Cartografia d'artistes visuals

2

X. CAPÍTOL | X.X SECCIÓ

3

4

L’elaboració de la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya és una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la sol·licitud i la col·laboració de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC). Dirigida pels comissaris i crítics independents Cèlia del Diego i Jordi Boldú, que han treballat amb un equip de col·laboradors de diferents disciplines, i sota la coordinació de Manel Guerrero, Marta Gustà i Conxita Oliver del Departament de Cultura, la cartografia s’ha portat a terme en el marc del Pla integral de les arts visuals. L’objectiu de l’estudi és donar resposta a les problemàtiques dels artistes visuals i valorar les mancances que pateix el sector per tal d’afavorir una millora generalitzada del nivell de professionalització i actualitzar la construcció del discurs entorn de l’art i del seu ús social.

Aquesta cartografia ens serveix per conèixer de primera mà la realitat del sector professional dels artistes en actiu, tant pel que fa a l’estructura com al funcionament, en relació amb la formació, les condicions de producció, la difusió i comercialització del seu treball artístic, la situació econòmica del sector i el grau d’aplicació de les bones pràctiques professionals.

El Departament de Cultura impulsa el Pla integral de les arts visuals per generar un projecte compartit per tot el sector que pugui donar resposta a les necessitats actuals i de futur. El Pla s’estructura a partir de vuit objectius estratègics consensuats dels que deriven 21 objectius operatius i 92 accions per assolir-los. El conjunt dibuixa un escenari que permet actuar en la formació, recerca, creació, producció, exhibició i consum de les arts visuals; en la patrimonialització, les col·leccions i la conservació del patrimoni contemporani; en la millora

1. PRESENTACIÓ

5

de la seva difusió, així com en l’accés de tots els ciutadans a l’art contemporani. El desplegament del Pla s’organitza basant—se en programes de mesures i accions concretes que s’estableixen en funció de les prioritats acordades per consens. La continuïtat és possible gràcies al compromís explícit entre institucions i tots els agents privats i, en definitiva, a la suma de voluntats que contribueix, en paral·lel, a reforçar l’articulació del sector.

Aquesta cartografia de l’estat actual del col·lectiu dels artistes visuals a Catalunya acompleix una de les mesures per assolir un dels objectius estratègics del Pla integral que persegueix una millora del marc jurídic que afecta tot el sector. En els debats previs a la redacció del document final, la necessitat de disposar d’una cartografia amb dades actuals i reals sobre el col·lectiu professional d’artistes de Catalunya es deixava veure com un pas necessari per poder portar a terme les accions prioritàries que han de permetre assolir els objectius operatius que el document marc recull en l’àmbit jurídic.

Agraïm el treball rigorós i metòdic i l’entusiasme del directors del projecte i del seu equip, com també la col·laboració de tots els artistes que han respost anònimament el qüestionari, la complicitat de la PAAC i de totes les institucions que hi han col·laborat d’una manera eficient per fer-ne la màxima difusió.

De ben segur, ara cal estudiar i valorar les conclusions d’aquesta cartografia per tal d’orientar d’una manera positiva i consensuada les respostes polítiques a aquest sector, indispensable per a la nostra cultura, que és el de les arts visuals.

Laura Borràs Consellera de Cultura Generalitat de Catalunya

6

La Cartografia d’artistes visuals de Catalunya és la resposta a una demanda de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) per poder disposar de dades recents davant la situació alarmant en què es trobava l’activitat artística després d’anys de crisi econòmica acusada i de decisions polítiques insuficients envers les arts visuals. Una proposta que volia copsar amb detall les condicions en què treballen avui els i les artistes d’aquest país.

2. PREFACI

7

A més a més, el grup motor d’aquesta iniciativa es trobava immers en la transformació estructural del seu moviment associatiu. Un moment complex i delicat en què calia imaginar noves maneres d’organització i de funcionament per plantejar el repte estimulant de crear una nova estructura horitzontal i assembleària, representativa del col·lectiu d’artistes. Fruit d’aquest procés neix la nova Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, constituïda el desembre de 2015.

Agraïm al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que s’hagi fet ressò de la nostra demanda, fins i tot en aquests moments de canvis profunds, i que hagi posat els mitjans necessaris per dur a terme l’estudi amb el rigor i la professionalitat que cal.

Agraïm també la tasca de l’excel·lent equip de professionals de diversos àmbits que s’ha creat per dur a terme aquesta cartografia i que ha treballat en un marc excepcional de confiança i de professionalitat, juntament amb els integrants de la Plataforma encarregats del seguiment.

Inicialment, la Cartografia planteja com a objectiu la necessitat d’obtenir de primera mà dades de la realitat econòmica i professional dels artistes visuals de Catalunya. Un conjunt de dades que permetin, més endavant, dur a terme un treball exhaustiu de diagnosi i d’avaluació per generar estratègies, directrius i accions concretes que permetin millorar les condicions professionals dels creadors i de les creadores del nostre país.

La implicació de la Plataforma en aquest estudi ha estat integral —des del plantejament de les preguntes clau fins al seguiment de l’estudi i la definició de les conclusions— i vol continuar treballant-hi, comprometent-se en les correccions necessàries per adaptar-lo a les noves característiques i especificitats de les pràctiques artístiques. Esperem que es pugui fer amb el compromís de l’administració corresponent, en l’aplicació de les actuacions que es derivin de les conclusions.

Per què una cartografia a Catalunya? Per què la seva continuïtat en forma d’accions?

Aquest treball és un primer instrument per fer estudis comparatius amb investigacions anteriors i d’altres realitzades en l’actualitat en altres llocs de referència. És una tasca important per definir estratègies i línies d’actuació que beneficiïn de manera eficaç la professionalització dels creadors i de les creadores.

Hem de tenir en compte que l’artista visual se situa dins l’àmbit cultural, però també és proper al de l’educació i al desenvolupament social. L’artista i els creadors en general no tan sols produeixen, sinó que també investiguen, intervenen com a mediadors, contribueixen des del seu discurs visual a construir solucions a qüestions de l’entramat social i reflexionen, juntament amb els altres agents culturals —historiadors, crítics, comissaris—, sobre la situació en què vivim.

Ens preocupa enormement la desarticulació actual del teixit creatiu al nostre país. Als anys vuitanta i noranta, el model cultural «marca» i, ara, el model exclusiu de productivitat (indústries culturals), amb la pretensió d’aconseguir beneficis directes, no permeten entendre la gran força econòmica i social que té l’activitat cultural en general i el món de les arts visuals en particular, a mitjà i llarg termini. Vegeu el magnífic document en línia La dimensió econòmica de les arts visuals a Catalunya, 2008 1.

Sabem que les polítiques culturals, per si mateixes, no fan la cultura, però entenem que la

8

seva capacitat per obstaculitzar-la o estimular-la és enorme. És imprescindible donar suport i promocionar la xarxa de creadors i de creadores en tots els àmbits i totes les categories.

En l’actualitat, el tancament de centres de producció i d’espais comarcals i municipals d’art contemporani, la precarietat en els projectes de petita escala dins el territori, la inestabilitat econòmica i projectual d’alguns espais emblemàtics, i també la manca de recursos dels grans espais consolidats, ens mena a plantejar-nos les preguntes següents: quan es parla de l’art català, de què estem parlant? I els artistes que ni tan sols poden exposar? Només tindrem patrimoni en el futur si es dona suport a la creació contemporània.

En una primera anàlisi del document, veiem que el 33% dels artistes que han acabat l’enquesta no han pogut ser inclosos en l’estudi de les dades perquè no compleixen els criteris d’inclusió mínims. Aquest criteris, especificats en el punt 5.2, són els mateixos que regulen la pertinença a la categoria de soci o sòcia professional de la PAAC. Perquè cada una de les enquestes fos considerada vàlida calia que l’artista complís com a mínim quatre dels vuit criteris proposats. La impossibilitat de complir amb els criteris ens indica d’una manera molt clara la precarietat estructural del sector, la manca de recursos, d’atenció i de polítiques adequades que ofereixin un marc fiscal, jurídic

2. PREFACI

i social que faciliti la pràctica de l’art en un entorn de seguretat jurídica que permeti professionalitzar els nostres creadors i les nostres creadores. No es tracta de demanar un tracte de favor a la societat envers els artistes, sinó de facilitar una activitat fonamental dins la cultura i la generació de pensament i de patrimoni.

Hi ha moltes coses que es poden dir i moltes dades per interpretar més enllà de la seva literalitat, però faria falta un altre text només per fer-ne la interpretació. Tanmateix, voldríem destacar: En aquests moments en què les pràctiques artístiques són transversals i interdisciplinàries i en què es creen obres, productes i accions fora de l’àmbit institucional i museístic, hi ha la necessitat urgent de repensar el sentit i la funció dels equipaments i dels espais culturals depenent de les veritables activitats que s’hi duen a terme.

La incorporació creixent de les dones al món professional també és una realitat, malgrat que continua havent-hi un desequilibri a favor dels homes a mesura que pugem en l’escala econòmica i de visibilitat.

Constatem també una importància més gran dels estudis superiors específics en la formació dels creadors i de les creadores.

9

Val a dir que, tot i la gran quantitat de dades recollides, som conscients que hi ha qui no hi ha estat inclòs, que hi ha aspectes que no han estat prou considerats o que, fins i tot, no hem estat capaços de veure. En aquest sentit, en el qüestionari hi havia dues preguntes obertes que permetien que els participants fessin observacions i crítiques. Per això, sabem que hi ha artistes que no s’han sentit prou reconeguts, o bé perquè han trobat que les seves disciplines no hi eren representades — performance, pràctiques col·laboratives— o bé perquè la seva activitat està molt allunyada del mercat de l’art i creuen que hem posat l’accent en un context que és molt més canviant i variat del que presenten les preguntes del qüestionari. En aquest sentit, en prenem nota per contextualitzar-lo millor en un futur.

Finalment, volem dir que la interpretació de la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya deixa al descobert que és urgent replantejar i fer possibles les bones pràctiques, i lluitar per la correcció del marc legal i jurídic amb l’objectiu de solucionar els mínims necessaris per a la professionalització dels artistes, dins un marc de dignitat, i adaptar-les a la nova realitat. En aquest sentit, esperem que l’Estat i les seves administracions —central, autonòmica i local— tinguin en compte l’Estatut de l’artista i les seves recomanacions.

Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya

1

Vet aquí l’enllaç de l’estudi:

http://icec.gencat.cat/web/.content/ 03_observatori_cultural/Estudis_i_publicacions/ dimensio_economica_arts_visuals.pdf

*http://www.paac.cat/

10

Tot seguit us presentem la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya. La Cartografia és un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, en què des de fa gairebé dos anys s’està treballant amb el conjunt de l’escena artística catalana, d’acord amb la sol·licitud de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya.

3. INTRODUCCIÓ

11

Aquesta cartografia ens serveix per conèixer de nou i de primera mà la realitat dels creadors pel que fa a la formació, les condicions de producció, la difusió i la comercialització del seu treball artístic, la situació econòmica del sector i el grau d’aplicació de les bones pràctiques professionals. L’objectiu de l’estudi és que l’anàlisi de les respostes de l’enquesta permeti una nova diagnosi a partir de la qual es puguin emprendre accions per millorar les condicions del sector. És important destacar que la Cartografia parteix de la inexistència d’un cens d’artistes catalans vius, així com de la impossibilitat legal de disposar de les dades personals dels artistes de l’escena catalana a causa de la Llei orgànica de protecció de dades 15/1999. Per aquest motiu s’ha fet una crida oberta, per a la qual s’ha tingut tant la complicitat de diversos agents i entitats que conformen el context artístic de Catalunya (vegeu el punt 5.1.3. Campanya de captació de resultats) com, evidentment, la inestimable col·laboració de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, sense la qual aquest estudi avui no seria possible.

Els resultats que es presenten aquí provenen de l’enquesta que durant quatre mesos i mig —del 15 de desembre de 2016 al 30 d’abril de 2017— han respost gairebé 600 artistes implicats en la crida, tot i que només prop de 400 han satisfet els criteris d’inclusió.

Aquesta mostra ha permès tornar a actualitzar la informació de l’estat de la qüestió de la vida professionals dels artistes a Catalunya. Cal comentar que feia quinze anys que no es tenien unes dades objectives i públiques, ja que les últimes que hi havia provenien de l’estudi La situació dels artistes visuals a Catalunya, també encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat.1

les anteriors conclusions s’observen aquesta realitat i d’altres. Per això, voldríem que aquesta nova cartografia servís per reactivar la implicació necessària de totes les administracions públiques i dels agents privats que conformen el nostre sistema artístic. Així mateix, també hauria de permetre continuar treballant per la bona salut de les arts visuals a Catalunya, per a la qual, un cop evidenciats els resultats, es necessita el suport i la millora de les condicions laborals de tots els seus protagonistes i, per tant, la dignificació de la feina de l’artista visual i de totes les seves formes d’expressió.

Ens agrada molt que aquest estudi coincideixi en el temps amb la implantació de l’Estatut de l’artista. Tant de bo que el coneixement de les noves conclusions i de les recomanacions serveixin per reforçar el protagonisme dels artistes visuals en el camp de la cultura.

Abans de començar amb l’anàlisi, volem agrair el suport de totes les persones implicades en la realització de la Cartografia, tant des de dins de l’engranatge com en la difusió de la informació i en l’obtenció dels resultats. Sense l’equip que ha impulsat i acompanyat l’estudi des de l’inici, sense el suport dels agents i de les institucions que han facilitat la campanya i, evidentment, sense la complicitat de tots els artistes que han contestat l’enquesta, ara mateix no seríem aquí. Moltes gràcies i bon profit!

Cèlia del Diego i Jordi Ribas Setembre 2017

És evident que la darrera dècada ha estat marcada, també a casa nostra, per una forta crisi econòmica i per tot un seguit de canvis en les polítiques culturals que han condicionat la situació actual dels artistes contemporanis. De ben segur que en la informació que es desprèn d’aquesta cartografia i en la comparativa amb 1

Vet aquí l’enllaç de l’estudi:

http://icec.gencat.cat/web/.content/ 03_observatori_cultural/Estudis_i_publicacions/ la_situacio_dels_artistes_visuals_a_catalunya.pdf

12

13

14

15

4.

OBJECTIUS

Aquest estudi pretén donar resposta als cinc objectius que es detallen a continuació i que han estat presents en tot el procés d’elaboració de la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya:

Analitzar la realitat dels creadors en relació amb la formació, les condicions de producció, la difusió i la comercialització del seu treball artístic, la situació econòmica del sector i el grau d’aplicació de les bones pràctiques professionals.

Comparar les dades d’aquest estudi amb les conclusions extretes de la darrera enquesta sobre la situació dels artistes visuals a Catalunya promoguda ara fa quinze anys també pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Proposar tota una sèrie de recomanacions amb la pretensió de contribuir a millorar la situació actual dels artistes i del seu treball, a partir dels resultats analitzats en l’estudi.

Col·laborar amb les associacions professionals que reuneixen i representen els agents de l’escena artística catalana per garantir la participació i la possible continuïtat de l’estudi en un futur.

Col·laborar a orientar positivament les polítiques públiques en el camp de les arts visuals.

4. OBJECTIUS

16

17

5.

METODOLOGIA

Com ja s’ha esmentat en la introducció, la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya està condicionada per la inexistència d’un cens d’artistes catalans vius, a partir del qual poder partir a l’hora de disposar de les dades dels artistes, així com conèixer quins són els contextos que poden delimitar o emmarcar amb més definició l’anàlisi de la informació obtinguda. Així, doncs, la impossibilitat legal de disposar, d’entrada, de les dades personals i de contacte dels artistes, a causa de la Llei orgànica de protecció de dades 15/1999, obliga a trobar un nou sistema per obtenir la informació bàsica. Es decideix proposar una enquesta en línia que, durant un determinat període de temps, pugui garantir l’obtenció d’informació sobre la pràctica dels artistes i mantenir l’anonimat dels enquestats. En aquest sentit, la Cartografia està determinada per dos fets importants: d’una banda, el disseny de l’enquesta en línia i, de l’altra, els participants i els criteris d’inclusió.

5.1. Disseny de l’enquesta en línia L’eina clau per a l’obtenció de dades ha estat l’enquesta en línia que durant quatre mesos i mig ha permès obtenir els resultats de l’anàlisi. Per a l’obtenció i l’activació de l’eina s’ha treballat en tres fases: elaboració conceptual de l’enquesta, implementació de l’enquesta i campanya de captació de resultats.

5.1.1. Elaboració conceptual de l’enquesta L’elaboració conceptual de l’enquesta neix del treball conjunt, amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb els membres de la junta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, per definir quins són els aspectes importants que l’enquesta ha de reflectir. Així, doncs, després d’un període de feina i de consensuar els criteris que han de marcar els mínims i els màxims del treball professional dels artistes, s’acorda un formulari d’unes cent preguntes, dividides en sis apartats. Amb el qüestionari és important poder reflectir quines són les característiques sociodemogràfiques dels artistes (gènere, edat i lloc de naixement o anys de residència a Catalunya) i també poder obtenir informació de la formació, la producció, la difusió, la comercialització i les bones pràctiques professionals de cadascun dels artistes.

5. METODOLOGIA | 5.1 DISSENY DE L’ENQUESTA EN LÍNIA

Per a la concreció, l’adequació i la reelaboració de l’enquesta es té en compte el coneixement estadístic de la sociòloga Carla Domínguez, amb la qual es determinen els paràmetres de definició de les qüestions i es fixa el mecanisme per poder garantir l’anonimat dels enquestats i obtenir la màxima objectivitat dels resultats. És important destacar que l’enquesta ha de garantir els sistemes de filtració dels paràmetres d’inclusió i ha de permetre que les preguntes siguin com més concretes millor.

5.1.2. Implementació de l’enquesta La transformació del qüestionari en eina informàtica va anar a càrrec de l’estudi Communia, format per Carles Sala, Aleix Quintana i Quim Guitart. Aquesta eina permet generar un gestor de continguts (CMS) amb les principals funcionalitats i també implementar un sistema per fer l’enquesta amb el control dels usuaris que hi tenen accés. Communia també elabora el material formatiu i les guies d’ús per al funcionament correcte de l’aplicació. És així com es dissenya l’enquesta en línia que permet l’obtenció dels resultats totalment anònims i confidencials. Tots els artistes participants s’hi han de registrar prèviament, introduint el seu nom i una adreça de correu electrònic. Després d’aquest primer pas, l’artista rep un correu electrònic amb l’enllaç des del qual pot contestar l’enquesta. Les dades que faciliten els artistes ajuden a garantir que no hi hagi duplicitats ni perfils falsos entre els participants. L’usuari també rep una nota de garantia que li recorda que les dades del registre són incorporades en un fitxer informàtic titularitat de la PAAC (NIF G-66701103 i domicili social a la plaça dels Àngels, 8, 08001 de Barcelona), la qual és responsable del fitxer, de conformitat amb l’article 3 de la Llei orgànica de protecció de dades 15/1999, i que Communia és l’empresa encarregada del tractament de les dades. També se li fa saber que si vol pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999, ho pot fer enviant un correu electrònic a cartografia@paac. cat. Així mateix, també se li recorda que la informació proporcionada en l’enquesta és anònima i que serà processada automàticament de manera desvinculada de les dades del registre, també d’acord amb l’article 3.f de la

18

llei esmentada, ja que no es pot identificar la persona que les facilita a partir de les dades obtingudes a través de l’enquesta.

Els filtres informàtics programats per a l’enquesta permeten que tots els artistes responguin sense ser conscients de si les seves respostes satisfan els criteris d’inclusió o no, així com la gestió dels resultats totalment deslligats dels noms dels participants.

5.1.3. Campanya de captació de resultats La campanya de captació de resultats ha tingut el suport de tot un seguit d’agents i d’institucions del context català que, a través dels seus correus personals i institucionals i de la seva presència a les xarxes socials, han difós la crida de l’enquesta perquè arribés al màxim nombre d’artistes possible. El suport de la PAAC ha estat clau per fer campanya, així com també ho ha estat la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA), l’Institut Ramon Llull (IRL), els ajuntaments de Catalunya que disposen de programació d’arts visuals contemporànies, la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, l’Arts Santa Mònica Centre de la Creativitat, el Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar, la Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Visuals de Catalunya (Xarxaprod), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Suñol, la Fundació Vilacasas, l’associació de galeries Art Barcelona i el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

Durant quatre mesos i mig, del 15 de desembre de 2016 al 30 d’abril de 2017, tots els artistes que han volgut han participat en l’enquesta a través de l’enllaç publicat a la pàgina web de la PAAC. Un cop recollits els resultats, l’estadista Victoria Moneta s’encarrega de recodificar les dades obtingudes (d’acord amb les tasques de recodificació, depuració, tabulació i realització de gràfics), d’analitzar-les i d’avaluar-les, a més a més d’acompanyar i assessorar la redacció de l’informe final de conclusions que es presenta aquí.

5.2. Participants i criteris d’inclusió L’objecte d’aquest estudi són els artistes visuals vius que pertanyen a l’escena artística contemporània catalana.

Es consideren artistes de l’escena aquells qui han nascut a Catalunya o hi viuen i treballen en l’actualitat o hi han viscut i treballat durant un període mínim de cinc anys al llarg dels darrers vint anys.

Per garantir una bona representativi tat entre els participants de l’enquesta, es fixen vuit criteris d’inclusió que avaluen la relació dels participants amb els circuits professionals del context artístic contemporani pel que fa a la formació artística, la difusió, la venda i el reconeixement crític del seu treball.

