Sostenibilitat ambiental en l'era digital de la cultura by Institut Català de les Empreses Culturals

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL EN L’ERA DIGITAL DE LA CULTURA

OPORTUNITATS, IMPACTES I PRÀCTIQUES EMERGENTS

Autora principal: Becky Hazlewood Agraïments: Lucy Latham, Claire Buckley, Chiara Badiali

Traducció al català de la guia

RESUM EXECUTIU

El que és “digital” està transformant ràpidament les arts i la cultura i implica un gran nombre de possibilitats i oportunitats creatives per a la participació del públic. La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat aquest canvi inevitable, ja que moltes organitzacions han traslladat totes les seves operacions a internet.

Quins són els costos ambientals i socials d’aquest món nou? Com podem aprofitar al màxim les oportunitats que la transformació digital comporta i alhora comprendre les conseqüències de les nostres decisions?

En aquest informe es pretén resumir el que sabem i ajudar la comunitat cultural a explorar aquest territori nou.

A QUÈ ENS REFERIM QUAN DIEM TRANSFORMACIÓ DIGITAL?

La transformació digital és la integració de la tecnologia digital en àrees d’una organització que canvia radicalment la seva manera de funcionar i oferir continguts. Inclou l’ús de l’analítica, dispositius intel·ligents i xarxes socials per automatitzar i virtualitzar serveis i processos.

Digitalitzar els mètodes de treball millora l’eficiència i l’efectivitat i, en el cas de les arts, la cultura i l’entreteniment, ofereix noves oportunitats de distribució i experiències per al públic o els fans.

En les indústries culturals, creatives i de les arts, “digitalitzar-se” es refereix a qualsevol cosa, des d’entrades electròniques fins a obres d’art. L’art digital és una pràctica que fa servir la tecnologia digital com a part del procés creatiu o la presentació final; ara es fa servir molt com a mitjà creatiu i com a plataforma per compartir i crear continguts.

Ja hem presenciat la digitalització de la indústria musical. Ara galeries, teatres i museus (entre altres) reprodueixen les seves obres en línia i digitalitzen els seus continguts, productes i col·leccions, tot fent servir la tecnologia per arribar al públic.

Resum executiu

CONSIDERACIONS AMBIENTALS

La tecnologia digital va acompanyada d’una sèrie de conseqüències i impactes ambientals, des dels més evidents (com el consum energètic) fins als més ocults (com l’extracció de materials i els abocadors de residus d’aparells elèctrics i electrònics).

La indústria musical n’és un bon exemple: mentre el consum de plàstic va disminuint perquè les vendes de CD han caigut en picat, l’ús de les reproduccions en línia creix exponencialment arreu del món, amb la qual cosa s’incrementa el consum energètic i les emissions de carboni dels dispositius, les infraestructures de la xarxa i els centres de dades.

Tot i que se suposa que la petjadade carboni és relativament moderada en comparació amb altres activitats i sectors (i que s’ha millorat ràpidament l’eficiència energètica de les infraestructures)1, encara hi ha molts reptes ambientals, des de l’increment de residus d’aparells elèctrics i electrònics

fins a noves demandes energètiques de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial (IA) i el blockchain.

La petjada de carboni de la vida útil al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és equivalent a l’1,4 % de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle i a aproximadament el 4 % del consum elèctric mundial. El sector de l’entreteniment i els mitjans (televisió, videojocs, streaming, entreteniment, diaris) representa un altre 1,2 % de les emissions globals i un 3 % del consum elèctric mundial. 2

Dit d’una altra manera, si el sector de les tecnologies de la informació (TIC) fos un país, seria el tercer consumidor d’electricitat després dels EUA i la Xina.3 Si internet fos un país, seria el sisè emissor de gasos amb efecte d’hivernacle4 o l’equivalent a Austràlia, Dinamarca i el Regne Unit junts.5

1 Carbon Brief (2020) https://www.carbonbrief.org/factcheck-what-is-the-carbon-footprint-of-streaming-video-on-netflix

2 Malmodin i Lunden (2018). “The Energy and Carbon Footprint of the Global ICT and E&M Sectors 2010–2015”. A Sustainability, vol. 10, núm. 9. https://www.mdpi.com/2071-1050/10/9/3027

3 Greenpeace (2017). Clicking Clean. https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/reports/Clicking-clean-2017-1/

4 Digital Detox (2020). The Green Report https://adassoc.org.uk/our-work/how-to-prevent-digital-pollution-digital-detox-launches-thegreen-report/

5 IEA (2018). Atlas of Energy. En línia: https://www.iea.org/countries

Posició País

Resum executiu

PENSANT EN EL FUTUR

Escenari optimista: segons les prediccions, la producció d’energies renovables podrà cobrir el consum dels centres de dades abans del 2030. Segons les previsions més pessimistes, el 2030 el consum elèctric de les tecnologies de la comunicació podria aportar fins a un 23 % de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle.6

Senyals polítics:

• La nova norma de la UIT exigeix que la indústria de les tecnologies de la informació

i la comunicació (TIC) redueixi les emissions en un 45 % en els pròxims anys per ajustarse a l’Acord de París, tot prioritzant un canvi a les tecnologies renovables i l’augment de les eficiències operatives.

• La Comissió Europea ha decretat que els centres de dades han de ser neutres en carboni abans del 2030. Si tot el sector de les TIC utilitzés fonts d’energia renovables, la seva petjada es podria reduir en un 80 %.7

1 Carbon Brief (2020) https://www.carbonbrief.org/factcheck-what-is-the-carbon-footprint-of-streaming-video-on-netflix

2 Malmodin i Lunden (2018). “The Energy and Carbon Footprint of the Global ICT and E&M Sectors 2010–2015”. A Sustainability, vol. 10, núm. 9. https://www.mdpi.com/2071-1050/10/9/3027

3 Greenpeace (2017). Clicking Clean. https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/reports/Clicking-clean-2017-1/

4 Digital Detox (2020). The Green Report https://adassoc.org.uk/our-work/how-to-prevent-digital-pollution-digital-detox-launches-thegreen-report/

5 IEA (2018). Atlas of Energy. En línia: https://www.iea.org/countries. [Accés: 13/10/2020]

Resum executiu

PER SABER-NE MÉS

Impactes digitals

• Infografia de Climate Care sobre la petjada de caboni d’internet.

