2. ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
Aquest apartat descriu els diversos àmbits en els quals podem incorporar la sostenibilitat ambiental en les pràctiques d’una organització i projecte, i que poden ser objecte d’avaluació en el marc de les convocatòries de l’ICEC. En concret, hi distingirem tres àmbits:
a) A nivell de l’empresa, entitat o organització: La realització d’accions per analitzar o diagnosticar l’impacte ambiental de l’organització, en el seu conjunt, i per millorar la seva actuació en aquest sentit, de manera continuada, a través d’eines com les diagnosis ambientals o els plans de sostenibilitat.
b) A nivell d’un projecte concret: La previsió i posterior implementació de mesures de reducció dels impactes ambientals d’un projecte, en àmbits com l’eficiència o l’estalvi energètic, l’estalvi en el consum d’aigua, la gestió de residus, la contractació o compra verda, la disminució de la contaminació acústica o lluminosa, la mobilitat internacional, o la inversió en edificis o equips més eficients ambientalment.
c) Mesures en matèria de comunicació i sensibilització del públic: La realització de campanyes de comunicació que sensibilitzin en matèria ambiental o que contribueixin a difondre les bones pràctiques adoptades en aquest àmbit.
A les properes pàgines descriurem accions concretes que es poden realitzar en cadascun d’aquests àmbits d’intervenció.
A. A NIVELL DE L’EMPRESA, ENTITAT O ORGANITZACIÓ
El primer àmbit d’avaluació té en compte les mesures adoptades per l’empresa, entitat o organització sol·licitant d’un ajut per tal de millorar la seva actuació i reduir els seus impactes de manera permanent, en el conjunt de la seva activitat. En concret, hi podem distingir mesures com ara les següents:
• L’existència d’una diagnosi ambiental, és a dir un estudi dels principals aspectes ambientals que afecten els processos i pràctiques de les empreses o els seus projectes (consums d’aigua, energia, producció i gestió de residus, mobilitat, etc.). La diagnosi ambiental és una fase prèvia i necessària per poder elaborar altres documents, com ara un pla de sostenibilitat. L’ICEC compta amb una convocatòria anual de subvencions per tal de realitzar diagnosis d’aquest tipus.
• L’existència d’altres documents d’anàlisi dels impactes ambientals, com ara:
• els informes del càlcul de la petjada de carboni, que analitzen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’un producte o servei o de l’organització en el seu conjunt;
• estudis per a la prevenció i la millora de la gestió dels residus;
• estudis d’eficiència energètica;
• estudis de comunicació ambiental, etc.
• L’existència d’un certificat o distintiu de qualitat ambiental, per tal d’acreditar les bones pràctiques assolides. En concret, per
als projectes culturals podem contemplar certificats o distintius com ara els següents:
• El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DSQA) establert per la Generalitat de Catalunya, que reconeix productes, serveis i organitzacions que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent. En matèria cultural, hi ha una categoria específica del DSQA per a equipaments escènics i musicals, centres i espais d’arts visuals i centres culturals; així com un per a biblioteques, museus i col·leccions. També cal esmentar la categoria relativa als edificis d’ús d’oficines.
• El Sistema de Gestió i Auditoria Ambientals de la UE (EMAS, pel seu nom en anglès), una eina d’ús voluntari que permet a una organització assumir una responsabilitat ambiental i econòmica, millorar el seu comportament ambiental i comunicar els seus resultats en aquest àmbit.
• Altres certificats o distintius, com la norma ISO 14001 de gestió ambiental, la norma ISO 20121 per la gestió de la sostenibilitat dels esdeveniments, o la norma ISO 50001 de gestió eficient de l’energia.
• L’existència d’un Pla de sostenibilitat ambiental, és a dir un document que, a partir d’una diagnosi ambiental de l’organització, marca objectius, calendari i indicadors per reduir el seu impacte ambiental. En el marc de la convocatòria anual de concessió de subvencions per a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals, l’ICEC dona suport a la realització de plans de sostenibilitat ambiental.