Els artistes inclosos en aquest estudi han complert entre quatre i vuit dels criteris d’inclusió que s’indiquen a continuació:

1. Haver tingut dues o més exposicions/instal·lacions, individuals o col·lectives, en espais de titularitat pública, espais privats o sense ànim de lucre, tant a Catalunya com fora de Catalunya.

2. Haver estat compromès per acord formal amb una institució pública o privada (en una o més accions, projectes, residències, conferències, workshops, etc.).

3. Haver rebut un o més premis, ajuts a la creació o beques per a la pràctica professional.

4. Estar en possessió d’un grau o d’un títol equivalent en formació artística.

5. Haver venut obra a una o més col·leccions públiques o privades.

6. Haver tingut l’obra a la venda a través d’una o de diverses galeries comercials o d’agents en els darrers cinc anys.

7. Haver obtingut la pertinença a una o més associacions o societats professionals.

8. Haver estat objecte d’una crítica d’art en una publicació especialitzada.

Aquest informe exposa i analitza els resultats del qüestionari (vegeu l’annex 8.1), que consta d’un centenar de preguntes i que ha estat contestat per 596 artistes visuals.

D’aquests artistes, aquest informe es basa en la mostra dels 393 que compleixen quatre o més dels criteris esmentats i que representen el 66% dels artistes participants.

5. METODOLOGIA | 5.2 PARTICIPANTS I CRITERIS D’INCLUSIÓ

19

5.3. Interpretació de les dades D’acord amb els interessos de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya, i amb la seva ajuda, es realitzen una sèrie de creuaments de preguntes amb l’objectiu d’obtenir informacions més específiques que posin en relació les dades recollides a l’enquesta amb qüestions de gènere, edat, ingressos, formació o producció, entre d’altres. Els gràfics resultants d’aquest tipus de creuaments es poden identificar fàcilment perquè contenen la paraula relació a l’inici del títol (vegeu el gràfic 17.

Relació entre les activitats amb què els artistes compaginen la pràctica artística i el seu gènere o el gràfic 24. Relació entre el compromís de l’artista amb associacions professionals d’artistes i la seva edat), a diferència dels gràfics que responen a la interpretació directa de les dades, els títols dels quals comencen per la paraula distribució.

Els gràfics que inclou l’estudi tenen l’objectiu d’acompanyar el text i facilitar la lectura de les dades d’acord amb la interpretació dels resultats de l’enquesta. És per aquest motiu que sovint s’ha optat per no incloure els gràfics originals en cru, sinó una presentació simplificada que posi l’accent en aquella informació que descriu el text. La particularitat d’aquest tipus de presentacions és que s’ha fet una selecció de les xifres que s’hi detallen, tot i que aquelles que no hi són mencionades específicament, són també fàcilment extrapolables (vegeu el gràfic 80.

Relació entre nivell d’ingressos per l’activitat artística i nivell d’ingressos totals bruts). En aquesta mateixa línia i seguint les recomanacions de les assessores de l’informe, els resultats corresponents a la casella NS/NC han estat eliminats dels gràfics finals, a excepció d’aquells casos ens els quals aquesta resposta fa menció específicament a una qüestió de gènere (vegeu el punt 6.1.1. GÈNERE).

D’altra banda, cal fer notar que hi ha una seixantena de gràfics que s’esmenten a l’informe però que, per fer més àgil la lectura, no s’han inclòs dins el cos del text. Tot i així, aquests han estat referenciats en cada cas dins el text amb una crida que remet a la seva localització al final del document (vegeu l’annex 8.2. Gràfics addicionals).

5. METODOLOGIA | 5.3 INTERPRETACIÓ DE LES DADES

20

21

6.

RESULTATS

6.1 Característiques sociodemogràfiques 6.1.1 Gènere En l’enquesta, la participació masculina és lleugerament superior a la femenina. Així, els participants es distribueixen entre 219 homes, 163 dones i 11 NS/NC.

Gràfic 1.

Distribució dels artistes segons gènere

Cal esmentar que, més enllà del binomi home/dona, s’ha considerat convenient mantenir l’opció NS/NC per donar cabuda a totes les opcions de gènere, com ara transgènere o intersex. Tanmateix, aquest 3% també pot recollir l’opció d’aquelles persones que no han volgut respondre a la pregunta.2

6.1.2 Any de naixement D’acord amb el gràfic que es presenta a continuació, una tercera part dels participants han nascut entre els anys 1960 i 1969.

Gràfic 2.

Distribució dels artistes segons l’any de naixement

2

El nombre d’artistes que s’ha acollit a l’opció NS/NC és d’11. Aquesta xifra es considera massa baixa per poder analitzar-ne els resultats. Per aquest

motiu, es mantindrà la seva presència en els gràfics de tot l’estudi, però no se sotmetrà a anàlisi.

6. RESULTATS | 6.1 CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES

22

La mitjana d’edat3 dels participants és de 49,97 anys (amb una desviació estàndard de 12,32). S’observa que el 51% dels artistes tenen més de 50 anys, el 43% en tenen entre 31 i 50 i tan sols el 6% en tenen menys de 30.

Gràfic 3.

Distribució dels artistes segons l’edat

En un primer creuament de dades, s’hi detecta que els participants homes són majoria en les tres franges d’edat, tot i que en el segment de participació majoritària (els nascuts entre el 1960 i el 1979) el percentatge de dones augmenta lleugerament.

Gràfic 4. Relació entre l’edat dels artistes i el gènere

3

L’edat de l’artista es calcula com la diferència entre l’any de realització de l’enquesta (2017) i l’any de naixement. L’edat s’ha agrupat en tres grups: fins

a 30 anys, entre 31 i 50 anys, i més grans de 50 anys.

6. RESULTATS | 6.1 CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES

23

6.1.3 Lloc de naixement o anys de residència a Catalunya La majoria dels artistes són nascuts a Catalunya i només el 20% han nascut a fora. Tots els participants que no han nascut a Catalunya hi han viscut cinc o més anys durant les dues últimes dècades (vegeu l’annex 8.2. Gràfic A).

Val a dir que aquestes dades responen a la circumstància que tots els artistes que no han nascut a Catalunya —i que tampoc no hi han viscut durant cinc anys durant les dues últimes dècades— ja no han estat inclosos en l’enquesta, d’acord amb els criteris d’inclusió (vegeu 5.2. Participants i criteris d’inclusió).

A partir de l’anàlisi de les adreces IP dels enquestats, es pot concloure que el 60% dels artistes participants eren a la província de Barcelona en el moment de fer l’enquesta; el 7%, a la de Girona; el 5%, a la de Tarragona, i el 2%, a la de Lleida.

D’altra banda, el 19% han emplenat l’enquesta des de la resta d’Espanya i el 6% ho ha fet des de l’estranger.

Gràfic 6.

Distribució dels artistes segons el lloc des del qual han fet l’enquesta

Gràfic 5.

Distribució dels artistes segons el lloc de naixement

24

25

6.2 Formació 6.2.1 Nivell d’estudis4 S’observa que la tercera part dels artistes (33%) han cursat estudis superiors de grau o de llicenciatura.

També destaquen els participants que tenen estudis de postgrau o de màster (29%). D’altra banda, els artistes que manifesten no tenir estudis reglats i els qui únicament tenen estudis primaris o secundaris són minoria.

Gràfic 7.

Distribució dels artistes segons el nivell d’estudis

Si es fa la comparativa per gènere, gairebé la meitat de les dones (48%) tenen estudis de màster o doctorat, mentre que el 38% dels homes tenen estudis de grau o llicenciatura.

Gràfic 8. Relació entre el nivell d’estudis dels artistes i el gènere

4

El nivell d’estudis es recull en la pregunta 5 del qüestionari (Annex 8.1). No obstant això, per a l’anàlisi que ens ocupa, s’ha recategoritzat la variable

d’acord amb els paràmetres següents: fins a batxillerat (sense estudis, ESO, graduat escolar i batxillerat); formació professional i diplomatura; grau i llicenciatura; postgrau, màster i doctorat, i NS/NC.

6. RESULTATS | 6.2 FORMACIÓ

26

Pel que fa a l’edat, més de la meitat dels artistes que tenen estudis de màster o de doctorat tenen entre 31 i 50 anys, mentre que la majoria dels artistes amb estudis de batxillerat, FP, diplomatura, grau o llicenciatura en tenen més de 50.

Gràfic 9. Relació entre el nivell d’estudis dels artistes i l’edat

6.2.2 Formació artística reglada La majoria dels artistes enquestats (88%) manifesten que tenen algun tipus de formació artística (vegeu l’annex 8.2. Gràfic B), que en el 89% dels casos és reglada (vegeu l’annex 8.2. Gràfic C). Tenint en compte que aquesta era una pregunta multiresposta i que, per tant, els artistes poden haver marcat més d’una opció, els estudis més destacats són els de Belles Arts (71%) i, molt per sota, els d’Arts i Oficis (32%). Entre els participants que han escollit altres possibilitats, hi destaquen els qui han estudiat Arts Escèniques, Pintura, Restauració, Escultura, Gravat, Filosofia i Fotografia.

6. RESULTATS | 6.2 FORMACIÓ

Gràfic 10.

Distribució dels artistes segons el tipus de formació artística reglada

27

Si es fa la comparativa per gènere, es destaca que la majoria de les dones (60%) i la meitat dels homes (50%) tenen estudis de Belles Arts, seguit d’Arts i Oficis (un 26% les dones i un 24% els homes). Són estudis minoritaris entre els enquestats: Arquitectura, Història de l’Art i Audiovisuals.

Gràfic 11. Relació entre el tipus de formació artística reglada dels artistes i el gènere

S’observa que entre els artistes que han cursat estudis reglats, el 90%5 ha finalitzat els estudis i, per tant, estan en possessió de la titulació corresponent (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic D). Arts i Oficis són els estudis que mostren una proporció més gran de no titulació. Tant és així que els artistes que no tenen la titulació d’Arts i Oficis tripliquen els qui no tenen la de Belles Arts. En el quadre següent s’indica la distribució per tipus de formació:

Taula 1. Distribució dels artistes segons el tipus de formació artística reglada i titulació

5

Quina formació és?

Has acabat els estudis que has indicat i, per tant, estàs en possessió de la titulació corresponent?

No

Sí

Arts i Oficis

16,3%

83,7%

Belles Arts

5,1%

94,9%

Història de l’Art

7,7%

92,3%

Arquitectura

0,0%

100,0%

Disseny

10,5%

89,5%

Audiovisuals

3,0%

97,0%

Altres

6,5%

93,5%

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 4: estar en possessió d’un grau o títol equivalent en formació artística (vegeu 5.2. Participants i

criteris d’inclusió).

28

La majoria de les persones entrevistades van acabar els estudis entre els anys 1980 i 2016, repetint una freqüència similar entre les quatre dècades compreses.

Gràfic 12.

Distribució dels artistes segons l’any de finalització de la formació artística reglada

La mitjana de la puntuació amb què els artistes han definit el seu nivell de satisfacció pel que fa als estudis reglats cursats és de 3,5 (amb una desviació estàndard del 0,9) en una escala del 0 al 5, en la qual 0 correspon a completament insatisfet i 5 a completament satisfet (vegeu l’annex 8.2. Gràfic E).

Taula 2.

Distribució dels artistes segons el nivell de satisfacció de la formació artística reglada cursada

6. RESULTATS | 6.2 FORMACIÓ

Participants

%

1

6

2,0%

2

32

10,6%

3

108

35,8%

4

109

36,1%

5

47

15,6%

Total

302

100,0%

29

6.2.3 Formació artística no reglada S’observa que el 76% dels artistes manifesten haver cursat algun tipus de formació artística no reglada (vegeu l’annex 8.2. Gràfic F). Tenint en compte que aquesta era una pregunta multiresposta i que, per tant, els artistes poden haver marcat més d’una opció, entre aquest tipus de formació destaquen els cursos de tot tipus, els seminaris i els tallers d’altres artistes.

La mitjana de la puntuació amb què els artistes han definit el seu nivell de satisfacció pel que fa als estudis no reglats cursats és de 4,1 (amb una desviació estàndard del 0,7) en una escala del 0 al 5, en la qual 0 correspon a completament insatisfet i 5 a completament satisfet (vegeu l’annex 8.2. Gràfic G).

Taula 3.

Distribució dels artistes segons el nivell de satisfacció de la formació artística no reglada cursada

Gràfic 13.

Distribució dels artistes segons el tipus de formació artística no reglada

Participants

%

1

1

0,3%

2

5

1,7%

3

38

13,0%

4

172

58,7%

5

77

26,3%

Total

293

100,0%

30

31

6.3 Producció artística 6.3.1 Dedicació Dels 393 artistes estudiats, n’hi ha 253 que compaginen l’activitat artística amb una altra activitat professional.

Gràfic 14.

Distribució dels artistes segons la dedicació

Quant al nivell d’estudis, d’entre aquells artistes que han cursat estudis fins al batxillerat, la proporció entre els qui es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat i els qui no és similar (només varia entre un 53 i un 47%), mentre que en el cas dels artistes amb un nivell d’estudis

Gràfic 15. Relació entre la dedicació en exclusivitat dels artistes i el nivell d’estudis

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

No s’observa una diferència significativa en el percentatge dels artistes que es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat pel que fa al gènere: així, els homes s’hi dediquen en un 65% i les dones, en un 68% (vegeu l’annex 8.2. Gràfic H).

més alt cal dir que n’hi ha més de la meitat que la compaginen amb una altra activitat; aquest percentatge, però, s’incrementa progressivament quan els estudis són més avançats fins a arribar al 78% en el cas dels estudiants de postgrau, màster i doctorat.

32

Dels artistes que compaginen la pràctica artística amb altres activitats professionals, el 39% ho fa amb la docència regular (entre altres possibles activitats, ja que aquesta pregunta és de resposta múltiple i els artistes poden haver marcat més d’una opció); seguit d’un 22% que ho fa amb la docència ocasional, un 14% amb el muntatge d’exposicions i un altre 14% amb el disseny gràfic.

Cal destacar que el 45% dels participants apunten cap a una varietat molt gran d’altres ocupacions amb les quals compaginen la pràctica artística, com ara la gestió cultural, la traducció, la comunicació i les tasques editorials, entre d’altres.

Gràfic 16.

Distribució dels artistes segons l’activitat amb què compaginen la pràctica artística

* no inclou conferències, seminaris, tallers derivats directament de la pràctica artística

Si s’observen les activitats amb què es compagina la pràctica artística, pel que fa al gènere, es pot concloure que les dones passen al davant en docència regular i en docència ocasional, i que els homes —tot i que també tenen una dedicació més alta a les activitats esmentades— destaquen en disseny gràfic i en muntatge d’exposicions.

Gràfic 17. Relació entre les activitats amb què els artistes compaginen la pràctica artística i el seu gènere * no inclou conferències, seminaris, tallers derivats directament de la pràctica artística

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

33

La major part dels enquestats responen a la pregunta oberta: Per quins motius les compagines?, en referència al fet de compaginar la pràctica artística professional amb altres activitats professionals. I, entre els motius apuntats, es pot dir que sobresurten tres grups de tipologia de resposta.

1.

3.

Una gran majoria conforma un grup que ho fa per motius econòmics i indica com a raons que la precarietat de la pràctica artística no permet els mínims econòmics per viure ni sobreviure. A tall d’exemple, vet aquí aquestes tres respostes: «No em puc mantenir econòmicament amb la meva producció artística i no puc mantenir la meva producció artística sense ingressos econòmics», «Perquè necessito diners per viure i la pràctica artística no me´ls proporciona» i, finalment, «Perquè no tinc ingressos regulars en la professió artística, gairebé al contrari; amb l’altra feina em permeto pagar el lloguer de la casa, el menjar, el transport públic, el taller i algunes voltes materials. Autofinanço la meva recerca, de moment».

Un tercer grup, molt més petit en proporció, fusiona les dues tipologies de resposta i diu que compagina la producció artística per motius econòmics i també per vocació o voluntat. Un dels enquestats afirma: «Ho necessito econòmicament, però, a més a més, la combinació resulta molt important per a la meva vida professional en tots els aspectes. De fet, tota la meva feina és artística en les seves tres àrees, creació pròpiament dita, docència i gestió cultural».

2.

Un altre grup, més minoritari, assegura que ho fa per motius vocacionals i entén la compaginació com una part de la mateixa pràctica artística, sobretot amb la docència com una tasca majoritària de compaginació. A tall d’exemple, vet aquí un parell de respostes: «Compagino la meva producció artística amb la docència per vocació. De fet, entenc l’ensenyança artística com a part de la producció.

Des de l’ensenyança de l’art hi pot tenir cabuda plenament la producció.

De fet, defenso la producció com a procés i el procés està inserit en l’aprenentatge» i «Perquè en el meu cas la pràctica artística professional i la docència artística estan estretament relacionades. Una fa aportacions a l’altra».

34

Així, doncs, més de la meitat dels artistes (56%) que compaginen la pràctica artística amb altres activitats declaren que ho fan per motius econòmics, per davant de la vocació

o dels motius professionals (vegeu l’annex 8.2. Gràfic I). A més a

més, la meitat dels participants (53%) també considera aquesta activitat com a part de la seva pràctica artística.

Gràfic 18. Relació de les activitats amb què els artistes compaginen, depenent de si consideren l’altra activitat com a part de la seva activitat artística

D’altra banda, una quarta part dels participants que compaginen les dues activitats (28%) dediquen entre 1 i 10 hores setmanals a la pràctica artística professional, sense que s’observin diferències quant al gè-

Gràfic 19.

Distribució dels artistes segons les hores dedicades setmanalment a la pràctica artística

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

nere. Pel que fa a les hores dedicades a l’altra activitat, la tercera part dels homes hi dedica entre 31 i 40 hores, mentre que la tercera part de les dones hi dedica entre 11 i 20 hores.

35

Gràfic 20.

Distribució dels artistes segons les hores dedicades setmanalment a les altres activitats

En la comparativa de si els artistes es dediquen en exclusivitat a la pràctica artística o bé la compaginen, s’observa que el 41% dels qui ho fa exclusivament hi dediquen més de 41 hores setmanals, mentre que el 36% dels qui la compaginen hi dediquen entre 1 i 10 hores.

Gràfic 21.

Distribució dels artistes segons la dedicació en exclusivitat i les hores dedicades a l’activitat

36

6.3.2. Definició de la pràctica Els artistes fan ús majoritàriament dels llenguatges del dibuix, la pintura, la instal·lació i la fotografia, seguits del vídeo i de l’escultura.

Val a dir que un terç dels artistes entrevistats (32%) combinen el desenvolupament d’un mínim de cinc llenguatges diferents en la pràctica artística. Un 15% dels artistes indiquen que fan servir altres llenguatges més enllà dels indicats en l’enquesta, entre els quals destaquen la ceràmica, els llibres d’artista, l’art comunitari, les pràctiques relacionals i la poesia visual, entre d’altres.

L’estudi de cadascun dels llenguatges pel que fa al gènere i a l’edat es poden consultar en l’annex 8.2.

Gràfic J.

Gràfic 22.

Distribució dels artistes segons els llenguatges emprats

La majoria dels artistes (83%) manifesten col·laborar amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic K) i no s’observen diferències quant al gènere (vegeu l’annex 8.2. Gràfic L), però sí pel que fa a l’edat: els artistes joves, que tenen menys de 30 anys, comparteixen més (92%) que no pas els artistes de més de 30 anys (lleugerament per sobre del 80%).

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

Gràfic 23. Relació dels artistes segons la col·laboració amb altres artistes

en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides i la seva edat

37

6.3.3. Associacions El 61% dels artistes no pertany a cap associació professional (vegeu l’annex 8.2. Gràfic M). En el cas de les dones, aquest percentatge disminueix, mentre que en el cas dels homes s’incrementa lleugerament (vegeu l’annex 8.2. Gràfic N).

D’altra banda, com es pot veure en el gràfic adjunt, els artistes s’adhereixen menys a associacions professionals en el moment que es podria considerar el punt àlgid de la seva carrera (entre els 31 i els 50 anys).

Gràfic 24. Relació entre el compromís de l’artista amb associacions professionals d‘artistes i la seva edat

La comparativa de dades entre el grau d’associacionisme amb la dedicació en exclusivitat no mostra cap diferencia remarcable entre els artistes que es dediquen exclusivament a la pràctica artística i els qui la compaginen amb altres activitats (el 60% no estan associats, i el 40% sí, en ambdós casos) (vegeu l’annex 8.2. Gràfic O).

6

D’entre els artistes que sí que estan compromesos amb alguna associació professional 6, el 63% manifesten que ho estan a la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC). D’altres associacions destacades a les quals declaren pertànyer són H. Associació per a les Arts Contemporànies, Associació per la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró (ACM), Mujeres en las Artes

Visuales (MAV), Foment de les Arts i el Disseny (A-FAD), Xarxaprod, Vegap, Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears, Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts o Riudebitlles Territori d’Art (vegeu l’annex 8.2. Gràfic P).

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 7: haver obtingut la pertinença a una o més associacions o societats professionals (vegeu 5.2.

Participants i criteris d’inclusió).

38

6.3.4. Espai de treball i mitjans Gairebé la meitat dels artistes disposen d’un espai de treball al domicili particular (48%), mentre que els qui treballen fora del domicili particular representen un 38%.

Un 14% manifesten que treballen al domicili particular, però sense un espai específic (vegeu l’annex 8.2. Gràfic Q). La majoria valoren positivament i molt positivament (58%) les condicions de l’espai en què treballen (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic R).