• Curiously Green: un butlletí mensual de Wholegrain Digital en què s’analitzen els impactes digitals.

• El bloc d’Erjjio: l’impacte ambiental d’internet i què hi podeu fer.

• La HYPERLINK “https://www.ellenmacarthurfoundation.org/es” Guia electrònica de consum circular de l’Ellen Macarthur.

Sostenibilitat i proveïdors de serveis web

• En el Llibre blanc de la comunitat Coed:Ethics es dona informació sobre el consum energètic als centres de dades d’arreu del món i sobre les seves estratègies per als pròxims 5 anys.

• En l’informe Clicking Clean de Greenpeace s’inclouen taules de puntuació de les companyies en què es valora la sostenibilitat dels proveïdors de serveis en línia, des de les plataformes de reproducció de músia i la missatgeria social fins a les plataformes d’informàtica al núvol.

Accions pràctiques

• Dissenyeu i creeu un lloc web verd amb l’ajuda d’aquest blog de Wholegrain Digital.

• Digital Detox llança un nou servei, l’informe verd, en què s’assessora els clients sobre com fer que els processos digitals siguin més eficients i com reduir la contaminació digital.

• Global Electronics Council (Consell Mundial d’Electrònica): organització que promou una TIC sostenible ajudant tant els fabricants com els compradors a gran escala.

QUÈ HI PODEU FER: EL MÉS BÀSIC

1. CONTRACTACIÓ EN LÍNIA

• Traslladeu les dades al núvol: segons Microsoft, el núvol emet entre un 72 i un 93 % menys de carboni que la informàtica convencional.

tecnològiques i el seu informe és un bon punt de partida per a la presa de decisions. Compte amb la publicitat enganyosa. Les empreses que redueixen el seu impacte mitjançant la compensació són molt menys eficients que les que inverteixen en energies renovables. Això és així perquè la nova capacitat d’energies renovables s’ha d’afegir a la xarxa elèctrica.

2. PENSEU DE MANERA CIRCULAR: TRIEU I UTILITZEU ELS DISPOSITIUS AMB SENY

• Quan es tracta de dispositius, seguiu l’estratègia de l’economia circular i, sempre que sigui possible, opteu per un dispositiu recondicionat en comptes d’un de nou. Utilitzeu els dispositius tant temps com sigui possible, repareu-los quan pugueu, doneulos a un altre usuari o recicleu-los al final de la seva vida útil.

Resum executiu

3. DESENVOLUPEU EL CONEIXEMENT, PLANIFIQUEU L’ESTRATÈGIA I MESUREU

L’IMPACTE

• Coneixeu més a fons els problemes llegint i parlant amb proveïdors i prestadors de serveis. Conèixer bé els vostres impactes digitals requerirà recopilar dades com:

• la intensitat d’emissió de carboni de la xarxa elèctrica local

• el consum energètic dels dispositius

• les emissions operatives quan sigui possible (el tipus de navegadors que trieu, els llocs web i les aplicacions que feu servir afecten la petjada de carboni en conjunt).

• Comenceu identificant on es produeixen els impactes digitals. Feu-vos aquesta pregunta: voleu saber la petjada d’un projecte digital, reduir la petjada digital relacionada amb les vostres activitats diàries o potser crear una estratègia circular o de contractació per als dispositius digitals?

• Mireu de quines opcions disposeu per mesurar els impactes digitals. Erjjio fa controls de salut tècnica dels llocs web de manera gratuïta i l’aplicació de la Green WebFoundation comprova les credencials dels proveïdors d’allotjament i mostra si l’allotjament d’una pàgina web és “verd o gris”. Altres eines com la calculadora de Wholegrain Digital mesura la petjada de carboni d’una pàgina web.

4. PROMOVEU EL CANVI

• Comenceu a parlar dels impactes digitals, feu servir el vostre art per inspirar el canvi, sumeu-vos a campanyes existents o inicieu-ne una de vostra.

• Pregunteu: demaneu als proveïdors tècnics i digitals els seus informes ambientals i energètics i pregunteu-los què fan per fer front als seus impactes. Participeu en campanyes existents com la petició de Greenpeace Tell Netflix to Go Green (Demaneu a Netflix que es faci verda).

L’Apocalypse Reading Room és un món virtual de “narracions davant el col·lapse ambiental i social, una recopilació de tots els llibres que ens podrien fer falta per canviar el final del món”.

• Promoveu: doneu exemple i canvieu a un proveïdor d’energies renovables i animeu els companys que treballen des de casa i els amics a fer el mateix.

• Compartiu amb els altres què feu adherint-vos al Sustainable Web Manifesto de Wholegrain Digital per una internet més verda.

Resum executiu

5. DISSENYEU EN LÍNIA PER MILLORAR L’EFICIÈNCIA I FEU UNA NETEJA DIGITAL A FONS

• Trieu una pàgina d’allotjament verda per als llocs web o les obres d’art i demaneu als vostres dissenyadors que siguin tan eficients com puguin per a l’usuari. Heu de considerar tècniques com ara reduir el volum de codi que es transfereix a l’ordinador d’un usuari; fer servir contingut

estàtic en comptes de pàgines que es restableixen, i millorar els còdecs d’àudio i vídeo (és a dir, un dispositiu o programa informàtic que codifica o descodifica corrents o senyals de dades digitals).8

• Suprimiu totes les aplicacions, subscripcions per correu electrònic i serveis en línia que no feu servir o no necessiteu, ja que consumeixen dades i energia.

8 Ericsson (2020). The Footprint of Data and Telecoms. En línia: https://www.ericsson.com/en/reports-and-papers/industrylab/reports/ a-quick-guide-to-your-digital-carbon-footprint [Accés 06/10/2020]

COM ES DIU?