• En cas que no es disposi de cap dels documents esmentats, però l’entitat sol·licitant hagi realitzat actuacions en matèria ambiental anteriorment, es pot valorar la presentació de memòries que descriguin i evidenciïn l’existència de bones pràctiques en àmbits com l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible o la gestió de residus.
Com a regla general, es valorarà sobretot l’existència d’un pla de sostenibilitat ambiental, especialment si hi ha evidència que s’hagi començat a aplicar. En cas que no se n’hagi iniciat la implementació, perquè el pla s’ha elaborat recentment, la sola existència del pla ja és ben valorada. També és recomanable acompanyar el pla amb altres documents, com ara una diagnosi ambiental prèvia o un certificat o distintiu de qualitat ambiental.
A l’hora de presentar la sol·licitud d’ajut, és recomanable exposar els antecedents de l’organització en matèria de sostenibilitat ambiental, detallant-hi els documents que s’adjunten, i explicar també la manera com els documents disponibles s’utilitzaran en l’activitat que sigui objecte de la sol·licitud.
B. A NIVELL DEL PROJECTE PER AL QUAL SE SOL·LICITA L’AJUT
El segon àmbit d’avaluació té en compte la previsió de mesures que es puguin considerar bones pràctiques pel que fa a la reducció dels impactes ambientals d’un projecte, en àmbits com l’eficiència o l’estalvi energètic, l’estalvi en el consum d’aigua, la gestió de residus, la contractació o compra verda, la disminució de la contaminació acústica o lluminosa, la mobilitat internacional, o la inversió en edificis o equips més eficients ambientalment.
A més de la previsió de mesures que es descrigui a la sol·licitud inicial, cal tenir en compte que en la justificació posterior dels projectes caldrà aportar evidències que aquestes accions s’han dut a terme.
Les mesures que es poden adoptar en aquest àmbit variaran en funció de la naturalesa del projecte i del sector d’activitat. A continuació fem un repàs de les principals qüestions que es poden tenir en compte i oferim alguns exemples de les mesures que s’hi poden adoptar.
B.1 EFICIÈNCIA O ESTALVI ENERGÈTIC I EN EL CONSUM D’AIGUA
Els processos de generació i consum d’energia tenen un impacte molt significatiu en el medi ambient, especialment quan el nostre consum energètic es basa en fonts d’energia no renovables (petroli, gas natural, carbó, etc.). Per això, fa temps que hi ha consciència de la necessitat d’avançar envers l’ús de fonts d’energia renovables (eòlica, solar, biomassa, etc.) i reduir el consum d’energia. A nivell d’un projecte concret, podem plantejar mesures com les següents:
• Alimentació amb energies renovables (plaques solars, etc.), per exemple per a la realització d’esdeveniments.
• Ús d’equips, dispositius o tecnologies eficients energèticament, per exemple el lloguer de generadors d’energia sostenibles o altres equips de baix consum o que contemplin modes d’estalvi d’energia quan no estan en ús.
• Foment de l’ús del transport públic, els vehicles compartits o sostenibles (bicicleta, patinet, etc.) o els desplaçaments a peu, entre el personal propi, les entitats col·laboradores o el públic de les activitats (en aquest últim cas, es poden establir acords o descomptes amb empreses de transport públic, per exemple).
• Foment del teletreball.
• Selecció de la ubicació de les activitats tenint en compte aspectes com l’aïllament tèrmic, l’existència d’ombra o sistemes de ventilació natural, l’existència de sistemes eficients en matèria energètica, etc.
• Ús de pàgines web i eines de software eficients energèticament, tant per a la gestió interna dels projectes com pel que fa a les accions de difusió del projecte.
Així mateix, pel que fa a l’eficiència en el consum de l’aigua es poden plantejar mesures per fomentar el reaprofitament de l’aigua o el foment del consum de l’aigua de l’aixeta (en comptes de l’aigua embotellada), per exemple a l’hora d’abastir el públic participant en una activitat o els professionals que participen en un projecte.
