjugant amb les altres fonts d'informaci6 i arribant a veri tables conclusions que abasten la historia general. Pero cal no oblidar que aquesta es justament la finalitat darrera de tot estudi i que sumar parciaJitats sens construir sfntesis no mes condueix a atomitzacions eixorques.

M.Crusafont

IBRAHIM, T.i JIMENEZ GIL, J., "Bibliograffa. Nurnisrnatica Hispano-Musu lrnana", Numisma 222-227,1900, p.83-123.

Es tracta d'un primer recull de Ja bibliografia existent sobre la moneda andalusina. Els autors reuneixen en aquesta iitil guia -la un ica disponible per ara- un total de 632 obres i anuncien posteriors suplements per a completar i actualitzar el repertori.

Cal agrair i valorar molt positivament el treball pacient dels autors, ja que amb la seva pubhcaci6 han fet un desinteressat pero utilissim servei als i nvestigadors d'aq uest camp.

IBRAHIM, Tawfiq, "Ad icions a la nurnismatica de los Taifas del Sarq al-Andalus (404-478/1013-1085)", Gaceta Numismatica, 103, 1991, p. 27-36.

L'autor aporta la recopilaci6 de tretze nous tipus i variants del periode ide la zona indicades en el tftol que han aparegut despres de I 'obra basica de referencia. Es a dir I'estudi i catalogaci6, encara fonamentals, de Prieto Vives. Tawfiq Ibrahim inicia la seva aportaci6 fent algunes reflexions sobre el terme "Sarq al-Andal us", ara en us per a designar els territoris que l a historiografica classica referi a com a "Marca Superior" i tot incloent ames els regnes de Valencia i Denia L'autor partint dels criteri que 1 'expressi6"Sarq al-Andalus" es una simple referenci a de punt cardinal (Est, Orient) i que no es en epoca musulmana, un concepte d'especificaci6 regional, fa notal' que en alguns casos i per criteris geografics 0 histories hauria d'incloure igualment altres taifes, com

A.M.Balaguer

es ara la de Murcia 0 be la d Almeria.

Les interessants peces que presenta s6n descrites i comentades tot assenyalant les particularitats de cadascuna.

De la taifa de Valencia descriu un dirhem del404 H. i tarnbe un dinar d Abd al-Aziz. Per a Tortosa aporta dos dirherns, un de I 'any 431, completament inedit i un altre del451 que confirma l a data del publicat per Prieto. Pel que fa a Den ia d6na a coneixer una nova fracci6 de dinar, un dirhem del 443 H. daquesta seca i un altra de Segura (Sakura) el qual ens proporciona un nou taller monetari. De Saragossa descriu un dinar del 424 H. i una fracci6 del 426 H. Tambe ens dona a conei xer un dirhern del486 H. i un altre del 439 que tarnbe sembla de Saragossa, pen) que resulta d'atribuci6 incerta. Les seques rarfssimes d'Osca i de Lleida s6n representades tarnbe per dos nous tipus, una fracci6 ele dinar un dirhem respecti vament.

Es tracta, en definitiva, el'una de les aportacions mes notables al coneixement de I 'evidencia nurnismatica de le s taif'es orientals andalusines. Treballs com el que ens ofereix T. Ibrahim en aquesta ocasi6 s6n el que poden fer avancar ele forma efecti va I'estudi i el coneixement el'aquest dificult6s i intricat perfode en el que l a numi srn atica te encara molt a elir. Per ai x o ens congratulem que I 'autor anunci que re en curs un treball molt mes ampli que abracara tot I'ambit h istoricogeograf'ic de lestai fes andalusines.

A.M.Balaguer.

NAVARRO OLTRA, V.c., "Troballa de dirherns califals a Baena (Cordova), anys 330-400 H", Gaceta Numismdrica, 103,1991, p. 7-15.