El núvol

En termes tecnològics, el núvol es refereix al programari i els serveis que s’executen a internet en lloc de fer-ho al vostre ordinador. El núvol és accessible des de qualsevol navegador d’internet i inclou serveis en línia com ara Netflix, a més d’emmagatzemar les vostres dades, correus electrònics, fotografies, fitxers, etc. en serveis com Dropbox o Google Drive. En contra de la imatge que el núvol és lleuger i eteri, en realitat és una cosa molt física que depèn de l’energia i de les xarxes de servidors per funcionar.

Centre de dades

Edifici que allotja tots els equips informàtics que fan possibles les activitats en línia. Segons Tech UK, “un centre de dades existeix per gestionar, emmagatzemar, processar, tractar, manipular o transmetre dades digitals a escala en un entorn controlat, protegit i resilient. Si no fa cap d’aquestes coses no és un centre de dades”.9

Contracte de compra d’energia

Contracte de llarga durada entre una empresa i un proveïdor d’energies renovables en què l’empresa es

compromet a comprar energies renovables, amb la qual cosa el proveïdor d’energies renovables té la seguretat financera per afegir més capacitat d’energies renovables a la xarxa elèctrica.

Servidor

Un servidor és, en termes senzills, un ordinador que proporciona dades a altres ordinadors. En un centre de dades, els servidors funcionen de manera remota i normalment han de dur a terme una funció concreta.

Internet de les coses

Es refereix a tots els objectes connectats a internet, des de peces de roba fins a bombetes, sensors i telèfons intel·ligents.

A mesura que la tecnologia es vagi sofisticant, es preveu que els dispositius estiguin cada vegada més connectats, comparteixin més dades i ajudin a fer que les coses siguin més fàcils i eficients.

Anàlisi del cicle de vida útil

Comprensió dels impactes associats a un producte o servei, des que neix fins que mor.

9 Tech UK (2023). Data centers programme. En línia: https://www.techuk.org/data-centres-programme.html [Accés 23/03/2023]

02 RESUM EXECUTIU

02 PRÒLEG

02 COMPRENDRE ELS IMPACTES AMBIENTALS DEL QUE ÉS DIGITAL

02 Dispositius i producció

02 Xarxes de comunicació i centres de dades

02 RECOMANACIONS

02 CASOS DE BONES PRÀCTIQUES

02 Earth Speakr d’Olafur Eliasson

02 DIMPACT: panorama de les accions per la petjada de carboni digital

02 Fast Familiar i Smoking Gun: una aliança digital amb zero emissions de carboni

02 L’àlbum neutre en carboni de Wojtek: Atmosphere

PRÒLEG

En poc més de mig segle, la revolució digital ha canviat el món fins a deixar-lo irreconeixible. Des que es va inventar el transistor fins a la tecnologia mòbil, la bombolla puntcom i l’actual propagació de l’automatització i la intel·ligència artificial, l’era digital és una de les transformacions més decisives i ràpides de la nostra breu història al planeta. Estem connectats a una escala extraordinària.

Es calcula que al món hi ha 2.500 milions de persones connectades a internet10 i les vendes mundials de telèfons intel·ligents s’han disparat dels 300 milions del 2010 a la xifra astronòmica de 15.600 milions del 2018.11 És un gran negoci: el sector digital creix prop de sis vegades més que el conjunt de l’economia al Regne Unit i el 2018 va aportar 149.000 milions de lliures a l’economia britànica.12

Per al sector creatiu i cultural, l’art i els mitjans digitals han donat lloc a plataformes completament noves per explicar històries, arribar al públic i els fans i distribuir continguts culturals. La inversió en infraestructures digitals, l’alfabetització i les competències del sector estaven accelerant el canvi, però la COVID-19 ha catapultat la tecnologia com una

eina cultural fonamental per entretenir, educar i connectar-se amb els altres.

En aquest temps, moltes organitzacions culturals ofereixen treballs creatius en línia per connectar amb les seves comunitats i el seu públic durant el confinament, una pràctica cada cop més integrada en la pràctica artística que segur que es mantindrà més enllà de les restriccions per la COVID-19. La pandèmia mundial també ha posat de manifest la desigualtat pel que fa a l’oferta digital i com una connectivitat i un maquinari de qualitat són grans avantatges, tant per treballar des de casa com per ensenyar als infants, entre altres.

Això no obstant, a mesura que el nostre món digital prospera, el nostre món natural s’enfonsa.

10 CustomMade https://www.custommade.com/blog/carbon-footprint-of-internet/ 11Statista https://www.statista.com/statistics/263437/global-smartphone-sales-to-end-users-since-2007/ 12Govern del Regne Unit https://www.gov.uk/government/news/digital-sector-worth-more-than-400-million-a-day-to-uk-economy

L’antropocè, el període en què l’activitat humana va ser la influència dominant sobre el clima i l’entorn, està marcat tant per un desenvolupament tecnològic ràpid com per l’increment exponencial del consum energètic i les emissions de carboni. La història de l’antropocè és, en poques paraules, un idil·li entre l’ésser humà i l’extracció intensiva de recursos, des dels combustibles fòssils fins a la mineria i l’agricultura. Aquesta relació tòxica ha donat lloc a uns nivells rècord de destrucció ambiental, especialment des de mitjans del segle xx.

Hi ha una demanda creixent de productes i serveis digitals i dels centres de dades i servidors devoradors d’energia que tenen al darrere. Els models empresarials que depenen del consum requereixen productes que s’espatllin al cap d’un temps per alimentar la fam il·limitada d’un mercat insaciable (que es coneix com a obsolescència programada). Això es pot produir per l’aparició de codi defectuós, una avaria a la bateria o el desgast de peces.

Les oportunitats limitades per desconstruir i

reciclar són fonamentals per dirigir la demanda del mercat. Molts dels nostres dispositius electrònics es fan amb minerals de guerra,13 recursos naturals que sovint s’extreuen a zones de conflicte (i en generen) i acaben en abocadors de residus d’aparells elèctrics i electrònics, tòxics i sovint il·legals.