Cal tenir en compte que algunes mesures en aquest àmbit poden ser costoses a curt termini. Amb tot, fins i tot en projectes de curta
durada es poden preveure algunes mesures viables en un primer moment. En funció de la naturalesa del projecte, també es pot contemplar el lloguer d’equips que permetin una major eficiència energètica (generadors, bicicletes, etc.) o d’espais que ja disposin de sistemes d’estalvi energètic. Així mateix, en la sol·licitud es poden assenyalar aquelles mesures que l’entitat sol·licitant ha adoptat de manera sistemàtica i que s’aplicaran al llarg del projecte.
L’organització també pot preveure que, en futurs moments de reforma d’un espai o d’inversió en un nou equipament, es tindran en compte aspectes com la il·luminació, la climatització, l’aïllament, o el tipus d’equips que s’instal·lin (aixetes, vàters, interruptors, etc.). En qualsevol cas, cal recordar que aquestes millores futures no es podran valorar en l’avaluació de les sol·licituds fins al moment en què es realitzin.
B.2 GESTIÓ DE RESIDUS
Els residus perjudiquen el medi ambient de diverses maneres: els residus sòlids generen metà, un gas amb efecte d’hivernacle que accelera el canvi climàtic; i els residus també poden contaminar l’aire, l’aigua i el sòl. Per això, una bona gestió dels residus és fonamental per protegir el medi ambient.
Els projectes culturals poden adoptar mesures en els cinc àmbits que conformen la “jerarquia dels residus”. Aquests cinc àmbits, ordenats del més al menys desitjable, són els següents:
1. Reduir els residus, que hauria de ser la primera opció, utilitzant menys material sempre que sigui possible i escollint productes reciclables o sostenibles.
2. Reutilitzar, buscant que els productes que adquirim o produïm es puguin tornar a fer servir en activitats futures (per exemple, vestuaris, decorats, equips electrònics, plats, vasos, rètols, etc.) o bé llogant o deixant en préstec alguns materials o equips, per tal de fer-ne un millor aprofitament.
3. Reciclar, escollint materials que es poden tornar a fer servir de la mateixa manera o bé que es poden convertir en noves substàncies o materials, i evitant aquells materials que hauran d’anar als contenidors de rebuig.
4. Valoritzar, mitjançant l’enviament de residus a instal·lacions de valorització energètica, capaços de transformar els residus en energia (per exemple, hi ha residus d’origen orgànic, com ara els productes de fusta, que permeten generar biomassa).
5. Eliminar, quan els residus que no es poden reutilitzar, reciclar ni valoritzar s’envien a l’abocador o la incineració. Aquesta és la menys recomanable de les cinc opcions de la jerarquia.
Les mesures que podem prendre en aquest àmbit tenen molt a veure amb l’anomenada “economia circular”, aquell sistema que contribueix a allargar la vida útil dels productes donant-los diverses possibilitats d’ús, amb mesures de manteniment, reparació, reutilització, reciclatge i renovació dels materials i productes.
Així, entre les possibles mesures hi ha les següents:
• Aprofitament de materials i recursos utilitzats en projectes anteriors.
• Priorització de l’ús del paper per sobre del plàstic.
• Foment de les comunicacions electròniques, per sobre de les que requereixin imprimir en paper.
• Previsió de la reutilització d’aquells materials o recursos (vestuaris, decorats, plats, vasos, rètols, etc.) que adquirim per al nou projecte.
• Previsió de compartir recursos amb altres organitzacions.
• Eliminació dels plàstics d’un sol ús (ampolles, recipients, etc.).
• Adopció de plans de gestió de residus per al projecte, que busquin reduir els residus i reutilitzar o reciclar els que es generin (per exemple, en el rodatge d’una pel·lícula o en l’organització d’un festival o esdeveniment).
• Instal·lació de contenidors i punts de neteja que afavoreixin la separació i el reciclatge de residus, amb informació clara per a totes les persones que hi hagin de participar (personal propi, entitats col·laboradores, públic, ec.).
