El primer evangeli de la infantesa de Jesucrist CAPÍTOL 1 1 Els relats següents els trobem al llibre del gran sacerdot Josep, anomenat per uns Caifàs 2 Diu que Jesús va parlar fins i tot quan era al bressol i va dir a la seva mare: 3 Maria, jo sóc Jesús, el Fill de Déu, la paraula que vas donar a llum segons la declaració de l'àngel Gabriel, i el meu pare m'ha enviat per a la salvació del món. 4 L'any tres-cents novè de l'era d'Alexandre, August va publicar un decret que totes les persones havien d'anar a tributar al seu país. 5 Per tant, Josep es va aixecar, i amb Maria, la seva esposa, va anar a Jerusalem, i després va arribar a Betlem, perquè ell i la seva família fossin tributats a la ciutat dels seus pares. 6 I quan van passar per la cova, Maria va confessar a Josep que havia arribat el moment del seu parto i que no podia anar a la ciutat, i va dir: Anem a aquesta cova. 7 En aquell moment el sol estava molt a prop de la posta. 8 Però Josep es va anar de pressa per buscar-li una llevadora; i quan va veure una dona vella hebrea que era de Jerusalem, li va dir: "Pregui, vine aquí, dona bona, i entra en aquella cova, i hi veuràs una dona que està a punt de parir". 9 Va ser després de la posta de sol, quan la vella i Josep amb ella van arribar a la cova, i tots dos hi van entrar. 10 I vet aquí, tot estava ple de llums, més grans que la llum dels llums i les espelmes, i més gran que la llum del sol mateix. 11 Llavors l'infant va ser embolicat amb pantolls i xuclar els pits de la seva mare Santa Maria. 12 Quan tots dos van veure aquesta llum, es van quedar sorpresos; la vella va preguntar a Santa Maria: Ets la mare d'aquest nen? 13 Santa Maria va respondre: Era. 14 La vella va dir: "Tu ets molt diferent de totes les altres dones". 15 Santa Maria respongué: Com no hi ha cap nen semblant al meu fill, així tampoc hi ha cap dona semblant a la seva mare. 16 La vella va respondre i va dir: Senyora meva, he vingut aquí per obtenir una recompensa eterna. 17 Aleshores la Mare de Déu, Santa Maria, li va dir: Imposa les teves mans a l'infant; que, quan ho va fer, va quedar sencera. 18 I mentre sortia, va dir: A partir d'ara, tots els dies de la meva vida, assistiré i seré servent d'aquest infant. 19 Després d'això, quan els pastors van arribar i van fer foc, i es van alegrar molt, se'ls va aparèixer l'exèrcit celestial, lloant i adorant el Déu suprem. 20 I com que els pastors es dedicaven a la mateixa feina, la cova en aquell temps semblava un temple gloriós, perquè tant les llengües dels àngels com dels homes es van unir per adorar i magnificar Déu, a causa del naixement del Senyor Crist. 21 Però quan la vella hebrea va veure tots aquests miracles evidents, va lloar Déu i va dir: Et dono gràcies, oh Déu, Déu d'Israel, perquè els meus ulls han vist el naixement del Salvador del món. CAPÍTOL 2 1 I quan va arribar el moment de la seva circumcisió, és a dir, el vuitè dia, en què la llei va ordenar que el nen fos circumcidat, el van circumcidar a la cova. 2 I la vella hebrea va agafar el prepuci (uns altres diuen que va agafar la corda del melic) i el va guardar en una caixa d'alabastre amb oli vell de nard. 3 I ella va tenir un fill que era farmacèutic, a qui va dir: Compte que no venguis aquesta capsa d'alabastre d'ungüent de nard, encara que t'haurien d'oferir tres-cents denics per ella.
4 Ara bé, aquesta és aquella caixa d'alabastre que Maria la pecadora es va procurar, va vessar-ne l'ungüent sobre el cap i els peus de nostre Senyor Jesucrist, i la va eixugar amb els cabells del seu cap. 5 Després de deu dies el van portar a Jerusalem, i al quaranta dia des del seu naixement el van presentar al temple davant el Senyor, fent-li les ofrenes adequades, segons el requeriment de la llei de Moisès: l'home que obre l'úter serà anomenat sant a Déu. 6 En aquell temps el vell Simeó el va veure brillar com un pilar de llum, quan Santa Maria la Mare de Déu, la seva mare, el va portar en braços, i es va omplir de gran plaer en veure'l. 7 I els àngels es van posar al seu voltant, adorant-lo, com els guàrdies d'un rei estan al seu voltant. 8 Llavors Simeó s'acosta a Santa Maria, i estenent les mans cap a ella, digué al Senyor Crist: Ara, Senyor meu, el teu servent marxarà en pau, segons la teva paraula; 9 Perquè els meus ulls han vist la teva misericòrdia, que has preparat per a la salvació de totes les nacions; una llum per a tots els pobles i la glòria del teu poble Israel. 10 També hi era present la profetessa Anna, i s'acostava, va lloar Déu i va celebrar la felicitat de Maria. CAPÍTOL 3 1 I succeí que quan el Senyor Jesús va néixer a Betlem, ciutat de Judea, en temps del rei Herodes; els savis van venir d'Orient a Jerusalem, segons la profecia de Zoradascht, i van portar amb ells ofrenes, és a dir, or, encens i mirra, i el van adorar i li van oferir els seus dons. 2 Llavors la Senyora Maria va agafar un dels seus pantolls amb què estava embolicat l'infant, i els va donar en lloc d'una benedicció, que van rebre d'ella com un regal molt noble. 3 I al mateix temps se'ls va aparèixer un àngel en forma de l'estrella que abans els havia guiat en el seu viatge; la llum de la qual van seguir fins que van tornar al seu propi país. 4 Quan van tornar, els seus reis i prínceps els van venir preguntant-los: Què havien vist i fet? Quin tipus de viatge i tornada van fer? Quina companyia tenien a la carretera? 5 Però van produir els panys que Santa Maria els havia donat, a causa del qual feien una festa. 6 I després d'haver fet foc, segons el costum del seu país, el van adorar. 7 I hi va tirar els panys, el foc el va agafar i el va guardar. 8 I quan es va apagar el foc, van treure els panys il·lès, com si el foc no l'hagués tocat. 9 Llavors van començar a besar-la, i se la van posar al cap i als ulls, dient: Aquesta és una veritat indubtable, i és realment sorprenent que el foc no la pogués cremar i consumir-la. 10 Llavors el van agafar i el van guardar amb el més gran respecte entre els seus tresors. CAPÍTOL 4 1 Herodes, en adonar-se que els savis s'endarrerien i no tornaven a ell, va reunir els sacerdots i els savis i els va dir: --Digueu-me en quin lloc hauria de néixer el Crist? 2 I quan ells van respondre, a Betlem, una ciutat de Judea, va començar a pensar en la seva pròpia ment la mort del Senyor Jesucrist. 3 Però un àngel del Senyor es va aparèixer a Josep dormint i li va dir: Aixeca't, pren el nen i la seva mare i vés a Egipte tan bon punt canti el gall. Així que es va aixecar i se'n va anar. 4 I mentre pensava amb ell mateix sobre el seu viatge, li va arribar el matí. 5 En el llarg del viatge es van trencar les cintes de la cadira. 6 I ara es va acostar a una gran ciutat, on hi havia un ídol, al qual els altres ídols i déus d'Egipte portaven les seves ofrenes i els seus vots.