A més, com és habitual, la innovació digital ha superat els mecanismes per a la bona governança i la rendició de comptes i els problemes de responsabilitat, privadesa i manipulació del mercat mai no han estat tan estesos. El món virtual, poc regulat i fàcil d’integrar, ha trastocat les versions de la democràcia del segle xx i ha proporcionat molts coneixements, així com desinformació, propaganda i notícies falses.

La tecnologia digital hauria de ser un instrument per al canvi positiu, l’expansió de la creativitat, la connectivitat i la contribució a la bona salut del planeta. Els impactes ambientals positius, com les experiències virtuals que substitueixen els viatges amb altes emissions de carboni, són solucions reals.

COMPRENDRE ELS IMPACTES AMBIENTALS DEL QUE ÉS DIGITAL

QUÈ ÉS LA PETJADA DE CARBONI14 DIGITAL?

La petjada de carboni total del cicle de vida útil del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és equivalent a l’1,4 % de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle o 830 milions de tones de diòxid de carboni,15 que són aproximadament les emissions anuals de CO2 d’Austràlia, Dinamarca i el Regne Unit junts.16 Si fos un país, seria el sisè major emissor del món. D’altra banda, les emissions del sector dels mitjans i l’entreteniment representen un altre 1,2 % de les emissions mundials.

Les emissions de carboni procedents de les infraestructures digitals es divideixen en quatre àrees:

• Dispositius (34 %): l’energia per alimentar els telèfons, les tauletes, els ordinadors, les peces de roba connectades, etc.

• Producció (16 %): l’energia per fer tots els equips.

• Xarxes de comunicació (29 %): construcció, funcionament i manteniment de xarxes, tant mòbils com fixes.

• Centres de dades (21 %): construcció, producció i funcionament dels centres que emmagatzemen les dades d’internet. 17

14 La petjada de carboni mesura les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provocades per una persona o una organització de manera directa o indirecta i es mesura en tones d’equivalent de diòxid de carboni (tCO2e).

15Climate Care (2020). Infografia de la petjada de carboni d’internet. En línia: https://climatecare.org/infographic-the-carbon-footprint-ofthe-internet/. [Accés: 06/10/2020]

16 Our World in Data (2020). Annual CO2 emissions 2018. En línia: https://ourworldindata.org/grapher/annual-co2-emissions-per-country [Accés: 06/10/2020]

17Greenpeace (2017). Informe Clicking Green. En línia: https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/2016/report/tecnologia/ Clicking_Clean_2017.pdf. [Accés: 06/10/2020]

DISPOSITIUS I PRODUCCIÓ

La nostra demanda de dispositius creix exponencialment. Ara enviem uns 1.500 milions de telèfons intel·ligents a tot el món cada any i en venem aproximadament seixanta cada segon.18 A part del consum energètic i les emissions generades per l’ús dels dispositius, la seva producció també implica feines d’extracció, fabricació i transport, que generen impactes socials i ambientals.

Impactes ambientals

• La fabricació consumeix energia. La fabricació de telèfons intel·ligents genera 130 milions de tones de CO2,19 que equivalen a les emissions anuals de les Filipines. 20

• L’extracció a escala local és un procés que consumeix aigua i provoca la desforestació i la degradació del sòl. De mitjana, fan falta 716 metres cúbics d’aigua per produir una tona d’or21 i la creixent demanda mundial de productes de metall incrementarà l’impacte del sector sobre els recursos hídrics.

• Per a cada telèfon intel·ligent que es fabrica, s’extreuen aproximadament 30 quilos de roca per obtenir 100 g de

minerals22 i un telèfon intel·ligent corrent conté uns 50 metalls diferents. 23

Impactes econòmics

• Molts dels minerals que es fan servir en els nostres dispositius intel·ligents (i altres tecnologies importants des de la perspectiva ambiental com les energies renovables, els vehicles elèctrics i els llums eficients energèticament) es defineixen com a matèries primeres fonamentals, és a dir, matèries primeres econòmicament i estratègicament importants per a l’economia europea, però que tenen uns riscos elevats associats al seu subministrament. Es concentren en poques zones geogràfiques, la qual cosa significa que el Regne Unit i la UE depenen gairebé completament de les importacions. Per exemple, segons la UE, la Xina proporciona el 98 % dels subministraments d’elements de terres rares del continent. La UE ha reconegut que les matèries primeres fonamentals són essencials per al lideratge industrial i necessàries per a la resiliència i l’autonomia (llegiu més sobre el pla d’actuació de la UE en relació amb les matèries primeres fonamentals).

18 Gartner (2018). “World-wide device shipments”. En línia: https://www.gartner.com/en/newsroom/press-releases/2018-01-29-gartner-saysworldwide-device-shipments-will-increase-2- point-1-percent-in-2018. [Accés: 06/10/2020]

19 Our World in Data (2020). En línia: https://ourworldindata.org/co2/country/philippines?country=~PHL. [Accés: 26/09/2020]

20 The Restart Project (2020). “Mobiles: the global carbon footprint”. En línia: https://therestartproject.org/the-global-footprint-of-mobiles/

21 Mudd, G. (2008). “Sustainability reporting and water resources”. A: Mine Water Environment, núm. 27, p. 136-144. DOI 10.1007/s10230-008-0037-5.