• Tria de productes que permetin retornar envasos, com ara les ampolles, per a reutilitzar-los.
B.3 CONTRACTACIÓ I COMPRA VERDA
Moltes activitats culturals requereixen comprar o llogar productes i serveis oferts per altres entitats o empreses: menjar, beguda, transports, roba, etc. A l’hora de triar aquests proveïdors, podem tenir en compte criteris de contractació i compra verda, en aspectes com ara els següents:
• Tria de proveïdors de proximitat o “quilòmetre zero”, que minimitzin els desplaçaments.
• Preferència per productes de temporada (és a dir, fruites, verdures o aliments d’origen animal que corresponen a l’època de l’any i provenen d’un entorn proper), així com aliments vegans o vegetarians.
• Adquisició de productes a través de botigues o plataformes de segona mà.
• Selecció d’allotjaments o restaurants que mostrin un compromís amb la sostenibilitat ambiental.
• Preferència per serveis de missatgeria i transport ecològics.
• Contractació de publicacions en paper amb certificació de distintiu ecològic.
• Prioritat als proveïdors que disposin d’algun certificat o distintiu ecològic.
B.4 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA O LLUMINOSA
Els projectes culturals poden tenir en compte els seus impactes en matèria de contaminació acústica o lluminosa. Per bé que en aquest cas no hi hagi un impacte permanent en el medi ambient, a diferència de les emissions de diòxid de carboni (CO2), un excés de soroll o de llum afecta la salut i el benestar de la població (i del personal que participa en els projectes) i, segons la seva ubicació, també pot tenir efectes en la biodiversitat de l’entorn on es duguin a terme les activitats. Entre les mesures que podem contemplar en aquest àmbit hi ha les següents:
• Accions per millorar l’aïllament acústic dels espais en els quals es duguin a terme les activitats.
• Selecció de la ubicació i l’horari de les activitats tenint en compte la capacitat d’utilitzar il·luminació natural i d’evitar un excés de contaminació lumínica en espais exteriors, especialment si ens trobem prop d’espais protegits i zones sensibles.
• Selecció de la ubicació i l’horari de les activitats tenint en compte la necessitat de limitar els sorolls.
• Ús de làmpades i equips d’il·luminació exterior amb un baix impacte.
Com en el cas de les mesures en matèria d’eficiència i estalvi energètic, en aquest àmbit hi ha mesures, com la insonorització, l’aïllament o la inversió en equips d’il·luminació amb menys impacte, que poden ser costoses a curt termini. En alguns casos, es pot optar per llogar equips o espais que ja disposin d’aquests elements. Així mateix, en la sol·licitud es poden assenyalar aquelles mesures que l’entitat sol·licitant ha adoptat de manera sistemàtica i que s’aplicaran al llarg del projecte.
L’organització també pot preveure que, en futurs moments de reforma d’un espai o d’inversió en un nou equipament, es tinguin en compte millores que redueixin la contaminació lluminosa o acústica. En qualsevol cas, cal recordar que aquestes millores futures no es podran valorar en l’avaluació de les sol·licituds fins al moment en què es realitzin.
B.5 MOBILITAT INTERNACIONAL
El transport és un dels principals causants d’emissions de CO2, que contribueixen al canvi climàtic. Per això, aquest és un àm-
bit que també cal tenir en compte en els projectes culturals. En l’apartat relatiu a l’eficiència energètica ja hem assenyalat algunes millores pel que fa al transport de proximitat, com ara el foment dels desplaçaments a peu, l’ús de vehicles sostenibles (com la bicicleta), el transport públic o els vehicles compartits.
A més, en aquells projectes que comportin col·laboracions internacionals és convenient contemplar mesures per reduir els impactes de la mobilitat. Entre d’altres, s’hi poden preveure mesures com ara les següents:
• Foment de les reunions o trobades en format virtual, almenys per a aquelles activitats en què sigui factible, i/o combinant algunes trobades presencials amb d’altres a distància.