S’observa que l’espai del 50% dels artistes enquestats és de lloguer, davant dels qui el tenen de propietat (38% en total, entre els qui declaren tenir-lo totalment pagat o amb hipoteca).

Gràfic 25.

Distribució dels artistes segons la relació de propietat amb els espais de treball

En la majoria dels casos, el lloguer d’aquests espais és de gestió pròpia (84%), i en casos més aïllats són fruit de convocatòria d’espais (com ara Hangar, Eart, Piramidón, etc.) o de gestió de tercers, com per exemple en espais de coworking (vegeu l’annex 8.2. Gràfic S).

Gràfic 26. Relació entre la propietat dels espais de treball dels artistes i l’edat

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

Com es pot observar en el gràfic 26, a mesura que augmenta l’edat dels artistes enquestats, creix també progressivament la tinença d’un espai de treball en propietat. Tot i això, fins a la franja de 50 anys, el lloguer continua sent el recurs majoritari.

39

En el cas de lloguer, i continuant amb l’estudi comparatiu per edat, amb els anys augmenta progressivament la gestió pròpia, alhora que disminueix l’ús d’opcions de gestió compartida.7

Gràfic 27. Relació entre el tipus de lloguer dels espais de treball dels artistes i l’edat

El 75% disposen d’un espai de treball individual no compartit. D’entre els qui comparteixen l’espai, els qui ho fan amb artistes (19%) són més que no pas els qui ho fan amb altres professionals (6%) (vegeu l’annex 8.2. Gràfic T).

La major part dels artistes (30%) disposen d’un espai d’entre 6 i 20 metres quadrats. Com s’observa en el gràfic adjunt, un 26% tenen un espai d’entre 21 i 50 metres quadrats, i un 21%, d’entre 51 i 100 metres quadrats.

Gràfic 28.

Distribució dels artistes segons els metres quadrats dels espais de treball

7

En aquest cas, s’ha unit en una sola opció —compartit— els artistes que han marcat «gestió de tercers (coworking)» o bé «fruit d’una convocatòria d’es-

pais (Hangar, Eart, Piramidón, etc.)» a la pregunta 28 del qüestionari (vegeu l’annex 8.1).

40

S’observa que la majoria d’artistes que disposen d’espais de menys de 5 metres quadrats es dediquen a tècniques que no requereixen espai físic, com ara l’escriptura, el media art i el vídeo. D’altra banda, els artistes que treballen amb tècniques que requereixen més espai —com ara l’escultura, l’obra gràfica i la pintura— disposen d’espais de més de 101 metres quadrats.

Gràfic 29. Relació entre els metres quadrats dels espais de treball i les tècniques emprades

Pel que fa a l’equipament del que disposen els artistes per al procés de creació o producció, la majoria (64%) consideren que és suficient (vegeu l’annex 8.2. Gràfic U). Tot i això, s’aprecien diferències segons les tècniques emprades. En aquest

6. RESULTATS | 6.3 PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

sentit, els artistes que mostren una insatisfacció més gran a l’hora de poder cobrir les necessitats d’equipament són els qui treballen amb performance, art sonor, escriptura, instal·lació, vídeo i media art; mentre que els qui es mostren més

satisfets són els qui treballen amb pintura, obra gràfica, dibuix i escultura (vegeu l’annex 8.2. Gràfic V).

41

6.3.5. Col·laboradors S’observa que els percentatges referits a les necessitats d’altres professionals per al procés de creació o producció dels artistes enquestats són molt equitatius: el 52% declaren que no els necessiten i el 48% afirmen que sí (vegeu l’annex 8.2. Gràfic W).

D’entre els qui manifesten que necessiten altres professionals, la majoria (85%) manifesten que disposen de prou recursos per contractar-los (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic X).

Gràfic 30.

Distribució dels artistes segons si han demanat col·laboració a professionals sense oferir-los prestació econòmica

En canvi, la majoria (69%) afirma que mai o rarament han formalitzat els acords de la seva relació a través d’un contracte per escrit.

Gràfic 31.

Distribució dels artistes segons si han formalitzat els acords de la relació amb col·laboradors a través d’un contracte

Si es valora la necessitat de personal col·laborador pel que fa a les diverses tècniques emprades, els artistes que mostren una insatisfacció més gran a l’hora de poder cobrir les seves necessitats són els qui treballen amb performance, art sonor, ins-

tal·lació, vídeo i media art; mentre que els qui es mostren més satisfets són els qui treballen amb pintura, obra gràfica, dibuix i escultura (vegeu l’annex 8.2. Gràfic Y).

En els casos en què hi contacten, la majoria (64%) diuen que rarament i ocasionalment han contractat col·laboradors sense oferir-los una contraprestació econòmica o un intercanvi professional equivalent.

42

43

6.4 Difusió 6.4.1. Exposicions al llarg de la seva trajectòria Un 78% dels participants reconeixen haver estat compromesos per acord formal o contractual amb una institució pública o privada al llarg de la seva trajectòria.8

Gràfic 32.

Distribució dels artistes segons si han estat compromesos per acord formal o contractual amb una institució pública o privada

El 99% dels artistes enquestats manifesten haver fet alguna exposició o instal·lació, individual o col·lectiva, a Catalunya o fora de Catalunya (vegeu l’annex 8.2. Gràfic Z).9 D’aquests artistes, al voltant de la tercera part (109 participants) han fet entre 11 i 25 exposicions al llarg de la seva carrera professional.

Gràfic 33.

Distribució dels artistes segons les exposicions/

8

instal·lacions, individuals o col·lectives dutes a terme a Catalunya o fora de Catalunya

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 2: haver estat compromès per acord formal amb una institució pública o privada (en una o més

accions, projectes, residències, conferències, workshops, etc.) (vegeu 5.2. Participants i criteris d’inclusió).

9

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 1: haver tingut dues o més exposicions/instal·lacions, individuals o col·lectives, en espais de

titularitat pública, espais privats o sense ànim de lucre, tant a Catalunya com fora de Catalunya (vegeu 5.2. Participants i criteris d’inclusió).

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

44

El marc en què s’han dut a terme aquestes mostres es distribueix gairebé a terços entre aquelles que són fruit d’un marc d’autogestió, les que sorgeixen d’un encàrrec i les que són el resultat d’una convocatòria pública. Cal tenir en compte que aquesta pregunta és multiresposta, per la qual cosa els artistes poden haver fet mostres en més d’una de les categories.

Gràfic 34.

Distribució dels artistes segons el marc en què s’han dut a terme aquestes exposicions/ instal·lacions

A continuació s’analitzaran diversos creuaments que posen en relació el volum de treball10 dels artistes amb tot un seguit de variables com ara el gènere, l’edat, el nivell d’estudis, les tècniques emprades o la dedicació artística en exclusivitat.

Pel que fa al gènere, s’observa que els homes tenen més volum de treball en tots els espectres de l’estudi i que les dones que han fet més de 26 exposicions són una minoria (38%).

Gràfic 35. Relació entre el gènere i la incidència o el volum de treball exposat

10

El volum de treball es mesura amb el nombre total d’exposicions (pregunta 38 del qüestionari que es pot trobar en l’annex 8.1) i fa referència al nombre

d’exposicions/instal·lacions individuals o col·lectives que s’han fet a Catalunya o fora de Catalunya. Les respostes varien entre «cap» i «més de 50», dins d’un ventall de sis respostes possibles.

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

45

Pel que fa a les franges d’edat, destaca el fet que els artistes de més de 50 anys tenen generalment més volum de treball, mentre que poc més de la meitat dels artistes d’entre 31 i 50 anys han fet entre 2 i 10 exposicions.

Gràfic 36. Relació entre l’edat dels artistes i la incidència o el volum de treball exposat

Quant al tipus de formació, els artistes que tenen estudis de belles arts són els qui tenen un volum de treball més gran, seguits a molta distància dels qui tenen estudis d’arts i oficis.

Gràfic 37. Relació entre la formació i la incidència o el volum de treball exposat

46

Cal destacar que les tècniques que tenen un volum de treball més gran són la pintura i el dibuix (57%), seguides de la instal·lació (54%), la fotografia i l’escultura (ambdues amb un 39%), mentre que les que en tenen menys són el media art i l’art sonor.

Gràfic 38. Relació entre les tècniques emprades i les exposicions fetes11

11

A l’hora de valorar aquest gràfic, cal tenir en compte que la resposta 21 del qüestionari (Annex 8.1), que fa referència als mitjans amb què treballen

habitualment els artistes, és de resposta múltiple.

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

47

Els artistes que tenen més volum de treball són els qui no es dediquen a la pràctica artística amb exclusivitat.

Gràfic 39. Relació entre la dedicació en exclusivitat i les exposicions individuals o col·lectives

Finalment, s’observa que el 93% dels artistes que han fet exposicions en espais de titularitat pública també n’han fet en espais privats (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AA).

48

6.4.2. Exposicions en els darrers cinc anys La majoria dels artistes declaren que en els darrers cinc anys han fet entre 2 i 10 exposicions a Catalunya, tant individuals com col·lectives, i

cap exposició a la resta d’Espanya; pel que fa a l’estranger, no n’han fet cap d’individual i n’han fet entre 2 i 10 de col·lectives. Tot seguit s’ana-

6.4.2.1. Catalunya La majoria dels artistes (79%) manifesten que en els darrers cinc anys han fet alguna exposició/instal·lació individual a Catalunya (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AB).

Gràfic 40.

Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a Catalunya

Pel que fa a les exposicions col·lectives, el 92% declaren que en els darrers cinc anys han fet alguna exposició col·lectiva a Catalunya (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AC).

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

En el gràfic que hi ha a continuació s’observa la distribució d’aquestes exposicions entre espais de titularitat pública, espais privats comercials i espais privats sense ànim de lucre, i com la majoria han fet entre 2 i 10 exposicions en els diversos tipus d’espais.

En aquest cas, la majoria també manifesta haver fet entre 2 i 10 exposicions en espais de tipologia diversa, i es pot observar que destaquen molt per sobre (60%) els espais de titularitat pública (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AD).

litza detalladament la tipologia dels espais: de titularitat pública, espais comercials i espais privats sense ànim de lucre.

49

6.4.2.2. Espanya La majoria dels artistes (68%) manifesten que en els darrers cinc anys no han fet cap exposició/instal·lació individual a la resta d’Espanya (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AE).

En el gràfic següent es pot observar la distribució d’aquestes exposicions entre espais de titularitat pública, espais privats comercials i espais privats sense ànim de lucre, i com la majoria no ha fet cap exposició en els diversos tipus d’espais.

Gràfic 41.

Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a la resta d’Espanya

Pel que fa a les exposicions col·lectives, el 52% dels artistes manifesten que en els darrers cinc anys no han fet cap exposició col·lectiva a Espanya (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AF). En aquest cas, prop de

la meitat dels artistes que sí que n’han fet alguna a Espanya (44%), n’hi han fet entre 2 i 10 en espais de titularitat pública (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AG).

50

6.4.2.3. Estranger Són pocs (38%) els artistes que manifesten haver fet alguna exposició/ instal·lació individual a l’estranger en els darrers cinc anys (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AH).

En el gràfic que hi ha a continuació es pot observar la distribució d’aquestes exposicions entre espais de titularitat pública, espais privats comercials i espais privats sense ànim de lucre, i com la majoria no ha fet cap exposició en els diversos tipus d’espais. La tercera part dels artistes (35%) que sí que n’han fet alguna a l’estranger, n’hi ha fet entre 2 i 10 en espais de titularitat pública.

Gràfic 42.

Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a l’estranger

Pel que fa a les exposicions col·lectives, més de la meitat dels participants declaren que en els darrers cinc anys han fet alguna exposició col·lectiva a l’estranger (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AI).

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

En aquest cas, una tercera part dels artistes (36%) manifesten haver fet entre 2 i 10 exposicions als espais de titularitat pública, mentre no n’han fet cap en espais privats, tant comercials com sense ànim de lucre (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AJ).

51

Es considera que aquells artistes que han fet alguna exposició/instal·lació individual o col·lectiva a l’estranger en els darrers cinc anys han viscut alguna experiència d’internacionalització. D’acord amb aquestes dades, es pot afirmar que un 60% dels artistes han viscut una experiència d’internacionalització.12

Gràfic 43.

Distribució dels artistes segons si han viscut una experiència d’internacionalització

S’observa que els artistes que s’internacionalitzen són majoritàriament homes (58%), tot i que la diferència amb les dones és poc significativa.

Gràfic 44. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i el gènere

Pel que fa a l’edat, els artistes que es troben dins la franja d’entre 31 i 50 anys mostren un grau d’internacionalització lleugerament superior.

Gràfic 45. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i l’edat

12

Aquesta nova variable, anomenada «internacionalització», es defineix a partir de les preguntes 48 i 50 del qüestionari (annex 8.1). Si l’artista ha fet

alguna exposició/instal·lació individual o col·lectiva a l’estranger en els darrers cinc anys direm que hi ha hagut experiència d’internacionalització. En cas contrari, es considerarà que no n’hi ha hagut.

52

D’acord amb el nivell de formació, s’observa que els qui assoleixen un grau d’internacionalització més alt són els artistes que han cursat estudis de màster i de doctorat (67%), seguit dels qui tenen titulació de grau/llicenciatura (59%).

Gràfic 46. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i el nivell d’estudis

Quant als llenguatges emprats, s’observa que els artistes amb un grau superior d’internacionalització són els qui es dediquen a l’art sonor (83%), a la performance (72%) i al vídeo (71%).

Gràfic 47. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i les tècniques artístiques que fan servir

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

53

No s’observen gaires diferències en les hores dedicades entre els qui han viscut una experiència d’internacionalització i els qui no en les franges intermèdies (prop del 20% en ambdós casos dediquen entre 11 i 20 hores a la pràctica artística i el 17%, entre 31 i 40 hores), però gairebé un 40% dels qui no s’han internacionalitzat dediquen entre 1 i 10 hores a la pràctica artística, mentre que la quarta part dels que sí que ho han fet hi dediquen més de 41 hores.

Gràfic 48. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut o no una experiència d’internacionalització i les hores dedicades a la pràctica artística

54

6.4.3. Col·leccions El 74% dels artistes manifesten que hi ha obra seva en alguna col·lecció pública o bé en alguna col·lecció privada amb vocació de difusió pública13 (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AK), tot i que és superior el percentatge de participants que disposa d’obra en col·lecció pública (70%) que el que la té en col·lecció privada amb voluntat de difusió pública (66%). S’entén

per col·lecció privada amb vocació pública la col·lecció que, tot i que és de titularitat privada, té la voluntat de difondre el contingut dels seus fons (per exemple en una pàgina web), i també oferir préstecs per a exposicions tant en espais públics com privats.

Gràfic 49.

Distribució dels artistes segons el tipus de col·lecció en què hi ha obra seva

13

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 5: haver venut obra a una o més col·leccions públiques o privades (vegeu 5.2. Participants i

criteris d’inclusió).

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

55

6.4.4. Premis, ajuts a la creació i beques La majoria dels artistes (85%) han rebut premis, ajuts a la creació o beques per a la pràctica professional al llarg de la seva trajectòria artística14 (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AL). La major part d’ajuts que han rebut provenen d’administracions i d’institucions de Catalunya: el 78% per part dels ajuntaments catalans,

el 47% per part de la Generalitat de Catalunya i el 34% per part de fundacions i d’organitzacions privades.

Cal tenir en compte que aquesta és una pregunta multiresposta, per la qual cosa els participants podien marcar més d’una opció.

Gràfic 50.

Distribució dels artistes segons les administracions o les institucions de les quals han rebut premis, ajuts o beques

No s’observa cap gran diferència en el percentatge de premis, ajuts o beques obtinguts entre els artistes que es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat (88%) i els qui la compaginen amb una altra activitat (85%).

Gràfic 51. Relació entre la dedicació en exclusivitat i haver rebut premis, ajuts o beques

14

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 3: haver rebut un o més premis, ajudes a la creació o beques per a la pràctica professional

(vegeu 5.2. Participants i criteris d’inclusió).

56

6.4.5. Comunicació Al llarg de la seva trajectòria artística, gairebé tots els participants (96%) declaren haver gaudit de difusió d’obra seva en alguna publicació especialitzada (catàleg d’exposició, catàleg de convocatòria artística, etc.) (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AM), mentre que només el 86% ha estat objecte d’una crítica d’art en premsa especialitzada (revistes d’art, publicacions en línia, suplements culturals, etc.)15 (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AN).

Pel que fa als mitjans de difusió que els artistes fan servir habitualment per difondre la seva feina, hi destaquen, amb poques diferències, les xarxes socials, el correu electrònic i la pàgina web o el bloc. Cal esmentar que tant aquesta pregunta com la següent són de resposta múltiple i que, per tant, els artistes poden haver marcat els diversos canals i les diverses xarxes socials que fan servir per difondre la seva feina.

Gràfic 52.

Distribució dels artistes segons els canals de difusió que fan servir habitualment

D’entre les xarxes socials, la gran majoria (93%) fa ús del Facebook, entre d’altres, i molt per darrere, també Instagram (48%) i Twitter (31%). Els artistes que fan vídeos de la seva feina també usen Vimeo i YouTube.

Gràfic 53.

Distribució dels artistes segons les xarxes socials que fan servir habitualment

15

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 8: haver estat objecte d’una crítica d’art en una publicació especialitzada (vegeu 5.2. Partici-

pants i criteris d’inclusió).

6. RESULTATS | 6.4 DIFUSIÓ

57

6.5 Comercialització

La majoria dels artistes (74%) han treballat amb algun tipus d’intermediari al llarg de la seva trajectòria artística16 (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AO).

Si s’estudien els tipus d’intermediaris amb qui els artistes han treballat, per gènere, observem que d’entre els grups que han treballat amb galeries comercials, i amb agents o representants, la majoria són homes (un 60% i un 63%, respectivament)

i tenen més de 50 anys (un 54% i un 63%, respectivament). D’altra banda, també són més de la meitat dels homes (56%) i tenen més de 50 anys (un 53%) els qui declaren haver venut obra directament sense cap tipus d’intermediari.

Gràfic 54. Relació entre la comercialització i el gènere dels artistes

Gràfic 55. Relació entre la comercialització i l’edat dels artistes

16

Aquesta variable es construeix a partir de la pregunta 60 i 64 del qüestionari (annex 8.1). Si l’artista ha treballat amb galeries al llarg de la seva

trajectòria o ha tingut algun agent o representant que s’ocupi de fer circular i comercialitzar la seva obra, direm que l’artista ha tingut intermediaris al llarg de la seva trajectòria artística.

6. RESULTATS | 6.5 COMERCIALITZACIÓ

58

La meitat dels participants valoren la seva relació amb els intermediaris amb qui han treballat com a normal, mentre que un 30% la valoren positivament i un 20%, negativament.

Gràfic 56.

Distribució dels artistes segons la valoració que fan dels intermediaris amb qui treballen

6.5.1. Galeries comercials El 73% dels artistes ha treballat amb una galeria comercial al llarg de la seva trajectòria (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AP), però només un 67% ho ha fet al llarg dels darrers cinc anys17 (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AQ). D’aquests, el 43% han treballat amb aquestes galeries comercials de manera ocasional; el 26%, freqüentment, i només el 18% afirmen que ho fan amb continuïtat.

Gràfic 57.

Distribució dels artistes segons la freqüència del treball en galeries comercials, els darrers cinc anys

17

Aquests artistes compleixen el criteri d’inclusió número 6: haver tingut l’obra a la venda a través d’una o de diverses galeries comercials o d’agents en

els darrers cinc anys (vegeu 5.2. Participants i criteris d’inclusió).

6. RESULTATS | 6.5 COMERCIALITZACIÓ

59

Pel que fa al tipus de relació que mantenen amb aquestes galeries, la meitat dels participants (52%) hi col·laboren puntualment en projectes concrets i el 43% són representats per la galeria sense relació d’exclusivitat. Són molt pocs (5%) els artistes que treballen amb una relació d’exclusivitat amb les galeries que els representen.

Gràfic 58.

Distribució dels artistes segons el tipus de relació amb les galeries amb qui treballen

S’observa que poc més de la meitat dels artistes (55%), els darrers cinc anys, no han participat en cap fira d’art a través de la seva relació amb les galeries comercials. El 25% ha participat a entre dues i cinc fires.

Gràfic 59.

Distribució dels artistes segons la seva presència en fires d’art a través d’una galeria comercial

60

Si s’analitzen els resultats per gènere, es manté la proporció de no participació en fires tant en el cas dels homes com en el de les dones.

Els artistes que han participat en una fira és lleugerament superior en el cas de les dones (12%), més que no pas en el cas dels homes (9%), mentre que en el cas dels qui han participat a entre dues i cinc fires el percentatge d’homes (28%) supera el de les dones (22%).

Gràfic 60.

Relació entre la presència dels artistes en fires d’art i el gènere

Més del 60% dels artistes de fins a 30 anys i de més de 50 anys no han vist representada la seva obra en cap fira durant els darrers cinc anys, mentre que en el cas dels artistes d’entre 31 i 50 anys aquest percentatge disminueix a la meitat. Es manté per a totes les franges d’edat la proporció, que és aproximadament d’una quarta part dels artistes que han estat representats a entre dues i cinc fires.