22 Greenpeace (2017). Guide to Greener Electronics. En línia: https://www.greenpeace.org/usa/reports/greener-electronics-2017/. [Accés: 12/10/2020]

23 Comissió Europea (2020). Critical raw materials. En línia: https://ec.europa.eu/growth/sectors/raw-materials/specific-interest/critical_en [Accés: 07/10/2020]

Impactes socials

• Les matèries primeres fonamentals també inclouen “minerals de guerra”, minerals que s’extreuen en una situació de conflicte armat i vulneració dels drets humans. Molts d’aquests minerals s’extreuen a la República Democràtica del Congo (RDC), que té un percentatge significatiu de la riquesa mineral del món (amb minerals com el coltan i el cobalt). El 2010 es va regular que les empreses que cotitzen a la borsa nord-americana han de fer públic si els seus productes contenen minerals de guerra. Es va establir aquesta obligació en resposta a la creixent preocupació pel fet que l’explotació i la comercialització dels minerals de guerra per part de grups armats ajudava a finançar el conflicte a la regió de l’RDC i contribuïa a la seva crisi humanitària. Tanmateix, el reglament (apartat 1502) no exigeix que les empreses evitin l’ús de minerals de guerra de l’RDC; n’hi ha prou que revelin l’origen dels minerals als seus productes. 24

Igual que amb els seus compromisos pel que fa a les energies renovables, Apple està actuant per obtenir minerals sense relació amb cap conflicte; Google, HP i Microsoft també fan progressos, però encara els queda camí per recórrer. Fairphone és una empresa que fa servir or amb certificat de Comerç Just en tots els seus dispositius, a més de treballar amb iniciatives per extreure estany, tungstè i tàntal sense relació amb cap conflicte.

Reptes dins del sector digital

Millorar les credencials ambientals de les tecnologies digitals planteja una sèrie de reptes.

Reptes de disseny:

• Complexitat: amb una escassa estandardització entre diferents models de dispositius, reparar o substituir components individuals és difícil o impossible.

Malgrat que es continua fent esforços per millorar la transparència de la cadena de subministraments comprovant els certificats d’origen, la complexitat de les cadenes de subministraments mundials fa que a les empreses els costi afirmar amb seguretat que els seus productes no tenen cap relació amb cap conflicte. 25

• Obsolescència programada: els dispositius es dissenyen de manera que la seva funcionalitat disminueixi al cap de poc temps per incitar els consumidors a comprar més.

• Cost de les reparacions: és més barat comprar un producte nou que reparar el que ja es té.

24 Harvard Business Review (2017). “Supply Chain Management. 80% of Companies Don’t Know If Their Products Contain Conflict Minerals”. En línia: https://hbr.org/2017/01/80-of-companies-dont-know- if-their-products-contain-conflict-minerals. [Accés: 07/10/2020] 25 Ibid.

Reptes de la gestió de residus:

• Reciclabilitat: l’ús d’elements poc comuns i difícils de reciclar fa que els telèfons intel·ligents acabin als abocadors i creïn condicions tòxiques.

• Problemes jurídics: la complexa varietat de materials i substàncies perilloses que s’utilitzen en l’electrònica es tradueix en legislació específica a Europa i el Regne Unit en què s’indica com els hem d’eliminar (la Directiva sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics [RAEE], a continuació).

• Recuperació: cal desenvolupar sistemes eficaços per recuperar productes, 26 com el lloguer o la readquisició de models, que fomenta la devolució dels dispositius i l’ús de tecnologies més avançades per al tractament, l’extracció i la reutilització de materials.

Reptes pel que fa als hàbits:

• Consciència de la sostenibilitat i els impactes ambientals dels productes: al mercat no hi ha etiquetatge ambiental ni informació per ajudar els consumidors a prendre decisions més conscients des de la perspectiva ambiental.

• Pràctiques de consum: molta gent, empesa per la publicitat, la cultura i la moda, vol tenir les tecnologies més recents i comprarà dispositius nous abans que els antics hagin arribat al final de la seva vida útil.

• Reconversió: la gent té tendència a conservar dispositius que ja no fa servir, segurament pel vincle afectiu, la preocupació per la seguretat de les dades o els dubtes sobre la manera correcta de desfer-se’n.

26 Weetman, C. (2016). A circular economy handbook for

TRACTEU AMB RAEE (RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS)?

A Europa els dispositius electrònics que no es fan servir representen una pèrdua material de 500 milions de dòlars anuals. 27 Aproximadament el 75 % dels dispositius electrònics es pot reciclar; això no obstant, sovint s’acumulen al fons dels calaixos de l’escriptori o s’eliminen de manera incorrecta. Es calcula que cada any les llars i empreses del Regne Unit tiren dos milions de tones de RAEE, entre els quals hi ha televisors, equips informàtics, joguines i aparells mèdics.

El reciclatge de RAEE és un tipus especialitzat de gestió dels residus per la gran varietat de materials i substàncies perilloses que aquests productes acostumen a contenir, com ara arsènic, plom, mercuri i productes ignífugs, que poden comportar riscos ambientals i per la salut. 28

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics són particularment problemàtics quan s’exporten il·legalment a l’hemisferi sud, on les persones que desmunten els dispositius electrònics per reciclar-los s’exposen a substàncies químiques perilloses sense equips de protecció adequats i les plantes de reciclatge contaminen el sòl i l’aigua de la zona.

La normativa sobre RAEE (2013) cobreix pràcticament tots els dispositius amb endoll o bateria. Té l’objectiu de reduir la quantitat de RAEE que s’incineren o s’envien a l’abocador. Més informació sobre la normativa del govern del Regne Unit sobre els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE).

27 Ellen MacArthur Foundation (2020). “InDepth-Mobile Phones”. En línia: https://juliesbicycle.com/wp-content/ uploads/2022/01/JB_Sustainability-in-the-Digital-Age-7-FULL-REPORT.pdf. [Accés: 07/10/2020]

28 HSE (2020). “Waste and Electrical Equipment”. En línia: https://www.hse.gov.uk/waste/waste-electrical.htm. [Accés: 07/10/2020]

XARXES DE COMUNICACIÓ I CENTRES DE DADES

Fa falta una extensa xarxa d’infraestructures com cables, torres de comunicació, centres de dades i servidors per alimentar el web. Cada dada emmagatzemada al núvol, cada correu que enviem i cada pàgina web que visitem necessiten energia per alimentar-se. Aquesta infraestructura física de suport rep electricitat contínuament, tot i que l’impacte és gairebé intangible.

Les emissions de carboni per l’ús d’internet també depenen de la combinació energètica del país on es troba el centre de dades. La combinació energètica es refereix a la manera en què el consum energètic d’una regió determinada es desglossa segons la font principal d’energia (per exemple, petroli, gas natural, carbó, nuclear, eòlica, solar, geotèrmica).

