Page 1

EL MUNDO. DIJOUS 16 DE JUNY DE 2016

5

arts|Teatre

REBENTAR-HO TOT PER A TORNAR A NÀIXER La nova tragicomedia de la companyia teatral La Teta Calva parla de les miseries humanes quan el món ha esclatat i no hi queda res

PER INÉS CALERO

Q

ue rebente tot, que esclate per l’aire. Que no quede res, que es reduïsca a trossos. O a brossa, a escombraire. I d’esta escombraire tornar a nàixer. Este és el missatge de Sindrhomo, l’última obra teatral de Iaia Cárdenas, amb la companyia ‘La Teta Calva’, presentada en la Sala Ultramar de València fins al 12 de juny. Dolorosa fins a fer riure, Sindrhomo és una tragicomèdia bizarra i atrevida amb girs en la trama que no entenen de lògica, tan caòtics com l’espiral a la qual estem abocats i que alguns nomenen ‘vida’. Així, l’obra teatral aborda temes universals i terrenals, en ocasions difícils de digerir, com són el sentir-se ignorat per la societat, la solitud o l’atur. Quin és el preu de l’existència si el món s’ha anat a la porra? Amb un

discurs decadent, en el qual res val res i no hi ha per què lluitar, l’obra parla de com aconseguir sobreviure entre l’escombraire que ha deixat el sistema. Sindrhomo va nàixer de l’obra homònima més curta, d’uns 25 minuts, estrenada en Cabanyal Íntim en 2015. Ara este format incorpora un tercer personatge. De Tienda, Manu Valls i Leo de Bari encarnen a Gloria, Merbia i Rómulo, tres personatges molt definits, cadascun amb la seua peculiar batalla interna, amb objectius molt diferents que al final s’unixen en una mateixa fi: la lluita per la supervivència i per aconseguir impossibles. Enclavada en la societat valenciana que servix de fons per a mostrar les vísceres de la misèria humana, aquella de la qual ja parlava Camus o Sartre i que seguixen estant a l’ordre del dia. Amb aquest discurs, s’utilitzen les Falles, el soroll dels petards i les llums com a metàfora de la ceguesa i la sordesa, on les persones no importen i el món mostra indiferència al fet de viure en l’ensulsiada social. «És el que ha passat en esta ciutat tots estos anys. Una ciutat silenciada pels petards i encegada per les llums» explica Cárdenas. Així que València és excusa però no la causa. «No és un text en contra de les Falles sinó en contra del soroll i la festa que no ens deixa veure, o no volem veure, quina és la realitat social». La idea partix del Cabanyal perquè l’autora, argentina establida a València, reconeix que li interessa la

realitat de la ciutat. No obstant açò «aquests escombraires com a persones existixen a tot el món. Canviant una mica els factors, igual poden ser les Falles que Sant Fermín. No és una cosa puntual sinó universal». Així mateix, entre tanta decadència hi ha lloc per a la llum. Sindrhomo és una oda que il·lumina, literalment, a la tràgica existència de l’ésser humà. I ho fa a través de Rómulo, el personatge travesti que patix la síndrome de Diògenes. Rómulo arreplega llums, on cada llum representa la vida d’aquella persona que ha perdut la seua casa o que està en atur, en definitiva, els abandonats

«NO ÉS UNA OBRA CONTRA LES FALLES, SINÓ CONTRA EL SOROLL I LA FESTA QUE NO DEIXA VEURE LA REALITAT»

del sistema; i proposa fer una gran apagada. «L’obra expressa que no som persones d’un sol ús sinó que simplement necessitem que ens arrepleguen i fer-nos veure que tenim llum», confessa Cárdenas, on l’autora intenta mostrar «com recuperem les coses que considerem d’un sol ús i mortes per a traure’ls lluentor i tornar a donar-los vida». Així és com la merda es convertix en abonament. L’existència humana en ocasions és més un desafiament que un regal. Mereix la pena renunciar a tot i rendir-se o lluitar fins al final? Amb Sindrhomo, Cárdenas continua el seu estil iniciat en el seu opera primera La Teta Calva, nom que va donar origen a la seua companyia valenciana que forma al costat de Xavo Giménez, l’autor de Penev i Llopis, i posteriorment per Happy meal i Adéu encara, amb el qual va obtenir el Premi Ciutat d’Alcoi en 2013 i l’ajuda de Iberescena per a portar-la a Argentina, esta vegada amb la companyia Hongaresa. També, La Teta Calva és una de les companyies que participaran en la nova etapa del Teatre Escalante, amb T. Sawyer, la producció infantil on Iaia Cárdena revertix els personatges perquè Tom Saywer siga una xiqueta, en una crítica al fet que sempre l’aventurer siga home. A més, també participarà en Russafa Escènica, on juntament amb sis dramaturgs presentarà Los hijos de Verónica, la segona part de Construyendo a Verónica.

Rebentar-ho tot per a tornar a nàixer  

Article sobre la nova tragicomedia de la companyia teatral La Teta Calva, que parla de les misèries humanes quan el món ha esclatat i no hi...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you