CAPÍTOL 1
Aser, el desè fill de Jacob i Zilpà. Una explicació de la doble personalitat. La primera història de Jekyll i Hyde. Per a una declaració de la Llei de compensació que hauria gaudit Emerson,vegeu el vers27.
8 Però si s'inclina cap a la dolenta inclinació, totes les seves accions són en la maldat, i allunya el bo, s'adhereix al mal, i és governat per Beliar; encara que funcioni el que és bo, el perverteix al mal.
1 Còpia del Testament a Aser, què va dir als seus fills l'any cent vint-i-cinc de la seva vida.
2 Perquè, mentre encara estava de salut, els va dir: Escolteu el vostre pare, fills d'Aser, i us anunciaré tot el que és recte als ulls del Senyor.
3 Déu ha donat dos camins als fills dels homes, i dues inclinacions, i dos tipus d'acció, i dues maneres d'acció i dues qüestions.
4 Per tant, totes les coses són de dos en dos, una contra l'altra.
5 Perquè hi ha dues maneres del bé i del mal, i amb aquestes són les dues inclinacions en els nostres pits que els discriminen.
6 Per tant, si l'ànima es complau en la bona inclinació, totes les seves accions són en la justícia; i si peca, de seguida es penedeix.
7 Perquè, tenint els seus pensaments posats en la justícia i rebutjant la maldat, immediatament enderroca el mal i arrenca el pecat.
9 Perquè cada vegada que comença a fer el bé, ell fa que el resultat de l'acció sigui dolent per a ell, ja que el tresor de la inclinació està ple d'un esperit dolent.
10 L'home, doncs, pot ajudar amb paraules el bé per al mal, però el problema de l'acció porta a la dolenta.
11 Hi ha un home que no mostra compassió d'aquell que serveix el seu torn en el mal; i aquesta cosa banya dos aspectes, però el conjunt és dolent.
12 I hi ha un home que estima aquell que fa el mal, perquè preferiria fins i tot morir en el mal per amor seu; i respecte a això és evident que banya dos aspectes, però el conjunt és una obra dolenta.
13 Encara que tingui amor, és dolent aquell qui amaga el que és dolent per amor del bon nom, però el final de l'acció tendeix al mal.
14 Un altre roba, fa injustament, saqueja, defrauda i, amb llàstima, es compadeix dels pobres; això també té un doble aspecte, però tot és dolent.
15 Qui defrauda el seu proïsme provoca Déu, i jura en fals contra l'Altíssim, però es compadeix dels pobres: el Senyor, que va imposar la
llei, no rebutja i provoca, i tanmateix refresca els pobres.
16 Ell contamina l'ànima i alegra el cos; mata molts i es compadeix d'uns quants: això també té un doble aspecte, però tot és dolent.
17 Un altre comet adulteri i fornicació, i s'absté de menjar, i quan dejuna fa el mal, i amb el poder de la seva riquesa aclapara molts; i malgrat la seva excessiva maldat fa els manaments: això també té un doble aspecte, però tot és dolent.
18 Aquests homes són llebres; nets, com els que divideixen la peülla, però de fet són impurs.
19 Perquè Déu ho ha declarat a les taules dels manaments.
20 Però vosaltres, fills meus, no porteu dues cares semblants a elles, de bondat i de maldat; però només enganxeu-vos a la bondat, perquè Déu hi té la seva habitació, i els homes ho desitgen.
21 Però fugiu de la maldat, destruint la inclinació dolenta amb les vostres bones obres; perquè els que tenen doble cara no serveixen a Déu, sinó a les seves pròpies concupisències, perquè puguin agradar a Beliar i als homes semblants a ells.
22 Perquè els homes bons, fins i tot els que tenen una sola cara, encara que siguin considerats pels que tenen doble cara pel pecat, són justos davant Déu.
23 Perquè molts, en matar els dolents, fan dues obres, la bona i la dolenta; però tot és bo, perquè ha arrencat i destruït allò que és dolent.
24 Un home odia l'home misericordiós i injust, i l'home que comet adulteri i dejuni: això també té un doble aspecte, però tota l'obra és bona, perquè segueix l'exemple del Senyor, ja que no accepta el que sembla bé. com el bé genuí.
25 Un altre no desitja veure un bon dia amb aquells que no, per no contaminar el seu cos i contaminar la seva ànima; això també és de doble cara, però el conjunt és bo.
26 Perquè aquests homes són com els cérvols i les cerves, perquè a la manera dels animals salvatges semblen impurs, però estan completament nets; perquè caminen amb zel pel Senyor i s'abstenen del que Déu també odia i prohibeix pels seus manaments, allunyant el mal del bé.
27 Ja veieu, fills meus, com n'hi ha dos en totes les coses, l'un contra l'altre, i l'un s'amaga per l'altre: en la riquesa s'amaga la cobdícia, en l'embriaguesa en la convivència, en el dolor de riure, en el disbarat matrimonial.
28 La mort succeeix a la vida, la deshonra a la glòria, la nit al dia i la foscor a la llum; i totes les coses són sota el dia, les justes sota la vida, les injustes sota la mort; per això també la vida eterna espera la mort.
29 Tampoc es pot dir que la veritat és mentida, ni el correcte malament; perquè tota la veritat està sota la llum, així com totes les coses estan sota Déu.
30 Per tant, totes aquestes coses les vaig provar en la meva vida, i no em vaig apartar de la veritat del Senyor, i vaig buscar els manaments de l'Altíssim, caminant amb tota la meva força. Senyor, seguint la veritat amb soledat de rostre.
32 Perquè els que tenen doble cara són culpables d'un doble pecat; perquè tots dos fan el mal i tenen plaer amb els qui ho fan, seguint l'exemple dels esperits de l'engany i lluitant contra la humanitat.
33 Per tant, fills meus, observeu la llei del Senyor i no feu cas del mal com del bé; però mira el que és realment bo, i guarda-ho en tots els manaments del Senyor, mantenint-hi la teva conversa i descansant-hi.
34 Perquè els últims fins dels homes mostren la seva justícia o injustícia, quan es troben amb els àngels del Senyor i de Satanàs.
35 perquè quan l'ànima se'n va turbada, és turmentada per l'esperit maligne que també va servir en les concupisències i les males obres.
36 Però si està en pau d'alegria, es troba amb l'àngel de la pau i el porta a la vida eterna.
37 No sigueu, fills meus, com Sodoma, que va pecar contra els àngels del Senyor i va morir per sempre.
38 Perquè sé que pecareu i sereu lliurats a les mans dels vostres enemics; i la vostra terra serà desolada, i els vostres llocs sants destruïts, i sereu escampats pels quatre racons de la terra.
39 I sereu rebutjats en la dispersió que s'esvaeix com l'aigua.
40 Fins que l'Altíssim visiti la terra, vindrà com un home, amb els homes menjant i bevent, i trencant el cap del drac a l'aigua.
41 Ell salvarà Israel i tots els gentils, Déu parlant en persona humana.
42 Per tant, també vosaltres, fills meus, digueu aquestes coses als vostres fills, perquè no el desobeeixin.
43 Perquè he sabut que certament sereu desobedients i que actuareu de manera impius, no prestant atenció a la llei de Déu, sinó als manaments dels homes, corromputs per la maldat.
44 Per tant, sereu dispersats com els meus germans Gad i Dan, i no coneixereu les vostres terres, tribus i llengua.
45 Però el Senyor us reunirà en la fe mitjançant la seva tendra misericòrdia, i per amor d'Abraham, Isaac i Jacob.
46 I quan els va haver dit aquestes coses, els va manar dient: Enterra'm a Hebron.
47 I es va adormir i va morir de bona vellesa.
48 I els seus fills van fer com ell els havia manat, i el van portar a Hebron i el van enterrar amb els seus pares.