• Preferència pels desplaçament en tren o en altres formes de transport públic, per sobre de l’avió, en desplaçaments de llarga distància que ho permetin.
• Planificació dels desplaçaments per tal que permetin un bon aprofitament del temps, i s’hi puguin combinar activitats de diversos tipus (reunions de treball, presentacions de projectes, activitats educatives, etc., segons el cas).
B.6 ALTRES BONES PRÀCTIQUES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
A més dels aspectes esmentats, les sol·licituds poden esmentar altres previsions en matèria de reducció dels impactes ambientals. Entre d’altres, s’hi podrien contemplar mesures com les següents:
• L’ús de calculadores de l’impacte ambiental del projecte, fent servir eines pensades específicament per a alguns sectors culturals (com ara la calculadora del Theatre Green Book per a les arts escèniques).
• L’adopció de mesures de compensació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Tot i que hi ha nombroses iniciatives que promouen la compensació o offsetting de les emissions (moltes companyies aèries, per exemple, ofereixen aquesta opció a les persones que reserven un vol), aquestes propostes no estan exemptes de crítica, ja que poden comportar que no s’assumeixi un veritable compromís amb la transformació de pràctiques per tal de reduir-ne els impactes ambientals. En aquest sentit, per bé que les accions en aquest àmbit es poden valorar, no haurien de substituir les mesures en la resta d’àmbits esmentats.
B.7 MESURES ESPECÍFIQUES EN ALGUNS SECTORS O ÀMBITS DEL PROJECTE
Finalment, hi ha mesures específiques en alguns sectors culturals, derivades de les actuacions impulsades per l’ICEC anteriorment o dels avenços realitzats per les empreses i entitats dels sectors afectats. També s’exposen en aquest apartat algunes mesures aplicables a les línies de suport per a projectes d’inversió.
B.7.1 Sector audiovisual
En l’àmbit audiovisual, la Catalunya Film Commission va publicar l’any 2021 una Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges, que dona orientacions per tal que les produccions audiovisuals desenvolupin una estratègia de sostenibilitat dels seus projectes.
L’existència d’una estratègia de sostenibilitat, que inclogui mesures en matèria d’estalvi energètic i reducció de les emissions; mobilitat sostenible; consum de materials i gestió de residus; àpats; soroll; gestió de les aigües residuals; minimització de l’impacte sobre el medi natural i agrícola; relació amb la comu-
nitat i foment de l’economia local; i gestió de la sostenibilitat, o en tants d’aquests àmbits com sigui pertinent, és un element molt avantatjós en l’avaluació de les sol·licituds d’ajuts al sector audiovisual.
B.7.2 Sector editorial
Al sector editorial, s’ha establert com a requisit per optar als ajuts de l’ICEC en matèria de producció editorial que la impressió es faci en paper amb qualsevol de les següents certificacions ambientals: FSC, PEFC, l’Etiqueta Ecològica de la UE (EU Ecolabel) o el segell Llibre ecoeditat. Per a més informació, consulteu la Guia de l’Ecoedició. Criteris per a un sector editorial més sostenible de l’ICEC (2024).
És important remarcar que, a diferència de la resta de criteris d’avaluació esmentats en altres apartats, l’edició en paper amb certificat ecològic és un requisit de les convocatòries en aquest àmbit. Per tant, no podran optar als ajuts en matèria de producció editorial les propostes que no contemplin aquest aspecte.
D’altra banda, les convocatòries en matèria de producció editorial també valoraran el fet que la publicació objecte de la sol·licitud s’imprimeixi dins el territori de Catalunya.
B.7.3 Projectes d’inversió
La inversió en millores en els equipaments o en equips i maquinària és un aspecte clau en la reducció dels impactes ambientals dels projectes. En aquest sentit, les línies de suport
que l’ICEC destina a la inversió (com ara per a la rehabilitació i dotació d’equipament de teatres de Barcelona; o la millora o adquisició d’equipament per a arts escèniques, sales d’exhibició cinematogràfica, galeries d’art i sales de concert, establerta en el marc del Pla C*) també fomenten la inclusió de criteris ambientals en aquests moments d’inversió.
En concret, es poden contemplar mesures en els àmbits següents:
• Obres de millora o adquisició d’equipament que comportin millores en l’eficiència energètica: sistemes d’il·luminació de baix consum; detectors de moviment o temporitzadors per millorar l’eficiència en els sistemes d’il·luminació; millores en l’aïllament tèrmic dels edificis; instal·lació de persianes, cortines, tendals o altres elements que evitin radiació solar a la façana; climatització més eficient, etc..
• Obres de millora que permetin passar a dependre d’energies renovables, com ara la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques o tèrmiques.
• Obres de millora o adquisició d’equipament que contribueixin a l’eficiència en el consum d’aigua: modernització de canonades per evitar pèrdues d’aigua, instal·lació de vàters, aixetes i dutxes de molt baix cabal; instal·lació de dipòsits per recollir les aigües pluvials i aprofitar-les, o de recirculació d’aigües grises, etc.
• Obres de millora o adquisició d’equipament que comportin una disminució de la contaminació acústica o lluminosa: inso -
norització d’espais, inversió en làmpades que redueixin el flux lluminós, etc.
• Obres de millora o adquisició d’equipament que fomentin una mobilitat més sostenible: aparcaments de bicicletes, adquisició de vehicles amb baix nivell d’emissions i etiquetes ecològiques, etc.
• Obres de millora o adquisició d’equipament que fomentin millores en la gestió i la reducció de residus: disseny d’espais per la separació i emmagatzematge de residus; compra de cafeteres a granel; etc.
• Utilització, en les obres, de materials sostenibles: priorització de la fusta, local i certificada; pintures i vernissos amb ecoetiqueta; materials reciclats, etc.
Per a més informació sobre els projectes d’inversió i com s’avaluen, podeu consultar la Guia de criteris ambientals per a obres de millora o adquisició d’equipament per al sector de les arts escèniques, sales d’exhibició cinematogràfica, galeries d’art i sales de concert, elaborada per IRBIS i publicada per l’ICEC en el marc del Pla C*.
C. EN MATÈRIA DE COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DEL PÚBLIC
Atesa la voluntat del Pla C* de contribuir a la transformació social i la creació de noves narratives al voltant de la sostenibilitat, tot remarcant el paper que el sector cultural pot jugar en aquest àmbit, l’avaluació de les sol·licituds presentades a l’ICEC també tindrà en compte l’aportació que els projectes poden fer a la sensibilització
social en matèria de sostenibilitat ambiental, a través d’accions concretes de comunicació i difusió.
La valoració d’aquest àmbit se centra en les mesures previstes en el marc dels projectes sol·licitants de l’ajut. Com en el cas de les mesures de reducció dels impactes previstes en el moment de sol·licitar els ajuts, també aquí cal contemplar que posteriorment es puguin aportar evidències de les accions realitzades.
Entre les mesures que es poden realitzar en aquest àmbit hi ha les següents:
• Realització de campanyes de comunicació i sensibilització en matèria de comunicació ambiental a partir de les creacions o produccions culturals generades en el projecte, quan aquestes tracten qüestions relacionades amb la sostenibilitat ambiental.
• Programació, en el marc d’un cicle d’activitats culturals, d’accions de reflexió o sensibilització del públic en matèria de sostenibilitat ambiental.
• Difusió, en formats analògics o digitals, d’informació relativa a les bones pràctiques en matèria de sostenibilitat contemplades en el marc del projecte (per exemple, mesures per a l’eficiència o l’estalvi energètic, la reducció de consum d’aigua, la gestió de residus, etc.).
• Difusió de les mesures previstes en el marc del projecte que afavoreixin un canvi d’hàbits del públic (per exemple, descomptes en l’entrada si s’utilitza el transport públic o es participa en accions de reciclatge, etc.).