Es tracta de la publicaci6 d'un conjunt de cinquanta dirherns califals conservats al Museu Arqueologic d Alacant i del qual consta la procedencia. Les ci nq uanta monedes foren donades al Museu per un particu I ar I' ant 1972,.i untament amb la informaci6 que havien esrat trobades a Baena, prop de la Valeriana, mas situat al rerrne ele Bae na pero prop de Doria Mencia i Nueva Carteya. Tarnbe es precisava que l a troballa es real itza el 1882 i que les moneeles aparegueren en una olla a sota d 'una alzina. Aquesta circurnstancia i tam be el bon estat de les peces totes senceres, fan pensar en que es tracti efecr ivament, d'una selecci6 de peces el'aquesta troballa que podia haver estat mes quantiosa.

La presentaci6 de les monedes, emmarcades iamb la inforrnacio de procedencia manuscrita al dors, dona encara rnes versernblanca a aquesta possibilitat.

EI conjunt consta de: 13 monedes d Abel al-Rahrnan Ill; 10 el "al-Hakarn 10 de Sulayman i 17 d'Hixam una el'elles encunyada a Fes. La cronologia abraca des del 330 al 400 H.

Es tracta d'un treball ben executat i que no es lim ita a 1£1 classificaci6 elel material presentat, sin6 que el posa en relaci6 arnb altres troballes del mateix perfode. Tenim, doncs una nova informaci6 per afegir ala panorarnica general de les troballes monetaries anelalusines.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

PELLICER I BRu, J., "EI morabetin de la fiscalidad andalusf ala feudalidad leonesa (s. Xli-XIII)", Gaceta Numismatica, 112, p.33-42.

L' autor presenta les dades d ispon i b les d un fenomen poc conegut; el de la presencia de moneda transpirinenca (angevina, me lgoresa i tornesa) a la docurnentaci o de deterrninats cartularis del regne de Lleo.

Al mateix temps s'observa que aquestes monedes externes es cotitzen a 7 sous de diners de quatern morabatr, mentre que la moneda propia s'avalua a sis sous de moneda de la mateixa Ilei. Tot aix o porta a I 'autor a fer una serie de reflexions sobre la circu lacio monetaria al regne de Lleo durant la darrera meitat del segle XII i la primera del XIII. Ai x i s'interroga sobre la acceptacio tacita per part dels reis lIeonesos de la circulacio de moneda forana i es questiona si el VOIUIllS d 'emissio de moneda propia eren suficients per a cobrir les necessitats del circulant. L'autor fa tambe algunes comparacions entre les equivalencies dels diners dels diferents estats cristians penisulars amb el morabati.

A.M.B.

MODERN I CONTEMPORANI

BALAGUER, A.M., "La moneda espanola de Ultramar" Espana y Genova. EI mediterraneo y America, Exposicion de Genova, Pabel lon de Espana, Madrid, 1992,179-19J.

Enla seva concisa rev is io de les emissions monetaries hispanes al Nou Mo n I 'autora exposa un episodi que ha passat gairebe desapercebut pels historiadors i numismatics. Es tracta del fet documentat que Cristofol Colom pogue emetre moneda ales noyes terres descobertes, segons una autoritzacio que li lIiuraren els Reis Catol ics abans d'empendre el seu tercer viatge. Les monedes que pcdra emetre son els e x cellents d'or, es a dir ducats, arnb la cond ic io que es realitzin segons les disposicions vigents per a I "ern issi o d 'aquest valor monetari a totes les seques castellanes des de I 'any 1497.

A continuacio es va exposant de forma clara i forca sinterica la histori a de les emissions monetaries de les colonies ultramarines des que hi foren introduides, al segle XVI, fins ala independirzacio d'aquells territoris al segle XIX. Illustren el treball les fotografies en color de les monedes del Museo Cas a de la Moneda de Madrid que es mostraren en aquesta important e x posic i o colombiana, ce lebrad a I 'any 1992 a Genova, una de les pretese s parries de l 'enigrnatic almirall.

M.Crusafont.

CRIPPA, Carlo, "Le monete di Milano durante la dominazione spagnola 15351707", Mila 1990.

Es el tercer volum d una obra que te I' ambicios propcsit d abastar totes les monedes milaneses. El segon, que versa sobre el perfode dels Visconti i dels Sforza, ja va apareixer fa cinc anys i els altres dos no son altra cos a, ara per ara, que esperancadors projectes.

