?
arts|Projectes
EL MUNDO. DIJOUS 25 DE MARÇ DE 2022
QUAN LA POESIA ET MIRA ALS ULLS
EL MUNDO. DIJOUS 25 DE MARÇ DE 2022
?
arts|Projectes
Poética 2.0 pretén reviure els poetes i obres més reconegudes de la poesia espanyola a través de la interpretació d’actors i actrius en una col·lecció d’apps mòbils que li posen imatge, veu i sentiment als versos
PER INÉS CALERO
C
om adaptar als nostres temps les rimes de Bécquer i els poemes de Rosalia de Castro? Com reviure aquell ferm sentiment que mostraven Ausiàs March o Vicent Andrés Estellés? Potser la poesia siga el gènere literari més llunyà, amb menys interessats, ja siga per la forma, delicadesa o dificultat de comprensió. Màgica i evasiva per a uns, cursi, sensiblera o desfasada per a altres, al gènere poètic encara li queda continuïtat. Els poemes més reconeguts dels autors clàssics espanyols cobren vida amb Poética 2.0, un projecte audiovisual que pretén reviure els poetes i obres més reconegudes de la poesia espanyola a través de la interpretació d’actors i actrius. Una col·lecció d’aplicacions mòbils que li posen sentiment e imatge a uns textos que abans només havien tingut lletra i veu.
ADAPTAR-SE O MORIR: L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES
«PORTEM LA POESIA A LES NOVES PANTALLES DIGITALS AMB UNA EXPERIÈNCIA MULTIMÈDIA RICA I COMPLEXA»
LLEGIR... I VEURE
Cada poema va acompanyat per la interpretació d’un actor o actriu. Els textos inclosos han sigut seleccionats amb l’assessorament d’experts en literatura.
intel·ligents, dur en el més rellevant de cinc segles de creació poètica i poder escoltar els seus poemes recitats i interpretats és possible amb aquestes apps, disponibles per a iPad i per a dispositius Android. Sota l’objectiu d’apropar autors i obres poètiques als lectors, els poemes son interpretats per actors del cinema, teatre o televisió nacionalment reconeguts com ara Adriana Ozores, Emilio Gutiérrez Caba, Carlos Hipólito o Jordi Ballester, entre altres. I, més enllà, no es tracta només de lluitar contra la distància entre poesia i lector, sinó de connectar al públic amb el gènere literari. Connectar, familiaritzar. I no hi ha millor connexió que la aconseguida a través del contacte visual. Per això, a Poètica 2.0 el poema es mostra en vídeo, on un actor o actriu interpreta els versos de l’obra seleccionada. Una connexió completament vàlida i legitimada per l’ús de les noves tecnologies, i més directa sinó que l’establida a un recital de poesia on la relació poetapúblic es veu interrompuda pel paper que l’orador té al seu davant. Blas de Otero, Garcilaso de la Vega, Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March. Els actors interpreten les obres originals front a la càmera amb l’ajuda d’ un teleprómpter,
D’esquerra a dreta: L’actor Francesc Anyó durant un rodatge; el poeta Marc Granell i els també poetes Carlos Marzal (assegut) i Guillermo Carner. E. M.
SEBASTIÁN RODRÍGUEZ
Un dels objectius és «difondre les lletres espanyoles en tot el món i dur la poesia a les noves pantalles digitals mitjançant una experiència multimèdia rica i complexa», explica Mar Gómiz, periodista i una de les fundadores del projecte. Donar-li vida, transcendir a l’actualitat i al gènere audiovisual. És l’ «adaptar-se o morir» que sentencià Darwin. I la poesia també clama el seu dret a tindre continuïtat en el temps. La lluita contra aquest pas del temps, és on s’embarca el naixement de Poética 2.0, una nova fórmula per a endinsar-se en el gènere literari. El projecte suposa la conciliació de dos formes i formats anacrònics aparentment oposats: el gènere literari més clàssic amb les noves tecnologies, i el sentiment que subjeu en la poesia front a la impersonalitat que fomenten els dispositius tecnològics. En una societat que camina cap a la individualitat, desproveïda de cap tipus de contacte amb l’altre més enllà del sensor tàctil de les pantalles de les tabletes i telèfons
MAR GÓMIZ «Volem arribar a tots els estudiants»
ANGEL SALGUERO «És un repte i una oportunitat per als actors»
creant com a resultat la il·lusió de que l’actor mira als ulls al lector. Una tècnica que «no es fàcil per a un actor, ja que és propi de presentadors de televisió i quant menys es note que ho lliges, queda millor», confessa Jordi Ballester, un dels actors que participa a les diverses aplicacions de Poética 2.0. «És un repte i una oportunitat per als actors. Un repte perquè no és una pràctica habitual i una oportunitat perquè tenen la llibertat de interpretar els versos com els senten», ressalta Àngel Salguero, altre dels fundadors del projecte. La dificultat de la gravació ja depèn de la complexitat del poema. No és el mateix recitar versos com Umbrío por la pena, casi bruno... de Miguel Hernández o les rimes de Bècquer, que no tenen dificultat —ja no perquè siguen famoses— que un poema en medieval. Com assegura Jordi Ballester, «llegir en català antic, recitar Veles e vents d’Ausiàs March, encara sent valencianoparlant, volent a més, donar-li vida i intensitat, sentint eixa passió... Ací sí que vaig trobar