Els centres de dades més grans del món es troben a Virgínia del Nord (EUA), on Data Center Alley (corredor dels centres de dades), una ciutat de centres de dades en plena expansió, funciona 24 hores al dia en un estat en què els combustibles fòssils són predominants en la combinació energètica.

Malgrat que moltes companyies tecnològiques estan contraient compromisos pel que fa a les energies renovables, només una part

de la capacitat energètica dels centres de dades s’alimenta amb projectes d’energies renovables in situ (amb l’excepció d’Apple).29

En els darrers anys, els centres de dades i els operadors de xarxes han començat a signar acords de compra d’energia amb companyies d’energies renovables perquè la capacitat d’aquestes s’afegeixi a la xarxa elèctrica i s’ajusti a la seva demanda energètica. Com que fa falta molta energia per refrigerar els centres de dades, estratègies com instal·lar els centres de dades en països amb un clima més fred o fins i tot sota l’aigua, cosa que Microsoft ha provat amb èxit, poden ser mesures importants en el futur.

Malgrat l’interès creixent i els compromisos amb la sostenibilitat, el sector encara té molt camí per recórrer, ja que algunes companyies assoleixen els seus objectius amb la compensació, una contribució

29 Greenpeace (2019). Clicking Clean Virginia. The Dirty Energy Powering Data Centre Alley. En línia: https://www.greenpeace.org/usa/ reports/click-clean-virginia/#executive-summary. [Accés: 07/10/2020]

molt menys eficaç per complir els nostres objectius mundials de descarbonització. Exemples de compromisos de les companyies tecnològiques:

• Microsoft s’ha compromès a arribar a la neutralitat climàtica abans del 2030 i compensa els danys provocats per les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle des de la seva fundació, el 1975.

• El 2015 Orange es va comprometre a reduir les emissions de carboni en un 50 % per cada ús dels clients entre el 2006 i el 2020. El setembre del 2020 va llançar un bo de sostenibilitat de 500 milions d’euros; un 60 % d’aquests fons es destinarien a projectes d’eficiència energètica i economia circular.

RECOMANACIONS

Malgrat les complexitats, hi ha moltes oportunitats per comprendre i reduir els impactes dels dispositius digitals.

1. CONTRACTACIÓ EN LÍNIA

• Traslladeu-vos al núvol: és probable que el trasllat de servidors de dades de l’empresa al núvol redueixi dràsticament les emissions. Segons Microsoft, el núvol emet entre un 72 i un 93 % menys de carboni que la informàtica convencional.30 Això és així perquè els servidors de dades centralitzats acostumen a ser més eficients i és més fàcil escollir un proveïdor de serveis al núvol que faci servir fonts d’energies renovables. Si llegiu aquesta guia de Tech UK, coneixereu la petjada de carboni del núvol i aprendreu a prendre decisions informades pel que fa a les adquisicions.

• Busqueu un allotjament verd per a la vostra pàgina web, el vostre art o les vostres aplicacions al Green Hosting Directory (Directori d’allotjaments verds).

• Canvieu a l’allotjament web: comenceu a utilitzar serveis d’allotjament web i al núvol que s’alimentin amb energies renovables i trieu proveïdors de serveis que siguin transparents i responsables pel que fa a les seves fonts d’energia, les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i els seus objectius. Trieu un proveïdor compromès amb uns objectius amb base científica, que sigui membre de RE100 o que tingui una estratègia clara pel que fa a les energies renovables. És important conèixer les afirmacions d’una companyia sobre les energies renovables, per exemple, si l’energia es genera in situ, si afegeix capacitat a la xarxa elèctrica gràcies a un acord de compra d’energia o si s’ha obtingut amb mètodes menys eficaços com les compensacions. A les taules de puntuació de les companyies de serveis digitals que ha elaborat Greenpeace s’assenyala quines companyies i aplicacions compleixen les seves

30 Microsoft (2018). “The Carbon Benefits of Cloud Computing: a study of the Microsoft Cloud”. En línia https://download.microsoft.com/ download/7/3/9/739bc4ad-a855-436e-961d-9c95eb51daf9/microsoft_cloud_carbon_study_2018.pdf [Accés: 07/10/2020]

declaracions ecològiques i en un article de la comunitat Coed Ethics s’analitzen els pros i els contres dels sis proveïdors principals.

2. PENSEU DE MANERA CIRCULAR: CONTRACTACIÓ I ÚS DE DISPOSITIUS

Pensar detingudament en quins dispositius hem de comprar pot reduir significativament la petjada digital. La millor manera de prendre decisions informades i reduir l’impacte és tenir en compte la sostenibilitat en cada etapa de la vida útil, des de l’extracció dels materials fins a la producció i el transport, i preveure les opcions existents de reutilització, recondicionament i reciclatge. Seguiu aquests principis:

• Preveieu: feu servir els dispositius durant més temps, doneu-los o feu-los arreglar abans de comprar-vos-en un de nou.

• Preveieu: plantegeu-vos comprar un dispositiu recondicionat. Funcionen igual de bé, sovint són més barats i tenen garantia. Així no caldrà extreure i transportar materials i fabricar dispositius nous, amb la qual cosa s’estalviaran recursos i energia.

• Investigueu: abans de substituir o comprar, esbrineu si la companyia té una estratègia d’economia circular. Fairphone, per exemple, es munta amb un disseny modular, de manera que els components són fàcils de substituir; a més, s’hi fan servir plàstics reciclats i metalls de comerç just. Algunes companyies també ofereixen opcions per canviar els dispositius vells per uns de nous.

• Investigueu: el projecte Enough (prou) fa recerca a zones de conflicte, implica els governs i el sector privat en les solucions polítiques, organitza campanyes públiques sobre els drets humans i trenca els vincles entre la guerra i els beneficis il·lícits. En el seu informe del 2017 classifica les vint principals companyies d’electrònica i joieria segons el seu ús de minerals de guerra i les seves polítiques relacionades amb aquests.