La literatura numisrnarica de Mila ja cornptava amb dos valuosos antecedents, el vuitcentista tractat dels germans Gnechi i el velum cinque del Corpus Nurnrnorum Italicorum, sota el patronatge de Victor Manuel III. Despres d'aquestes dues obres, pero molt especialment del volum cinque del Corpus, enterament dedicat ales monedes de Mila i publicat I'any 1914, calia insistir encara en el mateix terna?

S'escau sense vaci llacio, una resposta afirmativa. EI corpus es un inventari de monedes impressionant, un fabulcs recull de material que certarnent ha estat una aportacio considerable a la catalogacio de les monedes italianes. Pero no arriba mes II uny d aquesta fita. Tarnbe cal di r que hom hi troba a fal tar explicacions i aclariments sobre els diversos tipus monetaris iles circurnstancies polftiques, artfsriques i econorniques que n'acompanyen l'encunyacio. Amb el Corpus sol, resten sense esbrinar la raresa de les monedes, les oscillacions de 11m valoracio, la riquesa dels metalls nobles que les constitueixen i les lleis que les varen fer jurfdicament possibles.

A totes aquestes primordials questions ha intentat de respondre Carl Crippa, justificant de m anera convincent el volum que tenim davant.

Les fotografies de les peces son excellents i els motius extra numismatics com facsfrni ls de crides, vistes panoramiques, cartografia coetania, etc. son tam be plens d'encert.

Tanmateix la magnifica presentacio del llibre no es pas la cos a mes important. Si penetrem I'obra mes end ins a traves d'una atenta lectura, aviat ens adonarem del seu valor cientffic. Les notes tan historiques com numismatiques i bibliografiques que fan costat ales reproduccions son duna concisio i justesa exemplars. Per assolir aquest resultat ha ealgut garbellar mo ltes dades i la feina s'ha fet sense improvisacions i presses. S'hi deseobreixen molts anys d'estudi i de rnetodica inforrnacio dun autenticeseorcollador de la nurnismatica. Quants buidatges de catalegs de venda, quantes vi sites exhaustives a museus publics i a colleccions particulars s'hi endevinen !

Joan Vilaret i Monfort.

CRUSAFONT I SABATER, M. i BALAGUER, A.M., Monedas olirnpicas mensajes al mundo Madrid, 1990,66 p.; Los reversos de las monedas de los Juegos de La XXV Olimpiada BarceLona 1992, primera serie, Madrid,1991,68 p.; segunda serie, Madrid, 1991,71 p.; tercera serie, sense 1I0e dedicio ni data (Madrid, 1992), 80 p.; quarta serie sense 1I0e dedicio ni data (Madrid, 1993),66 p. Editats per la "Fabrica Naeional de Moneda y Timbre".

Es tracta de cine opuscles dedicats a glossar el terna "rnoneda i olirnpisme" per a passar despres a documentar les emissions encunaydes per la Fdbrica Nacional de Moneda y Timbre amb motiu dels Jocs Olfrnpics de Barcelona 1992. EI primer d aq uests llibrets i que porta el titol suggerent de Monedas 0 limpicas Mensajes al Mundo, es dmtroduccio general ala ternatica dels Jocs i especialment de la moneda olfrnpica, la qual s'emetia ja en l 'Antiguitat grega a la mateixa Olfmpia.

L'obra aporta una sintetica pero aclaridora panorarnica d aq uestes emissions i dedica tam be una serie de capitols a exposar els diferents episodis histories de la continuada relac io de la peninsula iberica, i mes concretament de Catalunya, arnb Grecia, bressol dels Jocs, des d'aquesta com una "patria mediterrania", a l'arribada dels grecs a Empuries el s. IV a.c., fins la presencia dels catalans a Grecia al segle XIV.

Els quatre llibrets que segueixen son dedicats a explicar i documental' els tipus que apareixen gravats en el revers de les set peces de cadascuna de les quatre series de monedes que comprenen el total de Iemissio. Els seus valors facials per a cada serie son: 80.000 ptes., 20.000 ptes. i 10.000 ptes., tots ells encunyats amb or, i quatre monedes diferents de 2.000 ptes. realitzades arnb argent.

A l'anvers, cornu per ales quatre series, shi representa: la Familia Reial, el rei Joan Carles i el prfncep Felip respectivarnent als tres valors de 1'01', i Joan Carles i Felip ales d'argent.

Els reversos han estat dedicats a temes allusius a Catalunya i a Barcelona (Sagrada Familia, Restes dEmpunes, Estadi de Montjuic, i Palau Sant Jordi); a artistes hi spanics universals (Dali, Velazquez, Goya i Murillo) a esports (hockey, girnnasi a, tae-kwondo, baseball, fiitbo l, basquet, tenis i basquet paralimpic), a temes d'olimpisme (ernblerna dels Jocs de Barcelona, atleta grec, fl arna olfrnpica i bandera, atletes); a esports a l' antigui tat ex trets, en general, de manifestacions artistiques dels antics pobladors de la Peninsula (l'arquer prehistoric, la barca de Tamusiens el genet iberic, i una quadriga classica) i a esports populars (els castellers, pilota vasca, joc de bitlles i la corda).

Cadascuna d'aquestes variades ternatiques es glossada tot explicant-ne els seus trets mes esencialment definidors, els seus antecedents, les seves repercussions i re lacio, en les pagines d'aquests quatre llibrets de lectura amena. Les abundants illustracions relacionades amb els edificis, els esports, les obres d'art, etc., son magnifiques i han estat habilrnent seleccionades per a fer mes entenedora i rues suggerent I 'exposicio.

A.N.

CRUSAFONT SABATER, M. "La onza de Barcelona del 1822". Numisrna 228. 1991. pp.81-92.

Per una reial ordre del 1821 va esser restablerta la seca de Barcelona en pie Trienni Constitucional. De les seves emissions es coneixien monedes d 'or, aram i argent. Per a I' or hom sabia de I' existencia del valor dos escuts pero era un fet

desconegut que tambe s'haguessin ernes unces. En base a documentaci6 inedita de la seca, I' autor demostra que es varen batre 510 peces d' unces d' or de les quais no sen coneix encara cap exemplar. Els teus tipus han desser com els de L'unca de Madrid, pero amb les marques i senyals de la seca i els assejadors de Barcelona, perque els punxons hi foren tramesos des del tailer central de gravat.

A.M.Balaguer.

CRUSAFONT, M. BALAGUER, A.M., "LQue significa la palabra peseta T", Gaceta Numismatica Ill. 1993 pp. 45-54.

Per primera vegada es justifica argumentadament l'origen catala de Ja paraula castellana peseta que designa la unitat monetaria de I 'estat espanyol des del 1868. Malgrat el parer contrari de Coromines que afirma sens argumentar-ho que hade derivar de peso, hom pot aportar dades mes que suficients per a demostrar la derivaci6 del catala peca. Efectivament, nomes en catala la forma peca indica un multiple monetari: peca de 2, peca de 8. En aquestes condicions el diminuti u es adient per a la peca de 2 rals de plata perque es elmu Itiple mes petit del ral. En qualsevol altre llengua el diminutiu s'aplicaria a la peca rues petita, es a dir al mig ral 0 be, com a maxim al ral la pe<;:a mes petita i cornu. Amb acurat estudi documental es justifica el pas de la forma catalana al castella durant la Guerra de Succesi6. Consequericia notable es que la forma correcta en catala de designar la unitat monetaria espanyola ha desser peceta i no pas "pesseta" fins avui acceptat.

CRUSAFONT i SABATER, M. Balaguer, A.M., Las monedas del quinto Centenario serie IV, sense lloc d'edici6 ni any, (Madrid, 1993). Editat per la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, 147 p.

La darrera de les quatre series de dotze monedes cadascuna, conmemorati yes del cine-cents aniversari del descobrimentd' America emeses per la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, prenia aspectes de la tecnica de Ja fabricaci6 de la moneda com a un dels temes a illustrar en els seus reversos. Aixf trobem: un operari encunyant moneda amb martell, un moli rnonetari mogut per cavalls, un tallador de cospells, un encunyador a volant, una premsa d'encunyaci6 i una maq u ina "Thonelier". L' explicaci6 de les seves caracteristiq ues i funcionament de totes aquestes eines i maquines permet als autors de fer una parioramica de les teeniq ues d encunyaci6 al llarg de la historia. Certament una ternatica diffcil de la qual estern, precisamerit, tant mancats d'estudis i sobretot de visions de conjunt assequibles.

Les altres ternatiques considerades en aquesta serie i que glossa igualment aquest lIibre s6n les segtients: els deu premis Nobel de literatura castellana y

A.N.

diferents edificis de la ciutat de Sevi lla, com es ara: La G ira Ida I' arx i u d'Indies, la Torre del Oro la Universitat (antigua Fabrica de Tabac), pont de Triana. I tambe: Italica, la Cartuja de Sevilla i l 'Exposicic Universal de 1992. Les illustracions son magnffiques i han estat curosament escollides.

A.N.

LAZO GARCIA, C., Economia colonial y regimen monetario Peru. siglos XVI-XIX, Banco Central de Reserva del Peru, Lima, 1992,3 vols., 1222 p.

Es tracta, sens dubte, d'una de les obres mes importants aparegudes darrerament sobre els problemes relacionats amb la moneda en l'ambit geografic d 'Hispano-Arnerica en el perfode colon ial.

EI treball es fonamenta en un coneixement profund de I'economia, de la historia i tarnbe de la nurnismatica. Nemesla conjugacio d'aquestes tres materies pot apropar-nos al coneixement de la reali tat monetaria i econorn ica de deterrninat perfode. Pero aixo que sembla tan obvi, dif'ici lment es assumit per la investigacio que sovint es limita a grans interpretacions historiques 0 econorniques, oblidant les ensenyances que es derieven de les mateixes monedes, 0 be es circumscriu a estudis estrictament numismatics.

Carlos Lazo ha sabut trenar tots els coneixements necessaris per donar una visio completa de la complexa realitat de l'economia i del regirn monetari en el Peru colonial. Una tematica, que com ell mateix indica, trascendeix la histori a del propi pafs i al de la seva metropoli per a interessar igualment al sistema economic mundial i especialment a I 'europeu, en esser elPeru exportador de diner en metal! precios i importador de manufactures d'Europa.

L'autor mostra que cal abandonar la idea que la colonia enviava or i argent ala metropoli "exaccionadora", i que cal buscar la causa principal de la tramesa en el consiim exacerbat d 'una societat senyorialitzada. Ni tan sols la renda corresponent al fisc reial s'escapava d'aquesta norma, ja que com argumenta C. Lazo entre un 50% i un 60%dels seus ingressos es gastaven en despeses administratives abans de sortir de la colonia al segle XVI i aquest percentatge s Tncrernenta fins prop d'un 80% en els segles seguents, Resul ta de tot piegat que el diner no s invertei x per a di narn i tzar el s termes del proces economic, sino que es concebut com una renda que es destina al consum i per aixo l'endeutament i la fallida son sempre a I'ordre del dia.

Carlos Lazo arriba a totes aquestes conclusions esgranant pel carnf un estudi minucios basant tant en abundantfssimes dades d'arxiu com en les propies monedes. Aixi hi trobarem una completa visio de la produccio de moneda i dels seus condicionaments, de la circulacio monetaria, del valor dels metalls, del sistema monetari i de la legi slacio que el regia, de la or ganitzacio de les seques i les tecniques i processos dencunyacio, etc.

EI volum tercer es dedica a donar les xifres de la prcduccio monetaria de les seques de Lima i del POtOSI partida per partida, segons les dades de la documentacio conservada en els arxius del Peru i de Bo l iv i a i entre els anys 1626-

1824. Un treball impresionant que no es limita, pero, al recull de dades, sino que arriba a una lucida interpretacio de la realitat econorn ica i monetar ia.

L'obra de Lazo es admirable i sera utilfsima per a el coneixement de molts aspectes de la produccio de moneda, no sols a Ultramar, sino tarnbe a la Metropoli mateix.

Anna M.Balaguer.

PELLICER I BRU, J., Memorial del Pleyto de Mil y Quinientas de Gaspar Ruiza, "Coleccion A.Vives y Escudero, I", Asociacion Numismatica Espanola, Barcelona, 1992, 113 p.

Aquest Ilibre mrcra la serie d'estudis relacionats amb la hi stori a de la moneda que I' ANE ha cornencat a editar dins de la colleccio de monografies en castella i que porten el nom d' Antonio Vives y Escudero en honor d' un dels investigadors que mes ha fet per la num ismatica hispana.

EI II i bre que comentem posa a I' abast de I' estudios un text d' interes primordial per al coneixement dels afers relacionats amb la producc io monetaria de les colonies americanes de la fi del segle XVI i primers de XVII. Es tracta del resum en seixanta sis pagines del memorial d'un plet sostingut entre Gaspar Ruiz, assajador major de l a sec a del Potosi, iel fiscal del "Consejo Real de las lndias": El tema en litigi es el "bocado de plata que se ha de sacar en cada ensaye": EI fames plet ens aporta, doncs, dades de gran valor sobre la fosa dels metalls preciosos en aquella seca tan important i tambe molts aspectes de la fabri caci o de la moneda d'argent en el segle XVI. EI llibre reprodueix en facsfrnil el text del memorial del plet i per a facilitar la seva lectura i interpretacio I'autorI 'acompanya d'un util glossari dels termes especialitzats que hi apareixen.

A.M.Balaguer.

PEREZ SINDREU, Francisco de Paula, La Casa de Moneda de Sevilla. Su historia. Ed. Universidad de Sevilla, Sevilla, 1992,455 p. i 34 laminas.

L'autor ha realitzat una de les millors i rues necessaries aportacions al coneixement dels intrincats mecanismes de la produccio monetari a de les seques hispaniques de les Edats Moderna i conternporania. No hi ha dubte que el taller monetari de Sevilla fou durant aquest llarg perfode de la historia un dels mes productius dins dels extensos dominis peninsulars, europeus i ultramarins aplegats sota la corona dels Austria i despres dels Borbo. Recordem que el port de Sevilla fou Ilargament e l punt de sortida i d'arribada de tot el trafecamerica i, per tant, fou el receptor primer dels metalls preciosos procedents del Nou Mon. No deixava de resultar sorprenent que una sec a d'aquesta importancia no cornptes amb un estudi monografic. Aixf ho assenyala molt encertadament A. Dominguez Ortiz en el proleg de I'obra que ens

ocupa en afirmar: "resultaba escandaloso que una in stitucio n de la imp orrancia de la Ca sa de l a Moneda de Sevilla careciese de u n est udio adeeuado: los aut ores repetian las mismas noticias escuetas y a veces poco fiables, en todo caso incapaces de restituirnos la imagen de aqu ella enridad y valorarlo que signiji co en la economia sevillana, espanola e i ncluso universal",

Aquest gran buit es el que ornpl ira I'obra de Perez Sindreu que ara comen tem.

L'autor ha realitzat una ampl ia labor de recerca en els fons de larx iu municipal de Sevilla, Archivo General de Indias i tambe en els ineludibles Archive General de Simancas i Archivo Histori co Nacional de Madrid.

L'estudi de les fonts documentals compaginada arnb un coneixement profund de la moneda i de l a seva problernatica s6n els factors que han perrnes a I'autor fer una panorarnica de cadascun dels diversos aspectes que intervenen en I' evol uc i6 hi srorica del taller monetari de Sev i II a.

Des del marc juridic i institucional en el qual es realitza I 'emissi6 de rnoneda, certament molt me s complexe del que avui podem imaginar i a mig cam i entre l a privatitzaci6 i el monopoli estatal, fins al regirn laboral, salaris, beneficis de la seca, tot es anal irzat en aquest Ilibre. No es deixen tampoc de considerar els aspectes recnics de les encunyacions ni la seva evoluci6 dins del periode considerat i es dedica tam be un ampli apartat a exposar les caracteristiques i canvis arquitectonics operats en l'edifici que al lotja la seca sevillana. Finalment, I'obra tracta de la producci6 monetaria, es a dir de les emissions de moneda d'or, plata i bil16 realitzada a Sevilla des del segle XVI al XIX.

En aquest darrer apartat es revisen, en base a la nova documentaci6 exhumada dels arxius, les quantitats de metall preci6s que degueren arribar a Sevilla des d'Ultramar i es fa un estudi comparatiu d'aquestes dades ambles que aporta al seu dia I'obra ja classica de Hamilton.

Les relacions del taller sev i ll a arnb les cases de moneda ultramarines s6n tarnbe contemplades en aquesta obra, la qual conre ames un cataleg de les emissions de monedes i medalles d'aquesta seca.

Es tracta, doncs, d'un treball extens, pero realitzat amb la profunditat adequada, que podem qual ifi car potser, com el mes complet de tots els realitzats fins ara per a un taller monetari del Regne de Castella durant I 'Edat Moderna i Contemporania.

A.M. Balaguer

I REUNIO "ENSAYO SaBRE EL BILLETE DE BANCO ESPANOL", Gacera Numismdtica III, 1993

Per primera vegada es dedica una reuni6 d'estudiosos a tractar del paper rnoneda, un sector de la numisrnatica sovint negligit. Dirigi aquestes jornades, organitzades per l'Asociacion Numismatica Espaiiola, la Sra. Teresa Tortella, directora de I 'arxiu i del gabinet numismatic del Banco de Espana, Les aportacions publicades com a resultat d'aquesta reuni6 foren les seguents:

"Los billetes del Banco Nacional de San Carlos" per T. Tortella; "Los vales de Taranc6n (Cuenca)" per R. Marti Cot; "El billete local y comarcal en la Extremadura republicana" per J. Moreno Aragoneses; "La sanidad espanola y su expresi6n en el billete" per J. Casas PIa i "(,Que significa la palabra peseta?" per M. Crusafont i Sabater i A. M. Balaguer. A.N.

TURRO, A., "Les monedes de la guerra 1936-1939 al Pais Valencia, I iII", L'Ardit, 7,1991, p. 33-36 i continuaci6 a L'Ardit, 8,1991, p. 30-35. amb una nota de LEYDA DAMIA, J.M., "Aportaci6n al estudio de A. Turr6", L'Ardit, 8, 1991, p. 29.

Es tracta del primer recull dels signes monetaris fabricats en metal!durant la guerra 1936-1939 al Pais Valencia. EI material es cataloga per poblacions, pero tant hi trobem monedes emeses per iniciativa del municipi, com monedes 0 jetons de tipus particular, es a dir emesos per empreses, sindicats, cooperatives, etc.

A aquest recull Josep M. Leyda hi aporta la publicacio d 'una nova peca. Es tract a d 'una peca de 5 pessetes encunyades a Elx per un comerciant local. Interessant conjunt de treballs que va completant la historia recent de la nostra moneda.

VERDEJO SITGES, J., "Diez cobres segovianos rese llados", L'Ardit, 9,1992, p. 3942.

La nurnismatica hispana de les Edats Moderna i Conternporania deu molt a estudiosos com Javier Verdejo Sitges que la treballa i la coneix molt a fons. La moneda de billa, la de coure i els valors inferiors de la plata -el mig ral, el ral i sobre tot elsdos rals- son el s que han centrat preferentment l'atenci6 de l'autor.

El fruit d'aquests recerca pacient es un gran nombre d'articles publicant tip us i variants noves que han anat apareixent alllarg dels darrers quinze anys a diferents revistes especialitzades com es ara: Gaceta Numismatica i mes recentment al butlleti bimensua! AS que publica l'Asoeiaeion Numismatica Sabadell.

En aquesta ocasi6, I 'aportaci6 de !'autor consisteix en donar a cone ixer i documentar deu peces de 8 maravedis amb diferents contramarques. N'hi hade curiosissimes. Una interessant article que,juntament amb el que publica al volum 21-23 d' A eta Numismatica, sobre contramarq ues polftiq ues carlines, fara avancar considerablement els nostres coneixements en aquest oblidat camp.

A. M. Balaguer

A.M.B.