Quaderns Agraris

QUADERNS AGRARIS

Número 44 • Juny 2018

44

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

SUMARI INFLUÈNCIA DE L’ENTORN DELS HIVERNACLES DE TOMÀQUET PRIMERENC EN LA COLONITZACIÓ DEL CULTIU PER MÍRIDS DEPREDADORS Martí Figueras-Paret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 IMPACTE DELS MARGES FLORALS EN L’ABUNDÀNCIA D’ENEMICS NATURALS EN EL CULTIU DE TOMÀQUET Paula Molina-Melgares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 IMPACTE DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL ALS CULTIUS PERIURBANS O DE PROXIMITAT. ESTUDI DE CAS: EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat i Víctor Matamoros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ PER A L’AGRICULTURA METROPOLITANA I ECOLÒGICA: EL CAS DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 EL PASTURISME: TURISME VIVENCIAL A LES EXPLOTACIONS RAMADERES DE PASTURA DE LES COMARQUES GIRONINES Neus Monllor-Rico i Emma Soy-Massoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 AGROFÒRUM RESSENYA DEL LLIBRE EL SISTEMA ALIMENTARIO: GLOBALIZACIÓN, SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y CULTURA ALIMENTARIA, UN BREU RESUM DEL CONTINGUT Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús i Luis González-Vaqué . . . . . . 119 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 129

http://icea.iec.cat

Número 44

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Juny 2018

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans

001-134 Quaderns agraris 44.indd 30

25/06/2018 16:06:37

QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-134 Quaderns agraris 44.indd 1

25/06/2018 16:06:35

Quaderns agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Es va començar a publicar el 1980 i apareix dos cops a l’any, juny i desembre, en edició electrònica i en edició impresa. És una revista de divulgació científica d’accés obert que es regeix pel sistema d’avaluació anò­ nima. Disposa d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i notes infor­ matives, així com ressenyes de llibres i d’activitats d’interès, i és també un mitjà d’expres­ sió dels socis.

Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la difusió de la recerca, l’experimen­ tació científica i l’estudi descriptiu i analític que són d’aplicació en l’àmbit agroalimentari, així com establir llaços entre els diferents centres i agents involucrats i comunicar els mons científic, acadèmic, tècnic i professional. Entre els seus objectius està donar visibilitat a la recerca i transferir coneixement a la societat, com també, mantenir la llengua viva i adap­ tada a les necessitats dels investigadors i professionals del sector com una manera més de normalitzar-la.

Quaderns agraris, a més, ofereix als científics i experts la possibilitat d’expressar l’opi­ nió o de fer hipòtesis sobre l’impacte que pot tenir en el context vigent l’estudi o la temà­ tica exposats a l’article, i així facilitar als especialistes la presa de decisions. També vol ser una porta oberta als graduats recentment per a publicar els treballs d’investigació que, tot i tenir una gran vàlua, sovint queden amagats per manca de difusió.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Joan Saus, responsable del Comitè de Publicacions de la ICEA Jordi Serratosa, professor associat en legislació alimentària i veterinària a la UAB

001-134 Quaderns agraris 44.indd 2

25/06/2018 16:06:35

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 44

Juny 2018

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-134 Quaderns agraris 44.indd 3

25/06/2018 16:06:35

Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: juny de 2018 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l.

Imprès a Service Point, FMI, SA ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B 36785-1980 Els continguts de quaderns agraris estan subjectes — ‌‌‌‌llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-134 Quaderns agraris 44.indd 4

25/06/2018 16:06:35

SUMARI

INFLUÈNCIA DE L’ENTORN DELS HIVERNACLES DE TOMÀQUET PRIMERENC EN LA COLONITZACIÓ DEL CULTIU PER MÍRIDS DEPREDADORS Martí Figueras-Paret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 IMPACTE DELS MARGES FLORALS EN L’ABUNDÀNCIA D’ENEMICS NATURALS EN EL CULTIU DE TOMÀQUET Paula Molina-Melgares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 IMPACTE DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL ALS CULTIUS PERIURBANS O DE PROXIMITAT. ESTUDI DE CAS: EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat i Víctor Matamoros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ PER A L’AGRICULTURA METROPOLITANA I ECOLÒGICA: EL CAS DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 EL PASTURISME: TURISME VIVENCIAL A LES EXPLOTACIONS RAMADERES DE PASTURA DE LES COMARQUES GIRONINES Neus Monllor-Rico i Emma Soy-Massoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 AGROFÒRUM RESSENYA DEL LLIBRE EL SISTEMA ALIMENTARIO: GLOBALIZACIÓN, SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y CULTURA ALIMENTARIA, UN BREU RESUM DEL CONTINGUT Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús i Luis González-Vaqué . . . . . . . 119 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 129

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018)

001-134 Quaderns agraris 44.indd 5

5

25/06/2018 16:06:36

CONTENTS

INFLUENCE OF SURROUNDINGS OF EARLY-TOMATO GREENHOUSES ON CROP COLONIZATION BY PREDATORY MIRIDS BUGS Martí Figueras-Paret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 IMPACT OF FLORAL MARGINS ON THE ABUNDANCE OF NATURAL ENEMIES IN TOMATO CROPS Paula Molina-Melgares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 IMPACT OF ENVIRONMENTAL POLLUTION ON PERI-URBAN OR PROXIMITY CROPS. CASE OF STUDY: THE BAIX LLOBREGAT AGRICULTURAL PARK Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat i Víctor Matamoros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 SHORT SUPPLY CHAINS FOR URBAN AND ECOLOGICAL AGRICULTURE: THE CASE OF THE BAIX LLOBREGAT AGRICULTURAL PARK Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 “PASTOURISM”: EXPERIENTIAL TOURISM AT PASTURE FARMS IN THE REGIONS OF GIRONA PROVINCE Neus Monllor-Rico i Emma Soy-Massoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 AGROFÒRUM REVIEW OF THE BOOK EL SISTEMA ALIMENTARIO: GLOBALIZACIÓN, SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y CULTURA ALIMENTARIA, A BRIEF SUMMARY Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús i Luis González-Vaqué . . . . . . . 119 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 129

6

001-134 Quaderns agraris 44.indd 6

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018)

25/06/2018 16:06:36

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 7-29 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.83

INFLUÈNCIA DE L’ENTORN DELS HIVERNACLES DE TOMÀQUET PRIMERENC EN LA COLONITZACIÓ DEL CULTIU PER MÍRIDS DEPREDADORS Martí Figueras-Paret Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-Cabrils), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Rebut: 11 d’octubre de 2017 - Acceptat: 4 de desembre de 2017

RESUM L’objectiu d’aquest estudi vas ser determinar els factors relacionats amb l’entorn del cultiu de tomàquet d’hivernacle primerenc que podien permetre afavorir la colonització del cultiu pels depredadors polífags i així millorar el control biològic per conservació (CBC). Això es va fer descrivint, de dotze hivernacles localitzats al Maresme, la vegetació circumdant pel que fa a la diversitat i l’abundància d’espècies vegetals. Es van determinar les plantes hoste de mírids depredadors, es van separar les dues espècies críptiques del gènere de depredador majoritari, Macrolophus spp., i es va relacionar i determinar l’abundància de mírids a l’exterior dels hivernacles amb la colonització del cultiu. Es van trobar un total de catorze espècies vegetals hoste de mírids depredadors de vuit famílies de plantes diferents, la majoria reproductores. Els mírids més abundants van ser els Macrolophus spp., trobats en dotze espècies diferents de plantes, seguits pels Dicyphus tamaninii. Es va confirmar que l’espècie que es trobava a la vegetació estudiada era Macrolophus pygmaeus, que és la que colonitza els cultius de tomàquet. L’hoste en el qual es va trobar més abundància de M. pygmaeus va ser la planta ornamental Calendula officinalis, encara que també s’hi podien trobar Nesidiocoris tenuis, que podrien arribar a generar un problema de competència i danys al cultiu. Els resultats de l’estudi suggereixen que un entorn heterogeni i amb abundants plantes hoste de depredadors genera una abundància més gran Correspondència: Martí Figueras Paret. Programa de Protecció Vegetal Sostenible (IRTA-Cabrils).

Ctra. de Cabrils, km 2. 08348 Cabrils, Barcelona. Tel.: 689 592 036. A/e: marti.figueras.19@gmail.com.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 7

7

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

de mírids depredadors que poden colonitzar els cultius de tomàquet d’hivernacle a l’àrea mediterrània.

Paraules clau: Macrolophus pygmaeus, control biològic per conservació, hivernacle, tomàquet, Calendula officinalis.

INFLUENCIA DEL ENTORNO DE LOS INVERNADEROS DE TOMATE PRIMERIZO EN LA COLONIZACIÓN DEL CULTIVO POR MÍRIDOS DEPREDADORES RESUMEN El objetivo de este estudio fue determinar los factores relacionados con el entorno del cultivo de tomate de invernadero primerizo que podían permitir favorecer la colonización del cultivo por los depredadores polífagos y así mejorar el control biológico por conservación (CBC). Eso se hizo describiendo, de doce invernaderos localizados en el Maresme, la vegetación circundante por lo que se refiere a la diversidad y abundancia de especies vegetales. Se determinaron las plantas huésped de míridos depredadores, se separaron las dos especies crípticas del género de depredador mayoritario, Macrolophus spp., y se relacionó y determinó la abundancia de míridos en el exterior de los invernaderos con la colonización del cultivo. Se encontraron un total de catorce especies vegetales huéspedes de míridos depredadores de ocho familias de plantas distintas, la mayoría reproductoras. Los míridos más abundantes fueron los Macrolophus spp., encontrados en doce especies distintas de plantas, seguidos de los Dicyphus tamaninii. Se confirmó que la especie que encontrábamos en la vegetación estudiada era Macrolophus pygmaeus, que es la que coloniza los cultivos de tomate. El huésped donde se encontró más abundancia de M. pygmaeus fue la planta ornamental Calendula officinalis, aunque también se encontraban Nesidiocoris tenuis, que podían llegar a generar un problema de competencia y daños en el cultivo.

Los resultados de este estudio sugieren que un entorno heterogéneo y con abundantes plantas huésped de depredadores genera una mayor abundancia de míridos depredadores que pueden colonizar los cultivos de tomate de invernadero en el área mediterránea.

Palabras clave: Macrolophus pygmaeus, control biológico por conservación, invernadero, tomate, Calendula officinalis.

8

001-134 Quaderns agraris 44.indd 8

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

INFLUENCE OF SURROUNDINGS OF EARLY-TOMATO GREENHOUSES ON CROP COLONIZATION

BY PREDATORY MIRID BUGS ABSTRACT Biological control of crop pests is considered a promising conservation strategy in horticultural crops. In the Mediterranean region, crop colonization by native predatory mirid bugs is frequent but highly varied between crop production sites, which helps to increase the populations of pests’ natural enemies. This study seeks to determine the factors related to landscape heterogeneity around primary tomato crops which could favour colonization by polyphagous predators and improve conservation biological control (CBC).

We describe the diversity and abundance of plant species of the vegetation surrounding 12 greenhouses located in the Maresme region. The vegetable host species of the predatory mirid bugs were determined and the two cryptic species of the main predator Macrolophus spp. were separated. Additionally, the abundance of mirid bugs surrounding greenhouses was determined and linked to crop colonization. Up to 14 plant-species hosts of predatory mirid bugs of 8 different plant families, most of them breeders, were found. The most abundant mirid bugs were Macrolophus spp, found on 12 different plant species, followed by Dicyphus tamaninii. It was confirmed that the mirid species found on the vegetation under study was Macrolophus pygmaeus, which is the one that colonizes tomato crops. The greatest abundance of M. pygmaeus was found on the ornamental plant Calendula officinalis but Nesidiocoris tenuis, which could generate a competition problem or crop damage, was also found.

The results suggest that a heterogeneous landscape rich in host plants for predatory mirid bugs generates a greater abundance of such insects that can colonize the greenhouse tomato crops in the Mediterranean region.

K eywords : Macrolophus pygmaeus, conservation biological control, greenhouse, tomato, Calendula officinalis.

1. INTRODUCCIÓ El tomàquet (Lycopersicon esculentum Miller) és un producte hortícola amb una elevada importància econòmica mundial i la Unió Europea n’és un dels principals productors. A Espanya també hi té un paper molt important, es troba entre els deu primers productes agrícoles tant en quantitat produïda com en valor de la producció (FAOSTAT, 2012).1 A Catalunya, 1. Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAOSTAT), http://faostat3.fao.org/ home/S. QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 9

9

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

ocupa el primer lloc d’hortícoles en tres de les quatre províncies (Idescat, 2016).2 La producció del tomàquet per a consum en fresc és molt intensiva, es dona tant en hivernacle com a l’aire lliure. A les zones més càlides, com la conca mediterrània, predominen els hivernacles amb estructures menys hermètiques, cobertes de plàstic i sense calefacció, fet que possibilita un important intercanvi de plagues, i també d’enemics naturals, entre cultius, cosa que els fa més similars als cultius a l’aire lliure (Avilla et al., 2004; Albajes i Alomar, 1999).

La incidència de les diferents plagues varia molt segons el tipus d’hivernacle, el cicle de cultiu i les espècies vegetals amb les quals coexisteix. Actualment, les principals plagues són: l’arna del tomàquet (Tuta absoluta, Lepidoptera: Gelechiidae), les mosques blanques (Bemisia tabaci, Trialeurodes vaporariorum, entre d’altres), els minadors de la fulla, altres lepidòpters, els pugons, l’àcar del bronzejat i l’aranya roja (Gabarra et al., 2008; Urbaneja et al., 2010).

En els climes més càlids es duen a terme inoculacions augmentatives de les espècies autòctones d’enemics naturals més abundants en el medi (Gabarra i Besri, 1999; Avilla et al., 2004; Blom et al., 2008) amb l’objectiu de controlar les mosques blanques. L’activitat dels parasitoides evita l’emergència dels adults de mosca blanca i, un cop instal·lats en el cultiu, els depredadors poden controlar colonitzacions subsegüents (Gabarra et al., 2006).

El tomàquet sembla ser el principal hoste de T. absoluta. Tant Macrolophus pygmaeus com Nesidiocoris tenuis (Heteroptera: Miridae) ataquen activament els ous de T. absoluta i els estadis larvaris, encara que prefereixen les larves en el primer estadi (Urbaneja et al., 2010; Arnó et al., 2009). Mollá et al. (2009) van demostrar que quan M. pygmaeus i N. tenuis s’establien al cultiu eren capaços de reduir la infestació a les fulles entre un 75 % i un 97 % o la infestació als fruits entre el 56 % i el 100 %. Arnó et al. (2009) van determinar que quan hi havia una mitjana de 4,5 mírids en planta, es mantenia el nivell de dany al fruit per sota del 4 %, i van qualificar les dues espècies de mírids com a enemics naturals efectius d’aquesta plaga. La conservació dels mírids depredadors polífags ha demostrat ser una estratègia eficient pel que fa a la regulació natural de la mosca blanca, els pugons i les plagues de lepidòpters (Albajes i Alomar, 1999; Gabarra i Besri, 1999; Lykouressis et al., 2000).

1.1. Els depredadors El depredador M. pygmaeus ha mostrat un alt potencial per al control biològic en cultius de solanàcies i és àmpliament utilitzat a escala comercial en alliberaments inoculatius i/o conservants de les poblacions naturals en el control 2. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=446.

10

001-134 Quaderns agraris 44.indd 10

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

de les mosques blanques i altres plagues com T. absoluta en aquests cultius (Perdikis i Lykouressis, 1996; Gabarra i Besri, 1999; Hommes i Ter Horst, 2002; Lenteren, 2003; Castañé et al., 2004). Aquesta espècie és autòctona de la regió mediterrània. És polífaga i s’alimenta de diverses plagues de cos tou, com la mosca blanca, els pugons, els trips, els minadors de fulla, els àcars, i els ous i les larves de lepidòpters. M. pygmaeus es considera el principal depredador de la mosca blanca dels hivernacles d’aquests cultius (Albajes i Alomar, 1999); pot romandre molt més temps a la planta que altres depredadors, fins i tot quan només hi queda un nombre baix de mosques blanques, i això podria tenir un impacte positiu sobre l’eficàcia del control biològic (Montserrat et al., 2004).

Estudis recents utilitzant la hibridació i l’anàlisi molecular d’ADN han demostrat la coexistència de dues espècies diferents de Macrolophus en els hàbitats de cultius hortícoles: M. melanotoma i M. pygmaeus. La primera trobada majoritàriament en Dittrichia viscosa i la segona en Solanum nigrum i plantes de tomàquet (Perdikis et al., 2003; Sánchez et al., 2006; Castañé et al., 2013). Un estudi comparatiu a partir de diferents experiments a escala ha demostrat que només M. pygmaeus pot colonitzar el tomàquet (Perdikis et al., 2008).

Amb tot, cada cop amb més freqüència es troben també poblacions de N. tenuis en cultius de tomàquet (Arnó et al., 2006). N. tenuis és un depredador zoofitòfag també nadiu de la regió mediterrània i present en àrees on es cultiven tomàquets i altres vegetals (Carnero et al., 2000; Sánchez et al., 2003). Colonitza espontàniament cultius de tomàquet, tant en hivernacles com a l’aire lliure. Però no és clar si realment és beneficiós per al cultiu o el pot malmetre (Castañé et al., 2006).

Dicyphus tamaninii Wagner (Heteroptera: Miridae) és un altre mírid depredador que s’alimenta de mosques blanques, trips, pugons, aranya roja, minadors i ous de lepidòpters (Albajes et al., 1996; Saleh i Sengonca, 2001; Sengonca i Saleh, 2002). Es troba espontàniament sobre diversos cultius i males herbes de l’àrea mediterrània (Alomar et al., 1994). Altres espècies, com Dicyphus errans Wolff (Hemiptera: Miridae), també són agents de control potencials de T. absoluta (Ingegno et al., 2013).

Entre els depredadors polífags útils també hi ha els antocòrids del gènere Orius spp., que s’utilitzen en pebrot i altres cultius d’horta per al control de trips, però que s’alimenten també de mosques blanques (Arnó et al., 2008).

1.2. La introducció dels depredadors Majoritàriament, la introducció de M. pygmaeus en els cultius es fa per alliberaments periòdics. Una millora d’aquest mètode consisteix a addicionar aliments adequats (en general, ous de lepidòpter) sobre les plantes de cultiu en paral·lel a l’alliberament dels depredadors. L’alliberament també QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 11

11

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

dona bons resultats amb N. tenuis (Calvo et al., 2012a i 2012b). Alliberat abans de plantar, és capaç de controlar B. tabaci i T. absoluta, tant si es presenten individualment com a la vegada (Calvo et al., 2012b).

1.3. Les plantes hoste Enric Vila, a la seva tesi doctoral (2004), descriu una sèrie d’espècies vegetals en què s’ha trobat Macrolophus spp. tant en estat adult com de nimfa, cosa que indica que són espècies reproductores; són les següents: Parietaria judaica L., Malva sylvestris L., Geranium spp. L., Convolvulus spp. L., Galium aparine L., Calendula arvensis L., Dittrichia viscosa L. Greuter i d’altres. Anteriorment, Alomar (1994) havia descrit també la presència de Macrolophus spp. en Urtica spp. i Borago officinalis. Segons Lambion (2012), Calendula officinalis (Asteraceae) és hoste de M. pygmaeus i de Dicyphus spp., Dittrichia viscosa (Asteraceae) ho és de M. melanotoma i Geranium robertianum (Geraniaceae) de Dicyphus spp.

La taxa de colonització dels depredadors polífags D. tamaninii i M. pygmaeus augmenta en camps on hi ha presents refugis d’hivern. Els principals reservoris naturals de M. pygmaeus en cultius de solanàcies són les plantes no cultivades de Solanum nigrum L. (Solanaceae). Alomar et al. (2002) i Castañé et al. (2004) confirmen que hi ha més colonització dels cultius de tomàquet per M. pygmaeus en camps envoltats d’entorns complexos. No obstant això, els elements clau de la vegetació natural que dona suport a la dispersió de Macrolophus als cultius de tomàquet segueixen sense ser clars (Alomar i Albajes, 2003), cosa que podria estar relacionada amb la discriminació entre M. pygmaeus i M. melanotoma (Goula i Alomar, 1994). Altres estudis afirmen que incrementar la complexitat de l’entorn generalment comporta un augment de l’abundància i/o la diversitat d’enemics naturals (Bianchi et al., 2006; Drapela et al., 2008; Schmidt et al., 2008; Werling i Gratton, 2008; Gardiner et al., 2009a i 2009b). Aquest increment de l’abundància i la diversitat d’enemics naturals pot ser positiu per al control de plagues en incrementar la taxa de parasitisme o depredació (Bianchi et al., 2006 i 2008; Thies et al., 2008; Boccaccio i Petacchi, 2009; Gardiner et al., 2009a).

La colonització natural dels cultius de solanàcies en hivernacles pels diferents mírids i altres depredadors i la seva persistència i abundància en marges de camp han estimulat aquest estudi, dirigit a valorar el potencial de la vegetació nativa i de les plantes no cultivades com a mitjà per a introduir els depredadors en aquests cultius o donar suport a la conservació de les poblacions que hi ha al voltant. Aquest estudi forma part d’un projecte més ampli en el qual s’estan analitzant altres factors que puguin influenciar en l’aproximació de mírids a l’hivernacle i altres factors que puguin ajudar a la colonització dels cultius.

12

001-134 Quaderns agraris 44.indd 12

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

2. OBJECTIUS L’objectiu general d’aquest treball és identificar els factors relacionats amb l’entorn del cultiu de tomàquet d’hivernacle primerenc que permeten afavorir la colonització del cultiu pels depredadors polífags i millorar el control biològic per conservació. Els objectius concrets són: 1. Descriure la vegetació circumdant a hivernacles pel que fa a diversitat i abundància d’espècies vegetals.

2. Localitzar les plantes hoste de mírids depredadors i determinar-ne la importància en la conservació.

3. Establir la relació entre l’abundància de mírids a l’entorn dels hivernacles i la colonització del cultiu.

3. MATERIAL I MÈTODES 3.1. Àrea d’estudi i tria dels hivernacles El projecte es va fer al Maresme, una comarca de clima mediterrani de tipus litoral central amb una precipitació anual mitjana que oscil·la entre 550 mm i 800 mm (METEOCAT, 2014).

Es van escollir dotze hivernacles situats al llarg del litoral en els quals es cultivava tomàquet primerenc. Aquests hivernacles són propietat de pagesos que pertanyen a l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Maresme. Els hivernacles (H) es van classificar i numerar segons l’abundància de Macrolophus spp. a l’exterior, de H1 a H12.

3.2. Caracterització dels hivernacles Es van tenir en compte diferents característiques dels hivernacles: l’estructura —‌de fusta o de metall—, el tipus de cultiu —‌tomàquet sol o amb altres hortalisses—, varietats de tomàquet, àrea de l’hivernacle, altura sobre el nivell del mar i perímetre potencial mostrejable.

3.3. Presa de mostres i identificació de mírids, Orius i plagues Per a la presa de mostres i la identificació dels mírids en cada hivernacle, es van utilitzar dos mètodes: a) A l’interior de l’hivernacle es van agafar mostres procedents de les espècies vegetals d’interès presents, el procés es repetia en cas que l’espècie fos abundant en el cultiu. La mostra s’agafava de la manera següent: a cada QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 13

13

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

punt on es trobava una planta possiblement hoste es picava tres vegades sobre la massa de vegetació, i la fauna present queia dins d’una safata blanca col·locada a sota. Amb l’ajuda d’un aspirador entomològic es recollien tots els mírids i Orius, tant adults com nimfes, i es posaven en pots tancats, identificats amb el nom del pagès, la data i el punt de la presa de la mostra.

Aquest procés es duia a terme tres vegades en cada punt. A més, es prenia nota en una graella de l’espècie vegetal que es picava i la composició vegetal del metre quadrat, així com observacions extres.

A l’exterior de l’hivernacle es marcava un perímetre de 10 m d’ample al voltant de l’hivernacle, a cada 10 m lineals s’establia un punt de presa de mostres d’1 m2 i s’escollia la zona on hi hagués més espècies vegetals interessants. El procés de recollida era el mateix que a l’interior.

Al laboratori se separaven els Orius spp. i els mírids, adults i nimfes. Els adults del gènere Orius es guardaven en alcohol de 70° per a identificar-los posteriorment i les nimfes es posaven a evolucionar amb ous d’Ephestia kuehniella Zell (Lepidoptera: Pyralidae) com a presa i un tros de mongeta en una cambra a 22 °C. Els mírids adults se separaven visualment segons si eren Macrolophus spp., N. tenuis, D. tamaninii o bé D. errans. Per a identificar les dues espècies de Macrolophus, en el cas de tenir mascles i femelles, es posaven, perquè s’aparellessin, en pots amb ous d’E. kuehniella i un tros de fulla de tabac a la cambra a 22 °C. Al cap d’una setmana, les femelles se separaven, per a fer la posta, en pots amb E. kuehniella, un tros de mongeta (on es veuen els ous més clarament) i un tub d’Eppendorf amb aigua tapat amb cotó per a mantenir la humitat, i es posaven a la cambra a 22 °C. Els mascles es guardaven en alcohol de 70°. Al cap d’una altra setmana, s’observaven les mongetes a la lupa per a veure si les femelles havien post ous i distingir l’espècie segons la morfologia de l’opercle. Segons Castañé et al. (2013), els ous de M. melanotoma mostren una sola banya unilobulada i curta i els de M. pygmaeus una banya més gran i ramificada. En cas que no es distingís bé o no es trobessin ous, es disseccionava la femella. Se n’obria l’abdomen per a treure’n els ous i poder veure’n l’opercle. Si no tenia ous o estaven poc madurs, es guardava el cap en alcohol de 70°. En el cas de tenir només mascle o només femella de Macrolophus es guardaven en alcohol de 70°.

Les nimfes de mírids es posaven a evolucionar en pots amb ous d’E. kuehniella i fulla de tabac fins que arribaven a adults i aleshores se seguia el mateix procediment explicat anteriorment.

Totes les mostres conservades en alcohol es van posar en tubs d’Eppendorf i es van congelar per a fer-los una identificació molecular per reacció en cadena de la polimerasa (PCR) posterior.

Les mostres es van prendre cada quinze dies, tres vegades en total.

També es van prendre mostres extres per a recollir la màxima quantitat de mostres possibles per a confirmar espècies vegetals amb un interès po14

001-134 Quaderns agraris 44.indd 14

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

tencial. El procediment seguit, tant en la recollida com en el tractament de la mostra, és l’explicat anteriorment. b) A més, es van col·locar nou trampes grogues enganxoses repartides homogèniament dins l’hivernacle per a capturar tant mírids com plagues del cultiu. Es clavaven a una estaca a l’alçària que hi havia el cultiu en cada moment. Aquestes trampes es canviaven cada quinze dies i s’analitzaven tots els individus capturats per a classificar-los.

3.4. Descripció de la vegetació circumdant La descripció de la vegetació circumdant als hivernacles es va fer agafant mostres, als diferents punts de presa de mostres, de les diferents espècies, i més tard es van identificar al laboratori amb l’ajuda de guies, claus dicotòmiques i suports virtuals com la Flora Catalana3 en línia. Es van calcular l’abundància i la diversitat d’espècies presents en els punts de presa de mostres a l’exterior de cada hivernacle.

3.5. Determinació molecular de les espècies de Macrolophus spp.

Per a identificar l’espècie de Macrolophus, es van analitzar per PCR els adults guardats en alcohol. Tan sols dos parells d’encebadors específics per als marcadors genètics de M. pygmaeus i M. melanotoma són capaços de distingir les dues espècies, amplificant fragments de 114 i 154 parells de bases (bp), respectivament (figura 1). Les seqüències dels encebadors específics són: — Mp1F: 5′-GTAACATAGATAAAATCCCATTTC-3′ — Mp4R.2: 5′-CCTAATAATTGTGGTTCTCACAA-3′ — Mm1F: 5′-CTTCTTGATGCCTTTTATTGTGGC-3′ — Mm3R: 5′-TTATCATACCTATGTAGTCCTTGATT-3′ Aquests encebadors estan extrets de Castañé et al. (2013), excepte Mp4R.2, que ha estat aportat per N. Agustí (comunicació personal), ja que el que hi ha descrit a l’article no és aplicable a M. pygmaeus.

Es van analitzar per PCR quinze Macrolophus procedents de C. officinalis, quinze de Lavandula spp., deu de Salvia officinalis, deu de Parietaria officinalis, deu de C. arvensis, deu d’Erodium spp., deu de Dimorphoteca ecklonis, nou de B. officinalis, un de Solanum tuberosum i tres de Dittrichia viscosa (aquests últims utilitzats com a control positiu de 3. http://www.floracatalana.net.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 15

15

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

Figura 1. Productes de PCR obtinguts a partir dels encebadors específics de M. pygmaeus (Mp1F-Mp4R de 114 bp als pouets 9-15) i M. melanotoma (Mm1F-Mm3R de 154 bp, als pouets 2-8). Els pouets 2-3 i 9-10 contenen M. pygmaeus; els 4-5 i 11-12, M. melanotoma, i els 6-7 i 13-14, M. costalis, una espècie inclosa com a grup extern (outgroup). Els pouets 8 i 15 són el control negatiu. L’1 és el marcador molecular 100 bp

Font: Elaboració pròpia.

M. melanotoma, recollits en un camp experimental de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA). Cada mostra es va etiquetar seguint l’enumeració interna del centre i cada PCR realitzada es va anomenar, de MF1 a MF11.

Les amplificacions a la PCR es van fer amb un volum de 25 mm3 que contenia 1 mm3 d’ADN resuspès amb 0,12 mm3 d’ADN polimerasa Taq (Invitrogen), 1 mm3 (0,2 mM) de dNTPs (Promega), 0,5 mm3 (0,2 µM) de cada encebador i 1 mm3 de MgCl2 amb una solució tampó 10x manufacturada. La resta era aigua estèril ultrapura (ddH2O). Les mostres es van amplificar fent servir un primer cicle de desnaturalització a 94 °C durant 2′, seguit de trentacinc cicles a 94 °C durant 20″, 62 °C durant 30″ i 72 °C durant 40″, amb una extensió final a 72 °C durant 5′.

L’ADN es va extreure en tots els casos d’insectes individuals fent servir l’equip SpeedTools Tissue DNA Extraction Kit (Biotools). Tot l’ADN es va eluir en 100 cm3 de solució tampó AE manufacturada i guardada a –20 °C. 16

001-134 Quaderns agraris 44.indd 16

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

Es van afegir controls negatius a cada conjunt d’extraccions d’ADN. Les mostres es van amplificar al termociclador 2720 (Applied Biosystems, ThermoFisher). L’ADN objectiu i l’aigua sempre s’incloïen com a controls positiu i negatiu, respectivament. Tots els productes de la PCR es van separar per electroforesi en gels de 3,5 % d’agarosa, tenyits amb bromur d’etidi i visualitzats sota llum UV. La preparació del gel de la PCR, depenent de si era simple o doble, es feia amb 75 cm3 o 150 cm3 de Tris/Borat/EDTA (TBE) 1x, 1,8 g o 3,6 g d’agarosa i 11 mm3 o 22 mm3 de bromur d’etidi. Es barrejava el TBE 1x i l’agarosa i s’escalfava 2′ al microones; un cop homogeneïtzat i deixat refredar uns minuts, s’hi afegia el bromur, es col·locava al panell i es deixava assecar uns 30′. Una vegada preparat el gel, es posava a la cubeta i s’hi afegia TBE 1x fins que quedés coberta i, aleshores, es procedia a omplir els pouets. El primer i l’últim amb 1,5 mm3 de marcador 100x i la resta amb una barreja d’1 mm3 de colorant de càrrega i 6 mm3 de l’ADN prèviament preparat. Es deixava córrer la PCR durant uns 45′ i després es mirava el gel a través de rajos UV i es feia una foto.

En els casos en què la PCR no donava cap banda es va tornar a repetir el procés. Si, tot i així, no donava cap resultat, s’analitzava per Nanodrop (1 mm3 de mostra) per a veure la quantitat i qualitat de l’ADN. 3.6. Anàlisi de les dades Per a l’anàlisi de les dades es van fer servir Microsoft Excel 2011, versió 14.1.0, i John’s Macintosh Project (JMP), versió 8.0.1. Per a procedir a l’anàlisi estadística de totes les dades es va partir d’una taula de dades generals amb totes les dades resumides. Les dades que no seguien una distribució normal es van transformar amb una funció logarítmica (log (ni + 1)).

Es van provar diverses hipòtesis comparant els diferents grups de dades entre ells: l’abundància de mírids a l’exterior, la presència o l’absència de C. officinalis a l’exterior, el nombre de punts mostrejats en cada hivernacle, l’abundància de mírids a l’interior, la presència o l’absència de C. officinalis a l’interior, les captures de mírids o de Macrolophus a les trampes del cultiu, etc., i es van fer diferents anàlisis de la variància (ANOVA) d’una via.

4. RESULTATS 4.1. Vegetació a l’entorn dels hivernacles Els ambients observats a l’entorn dels hivernacles van ser ben diferents pel que fa a la diversitat d’espècies vegetals, d’una sola espècie a divuit, i l’abundància d’individus de cada espècie. La distribució de les espècies va QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 17

17

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

ser heterogènia. Al H2, per exemple, hi havia a tot un lateral de l’hivernacle exclusivament C. officinalis plantada; per tant, la majoria d’individus mostrejats correspongueren a aquesta espècie vegetal. Cal destacar que la desviació estàndard de cada hivernacle va ser elevada, fet que indica molta diferència entre el primer i el segon mostreig. Això és degut al maneig que fan els pagesos al voltant de l’hivernacle, aplicant tractaments herbicides o retirant les plantes dels marges, per exemple.

4.2. Plantes hoste a l’entorn dels hivernacles La taula i indica les principals espècies vegetals hoste de mírids identificades en els diferents entorns. En els hivernacles H10 i H11 no es va trobar cap planta hoste de mírids. L’hivernacle amb més diversitat d’espècies hoste va ser el H3, on se’n van trobar deu de les catorze identificades. L’espècie hoste present a més hivernacles va ser Sonchus spp.

Taula I. Espècie i família de les plantes hoste de mírids depredadors presents a l’entorn dels hivernacles Espècie hoste

Família

H3

Borago officinalis

Boraginaceae

×

Calendula arvensis Calendula officinalis

H1 H8

H7

×

×

Asteraceae

×

×

Asteraceae

×

Dimorphoteca ecklonis Asteraceae

H4

H2

H5

H6

H9

×

×

×

×

×

×

H12 H10 H11

×

×

Diplotaxis erucoides

Brassicaceae

Dittrichia viscosa

Asteraceae

×

Erodium spp.

Geraniaceae

×

Gallium spp.

Rubiaceae

×

Lavandula spp.

Lamiaceae

×

Malva neglecta

Malvaceae

×

Leucanthemum spp.

Asteraceae

Parietaria officinalis

Urticaceae

×

Salvia officinalis

Lamiaceae

×

Sonchus spp.

Asteraceae

×

×

×

×

×

×

×

×

×

×

×

× ×

×

×

×

×

×

×

×

×

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

18

001-134 Quaderns agraris 44.indd 18

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

L’espècie on es va trobar més abundància de mírids va ser C. officinalis (122 adults i 255 nimfes), seguida de lluny per la resta. En general, es van trobar tant adults com nimfes de mírids, 214 adults en onze espècies diferents de plantes i 390 nimfes en deu espècies. Les dotze espècies on es va trobar Macrolophus spp. es descriuen a la taula ii. Pel que fa a N. tenuis, només es van trobar a C. officinalis (nou adults i set nimfes) als hivernacles H1 i H2. Dicyphus tamaninii també va predominar a C. officinalis. De D. errans només se’n va trobar una nimfa a Erodium spp.

Finalment, el gènere de depredadors Orius spp. es va trobar en vuit de les espècies vegetals estudiades als entorns dels hivernacles mostrejats.

Taula II. Presència d’adults i nimfes de Macrolophus spp. a les espècies hoste de l’entorn dels hivernacles i nombre d’hivernacles en els quals es va fer la detecció Macrolophus spp.

Espècie hoste

Adults

Nimfes

Nombre d’hivernacles

Borago officinalis

×

×

2

Calendula officinalis

×

×

5

Calendula arvensis

×

×

3

Dimorphoteca ecklonis

×

×

1

×

1

×

3

Dittrichia viscosa Erodium spp.

×

Gallium spp.

×

Lavandula spp.

×

Malva neglecta

×

Parietaria officinalis

×

×

7

Salvia officinalis

×

×

1

Sonchus spp.

×

×

2

1 ×

2 1

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 19

19

25/06/2018 16:06:36

M. Figueras-Paret

4.3. Espècies de Macrolophus spp. presents en els entorns 4.3.1. Determinació mitjançant la morfologia de l’ou Dels trenta-sis casos estudiats, ous provinents de les femelles evolucionades a partir de les nimfes recollides a l’interior i a l’exterior dels hivernacles, tots van resultar ser M. pygmaeus.

4.3.2. Determinació mitjançant l’anàlisi molecular A més de per la morfologia de l’ou, els individus guardats en alcohol es van analitzar per tècniques moleculars. Els resultats de la PCR de Macrolophus spp. en les principals espècies d’hostes (taula iii) mostren que només hi ha un cas en què es va trobar una nimfa de M. melanotoma (figura 2), estranyament es va trobar en Lavandula spp. i això pot ser degut al fet que en el punt on es va prendre la mostra, tot i ser sobre Lavandula spp., hi havia a tocar un exemplar de Dittrichia viscosa, planta hoste de M. melanotoma.

En total, es van identificar vuitanta-cinc M. pygmaeus, tant provinents d’adults com de nimfes, i quatre individus no es van poder identificar perquè l’extracció no va ser eficient.

Taula III. Espècies de Macrolophus determinades per PCR i espècie hoste en què s’han trobat Espècie hoste

M. pygmaeus Adults

Borago officinalis

×

Calendula arvensis

×

Calendula officinalis

×

Dimorphoteca ecklonis

×

Nimfes

M. melanotoma Adults

Nimfes

No determinat Adults

Nimfes

×

×

Dittrichia viscosa

× ×

Erodium spp.

×

×

Lavandula spp.

×

×

Parietaria officinalis

×

×

Salvia officinalis

×

×

Solanum tuberosum

×

× ×

×

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

20

001-134 Quaderns agraris 44.indd 20

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:36

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

Figura 2. Resultats de les PCR MF8 i MF9 en què es van analitzar deu individus provinents d’Erodium spp., deu de Dimorphoteca ecklonis, nou de B. officinalis, un de S. tuberosum, tres de Dittrichia viscosa i un control negatiu seguint el procediment explicat. A l’esquerra, es van utilitzar els marcadors de M. pygmaeus i, per tant, les franges indiquen el positiu per a aquesta espècie.

A la dreta, es van utilitzar els marcadors de M. melanotoma i només apareixen tres franges que coincideixen amb el control positiu per a aquesta espècie

Font: Elaboració pròpia.

La majoria de casos en què no es van obtenir resultats va ser per la poca abundància o per la mala qualitat de l’ADN de la mostra. En algun cas, l’ADN estava bé i no es mostra cap banda a la PCR, això ens fa pensar que pot ser que la mostra sigui d’una altra espècie de mírid no prevista a la PCR ni a l’estudi.

4.4. Abundància de mírids, plagues i altres depredadors A l’exterior, es va trobar una gran variabilitat en l’abundància de Macrolophus spp. (figura 3a). Els hivernacles H1 i H2 es van situar en primer lloc perquè tenien C. officinalis a l’exterior, H3 també en mostra un nombre elevat perquè tenia una gran varietat de vegetació hoste de mírids. Els últims hivernacles presentaven poca vegetació circumdant o bé no en tenien.

En tots els mostratges hi havia més nimfes que adults. No se’n va trobar cap exemplar a H10, H11 ni H12.

Pel que fa a N. tenuis, només es van trobar onze nimfes a l’exterior de H1, un adult i dues nimfes a H2 i un adult i dotze nimfes a H3.

La relació entre l’abundància de mírids trobats a l’exterior i la presència de plantes hoste de mírids en els punts exteriors mostrejats, excloent C. offiQUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 21

21

25/06/2018 16:06:37

M. Figueras-Paret

Figura 3. a) Macrolophus spp. totals recollits a l’entorn de cada hivernacle en els dos últims mostrejos. b) Macrolophus spp. totals capturats a les trampes de cada hivernacle a

Nombre de captures

a) Macrolophus spp. recollits a l’entorn 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

H1

H2

H3

H4

H5

H6 H7 Hivernacles

H8

H9

H10

H11

b

Log del nombre de captures

b) Macrolophus spp. capturats a les trampes 2 1,8 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0

H1

H2

H3

H4

H5

H6 H7 Hivernacles

H8

H12

H9

H10

H11

H12

Notes 3b: Les dades es transformen amb una funció logarítmica per tal de normalitzar-les.

L’estrella indica presència de més d’un exemplar de C. officinalis a l’interior.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

22

001-134 Quaderns agraris 44.indd 22

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:37

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

cinalis ornamental, va ser positiva i significativa (F = 252,76, g. l. = 1-11, p < 0,0001*) (figura 4).

Quant a la presa de mostres feta a la vegetació de l’interior dels hivernacles, només es van trobar mírids en els que tenien plantada C. officinalis.

Macrolophus va ser molt abundant a H1, H2 i H7; N. tenuis només es va trobar a H10 (quinze individus) i H12 (sis individus); no s’hi va trobar cap Orius spp.

En comparar l’abundància de mírids capturats a les trampes i l’abundància de mírids recollits a les plantes de l’interior de l’hivernacle no es va trobar significació (F = 0,3316, g. l. = 1-11, p = 0,5774). La relació entre l’abundància de mírids capturats a les trampes i la presència o l’absència de C. officinalis a l’interior dels hivernacles va ser significativa (F = 5,87, g. l. = 1-10, p = 0,0384). No es va detectar cap influència de l’entorn de l’hivernacle, ni de l’abundància de plaga sobre les captures de mírids en trampes.

Pel que fa a l’abundància de Macrolophus capturats en trampes (figura 3b), van destacar l’hivernacle H3, que no tenia C. officinalis plantada a l’interior, i H7, que sí que en tenia. Van seguir H12 i H1, que tenien C. officinalis. Després H8, amb prou abundància i sense C. officinalis. A la resta d’hivernacles s’hi van trobar pocs exemplars de Macrolophus spp.

En relació amb les plagues capturades amb les trampes, hi va haver poca variabilitat entre els diferents hivernacles, exceptuant H4, H6 i H7 amb abundància de trips. A H12 hi va haver una presència elevada de Liriomyza spp.

Figura 4. Relació lineal entre l’abundància de mírids a l’exterior, excloent-ne els trobats en C. officinalis, i la proporció de punts de presa de mostres amb plantes hoste de mírids, excloent-ne C. officinalis, sobre el total de punts mostrejats en cada hivernacle (PH/PT) Punts amb spp. hoste (−Calendula officinalis) / Punts mostrejats

0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4

R 2 = 0,9619

0,3 0,2 0,1 0

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

Nombre de mírids a l’exterior (−Calendula officinalis) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 23

23

25/06/2018 16:06:37

M. Figueras-Paret

La relació de l’abundància de Macrolophus capturats en les trampes dels hivernacles amb l’abundància dels mateixos a l’entorn no va ser significativa (F = 0,2754, g. l. = 1-11, p = 0,6112) (la figura 3 mostra les diferents distribucions), tampoc ho va ser amb l’abundància de Macrolophus spp. recollits a les plantes de l’interior de l’hivernacle (F = 0,3471, g. l. = 1-11, p = 0,5688).

5. CONCLUSIONS Els resultats obtinguts en aquest estudi permeten extreure les conclusions següents: 1. Els dotze hivernacles de tomàquet en els quals es va fer el seguiment eren representatius d’aquest cultiu al Maresme i, per tant, tenien una estructura i un entorn molt diversos, a més, cada pagès, com és habitual, aplicava unes mesures d’actuació diferents en l’entorn dels hivernacles i en els marges. Hi havia pagesos que deixaven els marges naturals, d’altres que utilitzaven herbicides per a eliminar la vegetació i d’altres que hi plantaven espècies per a augmentar la presència de mírids i altres enemics naturals. Tot això va fer que hi hagués una relativa elevada variabilitat en el nombre d’espècies vegetals diferents que trobàvem en cada entorn i en l’abundància de depredadors.

2. Els entorns diferents van fer que es trobessin catorze espècies vegetals hoste de mírids depredadors, de vuit famílies diferents. Això indica que els mírids no són específics d’una sola família o espècie vegetal, sinó que es poden trobar en un rang ampli de plantes hoste. En conjunt, els entorns amb més diversitat de plantes van tenir una abundància més gran de mírids.

3. Un resultat molt positiu és que es van trobar mírids també en altres espècies de plantes silvestres pròpies de la zona d’estudi, encara que en menys abundància. Així mateix, s’hi van trobar tant adults com nimfes, cosa que indica que són espècies en què els mírids es reprodueixen.

4. Es van trobar Nesidiocoris només en calèndula. Això en un futur ens podria fer decantar més a favor d’altres espècies hoste, ja que es coneix que la interacció entre M. pygmaeus i N. tenuis és negativa per als primers, quan els segons ja estan instal·lats a la calèndula.

5. L’anàlisi morfològica dels ous de Macrolophus i la identificació mitjançant l’anàlisi molecular van permetre confirmar que en la totalitat de les plantes en què es va trobar Macrolophus hi havia M. pygmaeus, per tant, aquestes plantes podrien aportar depredadors al cultiu del tomàquet.

6. Els resultats obtinguts indiquen que conservar els entorns rics i amb elevada diversitat, o bé incrementar-los, afavoreix la proliferació de mírids depredadors a l’entorn, cosa que pot repercutir positivament en la colonització del cultiu per part d’aquests depredadors.

24

001-134 Quaderns agraris 44.indd 24

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:37

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

7. Molt possiblement, la presència de C. officinalis a l’interior i a l’exterior, les pràctiques culturals que fa el pagès a l’exterior i a l’interior de l’hivernacle, la localització de les obertures de ventilació i el paisatge que l’envolta, poden ser determinants a l’hora d’afavorir la colonització.

AGRAÏMENTS En primer lloc, a la doctora Rosa Gabarra, per la seva dedicació i pel seu suport durant el transcurs d’aquest projecte, així com per aportar coneixements i orientació. També a l’Agnès Ardanuy, per l’acompanyament i ajuda, que han sigut clau per al desenvolupament del projecte. A l’Àngels Tudó, per compartir els seus coneixements i el seu acompanyament en parts essencials de la investigació, i també a tots els companys de laboratori, per fer-me sentir com a casa. També a la tècnica responsable de l’ADV del Baix Maresme, Montse Matas, i als pagesos propietaris dels hivernacles que ens van permetre fer l’avaluació. I per acabar, a la meva família, pel suport en tot moment.

BIBLIOGRAFIA Albajes, R.; Alomar, O. (1999). «Current and potential use of polyphagous predators». A: Albajes, R.; Gullino, M. L.; Lenteren, J. C. van; Elad, Y. (ed.).

Integrated pest disease management in greenhouse crops. Dordrecht (Holanda): Kluwer Academic Publishers, p. 265-275.

Albajes, R.; Alomar, O.; Riudavets, J.; Castañé, C.; Arnó, J.; Gabarra, R. (1996).

«The mirid bug Dicyphus tamaninii: an effective predator for vegetable crops». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 19 (1), p. 1-4.

Alomar, O. (1994). Els mírids depredadors (Heteroptera: Miridae) en el control integrat de plagues en conreus de tomàquet. Barcelona: Facultat de Biologia. Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona.

Alomar, O.; Albajes, R. (2003). «Habitat management for conservation of the native predator Macrolophus caliginosus». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 26 (4), p. 7-11.

Alomar, O.; Goula, M.; Albajes, R. (1994). «Mirid bugs for biological control: identification, survey in non-cultivated winter plants, and colonization of tomato fields». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 17 (5), p. 217-223.

— (2002). «Colonization of tomato fields by predatory mirid bugs (Hemiptera: Heteroptera) in northern Spain». Agriculture Ecosystems and Environment, núm. 89, p. 105-115.

Alomar, O.; Riudavets, J.; Castañé, C. (2006). «Macrolophus caliginosus in the biological control of Bemisia tabaci on greenhouse melons». Biological Control, núm. 36, p. 154-162.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 25

25

25/06/2018 16:06:37

M. Figueras-Paret

Arnó, J.; Castañé, C.; Riudavets, J.; Roig, J.; Gabarra, R. (2006). «Characterization of damage to tomato plants produced by the zoophytophagous predator Nesidiocoris tenius». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 29, p. 249-254.

Arnó, J.; Roig, J.; Riudavets, J. (2008). «Evaluation of Orius majusculus and Orius laevigatus as predators of Bemisia tabaci and estimation of the prey preference». Biological Control, núm. 44, p. 1-6.

Arnó, J.; Sorribas, R.; Prat, M.; Matas, M.; Pozo, C.; Rodríguez, D.; Garreta, A.; Gómez, A.; Gabarra, R. (2009). «Tuta absoluta, a new pest in IPM tomatoes in the northeast of Spain». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 49, p. 203-208.

Avilla, J.; Albajes, R.; Alomar, O.; Castañé, C.; Gabarra, R. (2004). «Biological control of whiteflies in protected vegetable crops». A: Drieshe, R. G. van; Heinz, K. M.; Parrella, M. P. (ed.). Biocontrol in protected culture. Batavia, Illinois (EUA): Ball Publishing, p. 171-184.

Bianchi, F. J. J. A.; Booij, C. J. H.; Tscharntke, T. (2006). «Sustainable pest regulation in agricultural landscapes: a review on landscape composition, biodiversity and natural pest control». Proceedings of the Royal Society B.: Biological Sciences, núm. 273, p. 1715-1727.

Bianchi, F. J. J. A.; Goedhart, P. W.; Baveco, J. M. (2008). «Enhanced pest control in cabbage crops near forest in The Netherlands». Landscape Ecology, núm. 23, p. 595-602.

Blom, J. van der; Robledo, A.; Torres, S.; Sánchez, J. A. (2008). «Control biológico de plagas en Almería: revolución verde después de dos décadas».

Phytoma-España, núm. 198, p. 42-48.

Boccaccio, L.; Petacchi, R. (2009). «Landscape effects on the complex of Bactrocera oleae parasitoids and implications for conservation biological control». Biocontrol, núm. 54, p. 607-616.

Calvo, F. J.; Bolckmans, K.; Belda, J. E. (2012a). «Release rate for a preplant application of Nesidiocoris tenuis for Bemisia tabaci control in tomato».

Biocontrol, núm. 57, p. 809-817.

Calvo, F. J.; Lorente, M. J.; Stansly, P. A.; Belda, J. E. (2012b). «Preplant re­ lease of Nesidiocoris tenuis and supplementary tactics for control of Tuta absoluta and Bemisa tabaci in greenhouse tomato». Entomologia Experimentalis et Appliccata, núm. 143, p. 1-9.

Carnero, A.; Díaz, S.; Amador, S.; Hernández, M.; Hernández, E. (2000). «Impact of Nesidiocoris tenuis (Heteroptera: Miridae) on whitefly populations in protected tomato crops». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 23 (1), p. 259.

Castañé, C.; Agustí, N.; Arnó, J.; Gabarra, R.; Riudavets, J.; Comas, J.; Alomar, O. (2013). «Taxonomic identification of Macrolophus pygmaeus and Macrolophus melanotoma based on morphometry and molecular markers».

Bulletin of Entomology Research, núm. 103, p. 204-215.

Castañé, C.; Alomar, O.; Goula, M.; Gabarra, R. (2004). «Colonization of tomato greenhouses by the predatory mirid bugs Macrolophus caliginosus and Dicyphus tamaninii». Biological Control, núm. 30, p. 591-597.

26

001-134 Quaderns agraris 44.indd 26

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:37

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

Castañé, C.; Alomar, O.; Riudavets, J.; Gemeno, C. (2006). «Reproductive traits of the generalist predator Macrolophus caliginosus». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 29 (4), p. 229-234.

Drapela, T.; Moser, D.; Zaller, J.; Frank, T. (2008). «Spider assemblages in winter oilseed rape affected by landscape and site factors». Ecography, núm. 31, p. 254-262.

Gabarra, R.; Alomar, O.; Castañé, C.; Goula, M.; Albajes, R. (2004). «Movement of greenhouse whitefly and its predators between in-and outside of Mediterranean greenhouses». Agriculture, Ecosystems and Environtment, núm. 102, p. 341-348.

Gabarra, R.; Arnó, J.; Riudavets, J. (2008). «Tomate». A: Jacas, J. A.; Urbaneja, A. (ed.). Control biológico de plagas agrícolas. València: Phytoma-España, capítol 27, p. 410-422.

Gabarra, R.; Besri, M. (1999). «Major pest and diseases in greenhouse crops: tomatoes». A: Albajes, R.; Guillino, M. L.; Lenteren, J. C. van; Elad, Y. (ed.).

Integrated pest disease management in greenhouse crops. Dordrecht (Holanda): Kluwer, p. 420-434.

Gabarra, R.; Zapata, R.; Castañé, C.; Riudavets, J.; Arnó, J. (2006). «Releases of Eretmocerus mundus and Macrolophus caliginosus for controlling Bemisia tabaci on spring and autumn greenhouse tomato crops». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 29 (4), p. 71-76.

Gardiner, M. M.; Landis, D. A.; Gratton, C.; DiFonzo, C. D.; O’Neal, M.; Chacon, J. M. [et al.] (2009a). «Landscape diversity enhances biological control of an introduced crop pest in the north-central USA». Ecological Applications, núm. 19, p. 143-54.

Gardiner, M. M.; Landis, D. A.; Gratton, C.; Schmidt, N.; O’Neal, M.; Mueller, E. [et al.] (2009b). «Landscape composition influences patterns of native and exotic lady beetle abundance». Diversity and Distributions, núm. 15, p. 554-564.

Goula, M.; Alomar, O. (1994). «Míridos (Heteroptera: Miridae) de interés en el control integrado de plagas en el tomate. Guía para su identificación».

Boletín de Sanidad Vegetal - Plagas, núm. 20, p. 131-143.

Hommes, M.; Ter Horst, S. (2002). «Development and life span of Macrolophus pygmaeus Rambur at different temperatures and influence of host plants and prey». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 25 (1), p. 103-106.

Ingegno, B. L.; Ferracini, C.; Gallinotti, D.; Alma, A.; Tavella, L. (2013). «Evaluation of the effectiveness of Dicyphus errans (Wolff) as predator of Tuta absoluta (Meyrick)». Biological Control, núm. 67, p. 246-252.

Ingegno, B. L.; Pansa, M. G.; Tavella, L. (2011). «Plant preference in the zoophytophagous generalist predator Macrolophus pygmaeus (Heteroptera: Miridae)». Biological Control, núm. 58, p. 174-181.

Lambion, J. (2012). «How to enhance predatory mirid bugs, to better control spider mites and white flies?». A: ELN-FAB European Seminar. Avinyó.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 27

27

25/06/2018 16:06:37

M. Figueras-Paret

Lenteren, J. C. van (2003). «Commercial availability of biological control agents». A: Lenteren, J. C. van (ed.). Quality control and production of bio­ logical control agents: Theory and testing procedures. CABI Publish­ing, p. 167-179.

Lykouressis, D. P.; Perdikis, D. Ch.; Chalkia, Ch. A. (2000). «The effects of nat­ ural enemies on aphid populations on processing tomato in Central Greece». Entomologia Hellenica, núm. 13, p. 35-42.

M ollá , O.; M ontón , H.; V anaclocha , P.; B eitia , F.; U rbaneja , A. (2009).

«Predat­ion by the mirids Nesidiocoris tenuis and Macrolophus pygmaeus on the tomato borer Tuta absoluta». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 49, p. 209214.

Montserrat, M.; Albajes, R.; Castañé, C. (2004). «Behavioral responses of three plant-inhabiting predators to different prey densities». Biological Control, núm. 30, p. 256-264.

Moreno-Ripoll, R.; Gabarra, R.; Symondson, W. O. C.; King, R. A.; Agustí, N. (2013). «Do the interactions among natural enemies compromise the biological control of the whitefly Bemisia tabaci?». Journal of Pest Science, núm. 87, p. 133-141.

Perdikis, D.; Kapaxidi, E.; Papadoulis, G. (2008). «Biological control of insect and mite pests in greenhouse solanaceous crops». The European Journal of Plant Science and Biotechnology (Global Science Books), núm. 2 (Special Issue 1), p. 125-144.

Perdikis, D.; Lucas, E.; Garantonakis, A.; Kitsis, P.; Maselou, D.; Panagakis, S.; Lampropoulos, A.; Lykouressis, D.; Fantinou, A. (2014). «Intraguild predation and sublethal interactions between two zoophytophagous mirids, Macrolophus pygmaeus and Nesidiocoris tenuis». Biological Control, vol. 70, p. 35-41.

Perdikis, D.; Lykouressis, D. (1996). «Aphid populations and their natural enemies on fresh market tomatoes in Central Greece». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 19, p. 33-37.

— (2004). «Macrolophus pygmaeus (Hemiptera: Miridae) population param­ eters and biological characteristics when feeding on eggplant and tomato without prey». Journal of Economic Entomology, núm. 97, p. 12911298.

Perdikis, D. Ch.; Margaritopoulos, J. T.; Stamatis, C.; Mamuris, Z.; Lykouressis, D. P.; Tsitsipis, J. A.; Pekas, A. (2003). «Discrimination of the closely related biocontrol agents Macrolophus melanotoma (Hemiptera: Miridae) and M. pygmaeus using mitochondrial DNA analysis». Bulletin of Entomological Research, núm. 93, p. 507-514.

Saleh, A.; Sengonca, C. (2001). «Life table of the predatory bug Dicyphus tamaninii Wagner (Heteroptera: Miridae) by feeding on Apis gossypii Glober (Homoptera: Aphidae) as prey». Journal of Plant Diseases and Protection, núm. 108 (6), p. 608-615.

28

001-134 Quaderns agraris 44.indd 28

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

25/06/2018 16:06:37

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc

Sánchez, J. A.; Martínez, J. I.; Lacasa, A. (2003). «Abundance and wild host plants of predator mirids (Heteroptera: Miridae) in horticultural crops in the Southeast of Spain». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 26 (10), p. 147-151.

Sánchez, J. A.; Pino-Pérez, M.; Davo, M. M.; Martínez-Cascales, J. I.; Lacasa, A. (2006). «Zoophytophagy of the plantbug Nesidiocoris tenuis in tomato crops in southeast Spain». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 29, p. 243-248.

Schmidt, M. H.; Thies, C.; Nentwig, W.; Tscharntke, T. (2008). «Contrasting re­ sponses of arable spiders to the landscape matrix at different spatial scales». Journal of Biogeography, núm. 35, p. 157-166.

Sengonca, C.; Saleh, A. (2002). «Prey consumption of the predatory bug Dicyphus tamaninii Wagner (Heteroptera: Miridae) during nymphal and adult stages by feeding on Aphis gossypii Glover (Homoptera: Aphididae) as prey». Journal of Plant Diseases and Protection, núm. 109 (4), p. 430-439.

Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) (2014). «Climatologia. El Maresme» [en línia]. <http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/ uploads/2014/11/13083422/Maresme.pdf>.

Thies, C.; Steffan-Dewenter, I.; Tscharntke, T. (2008). «Interannual landscape changes influence plant-herbivore-parasitoid interactions». Agriculture Ecosystems Environment, núm. 125, p. 266-268.

Urbaneja, A. [et al.] (2010). «Biological invasion of European tomato crops by Tuta absoluta: ecology, geography expansion and prospects for biolo­ gical control». Journal of Pest Science, núm. 83, p. 197-215.

Vila, E. (2004). Refugis vegetals en la conservació de mírids depredadors.

Lleida: Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal. Universitat de Lleida.

Werling, B. P.; Gratton, C. (2008). «Influence of field margins and landscape context on ground beetle diversity in Wisconsin (USA) potato fields».

Agriculture Ecosystems Environment, núm. 128, p. 104-108.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 7-29

001-134 Quaderns agraris 44.indd 29

29

25/06/2018 16:06:37

001-134 Quaderns agraris 44.indd 30

25/06/2018 16:06:37

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 31-46 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.84

IMPACTE DELS MARGES FLORALS EN L’ABUNDÀNCIA D’ENEMICS NATURALS EN EL CULTIU DE TOMÀQUET1 Paula Molina-Melgares Programa de Protecció Vegetal Sostenible, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-Cabrils), Universitat de Lleida Rebut: 14 d’octubre de 2017 - Acceptat: 8 de desembre de 2017

RESUM El control biològic per conservació inclou la manipulació de les condicions ambientals per tal de proveir de recursos addicionals els enemics naturals. En el cultiu de tomàquet està descrit l’important paper que desenvolupen alguns tàxons de depredadors i parasitoides autòctons en el control biològic de les principals plagues del tomàquet. La major part de parasitoides pot alimentar-se de nèctar i pol·len per tal d’arribar al seu màxim potencial biològic, els quals poden obtenir de les flors. Aquest article té com a objectiu avaluar l’efecte dels recursos florals de cinc plantes insectari (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum i Achillea millefolium) en marges florals sobre l’abundància d’enemics naturals i pol·linitzadors i sobre el control biològic de Tuta absoluta Meyrick (Lepidoptera: Gelechiidae), plaga principal del cultiu del tomàquet.

Els resultats mostren que les plantes insectari incrementen l’abundància de parasitoides, de pol·linitzadors i de depredadors com sírfids, antocòrids i trips ratllats de la família Aeolothripidae en els marges florals. No es van detectar diferències, però, en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet adjacent a aquestes zones. L’enemic natural Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) va ser el principal parasitoide responsable de la mortalitat de T. absoluta en els camps de tomàquet, però no es van detectar diferències entre els cultius adjacents al marge natuCorrespondència: Paula Molina Melgares. Programa de Protecció Vegetal Sostenible (IRTA-Cabrils).

Ctra. de Cabrils, km 2. 08348 Cabrils, Barcelona. Tel.: 695 610 163. A/e: pmolinamelgares@gmail.com.

1. Aquest article és un resum del treball final de màster elaborat en el programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Cabrils.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 31

31

25/06/2018 16:06:37

P. Molina-Melgares

ral i al de plantes insectari. Les espècies de plantes insectari amb més presència d’enemics naturals i pol·linitzadors van ser F. esculentum, L. maritima i A. millefolium. Aquestes espècies es podrien emprar per a promoure el control biològic per conservació i els serveis ecosistèmics del cultiu del tomàquet i els altres cultius hortícoles que l’envolten.

Paraules clau: marges florals, tomàquet, control biològic, Tuta absoluta.

IMPACTO DE LOS MÁRGENES FLORALES EN LA ABUNDANCIA DE ENEMIGOS NATURALES EN EL CULTIVO DEL TOMATE RESUMEN El control biológico por conservación incluye la manipulación de las condiciones ambientales con la finalidad de proveer de recursos adicionales a los enemigos naturales. En el cultivo de tomate se ha descrito el importante papel que desarrollan algunos taxones de depredadores y parasitoides autóctonos en el control biológico de las principales plagas del tomate. La mayoría de parasitoides puede alimentarse de néctar y polen para poder llegar a su máximo potencial biológico, los cuales pueden obtener de las flores. Este artículo tiene como objetivo evaluar el efecto de los recursos florales de cinco plantas insectario (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum y Achillea millefolium) en márgenes florales sobre la abundancia de enemigos naturales y polinizadores, y sobre el control biológico de Tuta absoluta Meyrick (Lepidoptera: Gelechiidae), plaga principal del cultivo del tomate.

Los resultados muestran que las plantas insectario incrementan la abundancia de parasitoides, de polinizadores y de depredadores como sírfidos, antocóridos y trips rallados de la familia Aeolothripidae en los márgenes florales. Aunque no se detectaron diferencias en la abundancia de enemigos naturales en el cultivo de tomate adyacente a estas zonas. El enemigo natural Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) fue el principal parasitoide responsable de la mortalidad de T. absoluta en los campos de tomate, aunque no se detectaron diferencias significativas en los cultivos adyacentes al margen natural y al de plantas insectario. Las especies de plantas insectario con mayor presencia de enemigos naturales y polinizadores fueron F. esculentum, L. maritima y A. millefolium. Estas especies de plantas se podrían utilizar para promover el control biológico por conservación y los servicios ecosistémicos del cultivo del tomate y los otros cultivos hortícolas que lo rodean.

Palabras clave: márgenes florales, tomate, control biológico, Tuta absoluta.

32

001-134 Quaderns agraris 44.indd 32

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:37

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

IMPACT OF FLORAL MARGINS ON THE ABUNDANCE OF NATURAL ENEMIES IN TOMATO CROPS ABSTRACT Conservation biological control involves manipulation of the environment addressed to providing additional resources to natural enemies. In tomato crops, some indigenous predators and parasitoids have already been reported to have an important role in the biological control of tomato pests.

Most parasitoid species can feed on nectar and pollen in order to reach their maximum biological potential. This paper seeks to assess the effect of floral resources of five insectary plants in wildflower margins (Lobularia maritima, Sinapis alba, Moricandia arvensis, Fagopyrum esculentum and Achi­llea millefolium) on the abundance of natural enemies and pollinators and on the biological control of Tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) in tomato crops.

The results show that insectary plants increased the abundance of parasit­oids, hoverflies, pollinators, predatory bugs (Anthocoridae) and predatory thrips (Aeolothripidae) in the floral margins. In contrast, no differences in the abundance of natural enemies were detected in adjacent tomato crops.

The natural enemy Necremnus tutae (Ribes & Bernardo) (Hymenoptera: Eulophidae) was the main parasitoid responsible for T. absoluta mortality in tomato fields, but no differences were detected between natural margins and wildflower margins in adjacent fields. Overall, species of insectary plants with the greatest presence of natural enemies and pollinators were F. esculentum, L. maritima and A. millefolium. These plant species could be used to promote conservation biological control and ecosystem services at field and farm scale.

Keywords: wildflower margins, tomato, biological control, Tuta absoluta.

1. INTRODUCCIÓ El control biològic per conservació, avui en dia, és una de les estratègies emprades en alguns dels programes de gestió integrada de plagues. El seu objectiu és augmentar l’impacte dels enemics naturals autòctons sobre les plagues. Per això pot incloure una sèrie de modificacions de l’hàbitat per tal de crear condicions que afavoreixin la supervivència, la fecunditat, la longevitat i l’acció dels enemics naturals i així poder millorar la colonització del cultiu (Landis i Gurr, 2000; Alomar i Albajes, 2003).

Una pràctica habitual en el control biològic per conservació és la creació d’estructures ecològiques amb espècies vegetals seleccionades per a conserQUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 33

33

25/06/2018 16:06:37

P. Molina-Melgares

var els insectes beneficiosos. Aquestes estructures poden proveir els enemics naturals de diferents serveis, com ara font d’aliment, suport de reproducció i refugi (Landis i Gurr, 2000; Gurr et al., 2004).

A l’àrea mediterrània, el cultiu hortícola amb més importància és el tomàquet (Lycopersicon esculentum Miller). La plaga clau més important és la Tuta absoluta Meyrick (Lepidoptera: Gelechiidae), que des que es va detectar a finals de l’any 2006 a Castelló (Urbaneja et al., 2007) s’ha propagat ràpidament per tota l’àrea mediterrània i actualment és considerada una de les plagues més devastadores d’aquest cultiu (Desneux et al., 2010; Urbaneja et al., 2012). Aquest cultiu també es pot veure afectat per altres lepidòpters i plagues polífagues, com són les mosques blanques Trialeurodes vaporariorum Westwood i Bemisia tabaci Gennadius (Hemiptera: Aleyrodidae), els trips Frankliniella occidentalis Pergande (Thysanoptera: Thripidae) i els minadors del gènere Lyriomyza (Diptera: Agromyzidae) (Albajes et al., 2003; Gabarra et al., 2008).

Per al control d’aquests artròpodes en els programes de gestió integrada de plagues es promou el control biològic per conservació, en què es combina l’acció que poden exercir depredadors i parasitoides. Entre els depredadors polífags de la principal plaga clau, T. absoluta, que es troben en aquesta àrea, hi ha els mírids Macrolophus pygmaeus Reuter i Nesidiocoris tenuis Ramur (Hemiptera: Miridae), els quals són grans depredadors d’ous de lepidòpter i hi exerceixen un control efectiu, però tenen una acció pobra depredant larves (Urbaneja et al., 2009; Arnó et al., 2009; Arnó et al., 2012). Pel que fa als parasitoides, s’han observat diferents espècies de parasitoides de larves com Necremnus sp. nr. artynes, Stenomesius sp. nr. japonicus (Hymenoptera: Eulophidae) i Bracon sp. nr. nigricans (Hymenoptera: Braconidae) (Urbaneja et al., 2012; Zappalà et al., 2012; Zappalà et al., 2013; Gabarra et al., 2014). L’any 2015, Gebiola et al. (2015) van revisar diferents espècies del gènere Necremnus trobades parasitant larves de T. absoluta, i van identificar quatre espècies noves, una de les quals va ser Necremnus tutae, la qual va resultar ser una de les espècies més abundants en els cultius de tomàquet de l’àrea mediterrània.

El paper dels parasitoides a l’hora de regular les poblacions d’insectes fitòfags és important en el control biològic. El valor màxim del potencial biològic de molts d’aquests parasitoides es dona quan tenen un suplement alimentari adequat, com els sucres que obtenen del nèctar i del pol·len de les flors. Per això, la instal·lació de plantes insectari per a augmentar la disponibilitat de recursos florals en els camps de cultius pot ser una mesura important per a la conservació d’aquests enemics naturals (Wäckers, 2004), considerant diferents factors com el valor nutricional de les espècies de plantes insectari i l’accessibilitat al nèctar. A més a més, també poden afavorir la presència de fauna útil per als cultius propers al cultiu on s’instal·la un marge floral, com la presència de sírfids o Orius spp., que són grans depredadors de pugons i trips.

34

001-134 Quaderns agraris 44.indd 34

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:37

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

Amb l’objectiu general de potenciar el control biològic per conservació de les principals plagues en cultius hortícoles, aquest treball té com a objectiu concret conèixer l’efecte dels recursos florals oferts per una estructura ecològica formada per plantes insectari sobre la biodiversitat d’enemics naturals de, principalment, T. absoluta, especialment els parasitoides, en el cultiu de tomàquet.

2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. Situació i preparació dels camps L’estudi s’ha dut a terme a la comarca del Maresme (Barcelona) durant els mesos de juliol, agost i setembre de l’any 2015. L’experiment ha estat repetit en tres camps de tomàquet. L’estratègia de control del cultiu emprada pels agricultors va ser la producció integrada supervisada per un tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV).

L’estructura ecològica de l’estudi estava composta per cinc espècies de plantes insectari en flor: Lobularia maritima (L.) Desv. (Brassicaceae), Moricandia arvensis (L.) DC (Brassicaceae), Sinapis alba L. (Brassicaceae), Achillea millefolium L. (Asteraceae) i Fagopyrum esculentum Moench (Polygonaceae). Aquestes espècies es van triar en funció de les seves característiques a l’hora d’afavorir la presència d’enemics naturals (Arnó et al., 2012; Oveja, 2014). En cada un dels camps escollits, es van establir en els marges una zona de control i una zona de tractament separades per un mínim de 50 m i evitant que la direcció del vent dominant i la deriva del tractament poguessin interferir en l’efecte estudiat. En la zona de tractament es van disposar quatre grups formats per cinc testos, cadascun totalment cobert per cada una de les espècies de plantes en flor anteriors. En la zona de control es van delimitar quatre àrees, d’1 m2 cada una, amb la vegetació existent, que suposaven una superfície similar a l’ocupada per les plantes insectari.

2.2. Fauna útil i plagues en les zones de tractament i de control Es va avaluar l’abundància de fauna útil mitjançant el recompte visual i el colpejament en cada grup de plantes insectari dels marges florals (zona de tractament) i en les quatre àrees de control dels tres camps. Els recomptes es van fer cada quinze dies, entre els mesos de juliol i setembre, en la mateixa franja horària.

El recompte visual es va fer per a determinar l’abundància de sírfids i pol· linitzadors en cada espècie de planta insectari i en les àrees de control. Durant tres minuts es comptaven el nombre de visites de sírfids i pol·linitzadors, QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 35

35

25/06/2018 16:06:37

P. Molina-Melgares

així com el nombre de reposos o contactes amb la planta. Quan les plantes insectari es van assecar, es va considerar nul·la la presència d’artròpodes.

Mitjançant el colpejament, que consisteix a donar tres cops a les plantes i comptar els artròpodes que cauen en una safata blanca col·locada a sota, es va fer un seguiment dels insectes associats als marges i es va avaluar l’abundància d’artròpodes presents en cada espècie de planta insectari. En la zona de control, i només quan hi havia vegetació espontània, el colpejament es realitzava en cinc punts repartits per cada àrea de control; prèviament, es caracteritzava la vegetació i la superfície que ocupava. Els artròpodes recollits es van identificar segons els tàxons considerats plagues importants del tomàquet i enemics naturals d’aquestes plagues (Urbaneja et al., 2012; Gabarra et al., 2014).

Es va fer una anàlisi de regressió per a valorar l’efecte de l’època de mostreig i/o el nombre de plantes insectari en plena floració sobre el nombre de sírfids i pol·linitzadors recomptats, considerant cada test de plantes insectari una dada.

2.3. Enemics naturals i plagues en el cultiu L’efecte del marge sobre l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet es va determinar mitjançant trampes cromàtiques grogues. Es van col·locar vuit trampes en el cultiu de cada camp, quatre per zona, a una distància aproximada de dos metres de les zones de tractament i de control. Es van posar cada quinze dies i van estar exposades durant una setmana. Posteriorment, en el laboratori es determinava per a cada trampa l’abundància dels diferents tàxons de plagues i enemics naturals identificats com a importants en el cultiu del tomàquet.

Per a determinar les espècies de parasitoides, presents en el cultiu, amb capacitat de parasitar els estadis larvaris de T. absoluta, es van emprar plantes sentinella, tomaqueres infestades amb T. absoluta. Les tomaqueres s’infestaven al laboratori quinze dies abans de ser instal·lades. Abans de posar-les als camps es protegien amb malla mosquitera per a evitar el risc de propagació de la infestació en cas que algunes larves arribessin a l’estadi adult, la mida de la malla permetia l’entrada de parasitoides. Durant el període del cultiu (agost-setembre), en intervals de quinze dies, es van instal· lar vuit plantes sentinella per camp, vint-i-quatre en total (quatre a prop del marge de control i quatre a prop del marge floral). Les plantes romanien una setmana en el camp i posteriorment es duien al laboratori per a determinar l’abundància de larves parasitades de T. absoluta. Allà, s’obrien totes les mines de les fulles infestades, i les larves trobades es classificaven segons si estaven vives, parasitades o mortes. En el cas de larves parasitades, es comptava el nombre de larves de parasitoides presents, les quals es deixaven 36

001-134 Quaderns agraris 44.indd 36

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:37

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

evolucionar a l’estadi adult i es guardaven en alcohol de 70° per a identificar-les posteriorment.

3. RESULTATS 3.1. Establiment i composició dels marges Les diferents espècies de plantes insectari van presentar un comportament fenològic diferent, encara que van estar florides la major part del període experimental.

El marge de la zona de control sovint es va caracteritzar perquè es trobava net de vegetació espontània, una pràctica habitual dels agricultors.

3.2. Enemics naturals i plagues associats al cultiu de tomàquet i als marges A partir del colpejament de les plantes insectari dels marges dels tres camps, es van determinar un total de 1.455 insectes plaga (un 94 % al marge de plantes insectari i un 6 % al marge natural) i 682 enemics naturals (un 98 % al marge de plantes insectari i un 2 % a les àrees de control). Els insectes plaga més abundants van ser els trips, els pugons i sobretot el pentatòmid Eurydema sp. (en conjunt, un 58,08 % del total). Entre els enemics naturals, un 29,18 % del total van ser parasitoides, i els depredadors generalistes més abundants van ser els antocòrids i els mírids.

3.2.1. Als marges L’abundància de parasitoides i dels tàxons depredadors Orius spp. i Aeolo­ thrips spp. avaluada per colpejament va ser més elevada en el marge floral que en la zona de control. L’abundància de sírfids i pol·linitzadors determinada pels recomptes visuals també va ser més elevada en el marge floral que en la zona de control.

En el seguiment per colpejament de les plantes insectari durant el període de mostreig es va tenir en compte que aquestes plantes actuen com un reservori de plagues. En els recomptes per camp, la presència selectiva de trips i de pugons en la zona de tractament no va ser diferent de la de la zona de control.

L’abundància de sírfids i de pol·linitzadors sembla estar relacionada amb el nombre de plantes en floració (F1 = 15,599; p = 0,017) i amb l’època de mostreig (F1 = 36,998; p = 0,003), respectivament (figura 1).

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 37

37

25/06/2018 16:06:38

P. Molina-Melgares

Figura 1. a) Regressió entre l’abundància de plantes insectari en plena floració i l’abundància de sírfids. b) Regressió entre l’època de mostreig i l’abundància de pol·linitzadors a

30

Nombre de sírfids

25 20 15 10 5 0

0

10

20

30

40

50

60

Nombre de plantes en plena floració

b

75

Nombre de pol·linitzadors

60

45

30

15

0 15/07/15

29/07/15

12/08/15

26/08/15

09/09/15

23/09/15

Època de mostreig Notes: a) La recta de la regressió és y = 0,336x + 3,5, amb R 2 = 0,796. b) La recta de la regressió és y = –13,952x + 77,222, amb R 2 = 0,9104.

Font: Elaboració pròpia.

38

001-134 Quaderns agraris 44.indd 38

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:38

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

3.2.2. A les plantes insectari L’abundància de sírfids i pol·linitzadors determinada amb el recompte visual va ser variable entre les espècies de plantes insectari que formaven el marge floral. F. esculentum va ser l’espècie de planta insectari amb més abundància d’ambdós grups. La segona en abundància per als sírfids va ser L. maritima. La segona per als pol·linitzadors va ser S. alba. Pel que fa a les plagues, la presència de trips i pugons va diferir molt poc entre les diferents espècies de plantes insectari.

En la dinàmica temporal es va observar que l’abundància d’artròpodes presents en cada espècie de planta insectari va variar segons l’època de mostreig i la planta insectari (figura 2). Els sírfids i pol·linitzadors es van observar amb més abundància en l’espècie que presentava un estat fenològic més favorable.

En el cas dels sírfids (figura 2a), L. maritima va presentar més abundància de visites i reposos a l’inici del període de seguiment, però, en els recomptes següents, gairebé tots van ser sobre F. esculentum. Els pol·linitzadors (figura 2b) van fer un nombre més gran de reposos sobre S. alba a l’inici de la presa de mostres; ara bé, en els seguiments següents ho van fer sobre F. esculentum.

Pel que fa als parasitoides (figura 2c), quasi sempre van estar presents en totes les espècies de plantes, amb predilecció per A. millefolium, excepte al final del període, que va ser per L. maritima. Finalment, els depredadors (figura 2d) es van distribuir de manera dispersa al llarg del període de seguiment, i van ser més abundants en S. alba, F. esculentum i L. maritima, si bé S. alba no es va conservar en plena floració durant tot el període de presa de mostres.

3.3. Efecte del marge floral en el cultiu 3.3.1. Enemics naturals i plagues No es van observar diferències importants entre les zones de tractament i les de control en l’abundància d’enemics naturals avaluats mitjançant les trampes cromàtiques. Es van capturar un total de 4.330 insectes plagues (58 % a la zona de tractament i 42 % a la zona de control). El tàxon més abundant van ser els parasitoides (89,81 %). Entre els depredadors van destacar els mírids (5,99 % del total), majoritàriament M. pygmaeus.

Tampoc es van trobar diferències en l’abundància de les plagues entre la zona de tractament i la de control. Es van capturar un total de 1.453 enemics naturals (53 % a la zona de tractament i 47 % a la zona de control). Les plagues més abundants (les mosques blanques, els trips i els pugons) van suposar el 96,65 % del total.

En la dinàmica temporal de les trampes cromàtiques es va observar un comportament diferent entre els parasitoides i els depredadors (figura 3).

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 39

39

25/06/2018 16:06:38

P. Molina-Melgares

Figura 2. Abundància mitjana d’artròpodes (visites i reposos) en cada espècie de planta insectari al llarg del període de seguiment. a) Sírfids; b) pol· linitzadors; c) parasitoides; d) depredadors (Aeolothrips spp., Orius spp., coccinèl·lids i mírids) F. esculentum

S. alba

L. maritima

A. millefolium

M. arvensis

Nombre de sírfids

12

a

8

4

0 15/07/15

29/07/15

F. esculentum

12/08/15

S. alba

26/08/15

L. maritima

09/09/15

A. millefolium

25/09/15

M. arvensis

Nombre de pol·linitzadors

50

b

40 30 20 10 0 15/07/15

40

001-134 Quaderns agraris 44.indd 40

29/07/15

12/08/15

26/08/15

09/09/15

25/09/15

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:38

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

Figura 2. Abundància mitjana d’artròpodes (visites i reposos) en cada espècie de planta insectari al llarg del període de seguiment. a) Sírfids; b) pol· linitzadors; c) parasitoides; d) depredadors (Aeolothrips spp., Orius spp., coccinèl·lids i mírids) (Continuació) F. esculentum

S. alba

L. maritima

A. millefolium

M. arvensis

10

c

Nombre de parasitoides

8

6

4

2

0

15/07/15

29/07/15

F. esculentum

12/08/15

S. alba

26/08/15

L. maritima

09/09/15

A. millefolium

25/09/15

M. arvensis

10

d

Nombre de depredadors

8

6

4

2

0

15/07/15

29/07/15

12/08/15

26/08/15

09/09/15

25/09/15

Nota: L’escala de l’eix de les ordenades varia segons el tàxon.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 41

41

25/06/2018 16:06:38

P. Molina-Melgares

Figura 3. Nombre mitjà d’enemics naturals trobats per trampa en les dates de mostreig en el marge floral i en el marge de control. a) Parasitoides; b) depredadors (Aeolothrips spp., Orius spp., coccinèl·lids i mírids) a

20 Marge floral

Nombre de parasitoides

Marge de control 15

10

5

0

15/07/2015

29/07/2015

12/08/2015

26/08/2015

09/09/2015

25/09/2015

b

3 Marge floral Nombre de depredadors

Marge de control 2

1

0

15/07/2015

29/07/2015

12/08/2015

26/08/2015

09/09/2015

25/09/2015

Font: Elaboració pròpia.

42

001-134 Quaderns agraris 44.indd 42

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:38

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

Els parasitoides van ser més abundants durant el mes de juliol i la primera quinzena d’agost en ambdues zones. Els depredadors, en canvi, van ser més abundants a mitjan agost a la zona de tractament; a la zona de control es van mantenir constants.

3.3.2. Parasitisme sobre Tuta absoluta El parasitisme detectat mitjançant les plantes sentinella sobre T. absoluta va ser degut majoritàriament al parasitoide N. tutae. Els percentatges de parasitisme natural degut a N. tutae en les diferents dates de mostreig (del 5 d’agost a l’1 d’octubre de 2015) van anar del 8 % al 20 %. L’eficàcia de control obtinguda en les plantes sentinella, tenint en compte les larves mortes i les parasitades, va ser superior al 50 %, i va arribar gairebé al 70 % en alguna data (figura 4).

No es van detectar diferències en el parasitisme natural entre els cultius adjacents al marge natural i els adjacents al marge de plantes insectari.

Figura 4. Percentatges de T. absoluta parasitada i morta en les plantes sentinella sobre el total observat en cada presa de mostres

Percentatges de larves de T. absoluta

100

N = 247

N = 335

N = 435

N = 323

N = 387

05/08/15

19/08/15

02/09/15

16/09/15

01/10/15

80

60

40

20

0

Mortes

Parasitades

Nota: N: nombre de larves de T. absoluta acumulat en cada presa de mostres procedents dels tres camps de tomàquet.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 43

43

25/06/2018 16:06:38

P. Molina-Melgares

4. CONCLUSIONS 1. Un marge floral format per les plantes insectari assajades augmenta l’abundància de parasitoides, sírfids, trips depredadors, antocòrids i pol· linitzadors en l’entorn del cultiu de tomàquet. Tot i això, no hi ha una diferència visible en l’abundància d’enemics naturals en la zona del cultiu adjacent al marge floral.

2. Les espècies de plantes insectari que afavoreixen més la presència dels enemics naturals esmentats i pol·linitzadors són F. esculentum, L. maritima i A. millefolium. Aquestes espècies de plantes poden esdevenir una font d’aliment complementari per als tàxons esmentats, especialment per als parasitoides, els quals són importants en el control biològic de T. absoluta.

3. L’espècie responsable del parasitisme de larves de T. absoluta en els camps de tomàquet és N. tutae. El parasitoide adult, com que se n’alimenta, s’apunta com una possible causa de mortalitat de les larves de la plaga. L’eficàcia en el control de les larves observada caldrà tenir-la en compte en el paper que tenen els parasitoides, juntament amb els depredadors generalistes que consumeixen ous, en els programes de protecció integrada del tomàquet.

4. Les plantes insectari assajades ofereixen diferents serveis ecosistèmics als altres cultius hortícoles que envolten el cultiu de tomàquet, atès que incrementen l’abundància d’enemics naturals que són importants en el control biològic i de pol·linitzadors.

AGRAÏMENTS A la doctora Rosa Gabarra, la doctora Judit Arnó i el doctor Ramon Albajes per la tutorització del treball i els seus consells. Als agricultors i les tècniques de l’ADV del Baix Maresme i de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal (Selmar) per la seva col·laboració.

Aquest estudi s’ha fet dins del projecte MINECO AGL 2013-49164C2-2-R, finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

BIBLIOGRAFIA Albajes, R.; Sarasúa, M. J.; Avilla, J.; Arnó, J.; Gabarra, R. (2003). «Integrated pest management in the Mediterranean Region: the case of Catalonia, Spain». A: Maredia, K. M.; Dakouo, D.; Mota-Sánchez, D. (ed.). Integrated pest management in the global arena. Oxon (Regne Unit): CABI Publishing, p. 341-355.

44

001-134 Quaderns agraris 44.indd 44

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:38

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals

Alomar, O.; Albajes, R. (2003). «Habitat management for conservation of the native predator Macrolophus caliginosus». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 26 (4), p. 7-11.

Arnó, J.; Gabarra, R.; Alomar, O. (2012). «Hymenoptera abundance on candidate plants for conservation biological control». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 75, p. 13-16.

Arnó, J.; Sorribas, R.; Prat, M.; Matas, M.; Pozo, C.; Rodríguez, D.; Garreta, A.; Gómez, A.; Gabarra, R. (2009). «Tuta absoluta, a new pest in IPM tomatoes in the northeast of Spain». IOBC-WPRS Bulletin, vol. 49, p. 203-208.

Desneux, N.; Wajnber, E.; Wyckhuys, K.; Burgio, G.; Arpaia, S.; Narvaez-Vasquez, C. A.; González-Cabrera, J.; Catalán-Ruescas, D.; Tabone, E.; Frandon, J.; Pizzol, J., Poncet, C.; Cabello, T.; Urbaneja, A. (2010). «Biological invasion of European tomato crops by Tuta absoluta: ecology, geographic expansion and prospects for biological control». Journal of Pest Science, núm. 83, p. 197-215.

Gabarra, R.; Arnó, J.; Lara, L.; Verdú, M. J.; Ribes, A.; Beitia, F.; Urbaneja, A.; Téllez, M. M.; Mollá, O.; Riudavets, J. (2014). «Native parasitoides associated with Tuta absoluta in the tomato production areas of the Spanish Mediterranean coast». Biological Control, núm. 59, p. 45-54.

Gabarra, R.; Arnó, J.; Riudavets J. (2008). «Tomate». A: Jacas, J.; Urbaneja, A. (ed.). Control biológico de plagas agrícolas. València: Phytoma-España, p. 410-422.

Gebiola, M.; Bernardo, U.; Ribes, A.; Gibson, G. A. (2015). «An integrative study of Necremnus Thomson (Hymenoptera: Eulophidae) associated with invasive pests in Europe and North America: taxonomic and ecological implications». Zoological Journal of the Linnean Society, núm. 173, p. 352-423.

Gurr, G. M.; Wratten, S. D.; Altieri, M. A. (2004). Ecological engineering for pest management: Advances in habitat manipulation for arthropods.

Austràlia: Csiro Publishing, p. 232.

Landis, D. A.; Gurr, G. M. (2000). «Habitat management to conserve natural enemies of arthropods pests in agriculture». Annual Review of Ento­mol­ogy, núm. 45, p. 175-201.

Oveja, M. F. (2014). Control biológico en cultivos hortícolas: Efecto de los alimentos suplementarios en depredadores y parasitoides. Tesi doctoral.

Lleida: Universitat de Lleida.

Urbaneja, A.; González-Cabrera, J.; Arnó, J.; Gabarra, R. (2012). «Prospects for the biological control of Tuta absoluta in tomatoes of the Mediterranean basin». Pest Management Science, núm. 68, p. 1215-1222.

Urbaneja, A.; Montón, H.; Nollá, O. (2009). «Suitability of the tomato borer Tuta absoluta as prey for Macrolophus pygmaeus and Nesidiocoris tenuis». Journal Applied Entomology, núm. 133, p. 292-296.

Urbaneja, A.; Vecher, R.; Navarro, V.; Garcia-Marí, F.; Porcuna, J. L. (2007). «La polilla del tomate, Tuta absoluta». Phytoma España, núm. 194, p. 16-23.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 45

45

25/06/2018 16:06:38

P. Molina-Melgares

Wäckers, F. L. (2004). «Assessing the suitability of flowering herbs as parasit­oid food sources: flower attractiveness and nectar accessibility». Biological Control, núm. 29, p. 307-314.

Zappalà, L.; Biondi, A.; Alma, A.; Al-Jboory, I. J.; Arnó, J.; Bayram, A.; Chailleux, A.; El-Arnaouty, A.; Gerling, D.; Guenaoui, Y.; Shaltiel-Harpaz, L.; Siscaro, G.; Stavrinides, M.; Tavella, L.; Vercher-Aznar, R.; Urbaneja, A.; Desneux, N. (2013). «Natural enemies of the South American moth, Tuta absoluta, in Europe, North Africa and Middle East, and their potential use in pest control strategies». Journal of Pest Science, núm. 86, p. 635-647.

Zappalà, L.; Biondi, A.; Cocco, A.; Deliperi, S.; Delrio, G.; Giorgini, M.; Pedata, P.; Rapisarda, C.; Tropea-Garzia, G. (2012). «Recruitment of native parasitoids by the exotic pest Tuta absoluta in Southern Italy». Bulletin of Insectology, núm. 65, p. 51-61.

46

001-134 Quaderns agraris 44.indd 46

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 31-46

25/06/2018 16:06:38

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 47-67 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.85

IMPACTE DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL ALS CULTIUS PERIURBANS O DE PROXIMITAT . ESTUDI DE CAS: EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Josep Maria Bayona,1 Núria Cañameras,2 Jordi Comas,2 Sergi Díez,1 Anna Margenat1 i Víctor Matamoros1 1. Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) 2. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (DEAB-UPC) Rebut: 25 de gener de 2018 - Acceptat: 2 de febrer de 2018

RESUM L’agricultura periurbana o de proximitat proporciona nombrosos avantatges des del punt de vista social, econòmic i paisatgístic. Per exemple, la curta distància entre la zona productiva i el consumidor final proporciona productes molt frescos que ofereixen propietats organolèptiques i nutritives molt satisfactòries, alhora que redueix la petjada de carboni associada al transport. Un altre avantatge de les zones periurbanes és l’accés a les aigües regenerades de les plantes de depuració d’aigües residuals provinents de poblacions veïnes, cosa que n’assegura la disponibilitat durant el decurs de l’any. Nogensmenys, la presència d’infraestructures (aeroports, autopistes, ports) pot constituir una font de contaminació del medi atmosfèric per deposició humida i/o seca (partícules en suspensió: orgàniques i inorgàniques) i altres contaminants atmosfèrics en fase gas (O3, SOx, NOx) que poden generar un estrès abiòtic als cultius, i per tant afectar-ne el rendiment.

D’altra banda, tot i que l’ús d’aigües regenerades i l’aplicació de biosòlids poden ser molt positius per als conreus pel seu elevat contingut en nutrients i matèria orgànica, la presència de contaminants químics (metalls i microcontaminants orgànics) i biològics (patògens) podria constituir un perill potencial per a la salut pública si s’incorporen als cultius. En aquest treball, es presenten els resultats d’un estudi desenvolupat al Parc Agrari del Baix Llobregat (PABL) (Barcelona, Catalunya), on l’aigua d’irrigació presenta diverCorrespondència: Josep Maria Bayona. IDAEA-CSIC. C/ Jordi Girona, 18-26. 08034 Barcelona. Tel.: 934 006 119. A/e: jbtqam@cid.csic.es.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 47

47

25/06/2018 16:06:38

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

ses qualitats fisicoquímiques, així com concentracions variables de contaminants, els quals es poden transferir al sòl agrícola i alguns a certs cultius. No obstant això, a la zona d’estudi no s’han detectat efectes sobre la productivitat agrícola deguts a l’alteració de paràmetres fisiològics de la planta (contingut de lípids, sucres i clorofil·les).

Paraules clau: agricultura periurbana, qualitat de l’aigua de reg, contaminació del sòl, medi atmosfèric, productivitat agrícola, Parc Agrari del Baix Llobregat.

IMPACTO DE LA CONTAMINACIÓN AMBIENTAL EN LOS CULTIVOS PERIURBANOS O DE PROXIMIDAD. CASO DE ESTUDIO: EL PARQUE AGRARIO DEL BAIX LLOBREGAT RESUMEN La agricultura periurbana o de proximidad proporciona numerosas ventajas desde el punto de vista social, económico y paisajístico. Por ejemplo, la corta distancia entre la zona productiva y el consumidor final ofrece productos muy frescos cuyas propiedades organolépticas y nutritivas son muy satisfactorias, además reduce la huella de carbono asociada a su transporte.

Otra ventaja adicional de la agricultura periurbana es el acceso a aguas regeneradas de las plantas de depuración de aguas residuales provenientes de las poblaciones vecinas asegurando con ello su disponibilidad durante todo el ciclo productivo. Sin embargo, la presencia de infraestructuras (aeropuertos, autopistas, puertos) puede constituir una fuente de contaminación del medio atmosférico debido a la deposición húmeda y/o seca (partículas en suspensión: orgánicas e inorgánicas) y otros contaminantes atmosféricos en fase gas (O3, SOx, NOx) que pueden generar un estrés abiótico a los cultivos y por tanto afectar a su rendimiento. Por otra parte, aunque el uso de aguas regeneradas y la aplicación de biosólidos pueden ser muy positivos para los cultivos debido al elevado contenido en nutrientes y materia orgánica, la presencia de contaminantes químicos (metales y microcontaminantes orgánicos) y biológicos (patógenos) pueden constituir un peligro potencial para la salud pública si se incorporan a los cultivos. En este trabajo, se presentan los resultados de un estudio desarrollado en el Parque Agrario del Baix Llobregat (PABL) (Barcelona, Catalunya), donde el agua de irrigación presenta diversas calidades fisicoquímicas y concentraciones variables de contaminantes, los cuales se pueden transferir al suelo agrícola y algunos de ellos a ciertos cultivos. No obstante, en la zona de estudio no se han detectado efectos sobre la productividad agrícola debidos a la alteración de parámetros fisiológicos de la planta (contenido de lípidos, azúcares y clorofilas).

48

001-134 Quaderns agraris 44.indd 48

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:38

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

Palabras clave: agricultura periurbana, calidad de agua de riego, contaminación del suelo, medio atmosférico, productividad agrícola, Parque Agrario del Baix Llobregat.

IMPACT OF ENVIRONMENTAL POLLUTION ON PERI-URBAN OR PROXIMITY CROPS. CASE OF STUDY: THE BAIX LLOBREGAT AGRICULTURAL PARK ABSTRACT Peri-urban or proximity agriculture provides numerous advantages for horticulture, mainly associated with the short distance between the crop production area and the final market, leading to products of improved organoleptic and nutritive properties. Likewise, peri-urban agriculture reduces the carbon footprint associated with the transportation of orchard products between the production and consumption zones. Furthermore, the peri-urban areas have access to reclaimed waters from wastewater treatment plants of neighbouring cities, ensuring their availability throughout the productive cycle. The surrounding infrastructures (namely airports, harbours and highways), however, can increase the air pollution associated with wet and/or dry deposition (organic or inorganic) and gas phase contaminants (O3, SOx, NOx) which can lead to abiotic stress for the crops, decreasing their yield.

On the other hand, reclaimed wastewater and biosolids contain a high concentration of nutrients and organic matter that is clearly beneficial to crops, but they can also contain chemical pollutants (metals and organic micropollutants) and microbiological pathogens that can be a potential hazard if they are taken up by crops. In this paper, some of the findings of a study conducted at the Baix Llobregat Agricultural Park (PABL) (Barcelona, Catalonia), where the irrigation water has different physical-chemical properties and a variable concentration of pollutants, are presented. Concentrations of trace elements in soil such Mo, Ni, Pb and As exceeded the standards for agricultural soil but most crops grown in the area are compliant (except for Pb). With respect to emerging pollutants, an anticonvulsive drug (carbamazepine and its 9,10-epoxide) was detected in crops, which is consistent with the indirect water reuse. Fungicides used for crop production together with plasticizers released from irrigation tubing were detected in the dripirrigated crops. Nevertheless, no effects on agricultural productivity or on physiological plant parameters (lipid, sugar and chlorophyll content) were observed.

Keywords: peri-urban agriculture, irrigation water quality, soil pollution, air pollution, agricultural productivity, Baix Llobregat Agricultural Park.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 49

49

25/06/2018 16:06:38

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

1. INTRODUCCIÓ L’agricultura periurbana forma part dels ecosistemes urbans, ja que proporciona cinturons verds a les grans conurbacions, cosa que millora aspectes socials, paisatgístics, de lleure i ecològics, i genera aliments frescos, ocupació i aprofitament de residus urbans i agrícoles, entre d’altres. Nogensmenys, cal valorar-ne els avantatges i inconvenients per a avaluar-ne la sostenibilitat.

1.1. Avantatges de l’agricultura periurbana o de proximitat Els principals avantatges són inherents a la proximitat entre productors i consumidors: a) Costos de transport dels productes agrícoles reduïts. b) Accés ràpid a les xarxes viàries. c) Productes molt frescos amb propietats alimentàries i organolèptiques força satisfactòries. d ) Petjada de carboni baixa associada al transport. e) Disponibilitat d’aigua regenerada durant tot l’any, de qualitat constant i regulada per la legislació. f ) Disponibilitat de biosòlids que es poden utilitzar com a esmenes i fertilitzants orgànics si compleixen la normativa. g) Dinamització socioeconòmica per la generació de llocs de treball.

Una dimensió cultural important de l’agricultura periurbana és que pot contribuir al fet que la població urbana conegui millor l’origen i la forma de producció dels productes alimentaris. A més, crea un paisatge que pot esdevenir un espai de lleure per a la població urbana. També contribueix a la biodiversitat, per exemple, amb la conservació dels sòls i de les varietats tradicionals o mantenint o habilitant espais de refugi per a la fauna i flora (marges entre parcel·les o murs de pedra, etc.), especialment quan aquesta agricultura es practica seguint els principis de l’agricultura ecològica o la producció integrada.

1.2. Contaminació dels conreus via atmosfèrica Un dels desavantatges eventuals de l’agricultura periurbana és la proximitat a fonts de contaminació química atmosfèrica, puntual o difusa, que fa que el risc de contaminació dels conreus pugui ser més elevat en zones peri­urbanes que en zones més rurals, cosa que en faria disminuir la qualitat i constituiria un eventual risc sanitari si aquests contaminants s’incorporen a la part comestible dels conreus.

Les principals fonts de contaminació atmosfèrica potencial poden ser: 50

001-134 Quaderns agraris 44.indd 50

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:38

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

a) Emissions vehiculars procedents de la xarxa viària propera als conreus. b) Emissions de turboreactors d’aviació. c) Emissions dels propulsors dels vaixells. d ) Emissions a l’atmosfera d’origen industrial i de centrals tèrmiques. e) Incineradores de residus sòlids urbans.

Els tipus de contaminants químics que s’hi poden distingir són: a) Oxidants en fase gas (ozó [O3]; òxids de nitrogen [NOx]; òxids de sofre [SOx]) associats a processos de combustió i fotoquímics atmosfèrics com pot ser la formació d’ozó. b) Pluja àcida associada a la hidròlisi dels òxids de nitrogen i/o sofre. c) Compostos orgànics volàtils (COV), en particular els compostos BTEX (benzè, toluè, etilbenzè i xilè) associats a gasolines. d ) Partícules en suspensió1 (partícules de 2,5-10 mm de diàmetre efectiu [PM10] i partícules < 2,5 mm de diàmetre efectiu [PM2,5]). Contenen carboni elemental (sutge), cendres, ciment, pol·len i metalls pesants (pel desgast de frens i neumàtics, entre d’altres). e) Aerosols marins contaminats que contenen residus de tensioactius, a més dels ions característics de l’aigua de mar.

Els nivells de O3 que es detecten a la conca mediterrània espanyola, i a Barcelona en particular, poden produir una afectació en alguns cultius sensibles (Bermejo et al., 2009). Valors puntuals elevats de O3 podrien produir efectes sobre la productivitat agrícola; per exemple, Calatayud i col·laboradors (2002) van observar una disminució del contingut de clorofil·la i una reducció de la llargada de les arrels d’enciams exposats a nivells elevats de O3.

La importància relativa d’aquestes fonts contaminants depèn en gran manera de la grandària de l’àrea metropolitana i del nivell de desenvolupament socioeconòmic del país al qual pertany. Generalment, els països en via de desenvolupament i amb economies de transició presenten una pressió ambiental més elevada, que afecta la qualitat dels medis atmosfèric i aquàtic.

1.3. Qualitat de l’aigua de reg Un dels avantatges de l’agricultura periurbana és la disponibilitat d’aigua regenerada. En zones d’elevada aridesa com ara Israel, Xipre, Califòrnia, el sud d’Espanya i les Canàries, l’aigua regenerada és un recurs important, o bé barrejada amb aigües que provenen de dessalinització o d’aqüífers. La qualitat de les aigües regenerades per al seu ús directe sol estar regulada, tal 1. La diferenciació per mida de partícula rau en l’òrgan diana que pot impactar: PM10 a la tràquea i PM2,5 als alvèols pulmonars. Per aquest motiu, la legislació (Reial decret 102/2011) fa aquesta diferenciació.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 51

51

25/06/2018 16:06:38

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

com passa a Israel, Itàlia, Xipre, Califòrnia (Title 22) o Espanya (Reial decret 1620/2007), però la normativa només fa referència a paràmetres fisicoquímics, com la terbolesa o la conductivitat elèctrica, i a paràmetres microbiològics (patògens). Les limitacions en l’ús de l’aigua regenerada depenen de l’origen, de l’època de l’any i del tipus de tractament rebut i també del tipus de conreu de destinació i de si l’aigua entra en contacte o no amb la part comestible dels cultius. A més dels paràmetres regulats, les aigües regenerades, així com les aigües dels rius, poden contenir contaminants químics que no s’eliminen durant la depuració convencional de les aigües residuals, com ara antiepilèptics, analgèsics, agents cardiovasculars, alguns antibiòtics, edulcorants, agents de contrast de raigs X (Jones et al., 2005; Hugues et al., 2013). Aquests contaminants encara no estan legislats, però se sospita que provoquen efectes adversos en els humans i en els ecosistemes, s’anomenen contaminants de preocupació emergent. D’altres que es formen com a subproductes durant la desinfecció de l’aigua (trihalometans, nitrosamines, àcids cloroacètics) (Krasner et al., 2009) presenten efectes més coneguts i són legislats pel que fa a l’aigua potable, però no respecte de l’ús agrícola.

Un risc sanitari addicional d’aquestes aigües és que poden contenir bacteris resistents als antibiòtics, gens de resistència bacteriana (Novo et al., 2013) i virus dels quals es desconeix el comportament en el sistema sòl-arrel-planta (Zhang et al., 2016). A més, evidències experimentals indiquen que la incorporació d’antibiòtics al sòl agrícola mitjançant el reg amb aigua regenerada pot perjudicar el microbioma del sòl (Han et al., 2016), i n’afecta l’estructura microbiana i les funcions (fixació del nitrogen atmosfèric, nitrificació) (Cui et al., 2014).

Sembla evident que el reg amb aigua regenerada pot implicar una possible incorporació de contaminants químics i microbiològics als cultius. És per això que la Unió Europea (UE), amb l’objectiu d’homogeneïtzar els criteris de qualitat de les aigües i garantir nivells de salubritat de les aigües regenerades, està desenvolupant un reglament de qualitat mínima, ja sigui per a la seva utilització agrícola o per a la recàrrega dels aqüífers.

A més del sistema de reg utilitzat (contacte directe o indirecte amb la planta), en la incorporació potencial de contaminants als cultius incideixen nombrosos aspectes, com: les característiques del sòl (textura, pH, contingut de matèria orgànica, capacitat de bescanvi catiònic, etc.), les variables meteorològiques (temperatura, humitat relativa, pluviometria, vent, evapotranspiració...), els tipus de conreu (hortícoles, extensius i fructícoles) i les característiques fisicoquímiques del contaminant (càrrega elèctrica, hidrofobicitat i mida molecular) (Calderón-Preciado et al., 2013; Hurtado et al., 2016). Tot i que hi ha models predictius d’incorporació, ja siguin empírics o mecanicistes, la complexitat d’aquests processos fa que el grau d’incertesa sigui elevat (Bayona et al., 2018).

52

001-134 Quaderns agraris 44.indd 52

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:38

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

1.4. Efectes de la contaminació en els cultius Tant els contaminants presents en el medi atmosfèric com els que arriben al sòl a través de l’aigua de reg poden incorporar-se als cultius per via foliar o radicular. El nivell d’incorporació de contaminants depèn de la concentració, del període d’exposició i de la reactivitat dels contaminants. Per la seva rellevància, el O3 és el contaminant més important a les zones periurbanes que afecta el teixit foliar, ja que la seva penetració és passiva i per via estomàtica.

A part de les sals en solució a l’aigua de reg, normalment mesurades a partir de la conductivitat elèctrica, les elevades concentracions de borats, utilitzats en formulacions de detergents, produeixen efectes fitotòxics. El bor, però, és un nutrient essencial que s’ha d’incorporar a concentracions molt baixes. S’ha constatat, també, que alguns metalls com el plom, el cadmi i el zinc presenten nivells més elevats en conreus propers a carreteres transitades (Nabulo et al., 2010) i en conreus regats amb aigües contaminades (Arora et al., 2008).

Els contaminants orgànics assimilats per les plantes poden produir un estrès abiòtic de diferent grau depenent de la concentració en l’aigua de reg.

Un estudi recent en condicions controlades ha demostrat que concentracions molt baixes (des de 0,05 fins a 50 μg/L) de contaminants de preocupació emergent en l’aigua de reg d’enciams produeixen efectes morfològics i fisiològics, i incideixen en diverses rutes metabòliques de la planta (Hurtado et al., 2017a). Malgrat això, no és clar si l’afectació observada en condicions controlades pot incidir en el rendiment agrícola a escala real.

1.5. Tecnologies per a mitigar la incorporació de contaminants en els cultius Aquesta és una àrea de gran interès, tot i que encara no existeix un coneixement consolidat, sobretot a escala real. La contaminació atmosfèrica associada al transport rodat es pot mitigar mitjançant barreres arbrades (green belts) a l’entorn de les carreteres, les quals retenen les partícules en suspensió i mitiguen el soroll (Islam et al., 2012).

Pel que fa als sòls, l’aplicació de biocarbó (biochar) obtingut per piròlisi de residus vegetals a temperatures moderades (550-850 °C) en una atmosfera pobra en oxigen és una de les estratègies més satisfactòries. L’elevada capacitat d’adsorció de contaminants orgànics i metalls per part del biocarbó fa que els segresti en la superfície i no siguin biodisponibles per a les plantes. Aquesta estratègia ha estat avaluada en diferents contaminants de preocupació emergent en condicions controlades (Hurtado et al., 2017b). Amb tot, el biocarbó es degrada, encara que molt lentament, i amb QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 53

53

25/06/2018 16:06:38

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

el pas del temps podria perdre capacitat d’adsorció i, per tant, podria produir-se la desorció i/o la biodegradació dels contaminats retinguts en la superfície.

D’altres estudis suggereixen que sòls agrícoles ben estructurats i amb un grau elevat de biodiversitat ajudarien a incrementar la taxa de biodegradació dels contaminants, i per tant no serien incorporats per les plantes. Amb aquesta finalitat, es podrien utilitzar eines per a afavorir els bacteris autòctons del mateix sòl (amb fertilitzants específics) o afegir-ne d’exògens (Jaiswal et al., 2017).

2. ESTUDI DE CAS: EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT 2.1. Descripció de la zona d’estudi La zona d’estudi es troba al Parc Agrari del Baix Llobregat (PABL), el qual està delimitat pel delta del Llobregat i el riu Llobregat, i forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La superfície protegida és de 2.938 ha i està irrigada per canals a cel obert que deriven aigües del riu Llobregat (canal de la Dreta) o de la riera de Rubí (canal de la Infanta) amb diferents qualitats fisicoquímiques. L’aigua del riu Llobregat i dels seus tributaris (l’Anoia i el Cardener) està sotmesa a la descàrrega de vuitanta estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR) que representen un 92 % del cabal (Margenat et al., 2017). Les mostres es van prendre en camps de 0,2 ha, quatre situats al PABL (P2 a P5) i un a Begues (P1), que és el camp de referència; aquest està més apartat de la zona d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona i té el reg per degoteig a partir d’aigua de pluja i pou (figura 1). El reg del camp P5 també és per degoteig i a partir d’aigua de pou.

2.2. Presa de mostres Les dades dels paràmetres generals de contaminació atmosfèrica (NOx, SO2, CO, O3) per al període març-abril de 2015 es van obtenir de l’estació del Prat de Llobregat de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). L’aigua de pluja es va recollir mitjançant pluviòmetres metàl·lics, per a mesurar-ne els contaminants orgànics, i de plàstic, per als metalls (figura 2a). Els compostos orgànics volàtils BTEX es van mesurar mitjançant captadors passius Radiello (figures 2b i 2c). Per a valorar la qualitat de l’aigua de reg es van prendre mostres mensuals de febrer a setembre de 2016. El sòl agrícola es va recollir dels 20 cm superficials, se n’obtingué una mostra composta a partir de cinc d’individuals. Pel que fa als conreus, es van delimitar cinc subzones per cada camp de mostreig, de cadascuna 54

001-134 Quaderns agraris 44.indd 54

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:39

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

Figura 1. Localització dels camps de mostreig a Begues (P1) i al Parc Agrari del Baix Llobregat (P2, P3, P4 i P5)

Font: Modificada a partir de Margenat et al. (2017).

es va prendre una mostra de deu unitats vegetals dels conreus objecte d’estudi —‌enciam (Lactuca sativa L. v. Batavia) i tomàquet (Solanum lycopersicum L.).

Les deu plantes de cada subzona es van analitzar com una mostra composta, però per a valorar-ne la productivitat es van analitzar individualment.

2.3. Metodologies 2.3.1. Qualitat de les aigües de reg Els paràmetres convencionals (nitrogen amoniacal [N−NH4+], nitrogen nítric [N−NO−3 ], fòsfor total [FT]) es van mesurar per espectrofotometria i el pH, l’oxigen dissolt i la conductivitat, amb sensors específics. Els metalls es van determinar a partir de mostres filtrades (< 0,45 µm) i acidificades (pH < 2) mitjançant plasma acoblat inductivament amb detecció per espectrometria de masses (ICP-MS) o òptica (ICP-OES). Per als contaminants orgànics, es va fer una preconcentració mitjançant extracció en fase sòlida (SPE) polimèrica, QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 55

55

25/06/2018 16:06:39

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

Figura 2. Dispositius de mostreig. a) Pluviòmetres de plàstic i metàl·lic (part superior) i suport per al captador Radiello (part inferior); b i c) captador passiu de contaminants volàtils del medi atmosfèric (Radiello), b: cos de difusió, c: adsorbent de carbó actiu a)

b)

c)

Font: a) Fotografia de l’autor, b) Air Monitoring Systems: http://www.amsanalitica.com/en/product-details/items/radiello.html i c) Sigma Aldrich: http://www.sigmaaldrich.com/technical-documents/articles/analytical/radiello-air-sampler/diffusive-sampling -system.html

elució amb acetat d’etil i determinació mitjançant cromatografia gasosa acoblada a l’espectrometria de masses en tàndem (GC-MS/MS) després de derivatitzar la mostra.

2.3.2. Qualitat dels sòls Segons la classificació del Departament d’Agricultura dels Estats Units les mostres de sòl recollides es poden classificar com sorrenques i sorrenquesllimoses. Les mostres es van passar per un sedàs de 2 mm i la fracció fina va ser digerida amb una mescla de HNO3 i HClO4 a 135 °C durant setze hores.

Les mostres, un cop evaporades, es van resuspendre amb HNO3 i, un cop diluïdes amb aigua ultrapura, es van determinar els elements minoritaris mitjançant ICP-MS i els majoritaris per ICP-OES. Els contaminants orgànics de les mostres de sòl es van extreure per sonicació amb acetona-acetat d’etil (1:1) i purificació posterior de l’extracte mitjançant SPE polimèrica. La determinació final es va fer mitjançant GC-MS/MS, després d’una derivatització (Hurtado et al., 2017c).

56

001-134 Quaderns agraris 44.indd 56

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:39

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

2.3.3. Material vegetal L’assaig de germinació es va dur a terme amb llavors d’enciam prèviament esterilitzades seguint la metodologia de Marsoni et al. (2014).

Les clorofil·les dels vegetals es van mesurar directament per espectrofoto­ metria a 647 i 664 nm (clorofil·les a i b).

El rendiment agrícola es va mesurar en tomàquets i enciams per pesada directa en les parcel·les d’estudi de 0,2 ha, una vegada assolida la mida comercial. La productivitat de l’enciam es va calcular multiplicant el pes fresc mitjà del producte comercial per un factor de supervivència de 0,8 i el nombre de plantes per metre quadrat; la productivitat del tomàquet, a partir del pes per unitat.

La determinació de metalls i metal·loides dels enciams es va dur a terme a partir de les fulles comestibles, i se’n van descartar les externes, segons la metodologia de l’Environmental Protection Agency (EPA), mètode 200.2, mitjançant digestió amb HNO3 i HCl a 95 °C durant trenta minuts i la determinació final mitjançant ICP-MS i ICP-OES. L’extracció dels contaminants orgànics en els enciams es va fer mitjançant la dispersió de la matriu seguida per una extracció amb dissolvents pressuritzats (PSE), separant neutres i bases dels àcids (Calderón-Preciado et al., 2009). Alternativament, la determinació de compostos més polars es va fer per extracció mitjançant sonicació, purificació per medi d’extracció en fase sòlida i determinació mitjançant cromatografia líquida (LC) acoblada a MS/MS. 3. RESULTATS 3.1. Qualitat del medi 3.1.1. Medi atmosfèric La taula i mostra les dades de l’XVPCA preses a l’estació del Prat de Llobregat proporcionades per la Generalitat de Catalunya. Els valors sempre han estat inferiors als establerts com a límits per a la protecció de la salut humana.

D’altra banda, es va avaluar la contaminació per BTEX en un camp del PABL (P3) i el camp referència de Begues (P1) (taula ii). Com era esperable, els valors observats en P3 van ser més elevats que els de P1, fet que es pot atribuir a la influència industrial i de trànsit rodat més gran de l’àrea urbana.

Amb tot, i tal com va passar amb la resta de contaminants atmosfèrics, els valors van ser inferiors als màxims establerts per la normativa vigent. A més, no es van trobar diferències en el nivell de productivitat entre zones, per tant, no es pot dir que els contaminants mesurats puguin produir cap efecte advers.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 57

57

25/06/2018 16:06:39

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

Taula I. Valors mínim, màxim i mitjana mensual dels paràmetres de contaminació atmosfèrica durant el cicle productiu dels enciams observats a l’estació del Prat de Llobregat1 Unitat

Març de 2016

Abril de 2016

Valors límit de referència

Interval

Mitjana

Interval

Mitjana

3

1-4

*

1252

0,4-0,7

0,5

103

SO2

µg/m³

1-5

CO

mg/m³

0,4-0,5

NO

µg/m³

2-34

13

2-27

10

**

NO2

µg/m³

12-64

36

15-46

31

404

O3

µg/m³

17-70

48

34-88

60

1203,5

0,4

* No hi ha dades disponibles. ** No hi ha cap valor legislat.

1. Situada en el Complex Esportiu Municipal (CEM) Sagnier.

2. Valor màxim de les mitjanes diàries, no més de tres ocasions per any.

3. Valor màxim de les mitjanes mòbils 8-horàries del dia (mitjanes mòbils de 8 hores, calculades a partir de dades horàries actualitzades cada hora).

4. Mitjana anual.

5. No es podrà superar en més de vint-i-cinc ocasions per any de mitjana en un període de tres anys.

Font: Per als valors observats: Estació del Prat de Llobregat de l’XVPCA (http:dtes.gencat.cat/icqa/); per als valors límit: Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (2017).

Taula II. Concentració dels compostos BTEX corresponent a deu dies d’exposició durant el cicle productiu dels enciams en dos dels camps d’estudi Compostos BTEX (µg/m³)

P1 (Begues)

P3 (PABL)

Valor límit de referència

Benzè

0,04

2,2

5

Toluè

< 0,01

10,3

*

Etilbenzè

0,01

1,33

*

Xilè

0,03

1,63

*

* No hi ha límit establert.

Font: Directiva 2000/69/CE (2000).

3.1.2. Aigües de reg Les aigües de reg del PABL (P2, P3, P4 i P5) tenen una conductivitat elèctrica més elevada amb relació a les aigües del camp de Begues (P1), fet que es pot atribuir a l’abocament d’efluents d’EDAR a la conca del Llobregat i el 58

001-134 Quaderns agraris 44.indd 58

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:39

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

Cardener, així com per l’escolament de sals sòdiques i potàssiques a Súria i Sallent. Els sòlids totals en suspensió i l’amoni van ser més elevats a P2, P3 i P4 amb relació a P1 i P5, ja que les aigües de reg dels darrers provenen d’aigua subterrània o pluvial. P5 va presentar nivells més elevats de N−NO−3 i PT, ja que s’hi aplica fertirrigació, seguit de P3, per l’aportació d’aigües regenerades mitjançant el canal de la Infanta. Cal esmentar que la qualitat de les aigües de reg a totes les zones d’estudi compleixen els nivells exigits per la normativa estatal de reutilització de les aigües depurades (Reial decret 1620/2007).

Pel que fa als elements traça, el B i el Ba són els més abundants a la zona d’estudi. Encara que se’n desconeix l’origen, hom creu que poden ser d’origen mixt, geogènic combinat amb aportacions antropogèniques pel que fa al B. Les concentracions més elevades d’elements traça es van detectar a P3, seguit per P5, P2 i P4. Els nivells més baixos es van enregistrar a P1, cosa que confirma que la zona de Begues està menys contaminada amb relació al PABL. S’ha confirmat estadísticament (prova de t de Student per a dades aparellades, p < 0,05) que el camp P1 és el menys contaminat i P3 el que més, probablement associat al fet que rep aigües del canal de la Infanta.

Amb tot, els nivells de metalls trobats compleixen el criteris del Reial decret 1620/2007 i de les directives de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, 1985).

Pel que fa als contaminants orgànics de preocupació emergent, es van mesurar trenta-quatre compostos (Margenat et al., 2017) de propietats fisicoquímiques i usos diferents. La freqüència amb què es detecten aquests trentaquatre contaminants varia segons el camp, del 25 % a P1, el menys contaminat, al 70 % a P3, el més contaminat. El compost més abundant va ser el surfinol 104 (tensioactiu no iònic), i a les aigües freàtiques i/o pluvials (P1 i P5) va presentar valors força inferiors amb relació a les aigües superficials (P2-P4) (figura 3). El benzotriazol i derivats, emprats com a anticorrosius, es van detectar al camp P3, fet que és consistent amb la seva presència en els efluents d’EDAR. Un altre compost detectat al PABL és la carbamazepina, un agent antiepilèptic molt refractari a la degradació a les EDAR convencionals, i el seu intermedi de transformació més gran, el 10,11-epoxicarbamazepina.

La carbamazepina es va detectar, majoritàriament, en els camps regats amb aigües superficials (P2, P3 i P4). Tot i que no hi ha cap normativa que en reguli la presència a les aigües, alguns fàrmacs s’han inclòs a la llista de compostos objecte de vigilància ambiental (llista d’observació, o watch list en anglès, establerta a la Directiva 2013/39/CE), i per tant caldrà tenir-los en compte en estudis futurs.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 59

59

25/06/2018 16:06:39

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

Figura 3. Concentracions de microcontaminants orgànics a l’aigua de reg en els camps d’estudi 5.000

Concentració (ng/L)

4.000

3.000

2.000

1.000

0

S104

BTri

EPOCBZ P1

5TTri P2

P3

2MBT P4

CBZ

DEET

P5

S104: surfinol 104; BTri: benzotriazol; EPOCBZ: 10,11-epoxicarbamazepina; 5TTri: 5-metilbenzotriazol; 2MBT: 2-mercaptobenzotiazol; CBZ: carbamazepina; DEET: N,N-diethyl-meta-toluamida.

Font: Elaboració pròpia.

3.1.3. Sòl agrícola Els paràmetres generals dels sòls no presenten diferències gaire marcades entre els camps. El pH dels sòls avaluats és lleugerament bàsic i la capacitat de bescanvi catiònic baixa d’acord amb la seva textura. Els nivells de nutrients són característics d’un sòl agrícola sotmès a fertilització.

Els metalls i metal·loides més abundants a tots els camps d’estudi són el B, Ba, Mn, Pb i Zn. Les concentracions van anar des de nivells no detectables fins a 802 mg/kg de pes sec (ps). De tots els camps analitzats, P1 (Begues) és el menys contaminat d’acord amb l’agricultura ecològica que s’hi desenvolupa. Tot i les elevades concentracions de B i Ba, només varen excedir els nivells recomanats per la Generalitat de Catalunya el Mo, Ni, Pb i As en alguns camps del PABL. En canvi, les concentracions de Mn, Zn, Cr, Cu i Cd varen ser més baixes, i encaixen amb els valors d’una zona poc contaminada o de poc impacte antropogènic.

Pel que fa a microcontaminants orgànics, vint-i-cinc dels trenta-quatre analitzats van excedir el límit de quantificació almenys en algun dels punts 60

001-134 Quaderns agraris 44.indd 60

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:39

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

en què es van prendre les mostres. Així, els nivells de concentració van anar des de nivells no detectables fins a 397 µg/kg ps. Els compostos més abundants varen ser el tris(1-clor-2-propil) fosfat i el bisfenol F associats al material plàstic de les canonades de reg de degoteig (a P1 i P5) (Margenat et al., 2018). Les diferències en les concentracions són estadísticament significatives entre els diferents camps per a la majoria de compostos analitzats.

3.2. Incorporació de contaminants als vegetals Les concentracions de nitrats, metalls i metal·loides i microcontaminants orgànics en enciams es presenten a la taula iii. Es van detectar contaminants a totes les àrees d’estudi, fins i tot a la de cultiu ecològic (P1), amb concentracions estadísticament diferents entre camps, però sempre inferiors als valors legislats (Reglament (CE), núm. 1881/2006/CE).

Els metalls i metal·loides que van presentar concentracions més elevades van ser B, Ba, Mn i Zn, en concordança amb la seva abundància en el sòl.

Els nivells que presenten són característics de zones similars. Prenent la suma de tots els elements traça, a l’hivern el nivell de contaminació més alt va ser el detectat a P3 (9,03 mg/kg pes fresc [pf]), mentre que el més baix va ser a P5 (7,30 mg/kg pf), tot i que les diferències entre camps no van ser estadísticament significatives (p < 0,05).

Pel que fa a microcontaminants orgànics, en enciams se’n van detectar vuit dels detectats en el sòl de la mateixa parcel·la productiva. Els compostos majoritaris van ser el metilparabè i bisfenol F, el primer associat a fungicides i el segon a material plàstic. Es van detectar els dos fungicides analitzats, dimetomorf i carbendazim, durant la campanya d’hivern en dos camps, P3 i P5. També es van detectar l’antiepilèctic carbamazepina, característic de les aigües regenerades, i el seu producte de transformació majoritari (10,11-epoxi­ carbamazepina) en pràcticament tots els camps. Mentre que en el cas dels fungicides hom creu que el seu origen és per aplicació directa, ja que no s’han detectat en P1, d’agricultura ecològica, la carbamazepina és un agent antiepilèptic que presenta una elevada persistència en el tractament de les aigües residuals, així com una taxa d’incorporació elevada en els cultius vegetals (Hurtado et al., 2016) i per tant podria incorporar-se per via radicular a partir de l’aigua de reg.

3.3. Afectació als cultius i al rendiment agrícola Tot i que nombrosos treballs mostren alteracions a escala morfològica i fisiològica de les plantes exposades a contaminants (Hurtado et al., 2017a), sovint les concentracions avaluades en aquests treballs són superiors a les QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 61

61

25/06/2018 16:06:39

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

Taula III. Concentracions mínima, màxima i mitjana (en negreta) de metalls, metal·loides i microcontaminants orgànics més rellevants detectades en enciams conreats als camps d’estudi Camps d’estudi

Nitrats

P1 hivern

P2 hivern

1.113-1.543 1.331

729-862 793

P3 hivern

P3 estiu

1.467-1.854 1.264-1.411 1.648 1.316

P4 hivern

P4 estiu

P5 hivern

739-1.039 892

628-1.004 803

1.202-1.827 1.316

Metalls i metal·loides (mg/kg pf) B

1,50-2,12 1,76

1,43-1,89 1,73

1,54-2,44 1,98

1,62-2,02 1,86

1,56-2,43 1,92

1,58-2,42 2,00

1,30-1,97 1,58

Ba

0,62-1,16 0,83

0,56-0,66 0,59

0,38-0,66 0,48

0,55-0,80 0,62

0,44-0,71 0,60

0,48-0,85 0,61

0,40-0,58 0,47

Cr

0,12-0,34 0,20

0,10-0,20 0,14

0,08-0,26 0,15

0,08-0,78 0,25

0,09-0,54 0,20

0,20-0,57 0,33

0,11-0,17 0,13

Cu

0,40-0,66 0,49

0,57-0,78 0,67

0,46-0,69 0,59

0,48-0,76 0,65

0,64-0,89 0,78

0,60-0,96 0,78

0,45-0,81 0,57

Mn

2,77-4,91 3,60

1,29-1,77 1,47

2,65-4,20 3,32

3,29-4,28 3,59

1,50-2,46 1,89

1,73-2,79 2,16

1,89-2,70 2,33

Mo

0,02-0,03 0,03

0,02-0,03 0,02

0,02-0,04 0,03

0,02-0,06 0,03

0,02-0,05 0,03

0,03-0,06 0,04

0,02-0,03 0,02

Ni

0,05-0,16 0,09

0,05-0,09 0,07

0,04-0,10 0,06

0,08-0,61 0,21

0,05-0,41 0,13

0,19-0,32 0,25

0,05-0,12 0,09

Pb

0,03-0,08 0,05

0,09-0,15 0,11

0,08-0,19 0,13

0,13-0,45 0,28

0,13-0,21 0,16

0,13-0,25 0,20

0,13-0,22 0,19

Sb

0,02-0,07 0,03

0,02-0,02 0,02

0,01-0,01 0,01

0,02-0,03 0,02

0,01-0,01 0,01

0,02-0,02 0,02

0,01-0,02 0,01

Zn

1,00-1,52 1,23

2,36-3,41 2,78

1,73-2,92 2,28

1,30-1,96 1,71

2,15-3,12 2,53

2,01-2,95 2,50

1,47-2,69 1,91

As 0,0575-0,65 0,510-0,855 0,216-0,936 0,567-2,30 (µg/kg) 0,41 0,677 0,601 1,54

0,445-1,17 0,835

0,419-1,10 0,688

0,267-1,40 0,843

Hg (µg/kg)

0,690-1,56 0,526-0,856 0,636-1,66 0,974 0,745 1,01

0,30-0,46 0,37

62

001-134 Quaderns agraris 44.indd 62

0,365-1,67 1,06

0,520-1,12 0,837

0,695-1,45 1,07

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:39

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

Taula III. Concentracions mínima, màxima i mitjana (en negreta) de metalls, metal·loides i microcontaminants orgànics més rellevants detectades en enciams conreats als camps d’estudi (Continuació) Camps d’estudi Microcontaminants orgànics (µg/kg ps)

P1 hivern

P2 hivern P3 hivern

P3 estiu

P4 hivern

P4 estiu

P5 hivern

Bisfenol F

22,9-470 34,4

33,3-230 70,0

65-2.675 1.007

27,4-69,5 46,4

72-718 427

34,3-1.021 302,4

13,9-767 54,3

Metilparabè

2.195-3.974 2.802

525-994 966

405-818 691

482-642 598

57,3-1.102 1.513

23,6-853 510

1.136-1.960 683

Surfinol 104

< 90,5

< 90,5

< 90,5-208

< 90,5

< 90,5

< 90,5

< 90,5-159

2-mercaptobenzotiazol

49-2.460 384

< 14,7

< 14,7

< 14,7

< 14,7-596 38,2

Dimetomorf

nd

nd

392-943 572

nd

nd

nd

10-15 13

Carbendazim

nd

nd

< 36,2-66,9 57,5

< 36,2

nd

nd

< 36,2-914 467

Carbamazepina

3,64-4,69 4,19

2,33-2,64 2,54

3,36-8,14 5,99

6,71-11,37 7,39

1,86-4,19 2,56

1,97-19,03 3,72

3,06-4,65 3,37

Carbamazepina epòxid

3,83-4,88 4,36

nd

1,40-1,86 1,63

1,58-2,13 1,78

1,86-5,68 3,77

1,95*

1,99-3,09 2,54

< 14,7-118 < 14,7-17,0

nd: no detectat; pf = pes frec; ps = pes sec. *n=1 Font: Elaboració pròpia.

concentracions que habitualment es detecten en el medi. A més, la presència de carboni orgànic dissolt i d’altres components en dissolució fa que el comportament dels contaminants químics a escala real requereixi una atenció especial.

Es va avaluar la fitotoxicitat de l’aigua de reg (presa de P4) mitjançant l’assaig de germinació de llavors d’enciam (Margenat et al., 2017). Els resultats mostren que la taxa de germinació de llavors d’enciam amb les aigües de reg del PABL és més elevada que amb aigua destil·lada (98-99 % enfront de 88 %), fet atribuïble a la presència de macronutrients i micronutrients en les primeres, que en facilita la germinació (Rezvani et al., 2014). A més, l’elongació radicular de les llavors amb aigua del camp P4 va ser superior a l’aigua destil·lada. Per tant, la composició de les aigües de la zona d’estudi no afecta negativament ni la taxa de germinació ni la longitud de l’arrel i per tant no provoca efectes fitotòxics.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 63

63

25/06/2018 16:06:40

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

Pel que fa al contingut de clorofil·les dels enciams, les diferències observades són estacionals, i assoleixen els valors màxims durant l’estiu, que coincideix amb l’època de màxima insolació i duració de la llum solar; no es va constatar cap diferència entre camps.

Pel que fa als rendiments de l’enciam, tant al PABL com en el camp de referència van ser similars, amb rendiments que van anar de 41,9 ± 12,3 t/ha a 96,4 ± 13,2 t/ha. Els rendiments del tomàquet van oscil·lar de 116 a 208 g/ unitat. Tanmateix, aquests valors coincideixen amb els d’altres estudis, per exemple, Serna et al. (2012) observen un rendiment en enciams de 34,0 ± 1 t/ha i Casals et al. (2010), un pes mitjà per tomàquet de 138 ± 6 g/unitat.

El pes mitjà d’un tomàquet del camp de Begues (157 ± 41 g/u pf) va ser lleugerament inferior als valors obtinguts als camps del PABL (189 ± 46 – 207 ± 39 g/u pf), probablement per la diferència de les condicions climàtiques que, en el camp de referència (399 m per sobre del nivell del mar), provoquen un creixement més lent. Tot i la dificultat metodològica intrínseca a l’avaluació del rendiment productiu, els resultats indiquen que la presència de micro­nutrients i macronutrients a les aigües de reg de la zona periurbana és més positiva en el rendiment hortícola que la fitotoxicitat potencial dels contaminants.

4. CONCLUSIONS L’agricultura periurbana o de proximitat compleix nombroses funcions en l’entorn urbanitzat de les grans ciutats i ofereix, entre d’altres, una producció agrícola segura i de proximitat. Malgrat això, les ciutats per si soles i les infraestructures que les envolten generen un impacte al medi atmosfèric i a les aigües de reg que poden afectar l’agricultura propera, tant pel que fa al rendiment com a la seguretat alimentària dels productes. Els resultats fins ara obtinguts al PABL indiquen que, malgrat que hi ha més contaminació en les aigües de reg i en el sòl dels camps del PABL, amb relació al camp de referència de Begues, no s’ha observat cap impacte negatiu en la productivitat agrícola ni en els nivells de contaminants detectats a l’enciam. A tall d’exemple, els valors de microcontaminants orgànics trobats són, en gran part, resultat de l’aplicació de fungicides i els nivells de metalls, així com de la resta de contaminants analitzats, estan per sota dels llindars establerts per la legislació vigent. Malgrat això, la introducció continuada de contaminants nous al medi i l’impacte que produeixen al microbioma del sòl i a la fertilitat agrícola requereix un estudi molt més profund per a poder avaluar les possibles interaccions entre contaminants i matèria orgànica del sòl, així com els exsudats de les arrels de les plantes.

L’avaluació de les implicacions potencials per a la salut humana de la presència de microcontaminants, metalls i metal·loides és encara prematura 64

001-134 Quaderns agraris 44.indd 64

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:40

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

i es necessiten més dades per a treure conclusions definitives. Nogensmenys, el principi de precaució obliga a aprofundir en l’estudi considerant també els biosòlids com una font de contaminants i els efectes combinats de metalls i microcontaminants orgànics. La presència d’antibiòtics pel risc de generar bacteris resistents també requereix més atenció.

AGRAÏMENTS Al Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat de l’Estat espanyol mitjançant el projecte AGL2014-59353-R, al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i als tècnics de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat per la seva col·laboració en la implementació i en l’interès en el desenvolupament del projecte.

BIBLIOGRAFIA Arora, M. [et al.] (2008). «Heavy metal accumulation in vegetables irrigated with water from different sources». Food Chem., núm. 111, p. 811-815.

Bayona, J. M. [et al.] (2018). «Predictive models to assess the uptake of organic microcontaminants and antibiotic resistant bacteria and genes by crops». A: Durán, M. C. [et al.] (ed.). Artificial or constructed wetlands: A suitable technology for sustainable water management. Boca Raton, EUA: CRC, capítol 15, p. 262-285.

Bermejo, V. [et al.] (2009). El ozono troposférico y sus efectos en la vegetación.

Madrid: MARM-CIEMAT, 74 p.

Calatayud, A.; Alvarado, J. W.; Barreno, E. (2002). «Similar effects of ozone on four cultivars of lettuce in open topchambers during winter». Photo­ synthetica, núm. 40, p. 195-200.

Calderón-Preciado, D. [et al.] (2009). «Development of an analytical proce­ dure for the determination of emerging and priority pollutants in leafy vegetables by pressurized solvent extraction followed by GC-MS determination». Anal. Bional. Chem., núm. 394, p. 1319-1327.

Calderón-Preciado, D. [et al.] (2013). «Uptake of microcontaminants by crops irrigated with reclaimed water and groundwater under real field greenhouse conditions». Environ. Sci. Pollut. Res., núm. 20, p. 3629-3638.

Casals, J. [et al.] (2010). «Montgrí, a cultivar within the Montserrat tomato type». Hortscience, núm. 45, p. 1885-1886.

Cui, H. [et al.] (2014). «Influence of ciprofloxacin on microbial community structure and function in soils». Biol. Fertil. Soils, núm. 50, p. 939-947.

Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (2017). «Valors legislats de la qualitat de l’aire. 2017» [en línia]. <http://mediambient.gencat.cat/ QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 65

65

25/06/2018 16:06:40

J. M. Bayona, N. Cañameras, J. Comas, S. Díez, A. Margenat, V. Matamoros

web/.content/home/ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/ mesura_de_la_qualitat_de_laire/valors_legislats_de_la_qualitat_de_ laire/valors-legislats-qualitat-aire-2017.pdf>. [Consulta: gener 2018].

«Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors límit per al benzè i el monòxid de carboni en l’aire ambient». DOCE, núm. 313, p. 12-21.

«Directiva 2013/39/CE relativa a les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües, de 12 d’agost del 2013, per la qual es modifiquen les Directives 2000/60/CE i 2008/105/CE pel que fa a les substàncies prioritàries». DOUE, núm. 226, p. 1-17.

Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) (1985). «Water quality for agriculture». FAO Irrigation and Drainage Paper [Roma], núm. 29.

Han, X. -M. [et al.] (2016). «Impacts of reclaimed water irrigation on soil antibiotic resistome in urban parks of Victoria, Australia». Environ. Pollut., núm. 211, p. 48-57.

Hughes, S. R. [et al.] (2013). «Global synthesis and critical evaluation of pharmaceutical datasets collected from river systems». Environ. Sci. Technol., núm. 47, p. 661-677.

Hurtado, C. [et al.] (2016). «Estimate of uptake and translocation of emerging contaminants from irrigation water concentration in lettuce grown under controlled conditions». J. Hazard. Mat., núm. 305, p. 139-148.

Hurtado, C. [et al.] (2017a). «Linking the morphological and metabolomics response of Lactuca sativa L. exposed to emerging contaminants using GC x GC-MS and chemometric tools». Scientific Reports, núm. 7, p. 6546.

DOI: 10.1038/s41598-017-06773-0.

Hurtado, C. [et al.] (2017b). «Effect of biochar concentration on the mitigation of emerging contaminant uptake in lettuce». J. Hazard. Mat., núm. 323, p. 386-393.

Hurtado, C. [et al.] (2017c). «Degradation of emerging organic contaminants in an agricultural soil: decoupling biotic and abiotic processes». Water, Air, Soil Pollut., núm. 228, p. 243.

Islam, M. N. [et al.] (2012). Pollution attenuation by roadside greenbelt in and around urban areas. DOI: 10.1016/j.ufug.2012.06.004.

Jaiswal, D. K.; Verma, J. P.; Yadav, J. (2017). «Microbe induced degradation of pesticides in agricultural soils». A: Singh, S. (ed.). Microbe-induced degradation of pesticides. Suïssa: Springer. (Environ. Sci. Engn.)

Jones, O. A. H. [et al.] (2005). «Human pharmaceuticals in wastewater treatment processes». Crit. Rev. Environ. Sci. Technol., núm. 35 (4), p. 401427.

Krasner, S. W. [et al.] (2009). «Occurrence of disinfection byproducts in Unit­ ed States wastewater treatment plant effluents». Environ. Sci. Technol., núm. 43, p. 8320-8325.

66

001-134 Quaderns agraris 44.indd 66

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

25/06/2018 16:06:40

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat

Margenat, A. [et al.] (2017). «Occurrence of chemical contaminants in periurban agricultural irrigation waters and assessment of their phytotoxicity and crop productivity». Sci. Total Environ., vol. 599-600, p. 1140-1148.

DOI: 10.1016/j.scitotenv.2017.05.025.

Margenat, A. [et al.] (2018). «Occurrence and bioaccumulation of chemical contaminants in lettuce grown in peri-urban horticulture». Sci. Total Environ., vol. 637-638, p. 1166-1174. DOI:10.1016/j.scitotenv.2018.05.035.

Marsoni, M. [et al.] (2014). «Uptake and effects of a mixture of widely used therapeutic drugs in Eruca sativa L. and Zea mays L. plants». Ecotoxicol.

Environ. Safety, núm. 108, p. 52-57.

Nabulo, G. [et al.] (2010). «Assessing risk to human health from tropical leafy vegetables grown on contaminated urban soils». Sci. Total Environ., vol. 408, p. 5338-5351.

Novo, A. [et al.] (2013). «Antibiotic resistance, antimicrobial residues and bacterial community composition in urban wastewater». Water Res., núm. 47, p. 1875-1887.

«Reglament (CE) 1881/2006 de la Comissió, del 19 de desembre de 2006, pel qual es fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentaris». DOUE, núm. 364, p. 5-23.

«Reial decret 1620/2007, de 7 desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües regenerades». BOE, núm. 294, p. 50639.

Rezvani, M.; Zaefarian, F.; Amini, V. (2014). «Effects of chemical treatments and environmental factors on seed dormancy and germination of shepherd’s purse (Capsella bursa-pastoris (L.) Medic.)». Acta Botanica Brasilica, núm. 28, p. 495-501.

Serna, M. [et al.] (2012). «Brassinosteroid analogues effect on yield and qual­ ity parameters of field-grown lettuce (Lactuca sativa)». Sci. Horticul., núm. 143, p. 29-37.

«Tittle 22. Code of regulations» (2014). Regulations related to recycled water (juny), p. 13.

United States Environmental Protection Agency (EPA) (1994). Method 200.2, revision 2.8: sample preparation procedure for spectrochemical determination of total recoverable elements. Cincinnati, Ohio: US EPA. Zhang, Ch. M. [et al.] (2016). «Elimination of viruses from domestic wastewater: requirements and technologies». World J. Microbiol. Technol., núm. 32, p. 69. doi.org/10.1007/s11274-016-2018-3.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 47-67

001-134 Quaderns agraris 44.indd 67

67

25/06/2018 16:06:40

001-134 Quaderns agraris 44.indd 68

25/06/2018 16:06:40

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 69-91 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.86

CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ PER A L’AGRICULTURA METROPOLITANA I ECOLÒGICA : EL CAS DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT1 Gemma Francès-Tudel Grup de Recerca en Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB-UAB) Rebut: 20 de gener de 2018 - Acceptat: 25 de gener de 2018

RESUM Aquest article se centra a analitzar els circuits curts de comercialització (CCC) que utilitzen els pagesos que produeixen segons els criteris de la producció agrària ecològica (PAE) en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

En primer lloc, es revisa el concepte circuit curt de comercialització, que primerament va ser entès com una estratègia tradicional de diversificació de les explotacions agràries de petita i mitjana dimensió, i que ha passat a ser incorporat, per la literatura més recent, dins del paraigua de les xarxes alimentàries alternatives i a ser considerat una via comercial idònia per a implementar els preceptes de l’agroecologia. A partir d’una bibliografia de referència es classifiquen i descriuen els CCC; aquesta classificació és el punt partida per a analitzar els resultats de l’estudi de camp fet a pagesos de PAE del Parc Agrari l’any 2017. L’article clou amb unes conclusions sobre les potencialitats i els colls d’ampolla als quals s’enfronten els pagesos que adopten els CCC com a estratègia de comercialització; conclusions necessàries per a poder establir actuacions de política adequades per a aquest àmbit territorial.

Paraules clau: circuits curts de comercialització, canals curts de comercialització, xarxes alimentàries alternatives, agricultura ecològica, Parc Agrari del Baix Llobregat, agroecologia.

Correspondència: Gemma Francès i Tudel. Grup de Recerca en Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB-UAB). A/e: gemma.frances@uab.cat.

1. Aquest article és fruit del treball de fi de postgrau del Postgrau en Dinamització Local Agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, elaborat per l’autora i presentat el juliol de 2017.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 69

69

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

CIRCUITOS CORTOS DE COMERCIALIZACIÓN PARA LA AGRICULTURA METROPOLITANA Y ECOLÓGICA: EL CASO DEL PARQUE AGRARIO DEL BAIX LLOBREGAT RESUMEN El presente artículo se centra en analizar los circuitos cortos de comercialización (CCC) que utilizan los agricultores que producen bajo los criterios de la producción agraria ecológica (PAE) en el ámbito del Parque Agrario de El Baix Llobregat. En primer lugar, se revisa el concepto circuito corto de comercialización, que primero fue entendido como una estrategia de diversificación de las explotaciones agrarias de pequeña y mediana dimensión, y que ha pasado a ser incorporado, por la literatura más reciente, bajo el paraguas de las redes alimentarias alternativas y a considerarse como una vía comercial idónea para implementar los preceptos de la agroecología. A partir de una bibliografía de referencia se realiza una clasificación y descripción de los CCC; esta clasificación es el punto de partida para llevar a cabo el análisis de los resultados del trabajo de campo realizado a agricultores de PAE del Parque Agrario el año 2017. El artículo finaliza con unas conclusiones sobre las potencialidades y dificultades a las que se enfrentan los agricultores que adoptan los CCC como estrategia de comercialización; conclusiones necesarias para poder adoptar actuaciones de política adecuadas a este ámbito territorial.

Palabras clave: circuitos cortos de comercialización, canales cortos de comercialización, redes alimentarias alternativas, agricultura ecológica, Parque Agrario del Baix Llobregat, agroecología.

SHORT SUPPLY CHAINS FOR URBAN AND ECOLOGICAL AGRICULTURE: THE CASE OF THE BAIX LLOBREGAT AGRICULTURAL PARK ABSTRACT This article focuses on analysing the short supply chains (SSC) used by ecological farm producers in the Baix Llobregat Agricultural Park in 2017.

Firstly, the literature review shows the transition of the concept from farm diversification and increased income for small and medium-sized operations towards commercialisation under the umbrella of alternative food networks and agroecology. The analysis of the results of the field work carried out on ecological farm producers shows the potentials and pitfalls of SSC for such operators, providing information that will help to adopt appropriate policy actions in this area.

70

001-134 Quaderns agraris 44.indd 70

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

Keywords: short supply chains, alternative food networks, ecological agriculture, Baix Llobregat Agricultural Park, agroecology.

1. INTRODUCCIÓ Els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat (en endavant, Parc Agrari) adopten una variada gamma de vies de comercialització. La seva localització, molt propera a Mercabarna i a una població de més de 800.000 habitants (Idescat, 2017),2 provinent dels catorze municipis on s’ubica el Parc Agrari, ofereix una àmplia gamma de possibilitats de comercialització, des de la venda a grans distribuïdors fins a l’adopció d’estratègies més vinculades amb els circuits curts de comercialització (CCC) (Marsden et al., 2000).

Segons les dades del cens de les eleccions agràries de 2016, al Parc Agrari hi ha unes dues-centes cinquanta empreses agràries professionals amb una superfície mitjana d’entre 2 i 5 ha aproximadament. D’aquestes, unes cent dinou explotacions estan registrades a la marca Producte Fresc del Parc que atorga el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat (CPABLL), i vint-i-tres són productors ecològics certificats.

L’agricultura ecològica al Parc Agrari està creixent de manera continuada tant pel que fa a la superfície com al nombre de pagesos. L’estudi d’Isla (2016) ofereix una bona descripció de la situació de la producció agrària ecològica (PAE) al Parc Agrari. Entre els aspectes relatius a la comercialització s’hi destaca l’adopció d’estratègies multicanal relacionades amb els CCC per part dels pagesos que opten per la producció ecològica. És una realitat que es dona també a la resta del territori espanyol. Com apunten alguns autors, aquestes estratègies multicanal s’allunyen dels «canals de distribució moderns» i s’incorporen dins del paraigua anomenat xarxes alimentàries alternatives (XAA) (Renting et al., 2003; López et al., 2015).

Les XAA, com veurem amb més detall, es caracteritzen pel seu caràcter alternatiu al model estandarditzat de distribució alimentària, i no impliquen només la reducció del nombre d’intermediaris, sinó també establir una relació entre productor i consumidor més propera, transparent, equitativa i justa i, per tant, que va més enllà de la lògica economicista de la compravenda (López et al., 2015).

Aquest article té com a objectiu analitzar les estratègies de comercialització que adopten els pagesos que produeixen segons els criteris de la PAE al Parc Agrari del Baix Llobregat, per tal de conèixer les potencialitats i els colls d’ampolla als quals s’enfronten quan adopten aquestes estratègies multicanal de CCC i, així, poder establir actuacions de política adequades per a aquest àmbit territorial.

2. Vegeu Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): http://www.idescat.cat/emex/?id=11.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 71

71

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

2. ELS CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ: POTENCIALITATS I DEBILITATS Els CCC, en general, es caracteritzen per l’escassa presència de la intermediació, a la qual s’incorpora, no sense controvèrsia, el concepte de proximitat (Marsden et al., 2000; Sevilla, 2012). En aquest sentit, amb el Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) defineix venda de proximitat de circuit curt com «la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris a favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària».

I quan no hi ha cap intermediari entre el productor o elaborador i el consumidor es parla de venda directa. Atenent aquesta definició, la venda en CCC no assegura l’origen proper de la producció, ni una reduïda escala productiva de les explotacions, ni poca concentració de poder de decisió per part de la gran distribució, tal com mostren les relacions que estan establint grans cadenes de supermercats amb pagesos i que ostenten l’eslògan «sense intermediaris». Tal com apunten Binimelis i Descombes (2010), López et al. (2015) i López (2015), l’existència d’un CCC no implica per se un sistema més sostenible o socialment més just, ni tampoc la solució als problemes derivats de la lògica productivista i d’un model de circuit de comercialització llarg.

Si bé els circuits curts han estat una forma clàssica de comercialització dels productors que diversifiquen les seves estructures productives com a mitjà per a incrementar les rendes i aprofitar les anomenades economies de gamma (Viladomiu et al., 2002; Francès, 2007), actualment els CCC estan adquirint molt de protagonisme com a forma de comercialització «alternativa» al model de comercialització a l’engròs, on el preu és l’element que defineix la relació d’intercanvi i el poder de la intermediació o gran distribució és determinant a l’hora de fixar aquest preu.

Els CCC es plantegen com una via per a establir noves lògiques d’intercanvi econòmic que van més enllà de la simple reducció del nombre d’intermediaris. Els CCC poden ser un bon mecanisme comercial per a canviar les forces de poder de la cadena alimentària, i restituir la capacitat de la baula primera de la cadena de producció, especialment dels pagesos de petita dimensió i dels consumidors, per a decidir tant sobre el valor econòmic del producte alimentari, com sobre les pràctiques de conreu, en un entorn on la confiança entre productor i consumidor i la transparència de les transaccions són elements per a «afavorir un model agroalimentari d’aliments de qualitat i sostenibles, que dinamitzin les economies rurals i asseguri ingressos dignes per als productors» (López, 2015, p. 51).

Sota aquesta concepció, els CCC s’emmarquen dins del paraigua de les XAA, les quals «a través dels processos de relocalització i resocialització, acompleixen tres trets: a) redistribució del valor de la xarxa (cadena) en di72

001-134 Quaderns agraris 44.indd 72

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

recció oposada al sistema agroindustrial; b) reinstauració de la confiança entre proveïdor, intermediari i consumidor; c) articulació de noves formes d’associació política i de governança en les relaciones econòmiques encaminades cap a la resiliència i la sostenibilitat (Binimelis i Descombes, 2010, p. 15). La vessant «alternativa» de xarxa alimentària incorpora un component ideològic i polític contrari a la lògica economicista del preu com a mecanisme central en la relació comercial i incideix de manera especial en la construcció de patrons comercials basats en unes relacions entre productor i consumidor més properes, transparents, equitatives i justes, que s’encabirien dins del marc teòric de l’agroecologia (Cuellar i Sevilla, 2009; López, 2015).

Segons aquesta perspectiva, l’agricultura ecològica i local és la que més s’apropa als posicionaments de l’agroecologia (Sevilla, 2012; Calatrava i González, 2012). L’apropament entre producció i consum permet que es reassigni el valor dels aliments incorporant problemàtiques socials i ecològiques, així com el valor dels serveis que generen els ecosistemes lligats a l’activitat agrària: «fer arribar els aliments ecològics i locals al major nombre de consumidors de forma que sigui possible una alimentació íntegrament conformada per aliments ecològics i locals en condicions justes i equitatives per a la producció i el consum» (López, 2015, p. 53).

De la informació procedent de l’estudi que va promoure el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació juntament amb l’empresa Tragsatec i l’Observatorio de Precios sobre «Els canals curts de comercialització en el sistema agroalimentari» (MAGRAMA, 2013, p. 95), aproximadament el 54 % de les empreses enquestades a Espanya comercialitzava tota la producció a través de CCC, un 12 % dels enquestats comercialitzava menys del 25 % de la seva producció a través d’aquests canals.

3. CLASSIFICACIÓ DELS CANALS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ Els canals curts de comercialització adopten diverses formes. La classificació que proposem a continuació parteix essencialment de tres documents: Binimelis i Descombes (2010), que analitzen els CCC a Catalunya; López (2015), que fa una àmplia anàlisi dels CCC en diferents àrees geogràfiques, i Del Valle (2013), que estudia els CCC a la Comunitat de Madrid.

3.1. Primer grup: agricultor i consumidor no agrupats a) Venda directa en finca: és la forma més senzilla i tradicional de circuit curt i més còmoda per al pagès, ja que no té intermediaris ni costos de distribució o envasament i el pagament és immediat. És un canal de venda interessant per a productes hortofructícoles i productes d’elaboradors arteQUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 73

73

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

sans. Solen ser més comuns en zones metropolitanes o turístiques. El desplaçament a la finca per a comprar tan sols una part de la cistella de la compra és el principal desavantatge. b) Venda directa en botiga pròpia: és una manera d’integrar la producció, la distribució i la venda, que ofereix una liquiditat immediata i permet un gran control sobre les diferents fases de la cadena. Els costos del local i de mà d’obra poden suposar un obstacle. c) Mercats locals: poden tenir un caràcter variable (més restrictiu o més flexible) quant als criteris de venda del producte (només productes de la pròpia explotació, també productes d’altres pagesos, etc.). Com a avantatge, aquest canal permet al pagès establir un preu d’acord amb els costos de producció. El consumidor pot comprar producte fresc i coneix el productor, i hi estableix una relació de confiança. Entre els desavantatges destaca l’escassa varietat de productes que el pagès pot oferir al consumidor si no té una estructura molt diversificada. De vegades, la venda en mercats locals té un efecte aparador que permet nous contactes de venda i l’encontre amb altres productors, més que suposar una important font d’ingressos. d ) Repartiment de cistelles a clients individuals: repartiment en forma de cistelles a clients individuals mitjançant un canal en línia, per telèfon o aplicacions de mòbil. Les cistelles poden ser tancades, és a dir, el pagès en determina els productes i la quantitat, segons les disponibilitats, o semitancades, amb una part del contingut, en varietat i quantitat, fix i una altra part per escollir. La cistella semitancada permet al consumidor adaptar la comanda al seu consum real, mentre que la cistella tancada permet al pagès planificar millor i evitar els excedents. El principal avantatge per al consumidor és que pot comprar sense intermediaris i rebre la cistella directament al seu domicili o al punt de recepció acordat. Per al productor és un canal de venda directa i de cobrament ràpid, però té una complexitat organitzativa més gran en proveir un consumidor atomitzat i dispers, cosa que repercuteix en els costos sobretot de transport. D’altra banda, la fidelització del client és un component essencial del negoci i no sempre s’aconsegueix. e) Venda a botiga d’altri: el pagès ven el producte directament al botiguer. La botiga pot ser de gran o de petit volum. Segons dades del DARP, s’estima que entre un 70 % i un 85 % del volum de vendes de productes ecològics a l’Estat espanyol es fa a través de botigues especialitzades (Binimelis i Descombes, 2010, p. 28).

3.2. Segon grup: agricultor i/o consumidor agrupats a) Cooperatives i associacions de consum: definides com agrupacions de persones amb l’objectiu de fer compres conjuntes de productes alimentaris sota uns criteris de qualitat del producte i amb uns models de compra i ges74

001-134 Quaderns agraris 44.indd 74

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

tió concrets: producte ecològic i/o de proximitat, sistema de proveïment basat en l’autogestió i l’establiment d’una relació estable amb el pagès basada en la confiança. L’organització col·lectiva permet augmentar el volum de la comanda i abaratir els preus per al consumidor i els costos per al productor.

Hi ha un ventall ampli de formes de col·laboració que tenen com a aspectes comuns: 1) punt de recollida concret: local on es rep el producte i es fa el repartiment; 2) les comandes són periòdiques (setmanals, quinzenals o més àmplies per a productes no peribles); 3) en general, la cistella es compon d’un determinat nombre de productes alimentaris frescos fixats pels productors i d’altres que pot escollir el consumidor. Aquests productes varien segons la temporada i la producció. Aquestes cistelles es complementen amb altres productes no peribles, alimentaris o no (cosmètics, productes de neteja, etc.); 4) els pagaments es poden fer amb freqüència setmanal, mensual o a vegades per temporada, cosa que atorga una injecció de tresoreria positiva per al pagès.

Les cooperatives de consum a Catalunya van experimentar un fort creixement a partir de la dècada del 2000; el 2009 es va arribar a unes vuitantacinc cooperatives. Actualment, sembla que s’han estancat. Hi ha diferents models de grups de consum, alguns més implicats que d’altres. Se’n pot trobar una revisió molt exhaustiva en López (2015). b) Consum social: la restauració col·lectiva, inclosos els menjadors escolars. L’avantatge d’aquests canals és que solen ser demandes estables i de gran volum. En el cas dels menjadors escolars, se n’assenyalen els desavantatges següents: 1) la dificultat que tenen els col·legis i les empreses de càtering per a aconseguir la diversitat i l’estabilitat necessàries per a l’abastiment, especialment si l’aprovisionament procedeix directament dels agricultors, cosa que posa en relleu la necessitat d’una organització més gran de la distribució; 2) la dificultat per a establir un preu fix per temporada; 3) la no adaptació dels aliments als requeriments de les cuines a gran escala (higiene, estabilitat i homogeneïtat dels calibres, mida dels envasos, etc.); 4) la resistència dels cuiners als canvis de menús, per la qual cosa els costa fer menús de temporada i més equilibrats (menys fregit i més verdura). Un altre problema, de caire polític, és la possible intenció d’algunes conselleries d’educació autonòmiques, com la catalana, de no potenciar que les associacions de mares i pares (AMPA) gestionin directament les cuines dels centres educatius i donar entrada a les empreses de gestió de menjadors escolars.3 c) Hosteleria i restauració: és un canal poc desenvolupat i amb resultats dispars. Els principals desavantatges són que els restaurants fan les comandes de petit volum i esporàdiques i, en el cas de la restauració de segment 3. Vegeu: www.menjadorsecologics.cat, i la notícia del 2 de juny de 2017 de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC): http://www.fapac.cat/ 2017/06/02/ensenyament-amaga-les-fam-lies-el-nou-decret-de-menjadors.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 75

75

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

mitjà, que es pressiona el preu a la baixa i es requereixen uns calibres i un aspecte dels aliments concrets. d ) Arxipèlags o xarxes de productors: cada soci productor aporta els seus productes i completa l’oferta amb els productes d’altres socis sense carregar un sobrepreu. D’aquesta manera, s’ofereix una producció més diversa que resulta més interessant i pràctica al consumidor final. D’altra banda, en pertànyer a la xarxa de productors, es multipliquen els espais de comercialització per a cada productor, cosa que redueix les despeses fixes. Aquest model requereix una implicació molt important dels productors, però permet una gran flexibilitat financera i superar les pors cap a estructures grans que requereixen inversions fortes i la delegació de la presa de decisions. Són fórmules viables per a mantenir la petita escala del negoci.

4. ELS CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Els historiadors Codina (1995) i Tribó (1995) assenyalen l’edat d’or de la pagesia baixllobregatina a final del segle xix amb la construcció de la línia de tren Barcelona-Martorell, període en què les exportacions d’aiguardent, vi, fruiters i horta creixen de manera important i, entre el 1900 i el 1930, amb la millora de les xarxes de camins i carreteres secundàries que confluïen a les estaciones i que reforçarien les exportacions de fruites i hortalisses cap a Europa.

La creació de Mercabarna el 1967 i el trasllat a les seves instal·lacions, l’any 1971, del Mercat Central de Fruites i Hortalisses que procedia del recinte del Mercat del Born de Barcelona, suposen la intensificació de la comercialització cap a aquest centre logístic en detriment de l’exportació directa (AMB, 2017).

Actualment, s’estima que en una explotació tipus del Parc Agrari del Baix Llobregat, el 60-70 % de la producció es distribueix a través de Mercabarna i el 30-40 % es distribueix mitjançant CCC. Si aquests volums es transformen en ingressos, les proporcions s’inverteixen (informació procedent del CPABLL).

Els CCC estan tenint una presència més gran com a estratègia de comercialització per a un nombre creixent d’explotacions en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. Des del CPABLL es promouen alguns dels canals que els possibiliten, tal com els mercats de pagès o la venda a restaurants a partir de la iniciativa «Els sabors de l’horta» del Baix Llobregat.4

4. Per a més informació sobre els mercats de pagès del Parc Agrari i la iniciativa «Els sabors de l’horta» del Baix Llobregat, podeu consultar: www.productefresc.cat.

76

001-134 Quaderns agraris 44.indd 76

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

5. VALORACIÓ DELS CANALS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ DELS PAGESOS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DEL PARC AGRARI La població d’estudi està centrada en els agricultors i les agricultores del Parc Agrari que operen sota els criteris de la PAE. S’utilitza la informació provinent dels pagesos de producció ecològica registrats a la marca Producte Fresc del Parc Agrari, que el 16 de maig de 2017 eren vint-i-tres. D’aquests, se’n va enquestar la meitat, tretze agricultors, una mostra amb unes característiques socioproductives variades prou rica per a fer-ne una primera anàlisi (Espluga, 2017). Un cop dissenyada l’enquesta, es va trucar als pagesos per a explicar-los el projecte, la intenció de fer-los una enquesta i fixar una data entre el maig i el juny de 2017. En ser aquests mesos un període de molta feina al camp i, com que el treball s’havia d’acabar a final de juny, això va fer que s’obtingués la confirmació de deu pagesos, que són els que s’enquesten.

Com es pot veure en la taula i, les empreses agràries són dispars: hi ha empreses familiars agràries amb una forta tradició i un fort arrelament al territori al costat d’altres d’incorporació recent que adopten formes associatives més noves. La dimensió varia entre les 0,5 ha i les 11 ha, i la presència de dones com a pageses promotores, si bé no és majoritària, és important.

5.1. Estratègia multicanal curt de comercialització dels productors Els canals de comercialització que utilitzen els pagesos entrevistats es mostren en la taula ii. Els enquestats utilitzen una estratègia de venda multicanal força variada: combinen principalment la venda directa a botiga d’altri, els grups de consum, els mercats de pagès, les cistelles a clients individuals i la venda als distribuïdors ecològics de Mercabarna. De mitjana, cada empresa agrària utilitza cinc canals de comercialització.

El volum de vendes de cada canal que es presenta en la figura 1 és una estimació procedent de calcular la mitjana dels percentatges de vendes segons el canal de cada productor. Com es pot comprovar, la venda directa a botiga d’altri, amb una mitjana de volum de vendes del 28 %, és el canal al qual els productors destinen una quantitat més gran de producció, seguit pels mercats de pagès, les cistelles a clients individuals i els grups de consum.

Atès que cap dels enquestats va poder oferir informació sobre el que suposaven les vendes en termes d’ingressos en relació amb el canal de comercialització usat, se’ls va preguntar sobre el preu de diversos productes segons el canal. Els resultats que es presenten a continuació són valoracions molt genèriques i només ofereixen una informació preliminar a la qual li QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 77

77

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

Taula I. Caracterització socioproductiva de les empreses agràries enquestades Tipus d’empresa Dues són cooperatives amb una forta implicació en temes d’agricultura social.

Antiguitat

Tres són de tradició familiar i fan la conversió a l’agricultura ecològica entre el 2010 i el 2012. Els motius per a fer la conversió és clara: «l’agricultura ecològica és un segment de mercat potencial i amb futur, mentre que competir via preus amb els canals clàssics de la convencional és pràcticament impossible» (informant número 7 [INF7]).

Les altres són recents, de 2013 i 2014, sense tradició familiar en el sector ni terres, exceptuant-ne un cas. Són noves incorporacions al Parc Agrari.

Gènere

Tres explotacions estan gestionades per dones.

El 16 % dels treballadors són dones.

Dimensió de l’explotació

De menys d’1 ha: 1 empresa.

D’entre 1 i 2 ha: 2 empreses.

D’entre 5 i 6 ha: 4 empreses.

D’entre 8 i 11 ha: 3 empreses.

Mà d’obra

Quaranta-nou treballadors en total, inclosos els propietaris.

Aproximadament cinc persones per explotació de mitjana, amb força diferència entre les explotacions de més de 5 ha i de menys.

Explotacions de 2 ha o menys: en dues hi treballa només el propietari; en una, 1,5 persones a jornada completa. En l’àmbit del Parc Agrari, hi ha força consens entre tècnics i pagesos que un treballador a temps complet pot treballar un màxim d’1 ha.

Explotacions de 5 ha o més: dues persones a temps complert i dues a temps parcial per explotació de mitjana. En una explotació hi treballen disset persones perquè té botiga pròpia.

Àmbit de comercialització

Àmbit metropolità de Barcelona (AMB), especialment, el Baix Llobregat, el Barcelonès i els dos Vallesos. Un cas ven a comarques de Tarragona.

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

manca un contrast estadístic acurat. Amb tot, creiem que la informació permet evidenciar que hi ha una variació evident en els preus que perceben els pagesos per a determinats productes en funció del canal de comercialització emprat (taula iii). Com era previsible, la venda a l’engròs és el canal on el preu que es percep és sensiblement inferior i la venda directa amb cistella, on es fixen uns preus més elevats.

5.2. Valoració dels canals de comercialització per part dels pagesos Perquè els informants valorin els canals de comercialització que utilitzen s’han tingut presents set factors relacionats amb el negoci: 1) la despesa de temps que suposa la gestió global del canal; 2) el cost econòmic que 78

001-134 Quaderns agraris 44.indd 78

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

Taula II. Canals de comercialització utilitzats per les empreses agràries enquestades Canals de comercialització

Nombre d’empreses que l’utilitzen

Percentatge sobre el total d’utilitzacions

Venda directa a botiga d’altri

9

18,8

Grups de consum

7

14,6

Mercats de pagès

7

14,6

Cistelles a clients individuals

7

14,6

Distribuïdors de Mercabarna

6

12,5

Restaurants

4

8,3

Cooperatives de distribució

3

6,3

Empreses gestores de menjadors

2

4,2

Venda directa en finca

1

2,1

Venda directa en botiga pròpia

1

2,1

Altres pagesos

1

2,1

Nombre total d’utilitzacions

48

100

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

implica comercialitzar a través del canal (inclou el pagament del transport, el lloguer o l’amortització del local, la publicitat, la mà d’obra, etc.); 3) la facilitat de la gestió de la distribució/transport; 4) la facilitat de gestió del canal; 5) la freqüència i la constància de la venda; 6) l’esforç que requereix la promoció del producte i el productor, i 7) la relació amb el client (capacitat de negociació del productor, grau de relacions de confiança mútua i entesa, grau d’adaptació a les seves necessitats). Els entrevistats van avaluar cada factor de 0 a 5. El valor 0 indica la valoració més negativa del factor analitzat, és a dir, el canal requereix una despesa de temps elevada, és costós en termes econòmics, la distribució és complexa, es necessita més esforç de promoció, el productor no té capacitat de negociació, etc. El valor 5 indica la situació oposada.

Com es mostra en la taula i, els pagesos entrevistats utilitzen canals de comercialització diversos i diferents entre ells. A continuació, s’analitzen amb detall els canals de comercialització que utilitzen almenys sis dels pagesos entrevistats: a) venda directa a botiga d’altri; b) grups de consum; c) mercats de pagès; d ) repartiment de cistelles a clients individuals, i e) venda a distribuïdors que operen a Mercabarna. Els resultats obtinguts ens ofereixen una informació qualitativa i opinions més contrastades que en aquells caQUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 79

79

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

Figura 1. Percentatge de la mitjana del volum de vendes de cada canal respecte del total comercialitzat EG de menjadors 2,5 % Venda directa BP 4,0 %

Coop. distribució 4,0 %

Restaurants 1,8 % Venda directa F 0,1 % Venda directa BA 28,2 %

MCBarna 6,4 %

Altres pagesos 9,4 %

Grups de consum 10,4 %

Mercats de pagès 18,5 % Cistelles 14,8 %

EG de menjadors: empreses gestores de menjadors; MCBarna: distribuïdors de Mercabarna; Venda directa BA: venda directa a botiga d’altri; venda directa BP: venda directa en botiga pròpia; venda directa F: venda directa en finca.

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

sos en què el nombre de pagesos que utilitzen el canal és minoritari (restaurants, cooperatives de distribució, empreses gestores de menjadors escolars, etc.).

La valoració general que han fet els pagesos d’aquests canals s’ha obtingut calculant la mitjana dels set factors avaluats per al conjunt d’entrevistes en cada canal analitzat. Tal com mostra la figura 2, el canal més ben valorat és el de grups de consum (valor global de 4), mentre que el repartiment de cistelles a clients individuals és el que té una valoració més baixa (3,3).

80

001-134 Quaderns agraris 44.indd 80

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:40

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

Taula III. Preus percebuts pel pagès de tres productes segons el canal de comercialització emprat Canal de comercialització

Carxofa (€/kg)

Carbassó (€/kg)

Coliflor (€/kg)

3-1,5

1-1,3

1

Grups de consum

3,5-2,5

2-1,9

1,6

Mercats de pagès

3,5-1,5

—

1,6

Cistelles a clients individuals

4,5

1,9

1,6

Distribuïdors de Mercabarna

2,5-0,8

0,1-0,7

0,3

Restaurants

—

1,5

—

Cooperatives de distribució

—

0,7-1

—

2,9-2,5

­—

—

Venda directa en finca

—

1,5

—

Venda directa en botiga pròpia

4,2

—

—

4

1

1

Venda directa a botiga d’altri

Empreses gestores de menjadors

Nombre d’informants Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

Figura 2. Valoració general dels cinc canals de comercialització més emprats per part dels entrevistats, atenent el conjunt dels set factors avaluats VDBA

GC

MP

Cistelles

MCBARNA 0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

VDBA: venda directa a botiga d’altri; GC: grups de consum; MP: mercats de pagès; cistelles: repartiment de cistelles a clients individuals; MCBARNA: venda a distribuïdors que operen a Mercabarna.

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 81

81

25/06/2018 16:06:40

G. Francès-Tudel

En revisar cada canal amb detall podem observar el següent: a) Venda directa a botiga d’altri Hi ha nou enquestats o informants que operen amb botigues que no són pròpies i les valoracions dels set factors avaluats en tots els casos han estat per sobre del 3 (figura 3).

Figura 3. Valoració dels set factors en la venda a botiga d’altri Despesa de temps 5,0 Relació amb el client

4,2

4,0 3,0

3,1

Cost econòmic

3,8

2,0 1,0 Promoció del producte o productor

0,0

3,6 Facilitat de gestió

3,2

Freqüència i constància de la venda

del transport

3,7

4,1 Facilitat de gestió del canal

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

La relació amb el client i la facilitat de gestió del canal són els dos factors amb millor valoració. En canvi, el cost del temps, la facilitat de gestió del transport i la promoció del producte són els factors amb valoracions més baixes.

De les observacions donades pels informants es desprèn que aquestes valoracions estan determinades per la manera com es produeix la gestió de la comanda. Quan el pagès ha de portar el producte a la botiga, necessita més esforç i temps per a la distribució i per al transport [INF4]. En canvi, quan els botiguers van a l’explotació a buscar el producte, la valoració és més positiva, ja que el pagès es pot dedicar a les tasques del camp sense haver de pensar en els aspectes comercials o de distribució i es converteix en un canal preferit, malgrat que el preu sigui inferior al que es fixa en els mercats de pagès [INF7, INF2]. Un altre aspecte valorat positivament és el fet que, un cop el botiguer té la comanda, es fa el pagament i el pagès no ha de preocu82

001-134 Quaderns agraris 44.indd 82

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:41

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

par-se de la venda [INF9]. A més, generalment, els informants determinen el preu de sortida en la negociació.

Entre els punts negatius s’apunta que és un canal on costa entrar, per tant, s’ha de fer un esforç de promoció i publicitat, «t’han de conèixer» i el cost del transport s’ha de tenir en compte quan la botiga està allunyada de l’explotació [INF9]. b) Grups de consum Hi ha set informants que comercialitzen a través d’aquest canal i, en general, les valoracions són força positives, i és un dels canals més ben valorats. Com mostra el gràfic radial (figura 4), cinc factors es valoren igual o per sobre de 4; la despesa de temps i la facilitat en la gestió del transport queden per sota.

Figura 4. Valoració dels set factors en els grups de consum Despesa de temps 5,0 Relació amb el client

4,4

4,0

3,7

Cost econòmic

3,0

4,3

2,0 1,0 Promoció del producte o productor

0,0

2,9

4,3

Facilitat de gestió del transport

4,0 Freqüència i constància de la venda

4,1

Facilitat de gestió del canal

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

La facilitat en la gestió del canal només és avantatjosa quan s’ofereix un nombre de productes tancats segons la temporada i s’entrega a un únic punt de recollida. Així mateix, la comanda de producte tancada permet una millor planificació de la plantació i una previsió més gran de les vendes i els ingressos.

En tots els casos, hi ha consens que la relació amb els grups de consum és força satisfactòria i es basa en una relació de compromís i fidelització per a ambdues parts.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 83

83

25/06/2018 16:06:41

G. Francès-Tudel

En aquest sentit, la relació favorable permet adaptar la comanda si les previsions de proveïment no es compleixen [INF10]. D’altra banda, l’elevada fidelització dels grups de consum als proveïdors suposa una barrera d’entrada per als pagesos que volen accedir a aquest canal, tal com assenyala un informant: El temps que s’ha d’invertir a fer-nos conèixer és alt. Primer t’has de presentar al grup de consum de forma presencial, el grup de consum va a visitar la finca […], es fa una assemblea on es discuteix la idoneïtat del proveïdor […]. A més un cop o dos a l’any han de fer alguna activitat a la finca amb el grup [INF2].

En alguns casos, els problemes sorgeixen en grups que volen una diversitat i una flexibilitat de producte més grans. Adaptar l’oferta de productes a la demanda que sol·liciten els grups de consum és, en algun cas, un procés complicat, ja que alguns consumidors «volen que el grup de consum operi com una fruiteria» [INF4].

Altres informants consideren que proveir els grups de consum és un bon punt de sortida per a l’activitat, però creuen que, a mesura que el producte ecològic es trobi en més punts de venda (supermercats, botigues, etc.), els grups de consum desapareixeran, ja que la seva organització és més complexa i poc funcional, especialment quan les famílies tenen nens i no es poden dedicar tant a la gestió del grup de consum, tal com explica un informant: «És una opinió basada en l’experiència» [INF6]. c) Mercats de pagès Hi ha set informants que venen mitjançant aquest canal i les valoracions són variades.

La despesa de temps i el cost econòmic són els factors amb valoració més baixa (figura 5). Es considera costós sobretot per les taxes municipals, i perquè necessita, com afirma un informant, tenir una certa infraestructura tant de mà d’obra com de transport, i una producció força diversificada, cosa que suposa més feina i més complexitat [INF1]. És un canal on el volum d’ingressos depèn en bona part de la situació climàtica, tant en el moment de recollida com en el moment de la venda, ja que el mercat de pagès es basa a vendre la producció pròpia directament al client un dia determinat [INF4]. És interessant constatar que el grau d’afluència als mercats determina la valoració dels informants. L’ítem de constància en la venda és valorat positivament per aquells informants que són en mercats amb una afluència important de consumidors.

La promoció que fan els informants és escassa, ja que, en ser un mercat gestionat per l’ajuntament, es considera que els serveis municipals de promoció fan aquesta tasca. Per a un informant, el mercat de pagès li ha servit de plataforma a l’inici del negoci, malgrat el cost econòmic que suposa.

84

001-134 Quaderns agraris 44.indd 84

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:41

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

Figura 5. Valoració dels set factors en els mercats de pagès Despesa de temps 5,0 Relació amb el client

4,1

4,0 3,0 2,0 1,0

Promoció del producte o productor

2,3

Cost econòmic

2,7

0,0

3,9 Facilitat de gestió

4,1

Freqüència i constància de la venda

del transport

3,4

4,4 Facilitat de gestió del canal

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

Altres elements positius que es destaquen d’aquest canal són la relació directa amb el client, que permet establir vincles més estrets i la possibilitat d’explicar les estratègies de venda.

A l’inici els clients es queixaven de la diferència de preu en moments en què el producte en les altres parades era més barat, però progressivament han entès que nosaltres venem sempre a un preu fix, ja sigui al començament de la temporada, quan quasi no hi ha producte i els altres el venen més car, com quan tothom està venent… Els nostres clients ara ja no es queixen […] tenen confiança i estan d’acord en no jugar a l’especulació [INF1].

d ) Cistelles a clients individuals Hi ha set informants que utilitzen aquest canal de comercialització. Com s’observa en la figura 6, els factors vinculats amb la facilitat de la gestió del canal, com la despesa de temps, la facilitat de gestió del transport i el cost econòmic, tenen les valoracions més baixes, cosa que indica que és un canal amb dificultats. Respecte als altres canals, la promoció del producte té una de les pitjors valoracions.

El repartiment de les comandes a un o pocs punts de recollida enfront del repartiment a domicili és un dels elements determinants del cost i la complicació en la gestió d’aquest canal. Tal com observen els informants:

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 85

85

25/06/2018 16:06:41

G. Francès-Tudel

[…] s’han de preparar les fulles de ruta, gestionar les comandes i mantenir i gestionar les eines informàtiques [INF8]. […] requereix de molt de temps, tant en la preparació de comandes com el fet de tancar comandes i confirmar-les setmanalment ja que varia [INF3]. […] són comandes de poc volum per poder optimitzar el temps tant de la preparació de les cistelles com de la distribució. Cal pesar i fer la distribució, i això suposa el mateix temps que preparar una comanda de gran volum on només s’encaixa i ja està [INF2].

Hi ha pagesos que determinen un nombre mínim de clients a subministrar per punts de recollida establerts, per exemple, mitjançant acords amb instituts o botigues i és en aquests punts on els clients van a buscar les cistelles [INF4, INF1, INF6]. Un informant, amb una estructura molt dispersa i individualitzada en el repartiment de les comandes, apunta que és molt difícil revertir aquesta situació, ja que el consumidor ho valora molt positivament, i constitueix un problema en la gestió diària de l’empresa quan es va consolidant [INF3]. Si es distribueixen individualment, els costos de gestió del canal són un obstacle important [INF5]. Els horaris de recollida que acorden amb els consumidors també és una dificultat [INF4].

Figura 6. Valoració dels set factors en la venda mitjançant cistelles a clients individuals Despesa de temps 5,0 Relació amb el client

4,8

4,0 3,0 2,0 1,0

Cost econòmic

2,3 2,7

0,0 Promoció del producte o productor

2,8

3,8

Facilitat de gestió del transport

3,0 Freqüència i constància de la venda

3,7

Facilitat de gestió del canal

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

86

001-134 Quaderns agraris 44.indd 86

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:41

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

La relació amb el client és l’aspecte millor valorat (quasi 5), degut al tracte directe, la relació de confiança i la possibilitat de fixar el preu [INF10]. Un altre aspecte positiu que s’assenyala és la liquiditat immediata en no haver-hi cap intermediari [INF10]. Si la cistella és tancada o semitancada, es considera un canal que s’adequa a la producció i evita les minves al camp [INF4 i INF10].

L’esforç en promoció també és destacat, el boca-orella funciona quan ja hi ha una certa experiència; es necessita, però, fer publicitat a Internet o fer fulletons, ja que cada cop hi ha més competència [INF8]. L’aplicació Whats­ app ha facilitat molt la gestió [INF10]. e) Venda a distribuïdors que operen a Mercabarna Hi ha sis pagesos que utilitzen aquest canal. És interessant copsar la valoració que els informants fan sobre la venda a l’engròs, en aquest cas a distribuïdors de Mercabarna. El gràfic radial (figura 7) adopta una forma diferent en relació amb la resta de canals, desplaça les valoracions més negatives a aspectes vinculats amb la relació amb el client, i les més positives, als aspectes vinculats amb la facilitat de gestió del canal i del transport.

El principal problema de la distribució a Mercabarna té a veure amb les condicions de pagament: es paga tard (a tres setmanes) i malament (preus inferiors a la resta de canals) [INF7 i INF5].

Figura 7. Valoració dels set factors en la venda a distribuïdors a l’engròs (Mercabarna) Despesa de temps 5,0 Relació amb el client

4,0 3,0

3,2

Cost econòmic

3,7

2,0

1,7 1,0 Promoció del producte o productor 4,5

0,0

4,0 Facilitat de gestió del transport

2,8 Freqüència i constància de la venda

3,7 Facilitat de gestió del canal

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 87

87

25/06/2018 16:06:41

G. Francès-Tudel

Altres informants consideren que Mercabarna és una estructura aglutinadora necessària, però en tornen a qüestionar la política de preus. Proposen que Mercabarna, com a institució púbica, estableixi uns preus de garantia o mínims per a assegurar la rendibilitat del negoci [INF1 i INF6].

Més enllà dels preus, un altre punt que cal destacar i menys reconegut és l’esforç de promoció que han de fer els pagesos perquè els distribuïdors de Mercabarna els coneguin «molt esforç per contactar amb ells i fer-nos conèixer» [INF2]. L’elevada mobilitat del personal interlocutor de les empreses distribuïdores és una de les raons d’aquesta dificultat, «costa que et coneguin les grans empreses […] accedir a elles costa molt» [INF2].

6. A TALL DE CONCLUSIONS 1. Els CCC analitzats són circuits de proximitat espacial segons la tipologia establerta per Marsden et al. (2000), ja que la majoria dels productors comercialitzen el producte dins l’àmbit metropolità de Barcelona i el consumidor en sol conèixer la procedència local.

2. Es constata, com en altres estudis (López et al., 2015; Valle, 2013), que els CCC s’engloben en xarxes alimentàries híbrides, en les quals els productors interaccionen amb altres actors de la cadena de comercialització i distribució convencional en les fases de distribució per tal d’assegurar la comercialització de les seves produccions. La comercialització a distribuïdors de Mercabarna o a distribuïdors de grans superfícies comercials en serien els casos més clars. La utilització dels CCC respon a la necessitat d’obtenir un preu més elevat per als productes, en què el tracte directe amb el client i un control més gran del negoci es valoren positivament.

3. Com es comenta en altres estudis, l’aspecte logístic segueix sent un punt que cal resoldre (López, 2015). La venda de la producció del Parc Agrari del Baix Llobregat es realitza amb bastanta facilitat, tal com es desprèn de les entrevistes i de fonts d’informació del CPABLL. No hi ha un problema de comercialització sinó de logística i de les condicions de negociació i poder entre els actors que operen al centre logístic de Mercabarna.

4. Hi ha CCC que tenen menys dificultats d’entrada que d’altres per als productors que s’incorporen. Els mercats de pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat o el proveïment de cistelles a clients individuals solen ser idonis a l’inici de l’activitat, ja que permeten engegar el negoci. Si el repartiment de cistelles a clients individuals és força dispers, generarà dificultats de gestió i de consolidació del negoci i dificultarà que es pugui compaginar amb altres canals.

5. Seguint amb l’argument del punt anterior, conèixer per endavant les característiques dels canals de comercialització per part dels productors és un element important per a assegurar l’èxit del negoci o, si més no, per a 88

001-134 Quaderns agraris 44.indd 88

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:41

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

superar determinats colls d’ampolla que poden dificultar-ne la continuïtat. Hi ha informants que, perquè tenien una idea prèvia molt clara de com organitzar el negoci o més experiència, han fet front amb un cert èxit als problemes que generen la dispersió i l’atomització de les comandes dels CCC. Mentre que altres informants, amb unes explotacions agràries de mides i produccions similars, estan patint l’estructura de proveïment atomitzada i dispersa.

6. Pel que fa a la promoció per a comercialitzar el producte, es coincideix que no se’n fa gaire, el boca-orella és la principal via de promoció. La venda en línia i el proveïment a la gran distribució són els canals que requereixen més esforç de promoció i contacte, especialment quan els productors són petits i nous. El fet de ser a l’àmbit metropolità de Barcelona és un factor molt favorable.

7. La relació amb el client, els entrevistats la destaquen molt satisfactòriament en tots els canals curts de comercialització. Això permet constatar que a través dels CCC es pot transitar cap a una relació més propera entre productor i consumidor basada en una relació de confiança i d’equilibri de poder que permet el benefici mutu.

8. Hi ha, sobretot en les explotacions amb menys de 2 ha, un decalatge entre rendibilitat i requeriments de mà d’obra per a seguir ampliant i millorant el negoci. Els informants constaten que no tenen problemes de comercialització, tot el que produeixen ho poden vendre. En canvi, la rendibilitat productiva és baixa, atès que els costos intermedis són molt elevats (el lloguer de terres, el manteniment de les instal·lacions, el pagament de taxes, la distribució, etc.). Les perspectives d’increment de l’activitat que comenten gran part dels informants topen amb les baixes rendibilitats, les quals impedeixen poder ampliar el personal que els permetria especialitzar-se i reduir les hores de feina necessàries en unes estructures productives i d’organització molt diversificades.

9. Dels resultats del treball de camp s’observa que els canals amb un sol intermediari i on aquest té una escala de negoci reduïda (com la venda a botiga d’altri) i uns patrons en les relacions d’intercanvi allunyades de la lògica estricta del preu (grups de consum) són els que han donat valoracions millors i més equilibrades als factors.

BIBLIOGRAFIA Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (2017). La dimensió econòmica del sistema alimentari a Barcelona: abast, reptes i oportunitats. Barcelona: Institut Cerdà. També disponible en línia a: <http://www.amb.cat/ ca/web/desenvolupament-socioeconomic/estudis-socioeconomics/ detall/-/estuditerritorial/la-dimensio-economica-del-sistema-alimentari -metropolita/6255915/11708> [Consulta: juny 2017].

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 89

89

25/06/2018 16:06:41

G. Francès-Tudel

Binimelis, R.; Descombes, C.-A. (2010). Comercialització en circuits curts: Identificació i tipologia [en línia]. <http://pae.gencat.cat/web/.content/ al_alimentacio/al01_pae/05_publicacions_material_referencia/arxius/ 1010_manualccc.pdf> [Consulta: novembre 2017].

Calatrava, J.; González, M. C. (2012). «Los canales cortos de comercialización como forma alternativa de comercialización». Revista Ae, núm. 8, p. 12-15.

Codina, J. (1995). «El Baix Llobregat, 1750-1850: un segle transcendent».

A: Calvo, A. (coord.). El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat: Agricultura intensiva i industrialització. Barcelona: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 109-148.

Cuellar, M.; Sevilla, E. (2009). «Aportaciones a la construcción de una soberanía alimentaria». Ecología Política, núm. 38, p. 43-51.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) (2013). «Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris».

Espluga, J. (2017). «Metodología y técnicas de investigación cualitativa». A: Tema 2.2 del Módulo 2. Metodologías de investigación orientadas a la acción. Postgrau de Dinamització Local Agroecològica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona: Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Francès, G. (2007). «La incidencia de las redes sociales en el desarrollo del agroturismo». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, núm. 213, p. 103-128.

Isla, E. (2016). Reptes i oportunitats de l’agricultura ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat: una aproximació. Treball final del postgrau de Dinamització Local Agroecològica (2a edició). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona: Institut de Govern i Polítiques Públiques.

López, D. (2015). Producir alimentos, reproducir comunidad: Redes alimentarias alternativas como formas económicas para la transformación social y ecológica. Madrid: Libros en Acción: Ecologistas en Acción.

López, D.; Valle, J. del; Velázquez, S. (2015). «Híbridas y multicanal. Estrategias alternativas de distribución para el mercado español de alimentos ecológicos hortofrutícolas». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, núm. 241, p. 49-80.

Marsden, T.; Banks, J.; Bristow, G. (2000). «Food supply chain approaches: exploring their role in rural development». Sociologia Ruralis, vol. 40 (4), p. 424-438.

Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA) (coord.) (2013). Canales cortos de comercialización en el sector agroalimentario [en línia]. <http://www.mapama.gob.es/es/alimentacion/ temas/estrategia-mas-alimento-menos-desperdicio/Estudio_CCC% 20con%20observaciones_tcm30-78860.pdf> [Consulta: juny 2017].

90

001-134 Quaderns agraris 44.indd 90

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

25/06/2018 16:06:41

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica

Renting, H.; Marsden, T.; Banks, J. (2003). «Understanding alternative food networks: exploring the role of short supply chains in rural development». Environment and Planning A, vol. 35, p. 93- 411.

Sevilla, E. (coord.) (2012). Canales cortos de comercialización alimentaria en Andalucía. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces: Junta de Andalucía.

(Factoría de ideas IF014/12) Tribó, G. (1995). «Burgesia barcelonina i gran propietat al Baix Llobregat (1850-1930)». A: Calvo, A. (coord.). El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat: Agricultura intensiva i industrialització. Barce­ lona: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 149-178.

Valle, J. del (2013). Dime quién eres y te diré cómo vendes: una estrategia de comercialización del sector hortofrutícola de la Comunidad de Madrid: Una visión desde la producción. Treball final de màster. Madrid: Universidad de Madrid.

Viladomiu, L.; Rosell, J.; Francès, G. (2002). «La diversificación de las explotaciones agrarias catalanas: hechos y realidades». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, núm. 195, p. 9-36.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 69-91

001-134 Quaderns agraris 44.indd 91

91

25/06/2018 16:06:41

001-134 Quaderns agraris 44.indd 92

25/06/2018 16:06:41

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 93-115 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.87

EL PASTURISME: TURISME VIVENCIAL A LES EXPLOTACIONS RAMADERES DE PASTURA DE LES COMARQUES GIRONINES1 Neus Monllor-Rico1 i Emma Soy-Massoni2 1. Ambientòloga i consultora a Arrels a Taula 2. Enginyera agrònoma i consultora a Arrels a Taula Rebut: 29 de gener de 2018 - Acceptat: 8 de febrer de 2018

RESUM El pasturisme és un concepte nou que sorgeix de la complementarietat de l’activitat turística amb la ramadera vinculada a la pastura. Les noves generacions de pagesos i pageses veuen en les activitats de turisme vivencial una oportunitat excel·lent per a donar a conèixer la seva tasca i els seus productes agroalimentaris. Gràcies al premi de recerca Yvette Barbaza, durant el 2016 es va portar a terme una recerca a les comarques gironines per a analitzar els recursos de què disposa el sector, així com les propostes de futur que es deriven de la situació actual. Els resultats mostren una realitat emergent en què diferents propostes de pasturisme afloren des de les explotacions agràries familiars, al mateix temps que surten a la llum les dificultats i els reptes amb què aquesta nova modalitat de turisme vivencial es troba perquè sigui una veritable eina de desenvolupament rural.

Paraules clau: desenvolupament rural, nova pagesia, pastura, producte agroalimentari, turisme vivencial.

Correspondència: Neus Monllor Rico i Emma Soy Massoni. Arrels a Taula: territori, cuina i pagesia.

Av. Jaume I, 2-4, despatx 4, 17860 Sant Joan de les Abadesses, Girona. Tel.: 692 974 183. A/e: neus @arrelsataula.cat i emma@arrelsataula.cat.

1. Aquest article és una síntesi de la publicació de les mateixes autores El pasturisme: Un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur, editada el 2017 pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, com a resultat del premi de recerca Yvette Barbaza 2015.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 93

93

25/06/2018 16:06:41

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

EL PASTURISMO: TURISMO VIVENCIAL EN LAS EXPLOTACIONES GANADERAS DE PASTOREO DE LAS COMARCAS DE GIRONA RESUMEN El pasturismo es un concepto nuevo que surge de la complementariedad de la actividad turística con la ganadera vinculada al pastoreo. Las nuevas generaciones de agricultoras y agricultores ven en las actividades de turismo vivencial una oportunidad excelente para dar a conocer su labor y sus productos agroalimentarios. Gracias al premio de investigación Yvette Barbaza, durante el 2016 se llevó a cabo un estudio en las comarcas de Girona en el que se analizaron los recursos con los que cuenta el sector, así como las propuestas de futuro que se derivan de la situación actual. Los resultados muestran una realidad emergente en la que diferentes propuestas de pasturismo afloran desde las explotaciones agrarias familiares, a la vez que salen a la luz las dificultades y los retos con los que se encuentra esta nueva modalidad de turismo vivencial para que sea una verdadera herramienta de desarrollo rural.

Palabras clave: desarrollo rural, nuevo campesinado, pasto, producto agroalimentario, turismo vivencial.

“PASTOURISM”: EXPERIENTIAL TOURISM AT PASTURE FARMS IN THE REGIONS OF GIRONA PROVINCE ABSTRACT “Pastourism” is a new concept that arises from the complementarity of tourism activity with livestock linked to grazing. In experiential tourism activities, the new generations of farmers see an excellent opportunity to publicize their work and their agri-food products. Thanks to the Yvette Barbaza Research Prize, in 2016 a study was carried out in the Girona area to analyze the resources possessed by the sector and future proposals based on the present situation. The results show an emerging reality in which different “pastourism” proposals arise from family farms, and they highlight the difficulties and challenges which this new form of experiential tourism should face to become a genuine tool of rural development.

Keywords: rural development, new farmers, pastures, agri-food products, experiential tourism.

94

001-134 Quaderns agraris 44.indd 94

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:41

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

1. INTRODUCCIÓ Les explotacions agràries familiars fa anys que reclamen eines per a sortir de la crisi estructural a la qual s’han vist abocades per factors diversos. Els mercats internacionals, la intensificació de la producció, les exigències normatives, les polítiques agràries i els reptes del món rural han portat moltes empreses agràries familiars a plantejar-se la seva viabilitat, tant econòmica com social (Ploeg, 2010; Milone et al., 2015). Aquest escenari mostra, de manera molt senzilla, tres opcions: abandonar l’activitat, adaptar-se al model agroindustrial o renovar-se des dels recursos propis.

A les comarques gironines hi ha exemples de les tres tipologies. Cada comarca i cada subsector s’han desenvolupat de maneres diferents, i finalment cada empresa ha pres les decisions en funció dels recursos disponibles i de les expectatives de futur que tenia. En aquesta recerca ens hem centrat en les que han optat per renovar-se, per donar un tomb vers allò que els pertany, per posar en valor la tasca pagesa i per explicar-ho a una població cada vegada més allunyada de la realitat agrària i del món rural.

La renovació del sector agrari català passa per prendre decisions des de la lògica territorial i ambiental, per interactuar amb el món urbà i les seves dinàmiques, per repensar els productes que s’ofereixen i de quina manera, per valorar les oportunitats agroalimentàries i per manifestar un compromís ferm vers una cultura, un paisatge i una manera de fer. Aquest és el tarannà de la nova pagesia, una generació de persones joves, tant fills i filles de pagesos com persones nouvingudes al sector agrari, que volen viure d’una activitat agrària respectuosa amb l’entorn i les persones. Un clam de renovació arrelat a la terra i ple de propostes saludables per a un futur actiu i dinàmic en els espais agraris del nostre país (Pérez-Vitoria, 2010; Monllor, 2013).

El pasturisme és una peça més del canvi de paradigma al món rural.

S’identifica com una activitat de turisme vivencial dirigida a persones que desconeixen la realitat pagesa i que desitgen descobrir què hi ha darrere un ramat, una formatgeria o un camí transhumant. S’articula com un producte turístic nou capaç de posar en valor la tasca ramadera i també artesana de moltes persones que estan vinculades al món de la pastura.

Gràcies al premi de recerca Yvette Barbaza 2015, que atorga anualment el Patronat de Turisme Costa Brava de Girona, s’ha pogut portar a terme la recerca que porta per títol El pasturisme: Un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur. Aquest article n’exposa els resultats principals.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 95

95

25/06/2018 16:06:41

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

2. PASTURA I TURISME A LES COMARQUES GIRONINES 2.1. El territori com un element vertebrador Un dels elements innovadors del pasturisme és que la seva raó de ser es basa en el fet que el territori i les persones que en tenen cura són peces imprescindibles del producte turístic. El foment de les activitats socioeconòmiques vinculades a la pastura forma part d’una estratègia de desenvolupament local, en la mesura que dona suport a activitats professionals que treballen al territori i per al territori (Regidor, 2008; Ventura et al., 2010).

Per la seva banda, els ramats de pastura són els millors garants de la conservació del paisatge mosaic, de la biodiversitat agroramadera i del patrimoni etnogràfic. El territori agraeix que es mantinguin les relacions simbiòtiques que l’activitat humana desenvolupa, i, a més de produir aliments, és l’oportunitat per a altres accions prioritàries com la prevenció d’incendis forestals o el manteniment d’espais d’alt valor natural (Riechmann, 2003; Izquierdo, 2008). I si a l’activitat de pastura s’hi afegeix la transhumància, el valor territorial dels ramats encara és més rellevant. La xarxa de camins ramaders dona sentit a un patrimoni cultural, paisatgístic i ecològic digne de ser preservat amb el seu ús ramader i amb els usos complementaris que se’n derivin (Miralles, 2005).

Però tot aquest valor territorial perd el sentit quan no és apreciat. És per aquest motiu que el pasturisme té entre els seus objectiu teixir llaços entre la societat urbana i el sector primari. Hi ha evidències de l’estreta relació a tres bandes entre el contacte amb el medi rural, el coneixement que se’n té i la voluntat de contribuir a la seva conservació (Soy-Massoni et al., 2016). Per a potenciar el territori com a eix vertebrador i motor de desenvolupament rural, és imprescindible la generació de coneixement i consciència ambiental, que neixen del contacte de les persones amb la ruralitat. El pasturisme vol ser un producte turístic que generi valor al territori i que faci de pont entre qui produeix i qui consumeix.

2.2. Les comarques gironines, territori de pastura Les comarques gironines s’identifiquen per una gran amalgama de paisatges, des del mar fins als cims més alts, passant per les planes i les valls. La riquesa patrimonial vinculada a la pagesia és extraordinària, fet que delata la necessitat de tenir-ne cura i continuar mantenint una activitat ancestral que paradoxalment dona moltes respostes als reptes de la societat actual.

La pastura és present a moltes de les comarques gironines, en les quals suposa un alt percentatge de la superfície agrària útil. Aquest fet mostra la idoneïtat de la demarcació per a desenvolupar i articular el pasturisme com 96

001-134 Quaderns agraris 44.indd 96

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:41

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

una tipologia de turisme que faci valer els recursos naturals, el paisatge de pastura i les activitats socioeconòmiques que hi estan associades. Els valors estètics, simbòlics, d’identitat, productius i històrics del paisatge queden recollits en el Catàleg de paisatge de les comarques gironines, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, en el qual també s’identifica la pastura com un element essencial del territori.

Si mirem enrere, observem que la pastura és un element identitari de les comarques gironines (Vilà-Valentí, 1949). Els ramats i el seu trànsit estacional modulaven els paisatges agroforestals en mosaic fins que l’abandonament progressiu d’aquesta activitat va donar pas a nous sistemes productius, que van començar a generar un paisatge molt més monòton i dissociat dels usos tradicionals (Gordi Serrat, 2009). A partir de la dècada dels seixanta els aprofitaments forestals canviaren totalment i la pastura deixa de ser el que havia estat fins llavors.

Aquest territori de pastura està tornant en els darrers anys, i hom identifica la necessitat que les comarques gironines tornin a recuperar els ramats, els pastors i els paisatges de pastura. Aquesta mirada renovada es basa en el valor estratègic de l’activitat agrària, i en l’oportunitat de produir aliments amb una mirada integrada al medi que doni a l’activitat ramadera un espai d’esperança vers el futur.

2.3. Persones que pasturen ramats i atenen turistes I on són els pastors i les pastores? Alguns continuen les seves activitats com ho han fet sempre, i d’altres formen part d’una generació de nova pagesia amb una visió multifuncional de la pastura i els ramats (Ploeg, 2008; Monllor, 2011). Els motius que els porten a dedicar-se a l’activitat són diversos, tot i que destaquen la cerca de viure en un entorn agradable, treballar en contacte amb la natura i contribuir a millorar l’entorn i l’alimentació saludable (Viure, 2015).

El sorgiment de noves experiències de pastura al territori gironí es veu potenciat pel gran valor que generen a través dels seus productes agroalimentaris de molta qualitat, sobretot de carn i derivats lactis; aliments únics carregats d’identitat i valor nutritiu, peces que mostren el sentit d’una passió, reflexos d’una manera de viure i treballar que dona com a fruit productes exclusius (Monllor et al., 2014; López-Moreno et al., 2016).

Per la seva banda, el complement de l’activitat agrària amb rendes turístiques s’identifica com una manera de millorar la viabilitat de moltes de les explotacions agràries que presenten dubtes de supervivència econòmica (Haugen i Vik, 2008; Rivera Mateos, 2013). Tot i així, la diversificació planteja reptes importants per a les famílies pageses, incloent-hi les qüestions que envolten les seves identitats, els seus estils de vida i les seves opcions (Getz QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 97

97

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

i Carlsen, 2000; Ilbery et al., 1998). Estar disposats a mantenir i projectar una identitat agrària no sempre esdevé fàcil per a la pagesia (Domenico i Miller, 2012). En aquest sentit, i amb relació a la proposta de pasturisme, cal identificar quins són els perfils de les persones i les empreses disposades a fer el pas vers una orientació turística com un complement a l’activitat productiva.

En tot cas, si les famílies pageses opten per una estratègia de diversificació i de treball en xarxa amb altres empreses del territori com restaurants, agències de viatges o empreses agroalimentàries, el grau de dinamisme en la creació de projectes nous que donin vida als espais rurals i a l’activitat agrària esdevé més gran que en un territori on les explotacions agràries opten per una estratègia d’especialització. Enfortir els vincles entre les micro­empreses locals (agràries, gastronòmiques i turístiques) és imprescindible per a continuar generant valor al territori i mantenir viva l’activitat socioeconòmica del món rural.

2.4. El turisme, aliat de la pagesia?

Quan parlem de turisme i pagesia, les alertes s’encenen. A Catalunya hem viscut el desenvolupament del turisme rural, l’ocupació urbana dels espais agraris i la indiferenciació d’allò que es pot considerar massa bucòlic.

El turisme vinculat als espais rurals presenta les seves oportunitats i les seves amenaces, i el turisme vivencial i el pasturisme també hi estan sotmesos.

La població de ciutat viu cada vegada més desconnectada de la realitat agrària i de les dinàmiques del món rural. La urbs s’erigeix com un full de ruta en què cada vegada és més gran la distància entre l’àmbit rural i l’urbà.

Al mateix temps, hi ha una part de la ciutadania que reclama un acostament a la realitat pagesa, als aliments saludables i als paisatges rurals (Monllor i Soy, 2017). Aquesta necessitat està trobant la resposta en una nova generació de pagesos i pageses que volen explicar què fan a les seves explotacions agràries familiars, a través d’activitats turístiques organitzades.

Una de les darreres tendències turístiques és el turisme vivencial. La persona que fa vacances ja no cerca únicament un destí turístic, sinó que cerca una experiència única, sensorial i memorable (Vogeler i Hernández, 2002).

Tal com detalla Rivera Mateos (2013): Una nova generació de turistes més experimentada, amb coneixements adquirits i apresos, està predisposada a consumir singularitat, creant nous nínxols de mercat i oportunitats de desenvolupament de segments menys convencionals que poden englobar-se dins dels principis del turisme responsable i experiencial i la seva aposta pel contacte intercultural autèntic i no desigual entre turistes i comunitats amfitriones, de manera que en aquests casos el contacte pot, fins i tot, arribar a convertir-se en la base de l’experiència turística.

98

001-134 Quaderns agraris 44.indd 98

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

El turisme vivencial es dirigeix a una tipologia de turista amb noves exigències, coneixedor de la realitat i amb experiències prèvies d’altres destins turístics (Rojas i Camarero, 2008). Aquesta tipologia de turista cerca allò que encara és realment autèntic, com ara el contacte humà, la vivència sensorial, el plaer del menjar local, la fusió amb la natura i, per sobre de tot, sentir-se part activa de les seves vacances (Cohen, 2005). És un turista que, sent conscient que ho és, no acostuma a consumir productes turístics clàssics, evita les aglomeracions i cerca d’una manera amable i tranquil·la el que és únic, el que està amagat als ulls de la majoria (Petrini, 2005).

2.5. Experiències emergents de turisme vivencial Per a donar resposta a aquesta demanda nova, en els darrers anys s’identifiquen empreses de turisme que articulen la proposta de valor en productes de turisme vivencial, en el que hom anomena economia de l’experiència (Àvila i Barrado, 2005). Les empreses turístiques noves que han emergit en els darrers anys ofereixen aquesta mirada propera a la realitat social, cultural i territorial d’allò que es visita i s’experimenta.

A Catalunya, s’identifiquen diferents propostes nascudes, la gran majoria, de la col·laboració pública i privada, i que tenen com a objectiu l’articulació de producte turístic com un argument de dinamització rural. Destaca «Visita granges»2 a la Garrotxa, en què diferents explotacions agràries s’han unit per a oferir una oferta turística conjunta a través de la seva pàgina web.

Altres comarques com el Ripollès, amb «Vine a pagès!»,3 o com el Pallars Jussà, amb «Vine al Pallars, viu el Jussà»,4 també han organitzat els seus recursos turístics i els posen a l’abast del turista en un catàleg disponible en línia i a les seves oficines de turisme. També és interessant el Catàleg d’experiències de descoberta dels productes locals del Parc Natural del Cadí-Moixeró,5 en què s’identifiquen experiències vinculades a la pastura. Finalment, a escala de tot Catalunya, cal anomenar «Benvinguts a pagès!»,6 amb un cap de setmana d’obertura de portes al món agrari català per tal que tothom que ho vulgui hi pugui participar. Aquesta iniciativa ha donat peu al fet que algunes explotacions agràries que fins llavors no organitzaven activitats hagin començat a fer-ho.

Totes aquestes experiències mostren el sorgiment d’iniciatives arreu del territori que vinculen activitats turístiques amb ramaderes de pastura. Pel que 2. Vegeu: http://visitagranges.cat/.

3. Vegeu: http://www.elripolles.com/mes-ripolles/descarregat-fulletons-turistics-del-ripolles/ 59.html.

4. Vegeu: http://viujussa.cat/.

5. Vegeu: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi.

6. Vegeu: www.benvingutsapages.cat.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 99

99

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

fa a les comarques gironines, cal tenir en compte que presenten destins turístics consolidats i que en els darrers anys se sumen a propostes noves com el turisme familiar, el turisme de natura en espais naturals protegits o el turisme actiu. Aquest és un dels motius pels quals es proposa el pasturisme com un producte turístic nou que s’articuli en el marc de les noves tendències de turisme sostenible i vivencial, en què l’activitat turística esdevé suportable ecològicament a llarg termini, viable econòmicament i equitativament des d’una perspectiva ètica i social per a la població local (Donaire, 2005).

3. OBJECTIUS L’objectiu general de la recerca és avaluar la viabilitat de la implantació del pasturisme com un producte de turisme vivencial innovador a les comarques gironines.

Els objectius específics es basen a analitzar les experiències actuals i potencials d’activitats turístiques vinculades a la pastura a les comarques gironines, definir el concepte i les tipologies de pasturisme i proposar un pla d’implementació del pasturisme a les comarques gironines.

4. METODOLOGIA 4.1. Treball de camp El treball de camp consisteix a seleccionar i entrevistar els responsables d’una mostra d’explotacions agràries situades a les comarques gironines, tant les que tenen l’oferta del producte turístic estructurat, és a dir, que tenen un producte definit i posat al mercat, com les que s’ha identificat que els agradaria iniciar aquesta activitat. També s’han fet enquestes a turistes usuaris del producte turístic.

La selecció de les explotacions s’ha fet a partir d’una llista inicial d’explotacions de pastura que ofereixen producte turístic, o bé que s’identifiquen com explotacions potencials per a oferir-lo. Per a construir aquesta llista es va fer: — Cerca en línia de llocs web propis de les explotacions agràries.

— Cerca en línia de llocs web d’iniciatives de desenvolupament rural d’un àmbit concret.

— Consulta del lloc web de la iniciativa «Benvinguts a pagès».

— Consulta a oficines de turisme i organismes que treballen en temes de desenvolupament rural de les comarques gironines a través del correu electrònic.

Per a triar les explotacions de la mostra, es van fer trucades prèvies per a assegurar que la pastura és una part rellevant del sistema productiu i que hi 100

001-134 Quaderns agraris 44.indd 100

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

havia disponibilitat de fer l’entrevista, bé telefònicament, enviant l’enquesta per correu electrònic o visitant l’explotació agrària. La mostra inclou tretze explotacions: set amb oferta turística estructurada i sis amb potencialitat d’oferir producte turístic estructurat.

El treball de camp es va dur a terme durant els mesos d’octubre i novembre de 2016. S’hi va incloure un qüestionari breu a turistes usuaris del producte. Amb la col·laboració de dues explotacions, se’ls va deixar els qüestionaris en paper, entre l’agost i l’octubre de 2016, perquè els facilitessin als turistes. A mitjan novembre es van recollir trenta qüestionaris emplenats.

4.2. Disseny dels qüestionaris Es van dissenyar tres tipus de qüestionaris: — Qüestionari de les explotacions agràries amb oferta turística estructurada.

— Qüestionari de les explotacions agràries amb potencialitat d’oferir producte turístic estructurat.

— Qüestionari dels turistes usuaris del producte turístic.

Els dos primers, per a descriure el perfil dels titulars i de l’explotació ramadera, les motivacions, les satisfaccions, els punts forts, els punts febles, les perspectives de futur, la cooperació amb agents, les necessitats de formació, els recursos complementaris, etc. El qüestionari als turistes va servir per a conèixer-ne el perfil, les motivacions per a fer les activitats i les satisfaccions un cop fetes.

4.3. Anàlisi de les dades Les dades recollides durant el treball de camp s’han ordenat en una base de dades Excel i posteriorment se n’ha fet una anàlisi qualitativa i quantitativa mitjançant estadística descriptiva bàsica.

5. RESULTATS 5.1. Pasturisme: proposta de definició i tipologies Es defineix el pasturisme com una «experiència turística basada en l’activitat agrària i alimentària vinculada a la pastura amb l’objectiu de gaudir, descobrir i conèixer el món ramader, els seus paisatges, les persones que els fan possibles i els aliments que produeixen, amb una repercussió positiva per a la població local i el desenvolupament rural» (Monllor i Soy, 2017).

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 101

101

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

El pasturisme es pot classificar en diferents categories en funció de la relació que el turista té amb la pastura i amb l’experiència sensorial que el producte li ofereix. Es poden distingir: pasturisme passiu, pasturisme indirecte, pasturisme directe amb demostració i pasturisme directe amb experiència (figura 1 i taula i).

Figura 1. Tipologies de pasturisme Directe amb experiència Directe amb demostració Indirecte Passiu *Allotjament en explotació de ramat de pastura

*Acompanyament del ramat

*Visita guiada a la formatgeria

*Compra del producte agroalimentari

Font: Elaboració pròpia.

Taula I. Tipologies de pasturisme Descripció

Exemples

Pasturisme passiu

El pasturisme passiu és la tipologia que presenta menys implicació i menys contacte del turista amb l’explotació ramadera. La pastura no forma part del nucli de l’experiència turística.

Allotjar-se en una explotació ramadera de pastura.

Caminar per un camí ramader sense pastor ni guia interpretatiu.

Pasturisme indirecte

El pasturisme indirecte és la tipologia en què no hi ha contacte directe amb la pastura, el pastor ni el ramat, però sí que s’hi experimenta un contacte indirecte.

Comprar producte agroalimentari de pastura.

Degustar un menú gastronòmic de pastura.

Visitar un centre d’interpretació sobre la pastura.

Pasturisme directe amb demostració

El pasturisme directe amb demostració és la tipologia en què el turista entra en contacte amb el món de la pastura acompanyat dels seus protagonistes, tot i que no s’hi implica directament.

Visitar una granja amb tast de producte agroalimentari.

Visitar una formatgeria amb explicació.

Assistir a una esquilada d’ovelles.

Pasturisme directe amb experiència

El pasturisme directe amb experiència és la tipologia en què el turista s’implica més en l’activitat ramadera vinculada a la pastura.

Acompanyar el pastor a pasturar el ramat.

Compartir un àpat i una xerrada amb el pastor.

Participar en un taller de formatges de pastor.

Font: Elaboració pròpia.

102

001-134 Quaderns agraris 44.indd 102

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

5.2. Perfil i característiques de les explotacions de pastura estudiades Tretze explotacions de pastura formen el total de la mostra. Estan situades en quatre de les vuit comarques gironines: Garrotxa, Ripollès, Baix Empordà i Alt Empordà (figura 2). D’aquestes explotacions, set tenen una oferta turística estructurada i sis es consideren explotacions amb potencialitat per a tenir-la.

Figura 2. Situació de les explotacions agràries incloses a la mostra de l’estudi

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

5.2.1. El perfil de la persona titular de l’explotació El perfil sociodemogràfic de la persona titular de les explotacions agràries incloses en aquest estudi destaca per una mitjana d’edat jove (38,5 anys), una majoria de gènere masculí (77 %) i un alt percentatge (61,5 %) amb estudis (universitaris o formació professional). El 69 % de les persones entrevistades provenen de família pagesa i el seu origen és la mateixa ubicació que l’explotació agrària. D’altra banda, el 31 % de les persones que incorporen una activitat de diversificació turística no tenen un origen agrari, és a dir, QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 103

103

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

són nouvingudes al sector. La majoria de les persones entrevistades es dediquen exclusivament a l’explotació agrària familiar.

5.2.2. L’explotació agrària La mostra inclou explotacions l’activitat principal de les quals és tant la producció de carn com la de llet i de productes lactis, també explotacions ramaderes amb diferent bestiar: boví, cabrum i oví. En tots els casos excepte un, la pastura és una característica present en l’activitat d’explotació. En general, es tracta d’empreses petites amb pocs treballadors i de caràcter molt familiar. Totes obtenen producte elaborat, i en tots els casos les estratègies de comercialització estan orientades a oferir un producte de qualitat mitjançant canals de comercialització curts i de confiança. Tot i que poques tenen certificació ecològica, la majoria afirmen que o bé en tindran, o bé els agradaria tenir-ne (taula ii).

T aula II. Descripció de les explotacions agràries incloses a la mostra d’aquest estudi Variables

Descripció

Activitat productiva El 46 % són explotacions de carn (la meitat de boví i l’altra meitat de cabrum/oví), i el principal 46 % obtenen productes lactis (la meitat amb llet de vaca i l’altra meitat amb llet de cabra i/o d’ovella).

Una de les explotacions combina horta i aviram de pastura.

El paper de la pastura a l’explotació

Totes les explotacions, menys una que elabora productes lactis amb llet que compra a explotacions properes, afirmen que la pastura és present i molt important a l’explotació.

En algunes (23 %) es combina la figura del pastor amb els tancats elèctrics.

Treballadors

De mitjana, les explotacions tenen 2,7 treballadors, comptant els titulars. No obstant això, la meitat només tenen un treballador (el titular), i tan sols una explotació té més de deu treballadors.

Obté producte final Totes obtenen producte agroalimentari final.

Certificació ecològica

El 30 % tenen certificació ecològica (la meitat de carn i l’altra meitat de productes lactis). Una de les explotacions es troba en conversió. La majoria de les que no tenen certificació afirmen o bé que és un tema pendent, o bé que diferents condicionants de l’explotació no els permeten transformar-se.

Canals de comercialització

Sovint es combina la venda directa amb els comerços de proximitat (carnisseries i botigues especialitzades), les fires i els restaurants.

Radi de comercialització

Només dues explotacions arriben a comercialitzar a Espanya; la resta se centren a Catalunya i la majoria, a la mateixa comarca o bé a comarques veïnes.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

104

001-134 Quaderns agraris 44.indd 104

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

5.3. Explotacions de pastura amb oferta turística estructurada a les comarques de Girona 5.3.1. Descripció de l’oferta turística Cap de les experiències amb oferta turística estructurada considera que les seves activitats es trobin en tipologies de pasturisme passiu o indirecte, és a dir, les d’interacció més reduïda amb l’explotació. La majoria consideren que formen part de la tipologia de pasturisme directe amb demostració, i una minoria, de la de pasturisme directe amb experiència. La taula iii dona exemples de la descripció que han facilitat les explotacions sobre la seva oferta turística.

Taula III. Exemples que il·lustren les descripcions que han fet les explotacions sobre la seva oferta turística Categories

Exemples

Directe amb demostració

— Visita de l’explotació en general (els camps, les pastures amb les vaques, la zona d’emmagatzematge dels farratges i les instal·lacions d’engreix dels vedells) amb una degustació final del producte.

— Recorregut per la granja de vaques on s’agafa la llet per a fer els formatges i s’expliquen les característiques i el procés d’obtenció de la llet. Visita a l’obrador: s’hi mostra com s’elaboren els formatges de llet crua, les etapes de transformació de la llet fins que s’obté el formatge. Tastet de formatges: s’aprenen les principals característiques i diferències entre els formatges tendres, curats (pastes premsades) i cremosos (pastes toves).

Directe amb experiència

— Visita del corral i la formatgeria. Al corral, s’alimenta i es toca el bestiar. A la formatgeria es fa un taller d’elaboració de formatges.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

Malgrat que les explotacions situïn la seva oferta turística en diferents categories de pasturisme (taula iii), en general l’oferta turística que ofereixen les explotacions és força homogènia pel que fa al preu, la durada, la temporalitat, el tast, etc. (taula iv). La diferència rau en el grau d’interacció que el turista acaba tenint amb els animals i l’explotació en general. Les explotacions també es diferencien segons si ofereixen activitats per a les escoles, segons el nombre de persones que poden acollir (grups petits o grans) i segons els idiomes que ofereixen. Amb relació a la diversitat d’idiomes, més enllà de català i castellà, el 70 % ofereix anglès i el 40 %, francès.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 105

105

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

Taula IV. Descripció de l’oferta turística de les set explotacions amb oferta turística estructurada Preu per persona

El preu de l’activitat és de 5 € en el 70 % de les explotacions. Només una no fa pagar i una altra té diferents preus segons el taller o la visita.

Durada

Entre 1,5 i 2,5 hores a totes les explotacions.

Nombre màxim de persones

El nombre màxim de persones que l’activitat turística pot acollir varia de 8 a 50, i 20 és el més freqüent.

Ofereix activitats a escoles El 57 % de les explotacions.

Ofereix tast

El 100 % de les explotacions.

Ven producte als usuaris

El 57 % sí (formatge).

Les explotacions de carn no.

Anys que fa que funciona l’activitat turística

En la majoria dos anys; quatre anys la més antiga i la més recent només fa vuit mesos.

Percentatge dels ingressos En tots els casos és mínim o molt petit. totals que suposa L’oferta del producte turístic és per a tot l’any

En el 100 % de les explotacions.

Mitjans de difusió del producte

Internet (webs i xarxes socials) és el mitjà principal. Les explotacions de la Garrotxa disposen dels webs «Visita granges» i «Turisme Garrotxa».

Dues explotacions han editat tríptics que reparteixen en punts com ara oficines de turisme.

Una funciona exclusivament amb el boca-orella.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

5.3.2. Motivacions per a iniciar i dur a terme l’activitat turística La figura 3 mostra les motivacions per a iniciar l’activitat turística a les set explotacions amb oferta turística estructurada ordenades per ordre d’importància. Donar educació als consumidors, els ingressos addicionals i l’existència de la demanda turística són els factors considerats més rellevants per les persones entrevistades, mentre que aspectes com un millor aprofitament dels recursos de l’explotació i l’ocupació dels membres de la família són poc importants.

Dues de les explotacions es van inspirar en altres experiències semblants quan van iniciar l’activitat turística. La motivació continua, i fins i tot ha augmentat, en la meitat de les explotacions entrevistades en comparació de l’inici, mentre que en les altres s’ha reduït, en alguns casos després de veure la poca influència sobre els ingressos totals de l’explotació. Només dues afirmen que reduirien les visites si l’activitat agrària o ramadera oferís ingres106

001-134 Quaderns agraris 44.indd 106

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

Figura 3. Factors que han motivat iniciar l’activitat turística a les set explotacions amb oferta estructurada ordenades de més a menys rellevants

+

Educar el consumidor Ingressos addicionals Demanda turística Beneficis socials dels turistes a l’explotació Fluctuació dels ingressos de l’explotació Bons resultats d’experiències d’altres Interès/afició Aprofitament dels recursos de l’explotació

–

Ocupació dels membres de la família

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

sos suficients; les altres continuarien, ja que les perceben com una estratègia de difusió del producte agroalimentari. En tots els casos, l’entorn natural de l’explotació es veu important i un atractiu per als usuaris del servei turístic.

5.3.3. Tipologia de client Per als enquestats, les tipologies de client són molt similars, destaquen en primer lloc el perfil de client familiar o de grup d’amics, de Barcelona o les comarques gironines, en segon terme mencionen les escoles i els clients de fora de Catalunya. Consideren que la difusió es fa a través d’Internet, principalment, però també a través d’agents del territori, com els allotjaments turístics, o el boca-orella.

5.3.4. Grau de satisfacció De les experiències existents, el millor resultat que han obtingut fins ara és la difusió que les activitats turístiques fan de l’explotació agrària, incloent-hi, indirectament, l’augment de clients. Estan satisfets de la interacció amb els turistes, però no tant de l’augment de les vendes i dels ingressos econòmics que provenen d’ells.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 107

107

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

5.3.5. Formació i recursos complementaris A les explotacions els agradaria rebre formació, principalment, sobre innovació i gestió dels recursos turístics i sobre aspectes legals i comptabilitat.

L’aprenentatge d’idiomes, llocs web o xarxes socials no és entre les seves prioritats.

Els resultats apunten, en una escala del 0 al 10, en què 10 correspon al màxim interès, que les jornades tècniques d’intercanvi d’experiències (8 de mitjana) i les visites a iniciatives d’èxit (9 de mitjana) són les activitats formatives més interessants per a les persones entrevistades. També hi ha unanimitat pel que fa a la voluntat de formar part d’un lloc web col·lectiu de pasturisme liderat pel Patronat de Turisme de Girona (8,6 de mitjana). Les necessitats principals que un ajut econòmic permetria cobrir són les millores estructurals a l’explotació per a acollir l’activitat turística, les quals necessitarien el 100 % de les explotacions entrevistades.

5.3.6. Cooperació amb altres agents o iniciatives del territori Els enquestats destaquen que hi ha una cooperació alta amb altres explotacions agràries i amb empreses turístiques; una cooperació mitjana amb restaurants i allotjaments, i una cooperació baixa amb espais naturals protegits i entitats naturalistes (figura 4).

Figura 4. Nivell de cooperació de les explotacions d’oferta estructurada amb altres agents del territori, ordenats per intensitat de cooperació Cooperació alta

Altres explotacions Empreses de serveis turístics Restaurants

Cooperació mitjana

Allotjaments Administració pública

Cooperació baixa

Entitats naturalistes Espais naturals protegits

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

108

001-134 Quaderns agraris 44.indd 108

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

5.3.7. Perspectives de futur Les idees que sorgeixen de les explotacions pel que fa a les perspectives de futur de l’oferta turística estan relacionades amb la gestió i la millora del recurs turístic.

Quant a la gestió del recurs turístic, s’apunta recurrentment a la cerca de l’equilibri entre la inversió i el retorn que generen les visites, tant en termes d’aconseguir clients nous com d’ingressos directes de les visites. En aquest sentit, una explotació es planteja oferir únicament visites als clients potencials del producte elaborat, i una altra, obrir l’oferta a les escoles.

Moltes explotacions tenen interès i motivació per completar l’oferta del recurs per a fer-lo més atractiu amb itineraris autoguiats, tallers, tastos, tastos de formatges amb maridatges i, en general, noves activitats i tallers.

5.4. Explotacions amb potencialitat d’oferir oferta turística estructurada a les comarques gironines 5.4.1. Interès per crear un servei turístic En una escala del 0 al 10, de mitjana, les sis explotacions entrevistades tenen un interès alt (7,7), i n’hi ha tres amb interès molt alt (8, 9 i 10). En canvi, una l’ha valorat amb un 5 tan sols. Els elements principals que els motiven són els ingressos extres i la difusió del producte i de l’explotació.

Només una té un motiu emocional, basat a explicar la història familiar i de l’explotació.

5.4.2. Motivacions i frens per a iniciar l’oferta turística Entre les motivacions per a crear un servei turístic, s’hi troben la difusió dels productes agroalimentaris de l’explotació, donar educació al consumidor, el fet de ser coneixedors d’una demanda d’aquest tipus de serveis turístics i les bones experiències d’altres explotacions. D’altra banda, els aspectes que més frenarien les explotacions potencials són la manca de temps, la incompatibilitat familiar, la inversió inicial i els aspectes legals que cal afrontar (figura 5).

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 109

109

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

Figura 5. Motivacions i frens per a iniciar l’oferta turística a les explotacions amb potencialitat, ordenats de més a menys importants Motivacions Difusió dels productes de l’explotació

Frens

+

Manca de temps

Educar el consumidor

Inversió inicial

Demanda turística Incompatibilitats familiars Bons resultats d’altres explotacions Legalització de l’activitat Ingressos addicionals Manca de formació en gestió del producte turístic

Contacte amb turistes Aprofitament dels recursos de l’explotació

Tenir turistes a l’explotació

Interès/afició

Treballar els caps de setmana

Ocupació dels membres de la família

–

No elaborar producte alimentari

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

5.4.3. Formació i recursos complementaris Les explotacions destaquen que la formació que més necessitarien rebre seria sobre gestió i innovació del recurs turístic i d’idiomes, mentre que la formació en llocs web i xarxes socials la veuen poc prioritària.

En una escala del 0 al 10, en què 10 correspon a molt interès, les explotacions entrevistades amb potencialitat d’oferir oferta turística veuen interessant visitar iniciatives d’èxit (8,17) i intercanviar experiències amb explotacions gironines que ja en fan o que també els agradaria fer-ne (7,17). Hi ha menys motivació per a trobar vincles amb altres agents, com, per exemple, la restauració o l’allotjament (5,5). Totes veuen molt bé formar part d’un web col·lectiu de pasturisme en l’àmbit de les comarques gironines (9,80).

110

001-134 Quaderns agraris 44.indd 110

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

5.5. Usuaris del producte turístic 5.5.1. Perfil dels turistes El 94 % dels trenta turistes que han contestat l’enquesta venen amb la família; el 54 % tenen entre quaranta i seixanta anys, i només el 20 % tenen estudis universitaris. Gairebé la meitat provenen de Barcelona o rodalia; el 33 %, de les comarques de Girona, i la resta, de fora de Catalunya (de la resta d’Espanya i França). La majoria s’han assabentat de l’activitat a través del boca-orella; alguns també per Internet o per altres mitjans, com la premsa escrita.

5.5.2. Motivacions Conèixer l’activitat agroramadera i passar una bona estona a l’aire lliure són les dues motivacions principals que els han dut a fer l’activitat. Podríem considerar que la motivació és moderada pel que fa a conèixer el paisatge i l’entorn. Finalment, comprar productes i contribuir econòmicament a l’explotació es troben entre les motivacions més secundàries.

5.5.3. Satisfacció En general, els turistes es mostren molt satisfets per l’activitat. La satisfacció és especialment alta per la relació qualitat-preu, per la informació rebuda durant l’activitat, per la durada de l’activitat i per l’aprenentatge adquirit.

L’oferta d’idiomes i les instal·lacions on es fa l’activitat reben una puntuació una mica per sota de la resta, però, tot i així, es pot considerar que també són ítems ben valorats pels usuaris.

Tots, o gairebé tots, els turistes repetirien, ja que l’activitat ha satisfet les seves expectatives. Es considera que l’activitat duta a terme contribueix a transmetre el valor de la pastura i els pastors i que la informació rebuda abans de l’activitat és suficient. Només la meitat de les persones enquestades estarien disposades a pagar més per l’activitat.

6. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS El treball de camp amb relació a les experiències existents i a les potencials mostra una realitat emergent a les comarques gironines vinculada a la pastura, en què bona part de les experiències analitzades són de creació recent.

Aquest fet mostra un fenomen nou que respon a una demanda molt concreQUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 111

111

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

ta i específica d’una tipologia de turista que cerca experiències de turisme vivencial.

El pasturisme és una tipologia de turisme d’experiència vinculada al territori, a la pagesia i a la gastronomia, elements que a les comarques gironines s’integren cada vegada millor gràcies a la professionalització d’una part de la cadena del producte agroturístic. En aquest sentit, una de les oportunitats que s’ha identificat és que l’Administració pública està disposada a apostar per articular aquesta tipologia de producte turístic, ja que considera que és una veta de mercat amb arguments estructurals per a dinamitzar el teixit socioeconòmic, sobretot del món rural.

La realitat actual a les comarques gironines és que hi ha iniciatives tant públiques com privades que treballen per a enfortir una oferta turística vincu­ lada a la pastura, tot i que al mateix temps també s’identifiquen algunes mancances com l’escassetat de productes per la seva semblança o la dificultat de crear paquets turístics per a accedir a un mercat més divers. En aquest sentit, cal una aposta ferma de professionalització i de capacitació del sector per a posicionar el producte turístic. Els recursos perquè el pasturisme sigui una activitat viable i articulada a les comarques gironines hi són, tot i que alguns encara no estan estructurats.

El treball de camp també ha permès identificar una clara voluntat dels agents a participar en un projecte territorial més ampli que sigui capaç d’aglutinar el que ja existeix i potenciar el que és més emergent. La majoria dels agents confien que la diversificació de la seva activitat amb experiències turístiques és un element estratègic de viabilitat, no tant per la venda directa que acaben fent dels seus productes, sinó per la tasca de difusió, promoció i pedagogia que implica el fet d’obrir les portes de bat a bat.

Aquesta mirada positiva vers el demà permet ser optimista en tant que hi ha recursos actius i latents perquè el que avui és un fet incipient esdevingui un producte turístic molt més estructurat i visible. Només d’aquesta manera s’aconseguiran els objectius més vinculats amb el desenvolupament rural, el manteniment de l’entorn i el foment de la tasca pagesa. Cal que el producte turístic trobi el seu mercat i que els esforços que s’hi dediquin siguin ben recompensats amb un retorn tant econòmic com social.

Per tal de caminar vers un producte turístic nou a les comarques de Girona, la recerca proposa el foment d’un pla d’implementació del pasturisme a les comarques gironines 2017-2020, perquè les potencialitats que s’han identificat en l’estudi esdevinguin una realitat en els propers anys, i la destinació de Costa Brava i el Pirineu de Girona pugui captar noves tipologies de turistes més especialitzats. El pasturisme compleix els elements teòrics per a cobrir la demanda actual amb relació a les vivències que els clients d’una destinació turística cerquen per a satisfer la seva inquietud més autèntica. Aquest motiu i d’altres són els que argumenten la necessitat d’activar un pla que sigui capaç d’articular i fomentar el pasturisme a les comarques gironines.

112

001-134 Quaderns agraris 44.indd 112

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:42

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

AGRAÏMENTS Al Patronat de Turisme Costa Brava Girona que ens ha atorgat el premi Ivette Barbaza 2015 i ens ha permès fer la recerca que s’exposa en aquest treball, així com a Isabel Godoy i a Jaume Marín, pel suport i la confiança des de bon començament. A totes les persones que han participat en el treball de camp, tant la pagesia com els agents estratègics del territori, per la seva implicació.

Finalment, dediquem aquesta tasca investigadora a totes les persones que des de l’albada fins al crepuscle es dediquen en cos i ànima a la cura de la terra i dels seus fruits. A totes les que fan possible que nosaltres ens alimentem d’una manera saludable i a totes les que estimen l’entorn en el qual es pot desenvolupar el pasturisme. Desitgem que aquest treball de recerca esdevingui un catalitzador per a les seves propostes, per al seu dia a dia, per a la seva viabilitat i per a complir els somnis que els esperonen a continuar treballant per una pagesia viva i plena d’esperança.

BIBLIOGRAFIA Aldomà, I. (2009). Atles de la nova ruralitat. Lleida: Fundació del Món Rural. Àvila, R.; Barrado, D. A. (2005). «Nuevas tendencias en el desarrollo de destinos turísticos: marcos conceptuales y operativos para su planificación y gestión». Cuadernos de Turismo, núm. 15, p. 27-43.

Cohen, E. (2005). «Principales tendencias en el turismo contemporáneo».

Política y Sociedad, vol. 42 (1), p. 11-24.

Domenico, M. di; Miller, G. (2012). «Farming and tourism enterprise: experiential authenticity in the diversification of independent small-scale farm­ ing». Tourism Management, vol. 33 (2), p. 285- 294.

Donaire, J. A. (2005). «Pot ser sostenible el turisme?: Noves platges, vells problemes». DCidob, núm. 93, p. 8-12.

Getz, D.; Carlsen, J. (2000). «Characteristics and goals of family and owneroperated businesses in the rural tourism and hospitality sectors». Tourism Management, vol. 21 (6), p. 547-560.

Gordi Serrat, J. (2009). L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle xx. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines: Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona: Documenta Universitària.

Haugen, M. S.; Vik, J. (2008). «Farmers as entrepreneurs: the case of farmbased tourism». International Journal of Entrepreneurship and Small Business, vol. 6 (3), p. 321-336.

Ilbery, B. [et al.]. (1998). «Farm-based tourism as an alternative farm enterprise: a case study from the Northern Pennines, England». Regional Studies, vol. 32 (4), p. 355.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 113

113

25/06/2018 16:06:42

N. Monllor-Rico, E. Soy-Massoni

Izquierdo, J. (2008). Asturias, región agropolitana. Oviedo: KRK. López-Moreno, I. [et al.]. (2016). «La cuina compromesa: estudi de cas exploratori sobre la viabilitat de pràctiques alternatives de restauració a la nova ruralitat catalana». Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 62 (3), p. 595-612.

Milone, P.; Ventura, F.; Ye, J. (ed.) (2015). Constructing a new framework for rural development. Vol. 22: Research in rural sociology and development.

Bingley: Emerald Group Publishing Limited.

Miralles, F. (2005). Mil anys pels camins de l’herba. Barcelona: Edafós.

Monllor, N. (2011). Explorant la jove pagesia: camins, pràctiques i actituds en el marc d’un nou paradigma agrosocial: Estudi comparatiu entre el sud-oest de la província d’Ontario i les comarques gironines. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona.

— (2013). «La nova pagesia: vers un nou model agrosocial». Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 35, p. 7-24.

Monllor, N. [et al.]. (2014). «Cocina, transformaciones sociales y nuevos conceptos para nuevas prácticas alimentarias: el caso de la Cuina compromesa (Burg, Pirineo de Lleida)». Studium: Revista de Humanidades, núm. 20, p. 213-256.

Monllor, N.; Soy, E. (2017). El pasturisme: Un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur. Girona: Patronat de Turisme Costa Brava Girona. També disponible en línia a: <http://premisg.costabrava.org/wp-content/uploads/2017/11/02_ YbetteBarbaza_Pasturisme_issu.pdf> [Consulta: febrer 2018].

Pérez-Vitoria, S. (2010). El retorno de los campesinos: Una oportunidad para nuestra supervivencia. Barcelona: Icaria.

Petrini, C. (2005). Buono, polito e giusto: Principi di nuova gastronomia.

Torí: Giulio Einaudi.

Ploeg, J. D. van der (2008). The new peasantries: Struggles for autonomy and sustainability in an era of empire and globalization. Londres: Earthscan.

— (2010). «The food crisis, industrialized farming and the imperial regime».

Journal of Agrarian Change, vol. 10 (1), p. 98-106.

Regidor, J. G. (coord.) (2008). Desarrollo rural sostenible: un nuevo desafío.

Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino.

Riechmann, J. (2003). Cuidar la T(t)ierra: Políticas agrarias y alimentarias sostenibles para entrar en el siglo xxi. Barcelona: Icaria.

Rivera Mateos, M. (2013). «El turismo experiencial como forma de turismo responsable e intercultural». A: Rodríguez García, L.; Roldán Tapia, A. (coord.). Relaciones interculturales en la diversidad. Còrdova: Universidad de Córdoba, p. 199-217.

Rojas, C. de; Camarero, C. (2008). «Visitors experience, mood and satisfaction in a heritage context: evidence from an interpretation center». Tourism Management, vol. 29 (3), p. 525-537.

114

001-134 Quaderns agraris 44.indd 114

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

25/06/2018 16:06:43

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes

Soy-Massoni, E. [et al.]. (2016). «The importance of ecosystem services in coastal agricultural landscapes: case study from the Costa Brava, Catalonia». Ecosystem Services, núm. 17, p. 43-52.

Ventura, F.; Milone, P.; Ploeg, J. D. (2010). «Understanding rural development dynamics». A: Milone, P.; Ventura, F. (ed.). Networking the rural: The future of green regions in Europe. Assen (Països Baixos): Van Gorcum.

Vilà-Valentí, J. (1949). «Història de la transhumància a Catalunya». A: Comptes rendus du Congrès International de Géographie, Lisbonne (Lisboa, 19501951).

Viure, J. (2015). Estudi del relleu generacional a les explotacions agràries de Catalunya: anàlisi i apunts per a una proposta estratègica [en línia]. Vic: Universitat de Vic. <http://hdl.handle.net/10854/4094> [Consulta: 14 juny 2017].

Vogeler, C.; Hernández, E. (2002). El mercado turístico: Estructura, operaciones y procesos de producción. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 93-115

001-134 Quaderns agraris 44.indd 115

115

25/06/2018 16:06:43

001-134 Quaderns agraris 44.indd 116

25/06/2018 16:06:43

AGROFÃ&#x2019;RUM

001-134 Quaderns agraris 44.indd 117

25/06/2018 16:06:43

001-134 Quaderns agraris 44.indd 118

25/06/2018 16:06:43

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 44 (juny 2018), p. 119-127 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.88

RESSENYA DEL LLIBRE EL SISTEMA ALIMENTARIO: GLOBALIZACIÓN, SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y CULTURA ALIMENTARIA,1 UN BREU RESUM DEL CONTINGUT Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús i Luis González-Vaqué

Jaime lamo de esPinosa Julián lóPez GarCía Carmen lozano-CaBedo riCardo mairal usón aBel mariné Font FranCesC XaVier medina miGuel melendro esteFanía raFael moreno roJas José luis Palma Fernández riCard ramon i sumoY merCè raVentós FranCesC reGuant maría rodríGuez Jordi rosell daVid sánChez CarraCedo roBert saVé José mª sumPsi aleJandro tiana Ferrer ana maría tronCoso lourdes Viladomiu

El precio de esta obra incluye la publicación en formato DÚO sin coste adicional (papel + libro electrónico).

ACCEDE A LA VERSIÓN EBOOK SIGUIENDO LAS INDICACIONES DEL INTERIOR DEL LIBRO.

El Sistema Alimentario

Ferdinando alBisinni eduard arruGa i Valeri Julio Basulto antonio BlanCo Prieto martí Boada José luis Bonet Ferrer ana Carretero GarCía ramón Clotet Ballús YVonne Colomer Xena Jesús Contreras luiGi Costato CeCilia díaz méndez José esquinas alCázar oriol ForCada CristóBal Gómez-Benito José-Carlos Gómez Villlamandos luis González Vaqué BuenaVentura Guamis lóPez GaBriel izard euseBi Jarauta-BraGulat

Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria

Con frecuencia se utiliza el concepto de cadena agroalimentaria, pero el Sistema Alimentario como expresión de una necesidad biológica esencial, es, en su organización en la Sociedad, un sistema multivariante, transversal, complejo y articulado que tiene por objetivo trascender. La economía, las políticas, la disponibilidad y la accesibilidad, el conocimiento, el comportamiento y la cultura son los vectores matrices de este sistema fractal.

Con esta visión y desde dicha perspectiva han colaborado en esta obra, con sus aportaciones científicas y sus reflexiones:

Y. Colomer Xena r. Clotet Ballús l.González Vaqué (Coordinadores)

Coordinadors del llibre, Fundació Triptolemos

C.M.: 70140 ISBN: 978-84-9135-267-9

El Sistema Alimentario Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria

YVonne Colomer Xena ramon Clotet Ballús luis González Vaqué (Coordinadores) PróloGo de FederiCo maYor zaraGoza

INCLUYE LIBRO ELECTRÓNICO THOMSON REUTERS PROVIEWTM

THOMSON REUTERS THOMSON REUTERS

CÓDIGO DE USO EXCLUSIVO POR LA EDITORIAL

9 788491 352679

Reunir la feina de més de trenta autors, els seus comentaris i les seves reflexions sobre tantes temàtiques pot semblar una tasca àrdua o, almenys, complicada, però no ha estat així. Tots i cada un dels capítols que componen aquest llibre tenen un mateix fil conductor, una identitat definida i, al mateix temps, presenten característiques i aspectes molt diversos.

Correspondència: Ramon Clotet, Fundació Triptolemos. Tel.: 659 244 641. A/e: rclotet@triptolemos.org.

1. Yvonne Colomer Xena, Ramon Clotet Ballús i Luis González Vaqué (coord.) (2016), El sistema alimentario: Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria, Cizu Menor (Navarra), Thomson Reuters Aranzadi, 572 p., col·l. «DUO Estudios Aranzadi», ISBN 978-84-9135-267-9.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

001-134 Quaderns agraris 44.indd 119

119

25/06/2018 16:06:44

Y. Colomer-Xena, R. Clotet-Ballús, L. González-Vaqué

Una constant en tots aquests capítols és la qüestió de la disponibilitat d’aliments, juntament amb la preocupació per la seguretat alimentària, entesa com la disponibilitat de productes alimentaris però afegint la problemàtica de l’accessibilitat econòmica per part del ciutadà. Aquest elegeix els seus dirigents i n’espera no només que s’ocupin d’organitzar la subsistència i la formació alimentària, sinó també que desenvolupin un programa col·lectiu eficaç que garanteixi la sostenibilitat per a la protecció del medi ambient. En aquest marc, menjar, en ser un fet biològic fonamental per a la subsistència, es converteix en un fenomen cultural present en tots els aspectes de la vida: religió, pràctiques culinàries, etc. i, per a certs grups, les seves pràctiques alimentàries arriben a ser ideologies.

Pel que fa a l’economia i al comerç alimentari, la qüestió que es planteja és: globalització o sobirania alimentària? I és que, com va afirmar John Stuart Mill: «cap problema econòmic té una solució purament econòmica». Molts matisos i perspectives per a un mateix tema central, en cert sentit únic, en el qual les seves diferents expressions conformen la seva existència, cosa que no deixa de provocar tensions evidents. Una determinada tendència alimentària a Occident, en nom d’una millor salut i longevitat, pot produir malnutrició o fam a l’altra banda del planeta. En aquest sentit, segurament el concepte clau és la solidaritat, tan fàcil d’invocar, tan difícil de practicar.

En aquest volum hem volgut presentar les mil característiques del sistema alimentari amb la intenció que la societat prengui consciència de la necessitat, i de l’obligació si es vol aconseguir una supervivència futura equilibrada, de generar una confluència entre elles fins a convertir-les en una única expressió, la qual permeti manifestar clarament que s’ha resolt un problema complex.

Partint de l’orientació a la qual acabem de referir-nos, i, seguint la lògica que imposa, el primer capítol d’aquest llibre està dedicat a la nova cultura de la sostenibilitat, al canvi ambiental global i a la biodiversitat. El seu autor, Martí Boada, ha aconseguit abordar aquest ampli tema de manera concisa i clara, en situar l’origen del problema en el dilema antropocentrisme/biocentrisme i fer una descripció clara del pensament ambiental actual en tots els aspectes.

Els dos capítols següents tracten de dues qüestions interrelacionades: la disponibilitat alimentària i el desenvolupament global sostenible (capítol 2) i el desafiament de la modelització del sistema alimentari (capítol 3). Francesc Reguant i Robert Savé plantegen la primera qüestió a partir dels nous vectors de tensió: el progrés imparable de la globalització, la interconnexió entre energia i alimentació, l’extraordinari desenvolupament dels anomenats països emergents, el canvi climàtic, la biodiversitat i la desigualtat, i el conjunt d’aquests vectors configuren un nou escenari (figura 1).

Alimentar el món requerirà un paradigma nou, una posició d’equilibri basada en la ciència contrastada. L’agricultura ecològica té avui almenys 120

001-134 Quaderns agraris 44.indd 120

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

25/06/2018 16:06:44

Ressenya del llibre El sistema alimentario

Figura 1. Escenari del segle xxi, un segle amb reptes globals (capítol 2)

Font: Elaboració pròpia dels autors del capítol.

quatre fragilitats: la vessant econòmica, els rendiments productius, el fet que natural no sigui equivalent a sa i l’escassa protecció davant de riscos. La producció agrària sostenible s’ha de basar en l’equilibri d’una realitat dual.

En el capítol 3, Yvonne Colomer Xena i Eusebi Jarauta-Bragulat s’enfronten al repte de modelitzar el concepte sistema alimentari global i afronten el desafiament mitjançant l’aplicació dels principis i mètodes de l’anàlisi de dades composicionals, estudiant sistemes alimentaris comparables, amb dades relatives. Com a eina adequada proposen els models basats en equacions diferencials composicionals ordinàries lineals. Aquestes equacions permeten descriure i modelitzar el comportament de les composicions evolutives de les variables que es triïn d’acord amb el model conceptual descriptiu del sistema.

En el capítol 4, Alejandro Tiana Ferrer, Ricardo Mairal Usón i Miguel Melendro Estefanía expliquen com pot servir als objectius que ens hem proposat «La Càtedra UNESCO UNED - Triptolemos “Science and Innovation for Sustainable Development: Global Food Production and Safety”». Aquesta Càtedra UNESCO uneix una institució privada, la Fundació Triptolemos, amb una de pública, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), cosa que augura un repte als projectes. La tutela de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), i el que aquesta institució representa, n’és una garantia. Un potencial important de QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

001-134 Quaderns agraris 44.indd 121

121

25/06/2018 16:06:44

Y. Colomer-Xena, R. Clotet-Ballús, L. González-Vaqué

les càtedres UNESCO és la xarxa UNITWIN (de l’anglès university twinning and networking) amb universitats d’altres països, específicament de l’Amèrica del Sud. En aquest sentit, l’aportació de la UNED és essencial, donada la seva àmplia trajectòria de treball amb aquestes universitats. En l’acord del programa de treball es fixa explícitament la dedicació al sistema alimentari global (SAG) dins els quatre eixos que defineixen el corpus doctrinal de la Fundació: la disponibilitat i l’accessibilitat per a una alimentació correcta, l’economia, les polítiques de regulació i el saber, entès com el comportament, el coneixement i la cultura.

Pel que fa a l’agricultura i la política agrícola comuna (PAC) de la Unió Europea (UE), Ricard Ramon Sumoy, de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, tracta sobre aquest tema amb molt coneixement en el capítol 5, en què parla sobre el desafiament alimentari que enfronta la UE, els reptes globals que té i les respostes de la PAC. De la seva visió històrica cal destacar-ne les dades de l’evolució de la despesa de la PAC (figura 2) i les dades de reducció d’emissions de gasos Figura 2. Evolució històrica de la despesa de la política agrària comuna (capítol 5) UE-12

UE-15

UE-25

UE-27

UE-28

0,7%

0,6%

50

0,5%

40

0,4%

30

0,3%

20

0,2%

10

0,1%

0

0,0% 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

60

% del PIB

en miles de millones de euros (precios corrientes)

70

Restituciones a la exportación

Otras medidas de mercado

Medidas de mercado

Pagos acoplados

Pagos desacoplados, de los cuales:

Pago verde

Total desarrollo rural (DR), del cual:

DR Medioambiente y clima

PAC como % del PIB

Font: Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural. Comissió Europea.

122

001-134 Quaderns agraris 44.indd 122

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

25/06/2018 16:06:44

Ressenya del llibre El sistema alimentario

amb efecte d’hivernacle a la UE entre 1990 i 2013, les quals omplen d’optimisme (figura 3).

En el capítol 6, Mercè Raventós s’ocupa del repte continu de transformar i conservar els recursos alimentaris: dona una visió històrica molt completa dels esdeveniments tecnològics de l’empresa alimentària de transformació, en descriu les gammes i el que representen les tecnologies facilitadores essencials (KET, de l’anglès key enabling technologies) per a Europa aplicades al món agroalimentari. D’altra banda, en el capítol 7, Oriol Forcada, Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu tracten d’un tema de gran actualitat i relacionat amb l’anterior: les pèrdues en el trànsit de la cadena agroalimentària. Tota la problemàtica i les reflexions sobre la seva correcció s’originen en el balanç de pèrdues i deixalles a la UE, en la qual la importància de la formació del ciutadà es detecta crucial (taula 1).

La col·laboració d’Ana María Troncoso, en el capítol 8, sobre la seguretat en el producte, la innocuïtat i la qualitat nutricional i sensorial, aporta una visió molt interessant de la seguretat a partir de l’evolució històrica.

El capítol 9, que tracta sobre la recerca i la innovació alimentària, tenint com a objectius la sostenibilitat i la seguretat, desenvolupat per Buenaventura Guamis López, analitza dos temes d’importància vital: la globalització i la seva incidència en la seguretat, i l’equilibri entre disponibilitat i sostenibilitat del medi ambient.

Figura 3. Evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre 1990 i 2013 a la UE (capítol 5)

Font: Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural. Comissió Europea.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

001-134 Quaderns agraris 44.indd 123

123

25/06/2018 16:06:45

Y. Colomer-Xena, R. Clotet-Ballús, L. González-Vaqué

Taula I. Malbaratament d’aliments a la UE-27 (capítol 7) Sector

Millones de toneladas

Porcentaje

Procesamiento

34,76

39,00

Hogares

37,70

42,30

Distribución

4,43

5,00

Restauración y catering

12,26

13,70

Total

89,15

100,00

Font: Comissió Europea.

En el capítol 10, Abel Mariné Font, des de la seva perspectiva professional i gran experiència, completa l’anàlisi amb les seves reflexions sobre alimentació i salut, sobre els riscos d’un doble sistema alimentari.

Els arguments jurídics, els acords i els textos legals es desenvolupen en el capítol 11, en què es parla sobre les polítiques agràries i alimentàries davant els problemes del segle xxi, del qual és autor l’especialista en dret agroalimentari Luigi Costato, i en el capítol 12, que tracta sobre els aspectes jurídics de la tercera revolució verda, de José Luis Palma Fernández. Cal destacar, a més, en l’exposició dels temes legislatius i polítics, l’aportació del professor Ferdinando Albisinni, en el capítol 13, en què planteja la seguretat global i alimentària com un desafiament per als legisladors i els juristes. En aquest context, cal agrair la contribució d’Ana Carretero García sobre el dret a l’alimentació en el capítol 14. Aquest tema s’ha completat amb el capítol 15, en què es parla sobre els recursos genètics en el sistema agroalimentari, redactat per José Esquinas Alcázar, i el capítol 16, sobre els acords bilaterals i multilaterals i la influència que tenen en el sistema agroalimentari, de Luis González Vaqué. Un bloc amb sis autors de prestigi internacional que donen una visió clara de la complexitat jurídica del sistema alimentari global.

L’entorn legal produeix respostes en la societat, o de solidaritat o purament econòmiques. Quant a la solidaritat, en el capítol 17, que tracta sobre les polítiques alimentàries en les organitzacions no governamentals, en els bancs d’aliments, Eduard Arruga i Valeri explica com actua el factor humà en el sistema alimentari. En el capítol 18, que analitza la influència de les polítiques d’impostos i subvencions en la qualitat de la dieta, Abel Mariné Font i Rafael Moreno Rojas desenvolupen la relació, aparentment llunyana, entre polítiques agràries i salut a través d’una dieta parcialment condicionada. A més, Gabriel Izard fa una col·laboració molt concreta, però no per això menys congruent, en el capítol 19 sobre comerç i distribució.

124

001-134 Quaderns agraris 44.indd 124

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

25/06/2018 16:06:45

Ressenya del llibre El sistema alimentario

Una de les bases que possibilita la disponibilitat alimentària avui es focalitza en la globalització i en la seva economia. En aquest sentit, hi han col· laborat José Luis Bonet Ferrer, amb el capítol 20, sobre el sistema alimentari global i lliure mercat, en què es planteja si són incompatibles o inherentment inseparables, del qual impacten les dades de participació del sector agrari en el comerç mundial (taula 2), i Jaime Lamo de Espinosa, amb el capítol 21, sobre la influència de l’economia agroalimentària en l’economia global, que es complementa molt bé amb el capítol 2 i del qual cal destacar la preocupació per l’evolució dels preus (figura 4) i l’apartat sobre biocombustibles o aliments? Canons o mantega? Antonio Blanco Prieto aporta un complement necessari en reflexionar en el capítol 22 sobre els diversos tipus d’empreses agroalimentàries i la contribució que tenen a la cadena de subministrament sostenible. En la nostra opinió, aquests tres capítols aporten la perspectiva socioeconòmica imprescindible al tema central i intrínsecament substancial d’aquesta obra.

En la nostra visió de sistema alimentari, el comportament humà, amb les seves creences, els seus ritus alimentaris, etc., és un vector fonamental. El fet alimentari no es pot interpretar només com una cadena de valor; alimentar-se és una aportació d’energia i de components per a la vida, i va lligat a tots els aspectes que la conformen, tant de base real com emocional. Quin és el nostre tracte personal amb els aliments? És un tema que es desenvolupa en el capítol 23, sobre el malbaratament d’aliments en l’àmbit domèstic tenint en compte els factors estructurals i els hàbits alimentaris, escrit per Cristóbal Gómez-Benito i Carmen Lozano-Cabedo. En la mateixa línia, el Taula II. Participació dels productes agrícoles en el comerç total de mercaderies, per regions. Any 2014 (capítol 20) Exportaciones

Importaciones

%

%

Mundo

9,5

9,5

América del Norte

11,1

6,9

América del Sur y Central

30,6

9,4

Europa

10,6

10,5

Comunidad de Estados Independientes (CEI)

9,2

12,0

África

11,5

15,6

Oriente Medio

2,3

12,2

Asia

6,7

9,0

Parte en el comercio total de mercancías

Font: Organització Mundial de Comerç.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

001-134 Quaderns agraris 44.indd 125

125

25/06/2018 16:06:45

Y. Colomer-Xena, R. Clotet-Ballús, L. González-Vaqué

Figura 4. Evolució de l’índex de preus anual dels aliments (període 20022004 = 100) segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) amb les mitjanes quinquennals. Període 1980-2015 (capítol 21)

Font: Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), Análisis y prospectiva.

Serie Indicadores, núm. 16 (23 juliol 2015).

capítol 24, que tracta sobre la confiança en el sistema com un component de la felicitat humana, de Maria Rodríguez Sánchez, presenta una temàtica que, si no és inèdita, ha estat rarament objecte d’una anàlisi en profunditat.

Seguint en la complexa línia del comportament humà davant de l’alimentació, en el capítol 25, que analitza l’impacte de la bona comunicació en l’educació alimentària, hem reunit les reflexions de tres autors: Julián López García, que parla sobre la màgia de les paraules i els condicionants de l’elecció culinària en les albors del segle xxi; Julio Basulto, que tracta sobre la influència de les xarxes socials en l’alimentació, i David Sánchez Carracedo, que apunta les modes estètiques com a factors de l’entorn que condicionen la dieta escollida. Cadascuna d’aquestes tres parts ha estat escrita per separat i sense tenir en compte la seva possible associació; però hem considerat que agrupar-les permet comprendre i interpretar millor els aspectes que s’associen a la bona comunicació, especialment quan, com passa actualment, sobra la informació i escasseja el coneixement.

Però la relació amb l’aliment no és només individual; hi ha emocions i actituds que són globals i es creen cultures alimentàries amb opinions pròpies dins de molts col·lectius. Les formes clàssiques de tot això queden mo126

001-134 Quaderns agraris 44.indd 126

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

25/06/2018 16:06:45

Ressenya del llibre El sistema alimentario

dificades per les noves situacions. Per abordar aquesta qüestió, Jesús Contreras, en el capítol 26, desenvolupa la relació que hi ha entre les cultures alimentàries i la globalització, i Francesc Xavier Medina, en el capítol 27, es pregunta si, en el camí que hi ha entre patrimoni i innovació, anem cap a la democratització de les pràctiques gastronòmiques. Cecilia Díaz Méndez, en el capítol 28, tracta de la (des)confiança dels ciutadans en el sector alimentari, una de les qüestions que va motivar l’edició d’aquesta obra i que, potser, és l’assignatura pendent que ens faci reincidir a mitjà o llarg termini.

Finalment, en el capítol 29, José Carlos Gómez Villamandos i Ramon Clotet Ballús aborden un tema que és fonamental per a la Fundació Triptolemos: la incorporació de les universitats en el concepte sistema alimentari, un treball que es va iniciar a l’edat antiga amb l’agricultura, la dietètica i la cuina.

El conjunt de les vint-i-nou reflexions relacionades està encapçalat per un pròleg de Federico Mayor Zaragoza i clos per un epíleg de José María Sumpsi.

QUADERNS AGRARIS 44 (juny 2018), p. 119-127

001-134 Quaderns agraris 44.indd 127

127

25/06/2018 16:06:45

001-134 Quaderns agraris 44.indd 128

25/06/2018 16:06:45

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Comitè Editorial, Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, icea@iec.cat. Quan el material s’enviï per correu electrònic, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre d’arxius enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur.

Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits en català. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word.

— Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret.

— Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm.

— Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm.

— Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli­ neat d’1,5.

— Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5.

— Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super­ índexs numerats correlativament (1, 2, 3...).

— Els apartats han d’anar numerats correlativament.

— Els articles poden incloure figures (imatges i gràfics) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indicació de la font de procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència.

001-134 Quaderns agraris 44.indd 129

129

25/06/2018 16:06:45

— El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal des­ envolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o abreviatura a conti­ nuació entre parèntesis.

Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog­ nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucio­nals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corres­ponent.

Cal indicar també el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon­ dència amb la revista.

L’autor ha de destacar les dades de correspondència que han de ser publicades.

Títols, resums i paraules clau Els títols, resums i paraules clau han d’estar escrits en català, anglès i en una altra llengua, preferentment en castellà. El resum en anglès és convenient que sigui més extens. Els resums han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües.

Característiques dels gràfics i taules — En format obert, que es puguin manipular (no en format d’imatge).

— En arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer.

— Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu.

Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars.

— En arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer.

— Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en l’article. La font de procedència s’hi ha de referenciar. Quan l’autor del material gràfic sigui també l’autor de l’article, igualment caldrà que s’hi indiqui. d ) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: 130

001-134 Quaderns agraris 44.indd 130

25/06/2018 16:06:45

— Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.].

En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012].

En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www.revcamp. com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011].

— Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada.

Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012].

En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a.

001-134 Quaderns agraris 44.indd 131

131

25/06/2018 16:06:45

e) Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec. f ) Drets d’autor i responsabilitats La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista quaderns agraris per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a quaderns agraris.

— Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats.

— És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.

— La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.

— Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http:// creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

— La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats. g) Protecció de dades personals L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix el que estableix el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (Reglament 2016/679, del 27 d’abril de 2016). De conformitat amb aquesta norma, s’informa que, amb l’acceptació de les normes de publicació, els autors autoritzen que les seves dades personals (nom i cognoms, dades de contacte i dades de filiació) puguin ser publicades en el corresponent volum de la revista quaderns agraris.

Aquestes dades seran incorporades a un tractament que és responsabilitat de l’IEC amb la finalitat de gestionar aquesta publicació. Únicament s’utilitzaran les dades dels autors per a gestionar la publicació de la revista i no seran cedides a tercers, ni es produiran transferències a tercers països o organitzacions internacionals. Un cop publicada la revista, aquestes dades es conservaran com a part del registre històric d’autors. Els autors poden 132

001-134 Quaderns agraris 44.indd 132

25/06/2018 16:06:45

exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació en el tractament i portabilitat, adreçant-se per escrit a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), o bé enviant un correu electrònic a l’adreça dades.personals@iec.cat, en què s’especifiqui de quina publicació es tracta.

001-134 Quaderns agraris 44.indd 133

133

25/06/2018 16:06:45

QUADERNS AGRARIS

Número 44 • Juny 2018

44

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

SUMARI INFLUÈNCIA DE L’ENTORN DELS HIVERNACLES DE TOMÀQUET PRIMERENC EN LA COLONITZACIÓ DEL CULTIU PER MÍRIDS DEPREDADORS Martí Figueras-Paret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 IMPACTE DELS MARGES FLORALS EN L’ABUNDÀNCIA D’ENEMICS NATURALS EN EL CULTIU DE TOMÀQUET Paula Molina-Melgares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 IMPACTE DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL ALS CULTIUS PERIURBANS O DE PROXIMITAT. ESTUDI DE CAS: EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat i Víctor Matamoros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 CIRCUITS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ PER A L’AGRICULTURA METROPOLITANA I ECOLÒGICA: EL CAS DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 EL PASTURISME: TURISME VIVENCIAL A LES EXPLOTACIONS RAMADERES DE PASTURA DE LES COMARQUES GIRONINES Neus Monllor-Rico i Emma Soy-Massoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 AGROFÒRUM RESSENYA DEL LLIBRE EL SISTEMA ALIMENTARIO: GLOBALIZACIÓN, SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y CULTURA ALIMENTARIA, UN BREU RESUM DEL CONTINGUT Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús i Luis González-Vaqué . . . . . . 119 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 129

http://icea.iec.cat

Número 44

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Juny 2018

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans