Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Page 93

Ciència en societat

La ciència, amb humor, entra Daniel Arbós

Doncs sí. Només cal veure les audiències dels escassos espais dedicats a la ciència als mitjans de comunicació o comparar el nombre de revistes de divulgació científica que hi ha als quioscs amb el de publicacions sobre futbol, música o trifulgues dels famosos per constatar que, ens agradi o no, l’afició per la ciència (com l’afició per la poesia, la filatèlia o la pesca amb mosca) és minoritària. El nostre entorn gaudeix d’un ecosistema ric i variat de divulgació científica. Són moltes les entitats que dediquen esforços per promoure el coneixement científic de la població, difondre la recerca que es fa al país o debatre els desafiaments que plantegen, per exemple, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial o els organismes modificats genèticament. No obstant això, un dels reptes pendents és aconseguir que participin d’aquestes iniciatives aquells ciutadans que, a priori, no estan interessats en la ciència, que mai no aniran a una xerrada, però als quals molts dels desafiaments presents i futurs de la recerca també els afecten. Una de les paradoxes que es dona és que es pot organitzar una exposició per sensibilitzar la població sobre la importància de la recerca per a la societat i que tothom que hi assisteixi ja ho estigui, de sensibilitzat, mentre que el

vertader destinatari de l’exposició, la persona a la qual es vol sensibilitzar, no hi posi els peus perquè, precisament, no li interessa el tema. No hi ha cap fórmula màgica per expandir l’afició per la ciència i menys encara en població adulta. Una de les eines més eficaces, potser, són els mitjans de comunicació, una finestra per la qual entrar a cases on ben difícilment entra res relacionat amb la ciència. Amb aquesta finalitat, el 2008 vam posar en marxa, amb el Màrius Belles, el «Pa ciència, la nostra», un programa de ràdio setmanal que tenia una peculiaritat: no era un programa de ciència, era un programa d’entreteniment, desenfadat i tot sovint irreverent, que en comptes d’emprar la política, l’actualitat o l’esport per fer humor, com fan o feien el «Minoria absoluta», «La competència», o el «Força Barça», utilitzava la ciència. El programa es va començar a emetre a Sants 3 Ràdio, una ràdio local del barri de Sants de Barcelona, però ràpidament va despertar l’interès d’altres emissores, i es va acabar difonent a una quinzena de ràdios de tot Catalunya. Va estar nou anys en antena, va superar les 330 edicions i l’any 2012 va guanyar el premi Ràdio Associació de Catalunya a millor programa de ràdio local. Amb una filosofia semblant, el 2012 va néixer una secció de ciència setmanal al «Versió RAC1», el programa de ràdio dirigit per Toni Clapés que fa anys que és el líder d’audiència a Catalunya. L’objectiu de la secció és que l’oient es distregui i passi una bona estona. Això sí, que pel camí se li desperti la curiositat, aprengui alguna cosa, per petita que sigui, i s’adoni que la ciència no ha de ser per força una cosa feixuga, avorrida i, encara menys,

Altres títols d’Amsterdam:

AMS.151

Teresa Solana Matèria grisa

Una novel·la divertida i àcida sobre els límits de la raó i la necessitat de creure, les teràpies alternatives i els xarlatans. Daniel Arbós ens engresca a recórrer la frontera més controvertida entre ciència i pseudociència: ens deixarem entabanar?

Marc Pastor Farishta Jessie Burton La musa Jordi Sierra i Fabra Les paraules ferides Annie Barrows La nostra veritat Milena Busquets També això passarà Jenn Díaz Mare i filla

Després d’anys sense veure’s, el Dídac, el Toni i l’Aurembiaix es retroben per visitar la masia que aquesta darrera ha convertit en un centre de teràpies alternatives. El Dídac, executiu agressiu a l’atur, decideix quedar-s’hi i ajudar-la. Allà descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa, i convenç el Toni, biòleg marí, perquè els proporcioni aigua marina i comencin un negoci. A mesura que la iniciativa prospera i l’aigua de mar es popularitza, comencen els conflictes entre tots tres i també amb altres xarlatans que veuen perillar el seu petit imperi de lucratives enganyifes. Una novel·la carregada d’humor i ironia que denuncia amb reflexions punyents un dels mals de la nostra societat: la devoció per les medicines alternatives, que, en alguns casos, semblen haver substituït la religió.

Maria Escalas Abans que el teu record torni cendra Victoria Hislop La ciutat òrfena

«Hi ha persones que, vés a saber per què, amb la realitat no en tenen prou, necessiten creure en fenòmens estranys. Si noranta-nou de cada cent metges defensen una cosa, sempre trobaràs algú que es refiarà del número cent, que pensarà que aquell és l’escollit, que té una informació secreta que els altres noranta-nou ignoren, i no el convenceràs del contrari.»

allunyada del seu dia a dia. Fa uns anys em vaig plantejar escriure un llibre que fes un retrat sobre l’auge de les pseudociències en el nostre entorn. Amb la convicció que l’humor és una gran arma de persuasió i que cal explorar camins menys transitats, vaig optar per no fer un assaig o un llibre de divulgació: vaig escriure una novel·la satírica que, sota el títol d’Amb l’aigua al coll es va publicar el 2017. És millor una novel·la humorística que un llibre de divulgació? Evidentment que no, són eines complementàries per arribar a públics diferents: una novel·la pot ser una bona manera d’apropar conceptes científics a gent que mai no es compraria ni regalaria un assaig. En aquest sentit, és imprescindible que se segueixin organitzant exposicions, xerrades i debats, però també cal trencar barreres, provar nous formats, i promoure que la ciència impregni molts altres àmbits —des d’obres de teatre fins a contes infantils o sèries de televisió— per arribar al màxim de gent possible.

Daniel Arbós Daniel Arbós Amb l’aigua al coll

Pot haver-hi algú que no trobi fascinant l’aventura que van viure la sonda Rosetta i el robot Philae al cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko? O que no estigui expectant davant les enormes possibilitats que ofereix la tècnica CRISPR d’edició del genoma?

AMB L’AIGUA AL COLL Daniel Arbós (Barcelona, 1976). Llicenciat en biologia, es dedica professionalment al periodisme i a la comunicació científica. Col·labora amb el programa de ràdio Versió RAC1 i el diari Ara. També és codirector i copresentador del programa radiofònic de divulgació científica i humor Pa ciència, la nostra (www.paciencialanostra.com), premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio local l’any 2012. És coautor del llibre Pa ciència, la nostra i autor de la novel·la Deu top-models i una boja que parla sola. @daniel_arbos

Jenny Offill Departament d’especulacions

www.arallibres.cat

Codi Bic: FA ISBN: 978-84-16743-47-6

9 788416 743476

Il·lustració de coberta: Ignasi Font Fotografia de l’autor: Ana Casadó

Daniel Arbós (Barcelona, 1976) és llicenciat en Biologia. Sempre s’ha dedicat professionalment al periodisme i la comunicació científica. Actualment col·labora, entre d’altres, amb el programa de ràdio “Versió RAC1” i el diari Ara. És coautor del llibre de divulgació científica Pa ciència, la nostra (Angle editorial, 2016) i recentment ha publicat Amb l’aigua al coll (Ara llibres, 2017), una novel·la satírica sobre l’auge de les pseudociències i els xarlatans.

Treballs de la Societat Catalana de Biologia

91


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

Jesús Maria Bellido. Fisiòleg i ciutadà

4min
page 92

La ciència, amb humor, entra

6min
page 93

La col·lecció Zariquiey de crustacis decàpodes. Col·leccions Biològiques de Referència (ICM-CSIC

4min
page 89

L’engranatge bàsic del rellotge biològic

3min
page 91

Entre l’oceanografia i la política. Com construir una base antàrtica en quatre mesos

5min
page 90

La millor manera de preveure el futur és inventar-lo

4min
pages 94-96

Mutació del domini Heparin Binding II de la fibronectina: generació d’una seqüència RGD per guiar la resposta de cèl·lules mare mesenquimals

5min
pages 87-88

Entrevista a Sandra Díaz. Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2017 Bru Papell

7min
pages 85-86

La ictiodiversitat a la platja de Torredembarra

7min
pages 66-67

Entrevista a Miguel Beato del Rosal, Premi de l’SCB a la trajectòria professional

5min
pages 83-84

Vespapp-STOP vespa asiàtica: eines de ciència ciutadana per a la detecció i control de la vespa invasora

7min
pages 71-72

Crisi evitada: caracterització d’una nova màquina d’ATP nuclear

12min
pages 73-77

Bioseguretat i biocontenció: walking, safely, on the wild side? Les instal·lacions d’alta i màxima

15min
pages 78-82

Els modificadors més menuts: microARNs i el control de la metamorfosi dels insectes

9min
pages 68-70

Mascle o femella? Depèn dels gens i l’ambient

8min
pages 64-65

Termodinàmica i biologia: algunes consideracions generals

27min
pages 58-63

Corrents i ecosistemes oceànics com a subsistemes d’un organisme planetari

32min
pages 43-50

El balanç de carboni i el canvi climàtic

36min
pages 51-57

De retroalimentacions dependents d’escala a competició de llarg abast: una breu revisió dels mecanismes de formació de patrons en ecosistemes àrids

33min
pages 32-38

Els models en l’ecologia del plàncton marí: una revisió

16min
pages 39-42

Microecologia del plàncton, o de com la física governa la vida dels microorganismes

25min
pages 19-24

Dispositius avançats per al nanodiagnòstic clínic

26min
pages 13-18

L'activitat de bacteris heterotròfics marins en un camp turbulent

24min
pages 25-31

El sorollós i meravellós món molecular de la biologia

35min
pages 6-12

Pròleg. Òscar Guadayol i Mariona Segura i Noguera

4min
page 5

Editorial. Ricard Roca El racó de l’SCB. Jordi Barquinero

6min
page 4
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.