• Recicleu: si un dispositiu no es pot arreglar i s’ha de reciclar, la campanya britànica Recycle Your Electricals (recicleu els vostres aparells elèctrics) proporciona informació sobre com i on es reciclen els dispositius.

• Recicleu: tingueu en compte serveis de reciclatge com Mazuma Mobile, un servei en línia de reutilització i reciclatge de telèfons que paga al comptat els telèfons mòbils, els recondiciona i els torna a vendre. Altres iniciatives semblants són O2 Recycle, el programa de reciclatge d’Apple o iniciatives comunitàries i empreses socials com el projecte Restart o Repair Cafe, en què s’ensenya a la gent a reparar i suprareciclar dispositius.

• No acumuleu: molts dispositius es queden en caixes o calaixos i mai no s’arriben a reciclar, de manera que els components acaben a l’abocador. Amagades a casa nostra hi ha 370.000 tones de cables! Inspireu-vos en Cable Amnesty, una col·laboració entre l’Ajuntament i el Centre d’Arts de Colchester, que han emprès una missió per fer neteja i reciclar els cables.

ÚS DE DISPOSITIUS

Tant el tipus com l’ús d’un dispositiu tenen un fort impacte en la petjada digital en conjunt. Reduïu la petjada de carboni seguint aquests principis:

• Com més petit millor: en general, com més gran és un dispositiu, més energia consumeix; per tant, assistir a una reunió en línia o mirar un vídeo des d’un telèfon és, en termes generals, més eficient que fer-ho en un televisor o la pantalla d’un portàtil.31

• Connecteu-vos: sempre que sigui possible, feu servir els dispositius en una wifi i no en itinerància. La 4G consumeix unes quatre vegades més electricitat que la wifi.

• Reproduccions en línia: les reproduccions en línia no consumeixen tanta energia com algunes fonts suggereixen.32 Conduir un vehicle elèctric uns 0,6 km consumeix la mateixa electricitat que reproduir en línia un vídeo de dues hores en un portàtil (xarxes i centres de dades inclosos).33 Tanmateix, la reproducció de vídeos en línia és cada vegada més popular (el 2015 representava el 63 % de la demanda global del tràfic d’internet).34 Per tant, plantegeu-vos no mirar els vídeos en alta definició per reduir l’impacte de les reproduccions en línia.

3. DESENVOLUPEU EL CONEIXEMENT, PLANIFIQUEU L’ESTRATÈGIA I MESUREU

L’IMPACTE

• Coneixeu més a fons els problemes llegint i parlant amb proveïdors i prestadors de serveis.

• Comenceu identificant on es produeixen els impactes digitals. Feu-vos aquesta pregunta: voleu saber la petjada de carboni d’un projecte digital, reduir la petjada de carboni digital relacionada amb les vostres activitats diàries o potser crear una estratègia circular o de contractació per als dispositius digitals?

31 Carbon Brief (2020). “What is the Carbon Footprint of Streaming a video on Netflix”. En línia: https://www.carbonbrief.org/factcheck-whatis-the-carbon-footprint-of-streaming- video-on-netflix. [Accés: 07/10/2020]

32 https://www.carbonbrief.org/factcheck-what-is-the-carbon-footprint-of-streaming-video-on-netflix

33 Ericsson (2020) “ICT and the Climate”. En línia: https://www.ericsson.com/en/reports-and-papers/industrylab/reports/a-quick-guide-toyour-digital-carbon-footprint. [Accés: 07/10/2020]

34 Greenpeace (2017). Informe Clicking Green. En línia: https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/2016/report/tecnologia/ Clicking_Clean_2017.pdf. [Accés: 07/10/2020]

4. PROMOVEU EL CANVI

• Inspireu: feu servir l’art digital per implicar el públic en qüestions relatives al medi ambient i la sostenibilitat i recordeu compartir les accions pràctiques que heu dut a terme per reduir els impactes digitals. A Eco Chambers, d’Exit Productions, es recorria al teatre en línia per implicar el públic en el debat sobre com hauria de ser una societat sostenible i justa en el futur. L’Apocalypse Reading Room és un món virtual de “narracions davant el col·lapse ambiental i social, una recopilació de tots els llibres que ens podrien fer falta per canviar el final del món”.

• Pregunteu: demaneu als proveïdors tècnics i digitals els seus informes ambientals i energètics i pregunteu-los què fan per fer front als seus impactes.

Participeu en campanyes existents com la petició de Greenpeace Tell Netflix to Go Green (Demaneu a Netflix que es faci verda).

• Promoveu: doneu exemple i canvieu a un proveïdor d’energies renovables com Good Energy i animeu els companys que treballen des de casa i els amics a fer el mateix.

• Compartiu amb els altres què feu adherintvos al Sustainable Web Manifesto per una internet més sostenible de Wholegrain Digital.

5. FEU UNA NETEJA DIGITAL A FONS

• Eficiència: dissenyeu programari, pàgines web, aplicacions, art digital i comunicacions adreçades al públic perquè siguin eficients, ràpids i accessibles. És millor per a la capacitat d’atenció del públic i també per reduir els impactes ambientals. Heu de considerar tècniques com ara reduir el volum de codi que es transfereix a l’ordinador d’un usuari; fer servir contingut estàtic en comptes de pàgines que es restableixen, i millorar els còdecs d’àudio i vídeo (és a dir, un dispositiu o programa informàtic que codifica o descodifica corrents o senyals de dades digitals).35

• Combateu els “residus digitals”: comproveu què s’emmagatzema digitalment i on. Com més dades emmagatzemeu digitalment, més energia caldrà per emmagatzemar-les. Esborreu tot el que ja no feu servir o no necessiteu, com ara aplicacions, correus electrònics i fitxers, i cancel·leu la subscripció a correus no desitjats. A continuació, traslladeu les dades restants al núvol sempre que sigui possible, ja que els centres de dades acostumen a ser més eficients.

• Feu servir un motor de cerca compromès: com Ecosia, que converteix les cerques en plantades d’arbres, o Ocean Hero, que transforma les cerques en recuperació d’ampolles de plàstic a l’oceà.

35 Ericsson (2020). The Footprint of Data and Telecoms. En línia: https://www.ericsson.com/en/reports-and-papers/industrylab/reports/ a-quick-guide-to-your-digital-carbon-footprint. [Accés: 06/10/2020]

CASOS DE BONES PRÀCTIQUES

EARTH SPEAKR D’OLAFUR

ELIASSON

Aquest projecte internacional d’art digital ha treballat amb Julie’s Bicycle per examinar de manera exhaustiva els aspectes mesurables de la seva petjada de carboni.

L’estudi Olafur Eliasson ha col·laborat amb Julie’s Bicycle per conèixer millor els impactes ambientals d’Earth Speakr, un projecte internacional d’art digital que convida els joves a expressar la seva opinió sobre el planeta amb una aplicació i una pàgina web interactiva, la realitat augmentada i presentacions audiovisuals. El projecte el va encarregar el Ministeri Federal d’Afers Exteriors d’Alemanya perquè coincidís amb la presidència alemanya del Consell de la Unió Europea el 2020 i va rebre el suport del Goethe Institut.

Per conèixer l’impacte ambiental d’Earth Speakr, Julie’s Bicycle va col·laborar amb experts en tecnologies digitals i sostenibilitat de la Universitat de Bristol. Se’n van analitzar els impactes tant físics com digitals, l’energia que contenen els materials emprats a les instal·lacions físiques i els impactes al llarg de la seva vida útil dels dispositius que es fan servir per provar i desenvolupar l’aplicació; es van avaluar l’analítica d’usuaris, i es va calcular el consum energètic associat als dispositius i les plataformes utilitzades per a les reunions virtuals.

El juliol del 2020, Julie’s Bicycle va calcular que les emissions de carboni del projecte, fins aquell moment, eren de 18,84 tones de CO2e. Per veure la petjada de carboni d’Earth Speakr, llegiu l’informe de sostenibilitat aquí

Olafur Eliasson (2020). Earth Speakr per al Ministeri Federal d’Afers Exteriors d’Alemanya en ocasió de la presidència alemanya del Consell de la Unió Europea el 2020

Olafur Eliasson, Earth Speakr

Crèdit foto: Lars Borges

DIMPACT: PANORAMA DE LES

ACCIONS PER LA PETJADA DE CARBONI DIGITAL

DIMPACT és un projecte col·laboratiu de dotze mesos de durada entre científics de la Universitat de Bristol i nou grans empreses de comunicació, com la BBC i ITV, entre altres, per desenvolupar una calculadora de carboni pionera que ajudi el sector dels mitjans a comprendre i gestionar la petjada de carboni dels continguts digitals. L’objectiu és crear una calculadora de què pugui disposar qualsevol empresa que ofereixi productes i serveis digitals i afeblir les emissions de carboni a cada etapa de la complexa cadena de subministraments, des de les xarxes de distribució fins a l’usuari final, per ajudar el sector a gestionar i comprendre millor les emissions dels mitjans digitals. Podeu obtenir més informació sobre DIMPACT aquí.

FAST FAMILIAR I SMOKING GUN:

UNA ALIANÇA DIGITAL AMB CARBONI ZERO

Smoking Gun és una experiència immersiva virtual de sis dies en què els jugadors examinen proves, segueixen pistes, elaboren hipòtesis i al final decideixen si denuncien el que han descobert, ja que es veuen

involucrats en un món de política, corrupció i control, tot a través d’una aplicació i els seus telèfons mòbils.

L’únic impacte de carboni del projecte era la bateria dels dispositius dels jugadors. Aquest impacte tan baix es va aconseguir gràcies a l’aplicació que Fast Familiar va crear expressament, que garantia una funcionalitat efectiva i eficient del joc i evitava l’ús de les infraestructures de base que intervenen en el funcionament de les pàgines web o les plataformes d’altres empreses. El muntatge modular permet que els aprenentatges sobre l’eficiència energètica s’apliquin a altres projectes que fan servir el mateix mòdul i això incrementa l’estalvi. Com que van mesurar el consum energètic des del principi, van poder fer un seguiment d’aquest a cada part de l’experiència per a cada usuari. Llegiu més sobre el procés al blog de Fast Familiar.

Fast Familiar

L’ÀLBUM NEUTRE EN CARBONI DE WOJTEK: ATMOSPHERE

El nou àlbum de Wojtek, Atmosphere, s’inspira en la crisi climàtica i serveix com a recordatori de la importància del nostre planeta i que tothom, també un artista debutant, pot marcar la diferència.

Atmosphere es va enregistrar i produir d’una manera neutra en carboni: es va treballar amb un estudi alimentat amb energies renovables i es van calcular els impactes de totes les etapes (des de l’enregistrament fins a la mescla i la masterització) amb un mesurador intel·ligent.

El vídeo promocional es va fer amb enregistraments reconvertits. Wojtek va col·laborar amb experts en clima i energia per enregistrar i comprendre els impactes principals de l’àlbum i va compensar els impactes que no es podien reduir amb les bones pràctiques. A la pàgina web de Wojtek també s’hi comparteixen les dades i pràctiques per conscienciar i inspirar el canvi. En podeu llegir més aquí.

Fast Familiar

SOBRE JULIE’S BICYCLE

La comunitat creativa ocupa una posició única per respondre a la crisi climàtica i de la natura. Fundada el 2007 per la indústria musical britànica, Julie’s Bicycle organitza accions directes en el sector de les arts i la cultura i aprofita el poder del sector creatiu per informar de la realitat de la crisi climàtica, impulsar solucions amb base científica i emprendre accions pràctiques valentes. Els recursos gratuïts de Julie’s Bicycle són la col·lecció més exhaustiva del món de bones pràctiques ambientals per a la cultura.

Autora principal: Becky Hazlewood

Coautora: Lucy Latham

Editores: Claire Buckley i Alison Tickell

Institut Català de les Empreses

Culturals (ICEC)

Passatge de la Banca, 1-3

08002 Barcelona

93 316 27 07

icec.gencat.cat/pla_c

sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat