JOSEP I ASENATH Asenath és buscada en matrimoni pel fill del rei i molts altres. 1. El primer any de l'abundància, el segon mes, el cinquè del mes, el faraó va enviar Josep a recórrer tota la terra d'Egipte; i el quart mes de l'any primer, el divuit del mes, Josep va arribar als límits d'Heliopolis, i estava recollint el blat d'aquell país com la sorra del mar. I hi havia a aquella ciutat un home anomenat Pentèfres, que era sacerdot d'Heliopolis i sàtrapa del faraó, i cap de tots els sàtrapes i prínceps del faraó; i aquest home era molt ric i molt savi i amable, i també era conseller del faraó, perquè era prudent més enllà de tots els prínceps del faraó. I va tenir una filla verge, de nom Asenath, de divuit anys, alta i bonica i bella per veure-la molt més enllà de totes les verges de la terra. Ara bé, Asenat mateixa no s'assemblava a les verges filles dels egipcis, sinó que era en tot semblant a les filles dels hebreus, alta com Sara i bella com Rebeca i bella com Raquel; i la fama de la seva bellesa es va estendre per tota aquella terra i fins als confins del món, de manera que per això tots els fills dels prínceps i els sàtrapes la van voler cortejar, no, i també els fills dels reis, tots joves i poderosos, i hi va haver una gran lluita entre ells a causa d'ella, i van intentar lluitar els uns contra els altres. I el fill primogènit del faraó també va sentir parlar d'ella, i va continuar suplicant al seu pare que la donés per dona i li digué: Dona'm, pare, Asenat, filla de Pentèfres, el primer home d'Heliopolis per dona. I el seu pare el faraó li va dir: "Per què busques una dona inferior a tu quan ets rei de tot aquest país? No, però mira! la filla de Joacim, rei de Moab, està desposada amb tu, i ella mateixa és una reina i molt bella de veure. Pren, doncs, aquest per a tu mateix com a dona". Es descriu la torre on viu Asenath. 2. Però Asenat va desaprofitar i va menysprear tots els homes, ja que era fanfarrós i altiu, i mai ningú l'havia vist, perquè Pentèfres tenia a casa seva una torre contigua, gran i molt alta, i sobre la torre hi havia un altell amb deu. cambres. I la primera cambra era gran i molt bonica i pavimentada amb pedres porpra, i les seves parets eren revestides de pedres precioses i de molts colors, i també el sostre d'aquella cambra era d'or. I dins d'aquella cambra s'hi van instal·lar déus dels egipcis, que no hi havia nombre, or i plata, i tots aquells que Asenath adoraven, els temia i els oferia sacrificis cada dia. I la segona cambra també contenia tots els adorns i cofres d'Asenat, i hi havia or, i molta plata i vestits teixits d'or il·limitats, i pedres escollides i de gran preu, i vestits de lli excel·lents i tots els adorns de la seva virginitat. hi era. I la tercera cambra era el magatzem d'Asenat, que contenia totes les coses bones de la terra. I les set cambres restants les ocupaven les set verges que ministraven a Asnat, cadascuna tenia una cambra, perquè eren de la mateixa edat, nascudes la mateixa nit amb Asenat, i ella les estimava molt; i també eren molt bells com les estrelles del cel, i mai un home va conversar amb ells ni un nen mascle. Ara la gran cambra d'Asenat on es va fomentar la seva virginitat tenia tres finestres; i la primera finestra era molt gran, que mirava cap a llevant sobre la cort; i el segon mirava
cap al sud, i el tercer mirava cap al carrer. I un llit daurat es trobava a la cambra mirant cap a l'est; i el llit estava teixit amb roba de porpra entreteixida amb or, el llit era teixit d'escarlata i carmesí i de lli fi. En aquest llit dormia sola Asenath, i mai s'hi havia assegut un home o una altra dona. També hi havia un gran pati al costat de la casa al voltant, i un mur molt alt al voltant del pati construït amb grans pedres rectangulars; i també hi havia quatre portes al pati recobertes de ferro, i aquestes eren guardades cadascuna per divuit joves forts armats; i també s'hi van plantar al llarg de la muralla arbres de tota mena i que donaven fruits, els seus fruits estaven madurs, perquè era l'època de la collita; i també hi havia una rica font d'aigua que brollava de la dreta de la mateixa cort; i sota la font hi havia una gran cisterna que rebia l'aigua d'aquella font, d'on passava, com si fos, un riu pel mig del pati i regava tots els arbres d'aquell pati. Josep anuncia la seva vinguda a Pentèfres. 3. I succeí que el primer any dels set anys d'abundància, el quart mes, el vint-i-vuit del mes, Josep va arribar als límits d'Heliopolis recollint el blat d'aquell districte. I quan Josep es va acostar a aquella ciutat, va enviar dotze homes davant seu a Pentèfres, sacerdot d'Heliopolis, dient-li: "Avui entraré a tu, perquè és l'hora del migdia i del migdia, i hi ha gran calor del sol, i que em refrescar sota el sostre de casa teva". I Pentèfres, quan va sentir aquestes coses, es va alegrar amb una alegria molt gran i va dir: "Beneït sigui el Senyor Déu de Josep, perquè el meu senyor Josep m'ha considerat digne". I Pentèfres va cridar el cap de casa seva i li va dir: "Afanya't a preparar la meva casa i prepara un gran sopar, perquè avui ens ve Josep, el poderós de Déu". I quan Asenat va saber que el seu pare i la seva mare havien sortit de la possessió de la seva herència, es va alegrar molt i va dir: "Aniré a veure el meu pare i la meva mare, perquè han sortit de la possessió de la nostra herència" (per això és era l'època de la collita). I Asenath es va afanyar a la seva cambra on hi havia les seves vestidures i es va posar una túnica de lli fi feta de roba carmesí i entreteixida amb or, i es va cenyir amb un cinturó d'or i braçalets al voltant de les seves mans; i al voltant dels seus peus li va posar uns cordons d'or, i al coll va llançar un adorn de gran preu i pedres precioses, que estaven embellides per tots els costats, amb els noms dels déus dels egipcis gravats per tot arreu, tant a les polseres. i les pedres; i també es va posar una tiara al cap i es va lligar una diadema al voltant de les seves temples i es va cobrir el cap amb un mantell. Pentèfres proposa donar Asenath a Josep en matrimoni. 4. Llavors es va precipitar i va baixar les escales des del seu altell i va anar a trobar el seu pare i la seva mare i els va fer un petó. I Pentèfres i la seva dona es van alegrar per la seva filla Asenat amb una alegria molt gran, perquè la veien adornada i embellida com la núvia de Déu; i van treure totes les coses bones que havien portat de la possessió de la seva herència i les van donar a la seva filla; i Asenath es va alegrar de totes les coses bones, dels fruits de finals d'estiu i dels raïms i dels dàtils i dels coloms, i de les moreres i les figues, perquè eren totes belles i agradables de tastar. I Pentèfres va dir a la seva filla Asenat: "Nen". I ella va dir: "Aquí sóc, senyor meu". I ell