Gràfic 61. Relació entre la presència dels artistes en fires d’art i l’edat

6. RESULTATS | 6.5 COMERCIALITZACIÓ

61

6.5.2. Agents i representants La majoria dels artistes (78%) han tingut, al llarg de la seva trajectòria artística, algun agent o algun representant que s’ocupi de fer circular i comercialitzar la seva obra (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AR), i el 56% declaren haver-hi treballat durant els darrers cinc anys (vegeu annex 8.2. Gràfic AS). En aquesta categoria s’inclouen entitats de gestió de drets com ara VEGAP i distribuïdores com HAMACA.

Gràfic 62.

Distribució dels artistes segons la freqüència del treball amb agents o representants, els darrers cinc anys

Pel que fa al tipus de relació que mantenen amb aquests agents o representants, gairebé la meitat dels participants (47%) hi col·laboren puntualment en projectes concrets, i el 42% són representats per l’agent o representant sense relació d’exclusivitat.

Gràfic 63.

Distribució dels artistes segons el tipus de relació amb els agents o representants amb qui treballen

El 34% hi han treballat de manera freqüent i el 31% ho han fet de manera ocasional, i hi ha un 16% que hi treballen sempre i també un 16% que ho fan rarament.

62

6.5.3. Venda sense intermediaris D’altra banda, el 69% dels artistes declara que ven obra directament sense cap tipus d’intermediari (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AT).

D’aquests, gairebé la meitat ho fa ocasionalment; el 28%, rarament i només el 17% afirma que ho fa amb freqüència.

Gràfic 64.

Distribució dels artistes segons la freqüència de venda d’obra directament, sense intermediaris

6. RESULTATS | 6.5 COMERCIALITZACIÓ

63

6.6 Bones pràctiques professionals 6.6.1. En institucions públiques Gairebé la meitat dels artistes (51%) declaren que, amb motiu de la darrera exposició individual o col·lectiva que han fet en una institució pública, han formalitzat l’acord a través d’un contracte o full de préstec (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic AU).

Com es pot observar en el gràfic que s’adjunta a continuació, la majoria dels qui no ho han fet no saben, o no contesten, els motius pels quals no ho han fet. Per la seva banda, en el cas del 18% corresponent a altres, la majoria afirma que la institució no els ha proposat signar cap contracte o bé es remeten al fet que en

el circuit artístic habitualment els acords es fan verbalment, i el 29% correspon a la decisió expressa de la institució o a dificultats de gestió intrínseques d’aquesta institució (manca de temps, serveis jurídics lents, etc.). Només el 2% dels enquestats afirma que no ha signat cap contracte per decisió pròpia.

Gràfic 65.

Distribució dels artistes segons els motius per no haver firmat contracte o full de préstec amb la institució

*(manca de temps, serveis jurídics lents, etc.)

El 55% dels artistes no han cobrat honoraris en concepte del treball, de la cessió de drets, de la dedicació o dels serveis que han prestat en aquestes exposicions.

Gràfic 66.

Distribució dels artistes segons si han cobrat honoraris pels serveis prestats en aquestes exposicions

6. RESULTATS | 6.6 BONES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS

64

Quant al gènere, tant entre els qui han cobrat honoraris com entre els qui no, més de la meitat són homes.

Gràfic 67. Relació entre els artistes segons si han cobrat honoraris i el gènere

Per franges d’edat, la majoria dels artistes que no han cobrat honoraris tenen més de 50 anys, i gairebé la meitat dels qui sí que ho han fet en tenen entre 31 i 50.

Gràfic 68. Relació entre els artistes segons si han cobrat honoraris i l’edat

6. RESULTATS | 6.6 BONES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS

65

En els casos en què aquesta darrera exposició hagi estat individual, la majoria dels artistes (63%) han cobrat un percentatge del 0-25% del pressupost total de producció de la mostra, i una quarta part ha cobrat entre el 26-50%.

Gràfic 69. Relació dels artistes segons el percentatge dels seus honoraris del pressupost total de producció de la darrera mostra individual duta a terme en una institució pública

D’altra banda, la majoria dels artistes declara que la institució per a la qual han fet l’exposició no els ha finançat la producció de l’obra que hi han exposat.

Gràfic 70.

Distribució dels artistes segons si la institució els ha finançat la producció de l’obra

En el 33% dels casos en què aquest finançament en concepte de producció sí que s’ha dut a terme, a la majoria dels artistes (94%) no se’ls ha sol·licitat la devolució dels imports de producció en cas d’una posterior venda a un tercer, i només a un 6% dels artistes se’ls ha sol·licitat la devolució d’aquest import per part de la institució (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AV).

En el 81% dels casos, les institucions en què els artistes han exposat no s’han quedat obra seva en propietat sense comprar-la (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AW).

66

6.6.2. A galeries comercials18 Més de la meitat dels artistes (55%) afirma haver formalitzat els acords de la seva relació amb la galeria comercial amb la qual treballa habitualment a través d’un contracte per escrit o un full de dipòsit (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AX).

D’entre els qui no han signat cap mena de document, el 33% dels artistes en desconeix (o no contesta) els motius, el 34% corresponent a altres al·lega relacions d’amistat i confiança mútua entre ell i el galerista, i el 33% restant no ho ha fet per decisió expressa o per dificultats de gestió de la galeria.

Gràfic 71.

Distribució dels artistes segons els motius per no haver firmat contracte o full de préstec amb la galeria

A la majoria dels artistes (89%), la galeria amb la qual treballen habitualment no els ha finançat en cap ocasió la producció de l’obra amb motiu d’una exposició, una fira, etc. al llarg dels darrers cinc anys (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AY).

A l’11% restant que sí que els ha finançat la producció d’obra, en una quarta part dels casos se’ls ha finançat entre el 0-25% de la producció, i en un 22% dels casos, el 100%.

Gràfic 72.

Distribució dels artistes segons el percentatge de les produccions que la galeria els ha finançat

18

Aquest apartat només el responen aquells participants de l’enquesta que havien contestat que sí a la pregunta 61 del qüestionari (annex 8.1): I en els

darrers anys, has treballat amb galeries comercials?, raó per la qual la base de l’estudi és únicament de 38 artistes.

6. RESULTATS | 6.6 BONES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS

67

A més a més, al 90% dels artistes tampoc no se’ls han cobert les despeses d’adaptació d’obra ja produïda, entenent com a adaptació d’obra ja produïda una modificació que n’alteri la presentació final però no la producció, com ara un marc, una peanya o les despeses de manteniment en general (vegeu l’annex 8.2. Gràfic AZ).

Gràfic 73.

Distribució dels artistes segons el percentatge rebut per part de la galeria amb la qual treballen

Aquest percentatge no varia gaire pel que fa al gènere, ja que s’incrementa lleugerament en els homes (70%) i disminueix en les dones (66%).

Gràfic 74. Relació entre el percentatge rebut pels artistes per part de la galeria i el gènere

D’altra banda, la majoria dels artistes (96%) no han hagut de fer cap tipus de transacció econòmica a la galeria amb la qual treballen en concepte de lloguer o de taxa per poder mostrar obra en una exposició, fira, etc. (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic BA). I en la majoria dels casos (81%), la galeria tampoc no s’ha quedat obra seva en propietat sense

comprar-la (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic BB).

En cas de venda de la seva obra, la majoria dels artistes (68%) reben entre un 26 i un 50% de l’import de la venda.

68

Pel que fa a l’edat, una tercera part dels artistes perceben entre el 60% i el 71% de l’import de la venda en totes les franges d’edat.

Gràfic 75. Relació entre el percentatge rebut pels artistes per part de la galeria i l’edat

Les galeries amb les quals treballen els artistes gestionen els drets d’exposició de les seves obres sense que ells mai (51% dels casos) o rarament (6%) en percebin res. En un 40% dels casos, les galeries no fan aquesta tasca.

Gràfic 76.

Distribució dels artistes segons la gestió i el cobrament dels drets d’exposició per part de la galeria

6. RESULTATS | 6.6 BONES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS

69

6.7. Ingressos econòmics

Els ingressos totals bruts19 de gairebé la meitat dels artistes entrevistats durant els darrers dotze mesos oscil·len entre 1 i 9.000 €. El 17% dels artistes han ingressat entre 9.001 i 20.000 € i el 15%, entre 20.001 i 40.000 €. D’altra banda, també cal destacar que un 13% dels artistes han optat per no respondre a aquesta pregunta. S’entén per ingressos totals

bruts aquells que es deriven tant de la seva activitat artística professional (vendes, premis, beques, ajuts a la creació, conferències, seminaris, tallers, etc.) com altres activitats professionals (docència regular, disseny gràfic, disseny d’interiors, edició de vídeo, fotografia, muntatge d’exposicions, etc.), sense tenir en compte la retenció d’impostos.

Gràfic 77.

Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts que han percebut els darrers dotze mesos

En el 39% dels casos, aquests ingressos s’han mantingut respecte de l’any anterior, en un 32% dels casos han disminuït i en un 29% han augmentat.

Gràfic 78.

Distribució dels artistes segons l’evolució dels seus ingressos respecte de l’any anterior

19

Els ingressos es recullen a partir de la pregunta 88 del qüestionari (annex 8.1). Després d’observar que el percentatge d’artistes que rebien més de

60.000€ era el 0% en tots els casos, i amb l’objectiu d’agilitzar l’anàlisi de les dades, tant per a la pregunta 88 (ingressos totals bruts) com per a la 90 (ingressos per activitat artística), les respostes s’han reorganitzat en les categories següents: Cap ingrés / Entre 1 i 3.000 € / Entre 3.001 i 9.000 € / Entre 9.001 i 20.000 € / Entre 20.001 i 40.000 € / Més de 40.000 € 6. RESULTATS | 6.7 INGRESSOS ECONÒMICS

70

D’aquests ingressos totals, en un 35% dels casos només entre 1 i 3.000 € procedeixen de l’activitat professional artística. En un 21% dels casos, aquest import ascendeix a entre 3.001 i 10.000 € i en un 20% dels casos no han percebut cap ingrés de l‘activitat artística. L’11% dels artistes han optat per no res-

Gràfic 79.

Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts procedents d‘activitats artístiques durant els darrers dotze mesos

Si s’analitza la relació entre els ingressos totals bruts i els ingressos bruts procedents de l’activitat artística s’observa que, en tots els casos, els percentatges més elevats coincideixen en els rangs; per exemple, els qui ingressen en total entre 3.001 i 9.000 € es mantenen en el mateix rang pel que fa als ingressos per l’activitat artística.

Gràfic 80. Relació entre nivell d’ingressos per l’activitat artística i el nivell d’ingressos totals bruts

6. RESULTATS | 6.7 INGRESSOS ECONÒMICS

pondre a aquesta pregunta. S’entén com a ingressos econòmics derivats de l‘activitat professional artística aquells que poden procedir tant de vendes com de premis, beques, drets d’exposició, performances, ajuts a la creació, conferències, seminaris i tallers.

71

Pel que fa a l’anàlisi de gènere, el 41% de les dones ingressen entre 1 i 3.000 € anuals per la seva activitat artística i el 25% no té cap ingrés. Pel que fa als homes, el 37% ingressen entre 1 i 3.000 i el 27% ingressen entre 3.001 i 9.000 €.

Gràfic 81. Relació entre els ingressos totals bruts dels artistes procedents de l‘activitat artística i el gènere

En totes les franges d’edat, el grup més nombrós de participants ingressa entre 1 i 3.000 € per l’activitat artística. També, en totes les franges d’edat, entre el 23% i el 28% ingressen entre 3.001 i 9.000 €. Destaca el fet que un 31% dels artistes que tenen més de 50 anys no obtenen cap ingrés, davant del 16% i del 14% corresponent als artistes que tenen menys de 50 anys.

Gràfic 82. Relació entre els ingressos totals bruts dels artistes procedents de l’activitat artística i l’edat

72

S’observa que el nivell d’ingressos per l’activitat artística augmenta proporcionalment amb les hores que s’hi dediquen. D’entre els artistes que no obtenen cap ingrés per la pràctica artística, el 35% hi dediquen entre 1 i 10 hores. Aquest percentatge va disminuint progressivament fins a arribar al 7% per als artistes que ingressen entre 20.001 i 40.000 €. D’altra banda,

entre els artistes que no obtenen cap ingrés, el percentatge d’artistes que hi dediquen entre 1 i 10 hores és només del 6%, i aquest percentatge s’incrementa progressivament per a aquells qui tenen els trams més alts d’ingressos (el 43% per als qui ingressen entre 20.001 i 40.000 €, i el 80% per als qui n’ingressen més de 40.000 €).

Gràfic 83.

Relació entre el nivell d’ingressos per l’activitat artística i les hores dedicades a l’activitat

No s’observen grans diferències entre els artistes amb un nivell d’estudis diferent pel que fa als ingressos per la pràctica artística.

En totes les franges d’ingressos, els artistes que tenen màster i doctorat oscil·len entre el 34% i el 43% (tret dels qui ingressen més de 40.000 €,

6. RESULTATS | 6.7 INGRESSOS ECONÒMICS

que són poc representatius perquè només són cinc dels participants); els qui tenen un títol de grau o una llicenciatura, entre el 29% i el 38%, i els qui tenen FP o diplomatura, entre el 7% i el 17% (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BC).

73

Tampoc no s’observen grans diferències entre el nivell d’ingressos i les tècniques emprades. En el gràfic que hi ha a continuació es poden veure els percentatges en què es distribueixen les franges d’ingressos segons l’activitat artística.

Gràfic 84. Relació entre les tècniques emprades i el nivell d’ingressos per l’activitat artística

74

D’altra banda, el 31% dels artistes que es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat han ingressat entre 3.001 i 9.000 € durant els darrers dotze mesos, mentre que el 45% dels qui la compaginen amb una altra pràctica professional ingressen entre 1 i 3.000 € anuals.

En un 5% dels casos, els artistes que es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat ingressen més de 40.000 €, una xifra que no es registra per als qui la compaginen.

Gràfic 85. Relació entre la dedicació en exclusivitat i els ingressos totals bruts per l‘activitat artística professional

Si s’analitzen els conceptes pels quals han percebut els ingressos, una tercera part dels artistes (30%) no han obtingut ingressos en concepte d’honoraris, de drets d’autor, de conferències, de seminaris, de tallers, etc. vinculats a la pròpia producció i el 25% dels artistes que han obtingut ingressos per aquest concepte suposen entre el 21% i el 50% dels seus ingressos per activitat artística (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BD). De fet, no s’observen grans diferències pel que fa al nivell d’ingressos per activitat artística entre els artistes que han tingut exposicions individuals en els darrers cinc anys i els qui no. En ambdós casos, més d’un terç dels artistes declaren haver ingressat

Gràfic 86. Relació entre les exposicions individuals i el nivell d’ingressos per l’activitat artística 6. RESULTATS | 6.7 INGRESSOS ECONÒMICS

entre 1 i 3.000 € durant els darrers dotze mesos (el 39%, els qui han tingut com a mínim una exposició individual, i el 41% els qui no n’han tingut cap). Sí que és significatiu que el 41% també dels artistes que no han fet cap exposició no han obtingut cap ingrés, mentre que aquest percentatge baixa fins al 19% en el cas dels artistes que sí que han tingut exposicions individuals.

75

Pel que fa als percentatges esmentats no observen grans variacions, tant si aquests encàrrecs han estat públics (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BE) com si han estat privats (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BF). Cal esmentar que no hi ha cap cas d’artistes que no hagin fet exposicions en espais privats i que hagin ingressat entre 3.001 i 9.000 € (el 41% han ingressat entre 1 i 3.000 € i el 35% no han tingut cap ingrés).

La majoria dels artistes (33%) tampoc no han obtingut ingressos per la venda de la seva obra. En un 16% dels casos, aquests ingressos per venda d’obra han suposat entre el 21% i el 50% dels seus ingressos totals per activitat artística, i en un altre 16% han suposat el 100% dels ingressos (vegeu l’annex 8.2.

Gràfic BG).

Pel que fa als ingressos obtinguts per premis, beques, subvencions i ajuts a la producció, més de la meitat dels artistes (56%) no n’han obtingut cap, i només en el 16% dels

Gràfic 87.

Distribució dels artistes segons el percentatge dels ingressos bruts derivats del patrimoni immobiliari o capital

casos aquests ingressos han suposat entre el 21% i el 50% dels ingressos per activitat artística (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BH).

El 86% dels artistes enquestats declaren que en els últims dotze mesos no han obtingut altres rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital davant del 14% que sí que n’han obtingut (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BI). Dels qui sí que n’han obtingut, per a un 23% han suposat entre l’11% i el 25% dels seus ingressos totals bruts, mentre que per a un 22% han suposat un percentatge inferior al 10%. El 14% dels artistes ha optat per marcar l’opció NS/NC.

76

En aquest sentit, s’observa que els artistes que no tenen rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital es distribueixen a parts iguals entre les franges d’entre 31 i 50 anys (47%) i els qui tenen més de 50 anys; mentre que la majoria dels artistes que sí que en tenen (61%) tenen més de 50 anys.

Gràfic 88. Relació entre les rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital dels artistes i la seva edat

D’acord amb les dades facilitades fins ara, la majoria dels artistes (67%) declaren que en els darrers dotze mesos han arribat a final de mes amb molta dificultat, amb una certa dificultat o amb dificultat; i només un 30% ho ha fet amb una certa facilitat, amb facilitat o amb molta facilitat.

Gràfic 89.

Distribució dels artistes segons com consideren que han arribat a final de mes amb els ingressos propis

6. RESULTATS | 6.7 INGRESSOS ECONÒMICS

77

Gairebé en la meitat dels casos (42%), els artistes han hagut de recórrer a una entitat bancària, a la família, a la parella, als amics, etc. perquè els deixessin diners (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BJ).

Per franges d’edat, més de la meitat dels artistes que no han hagut de recórrer a préstecs (57%) tenen més de 50 anys, mentre que la meitat dels qui sí que ho han hagut de fer (50%) en tenen entre 31 i 50.

Gràfic 90.

Relació dels artistes segons si han hagut de recórrer a una entitat bancària, a la família, a la parella, als amics, etc. perquè els deixessin diners, i la seva edat

D’entre aquests, la gran majoria (73%) ho han hagut de fer per cobrir despeses bàsiques derivades de l’habitatge davant d’un 23% que hi ha recorregut per cobrir despeses de producció derivades de la seva obra artística.

Gràfic 91.

Distribució dels artistes segons el motiu principalpel qual han hagut de recórrer a un préstec en els darrers dotze mesos

78

79

6.8. Suggeriments dels enquestats respecte de la PAAC Els resultats de l’enquesta es clouen amb la incorporació de diversos comentaris per part dels enquestats que apunten, d’una banda, quines qüestions hauria d’abordar la PAAC i, de l’altra, aporten suggeriments, altres preguntes o qüestions que l’enquesta hauria d’abordar (vegeu les preguntes 97 i 98 del qüestionari, en l’annex 8.1). D’alguna manera, en aquest cas, les respostes poden funcionar com a valoració del procés i també apuntar algunes problemàtiques a tenir en compte de cara a una futura nova enquesta.

A la pregunta Quines creus que són les qüestions prioritàries que hauria d’afrontar la PAAC?, hi responen gairebé unes 300 persones; d’entre les respostes, una gran majoria subratlla el paper que ha de tenir la PAAC a l’hora de vetllar per garantir les bones pràctiques professionals (contractes, honoraris, facturació, drets d’autoria, etc.) per dignificar la condició d’artista, i que aquestes pràctiques s’han de complir tant en el sector públic (museus, centres d’arts, subvencions, etc.) com en el privat (galeries, fires, etc.).

Les altres respostes es poden agrupar en tres grans centres d’interès per als enquestats i que són altres temes que la PAAC hauria de tenir ben presents: el control i el seguiment de les polítiques culturals (municipals, nacionals i estatals; l’IVA cultural, la llei de mecenatge, les beques i els ajuts, la projecció internacional de l’artista, etc.) que afecten també les dinàmiques del sector privat; les condicions laborals de l’artista (garantia d’honoraris, règim d’autònoms, salaris mínims, jubilacions, etc.), i el treball per la dignificació també de la dimensió social de l’artista (repercussió en el context, el valor educatiu de la pràctica artística i l’educació artística, etc.).

6. RESULTATS | 6.8 SUGGERIMENTS DELS ENQUESTATS RESPECTE DE LA PAAC

I respecte a la darrera demanda oberta del qüestionari, quant a la petició de suggeriments o altres preguntes o qüestions a tractar, cal dir que són menys els enquestats que responen (165 artistes). La majoria ho fan per donar ànims o per felicitar per la feina de l’enquesta o de la PAAC. De totes maneres, de les aportacions, en sobresurten tres aspectes. En general, sembla que una part dels enquestats no s’han trobat ben representats en el qüestionari: fan notar una tendència excessiva a parlar de la feina amb galeries, ja que alguns artistes manifesten que ells no comercialitzen la seva obra i tenen altres pràctiques artístiques que no depenen del mercat; reclamen una idea d’art contemporani més inclusiva que tingui en compte altres llenguatges com ara la performance i les pràctiques artístiques col·laboratives; i lamenten la poca incidència de l’enquesta respecte del règim laboral de l’artista i els límits legals de la fiscalitat artística (si es paguen o no autònoms, si es declaren tots els ingressos de la compravenda de l’obra, etc.).

A part, un petit grup fa evident la precarietat en què viu l’artista, i qüestiona la funció de l’enquesta o els motius que la promouen.

80

81

7.

CONCLUSIONS

A tall d’introducció —i abans d’entrar a analitzar-ne els resultats—, cal comentar que l’estudi respon als quatre objectius que impulsaven la Cartografia d’artistes visuals de Catalunya i que es troben detallats en l’apartat 4 d’aquest document.

Durant tot el procés, s’ha treballat en estreta col·laboració amb el Departament de Cultura i amb els membres de la junta de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya. La seva aportació ha permès definir quins són els aspectes més rellevants que calia analitzar, d’entre els quals destaquen la relació del gènere i l’edat amb les diferents realitats de la pràctica artística professional, així com els paràmetres que propicien la professionalització, els ingressos i la internacionalització de l’obra artística.

En l’estudi es dedica tot un apartat a analitzar quina és l’observació de les bones pràctiques, tant des del sector privat com des de la institució pública.

Les noves dades actualitzen quin és l’estat de la qüestió dels nivells professionals dels artistes a Catalunya i permeten la comparativa amb els darrers resultats objectius de l’enquesta promoguda pel Departament de Cultura el 2002 (La situació dels artistes visuals a Catalunya) i que presenta unes característiques semblants a l’actual.

La diagnosi actual torna a evidenciar algunes de les accions que cal emprendre per millorar les condicions del sector.

7.1. Conclusions de l’estudi actual i comparativa de l’estudi fet el 2002 A continuació es detallen les conclusions que es desprenen de l’anàlisi de les dades d’acord amb un esquema de presentació en què, en primer lloc, es posen en relleu les conclusions principals de cadascun dels àmbits. Després, i en els casos en què es disposa de la informació, es comparen les dades d’aquest informe amb les de l’estudi que la Generalitat va promoure ara fa quinze anys: La situació dels artistes visuals a Catalunya (d’ara endavant, AnàlisiGenCat2002). La part del text corresponent a aquesta comparativa es remarca en cursiva.

7.1.1 Participants Prop de 400 artistes visuals participen de l’actual Cartografia d’artistes visuals de Catalunya Tot i que aquest estudi parteix de la inexistència d’un cens d’artistes catalans i es duu a terme a partir de la crida oberta al sector, es valora positivament el fet que s’hagin aconseguit 596 respostes, de les quals un total de 393 participants responen als criteris d’inclusió detallats en el punt 5.2 d’aquest informe.

Davant dels 393 d’aquest estudi, en l’AnàlisiGenCat2002 es van fer un total de 400 enquestes presencials sobre els coeficients de visibilitat que s’havien estudiat prèviament a través de diverses fonts amb la pretensió de constituir allò que anomenaven un cens d’artistes plàstics de Catalunya.

Així, doncs, es pot concloure que ambdós estudis parteixen d’un índex de participació similar.

7.1.2 Característiques sociodemogràfiques Un estudi equitatiu de gènere i edat centrat majoritàriament en l’àrea de Barcelona En primer lloc, cal destacar que l’enquesta amb la qual començava aquest estudi ha estat contestada per un nombre força equànime de persones, tant pel que fa al gènere com a l’edat. La mitjana d’edat dels artistes que han respost a l’enquesta és de 49,97 anys (amb una desviació estàndard de 12,32). D’altra banda, pel que fa a la 7. CONCLUSIONS | 7.1 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI ACTUAL I COMPARATIVA DE L’ESTUDI FET EL 2002

82

zona geogràfica, la majoria dels artistes han respost des de l’àrea de Barcelona i s’observa una presència menor de respostes des d’altres àrees territorials de Catalunya, o d’artistes catalans residents, o que treballen a la resta d’Espanya i a l’estranger.

Si en l’estudi que ens ocupa els percentatges de gènere es distribueixen en un 41% de dones, un 56% d’homes i un 3% NS/NC, en l’AnàlisiGenCat2002, el percentatge d’homes que van contestar és del 71%, mentre que el de les dones és només del 29%. Pel que fa a l’edat, la mitjana d’edat de l’AnàlisiGenCat2002 és força similar a l’actual, tot i que lleugerament més alta, de 50,90 anys (amb una desviació estàndard de 13,11).

7.1.3 Formació Les artistes i els artistes de mitjana carrera estan més ben preparats en l’àmbit acadèmic Pel que fa als resultats dins l’àmbit de la formació, cal destacar que gairebé la meitat de les dones artistes i més de la meitat dels homes artistes d’entre 31 i 50 anys tenen títols de màster i doctorat, mentre que el grup més nombrós d’homes ha cursat estudis de llicenciatura i grau, i els artistes de més de 50 anys, de batxillerat, FP, diplomatura, grau o llicenciatura. A més a més, l’estudi posa en relleu que els artistes amb estudis superiors tenen la possibilitat de compaginar la pràctica artística amb altres activitats, entre les quals destaca la docència, i aquells qui no tenen estudis o bé han cursat ESO, graduat escolar i batxillerat es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat.

En l’AnàlisiGenCat2002 ja s’observava un percentatge més gran de titulats superiors entre les dones i els artistes de menys de 45 anys. El 64% de les dones declaraven tenir títol universitari, mentre que, en el cas dels homes, el percentatge era només del 43%. Pel que fa a l’edat, el 61% dels artistes de més de 45 anys tenien un títol universitari, mentre que el 61% dels artistes de més de 60 anys afirmaven que tenien estudis de secundària.

La formació artística no reglada es puntua millor que la formació reglada Pel que fa als estudis artístics, la majoria dels artistes disposen d’algun tipus de formació artística, que, a més a més, en la majoria dels casos es tracta d’una formació artística reglada. En aquest sentit, és interessant destacar que els participants demostren un grau de satisfacció superior en relació amb la formació artística no reglada (amb una puntuació del 4,1 sobre 5, amb una desviació estàndard de 0,7) davant la formació artística reglada, puntuada amb una mitjana d’un 3,5 punts sobre 5 (amb una desviació estàndard de 0,9).

Quant a la valoració de la formació artística reglada, l’AnàlisiGenCat2002 presentava una mitjana de 6,1 sobre 10 (que equivaldria a un 3,05 sobre 5, amb una desviació estàndard de 2,31), que acaba sent inferior a la puntuació actual del 3,5 sobre 5. Aquest estudi no oferia una mitjana de valoració de la formació artística no reglada.

7.1.4 Producció artística Són pocs els artistes que es dediquen a la creació en exclusivitat i la raó principal per compaginar-la és la precarietat econòmica D’acord amb les dades recollides en l’àmbit de la producció artística, cal destacar que el 66% dels artistes enquestats compaginen l’activitat artística amb una altra activitat professional, i que aquest percentatge augmenta en relació amb el nivell d’estudis: els artistes més ben formats són els qui més compaginen les dues activitats.

La gran majoria dels artistes afirma que el motiu principal per compaginar la pràctica artística és l’econòmic, tot i que una minoria també indica que ho fa per vocació professional, sobretot en el cas de la docència. Aquesta és, de fet, la principal activitat professional amb què els artistes compaginen la pràctica artística (61%), i les dones s’hi dediquen més que no pas els homes. Altres activitats que destaquen, sobretot en el cas dels homes, són el muntatge d’exposicions (14%) i el disseny gràfic (14%). La dedicació horària a la pràctica artística és d’entre 1 i 10 hores setmanals. D’altra banda, els qui ho fan en exclusivitat hi dediquen més de 41 hores setmanals.

L’any 2002, també gairebé la meitat dels artistes consultats es dedicaven exclusivament a l’activitat artística. D’entre els qui compaginaven l’activitat artística amb una altra activitat, es repartien a parts iguals els qui ho feien amb la docència i els qui ho feien amb un altre tipus d’activitat laboral. Així, doncs, segons les dades, el percentatge d’artistes que compaginen l’activitat artística amb la docència s’ha incrementat en un 11%.

Gran part dels artistes treballen en col·laboració amb altres artistes, però opten per un espai de treball individual La majoria dels artistes enquestats treballen en col·laboració amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, gestió o difusió compartides, tot i disposar d’un espai de treball individual que no comparteixen, i el qual valoren positivament. La meitat dels artistes manifesten que necessiten altres professionals per a la producció dels seus projectes artístics, tot i que no disposen de prou recursos per contractar-los.

En la comparació amb les dades obtingudes en l’AnàlisiGenCat2002, s’observa que es manté el percentatge d’artistes

7. CONCLUSIONS | 7.1 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI ACTUAL I COMPARATIVA DE L’ESTUDI FET EL 2002

83

que disposen d’un espai de treball dins el domicili particular en gairebé la meitat dels enquestats. Pel que fa a la tinença de l’espai, ha augmentat lleugerament (3%) el percentatge d’artistes que tenen el taller en propietat, en detriment dels qui el tenen de lloguer, que ha disminuït un 6% en aquests quinze anys.

A Barcelona ciutat hi havia una proporció més gran d’artistes que compartien el taller: entre els menors de 45 anys hi havia fins a una quarta part d’artistes que compartien el taller, mentre que amb l’edat augmentava el percentatge d’artistes que no ho feien.

Baix índex d’associats entre els artistes enquestats, sobretot en el moment àlgid de la seva carrera El 60% dels participants de l’enquesta no pertany a cap associació professional, sobretot en la franja d’edat d’entre els 31 i 50 anys, que es considera que és el moment més actiu de la trajectòria d’un artista. D’entre els que sí que hi pertanyen, destaca l’afiliació a la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (63%), però també la gran diversificació d’associacions, moltes de les quals són territorials, a les quals s’adhereixen.

L’any 2002, gairebé el 40% dels consultats no pertanyien a cap associació (pel que sembla l’índex d’associacionisme dels artistes ha baixat en aquests quinze anys), un altre 40% pertanyien a la desapareguda Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i els altres quedaven repartits entre diferents associacions.

7.1.5 Difusió El 90% dels artistes han fet exposicions en espais de titularitat pública a Catalunya, a Espanya o a l’estranger La majoria dels artistes enquestats han estat compromesos per acord formal amb una institució pública o privada, i gairebé tots manifesten haver fet alguna exposició individual o col·lectiva en espais de titularitat pública a Catalunya, a Espanya o a l’estranger (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BK). D’altra banda, també cal destacar que entre tots els artistes que han fet alguna exposició (individual o col·lectiva) en espais de titularitat pública (Catalunya, resta d’Espanya i estranger), només el 7% no han fet exposicions en espais privats (comercials o sense ànim de lucre).

En l’AnàlisiGenCat2002, només una tercera part dels artistes (31%) declarava que havia rebut com a mínim un encàrrec públic i menys de la meitat (46%) declaraven haver-ne rebut de privats. A l’hora de posar en relació aquestes dues dades, cal tenir en compte que l’estudi del

2002 es basava en dos anys anteriors a l’entrevista, i aquest estudi ho fa en els darrers cinc anys.

Pel que fa a la presència en col·leccions públiques, el 74% dels artistes manifesten tenir-hi obra.

El percentatge de presència en les col·leccions públiques ha disminuït un 6%, ja que en l’estudi anterior el 80% dels artistes declaraven tenir presència en les col·leccions dels museus.

La majoria dels artistes fan les seves exposicions individuals únicament a Catalunya Tot i que més de la meitat dels participants de l’enquesta han tingut alguna experiència d’internacionalització —han fet alguna exposició individual o col·lectiva a l’estranger durant els darrers cinc anys—, cal destacar que la majoria dels artistes desenvolupen el gruix de la seva carrera a Catalunya, ja que el 79% ha fet almenys una exposició individual a Catalunya durant els darrers cinc anys. També són majoria els qui no n’han fet cap ni a la resta d’Espanya (68%) ni a l’estranger (62%). De fet, la meitat dels artistes tampoc no fan exposicions col·lectives a la resta d’Espanya, mentre que a l’estranger són lleugerament menys de la meitat els que no n’hi fan.

Entre els anys 2000 i 2002, els artistes declaraven haver fet una mitjana de 2,13 exposicions individuals a Catalunya (amb una desviació estàndard de 2,55), 0,48 a la resta d’Espanya (amb una desviació estàndard d’1,24) i 0,65 a l’estranger (amb una desviació estàndard de 1,65). Pel que fa a les exposicions col·lectives, aquestes xifres s’incrementaven lleugerament amb unes 2,91 exposicions de mitjana (amb una desviació estàndard de 3,79), 1,02 a la resta d’Espanya (amb una desviació estàndard de 2,48) i 1,06 a l’estranger (amb una desviació estàndard del 2,65).

Els artistes homes de més de 50 anys, i que compaginen la pràctica artística amb altres activitats, són els que més exposen Pel que fa al gènere i a l’edat, tant als espais de titularitat pública com privada, cal destacar que els homes que tenen més de 50 anys són els qui tenen més volum de feina. En aquest sentit, també destaca que els artistes que tenen més exposicions són els qui no es dediquen a la pràctica artística en exclusivitat.

7.1.6 Comercialització Només un 18% dels artistes són representats de manera continuada per alguna galeria Tot i que tres quartes parts dels artistes han treballat alguna vegada amb una galeria comercial al llarg de la seva trajectòria, el percentatge

84

disminueix fins al 67% en els darrers cinc anys.

D’aquests, només el 18% afirma que ho fa amb continuïtat; el 26%, freqüentment, i, un 43%, ocasionalment. Un 5% dels artistes afirma que manté relacions en exclusivitat amb la seva galeria.

En l’AnàlisiGenCat2002, gairebé el 70% dels artistes afirmaven que mantenien relacions habituals amb alguna galeria d’art. A més a més, el percentatge dels artistes que declaraven treballar per a una galeria amb exclusivitat era molt més alt el 2002 (27%). D’aquestes dades es desprèn que els artistes continuen treballant amb un percentatge similar amb galeries, però ho fan amb un règim diferent que implica menys continuïtat.

Més de la meitat dels artistes que treballen amb galeries són homes de més de 50 anys D’entre els artistes que treballen amb galeries comercials, el 60% són homes i el 54% tenen més de 50 anys. De fet, també són majoria els homes amb més de 50 anys que treballen amb agents o representants i que venen obra directament sense cap tipus d’intermediari.

El 55% dels artistes no ha participat en cap fira d’art els darrers cinc anys Més de la meitat dels artistes no han participat en cap fira comercial durant els darrers cinc anys, i només una quarta part ho ha fet entre dues i cinc fires, sense observar gaires variacions quant al gènere o l’edat dels artistes.

7.1.7 Bones pràctiques professionals Més de la meitat dels artistes han signat contracte per a la darrera exposició en una institució, però no han cobrat honoraris El 51% dels artistes afirma que ha formalitzat l’acord amb la institució pública a la qual ha fet la darrera exposició, individual o col·lectiva, a través d’un contracte o full de préstec. La major part dels artistes que no ho han fet, en desconeixen els motius, i aquells qui els declaren, diuen que respon a una decisió de la institució o bé a un hàbit del sector.20

En aquesta darrera exposició, el 55% no han cobrat honoraris en concepte de la feina, la cessió de drets i dels serveis prestats. A més, entre els artistes que no han cobrat honoraris, més de la meitat tenen més de 50 anys, i entre els qui sí n’han cobrat, gairebé la meitat en tenen entre 31 i 50. Quan aquesta exposició ha estat individual, la majoria dels artistes han cobrat entre el 0-25% del pressupost total de producció de la mostra.21

La majoria de les galeries no financen despeses de producció ni d’adaptació obra Al 89% dels artistes que treballen habitualment amb galeries, la galeria no els ha finançat cap producció d’obra amb motiu de la participació en una mostra o una fira durant els darrers cinc anys.22 A una quarta part dels que sí que els han finançat, ho han fet al 100% i a una altra quarta part, entre el 0 i el 25% del cost total de la producció. A l’altra meitat, i a parts similars, se’ls ha finançat entre un 25-50%, entre un 51-75% i entre un 7699%. Al 90% dels artistes tampoc no els han cobert les despeses corresponents a una adaptació d’obra com ara un marc, una peanya o altres despeses de manteniment.

Algunes males pràctiques del passat que es duen a terme en galeries comercials semblen ja eradicades, però continuen pagant un percentatge inferior al recomanat pel Codi de bones pràctiques Més de la meitat dels artistes (55%) afirma que ha formalitzat els acords de la relació amb la galeria amb la qual treballen a través d’un contracte per escrit. A més a més, gairebé tots els artistes afirmen que no han hagut de fer cap pagament per poder mostrar obra en una exposició, fira, etc. Aquesta era una pràctica que s’havia estès fa uns quants anys, i sembla que ja s’ha deixat de fer. De la mateixa manera, cal celebrar que les galeries tampoc no es queden obra en propietat sense comprar-la.

En l’estudi de fa quinze anys s’evidenciava que la majoria dels artistes establien contracte verbal amb els galeristes que els representaven, i només el 17% disposaven d’un contracte escrit amb el galerista. Aquestes xifres han canviat de manera notable a favor de les bones pràctiques.

No obstant això, i tenint en compte que els artistes declaraven que no se’ls produeix obra ni assisteixen en gran part a fires, el percentatge que els paguen en cas de venda de la seva obra (entre un 26 i un 50% de l’import de la venda) continua sent inferior a les recomanacions del Codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals.23 En l’AnàlisiGenCat2002 s’afirmava que gairebé dues terceres parts dels artistes que treballaven regularment amb

7. CONCLUSIONS | 7.1 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI ACTUAL I COMPARATIVA DE L’ESTUDI FET EL 2002

85

La majoria dels artistes arriben a final de mes amb dificultats i gairebé la meitat han de demanar préstecs a entitats bancàries o al seu entorn

una galeria d’art rebien el 50% del preu de venda de la seva obra i que, de la resta, un 22% dels artistes rebien percentatges superiors, mentre un 14% rebien menys de la meitat del preu de venda al públic.

El 67% dels artistes arriben a final de mes amb molta dificultat, amb certa dificultat o amb dificultat; i només un 30% ho ha fet amb una certa facilitat, amb facilitat o amb molta facilitat. La resta no tenen ingressos propis. Aquest és el motiu pel qual un 42% dels artistes afirma que ha hagut de demanar diners per arribar a final de més; d’entre aquests artistes, tres quartes parts ho ha fet per cobrir despeses bàsiques, mentre que una quarta part ho ha fet per cobrir despeses del seu treball artístic.

7.1.8 Ingressos econòmics La meitat dels artistes no arriben al salari mínim interprofessional fixat per al 2017 El 42% dels artistes entrevistats declaren que els seus ingressos totals bruts corresponents als darrers dotze mesos oscil·len entre 1 i 9.000 € i el 10% afirma que no ha tingut cap ingrés durant aquest període. Aquesta dada posa en relleu que la meitat dels artistes no arriben al salari mínim interprofessional que el Reial decret 742/201624, de 30 de desembre, fixa en 9.907,80 € anuals.

El 66% de les artistes dones ingressen entre 0 i 3.000 € anuals, mentre que el 64% dels homes ingressen entre 1 i 9.000 € anuals Un 78% dels artistes han tingut ingressos per la seva activitat artística, i un 22% no han percebut cap ingrés (vegeu l’annex 8.2. Gràfic BL). Pel que fa al gènere, al voltant del 40%, tant se val si són homes o dones, ingressen entre 1 i 3.000 €, però la quarta part de les dones no té cap ingrés de la seva activitat artística, mentre que més de la quarta part dels homes ingressen entre 3.001 i 9.000 €. Destaca sobretot la desigualtat en els trams més alts d’ingressos (entre 20.000-40.000 €), en què es troba un 6% dels homes i només un 2% de les dones (vegeu el gràfic 81).

20

El Codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals que va

publicar l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya l’any 2008 ja recomana en el seu Capítol II, article 5 del «#02 Codi de relacions entre l’artista visual i l’espai de difusió d’art contemporani», la formalització del contracte escrit. Citem textualment: «Tota relació que existeixi entre un artista i un espai s’haurà de regular a través d’un contracte, instrumentalitzat per mitjà d’un document públic o privat, on consta-

En l’AnàlisiGenCat2002, un 10% dels artistes declarava que no havia ingressat res per la seva activitat artística durant l’any anterior (i per tant s’observa que aquest percentatge ha augmentat en els darrers quinze anys en un 12%) i més d’una quarta part declarava que havia ingressat quantitats inferiors a les 500.000 pessetes (3.000 €). L’estudi també es feia ressò de la desigualtat de gènere pel que fa a les retribucions. En aquell moment, el 7% dels homes no obtenia cap ingrés, mentre que per a les dones aquest percentatge era del 19%. Actualment, aquests percentatges han augmentat de manera alarmant fins a arribar al 21% en el cas dels homes i al 25% en el cas de les dones. L’estudi no mostrava grans diferències en els trams d’entre 1 i 2 milions de pessetes (6.000-12.000 €), però sí en els trams més alts d’ingressos, en què el percentatge d’homes duplicava el de dones, entre 2 i 5 milions de pessetes (12.000-30.000 €) o, fins i tot, l’arribaven a triplicar a les franges de més de 5 milions de pessetes (30.000 €). De fet, tot i que estem parlant de percentatges molt baixos, aquesta proporció es manté en l’estudi actual per a les franges d’entre 20.000 i 40.000€.

ran les condicions essencials de la relació.» (p. 20) 21

Pel que fa a aquest percentatge, el Codi de bones pràctiques recomana

que «la retribució de l’artista no serà inferior al 15% del pressupost total de l’organització de l’exposició». (p. 25) 22

«La producció de tota obra que es realitzi, expressament, per a

l’exhibició», així com «les despeses que es generin per a l’adequació de l’obra» són dues de les despeses que el Codi de bones pràctiques considera que ha d’assumir el galerista, al costat d’altres com ara dispositius i muntatge, viatges, allotjament i dietes, invitacions, fotografies, tramesa postal, publicació, promoció i publicitat, assegurances, embalatge i transport. (p. 37) 23

En l’article 16 del capítol II del «#03 Codi de relacions entre l’artista

visual i la galeria d’art», el Codi de bones pràctiques estableix que el percentatge del galerista ha de ser d’entre el 40%, en el cas que la galeria hagi «realitzat exposicions de l’obra de l’artista a la seva galeria» i hagi realitzat «promoció de l’artista», i el 50%, si la galeria ha fet les funcions següents: «Finançat els costos de producció d’obra, realitzat exposicions de l’obra de l’artista a la seva galeria, activitats de promoció de l’artista i participació en fires estatals o internacionals». (p. 39) 24

Publicat en el BOE núm. 316, de 31 de desembre de 2016. (p. 91797-

91800).

86

87

7.2. Recomanacions

En aquest apartat es proposen un seguit de recomanacions de les possibles accions a emprendre d’acord amb els resultats observats.

En primer lloc, i a partir de les limitacions trobades en el procés d’elaboració d’aquesta enquesta pel que fa a la definició d’una mostra d’estudi, es recomana la realització d’un cens d’artistes visuals (i de col·lectius) que han nascut, o viuen i treballen, a Catalunya, d’acord amb uns criteris objectius consensuats pels agents que conformen l’escena artística local, que permeti l’estudi de les diferents tipologies d’artistes vius, així com dels seus àmbits d’acció i recursos a l’abast. En l’elaboració del cens ha de ser clau el treball compartit entre tots els agents professionals implicats en el sector de les arts visuals (creació, crítica, mercat, gestió, etc.) i amb institucions com ara el CoNCA, que podria tenir un paper clau en la coordinació i l’actualització d’aquest cens.

D’acord amb la implicació sol·licitada a les associacions, entitats i institucions del sector artístic català per a la difusió de l’enquesta i la consegüent resposta centralitzada en l’àrea de Barcelona, es recomana iniciar una acció d’identificació i de promoció dels artistes d’arreu de Catalunya, amb la complicitat de la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya i dels ajuntaments de Catalunya que ofereixen una programació estable d’arts visuals, tenint en compte el mapatge dels espais de creació i producció de Catalunya que s’ha dut a terme fa poc des de Xarxaprod i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (que es pot consultar al web espaisdecreacio. cat). Aquesta acció hauria de vetllar per la representació territorial, pels estudis de gènere i les polítiques de suport als artistes joves i sobretot als de mitjana carrera, i també pel reconeixement dels artistes de trajectòria consolidada.

7. CONCLUSIONS | 7.2 RECOMANACIONS

Tenint en compte els baixos ingressos dels artistes, i el fet que gairebé la meitat es veuen obligats a demanar diners a les entitats bancàries o a les persones que els envolten per arribar a final de mes, i també com a conseqüència de les poques possibilitats que tenen per contractar els professionals que necessiten per fer les pròpies produccions, es recomana revisar els ajuts a la producció que se’ls proposen perquè ofereixin millors possibilitats econòmiques, no tan sols pel que fa a l’import, sinó sobretot pel que fa a les condicions i als terminis amb què aquests ajuts són concedits i que sovint suposen que els artistes hagin d’avançar les despeses de producció del seu treball per recuperar-los mesos més tard. En la mateixa línia, es recomana revisar les condicions d’encàrrec d’exposicions que impliquen producció d’obra que es fan des de les institucions públiques perquè no hagin de ser els artistes els qui avancin també les despeses que permetin la producció dels seus projectes dins els terminis establerts. En aquest àmbit, el compromís del gremi i de les associacions de galeries és determinant a l’hora de facilitar als artistes unes condicions de producció òptimes, així com una solvència econòmica més gran. De la mateixa manera, és important que els artistes, però també les galeries i els centres de difusió, treballin de manera conjunta i coordinada amb els centres de producció de les arts visuals a Catalunya, i que aquests equipaments els ofereixin facilitats per fer ús dels recursos que tenen a l’abast.

A més a més, tenint en compte el baix volum de treball dels artistes catalans a la resta d’Espanya i a l’estranger, se suggereix explorar noves línies de subvencions, així com incentius per a les galeries i les institucions públiques perquè potenciïn la representació i la projecció dels artistes fora de Catalunya. El suport i la projecció del treball artístic produït a Catalunya hauria de ser un dels principals objectius de les nostres administracions. En aquest sentit, és fonamental la tasca que ja està fent l’Institut Ramon Llull, tot i que seria desitjable que incrementés encara més la línia d’ajuts que permetin la mobilitat dels artistes, així com les col·laboracions amb altres agents i institucions internacionals que permetin la visibilitat de la creació a l’exterior.

88

Quant al fet de garantir l’observació de les bones pràctiques professionals, es recomana a la PAAC que impulsi, de la mà dels representants de les institucions públiques i de les associacions de galeries, l’actualització i la difusió d’un nou Codi de bones pràctiques professionals a les arts visuals, que revisi el que l’AAVC va publicar l’any 2008 i que s’hi comprometin totes les parts implicades del sector. D’altra banda, en aquest mateix sentit, també es proposa fer un estudi de gènere, tant en el sector públic com en el privat, que evidenciï quins són els espais —fent especial incidència en els que depenen de les administracions públiques— en què exposen més els homes que no pas les dones i que se’ls recomani l’observació de la paritat en els projectes futurs.

Abans d’acabar, només cal fer ressaltar que seria bo que en les enquestes i en els estudis d’anàlisi que es puguin fer en un futur més o menys pròxim es tinguin en compte aspectes que han quedat poc representats en aquesta cartografia. Proposem que s’incorporin els paràmetres necessaris que permetin analitzar la situació fiscal dels artistes, i també obrir el ventall de llenguatges artístics (com ara el treball col·laboratiu, la investigació, etc.), d’acord amb els nous perfils d’artista, així com garantir que es faci visible la representativitat dels artistes als diferents territoris del país. També pot ser interessant valorar quin paper tenen altres perfils professionals de les arts visuals i, per tant, considerar com els professionals de la crítica, de la gestió o de l’educació, entre d’altres, poden participar en futures cartografies.

7. CONCLUSIONS | 7.2 RECOMANACIONS

89

8.

ANNEXOS

90

91

8.1 Qüestionari

Aquesta enquesta respon a la sol·licitud que la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) va fer al Departament de Cultura de la Generalitat per cartografiar la situació actual dels artistes de l’escena artística catalana amb la finalitat d’estudiar la realitat dels creadors i, a partir de la diagnosi, poder emprendre accions per millorar-ne les condicions.

Des de la PAAC et recordem que la informació que ens proporcionis serà tractada de forma anònima i rigorosa.

T’agraïm que col·laboris en aquest estudi i emplenis el formulari que trobaràs a continuació. Tardaràs aproximadament uns 15 minuts.

dades personals 1_Quin és el teu gènere?

Home Dona Ns/nc

2_Quin any vas néixer?

3_Has nascut a Catalunya?

Hi ha 103 preguntes en aquesta enquesta

Sí No

4_En els darrers 20 anys has viscut o treballat a Catalunya?

Sí, menys de 5 anys Sí, 5 anys o més No

formació 5_Quin és el teu nivell d’estudis acabats?

Sense estudis ESO / graduat escolar Batxillerat Formació professional Diplomatura Grau / llicenciatura Postgrau / màster Doctorat NS/NC

6_Tens algun tipus de formació artística?

Sí, he cursat algun tipus de formació artística No, sóc autodidacta Ns/nc 8. QÜESTIONARI

92

7_Aquesta formació artística és reglada?

12_Has cursat algun tipus de formació artística no reglada?

Sí

Sí

No

No

Ns/nc

Ns/nc

En referència a la teva resposta «Tens algun tipus de formació artística? Sí, he cursat algun tipus de formació artística».

13_Quina formació és?

Cursos Seminaris

8_Quina formació és?

Tallers d’un altre artista

Arts i oficis

Ns/nc

Belles arts

Altres:

Història de l’art Arquitectura Disseny Audiovisuals

En referència a la teva resposta «Has cursat algun tipus de formació

Ns/nc

artística no reglada? Sí».

Altres:

14_Quina valoració fas de la formació no reglada rebuda?

1 En referència a la teva resposta «Aquesta formació artística és reglada?

2

Sí».

3 4 5

9_Has acabat els estudis que has indicat i, per tant, estàs en possessió de la corresponent titulació?

0 correspon a completament insatisfet i 5 a completament satisfet. En

Sí

referència a la teva resposta «Quina formació és? Cursos, seminaris,

No

tallers d’un altre artista, altres».

En referència a la teva resposta «Quina formació és? Arts i oficis, belles arts, història de l’art, arquitectura, disseny, audiovisuals, altres».

10_En quin any has finalitzat els estudis reglats

producció artística 15_Quina dedicació tens a la teva pràctica artística professional?

M’hi dedico en exclusivitat La compagino amb una altra activitat professional

En referència a la teva resposta “Has acabat els estudis que has indicat i, per tant, estàs en possessió de la corresponent titulació? Sí”.

11_Quina valoració fas de la formació reglada rebuda?

1 2 3 4 5 0 correspon a completament insatisfet i 5 a completament satisfet.

8. QÜESTIONARI

Ns/nc

93

16_Amb quina activitat professional compagines la teva pràctica artística?

Docència regular (no inclou conferències, semina-

19_En els darrers 12 mesos, en una setmana tipus, habitualment quantes hores dediques a la pràctica artística professional?

ris, tallers derivats directament de la teva pràcti-

ca artística).

Docència ocasional (no inclou conferències, seminaris, tallers derivats directament de la teva pràcti-

En referència a la teva resposta «Amb quina activitat professional

ca artística).

compagines la teva pràctica artística? Docència habitual, docència

Disseny gràfic

ocasional, disseny gràfic, disseny industrial, disseny d’interiors, edició

Disseny industrial

de vídeo, fotografia, muntatge d’exposicions, altres».

Disseny d’interiors Edició de vídeo Fotografia Muntatge d’exposicions Ns/nc

20_En els darrers 12 mesos, en una setmana tipus, habitualment quantes hores dediques a les altres activitats professionals?

Altres:

En referència a la teva resposta «Amb quina activitat professional En referència a la teva resposta «Quina dedicació tens a la teva

compagines la teva pràctica artística? Docència habitual, docència

pràctica artística professional? La compagino amb una altra activitat

ocasional, disseny gràfic, disseny industrial, disseny d’interiors, edició

professional».

de vídeo, fotografia, muntatge d’exposicions, altres».

17_Per quin motiu les compagines?

21_Quins són els mitjans amb els quals treballes habitualment?

Art sonor Dibuix

En referència a la teva resposta «Quina dedicació tens a la teva

Escriptura

pràctica artística professional? La compagino amb una altra activitat

Escultura

professional».

Fotografia Instal·lació Obra gràfica

18_Consideres aquesta altra activitat part de la teva pràctica artística?

Media art Performance

Sí

Pintura

No

Vídeo

Ns/nc

Ns/nc Altres:

En referència a la teva resposta «Amb quina activitat professional compagines la teva pràctica artística? Docència habitual, docència ocasional, disseny gràfic, disseny industrial, disseny d’interiors, edició de vídeo, fotografia, muntatge d’exposicions, altres».

22_Has col·laborat amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, gestió i/o difusió compartides?

Sí No Ns/nc

23_Pertanys a alguna associació professional?

Sí No

94

24_A quines associacions pertanys?

27_El teu espai de treball és:

Artistas Visuales Agrupados (Castilla y León)

De propietat, totalment pagat

Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló

De propietat, amb hipoteca

Asociación Cántabra de Artes Visuales

De lloguer

Asociación de Artes Visuales de Asturias

Cedit

Asociación Islas Canarias de Artistas Visuales

Ocupat

Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears

Ns/nc

H Associació per a les Arts Contemporànies

Altres

Associació per la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró (ACM) Colectivo Aragonés de Artistas Visuales

28_De quin tipus de lloguer?

Foment de les Arts i del Disseny (A-FAD)

De gestió pròpia

Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya

Gestió de tercers (coworking)

(PAAC)

Fruit d’una convocatòria d’espais (Hangar, Eart,

Unión de Artistas Visuales de Andalucía

Piramidón, etc.)

Ns/nc

No pertinent

Altres:

Ns/nc Altres En referència a la teva resposta «El teu espai de treball és: de lloguer».

En referència a la teva resposta «Pertanys a alguna associació professional? Sí».

29_El teu espai de treball és: Individual

25_On s’ubica l’espai de treball principal en el qual desenvolupes la teva pràctica artística professional?

Disposo d’un espai de treball dins el domicili

Compartit amb artistes Compartit amb altres professionals Ns/nc

particular Treballo dins del domicili particular, sense espai específic

30_De quants metres quadrats disposes?

Treballo fora del domicili particular

Menys de 5

Ns/nc

Entre 6 i 20 Entre 21 i 50 Entre 51 i 100

26_Com valores les condicions de l’espai en el qual treballes Molt positivament

Més de 101 Ns/nc

Positivament Normal Negativament Molt negativament Ns/nc

31_L’equipament de què disposes habitualment per al teu procés de creació i/o producció és: Suficient Insuficient

En referència a la teva resposta «On s’ubica l’espai de treball principal en el qual desenvolupes la teva pràctica artística professional? Disposo

No necessito equipament Ns/nc

d’un espai de treball dins del domicili particular, treballo dins del

Entenem per equipament des d’una càmara fotogràfica, un tòrcul, un

domicili particular sense un espai específic, treballo fora del domicili

plató, una bastida, etc.

particular».

32_Habitualment necessites altres professionals per al teu procés de creació i/o producció?

Sí No Ns/nc

8. QÜESTIONARI

95

33_Les teves possibilitats econòmiques per contractar aquests altres professionals són: Suficients

37_Al llarg de la teva trajectòria artística, has realitzat alguna exposició/instal·lació, individual o col·lectiva, a Catalunya o fora de Catalunya?

Insuficients

Sí

Ns/nc

No Ns/nc

En referència a la teva resposta «Habitualment necessites altres professionals per al teu procés de creació i/o producció? Sí».

38_Quantes exposicions/instal·lacions, individuals o col·lectives, has realitzat a Catalunya o fora de Catalunya?

34_Has demanat alguna vegada la col·laboració d’un altre professional sense oferir una contraprestació econòmica o un intercanvi professional equivalent?

Cap Una Entre 2 i 10

Sempre

Entre 11 i 25

Freqüentment

Entre 26 i 50

Ocasionalment

Més de 51

Rarament Mai

En referència a la teva resposta «Al llarg de la teva trajectòria artísti-

Ns/nc

ca, has realitzat alguna exposició/instal·lació, individual o col·lectiva, a Catalunya o fora de Catalunya? Sí».

En referència a la teva resposta «Habitualment necessites altres professionals per al teu procés de creació i/o producció? Sí».

39_Habitualment en quin marc s’han realitzat aquestes exposicions/instal·lacions?

35_Amb els professionals amb els quals treballes habitualment, heu formalitzat els acords de la vostra relació a través d’un contracte per escrit?

Autogestió Convocatòria pública Encàrrec

Sempre

Ns/nc

Freqüentment

Altres:

Ocasionalment Rarament Mai Ns/nc

En referència a la teva resposta «Al llarg de la teva trajectòria artística, has realitzat alguna exposició/instal·lació, individual o col·lectiva,

En referència a la teva resposta «Habitualment necessites altres pro-

a Catalunya o fora de Catalunya? Sí».

fessionals per al teu procés de creació i/o producció? Sí»

difusió

40_Els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació individual a Catalunya?

Sí No

36_Al llarg de la teva trajectòria artística, has estat compromès per acord formal i/o contractual amb una institució pública o privada?

Sí No Es pot tractar tant de l’encàrrec d’una exposició com d’un altre tipus de projecte, com per exemple, una residència artística, conferències, tallers, etc.

Ns/nc

96

Espais de titularitat

pública

pública

Espais privats comer-

Espais privats comer-

cials

cials

Espais privats sense

Espais privats sense

ànim de lucre

ànim de lucre

Altres

Altres

ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

cap

Espais de titularitat

una

45_D’aquestes exposicions individuals a la resta d’Espanya, quantes han estat en:

ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

una

cap

41_D’aquestes exposicions individuals a Catalunya, quantes han estat en:

En referència a la teva resposta «Els darrers 5 anys, has realitzat

En referència a la teva resposta «En els darrers 5 anys, has realitzat

alguna exposició/instal·lació individual a Catalunya? Sí».

alguna exposició/instal·lació individual a la resta d’Espanya? Sí».

42_Els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació col·lectiva a Catalunya?

46_Els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació col·lectiva a la resta d’Espanya?

Sí

Sí

No

No

Ns/nc

Ns/nc

Espais de titularitat

pública

pública

Espais privats comer-

Espais privats comer-

cials

cials

Espais privats sense

Espais privats sense

ànim de lucre

ànim de lucre

Altres

Altres

ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

cap

Espais de titularitat

una

47_D’aquestes exposicions col·lectives a la resta d’Espanya, quantes han estat en:

ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

una

cap

43_D’aquestes exposicions col·lectives a Catalunya, quantes han estat en:

En referència a la teva resposta «Els darrers 5 anys, has realitzat

En referència a la teva resposta «En els darrers 5 anys, has realitzat

alguna exposició/instal·lació col·lectiva a Catalunya? Sí».

alguna exposició/instal·lació col·lectiva a la resta d’Espanya? Sí».

44_Els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació individual a la resta d’Espanya?

48_Els darrers cinc 5 anys, has realitzat alguna exposició/ instal·lació individual a l’estranger?

Sí

Sí

No

No

Ns/nc

Ns/nc

8. QÜESTIONARI

97

53_En quin tipus de col·lecció hi ha obra teva?

Col·lecció de titularitat pública Col·lecció de titularitat privada amb voluntat de difusió pública Ns/nc ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

una

cap

49_D’aquestes exposicions individuals a l’estranger, quantes han estat en:

En referència a la teva resposta «Hi ha obra teva en alguna col·lecció pública i/o col·lecció privada amb voluntat de difusió pública? Sí».

Espais de titularitat pública Espais privats comer-

54_Al llarg de la teva trajectòria artística, has rebut premis, ajudes a la creació o beques per a la pràctica professional?

cials Espais privats sense ànim de lucre

Sí

Altres

No

En referència a la teva resposta «En els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació individual a l’estranger? Sí».

55_De part de quina administració, fundació o institució n’has rebut ?

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de

50_Els darrers 5 anys, has realitzat alguna exposició/instal·lació col·lectiva a l’estranger?

Barcelona Ajuntament de Tarragona, Àrea de Cultura

Sí

La Paeria de Lleida, Regidoria de Promoció Cultural,

No

Museus, Festes i Cultura Popular

Ns/nc

Ajuntament de Girona, Àrea de Cultura Altres ajuntaments de Catalunya Altres administracions públiques d’Espanya i l’estranger Fundacions i organitzacions privades de Catalunya Fundacions i organtizacions privades d’Espanya o de l’estranger Altres ns/nc

més de 51

entre 26 i 50

entre 11 i 25

entre 2 i 10

una

cap

51_D’aquestes exposicions col·lectives a l’estranger, quantes han estat en:

Espais de titularitat pública Espais privats comer-

Ns/nc No s’inclouen els encàrrecs directes. En referència a la teva resposta «Al llarg de la teva trajectòria artística, has rebut premis, ajudes a la creació o beques per a la pràctica professional? Sí».

cials Espais privats sense ànim de lucre Altres

56_Al llarg de la teva trajectòria artística, s’ha fet difusió d’obra teva en alguna publicació especialitzada (catàleg d’exposició, catàleg de convocatòria artística, etc.)?

Sí

No

En referència a la teva resposta «En els darrers 5 anys, has realitzat

Ns/nc

alguna exposició/instal·lació col·lectiva a l’estranger? Sí».

52_Hi ha obra teva en alguna col·lecció pública i/o col·lecció privada amb voluntat de difusió pública?

57_Al llarg de la teva trajectòria artística, has estat objecte d’una crítica d’art en premsa especialitzada (revistes d’art, publicacions en línia, suplements culturals, etc.)?

Sí

Sí

No

No

98

58_Quins canals utilitzes habitualment per difondre el teu treball?

62_Amb quina freqüència has treballat amb aquesta o aquestes galeries?

Correu postal

Sempre

Correu electrònic

Freqüentment

Pàgina web / bloc

Ocasionalment

Xarxes socials

Rarament

Ns/nc

Mai

Altres:

Ns/nc En referència a la teva resposta «I en els darrers 5 anys, has treballat amb galeries comercials? Sí».

59_Quines xarxes socials utilitzes habitualment per difondre el teu treball?

Facebook

63_Quin tipus de relació comercial mantens amb aquesta o aquestes galeries?

Twitter

De representació amb exclusivitat

Linkedin

De representació sense exclusivitat

Instagram

Puntualment en relació a un o més projectes concrets

Flickr

Ns/nc

Tumblr YouTube

En referència a la teva resposta «I en els darrers 5 anys, has treballat

Vimeo

amb galeries comercials? Sí».

Ns/nc Altres:

64_Al llarg de la teva trajectòria artística, has tingut algun agent i/o representant que s’ocupi de fer circular i comercialitzar la teva obra?

En referència a la teva resposta «Quins canals de difusió utilitzes

Sí

habitualment per difondre el teu treball? Xarxes socials».

No Ns/nc

comercialització 60_Al llarg de la teva trajectòria artística, has treballat amb galeries comercials?

Sí

S’inclouen en aquesta categoria entitats de gestió de drets com VEGAP i distribuïdores com HAMACA.

65_I en els darrers 5 anys, has treballat amb algun agent i/o representant?

No

Sí

Ns/nc

No En referència a la teva resposta «Al llarg de la teva trajectòria artísti-

61_I en els darrers 5 anys, has treballat amb galeries comercials?

Sí No En referència a la teva resposta «Al llarg de la teva trajectòria artística, has treballat amb galeries comercials? Sí».

8. QÜESTIONARI

ca, has tingut algun agent i/o representant que s’ocupi de fer circular i comercialitzar la teva obra? Sí».

99

66_Amb quina freqüència has treballat amb aquests agents i/o representants?

71_Amb quina freqüència vens obra directament a clients sense intermediaris?

Sempre

Sempre

Freqüentment

Freqüentment

Ocasionalment

Ocasionalment

Rarament

Rarament

Mai

Mai

Ns/nc

Ns/nc

En referència a la teva resposta «I en els darrers 5 anys, has treballat

En referència a la teva resposta «Vens obra directament a clients sense

amb algun agent i/o representant? Sí».

cap tipus d’intermediari? Sí».

67_Quin tipus de relació comercial mantens amb aquests agents i/o representants?

72_A la darrera exposició, individual o col·lectiva, que has realitzat en una institució pública, has formalitzat l’acord a través d’un contracte per escrit o full de préstec? Sí

De representació amb exclusivitat De representació sense exclusivitat

No

Puntualment en relació a un o més projectes concrets

Ns/nc

Ns/nc En referència a la teva resposta «I en els darrers 5 anys, has treballat amb algun agent i/o representant? Sí».

73_Quin ha estat el motiu principal per no haver firmat contracte i/o full de préstec?

Per decisió expressa de la institució Per dificultats de gestió de la institució (manca de

68_Els darrers 5 anys, en quantes fires d’art has exposat a través d’una galeria comercial?

temps, serveis jurídics lents, etc.)

Per decisió pròpia

Cap

Ns/nc

Una

Altres

Entre 2 i 5 Entre 6 i 10

En referència a la teva resposta «A la darrera exposició, individual o

Més de 10

col·lectiva, que has realitzat en una institució pública, has formalitzat

Ns/nc

l’acord a través d’un contracte per escrit o full de préstec? No».

69_Com valores la relació amb els teus intermediaris?

Molt positiva Positiva Normal

74_A la darrera exposició, individual o col·lectiva, que has realitzat, has cobrat honoraris en concepte del treball, cessió de drets, dedicació i/o serveis que has prestat durant l’activitat?

Negativa

Sí

Molt negativa

No

Ns/nc

Ns/nc

70_Vens obra directament a clients sense cap tipus d’intermediari?

Sí No Ns/nc

100

75_En el cas que la darrera exposició, de què estem parlant, hagi estat individual, quin ha estat el percentatge dels teus honoraris en relació al pressupost total de producció de la mostra?

80_Quin ha estat el motiu principal per no haver firmat contracte i/o full de dipòsit?

Per decisió expressa de la galeria Per dificultats de gestió de la galeria (manca de

Entre el 0-25%

temps, etc.)

Entre el 26-50%

Per decisió pròpia

Entre el 51-75%

Ns/nc

Més del 75%

Altres

La meva darrera exposició ha estat col·lectiva Ns/nc

En referència a la teva resposta «Amb la galeria que treballes habitualment, heu formalitzat els acords de la vostra relació a través d’un

En referència a la teva resposta «A la darrera exposició, individual

contracte per escrit o full de dipòsit? No».

o col·lectiva, que has realitzat, has cobrat honoraris en concepte del treball, cessió de drets, dedicació i/o serveis que has prestat durant l’activitat? Sí».

76_A la darrera exposició, individual o col·lectiva, que has realitzat, t’han finançat la producció de l’obra?

Sí

81_En els darrers 5 anys, la galeria amb la qual treballes habitualment t’ha finançat en alguna ocasió la producció de l’obra amb motiu d’una exposició, una fira, etc.?

Sí No Ns/nc

No Ns/nc

82_En quin percentatge t’han finançat aquesta o aquestes produccions?

77_T’han sol·licitat la devolució dels imports de producció en el cas d’una posterior venda a un tercer?

Entre el 0-25% Entre el 26-50%

Sí

Entre el 51-75%

No

Entre el 75-99%

Ns/nc

El 100% Ns/nc

En referència a la teva resposta «A la darrera exposició, individual o col·lectiva, que has realitzat, t’han finançat la producció de l’obra? Sí».

En referència a la teva resposta «En els darrers 5 anys, la galeria amb la qual treballes habitualment, t’ha finançat en alguna ocasió la producció de l’obra amb motiu d’una exposició, una fira, etc.? Sí».

78_A la darrera exposició, individual o col·lectiva, que has realitzat, s’han quedat obra teva en propietat sense comprar-la?

Sí No Ns/nc

83_En els darrers 5 anys, la galeria amb la qual treballes habitualment t’ha cobert les despeses d’adaptació d’obra ja produïda amb motiu d’una exposició, fira, etc.?

Sí No Ns/nc

Bones pràctiques professionals en galeries comercials Durant els últims 5 anys

79_Amb la galeria que treballes habitualment heu formalitzat els acords de la vostra relació a través d’un contracte per escrit o full de dipòsit?

Sí No Ns/nc

S’entén com a adaptació d’obra ja produïda una modificació que n’alteri la seva presentació final però no la seva producció, com per exemple un marc, una peanya, manteniment en general, etc.

84_En els darrers 5 anys, has realitzat una transacció econòmica a la galeria amb la qual treballes habitualment en concepte de lloguer o taxa per poder mostrar obra en una exposició, fira, etc.?

Sí No Ns/nc

8. QÜESTIONARI

101

85_En els darrers 5 anys, la galeria amb la qual treballes habitualment s’ha quedat obra teva en propietat sense comprar-la?

89_Respecte a l’any anterior, quina evolució han tingut els teus ingressos totals bruts?

Han augmentat

Sí

Han disminuït

No

S’han mantingut

Ns/Nc

Ns/nc

86_En els darrers 5 anys, en cas de venda, quin percentatge has rebut per part de la galeria amb la qual treballes habitualment?

90_En els últims 12 mesos, quins han estat el ingressos totals bruts que has obtingut per la teva activitat professional artística?

entre el 0-25%

Cap ingrés

entre el 26-50%

Entre 1 i 3.000 €

entre el 51-75%

Entre 3.001 i 10.000 €

entre el 75-99%

Entre 10.001 i 20.000 €

el 100%

Entre 20.001 i 40.000 €

ns/nc

Entre 40.001 i 60.000 € Més de 60.001 € Ns/nc

87_En els darrers 5 anys, has cobrat els drets d’exposició del teu treball quan n’ha gestionat el préstec la galeria amb la qual treballes habitualment?

S’entén com a ingressos econòmics derivats de la teva activitat professional artística aquells que poden procedir tant de vendes com de

Sempre

premis, beques, drets d’exposició, performances, ajudes a la creació,

Freqüentment

conferències, seminaris i tallers.

Ocasionalment Rarament Mai La galeria mai ha gestionat el préstec del meu treball Ns/nc

91_En els últims 12 mesos, quin percentatge dels teus ingressos obtinguts per l’activitat artística professional procedeix de cadascun dels següents conceptes? * Contestar aquesta pregunta només si es compleixen les següents condicions: Honoraris, drets d’autor, conferències, seminaris,

Ingressos econòmics

tallers... vinculades a la pròpia producció

Durant els últims 12 mesos Venda d’obra

88_En els últims 12 mesos, quins han estat els teus ingressos totals bruts?

Cap ingrés

Premis, beques, subvencions i ajudes a la producció

Entre 1 i 3.000 € Entre 3.001 i 9.000 € Entre 9.001 i 20.000 €

Altres

Entre 20.001 i 40.000 € Entre 40.001 i 60.000 € Més de 60.001 € Ns/nc

En referència a la teva resposta «En els últims 12 mesos, quins han estat els ingressos totals bruts que has obtingut per la teva activitat

S’entén per ingressos totals bruts aquells que es deriven tant de la teva activitat artística professional (vendes, premis, beques, ajudes a la creació, conferències, seminaris, tallers) com altres activitats professionals (la docència regular, disseny gràfic, disseny d’interiors, edició de vídeo, fotografia, muntatge d’exposicions, altres) sense tenir en compte la retenció d’impostos.

professional artística?».

102

92_En els últims 12 mesos, has tingut altres rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital?

Sí No

Final 97_Quines creus que són les qüestions prioritàries que hauria d’afrontar la PAAC?

Ns/nc

93_Quin percentatge dels teus ingressos bruts han suposat aquestes rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital?

Menys del 10% Entre el 11-25% Entre el 26-50% Entre el 51-75% Entre el 76-90% Més del 90% Ns/nc En referència a la teva resposta «En els últims 12 mesos, has tingut altres rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital? Sí».

94_Els últims 12 mesos, com diries que has arribat a final de mes amb els teus ingressos propis?

Amb molta facilitat Amb facilitat Amb certa facilitat Amb certa dificultat Amb dificultat Amb molta dificultat No tinc ingressos propis Ns/nc

95_En els últims 12 mesos, has hagut de recórrer a una entiat bancària, la teva família, parella, amics, etc. per a què et deixessin diners?

Sí No Ns/nc

96_Quin ha estat el motiu principal per haver de recórrer a aquest préstec?

Cobrir despeses de lloguer o derivades del teu habitatge (gas, llum, aigua, etc.)

Cobrir despeses de producció del teu treball artístic Ns/nc Altres En referència a la teva resposta «En els últims 12 mesos, has hagut de recórrer a una entitat bancària, la teva família, parella, amics, etc. per a què et deixessin diners? Sí».

8. QÜESTIONARI

98_Moltes gràcies per la teva col·laboració. Ja hem arribat al final de l’enquesta.

Abans d’acabar ens agradarà saber si tens algun altre suggeriment i si has trobat a faltar alguna pregunta que t’hagués agradat que et féssim.

103

104

105

8.2. Gràfics addicionals

Gràfic A. Distribució dels artistes segons si en els darrers vint anys han viscut o treballat a Catalunya

Gràfic B. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística

Gràfic C. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística reglada

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

106

Gràfic D. Distribució dels artistes segons si estan en possessió de la titulació de la formació artística reglada

Gràfic E. Distribució dels artistes segons el grau de valoració de la formació artística reglada (en una escala del 0 al 5, en la qual 0 correspon a completament insatisfet i 5, a completament satisfet)

Gràfic F. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística no reglada

Gràfic G. Distribució dels artistes segons el grau de valoració de la formació artística no reglada (en una escala del 0 al 5, en la qual 0 correspon a completament insatisfet i 5, a completament satisfet)

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

107

Gràfic H. Relació entre el gènere dels artistes i la pràctica en exclusivitat

Gràfic I. Distribució dels artistes segons el motiu pel qual compaginen la pràctica artística amb altres activitats

Gràfic J. Relació entre l’activitat dels artistes, el gènere i l’edat

ART SONOR

DIBUIX

108

ESCRIPTURA

ESCULTURA

FOTOGRAFIA

INSTAL·LACIÓ

OBRA GRÀFICA

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

109

MEDIA ART

PERFORMANCE

PINTURA

VIDEO

Gràfic K. Distribució dels artistes segons si han col·laborat amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides

110

Gràfic L. Relació entre la col·laboració dels artistes amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides i el seu gènere

Gràfic M. Distribució dels artistes segons la seva pertinença a alguna associació professional

Gràfic N. Relació entre la pertinença dels artistes a alguna associació professional i el seu gènere

Gràfic O. Relació entre la dedicació en exclusivitat i la pertinença a alguna associació professional

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

111

Gràfic P. Distribució dels artistes segons les associacions professionals a les quals pertanyen

Gràfic Q. Distribució dels artistes segons la ubicació de l’espai de treball principal en el qual desenvolupen la pràctica artística professional

Gràfic R. Distribució dels artistes segons la valoració de les condicions de l’espai en el qual treballen

Gràfic S. Distribució dels artistes segons les tipologies de lloguer de l’espai en el qual treballen

112

Gràfic T. Distribució dels artistes segons si comparteixen o no l’espai en el qual treballen

Gràfic U. Distribució dels artistes segons si l’equipament de què disposen habitualment per al procés de creació o de producció és suficient o no

Gràfic V. Relació entre les tècniques emprades i les necessitats d’equipament

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

113

Gràfic W. Distribució dels artistes segons si necessiten altres professionals per al seu procés de creació o de producció

Gràfic X. Distribució dels artistes segons les seves possibilitats econòmiques per contractar altres professionals

Gràfic Y. Distribució dels artistes segons les seves possibilitats econòmiques per contractar altres professionals i relació amb les tècniques emprades

114

Gràfic Z. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició, individual o col·lectiva, a Catalunya o fora de Catalunya

Gràfic AA. Relació entre les exposicions individuals o col·lectives en espais privats i les exposicions individuals o col·lectives en espais de titularitat pública

Gràfic AB. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a Catalunya, en els darrers cinc anys

Gràfic AC. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a Catalunya, en els darrers cinc anys

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

115

Gràfic AD. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a Catalunya, en els darrers cinc anys

Gràfic AE. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a Espanya, en els darrers cinc anys

Gràfic AF. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a la resta d’Espanya, en els darrers cinc anys

Gràfic AG. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a la resta d’Espanya, en els darrers cinc anys

116

Gràfic AH. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a l’estranger, en els darrers cinc anys

Gràfic AI. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a l’estranger, en els darrers cinc anys

Gràfic AJ. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a l’estranger, en els darrers cinc anys

Gràfic AK. Distribució dels artistes segons si hi ha obra seva en alguna col·lecció pública o col·lecció privada amb voluntat de difusió pública

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

117

Gràfic AL. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han rebut premis, ajuts a la creació o beques per a la pràctica professional

Gràfic AM. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística s’ha fet difusió d’obra seva en alguna publicació especialitzada

Gràfic AN. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han estat objecte d’una crítica d’art en premsa especialitzada

Gràfic AO. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb algun tipus d’intermediari

118

Gràfic AP. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb galeries comercials

Gràfic AQ. Distribució dels artistes segons si han treballat amb galeries comercials en els darrers cinc anys

Gràfic AR. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb agents o representants

Gràfic AS. Distribució dels artistes segons si han treballat amb agents o representants, en els darrers cinc anys

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

119

Gràfic AT. Distribució dels artistes segons si venen obra directament a clients sense cap tipus d’intermediari

Gràfic AU. Distribució dels artistes segons si a la darrera exposició, individual o col·lectiva, que han fet en una institució pública, han formalitzat l’acord a través d’un contracte per escrit o full de préstec

Gràfic AV. Distribució dels artistes segons si la institució que ha produït l’obra els ha sol·licitat la devolució dels imports de producció en el cas d’una posterior venda a un tercer

Gràfic AW. Distribució dels artistes segons si la institució s’ha quedat obra seva en propietat sense comprar-la

120

Gràfic AX. Distribució dels artistes segons si han formalitzat els acords de la seva relació amb la galeria amb la qual treballen habitualment a través d’un contracte per escrit o full de dipòsit

Gràfic AY. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen habitualment els ha finançat en alguna ocasió la producció de l’obra amb motiu d’una exposició, una fira, etc., en els darrers cinc anys

Gràfic AZ. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen habitualment els ha cobert despeses d’adaptació d’obra, en els darrers cinc anys

Gràfic BA. Distribució dels artistes segons si han fet una transacció econòmica a la galeria amb la qual treballen en concepte de lloguer o taxa per poder mostrar obra en una exposició, fira, etc.

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

121

Gràfic BB. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen s’ha quedat obra seva en propietat sense comprar-la

Gràfic BC. Relació entre el nivell d’ingressos per l’activitat artística i el nivell d’estudis

Gràfic BD. Distribució dels artistes segons el percentatge dels ingressos obtinguts per honoraris, drets d’autor, conferències, seminaris, tallers... vinculats a la pròpia producció

122

Gràfic BE. Relació d’artistes que han rebut encàrrecs públics i el nivell d’ingressos per l’activitat artística

Gràfic BF. Relació d’artistes que han rebut encàrrecs privats i el nivell d’ingressos per l’activitat artística

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

123

Gràfic BG. Distribució dels artistes segons el percentatge d‘ingressos obtinguts per venda d’obra

Gràfic BH. Distribució dels artistes segons el percentatge d’ingressos obtinguts per premis, beques, subvencions i ajuts a la producció

Gràfic BI. Distribució dels artistes segons si han obtingut rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital, en els darreres dotze mesos

Gràfic BJ. Distribució dels artistes segons si han hagut de recórrer a una entitat bancària, a la seva família, a la parella, als amics, etc. perquè els deixessin diners, en els darrers cinc anys

124

Gràfic BK. Distribució dels artistes segons si han tingut exposicions en espais de titularitat pública, en els darrers cinc anys

Gràfic BL. Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts obtinguts per l’activitat professional artística, durant els darrers dotze mesos

8. ANNEXOS | 8.2. GRÀFICS ADDICIONALS

125

126

8.3. Equip de treball

Jordi Ribas és un treballador cultural que ha feinejat en diversos camps de la cultura i de les arts visuals. Ha coordinat el Programa d’Arts Visuals del Centre Cívic Can Felipa a Barcelona, ha estat responsable de comunicació i mediació del CA Tarragona Centre d’Art i actualment treballa com a responsable d’activitats del Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

Ha col·laborat en projectes per a l’ODA de la Diputació de Barcelona, el Laboratori de les Arts de la Fundació “la Caixa”, Experimentem amb l’art, l’Institut Ramon Llull, etc. Col·labora en l’Anuari de les Arts Visuals de l’Enciclopèdia Catalana i ha coordinat l’estudi del Mapa Creatiu del Poblenou per al Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona. El seu darrer projecte ha estat Tots els artistes catalans vius? per al Museu de Sant Pol i per al M|A|C de Mataró.

8.3. EQUIP DE TREBALL

Cèlia del Diego és directora del Centre d’Art La Panera de Lleida. Crítica d’art i comissària, és presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Integra el consell de redacció d’Artiga. Revista de pensament i art contemporani. Ha realitzat projectes a Lo Pati (Amposta), Bòlit (Girona), Arts Santa Mònica (Barcelona), M|A|C de Mataró, CaixaForum (Tarragona, Lleida i Palma), Palazzo della Frumentaria (Sàsser) i La Casa Encendida (Madrid), entre d’altres. Ha estat coordinadora d’ArtsLibris Fira Internacional de l’Edició Contemporània, directora del CA Tarragona Centre d’Art, directora artística del projecte 2011 lumens i de la Capella de Sant Roc del Museu de Valls, i adjunta de direcció de la Galeria Toni Tàpies de Barcelona.

127

Carla Domínguez és llicenciada en sociologia per la Universitat de Barcelona. En l’actualitat treballa com a directora de l’Àrea de Projectes de l’ONG Pallapupas Pallassos d’Hospital. La seva trajectòria professional l’ha especialitzat en la gestió i la coordinació d’equips humans, i també en l’organització, el seguiment i el control de qualitat de treballs de camp complexos.

Ha treballat durant dotze anys a la Fundació Jaume Bofill, des dels inicis de la gestió del Panel de Desigualtats de Catalunya (PaD), una enquesta pionera a Catalunya sobre l’estructura social. Ha col·laborat també en diversos projectes de la Universitat de Barcelona, del Servei Català de la Salut i de diferents consultories socials.

Communia.org (Carles Sala, Aleix Quintana i Quim Guitart) ofereix serveis d’assessoria, formació i desenvolupament tecnològic basat en programari lliure.

La seva filosofia, basada en compartir, cooperar i la lliure circulació del coneixement, és la motivació principal del projecte tant a l’hora d’oferir els seus serveis com en les relacions que estableixen amb els clients. El seu objectiu és promoure la formació en tecnologies obertes, dotar d’infraestructures i dissenyar dispositius que facilitin les activitats en xarxa de les diferents comunitats, i també investigar sobre pràctiques tecnològiques i com aquestes es vinculen a eines i processos de cooperació social. Communia forma part del centre social de gestió ciutadana Ateneu Candela de Terrassa.

Representa una aposta d’autoocupació i d’emprenedoria al voltant de pràctiques ciutadanes que es donen en espais socials com aquest.

Maria Victòria Moneta és llicenciada en Estadística per la Universidad Nacional de Rosario (UNR, Argentina) i màster en Estadística i Investigació Operativa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-UB, Barcelona).

Ha exercit com a estadística fent servir enquestes i grans bases de dades. Actualment treballa com a bioestadística en la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, activitat que desenvolupa des de fa vuit anys.

Col·labora particularment en projectes epidemiològics i de salut mental.

128

9.

SUMARI

1. PRESENTACIÓ

PG.2

2. PREFACI

PG.4

3. INTRODUCCIÓ

PG.8

4. OBJECTIUS

PG.13

5. METODOLOGIA 5.1. Disseny de l’enquesta en línia

PG.15

PG.15

5.1.1. Elaboració conceptual de l’enquesta

PG.15

5.1.2. Implementació de l’enquesta

PG.15

5.1.3. Campanya de captació de resultats

PG.16

5.2. Participants i criteris d’inclusió 5.3. Interpretació de les dades

PG.16 PG.17

6. RESULTATS 6.1. Característiques sociodemogràfiques

PG.19

PG.19

6.1.1. Gènere

PG.19

6.1.2. Any de naixement

PG.19

6.1.3. Lloc de naixement o anys de residència a Catalunya

PG.21

6.2. Formació

PG.23

6.2.1. Nivell d’estudis

PG.23

6.2.2. Formació artística reglada

PG.24

6.2.3. Formació artística no reglada

PG.27

6.3. Producció artística

PG.29

6.3.1. Dedicació

PG.29

6.3.2. Definició de la pràctica

PG.34

6.3.3. Associacions

PG.35

6.3.4. Espai de treball i mitjans

PG.36

6.3.5. Col·laboradors

PG.39

6.4. Difusió

PG.41

6.4.1. Exposicions al llarg de la seva trajectòria

PG.41

6.4.2. Exposicions en els darrers cinc anys

PG.46

6.4.2.1. Catalunya

PG.46

6.4.2.2. Espanya

PG.47

6.4.2.3. Estranger

PG.48

6.4.3. Col·leccions

PG.52

6.4.4. Premis, ajuts a la creació i beques

PG.53

6.4.5. Comunicació

PG.54

129

6.5. Comercialització

PG.55

6.5.1. Galeries comercials

PG.56

6.5.2. Agents i representants

PG.59

6.5.3. Venda sense intermediaris

PG.60

6.6. Bones pràctiques professionals

PG.61

6.6.1. En institucions públiques

PG.61

6.6.2. A galeries comercials

PG.64

6.7. Ingressos econòmics 6.8. Suggeriments dels enquestats respecte de la PAAC

PG.67

7. CONCLUSIONS 7.1 Conclusions de l’estudi actual i comparativa de l’estudi fet el 2002

PG.79

7.1.1. Participants

PG.79

7.1.2. Característiques sociodemogràfiques

PG.79

7.1.3. Formació

PG.80

7.1.4. Producció artística

PG.80

7.1.5. Difusió

PG.81

7.1.6. Comercialització

PG.81

7.1.7. Bones pràctiques professionals

PG.82

7.1.8. Ingressos econòmics

PG.83

PG.77

PG.79

7.2. Recomanacions

PG.85

8. ANNEXOS 8.1. Qüestionari 8.2. Gràfics addicionals 8.3. Equip de treball

PG.87 PG.89 PG.103 PG.124

9. SUMARI

PG.126

10. SUMARI DE GRÀFICS I TAULES 10.1. Gràfics 10.2. Taules 10.3. Gràfics i taules addicionals (Annex 8.2)

PG.128

PG.128 PG.131 PG.132

130

10.

SUMARI DE GRÀFICS I TAULES

10.1 GRÀFICS Gràfic 1. Distribució dels artistes segons el gènere PG.19

Gràfic 11. Relació entre el tipus de formació artística reglada dels artistes i el gènere PG.25

Gràfic 2. Distribució dels artistes segons l’any de naixement

Gràfic 19. Distribució dels artistes segons les hores dedicades setmanalment a la pràctica artística PG.32

PG.19

Gràfic 3. Distribució dels artistes segons l’edat

Gràfic 12. Distribució dels artistes segons l’any de finalització de la formació artística reglada PG.26

Gràfic 20. Distribució dels artistes segons les hores dedicades setmanalment a les altres activitats PG.33

PG.20

Gràfic 4. Relació entre l’edat dels artistes i el gènere

Gràfic 13. Distribució dels artistes segons el tipus de formació artística no reglada PG.27

PG.20

Gràfic 14. Distribució dels artistes segons la dedicació

Gràfic 5. Distribució dels artistes segons el lloc de naixement

PG.29

PG.21

Gràfic 6. Distribució dels artistes segons el lloc des del qual han fet l’enquesta PG.21

Gràfic 7. Distribució dels artistes segons el nivell d’estudis

Gràfic 15. Relació entre la dedicació en exclusivitat dels artistes i el nivell d’estudis PG.29

Gràfic 16. Distribució dels artistes segons l’activitat amb què compaginen la pràctica artística PG.30

Gràfic 21. Distribució dels artistes segons la dedicació en exclusivitat i les hores dedicades a l’activitat PG.33

Gràfic 22. Distribució dels artistes segons els llenguatges emprats PG.34

Gràfic 23. Relació dels artistes segons la col·laboració amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides i la seva edat PG.34

PG.23

Gràfic 8. Relació entre el nivell d’estudis dels artistes i el gènere

Gràfic 17. Relació entre les activitats amb què els artistes compaginen la pràctica artística i el seu gènere PG.30

PG.23

Gràfic 9. Relació entre el nivell d’estudis dels artistes i l’edat PG.24

Gràfic 10. Distribució dels artistes segons el tipus de formació artística reglada

PG.35

Gràfic 18. Relació de les activitats amb què els artistes compaginen, depenent de si consideren l’altra activitat com a part de la seva activitat artística PG.32

PG.24

Gràfic 24. Relació entre el compromís de l’artista amb associacions professionals d’artistes i la seva edat

Gràfic 25. Distribució dels artistes segons la relació de propietat amb els espais de treball PG.36

131

Gràfic 26. Relació entre la propietat dels espais de treball dels artistes i l’edat PG.36

Gràfic 34. Distribució dels artistes segons el marc en què s’han dut a terme aquestes exposicions/instal·lacions PG.42

Gràfic 27. Relació entre el tipus de lloguer dels espais de treball dels artistes i l’edat PG.37

PG.49

Gràfic 35. Relació entre el gènere i la incidència o el volum de treball exposat PG.42

Gràfic 28. Distribució dels artistes segons els metres quadrats dels espais de treball PG.37

Gràfic 36. Relació entre l’edat dels artistes i la incidència o el volum de treball exposat PG.43

Gràfic 29. Relació entre els metres quadrats dels espais de treball i les tècniques emprades

Gràfic 37. Relació entre la formació i la incidència o el volum de treball exposat

PG.38

Gràfic 30. Distribució dels artistes segons si han demanat col·laboració a professionals sense oferir-los prestació econòmica PG.39

Gràfic 31. Distribució dels artistes segons si han formalitzat els acords de la relació amb col·laboradors a través d’un contracte PG.39

Gràfic 32. Distribució dels artistes segons si han estat compromesos per acord formal o contractual amb una institució pública o privada PG.41

Gràfic 44. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i el gènere

Gràfic 45. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i l’edat PG.49

Gràfic 46. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i el nivell d’estudis PG.50

PG.43

Gràfic 38. Relació entre les tècniques emprades i les exposicions fetes PG.44

Gràfic 39. Relació entre la dedicació en exclusivitat i les exposicions individuals o col·lectives PG.45

Gràfic 40. Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a Catalunya

Gràfic 47. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut una experiència d’internacionalització i les tècniques artístiques que fan servir PG.50

Gràfic 48. Relació entre el percentatge d’artistes que han viscut o no una experiència d’internacionalització i les hores dedicades a la pràctica artística PG.51

PG.46

Gràfic 41. Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a la resta d’Espanya

Gràfic 49. Distribució dels artistes segons el tipus de col·lecció en què hi ha obra seva PG.52

PG.47

Gràfic 33. Distribució dels artistes segons les exposicions/instal·lacions, individuals o col·lectives dutes a terme a Catalunya o fora de Catalunya PG.41

Gràfic 42. Distribució dels artistes segons les exposicions individuals fetes a l’estranger PG.48

Gràfic 50. Distribució dels artistes segons les administracions o les institucions de les quals han rebut premis, ajuts o beques PG.53

Gràfic 43. Distribució dels artistes segons si han viscut una experiència d’internacionalització PG.49

132

Gràfic 51. Relació entre la dedicació en exclusivitat i haver rebut premis, ajuts o beques

Gràfic 60. Relació entre la presència dels artistes en fires d’art i el gènere PG.58

PG.53

Gràfic 61. Relació entre la presència dels artistes en fires d’art i l’edat

Gràfic 52. Distribució dels artistes segons els canals de difusió que fan servir habitualment

Gràfic 69. Relació dels artistes segons el percentatge dels seus honoraris del pressupost total de producció de la darrera mostra individual duta a terme en una institució pública PG.63

PG.58

PG.54

Gràfic 53. Distribució dels artistes segons les xarxes socials que fan servir habitualment

Gràfic 62. Distribució dels artistes segons la freqüència del treball amb agents o representants, els darrers cinc anys PG.59

PG.54

Gràfic 54. Relació entre la comercialització i el gènere dels artistes PG.55

Gràfic 63. Distribució dels artistes segons el tipus de relació amb els agents o representants amb qui treballen

PG.55

Gràfic 56. Distribució dels artistes segons la valoració que fan dels intermediaris amb qui treballen PG.56

Gràfic 57. Distribució dels artistes segons la freqüència del treball en galeries comercials, els darrers cinc anys PG.56

Gràfic 58. Distribució dels artistes segons el tipus de relació amb les galeries amb qui treballen PG.57

Gràfic 59. Distribució dels artistes segons la seva presència en fires d’art a través d’una galeria comercial PG.57

PG.63

Gràfic 71. Distribució dels artistes segons els motius per no haver firmat contracte o full de préstec amb la galeria PG.64

PG.59

Gràfic 55. Relació entre la comercialització i l’edat dels artistes

Gràfic 70. Distribució dels artistes segons si la institució els ha finançat la producció de l’obra

Gràfic 64. Distribució dels artistes segons la freqüència de venda d’obra directament, sense intermediaris PG.60

Gràfic 65. Distribució dels artistes segons els motius per no haver firmat contracte o full de préstec amb la institució PG.61

Gràfic 72. Distribució dels artistes segons el percentatge de les produccions que la galeria els ha finançat PG.64

Gràfic 73. Distribució dels artistes segons el percentatge rebut per part de la galeria amb la qual treballen PG.65

Gràfic 74. Relació entre el percentatge rebut pels artistes per part de la galeria i el gènere PG.65

Gràfic 66. Distribució dels artistes segons si han cobrat honoraris pels serveis prestats en aquestes exposicions

Gràfic 75. Relació entre el percentatge rebut pels artistes per part de la galeria i l’edat

PG.61

Gràfic 67. Relació entre els artistes segons si han cobrat honoraris i el gènere PG.62

Gràfic 68. Relació entre els artistes segons si han cobrat honoraris i l’edat PG.62

PG.66

Gràfic 76. Distribució dels artistes segons la gestió i el cobrament dels drets d’exposició per part de la galeria PG.66

133

Gràfic 77. Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts que han percebut els darrers dotze mesos PG.67

10.2 TAULES

Gràfic 85. Relació entre la dedicació en exclusivitat i els ingressos totals bruts per l’activitat artística professional PG.72

Gràfic 78. Distribució dels artistes segons l’evolució dels seus ingressos respecte de l’any anterior PG.67

PG.25

Gràfic 86. Relació entre les exposicions individuals i el nivell d’ingressos per l’activitat artística PG.72

Gràfic 79. Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts procedents d’activitats artístiques durant els darrers dotze mesos PG.68

PG.68

Gràfic 88. Relació entre les rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital dels artistes i la seva edat PG.74

Gràfic 81. Relació entre els ingressos totals bruts dels artistes procedents de l’activitat artística i el gènere PG.69

Gràfic 82. Relació entre els ingressos totals bruts dels artistes procedents de l’activitat artística i l’edat PG.69

Gràfic 83. Relació entre el nivell d’ingressos per l’activitat artística i les hores dedicades a l’activitat

Gràfic 89. Distribució dels artistes segons com consideren que han arribat a final de mes amb els ingressos propis PG.74

Gràfic 90. Relació dels artistes segons si han hagut de recórrer a una entitat bancària, a la família, a la parella, als amics, etc. perquè els deixessin diners, i la seva edat PG.75

PG.70

Gràfic 84. Relació entre les tècniques emprades i el nivell d’ingressos per l’activitat artística PG.71

Taula 2. Distribució dels artistes segons el nivell de satisfacció de la formació reglada cursada PG.26

Gràfic 87. Distribució dels artistes segons el percentatge dels ingressos bruts derivats del patrimoni immobiliari o capital PG.73

Gràfic 80. Relació entre nivell d’ingressos per l’activitat artística i el nivell d’ingressos totals bruts

Taula 1. Distribució dels artistes segons tipus de formació artística reglada i de titulació

Gràfic 91. Distribució dels artistes segons el motiu principal pel que han hagut de recórrer a un préstec en els darrers dotze mesos PG.75

Taula 3. Distribució dels artistes segons el nivell de satisfacció de la formació artística no reglada cursada PG.27

134

10.3 GRÀFICS I TAULES ADDICIONALS (Annex 8.2)

Gràfic I. Distribució dels artistes segons el motiu pel qual compaginen la pràctica artística amb altres activitats PG.105

Gràfic A. Distribució dels artistes segons si en els darrers vint anys han viscut o treballat a Catalunya PG.103

Gràfic B. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística PG.103

Gràfic C. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística reglada PG.103

Gràfic D. Distribució dels artistes segons si estan en possessió de la titulació de la formació artística reglada PG.104

Gràfic E. Distribució dels artistes segons el grau de valoració de la formació artística reglada

Gràfic Q. Distribució dels artistes segons la ubicació de l’espai de treball principal en el qual desenvolupen la pràctica artística professional PG.109

Gràfic J. Relació entre l’activitat dels artistes, el gènere i l’edat PG.105

Gràfic K. Distribució dels artistes segons si han col·laborat amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides

Gràfic R. Distribució dels artistes segons la valoració de les condicions de l’espai en el qual treballen PG.109

Gràfic S. Distribució dels artistes segons les tipologies de lloguer de l’espai en el qual treballen

PG.107

Gràfic L. Relació entre la col·laboració dels artistes amb altres artistes en la producció de projectes d’autoria, de gestió o de difusió compartides i el seu gènere PG.108

Gràfic M. Distribució dels artistes segons la seva pertinença a alguna associació professional

PG.109

Gràfic T. Distribució dels artistes segons si comparteixen o no l’espai en el qual treballen PG.110

Gràfic U. Distribució dels artistes segons si l’equipament de què disposen habitualment per al procés de creació o de producció és suficient o no

PG.108

PG.104

Gràfic F. Distribució dels artistes segons si han cursat algun tipus de formació artística no reglada PG.104

Gràfic G. Distribució dels artistes segons el grau de valoració de la formació artística no reglada PG.104

Gràfic H. Relació entre el gènere dels artistes i la pràctica en exclusivitat PG.105

Gràfic N. Relació entre la pertinença dels artistes a alguna associació professional i el seu gènere

PG.110

Gràfic V. Relació entre les tècniques emprades i les necessitats d’equipament PG.110

PG.108

Gràfic O. Relació entre la dedicació en exclusivitat i la pertinença a alguna associació professional

Gràfic W. Distribució dels artistes segons si necessiten altres professionals per al seu procés de creació o de producció

PG.108

PG.111

Gràfic P. Distribució dels artistes segons les associacions professionals a les quals pertanyen

Gràfic X. Distribució dels artistes segons les seves possibilitats econòmiques per contractar altres professionals

PG.109

PG.111

135

Gràfic Y. Distribució dels artistes segons les seves possibilitats econòmiques per contractar altres professionals i relació amb les tècniques emprades

Gràfic AF. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a la resta d’Espanya, en els darrers cinc anys PG.113

PG.111

Gràfic Z. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició, individual o col·lectiva, a Catalunya o fora de Catalunya

PG.115

Gràfic AG. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a la resta d’Espanya en els darrers cinc anys PG.113

PG.112

Gràfic AA. Relació entre les exposicions individuals o col·lectives en espais privats i les exposicions individuals o col·lectives en espais de titularitat pública PG.112

Gràfic AB. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a Catalunya, en els darrers cinc anys PG.112

Gràfic AC. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a Catalunya, en els darrers cinc anys PG.112

Gràfic AD. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a Catalunya, en els darrers cinc anys PG.113

Gràfic AE. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a Espanya, en els darrers cinc anys PG.113

Gràfic AM. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística s’ha fet difusió d’obra seva en alguna publicació especialitzada

Gràfic AN. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han estat objecte d’una crítica d’art en premsa especialitzada PG.115

Gràfic AH. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició individual a l’estranger en els darrers cinc anys PG.114

Gràfic AO. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb algun tipus d’intermediari PG.115

Gràfic AI. Distribució dels artistes segons si han fet alguna exposició col·lectiva a l’estranger, en els darrers cinc anys PG.114

Gràfic AP. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb galeries comercials PG.116

Gràfic AJ. Distribució dels artistes segons les exposicions col·lectives fetes a l’estranger, en els darrers cinc anys PG.114

Gràfic AQ. Distribució dels artistes segons si han treballat amb galeries comercials en els darrers cinc anys PG.116

Gràfic AK. Distribució dels artistes segons si hi ha obra seva en alguna col·lecció pública o col·lecció privada amb voluntat de difusió pública PG.114

Gràfic AR. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han treballat amb agents i/o representants PG.116

Gràfic AL. Distribució dels artistes segons si al llarg de la seva trajectòria artística han rebut premis, ajuts a la creació o beques per a la pràctica professional PG.115

Gràfic AS. Distribució dels artistes segons si han treballat amb agents i/o representants, en els darrers cinc anys PG.116

136

Gràfic AT. Distribució dels artistes segons si venen obra directament a clients sense cap tipus d’intermediari PG.117

Gràfic AU. Distribució dels artistes segons si a la darrera exposició, individual o col·lectiva, que han fet en una institució pública, han formalitzat l’acord a través d’un contracte per escrit o full de préstec PG.117

Gràfic AZ. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen habitualment els ha cobert despeses d’adaptació d’obra, en els darrers cinc anys PG.118

Gràfic BA. Distribució dels artistes segons si han fet una transacció econòmica a la galeria amb la qual treballen en concepte de lloguer o taxa per poder mostrar obra en una exposició, fira, etc.

PG.118

Gràfic AV. Distribució dels artistes segons si la institució que ha produït l’obra els ha sol·licitat la devolució dels imports de producció en el cas d’una posterior venda a un tercer

Gràfic BB. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen s’ha quedat obra seva en propietat sense comprar-la PG.119

PG.117

Gràfic AW. Distribució dels artistes segons si la institució s’ha quedat obra seva en propietat sense comprar-la

Gràfic BC. Relació entre el nivell d’ingressos per l’activitat artística i el nivell d’estudis PG.119

Gràfic BG. Distribució dels artistes segons el percentatge d’ingressos obtinguts per venda d’obra PG.121

Gràfic BH. Distribució dels artistes segons el percentatge d’ingressos obtinguts per premis, beques, subvencions i ajuts a la producció PG.121

Gràfic BI. Distribució dels artistes segons si han obtingut rendes derivades del patrimoni immobiliari o capital, en els darreres dotze mesos PG.121

Gràfic BJ. Distribució dels artistes segons si han hagut de recórrer a una entitat bancària, a la seva família, a la parella, als amics, etc. perquè els deixessin diners, en els darrers cinc anys PG.121

PG.117

Gràfic AX. Distribució dels artistes segons si han formalitzat els acords de la seva relació amb la galeria amb la qual treballen habitualment a través d’un contracte per escrit o full de dipòsit PG.118

Gràfic AY. Distribució dels artistes segons si la galeria amb la qual treballen habitualment els ha finançat en alguna ocasió la producció de l’obra amb motiu d’una exposició, una fira, etc., en els darrers cinc anys PG.118

Gràfic BD. Distribució dels artistes segons el percentatge dels ingressos obtinguts per honoraris, drets d’autor, conferències, seminaris, tallers... vinculats a la pròpia producció PG.119

Gràfic BE. Relació d’artistes que han rebut encàrrecs públics i el nivell d’ingressos per l’activitat artística PG.120

Gràfic BF. Relació d’artistes que han rebut encàrrecs privats i el nivell d’ingressos per l’activitat artística PG.120

Gràfic BK. Distribució dels artistes segons si han tingut exposicions en espais de titularitat pública, en els darrers cinc anys PG.122

Gràfic BL. Distribució dels artistes segons els ingressos totals bruts obtinguts per l’activitat professional artística, durant els darrers dotze mesos PG.122

137

Agraïments

Àngels Llorens Arts Santa Mònica Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) Associació de Galeries Art Barcelona (Abe) Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) Fundació Antoni Tàpies Fundació Joan Miró Fundació Suñol Fundació Vila Casas Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Institut Ramon Llull (IRL) Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Visuals (Xarxaprod) El nostre agraïment també a tots els ajuntaments i entitats de Catalunya que fan programació d’arts visuals contemporànies i que en el moment del llançament de l’enquesta ens van ajudar a fer-ne difusió entre el col·lectiu d’artistes.

138

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Cartografia d’artistes visuals : Catalunya 2017 ISBN 9788439398653 I. Diego, Cèlia del, 1974- editor literari II. Ribas Boldú, Jordi, editor literari III. Institut Català de les Empreses Culturals 1. Artistes – Catalunya – Estadístiques 2. Art – Catalunya – Estadístiques 7.071(460.23)(083.41)

Edició

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Equip de treball Direcció del projecte: Cèlia del Diego i Jordi Ribas Assessorament sociològic: Carla Domínguez Assessorament estadístic: Maria Victòria Moneta Aplicació informàtica i programació: Communia.org (Carles Sala, Aleix Quintana i Quim Guitart) Coordinació

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Manuel Guerrero Brullet, Direcció General de Cooperació Cultural Marta Gustà, directora de l’Àrea de les Arts Visuals, ICEC Conxita Oliver, cap de l’Àrea de Difusió i Cooperació Artística, Direcció General de Cooperació Cultural Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) Disseny gràfic

Cristina J. Batista, ICEC Maquetació

Cristina J. Batista, ICEC Lurdes Rego, ICEC Guillem Portell, ICEC Impressió

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Generalitat de Catalunya ISBN 978-84-393-9865-3 Dipòsit legal: B-9535-2019

Aquesta obra ha estat editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd) de Creative Commons.

Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i no es modifiqui el contingut de l’obra. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.cat

139

140