Catalan - 1st Book of Adam and Eve

Elprimerllibre d'AdamiEva

CAPÍTOL1

1Eltercerdia,Déuvaplantareljardíal'estdelaterra,ala fronteradelmóncapal'est,mésenllàdelqual,capala sortidadelsol,noestrobaresmésqueaigua,queenvolta totelmóniarribafinsalsconfinsdelcel

2Ialnorddeljardíhihaunmard'oblia,claripuralgust, comresmés;demaneraque,atravésdelasevaclaredat, hompotmirarlesprofunditatsdelaterra

3Iquanunhomes'hirenta,esdevénetdelasevapuresa,i blancdelasevablancor,finsitotsiésmoreno

4IDéuvacrearaquellmarpelseupropiplaer,perquè sabiaquèpassariaambl'homequefaria;demaneraque desprésquehaguésdeixateljardí,acausadelaseva transgressió,naixerienhomesalaterra,d'entreelsquals moririenjustos,lesànimesdelsqualsDéuressuscitaria l'últimdia;quantornessinalasevacarn;esbanyessina l'aiguad'aquellmar,itotsespenedeixindelsseuspecats

5PeròquanDéuvafersortirAdamdeljardí,noelva posaralavoranord,nofoscasques'acostésalmard'aigua, ielliEvas'hirentessin,fossinpurificatsdelsseuspecats, oblidessinlatransgressióquehaviencomès,ijanola recordésmésenelpensamentdelseucàstig

6Aleshores,pelquefaalcostatsuddeljardí,Déunova volerdeixarqueAdamhivisqués;perquè,quanelvent bufavadelnord,liportava,peraquellcostatsud,la deliciosaolordelsarbresdeljardí.

7Pertant,DéunovaposarAdamallà,perquènosentísla dolçaolord'aquellsarbres,oblidéslasevatransgressiói trobésconsolpelquehaviafet,esdelectésenl'olordels arbresinofospurificatdelasevatransgressió

8Denou,també,comqueDéuésmisericordiósidegran pietat,igovernatoteslescosesd'unamaneraquenomés Ellconeix,vaferqueelnostrepareAdamhabitésala fronteraoccidentaldeljardí,perquèenaquellcostatlaterra ésmoltàmplia.

9IDéulivamanarquehabitésallàenunacovaalaroca, laCovadelsTresors,sotaeljardí

CAPÍTOL2

1PeròquanelnostrepareAdamiEvavansortirdeljardí, vantrepitjarlaterraambelspeus,sensesaberque trepitjaven

2Iquanvanarribaral'oberturadelaportadeljardí,ivan veurelaterraextensaestesadavantseu,cobertadepedres gransipetites,idesorra,vantenirporivantremolar,ivan cauredecaraaterra,perlaporqueelshaviasobrevingut;i vanquedarcommorts

3Perquèmentrequefinsaleshoreshavienestataljardí, bellamentplantatambtotamenad'arbresaraesveienen unaterraestranya,quenoconeixieniquemaihavienvist

4Iperquèenaquelltempsestavenplensdelagràciad'una naturalesabrillant,inotenienelcorgiratcapalescoses terrenals

5Pertant,Déuesvacompadird'ells;iquanelsvaveure caigutsdavantlaportadeljardí,vaenviarlasevaParaula alpareAdamiEva,ielsvaaixecardelseuestatdecaiguda.

CAPÍTOL3

1DéuvadiraAdam:«Heordenatenaquestaterradiesi anys,ituilatevadescendènciahihabitareuihicaminareu, finsques'acompleixinelsdiesielsanys;quanenviaréla Paraulaqueetvacrearicontralaqualhastransgredit,la Paraulaqueetvafersortirdeljardíiqueetvaaixecarquan vascaure.

2Sí,laParaulaqueetsalvaràdenouquans'hagincomplert elscincdiesimig"

3PeròquanAdamvasentiraquestesparaulesdeDéu,i delscincgransdiesimig,noenvaentendreelsignificat 4PerquèAdampensavaquenomésliquedariencincdiesi migfinsalafidelmón.

5IAdamvaplorar,ivapregaraDéuquelihoexpliqués 6AleshoresDéu,enlasevamisericòrdiaperAdam,queva sercreatalasevaimatgeisemblança,livaexplicarque aquestseren5000i500anys;icomAlgúvindriaiel salvariaaellialasevadescendència.

7PeròDéuhaviafetabansaquestpacteambelnostrepare, Adam,enelsmateixostermes,abansquesortísdeljardí, quaneraalcostatdel'arbredelqualEvavaprendreelfruit ili'nvadonaramenjar.

8QuanelnostrepareAdamvasortirdeljardí,vapassar peraquellarbreivaveurecomDéulihaviacanviat l'aspecteenunaaltraforma,icoms'haviaassecat

9IquanAdamhivaanar,vatenirpor,vatremolariva caure;peròDéu,enlasevamisericòrdia,elvaaixecari desprésvaferaquestpacteambell

10I,denou,quanAdameraalaportadeljardí,ivaveure elquerubíambunaespasadefocfulgurantalamà,iel querubíesvaenfuririelvamirarambelceñofrunzit,tant AdamcomEvavantenirpord'ell,ivanpensarquevolia matar-los.Aixíquevancauredecaraaterra,ivantremolar depor

11Peròellvatenirpietatd'ellsielsvamostrar misericòrdia;iapartant-sed'ells,vapujaralcelivapregar alSenyor,ivadir:

12«Senyor,tum'hasenviatavigilarlaportadeljardíamb unaespasadefoc.

13«Peròquanelsteusservents,AdamiEva,emvanveure, vancauredecaraaterraivanquedarcommortsOh, Senyormeu,quèfaremalsteusservents?»

14AleshoresDéuesvacompadird'ells,elsvamostrar misericòrdiaivaenviarelseuàngelaguardareljardí

15IlaParauladelSenyorvaarribaraAdamiEva,ielsva ressuscitar

16IelSenyorvadiraAdam:«T'heditquealcapdecinc diesimigenviarélamevaParaulaietsalvaré.

17«Enforteix,doncs,elteucoriromanalaCovadels Tresors,delaqualt'heparlatabans»

18IquanAdamvasentiraquestaParauladeDéu,esva consolaramballòqueDéulihaviaditPerquèlihaviadit comelsalvaria

CAPÍTOL4

1PeròAdamiEvavanplorarperhaversortitdeljardí,la sevaprimeramorada

2I,defet,quanAdamvamirarlasevacarn,queestava alterada,vaploraramargament,elliEva,pelquehavienfet. IvancaminarivanbaixarsuaumentalaCovadelsTresors

3Iquanhivanarribar,Adamvaplorarsobresimateixiva diraEva:«Miraaquestacovaquehadeserlanostrapresó enaquestmóniunllocdecàstig!

4"Quèéscomparatambeljardí?Quinaéslasevaestretor comparadaambl'espaidel'altre?"

5«Quèésaquestaroca,alcostatd'aquellesarbredes?Què éslafoscord'aquestacaverna,comparadaamblallumdel jardí?

6«Quèésaquestacornisarocosaqueensprotegeix, comparadaamblamisericòrdiadelSenyorqueensha cobertamblasevaombra?

7«Quinéselsòld'aquestacovacomparatambelterreny deljardí?Aquestaterra,escampadaperpedres;iaquella, plantadaambarbresfruitersdeliciosos?»

8IAdamvadiraEva:«Miraelsteusullsielsmeus,que abanshavienvistàngelsalcellloant;iellstambé,sense parar

9«Peròaranohiveiemcomabans:elsnostresullss'han tornatdecarn;nopodenveuredelamateixamaneraque veienabans»

10AdamvatornarapreguntaraEva:«Quèéselnostrecos avui,comparatambelqueeraenelsdiesanteriors,quan habitàvemaljardí?»

11Desprésd'això,Adamnovavolerentraralacova,sota larocaquesobresurt;nihihauriaentratmai.

12PeròellvaobeirlesordresdeDéu;iesvadirasi mateix:«Sinoentroalacova,tornaréaserun transgressor».

CAPÍTOL5

1AleshoresAdamiEvavanentraralacovaiesvan quedarpregantenlasevapròpiallengua,desconegudaper anosaltres,peròqueconeixienbé.

2Imentrepregaven,Adamvaalçarelsullsivaveurela rocaielsostredelacovaqueelcobrien,demaneraqueno podiaveurenielcelnilescriaturesdeDéu.Aixíqueva plorariesvadonarcopsfortsalpit,finsquevacaureiva quedarcommort

3IEvaesvaasseureplorant;perquècreiaqueelleramort.

4Aleshoresellaesvaaixecar,vaestendrelesmanscapa Déu,implorant-limisericòrdiaillàstima,ivadir:«OhDéu, perdona'melmeupecat,elpecatquevaigcometre,inote'n recordis

5«Perquènomésjovaigferqueelteuserventcaiguésdel jardíaaquestacondicióperduda;delallumaaquesta foscor;idelamoradadel'alegriaaaquestapresó

6«OhDéu,miraaquestserventteuquehacaiguti ressuscita'ldelamort,perquèploriiespenedeixidela transgressióquevacometreperculpameva

7«Noliprenguisl'ànimaaquestavegada;deixa'lviure perquèpuguimantenir-sefermenlamesuradelseu penedimentiferlatevavoluntat,comabansdelaseva mort.

8«Peròsinol'aixeques,aleshores,ohDéu,pren-mela mevaànima,perquèsiguicomell;inoemdeixisen aquestamasmorra,sol;perquènopodriaestarsolenaquest món,sinónomésambell

9«Perquètu,ohDéu,livasfercaurelason,livasprendre unosdelcostatilivastornarlacarnalseulloc,pelteu poderdiví

10«Iemvasprendre,l'os,iemvasferunadona,brillant comell,ambcor,raóiparaula;iencarn,comlaseva;iem vasferasemblançadelseurostre,perlatevamisericòrdiai poder

11«Senyor,joiellsomun,itu,Déu,etselnostreCreador, tuetsquiensvaferatotsdosenunsoldia

12«Pertant,ohDéu,dóna-livida,perquèpuguiestaramb mienaquestaterraestranya,mentrenosaltreshihabitema causadelanostratransgressió

13«Peròsinolivolsdonarlavida,pren-meamicomell,i moriremtotsdoselmateixdia»

14IEvavaploraramargament,ivacauresobreelnostre pareAdam;delasevagranpena.

CAPÍTOL6

1PeròDéuelsvamirar;perquès'haviensuïcidatdegran dolor

2PeròEllelsaixecariaielsconsolaria.

3Ell,pertant,elsvaenviarlasevaParaula;perquè s'aixequessinifossinimmediatamentaixecats

4IelSenyorvadiraAdamiEva:«Vautransgredirper voluntatpròpia,finsquevausortirdeljardíonushavia posat

5«Pervoluntatpròpiahastransgreditatravésdelteudesig dedivinitat,grandesaiunestatexaltat,comelquetincjo; demaneraqueetvaigprivardelanaturalesabrillanten quèettrobavesaleshores,ietvaigfersortirdeljardía aquestaterra,aspreipledeproblemes

6«Sinohaguéssiutransgreditelmeumanamenti haguéssiuguardatlamevallei,inohaguéssiumenjatdel fruitdel'arbrealqualusvaigdirquenousacostéssiu!Ihi haviaarbresfruitersaljardímillorsqueaquell

7"PeròelmalvatSatanàs,quenovapersistirenelseu primerestatnivamantenirlasevafe;enquinohihavia capbonaintencióenversmi,ique,totiquejol'haviacreat, emvamenysprearivabuscarlaDivinitat,demaneraque elvaigllançardelcel,ellésquivaferquel'arbresemblés agradablealsvostresulls,finsqueenvaumenjar, escoltant-lo.

8«Aixíheutransgreditelmeumanament,iperaixòushe fetvenirtotesaquestespenes

9«PerquèjosócDéuelCreador,que,quanvaigcrearles mevescriatures,notenialaintenciódedestruir-lesPerò desprésquehavienprovocatgreumentlamevaira,lesvaig castigarambgreusplagues,finsqueespenedeixen

10«Però,si,alcontrari,continuenendurint-seenlaseva transgressió,estaransotamaledicciópersempre»

CAPÍTOL7

1QuanAdamiEvavansentiraquestesparaulesdeDéu, vanplorarisanglotarencaramés;peròvanenfortirelsseus corsenDéu,perquèarasentienqueelSenyoreraperaells comunpareiunamare;iperaquestamateixaraó,van plorardavantd'Ellivandemanarmisericòrdiad'Ell

2AleshoresDéuesvacompadird'ellsivadir:«OhAdam, hefetelmeupacteambtuinome'ndesviaré;nietdeixaré

tornaraljardí,finsques'hagicomplertelmeupactedels cincgransdiesimig».

3LlavorsAdamvadiraDéu:«Senyor,tuensvascreari ensvasferaptesperestaraljardí;iabansquejo transgredís,vasferquetoteslesbèstiesvinguessinami, perquèjolesposésnom

4«Latevagràciaerallavorssobremi;ivaiganomenar cadascunsegonslatevament;ielsvassotmetreatotsami.

5«Peròara,SenyorDéu,quehetransgreditelteu manament,toteslesbèstiess'aixecarancontramiiem devoraranami,amiiaEva,latevaserventa;itallaranla nostravidadelafaçdelaterra

6«Pertant,ussuplico,ohDéu,que,jaqueensheufet sortirdeljardíiensheufetestarenunaterraestranya,no permeteuquelesbèstiesensfacinmal»

7QuanelSenyorvasentiraquestesparaulesd'Adam,esva compadird'ellivasentirquehaviaditdeveritatqueles bèstiesdelcamps'aixecarienieldevorarienaelliaEva, perquèEll,elSenyor,estavaenfadatambellsdosperla sevatransgressió

8AleshoresDéuvamanaralesbèsties,alsocellsiatot allòqueesmouperlaterraquevinguessinaAdamique s'hifamiliaritzessin,iquenoelmolestessinniaEva;ni tampocacapdelsbonsijustosd'entrelasevadescendència

9AleshoreslesbèstiesvanferreverènciaaAdam,segons elmanamentdeDéu;exceptelaserp,contralaqualDéu estavaindignatNovaveniraAdam,amblesbèsties

CAPÍTOL8

1LlavorsAdamvaplorarivadir:«OhDéu,quan habitàvemaljardíielsnostrescorss'exaltaven,vamveure elsàngelsquecantavenlloancesalcel,peròaranoveiem comabans;no,quanvamentraralacova,totalacreació se'nsvaamagar»

2LlavorsDéuelSenyorvadiraAdam:«Quanestaves sotalamevasubjecció,teniesunanaturalesabrillantdins teu,iperaquestaraópodiesveurelescosesdellunyPerò desprésdelatevatransgressió,latevanaturalesabrillantet vaserretirada;inoetvaquedarveurelescosesdelluny, sinónomésdeprop;segonslacapacitatdelacarn;perquè ésbrutal»

3QuanAdamiEvavansentiraquestesparaulesdeDéu, vanmarxar;lloant-loiadorant-loambuncortrist

4IDéuvadeixardecomunicar-seambells

CAPÍTOL9

1AleshoresAdamiEvavansortirdelaCovadelsTresors iesvanacostaralaportadeljardí,iallàesvanaturarper mirar-la,ivanplorarperhaver-se'nallunyat

2IAdamiEvavananardedavantdelaportadeljardíal costatsud,iallàvantrobarl'aiguaqueregavaeljardí,des del'arreldel'ArbredelaVida,iqueesdividiadesd'allàen quatreriussobrelaterra

3Llavorsvanarribaris'hivanacostar,ilavanmirar;ivan veurequeeral'aiguaquebrollavadesotal'arreldel'arbre delavidaaljardí

4IAdamvaplorariesvalamentar,iesvadonarcopsal pit,perhaverestatseparatdeljardí;ivadiraEva: 5«Perquèhasportatsobremi,sobretumateixisobrela nostradescendènciatantesd'aquestesplaguesicàstigs?»

6IEvalivadir:«Quèhasvist,perplorariparlar-me d'aquestamanera?»

7IdiguéaEva:«Noveusaquestaaiguaqueeraamb nosaltresaljardí,queregavaelsarbresdeljardíiqued'allà brollava?

8«Inosaltres,quanéremaljardí,noensenpreocupàvem; peròdesquevamarribaraaquestaterraestranya,l'estimem ilafemservirperalnostrecos.»

9PeròquanEvavasentiraquestesparaulesd'ell,vaplorar; ideldolordelseuplor,vancaureenaquellaaigua;i haurienvolgutacabarambellsmateixos,pertaldeno tornarmaimésacontemplarlacreació;perquèquanvan mirarl'obradelacreació,vansentirquehaviendeacabar ambellsmateixos

CAPÍTOL10

1AleshoresDéu,misericordiósibondadós,elsvamirar així,jacentsal'aigua,apropdelamort,ivaenviarun àngelqueelsvatreuredel'aiguaielsvadeixaralavora delmarcomsifossinmorts

2Aleshoresl'àngelesvaacostaraDéu,vaserbenvinguti vadir:«OhDéu,lestevescriatureshanexpirat»

3AleshoresDéuvaenviarlasevaParaulaaAdamiEva, queelsvaressuscitardelasevamort.

4IAdamvadir,desprésdeserressuscitat:«OhDéu, mentreéremaljardínonecessitàvemniensimportàvem aquestaaigua;peròdesquevamveniraaquestaterranoen podemviuresenseella»

5AleshoresDéuvadiraAdam:«Mentreeressotaelmeu comandamentieresunàngelbrillant,noconeixiesaquesta aigua

6«Peròdesprésquehastransgreditelmeumanament,no potspassarsenseaigua,amblaqualrentarelteucosiferlocréixer;perquèaraéscomeldelesbèsties,inecessita aigua»

7QuanAdamiEvavansentiraquestesparaulesdeDéu, vanploraramargament;iAdamvasuplicaraDéuqueel deixéstornaraljardíimirar-lopersegonavegada

8PeròDéuvadiraAdam:«T'hefetunapromesa;quan aquestapromesaescompleixi,ettornaréaljardí,atuiala tevadescendènciajusta»

9IDéuvadeixardecomunicar-seambAdam.

CAPÍTOL11

1AleshoresAdamiEvavansentirquecremavendeset, caloritristesa.

2IAdamvadiraEva:«Nobeuremd'aquestaaigua,nique moríssimOhEva,quanaquestaaiguaentrialesnostres entranyes,augmentaràelsnostrescàstigsielsdelsnostres fills,quevindrandesprésdenosaltres».

3TantAdamcomEvaesvanretirardel'aiguainoenvan beuregens;sinóquevanvenirivanentraralaCovadels Tresors

4Peròquanhiera,AdamnovapoderveureEva;nomésva sentirelsorollquefeia.EllatampocvapoderveureAdam, peròvasentirelsorollquefeia

5LlavorsAdamvaplorar,ambprofundaaflicció,iesva donarcopsalpit;iesvaaixecarivadiraEva:«Onets?» 6Iellalivadir:«Mira,esticenaquestafoscor»

7Llavorslivadir:«Recordalanaturabrillantenquè vivíem,mentrehabitàvemaljardí!

8«OhEva!recordalaglòriaquereposavasobrenosaltres aljardí.OhEva!recordaelsarbresqueenscobrienlaseva ombraaljardímentreensmovementreells.

9«OhEva!recordaquementreéremaljardí,noconeixíem nilanitnieldiaPensaenl'ArbredelaVida,desdelqual fluïal'aigua,iqueensilluminava!Recorda,ohEva,la terradeljardí,ilasevaresplendor!

10«Pensa,oh,pensaenaquelljardíonnohihaviafoscor, mentrehihavíem

11"TanbonpuntvamentrarenaquestaCovadelsTresors, lafoscorensvaenvoltar;finsquejanoenspodemveure;i totelplaerd'aquestavidahaarribatalasevafi"

CAPÍTOL12

1AleshoresAdamesvacolpejarelpit,elliEva,ivan plorartotalanitfinsquevaarribarl'alba,ivansospirar duranttotalanitaMiyazia

2IAdamesvadonarcopsiesvallançaraterraalacova, dedoloramargiacausadelafoscor,ivaquedarallàcom mort

3PeròEvavasentirelsorollquevaferencaureaterraI elvabuscaralespalpacionsamblesmansielvatrobar comuncadàver

4Aleshoresellavatenirpor,esvaquedarsenseparaulesi esvaquedaralseucostat.

5PeròelSenyormisericordiósvamirarlamortd'Adami elsilencid'Evaperpordelafoscor

6IlaParauladeDéuvaveniraAdamielvaressuscitar d'entrelamort,ivaobrirlabocad'Evaperquèpogués parlar

7AleshoresAdamesvaaixecaralacovaivadir:«OhDéu, perquèlallums'haallunyatdenosaltresilafoscorensha sobrevingut?Perquèensdeixesenaquestallargafoscor? Perquèensassetgesaixí?

8«Iaquestafoscor,ohSenyor,oneraabansqueens caiguéssobre?Éstal,quenoenspodemveureelsunsals altres.

9«Mentreéremaljardí,novèiemnisabíemquèésla foscorJonoestavaamagatd'Eva,niellatampocdemi, finsquearanoempotveure;icapfoscornoensvaenvair perseparar-noselsunsdelsaltres

10"PeròellaijoestàvemenunasolallumbrillantJola vaigveureiellaemvaveure.Totiaixò,desquevam entrarenaquestacova,lafoscorenshaenvaïtiensha separat,demaneraquejonolaveig,iellanoemveuami.

11«OhSenyor,ensassetjaràs,doncs,ambaquesta foscor?»

CAPÍTOL13

1Aleshores,quanDéu,queésmisericordiósipledepietat, vasentirlaveud'Adam,livadir:

2«OhAdam,mentreelbonàngelemvaobeir,unallum brillantvareposarsobreellisobreelsseusexèrcits.

3«PeròquanvatransgredirelMeumanament,elvaig privard'aquellanaturalesabrillant,iesvatornarfosc

4«Iquaneraalscels,alsregnesdelallum,noconeixiares delafoscor

5«Peròellvatransgredir,ielvaigfercauredelcelala terra;ivaseraquestafoscorlaquevacauresobreell.

6«Isobretu,ohAdam,mentreeresalmeujardíiobeïes mi,tambévadescansaraquellallumbrillant.

7"Peròquanvaigsentirparlardelatevatransgressió,et vaigprivard'aquellallumbrillantTotiaixò,perlameva misericòrdia,noetvaigconvertirenfoscor,sinóqueet vaigferelteucosdecarn,sobreelqualvaigestendre aquestapell,perquèpuguisuportarelfredilacalor

8«Sihaguésdeixatcaurelamevairasobretu,t'hauria destruït;isit'haguésconvertitenfoscor,hauriaestatcom sit'haguésmatat

9«Peròenlamevamisericòrdia,t'hefettalcomets;quan vastransgredirelmeumanament,ohAdam,etvaig expulsardeljardíietvaigfersortiraaquestaterra;iet vaigmanarquehabitessisenaquestacova;ilafoscorva cauresobretu,comvapassarambaquellqueva transgredirelmeumanament

10«Així,ohAdam,t'haenganyataquestanit.Nohade durarpersempre;sinóquenomésésdedotzehores;quan s'acabi,tornaràlallumdeldia

11«Nosospiris,doncs,nietcommoguis;inodiguisenel teucorqueaquestafoscorésllargais'allargaamb cansament;inodiguisenelteucorquet'hitormento

12«Enforteixelteucorinotinguispor.Aquestafoscorno ésuncàstigPerò,ohAdam,johefeteldiaihiheposatel solperdonar-hillum;perquètuielsteusfillsfeulavostra feina.

13«Perquèsabiaquepecariesitransgrediries,ique sortiriesaaquestaterraTotiaixò,noetforçaria,niet escoltaria,niettancaria;nietcondemnariaperlateva caiguda;niperlatevasortidadelallumalafoscor;ni tampocperlatevasortidadeljardíaaquestaterra

14«Perquèetvaigferdelallum;ivaigvolertreuredetu fillsdelallumicomtu

15«Perònovasguardarelmeumanamentniunsoldia, finsquevaigacabarlacreacióivaigbeneirtotelquehi havia

16«Aleshoresetvaigmanar,pelquefaal'arbre,quenoen mengessis.PeròsabiaqueSatanàs,ques'enganyavaasi mateix,tambét'enganyariaatu

17«Permitjàdel'arbre,etvaigfersaberquenot'hi acostessis.Ietvaigdirquenomengessisdelseufruit,ni queentassessis,niquet'asseiessissotaseu,niqueli cedissis

18«Sinohaguésestatinot'haguésparlat,ohAdam,sobre l'arbre,isit'haguésdeixatsenseunmanament,ihaguessis pecat,hauriaestatunaofensaperpartmeva,pernohavertedonatcapordre;etgirariesiemculpariesperaixò

19"Peròjoetvaigmanarietvaigadvertir,ivascaureDe maneraquelesmevescriaturesnoempodenculpar;sinó quelaculparecaunoméssobreelles.

20«I,ohAdam,hefeteldiaperatuiperalsteusfills desprésdetu,perquèhitreballinis'hicansinIhefetlanit perquèhidescansindelasevafeina;iperquèlesbèsties delcampsurtindenitibusquinelseualiment

21«Peròaraquedapocafoscor,ohAdam;iaviat apareixeràlallumdeldia»

1LlavorsAdamvadiraDéu:«Senyor,prenlamevaànima inoempermetisveuremésaquestafoscor;otrasllada'ma algunlloconnohihagifoscor».

2PeròDéu,elSenyor,vadiraAdam:«Deveritatetdic queaquestafoscorpassaràdetucadadiaquehedeterminat peratu,finsalcomplimentdelmeupacte;quanetsalvaréi ettornaréaljardí,alamoradadellumqueanheles,onno hihafoscorT'hiportaré,alregnedelcel»

3DéuvadirdenouaAdam:«Totaaquestamisèriaquehas estatobligatacarregarambtuacausadelateva transgressió,not'alliberaràdelamàdeSatanàs,niet salvarà

4«PeròhofaréQuanbaixidelceliemfacicarndelateva descendència,iprenguisobremilamalaltiaquepateixes, aleshoreslafoscorqueetvacauresobreaquestacovaem cauràsobrealatomba,quansiguienlacarndelateva descendència.

5«Ijo,quenotincanys,serésubjectealcompted'anys,de temps,demesosidedies,iseréconsideratcomundels fillsdelshomes,pertaldesalvar-te.»

6IDéuvadeixardecomunicar-seambAdam

CAPÍTOL15

AleshoresAdamiEvavanplorariesvanafligirperla parauladeDéuqueelshaviaditquenotornarienaljardí finsques'acomplissinelsdiesdecretatsperaells;però sobretotperquèDéuelshaviaditquepatiriaperlaseva salvació.

CAPÍTOL16

1Desprésd'això,AdamiEvanovandeixardeserala cova,pregantiplorant,finsquevaclarejarelmatí

2Iquanvanveurequelallumelstornava,vancontenirla porivanenfortirelsseuscors

3Aleshores,AdamvacomençarasortirdelacovaIquan vaarribaral'entrada,esvaaturarivagirarlacaracapa l'est,ivaveureelsolsortirambraigsbrillants,ivasentirla sevacaloralseucos,envatenirpor,ivapensarenelseu corqueaquestaflamasortiaperturmentar-lo.

4Llavorsvaplorar,esvadonarcopsalpit,vacaureaterra decaraivaferlasevapetició,dient:

5«Senyor,noemfacismal,noemconsumeixis,noem treguislavidadelaterra»

6PerquèellpensavaqueelsoleraDéu.

7MentreeraaljardíisentialaveudeDéuielsoquefeia aljardí,ieltemia,Adammaivaveurelallumbrillantdel sol,nilasevacalorardentvatocarelseucos

8Peraixòteniapordelsolquanelsseusraigsflamejants l'arribavenPensavaqueDéuvoliacastigar-loambelltots elsdiesquehaviadecretatperaell

9PerquèAdamtambévadirenelsseuspensaments:«Com queDéunoensvaassotaramblestenebres,vetaquíqueha fetsortiraquestsoliensassotaambunacalorabrasadora.»

10Peròmentrepensavaaixíenelseucor,laParaulade Déulivavenirilivadir:

11«OhAdam,aixeca'tiposa'tdret.AquestsolnoésDéu; sinóquehaestatcreatperdonarllumdedia,delqualet

vaigparlaralacovadient:«Quel'albaesclatariaihihauria llumdedia».»

12«PeròjosócDéu,queetconsolavaalanit»

13IDéuvadeixardecomunicar-seambAdam.

CAPÍTOL17

1AleshoresAdamiEvavansortirperl'entradadelacovai vananarcapaljardí

2Peròamesuraques'hiacostaven,davantdelaporta occidental,peronvasortirSatanàsquanvaenganyar AdamiEva,vantrobarlaserpqueesvaconvertiren Satanàsvenintalaporta,llepantlapolsambtristesai retorçant-sesobreelpitaterra,acausadelamaledicció queDéulivainfligir

3Imentrequeabanslaserperalamésexaltadadetotesles bèsties,araesvatransformariesvatornarrelliscosa,ila mésvildetotes,is'arrossegavasobreelseupiticaminava sobreelseuventre.

4Itotiqueeralamésbelladetoteslesbèsties,haviaestat transformadais'haviaconvertitenlaméslletjadetotesEn comptesd'alimentar-sedelmillormenjar,araesdedicavaa menjarlapolsEncomptesd'habitar,comabans,als millorsllocs,araviviaalapols

5I,mentrequehaviaestatlamésbelladetoteslesbèsties, toteslesqualsesquedavenmutesdavantlasevabellesa, araeraavorridapertots

6I,denou,mentrequehabitavaenunabellamorada,ala qualtotselsaltresanimalsveniend'altresllocs;id'onbevia, tambéenbevien;ara,desprésques'haguéstornatverinós, perraódelamaledicciódeDéu,toteslesbèstiesvanfugir delasevamoradainovolienbeuredel'aiguaquebevia; sinóquevanfugird'ella

CAPÍTOL18

1QuanlaserpmaleïdavaveureAdamiEva,vainflarel cap,esvaposardretasobrelacuai,ambelsullsvermells comlasang,vafercomsielsvolguésmatar

2VaanardirectamentcapaEvaivacórrerdarrered'ella; mentrequeAdam,queeraalseucostat,ploravaperquèno teniaunbastóalamàperferirlaserpinosabiacom matar-la.

3PeròambelcorcremantperEva,Adamesvaacostarala serpilavaagafarperlacua;quanaquestaesvagirarcapa ellilivadir:

4«OhAdam,perculpatevaid'Eva,sócrelliscósivaig sobreelmeuventre.»Aleshores,perlasevagranforça,va llançarAdamiEvaielsvapressionarcomsielsvolgués matar

5PeròDéuvaenviarunàngelquevallençarlaserplluny d'ellsielsvaaixecar.

6AleshoreslaParauladeDéuvaveniralaserpilivadir: «Primeretvaigferàgilietvaigferanarsobreelventre; perònoetvaigprivardelaparla

7«Ara,però,siguesmut;inoparlismés,tuilatevaraça; perquèenprimerlloc,laruïnadelesmevescriaturesha succeïtperculpateva,iaralesvolsmatar»

8Aleshoreslaserpvaquedarmudainovaparlarmés

9IunventvabufardelcelperordredeDéuqueva allunyarlaserpd'AdamiEva,lavallançaralavoradel mar,ivaaterraral'Índia

CAPÍTOL19

1PeròAdamiEvavanplorardavantDéuIAdamlivadir: 2«OhSenyor,quaneraalacova,etvaigdiraixò,Senyor meu,quelesbèstiesdelcamps'aixecarieniemdevorarien, itallarienlamevavidadelaterra»

3AleshoresAdam,acausadelquelihaviasucceït,esva donarcopsalpitivacaureaterracomuncadàver;llavors vaveniraelllaParauladeDéu,queelvaressuscitar,iliva dir:

4«OhAdam,capd'aquestesbèstiesetpodràfermal; perquèquanvaigferquelesbèstiesialtrescosesquees mouenvinguessinatualacova,novaigdeixarquelaserp vinguésambelles,nofoscasques'aixequéscontratu,us festremolar;ilapord'ellauscaiguésalscors

5«Perquèsabiaqueaquellmaleïtésmalvat;pertant,noel deixariaacostar-seatuamblesaltresbèsties

6«PeròaraenforteixelteucorinotemisJosócambtu finsalafidelsdiesquehedeterminatperatu.»

CAPÍTOL20

1LlavorsAdamvaplorarivadir:«OhDéu,trasllada'nsa unaltrelloc,perquèlaserpnos'acostimésanosaltresi s'aixequicontranosaltres.Nosiguiquetrobisolalateva serventaEvailamati;perquèelsseusullssónhorriblesi malvats»

2PeròDéuvadiraAdamiEva:«Notingueupord'ara endavant,nodeixaréques'acostiavosaltres;l'heexpulsat llunydevosaltres,d'aquestamuntanya;nohideixaréres queuspuguifermal».

3AleshoresAdamiEvavanadorarDéuilivandonar gràciesielvanlloarperhaver-losalliberatdelamort

CAPÍTOL21

1AleshoresAdamiEvavananarabuscareljardí.

2Ilacalorelscolpejavalacaracomunaflama;suavende lacaloriploravendavantdelSenyor

3Peròellloconploravenerapropd'unamuntanyaalta, davantdelaportaoccidentaldeljardí

4AleshoresAdamesvallançardesdelcimd'aquella muntanya;tenialacaraesquinçadailacarnescorxada;li vabrollarmoltasang,ivaestarapuntdemorir

5Mentrestant,Evavaromandredretaalamuntanya plorantsobreell,mentintaixí.

6Iellavadir:«Novullviuredesprésd'ell,perquètotel ques'hafetasimateixhaestatperculpameva».

7Aleshoresesvallançardarrered'ell;ivaseresquinçadai esgarradaperlespedres;ivaromandreestiradacommorta

8PeròelDéumisericordiós,quemiralessevescriatures, vamirarAdamiEvamentrejeienmorts,ielsvaenviarla sevaParaulaielsvaressuscitar

9IvadiraAdam:«OhAdam,totaaquestamisèriaque t'hasinfligitatumateixnoserviràderescontraelmeu govern,nialteraràelpactedels5500anys»

CAPÍTOL22

1LlavorsAdamvadiraDéu:«Emmarceixodecalor;estic desmaiatdecaminaritincfàsticd'aquestmónInoséquan emtrauràsd'ellperquèdescansi»

2LlavorselSenyorDéulivadir:«OhAdam,aixònopot serara,nofinsquehagisacabatelsteusdies.Aleshoreset trauréd'aquestaterramiserable»

3IAdamvadiraDéu:«Mentreeraaljardínoconeixiani calor,nilanguidor,nimoviment,nitremolor,nipor;però ara,desquehearribataaquestaterra,totaaquestaaflicció m'havingutsobre»

4AleshoresDéuvadiraAdam:«Mentreguardaveselmeu manament,lamevallumilamevagràciareposavensobre tuPeròquantransgredieselmeumanament,etvan sobrevenirdolorimisèriaenaquestaterra»

5IAdamvaplorarivadir:«OhSenyor,noemtallisper això,niemcolpeixisambgreusplagues,niempaguis segonselmeupecat;perquènosaltres,pervoluntatpròpia, vamtransgredirelteumanamentivamabandonarlateva llei,ivambuscarconvertir-nosendéuscomtu,quan Satanàs,l'enemic,ensvaenganyar»

6AleshoresDéuvadirdenouaAdam:«Comquehas suportatporitremolorenaquestaterra,llanguimenti sofrimenttrepitjanticaminant,pujantperaquesta muntanyaimorint-hi,prendrétotaixòsobremipersalvarte».

CAPÍTOL23

1AleshoresAdamvaplorarmésivadir:«OhDéu,tingueu pietatdemi,finsalpuntd'assumirsobreVósallòquefaré»

2PeròDéuvaprendrelaSevaParaulad'AdamiEva.

3AleshoresAdamiEvaesvanposardrets;iAdamvadir aEva:«Cingeix-te,ijotambéemcenyiré»Iellaesva cenyir,talcomAdamlivadir.

4AleshoresAdamiEvavanagafarpedresilesvan col·locarenformad'altar;ivanagafarfullesdelsarbres quehihaviaforadeljardí,amblesqualsvaneixugardela superfíciedelarocalasangquehavienvessat

5Peròallòquehaviacaigutalasorra,hovanagafar juntamentamblapolsambquèestavabarrejadaihovan oferirsobrel'altarcomaofrenaaDéu

6AleshoresAdamiEvaesvanposarsotal'altarivan plorar,suplicantaixíaDéu:«Perdona'nslanostra transgressióielnostrepecat,imira'nsambelteuullde misericòrdiaPerquèquanéremaljardí,lesnostres lloancesielsnostreshimnespujavendavantteusense parar

7«Peròquanvamarribaraaquestaterraestranya,jano teníemlloançapura,nioraciójusta,nicorscomprensius,ni pensamentsdolços,niconsellsjustos,nillargdiscerniment, nisentimentsrectes,nitampoclanostranaturalesabrillant ensvaabandonarPeròelnostrecoshacanviatdela semblançaenquèeraalprincipi,quanvamsercreats 8«Peròaramireulanostrasangques'ofereixsobre aquestespedresiaccepteu-ladelesnostresmans,comles lloancesqueuscantàvemalprincipi,quanéremaljardí» 9IAdamvacomençaraferméspeticionsaDéu

CAPÍTOL24

1Aleshores,elDéumisericordiós,boiamantdelshomes, vamirarAdamiEva,ilasevasang,quehavienpresentat comaofrenaaEll;senseunaordresevaperfer-ho.Però Ellesvameravellard'ells;ivaacceptarlessevesofrenes

2IDéuvaenviardesdelasevapresènciaunfoc resplendent,quevaconsumirlasevaofrena.

3Vapercebrel'olorsuaudelasevaofrenaielsvamostrar misericòrdia.

4AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamilivadir: «OhAdam,aixícomvasvessarlatevasang,aixívessaré jolamevapròpiasangquanemconverteixiencarndela tevadescendència;iaixícomtuvasmorir,ohAdam,així tambémoriréjoIaixícomvasconstruirunaltar,així tambéetfaréunaltaralaterra;iaixícomvasoferirlateva sangsobreell,aixítambéoferirélamevasangsobreun altaralaterra

5«Iaixícomvasdemanarperdóatravésd'aquellasang, tambéjofaréquelamevasangsiguielperdódelspecatsi esborrarélestransgressionsquehiha

6«Iara,vetaquí,heacceptatlatevaofrena,ohAdam,però elsdiesdelpacteambquèt'helligatnos'hancomplert Quans'hagincomplert,ettornaréaljardí

7«Ara,doncs,enforteixelteucor;iquanetvinguilapena, fes-meunaofrena,ietseréfavorable»

CAPÍTOL25

1PeròDéusabiaqueAdamteniaenelsseuspensaments quesovintesmatariailifariaunaofrenadelasevasang.

2Peraixòlivadir:«OhAdam,noettornisamatarcom vasfer,llançant-tedesd'aquellamuntanya»

3PeròAdamvadiraDéu:«Tenialaintenciódeposarfia mimateixdeseguida,perhavertransgreditelsteus manamentsiperhaversortitdelbelljardí;iperlallum brillantdelaqualm'hasprivat;iperleslloancesquevan brollardelamevabocasenseparar,iperlallumqueemva cobrir

4«Però,perlatevabondat,ohDéu,noemdeixis completamentsensevida;sinósigues-mepropicicada vegadaquemoriidóna'mvida

5«IaixíesfaràsaberqueetsunDéumisericordiós,queno volsqueningúpereixi;quenot'agradaqueningúcaigui;i quenocondemnesningúcruelment,malamentiper destrucciótotal.»

6AleshoresAdamvaromandreensilenci

7IlaParauladeDéuvaveniraell,ielvabeneir,ielva consolar,ivaferunpacteambell,queelsalvariaalfinal delsdiesquelihavienestatdeterminats

8Aquestavaser,doncs,laprimeraofrenaqueAdamvafer aDéu;iaixíesvaconvertirenelseucostumdefer-ho.

CAPÍTOL26

1AleshoresAdamvaprendreEva,ivancomençaratornar alaCovadelsTresorsonhabitavenPeròquans'hivan acostarilavanveuredelluny,unagrantristesavacaure sobreAdamiEvaquanlavanmirar

2LlavorsAdamvadiraEva:«Quanéremalamuntanya, vamserconsolatsperlaParauladeDéuqueconversava ambnosaltres;ilallumqueveniadel'est,vailluminar sobrenosaltres.

3«PeròaralaParauladeDéuensestàamagada;ilallum quebrillavasobrenosaltreshacanviatdetalmaneraqueha desaparegut,ihadeixatquelafoscorilatristesaens aclaparin

4«Iensveiemobligatsaentrarenaquestacovaqueéscom unapresó,onlafoscorenscobreix,demaneraqueestem separatselsunsdelsaltres;itunoempotsveure,nijo tampocetpucveure.»

5QuanAdamhaguéditaquestesparaules,plorareni estenguerenlesmansdavantDéu;perquèestavenplensde tristesa

6IvansuplicaraDéuqueelsportéselsol,queels illuminés,perquèlafoscornotornéssobreells,ino tornessinsotaaquestacobertaderocaIdesitjavenmorir abansqueveurelafoscor

7AleshoresDéuvamirarAdamiEvailasevagranpena,i totelquehavienfetambuncorfervent,acausadetotsels problemesenquèestrobaven,enllocdelseubenestar anterior,iacausadetotalamisèriaqueelsvasobrevenir enunaterraestranya.

8Pertant,Déunoesvaenfurircontraells,niesva impacientarambells;sinóquevaserpacientitolerantamb ells,comambelsfillsquehaviacreat.

9AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamilivadir: «Adam,pelquefaalsol,sijoelprenguésite'lportés,els dies,leshores,elsanysielsmesosnoservirienderes,iel pactequehefetambtunoescompliriamai

10«Peròllavorsseriesabandonatenunallargaplaga,ino etquedariacapsalvaciópersempre.

11«Mésaviat,paciènciaicalmalatevaànimamentre romansnitidia;finsquearribielcomplimentdelsdiesiel tempsdelmeupacte.

12«Aleshoresvindréietsalvaré,ohAdam,perquènovull quesiguisafligit

13«Iquanmiritoteslescosesbonesenquèvasviureiper quèenvassortir,aleshoresdebongratetmostraria misericòrdia

14«Perònopucalterarelpactequehasortitdelameva boca;sino,t'hauriafettornaraljardí

15«Quan,però,s'hagicomplertelpacte,aleshoreset mostrarémisericòrdiaatuialatevadescendència,iet portaréaunaterrad'alegria,onnohihanitristesani sofriment;sinóalegriaialegriapermanents,illumquemai falla,illoancesquemaicessen;iunbelljardíquemai passarà»

16IDéuvadirdenouaAdam:«Tinguespaciènciaientra alacova,perquèlafoscor,delaqualteniespor,només duraràdotzehores;iquans'acabi,sorgiràlallum»

17Aleshores,quanAdamvasentiraquestesparaulesde Déu,elliEvavanadorardavantd'Ell,ielsseuscorsesvan consolarVantornaralacovasegonselseucostum, mentrelesllàgrimeselsbrollavendelsulls,latristesaiels lamentssortiendelsseuscors,idesitjavenquelaseva ànimaabandonéselseucos

18IAdamiEvavanestarpregant,finsquelafoscordela nitelsvasobrevenir,iAdamvaquedaramagatd'Eva,iella d'ell

19Ivanromandredretsenoració

CAPÍTOL27

1QuanSatanàs,l'odiadordetotbé,vaveurecom continuavenenl'oració,icomDéucomunicavaambells,i elsconsolava,icomhaviaacceptatlasevaofrena,Satanàs vaferunaaparició

2Vacomençartransformantelsseusexèrcits;alesseves manshihaviaunfocfulgurant,iestavenenunagranllum.

3Aleshoresvacollocarelseutronpropdel'entradadela cova,perquènohipodiaentraracausadelesseves pregàries.Ivailluminarlacovafinsquelacovavabrillar sobreAdamiEva;mentreelsseusexèrcitsvancomençara cantarlloances

4ISatanàsvaferaixò,perquèquanAdamveiéslallum, pensésdinsseuqueeraunallumcelestial,iqueleshosts deSatanàserenàngels;iqueDéuelshaviaenviatavigilar lacovaiadonar-lillumalafoscor

5DemaneraquequanAdamsortísdelacovaielsveiés,i AdamiEvas'inclinessindavantSatanàs,aleshoresell vencésAdamil'humiléspersegonavegadadavantDéu

6Quan,doncs,AdamiEvavanveurelallum,iesvan imaginarqueerareal,vanenfortirelsseuscors;però, mentretremolaven,AdamvadiraEva:

7«Mireuaquellagranllum,iaquellsmoltscantsde lloança,iaquellamultitudqueésforaiquenoentraa nosaltres,noensdigueuquèdiuen,nid'onvénen,niquin éselsignificatd'aquestallum;quinessónaquesteslloances; perquèhanestatenviadesaquíiperquènoentren.

8«SifossindeDéu,vindrienanosaltresalacovaiens explicarienlasevamissió»

9AleshoresAdamesvaaixecarivapregaraDéuambun corfervent,ivadir:

10«OhSenyor,hihaalmónunaltredéuqueTu,quevas crearàngelsielsvasomplirdellum,ielsvasenviarper guardar-nos,quivindriaambells?

11«Però,vetaquí,veiemaquestesmultitudsqueestroben al'entradadelacova;estanenunagranllum;canten lloancesenveualtaSisónd'unaltredéuquenosiguiTu, digues-m'ho;isisónenviadesperTu,informa'mdelaraó perlaqualleshasenviat.»

12TanbonpuntAdamvadiraixò,unàngeldeDéuseli vaaparèixeralacova,quelivadir:«OhAdam,notinguis por.AquestésSatanàsielsseusexèrcits;volenganyar-te cometvaenganyaralprincipiPerprimeravegada,estava amagatenlaserp;peròaquestavegadahavingutatuenla semblançad'unàngeldellum;perquè,quanl'adoressis,et poguéscaptivar,enlamateixapresènciadeDéu»

13Aleshoresl'àngelvamarxard'Adam,vaagafarSatanàs al'entradadelacova,livatreurelafintaquehaviaassumit ielvaportarenlasevahorribleformaaAdamiEva;els qualsvantenirpord'ellquanelvanveure

14Il'àngelvadiraAdam:«Aquestaformahorribleha estatsevadesqueDéuelvafercauredelcelNos'hauria pogutacostaratuambella;peraixòesvatransformaren unàngeldellum»

15Aleshoresl'àngelvaallunyarSatanàsielsseusexèrcits d'AdamiEva,ielsvadir:«Notingueupor;Déuqueusva crearusenfortirà».

16Il'àngelelsvadeixar

17PeròAdamiEvavanromandredretsalacova;novan trobarcapconsol;estavendividitsenelsseuspensaments

18Iquanvaserdematívanpregar;idesprésvansortira buscareljardí.Perquèelsseuscorshieren,inopodien trobarconsolperhaver-loabandonat

CAPÍTOL28

1Peròquanl'astutSatanàselsvaveurequeanavenaljardí, vareunirelseuexèrcitiesvapresentarenunnúvol,amb laintenciód'enganyar-los.

2PeròquanAdamiEvaelvanveureaixíenunavisió,van pensarqueerenàngelsdeDéuquehavienvinguta consolar-losperhaversortitdeljardíoafer-lostornar-hi.

3IAdamvaestendrelesmansaDéu,suplicant-liquelifes entendrequèeren

4AleshoresSatanàs,l'odiadordetotbé,vadiraAdam: «OhAdam,sócunàngeldelgranDéu;ivetaquíleshosts quem'envolten.

5«Déum'haenviatamiiaellsperprendre'tiportar-teala fronteradeljardícapalnord;alaribadelmarclar,i banyar-teatuiaEva,ielevar-vosalavostraantigaalegria, perquètorneudenoualjardí»

6Aquestesparaulesvancalaralcord'AdamiEva

7PeròDéuvaretenirlasevaParaulad'Adam,inolivafer entendredeseguida,sinóquevaesperarperveurelaseva força;siseriavençutcomEvaquaneraaljardí,osi prevaldria.

8AleshoresSatanàsvacridarAdamiEvaivadir:«Aquí teniu,anemalmard'aigua»,ivancomençaraanar-hi

9IAdamiEvaelsvanseguirapocadistància.

10Peròquanvanarribaralamuntanyaalnorddeljardí, unamuntanyamoltalta,senseesglaonsfinsalcim,el DiableesvaacostaraAdamiEvaielsvaferpujaralcim enrealitat,inoenunavisió;desitjant,comvafer, enderrocar-losimatar-los,iesborrarelseunomdelaterra; demaneraqueaquestaterraromanguésnomésperaelli elsseusexèrcits

CAPÍTOL29

1PeròquanelDéumisericordiósvaveurequeSatanàs voliamatarAdamambelsseusmúltiplesartificis,iva veurequeAdameramansuetisenseengany,Déuvaparlar aSatanàsenveualtaielvamaleir

2Aleshoresellilesseveshostsvanfugir,iAdamiEva vanromandredretsalcimdelamuntanya,desd'onvan veureasotaseuelmónampli,moltpersobredelqualeren Perònovanveurecapdeleshostsqueaviaterenalseu costat

3AdamiEvavanplorardavantDéuilivansuplicarperdó 4AleshoreslaParauladeDéuvaveniraAdamilivadir: «ConeixienténaquestSatanàs,quebuscaenganyar-teatu ialatevadescendènciadesprésdetu».

5IAdamvaplorardavantdelSenyorDéu,ilivasuplicari suplicarquelidonésalgunacosadeljardí,comaprovaper aell,amblaqualpoderserconsolat

6IDéuvamirarelpensamentd'Adamivaenviarl'àngel Miquelfinsalmarquearribaal'Índia,perprendred'allà varesd'oriportar-lesaAdam

7Déuvaferaixòenlasevasaviesa,perquèaquestesbarres d'or,estantambAdamalacova,brillessinambllumala nitquel'envoltavaiposessinfialasevaporalafoscor.

8Aleshoresl'àngelMiquelvabaixarperordredeDéu,va agafarvaresd'or,talcomDéulihaviamanat,ilesvaportar aDéu.

1Desprésd'aquestescoses,Déuvamanaral'àngelGabriel quebaixésaljardíidiguésalquerubíqueelguardava: «Déum'hamanatqueentrialjardí,queenprenguiencens perfumatiqueeldoniaAdam»

2Llavorsl'àngelGabrielvabaixaraljardí,perordrede Déu,ivaexplicaralquerubítalcomDéulihaviamanat.

3Elquerubívadirllavors:«Bé»IGabrielvaentrariva prendrel'encens

4AleshoresDéuvamanaralseuàngelRafaelquebaixésal jardíiparlésalquerubísobreunamicademirra,perdonar aAdam.

5Il'àngelRafaelvabaixarivadiralquerubítalcomDéu lihaviamanat,ielquerubívadir:«Bé»AleshoresRafael vaentrarivaprendrelamirra.

6Lesvaresd'orproveniendelmarÍndic,onhihapedres preciosesL'encensproveniadelafronteraorientaldel jardí;ilamirradelafronteraoccidental,d'onl'amargorva venirsobreAdam

7IelsàngelsvanportaraquestestrescosesaDéu,alavora del'arbredelavida,aljardí.

8LlavorsDéuvadiralsàngels:«Submergiu-losalafont d'aigua;despréspreneu-losiruixeulasevaaiguasobre AdamiEva,perquèesconsolinunamicaenelseudolor,i doneu-losaAdamiEva

9IelsàngelsvanfercomDéuelshaviamanat,ivandonar totesaquellescosesaAdamiEvaalcimdelamuntanyaon Satanàselshaviaposat,quanvaintentaracabarambells

10IquanAdamvaveurelesvaresd'or,l'encensilamirra, esvaalegrarivaplorarperquèpensavaquel'oreraun senyaldelregned'onhaviavingut,quel'encenseraun senyaldelallumbrillantquelihaviaestatpresa,iquela mirraeraunsenyaldelatristesaenquèestrobava.

CAPÍTOL31

1Desprésd'aquestescoses,DéudiguéaAdam:«Emvas demanaralgunacosadeljardíperconsolar-te,it'hedonat aqueststressignescomaconsolperatu,perquèconfiïsen miienelmeupacteambtu

2«Perquèvindréietsalvaré;ielsreisemportaran,quan siguiencarniossos,or,encensimirra;orcomasenyaldel meuregne;encenscomasenyaldelamevadivinitat;i mirracomasenyaldelmeusofrimentidelamevamort

3«Però,Adam,posaaixòalteucostatalacova:l'or perquèetilluminidenit;l'encens,perquèensentisla dolçafragància;ilamirra,perconsolar-teenelteudolor.»

4QuanAdamvasentiraquestesparaulesdeDéu,esva adorardavantd'EllElliEvaelvanadorarilivandonar gràciesperquèelshaviatractatambmisericòrdia

5AleshoresDéuvaordenaralstresàngels,Miquel,Gabriel iRafael,quecadascunportéselquehaviaportatihodonés aAdamIaixíhovanfer,unperun

6IDéuvamanaraSuriyeliSalatielqueaixequessinAdam iEva,ielsbaixessindelcimdel'altamuntanya,iels portessinalaCovadelsTresors.

7Allàvanposarl'oralcostatsuddelacova,l'encensal costatestilamirraalcostatoest,perquèl'entradadela covaeraalcostatnord.

8ElsàngelsvanconsolarAdamiEva,ivanmarxar

9L'orerensetantavares;l'encens,dotzelliures;ilamirra, treslliures.

10Aquestsvanromandrealcostatd'AdamalaCasadels Tresors;peraixòesvaanomenar"del'amagatall".Però altresintèrpretsdiuenqueesdeiala"CovadelsTresors",a causadelscossosd'homesjustosquehihavia

11DéuvadonaraquestestrescosesaAdam,eltercerdia desprésquesortísdeljardí,comasenyaldelstresdiesque elSenyorromandriaalcordelaterra

12Iaquestestrescoses,mentrecontinuavenambAdama lacova,lidonavenllumdenit;idedialidonavenunpetit alleujamentdelasevapena

CAPÍTOL32

1IAdamiEvavanromandrealaCovadelsTresorsfinsal setèdia;novanmenjardelfruitdelaterranivanbeure aigua

2Iquanvaclarejarelvuitèdia,AdamvadiraEva:«Oh Eva,vampregaraDéuqueensdonésalgunacosadeljardí, iEllvaenviarelsseusàngelsqueensvanportarelque havíemdesitjat.

3«Peròara,alceu-vos,anemalmard'aiguaquevamveure alprincipi,iquedem-nos-hi,pregantqueDéutorniaser favorableiensportidetornadaaljardí;oqueensdoni algunacosa;oqueensdoniconsolenalgunaaltraterraque nosiguiaquestaonsom»

4Aleshores,AdamiEvavansortirdelacova,vananari esvanaturaralavoradelmarons'havienllançatabans,i AdamvadiraEva:

5«Vine,baixaaaquestllocinoensurtisfinsalcapde trentadies,quanjovindréatuIpregaaDéuambuncor ferventiunaveudolça,queensperdoni

6«Ianiréaunaltrelloc,ihibaixaré,ifarécomtu.»

7AleshoresEvavabaixaral'aigua,talcomAdamlihavia manatAdamtambévabaixaral'aigua;iesvanquedar pregant;ivansuplicaralSenyorqueelsperdonéslaseva ofensaielsrestableixésalseuestatanterior

8Iaixívanestarpregantfinsalfinaldelstrenta-cincdies

CAPÍTOL33

1PeròSatanàs,l'odiadordetotbé,elsvabuscaralacova, perònoelsvatrobar,totiqueelsvabuscardiligentment

2Peròelsvatrobardretsal'aiguapregantivapensardins seu:«AdamiEvaestanaixídretsal'aiguasuplicantaDéu queelsperdonilasevatransgressió,queelsrestableixial seuestatanterioriqueelstreguidesotalamevamà.

3«Peròjoelsenganyaréperquèsurtindel'aiguaino compleixinelseuvot»

4Aleshores,l'odiadordetotbénovaanaraAdam,sinó quevaanaraEva,ivaprendrelaformad'unàngeldeDéu, lloantialegrejant-se,ilivadir:

5«Pauatu!Alegra'ticelebra!Déut'ésfavorableim'ha enviataAdamLiheportatlabonanovadelasalvaciói queseràpledellumbrillantcomhoeraalprincipi

6«IAdam,enlasevaalegriaperlasevarestauració,m'ha enviatatu,perquèvinguisami,afiqueetcoroniamb llumcomell

7«Iemvadir:“ParlaaEva;sinoveambtu,explica-liel senyalquanéremalcimdelamuntanya;comDéuva enviarelsseusàngelsqueensvanprendreiensvanportar

alaCovadelsTresors;ivanposarl'oralcostatsud; l'encens,alcostatest;ilamirraalcostatoest”.Aravinea ell”

8QuanEvavasentiraquestesparaulesd'ell,esvaalegrar molt.Ipensantquel'apariciódeSatanàserareal,vasortir delmar

9Ellanavaaldavant,iellaelvaseguirfinsquevanarribar aAdam.AleshoresSatanàsesvaamagard'ella,iellanoel vaveuremés

10Aleshoresvaveniriesvaaturardavantd'Adam,que estavadretvoral'aiguais'alegravadelperdódeDéu

11Iquanellaelcridà,ellesgirà,latrobàallàiploranten veure-la,iesvadonarcopsalpit;idel'amargordelseu dolor,esvaenfonsaral'aigua

12PeròDéuelvamirar,vamirarlasevamisèriaivaveure queestavaapuntd'expirar.IlaParauladeDéuvavenirdel cel,elvatreuredel'aiguailivadir:«Pujaalmargealtfins aEva»IquanvaarribaraEva,livadir:«Quit'hadit"vine aquí"?»

13Aleshoresellalivaexplicarelquelihaviaditl'àngel queselihaviaaparegutilihaviadonatunsenyal

14PeròAdamesvaentristirilivafersaberqueera SatanàsAleshoreslavaagafaritotsdosvantornarala cova

15Aquestescoseselsvansucceirlasegonavegadaque vanbaixaral'aigua,setdiesdesprésdesortirdeljardí

16Vandejunaral'aiguatrenta-cincdies;entotalquarantadosdiesdesquehaviensortitdeljardí.

CAPÍTOL34

1Ielmatídelquaranta-tresdia,vansortirdelacova, tristosiplorantElsseuscossosestavenprims,iestaven ressecsperlafamilaset,peldejuniil'oració,iperlaseva fortatristesaperlasevatransgressió

2Iquanvansortirdelacova,vanpujaralamuntanyaa l'oestdeljardí.

3Allàesvanaturarivanpregar,suplicantaDéuqueels perdonéselsseuspecats

4Idesprésdelessevespregàries,Adamvacomençara suplicaraDéu,dient:"OhSenyormeu,DéumeuiCreador meu,vasordenarqueelsquatreelementsesreunissin,ivan serreunitsperlatevaordre.

5«Llavorsvasestendrelatevamàiemvascreard'unsol element,lapolsdelaterra;iemvasportaraljardíala tercerahora,undivendres,ime'nvasinformaralacova.

6«Aleshores,alprincipi,noconeixianilanitnieldia, perquèteniaunanaturalesabrillant;nilallumenquèvivia emvadeixarmaiconèixerlanitoeldia

7«Aleshores,Senyor,enaquellatercerahoraenquèem vascrear,emvasportartoteslesbèsties,illeons,iestruços, iocellsdelcel,itoteslescosesqueesmouenperlaterra, quehaviescreatalaprimerahoraabansquejodel divendres

8«Ilatevavoluntatvaserqueelsanomenéstots,unperun, ambunnomadequatPeròtuemvasdonarentenimenti coneixement,iuncorpuriunamentrectadepartteva, perquèelsanomenéssegonslatevapròpiamentpelquefa aanomenar-los

9«OhDéu,elsvasferobedientsamiivasordenarquecap d'ellsnos'allunyesdelmeudomini,segonselteu

manamentieldominiquem'hasdonatsobreellsPeròara totsestanallunyatsdemi.

10«Llavorsvaseralatercerahoradeldivendres,enquè emvascreariemvasmanarrespecteal'arbre,alqualno m'haviad'acostarnimenjar-ne;perquèemvasdiraljardí: “Quanenmengis,moriràsdemort”»

11«Isim'haguessiscastigatamblamort,talcomvasdir, hauriamortenaquellprecísinstant.

12«Amés,quanemvasmanarrespecteal'arbre,nom'hi haviad'acostarnitocar-lo,Evanoeraambmi;encarano l'haviescreat,niencaral'haviestretdelmeucostat;niella encarahaviasentitaquestaordreteva

13«Aleshores,alfinaldelatercerahorad'aquelldivendres, ohSenyor,vasferqueemcaiguésunasoniunason,ivaig dormir,iemvaigquedaraclaparatpelson

14«Llavorsvastreureunacostelladelmeucostatilavas crearalamevasemblançaiimatgeAleshoresemvaig despertar;iquanlavaigveureivaigsaberquiera,vaigdir: “Aquestaésosdelsmeusossosicarndelamevacarn; d’araendavantseràanomenadadona”»

15«Vaserdelatevabonavoluntat,ohDéu,queemvas portarsonison,iqueimmediatamentvastreureEvadel meucostat,finsquevamorir,demaneraquenovaigveure comhaviaestatcreada;nivaigpoderpresenciar,ohSenyor meu,comdeterriblesigranssónlatevabondatiglòria.

16"Iperlatevabonavoluntat,ohSenyor,ensvascreara totsdosambcossosdenaturalesabrillant,iensvasferdos, un;iensvasdonarlatevagràciaiensvasomplirde lloancesdel'EsperitSant;perquènotinguéssimgananiset, nisabéssimquèéslatristesa,nitampocladebilitatdelcor; nielsofriment,eldejuninielcansament.

17«Peròara,ohDéu,jaquevamtransgredirelteu manamentivamtrencarlatevallei,enshasportatauna terraestranyaienshascausatsofriment,debilitat,famiset.

18«Ara,doncs,ohDéu,uspreguemqueensdoneualguna cosapermenjardeljardí,persatisferlanostragana;i algunacosaambquèapagarlanostraset.

19«Perquè,vetaquí,moltsdies,ohDéu,nohemtastatres nibegutres,ilanostracarns'haassecat,ilesnostresforces s'hanesgotat,ilasons'haesvaïtdelsnostresullsperla debilitatielplor

20«Aleshores,ohDéu,noensatrevimacollirresdelfruit delsarbres,perpordetu.Perquèquanvamtransgrediral principiensvasperdonarinoensvasfermorir

21«Peròarapensàvemquesimengemdelfruitdelsarbres sensel'ordredeDéu,aquestavegadaensdestruiràiens esborraràdelafaçdelaterra

22«Isibevemd'aquestaaiguasensel'ordredeDéu,ens exterminaràiensdesarrelaràdeseguida

23«Ara,doncs,ohDéu,quehevingutenaquestllocamb Eva,etpreguemqueensdonisdelfruitdeljardí,perquèen puguemestarsatisfets.

24«Perquèdesitgemelfruitquehihaalaterraitotallò queensmanca»

CAPÍTOL35

1AleshoresDéuvatornaramirarAdam,elsseusplorsi gemecs,ilaParauladeDéuvaveniraellilivadir:

2«OhAdam,quaneresalmeujardí,nosabiesnimenjarni beure;nidebilitatnipatiment;nimagresadecarn,nicanvi; nilasonesvaapartardelsteusullsPeròdesquevas

transgredirivasarribaraaquestaterraestranya,totes aquestesprovest'hanvingutsobre.»

CAPÍTOL36

1LlavorsDéuvamanaralquerubí,queguardavalaporta deljardíambunaespasadefocalamà,queprenguéspart delfruitdelafigueraiqueeldonésaAdam.

2Elquerubívaobeirl'ordredelSenyorDéu,ivaanaral jardíivaportarduesfiguesenduesbranques,cadafiga penjantalasevafulla;erendedosdelsarbresentreels qualsAdamiEvaesvanamagarquanDéuvaanara passejarpeljardí,ilaParauladeDéuvaveniraAdami Evaielsvadir:"Adam,Adam,onets?"

3IAdamvarespondre:«OhDéu,aquíesticQuanvaig sentirelteusoilatevaveu,emvaigamagar,perquèestic nu»

4Aleshoreselquerubívaagafarduesfiguesilesvaportar aAdamiEva.Peròelllesvallançardesdelluny,perquè nopodienacostar-sealquerubíacausadelasevacarn,que nopodiaacostar-sealfoc

5Alprincipi,elsàngelstremolavendavantlapresència d'Adamitenienpord'ellPeròaraAdamtremolavadavant delsàngelsielsteniapor

6AleshoresAdamesvaacostarivaprendreunafiga,iEva tambévavenirivaprendrel'altra

7Imentreelsagafavenalesmans,elsvanmirarivan saberqueerendelsarbresentreelsqualss'havienamagat.

CAPÍTOL37

1LlavorsAdamvadiraEva:«Noveusaquestesfiguesi lessevesfulles,ambquèensvamcobrirquanvamser despullatsdelanostranaturalesabrillant?Peròarano sabemquinamisèriaipatimentenspotsobrevenirper menjar-les

2«Ara,doncs,Eva,contenirem-nosinoenmengem,tuijo; idemanemaDéuqueensdonidelfruitdel'Arbredela Vida»

3AixíesvancontenirAdamiEva,inovanmenjar d'aquestesfigues

4PeròAdamvacomençarapregaraDéuiasuplicar-li quelidonésdelfruitdel'ArbredelaVida,dientaixí:"Oh Déu,quanvamtransgredirelteumanamentalasisenahora deldivendres,vamserdespullatsdelanaturalesabrillant queteníem,inovamcontinuaraljardídesprésdelanostra transgressió,mésdetreshores

5"Peròalvespreensvasfersortird'això.OhDéu,vam transgredircontraTudurantunahora,itotesaquestes provesidolorsenshansobrevingutfinsaldiad'avui

6«Iaquellsdiesjuntamentambaquestquaranta-tresdia, noredimeuaquellahoraenquèvamtransgredir!

7«OhDéu,mira'nsambulldepietatinoenstornisapagar perlanostratransgressiódelteumanament,davantteu

8«OhDéu,doneu-nosdelfruitdel'ArbredelaVida, perquèenmengemivisquem,inotornemaveure sofrimentsialtresproblemesenaquestaterra;perquèTu etsDéu

9«Quanvamtransgredirelteumanament,ensvasfer sortirdeljardíivasenviarunquerubíperguardarl'arbrede lavida,perquènoenmengéssimivisquéssim;ino sabéssimresdedebilitatdesprésd'havertransgredit

10«Peròara,Senyor,vetaquíquehemsuportattots aquestsdiesihemsuportatsofriments.Fesqueaquests quaranta-tresdiesequivalguinal'horaenquèvam transgredir.»

CAPÍTOL38

1Desprésd'aquestescoses,laParauladeDéuvaarribara Adamilivadir:

2«OhAdam,pelquefaalfruitdel'ArbredelaVidaque demanes,note'ldonaréara,sinóquanescompleixinels 5500anysAleshoresetdonarédelfruitdel'Arbredela Vida,ienmenjaràsiviuràspersempre,tu,Evailateva descendènciajusta

3«Peròaquestsquaranta-tresdiesnopodenesmenarl'hora enquèvastransgredirelmeumanament.

4«OhAdam,etvaigdonardemenjardelafigueraon t'amagavesVésimenja-ne,tuiEva

5«Nonegarélatevapetició,nidecebrélatevaesperança; pertant,perseverafinsalcomplimentdelpactequevaig ferambtu»

6IDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam.

CAPÍTOL39

1LlavorsAdamvatornaraEvailivadir:«Aixeca't,agafa unafiga,quejoenprendréunaaltra;ianemalanostra cova.»

2AleshoresAdamiEvavanagafarunafigacadascunivan anarcapalacova;eragairebélapostadesol;ielsseus pensamentselsvanferdesitjarmenjardelfruit.

3PeròAdamvadiraEva:«Tincpordemenjaraquesta figaNoséquèempotpassar»

4Aixídoncs,Adamvaplorariesvaquedardretpregant davantDéu,dient:«Satisfeulamevagana,sensequehagi demenjaraquestafiga;perquèdesprésd'haver-lamenjat, dequèemservirà?Iquèdesitjaréiusdemanaré,ohDéu, quansem'hagiacabat?»

5Ivatornaradir:«Tincpordemenjar-ne,perquènosé quèempassarà.»

CAPÍTOL40

1AleshoreslaParauladeDéuvaveniraAdamilivadir: «Oh,Adam,perquènovasteniraquestapor,niaquest dejuni,niaquestapreocupacióabansd'això?Iperquèno vasteniraquestaporabansdetransgredir?

2"Peròquanvasvenirahabitarenaquestaterraestranya, elteucosanimalnopodiaestaralaterrasensealiment terrenal,perenfortir-loirestaurarelsseuspoders"

3IDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam

CAPÍTOL41

1AleshoresAdamvaagafarlafigailavaposarsobreles barresd'orEvatambévaagafarlasevafigailavaposar sobrel'encens.

2Ielpesdecadafigaeraeld'unasíndria;perquèelfruit deljardíeramoltmésgranqueelfruitd'aquestaterra

3PeròAdamiEvavanromandredretsidejunanttota aquellanit,finsquevaclarejar

4Quanvasortirelsol,estavenpregant,iAdamvadira Eva,desprésquehaguessinacabatdepregar:

5«OhEva,vine,anemalavoradeljardíquemiracapal sud;alllocd'onflueixelriuiesdivideixenquatrecaps. AllàpregaremaDéuilidemanaremqueensdoniabeure l'AiguadelaVida

6«Déunoenshaalimentatambl'arbredelavidaperquè novisquéssim.Pertant,lidemanaremqueensdoniaigua devidaiqueenssadollilasetambella,encomptesd'un glopd'aiguad'aquestaterra»

7QuanEvavasentiraquestesparaulesd'Adam,hivaestar d'acord;itotsdosesvanaixecarivanarribaralafrontera suddeljardí,alavoradelriud'aiguaapocadistànciadel jardí

8IesvanposardretsivanpregardavantdelSenyor,ili vandemanarqueelsmirésaquestavegada,queels perdonésiqueelsconcedíslasevapetició

9Desprésd'aquestapregàriadetotsdos,Adamva començarapregaramblasevaveudavantDéu,ivadir:

10«Senyor,quaneraaljardíiveial'aiguaquebrollavade sotal'arbredelavida,elmeucornovadesitjarres,niel meucosvanecessitarbeure'n;nivaigsentirlaset,perquè vivia;iestavapersobredelquesócara

11«Aixíque,perviure,novaignecessitarcapalimentde vida,nivaigbeuredel'aiguadevida.

12«Peròara,ohDéu,esticmort;lamevacarnestàresseca desetDoneu-meaiguadevidaperquèenbeguiivisqui

13«Perlatevamisericòrdia,ohDéu,salva'md'aquestes plaguesiproves,iporta'maunaaltraterradiferent d'aquesta,sinoempermetshabitaralteujardí»

CAPÍTOL42

1AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamilivadir:

2«OhAdam,pelquefaalquedius:"Porta'maunaterra onhihagirepòs",noésunaaltraterraqueaquesta,sinó queéselregnedelcelonnoméshiharepòs.

3«Perònohipotsentrararamateix;sinónomésdesprés queelteujudicihagipassatis'hagicomplert

4«AleshoresetfarépujaralRegnedelCel,atuialateva descendènciajusta;ietdonaréatuiaellselrepòsque demanesara

5«Isidiguessis:“Doneu-mel'aiguadelavidaperquè puguibeureiviure”,nopotseravui,sinóeldiaque baixaréal'infernitrencarélesportesdellautóiesmicolaré elsregnesdeferro.

6«Aleshores,ambmisericòrdia,salvarélatevaànimailes ànimesdelsjustos,perdonar-losdescansalmeujardí.I aixòseràquanarribilafidelmón

7«I,denou,pelquefaal'AiguadelaVidaquebusques, notelaseràconcedidaavui;sinóeldiaquevessaréla mevasangsobreelteucapalaterradeGòlgota.

8«Perquèlamevasangseràl'aiguadevidaperatu,en aquellmoment,inonomésperatu,sinóperatotselsdela tevadescendènciaquecreuranenmi;perquèsiguipera ellsunrepòspersempre»

9ElSenyorvadirdenouaAdam:«OhAdam,quaneresal jardí,aquestesprovesnoetvanarribar

10«Peròdesquevastransgredirelmeumanament,tots aquestspatimentst'hanvingutsobre.

11«Aratambélatevacarnnecessitamenjaribeguda;beu, doncs,del'aiguaqueflueixalteucostatsobrelafaçdela terra»

12AleshoresDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam.

13IAdamiEvavanadorarelSenyor,ivantornardelriu d'aiguaalacovaEramigdia;iquans'acostavenalacova, vanveureungranfocalseucostat

CAPÍTOL43

1LlavorsAdamiEvavantenirporiesvanaturarIAdam vadiraEva:«Quèésaquestfocquehihaapropdela nostracova?Nohifemresperprovocaraquestfoc.

2«Notenimpapercoure-hi,nibroupercoure-hiQuanta aquestfoc,noenconeixemcapdesemblant,nisabemcom anomenar-lo.

3«PeròdesqueDéuvaenviarelquerubíambunaespasa defocquellampegavaillampegavaalasevamà,deporde laqualvamcaureiéremcomcadàvers,nohemvistres semblant?

4«Peròara,Eva,vetaquíqueaquestéselmateixfocque hihaviaalamàdelquerubí,queDéuhaenviatperguardar lacovaonhabitem

5«OhEva,ésperquèDéuestàenfadatambnosaltresiens enfaràfora.

6«OhEva,hemtornatatransgredirelSeumanamenten aquellacova,demaneraqueEllvaenviaraquestfocper cremar-laalseuvoltantiperimpedir-nosd'entrar-hi.

7«Siaixòésrealmentaixí,ohEva,onhabitarem?Id'on fugiremdavantlacaradelSenyor?Jaque,pelquefaal jardí,Ellnoenspermetràromandre-hi,ienshaprivatdels seusbéns;peròenshacollocatenaquestacova,onhem suportatfoscor,provesidificultats,finsquefinalmenthi hemtrobatconsol.

8«Peròaraqueenshaportataunaaltraterra,quisapquè hipotpassar?Iquisapsilafoscord'aquellaterranoés moltmésgranquelafoscord'aquestaterra?

9«Quisapquèpotpassarenaquellaterradediaodenit?I quisapsiseràllunyoaprop,ohEva?OnplauràaDéude posar-nos,potserllunydeljardí,ohEva!oonDéuens impediràcontemplar-lo,perquèhemtransgreditelseu manamentiperquèlihemfetpeticionsentotmoment?

10«OhEva,siDéuensportaaunaterraestranyaqueno siguiaquesta,enlaqualtrobemconsol,hadeserperdonar mortalesnostresànimesiesborrarelnostrenomdelafaç delaterra.

11«OhEva,siestemmésallunyatsdeljardíideDéu,on eltrobaremdenouilidemanaremqueensdonior,encens, mirraialgunfruitdelafiguera?

12«Oneltrobaremperquèensconsolesunasegonavegada? Oneltrobaremperquèesrecordidenosaltres,pelquefaal pactequehafetpernosaltres?»

13AleshoresAdamnovadirresmésIvanseguirmirant, elliEva,capalacovaielfocquecremavaalseuvoltant

14PeròaquellfoceradeSatanàsPerquèhaviarecollit arbresiherbesseques,ileshaviaportatalacova,ihi haviacalatfocperconsumirlacovai...elquehihavia.

15DemaneraqueAdamiEvaesquedessineneldolor,i ellelstalléslaconfiançaenDéuielsfesnegar-lo

16PeròperlamisericòrdiadeDéunovapodercremarla cova,jaqueDéuvaenviarelseuàngelalvoltantdela covaperprotegir-lad'unfocaixí,finsques'apagués

17Iaquestfocvadurardesdelmigdiafinsatrencd'alba Aquellvaserelquaranta-cincèdia.

CAPÍTOL44

1Totiaixò,AdamiEvaestavendretsmirantelfoc,ino podienacostar-sealacovaperporalfoc

2ISatanàsanavaportantarbresillançant-losalfoc,fins quelesflamesvanpujaramuntivancobrirtotalacova, pensant,comfeiaenelseupropipensament,que consumirialacovaambmoltdefocPeròl'àngeldel Senyorlaguardava

3I,tanmateix,nopodiamaleirSatanàs,niferir-lode paraula,perquènoteniacapautoritatsobreell,nitampoc noesvaacostumarafer-hoambparaulesdelasevaboca

4Pertant,l'àngelelvasuportarsensedirniunasola parauladolenta,finsquevaarribarlaParauladeDéuque vadiraSatanàs:«Vés-te'nd'aquí;unavegadavasenganyar elsmeusservents,iaquestavegadavolsdestruir-los.

5«Sinofosperlamevamisericòrdia,t'hauriadestruïtatu ialsteusexèrcitsdelaterraPeròhetingutpaciènciaamb tufinsalafidelmón.»

6LlavorsSatanàsvafugirdedavantdelSenyorPeròel focvacremaralvoltantdelacovacomunabrasadecarbó toteldia;queeraelquaranta-sisdiaqueAdamiEva havienpassatdesquevansortirdeljardí

7IquanAdamiEvavanveurequelacalordelfocs'havia refredatunamica,vancomençaracaminarcapalacova perentrar-hicomsolienfer;perònovanpoder,acausade lacalordelfoc

8Aleshorestotsdosvancomençaraploraracausadelfoc queelsseparavadelacovaiques'acostavaaells,cremant Ivantenirpor

9LlavorsAdamvadiraEva:«Miraaquestfocdelqual tenimunaporcióennosaltres:queabansenscedia,peròja nohofa,araquehemtransgreditellímitdelacreaciói hemcanviatlanostracondició,ilanostranaturalesaha estatalteradaPeròelfocnohacanviatenlaseva naturalesa,nis'haalteratrespectealasevacreacióPertant, aratépodersobrenosaltres;iquanenshiacostem,ens cremalacarn»

CAPÍTOL45

1AleshoresAdamesvaaixecarivapregaraDéu,dient: «Mira,aquestfochafetseparacióentrenosaltresilacova onenshasmanatquehabitéssim;peròara,mira,nohi podementrar».

2AleshoresDéuvaescoltarAdamilivaenviarlaseva Paraula,quedeia:

3«OhAdam,miraaquestfoc!Quediferentssónlaseva flamailasevacalordeljardídelesdelíciesilescoses bonesquehiha!

4«Quaneressotaelmeucontrol,toteslescriaturesse'tvan sotmetre;peròdesprésquevastransgredirelmeu manament,totess'aixequensobretu»

5Déulivadirdenou:«Mira,ohAdam,comSatanàst'ha exaltat!T'haprivatdelaDivinitatid'unestatexaltatcom elmeu,inohacomplertlasevaparaulaambtu;sinóque, alcapialafi,s'haconvertitenelteuenemic.Ésellquiva feraquestfocenquèvoliacremar-teatuiaEva

6«Perquè,ohAdam,nohacomplertelseupacteambtu, nitansolsundia;sinóquet'haprivatdelaglòriaquetenia quanvascediralasevaordre?

7«Penses,Adam,quet'estimavaquanvaferaquestacord ambtu?Oquet'estimavaivoliaexaltar-te?

8«Peròno,Adam,novafertotaixòperamoratu;sinó quevoliafer-tepassardelallumalafoscor,id'unestat exaltataladegradació;delaglòriaal'abaixament;de l'alegriaalatristesa;idelrepòsaldejuniialdesmai»

9DéuvadirtambéaAdam:«Miraaquestfocencèsper Satanàsalvoltantdelatevacova;miraaquestameravella quet'envolta;isàpiguesquet'envoltaràatuialateva descendència,quanescoltiselseumanament;queet castigaràambfoc;iquebaixaràsal'inferndesprésdemorir 10«Aleshoresveureulacremadelseufoc,quecremaràal vostrevoltantialdelavostradescendència.Nohihaurà capsalvacióperavosaltres,sinóquanjovingui;dela mateixamaneraquearanopodeuentraralavostracova,a causadelgranfocquel'envolta;nofinsquevinguilameva paraulaqueusobriràuncamíeldiaqueescompleixiel meupacte

11«Nohihamaneraquetupuguisvenird'aquíadescansar, finsquenovinguilamevaParaula,queéslamevaParaula AleshoresElletfaràuncamí,itindràsdescans»Aleshores DéuvacridaramblasevaParaulaaaquellfocquecremava alvoltantdelacova,perquèespartísendos,finsque Adaml'haguéstravessatAleshoreselfocesvapartirper ordredeDéu,iesvaferuncamíperaAdam.

12IDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam

CAPÍTOL46

1AleshoresAdamiEvavancomençaraentrardenouala cova.Iquanvanarribaralcamíentreelfoc,Satanàsva bufaralfoccomunremolíivaferqueAdamiEva tinguessinunafogueraardent;demaneraqueelsseus cossosesvancremar;ielfocdecarbóelsvacremar.

2Idesdelacremordelfoc,AdamiEvavancridarfort,i vandir:«OhSenyor,salva'ns!Noensdeixisserconsumits iplagatsperaquestfocardent;niensreclamisperhaver transgreditelteumanament»

3Déuvamirarelsseuscossos,queSatanàshaviaencèsfoc, ivaenviarelseuàngelquevaaturarelfocardent.Peròles feridesromanienalsseuscossos

4IDéuvadiraAdam:«Miral'amordeSatanàspertu,que preteniadonar-telaDeïtatilagrandesa;ivetaquí,et cremaambfocibuscadestruir-tedelaterra

5«Aleshores,mira'm,ohAdam;jot'hecreat,iquantes vegadest'healliberatdelasevamà?Sino,not'hauria destruït?»

6DéuvatornaradiraEva:«Quèésallòqueetva prometrealjardí,dient:“Quanmengeudel’arbre,seus obriranelsullsisereucomdéus,coneixentelbéielmal” Peròvetaquí!Hacrematelsvostrescossosambfociusha fettastarelgustdelfoc,pelgustdeljardí;iushafetveure lacremadelfocielseumal,ielpoderquetésobre vosaltres?

7«Elsvostresullshanvistelbéqueushapres,ideveritat ushaobertelsulls;iheuvisteljardíonéreuambmi,i tambéheuvistelmalqueushavingutdepartdeSatanàs. PeròpelquefaalaDivinitat,nouslapotdonar,nicomplir

Elprimerllibred'AdamiEva

lasevaparaulaNo,esvaamargarcontravosaltresila vostradescendència,quevindràdesprésdevosaltres.»

8IDéuelsvaretirarlasevaParaula

CAPÍTOL47

1AleshoresAdamiEvavanentraralacova,però tremolantpelfocqueelshaviacrematelscossos.Així doncs,AdamvadiraEva:

2«Mira,elfochacrematlanostracarnenaquestmón; peròcomseràquansiguemmortsiSatanàscastigaràles nostresànimes?Noésllargaillunyanalanostraalliberació, tretqueDéuvinguii,enmisericòrdiaambnosaltres, compleixilasevapromesa?»

3AleshoresAdamiEvavanentraralacova,beneint-se perhaver-hitornataentrar.Perquèpensavenquenohi entrarienmaimésquanvanveureelfocalseuvoltant

4Peròmentreelsolesponia,elfocencaracremavai s'acostavaaAdamiEvaalacova,demaneraquenohi podiendormirDesprésqueelsolespogués,envansortir Aquesteraelquaranta-setèdiadesprésquevansortirdel jardí.

5AdamiEvavananarllavorsalcimdelturóquehihavia alcostatdeljardíadormir,comsolienfer

6IesvanposardretsivanpregaraDéuqueelsperdonés elsseuspecats,idesprésesvanadormirsotaelcimdela muntanya

7PeròSatanàs,l'odiadordetotbé,vapensardinsseu: MentrequeDéuhapromèslasalvacióaAdamperpacte,i quel'alliberariadetoteslesdificultatsquelihan sobrevingut,perònom'hapromèsperpacte,ino m'alliberaràdelesmevesdificultats;no,jaqueliha promèsqueelfariaviureaellialasevadescendènciaal regneonjovaigser,mataréAdam.

8Laterrase'ndesfarà;iemquedaràsola;demaneraque quansiguimortnoliquedaràcapdescendènciaperheretar elregnequeromandràcomelmeu;Déuemnecessitarà llavors,im'hiretornaràambelsmeusexèrcits

CAPÍTOL48

1Desprésd'això,Satanàsvacridarelsseusexèrcits,els qualsvananartotscapaellilivandir: 2«Oh,Senyornostre,quèfaràs?»

3Llavorselsdigué:«SabeuqueaquestAdam,queDéuva creardelapols,ésquihapreselnostreregne.Veniu, ajuntem-nosimatem-lo;ollancem-liunarocaaelliaEva, iaixafem-lossotaella.»

4QuanlestropesdeSatanàsvansentiraquestesparaules, vanarribaralapartdelamuntanyaonAdamiEva dormien

5AleshoresSatanàsielsseusexèrcitsvanagafarunaroca enorme,amplaiplana,isensedefectes,pensantdinsseu: «Sihihaguésunforatalaroca,quanelscaiguésasobre,el foratdelarocapodriacauresobreells,iaixíescaparieni nomoririen»

6Aleshoresvadiralsseushostes:«Preneuaquestapedrai llanceu-ladeplasobreells,perquènorodolicapaunaltre llocIquanl'hagueullançat,fugiuinousespereu»

7Ivanferelqueelshaviamanat.Peròquanlarocava cauredelamuntanyasobreAdamiEva,Déuvaordenar

queesconvertísenunamenadecobertsobreells,queno elsfescapmal.IaixívaserperordredeDéu.

8Peròquanlarocavacaure,totalaterravatremolaramb ella,ivasersacsejadaperlamidadelaroca.

9Imentretremolavais'agitava,AdamiEvaesvan despertariesvantrobarsotaunarocacomuncobertPerò nosabiencomera;perquèquanesvanadormirerensotael celinosotauncobert;iquanhovanveure,vantenirpor.

10LlavorsAdamvadiraEva:«Perquès'hadoblegatla muntanya,ilaterrahatremolatis'hasacsejatperculpa nostra?Iperquès'haestèsaquestarocasobrenosaltres comunatenda?

11«Déuvolcastigar-nositancar-nosenaquestapresó?O enstancaràlaterraaldamunt?

12«Estàenfadatambnosaltresperhaversortitdelacova senselasevaordre;iperhaver-hofetpelnostrecompte, senseconsultar-lo,quanvamdeixarlacovaivamarribara aquestlloc»

13LlavorsEvavadir:«Silaterratremolapernosaltres,i aquestarocafaunatendasobrenosaltresacausadela nostratransgressió,aidenosaltres,Adam,perquèelnostre càstigseràllarg.

14«Peròalceu-vosipregueuaDéuqueensfacisaberaixò, iquèésaquestarocaqueestàestesasobrenosaltrescom unatenda.»

15AleshoresAdamesvaaixecarivapregardavantdel Senyor,perquèlifessaberaquestadificultatIAdamva estaraixípregantfinsalmatí.

CAPÍTOL49

1AleshoreslaParauladeDéuvavenirivadir:

2«OhAdam,quietvaaconsellar,quanvassortirdela cova,quevinguessisaaquestlloc?»

3IAdamvadiraDéu:«Senyor,hemarribataaquestlloca causadelacalordelfocqueensvacauredinsdelacova»

4LlavorselSenyorDéuvadiraAdam:«OhAdam,temes lacalordelfocdurantunanit,peròcomseràquanhabitisa l'infern?

5«Però,ohAdam,notemis,nidiguisenelteucorquehe estèsaquestarocacomuntendalsobretu,peratormentarte-la

6"VavenirdeSatanàs,quet'haviapromèslaDeïtatila majestatÉsellquivallançaraquestarocapermatar-tea sota,iEvaambtu,iaixíimpedir-tedeviurealaterra

7«Però,enlamevamisericòrdiapervosaltres,justquan aquellarocaqueiasobrevosaltres,livaigordenarque formésuntendalsobrevosaltres;ialarocaquetenssota elspeus,ques'abaixés

8«Iaquestsenyal,ohAdam,emsucceiràquanvinguiala terra:Satanàssuscitaràelpobledelsjueuspermatar-me;i emposaranenunarocaisegellaranunagranpedrasobre mi,iromandrédinsd'aquellarocatresdiesitresnits

9«Peròeltercerdiaressuscitaré,iseràsalvacióperatu,oh Adam,iperalatevadescendència,creureenmiPerò,oh Adam,noettraurédesotaaquestarocafinsquehagin passattresdiesitresnits.»

10IDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam

11PeròAdamiEvavanromandresotalarocatresdiesi tresnits,talcomDéuelshaviadit.

12IDéuelsvaferaixíperquèhaviensortitdelasevacova ihavienarribataaquestmateixllocsensel'ordredeDéu

13Però,alcapdetresdiesitresnits,Déuvaobrirlarocai elsvatreuredesotaseu.Lasevacarnesvaassecar,iels seusullsielsseuscorsestaventurbatsdeplorsidolor

CAPÍTOL50

1AleshoresAdamiEvavansortirivanentraralaCova delsTresors,ivanestar-hipreganttotaquelldia,finsal vespre

2Iaixòvasucceiralcapdecinquantadiesdesprésque haguessinsortitdeljardí

3PeròAdamiEvaesvanaixecardenouivanpregara Déualacovatotaaquellanit,ilivanimplorarmisericòrdia.

4Iquanvaclarejar,AdamvadiraEva:«Vine!Anemi femalgunafeinaperalsnostrescossos»

5Vansortirdelacovaivanarribaralavoranorddeljardí, ivanbuscaralgunacosapercobrir-seelscossosPeròno vantrobarres,inosabiencomferlafeinaTotiaixò,els seuscossosestaventacats,iestavenmutsdefredicalor.

6AleshoresAdamesvaaixecarivademanaraDéuqueli mostrésalgunacosaambquècobrir-loselscossos

7AleshoresvavenirlaParauladeDéuilivadir:«Oh Adam,prenEvaivésalavoradelmar,onvasdejunar abansAllàhitrobaràspellsd'ovelles,lacarndelesquals vaserdevoradapelslleons,ilespellsdelesqualsvan quedarPren-lesifes-tevestitsivesteix-teambells»

CAPÍTOL51

1QuanAdamvasentiraquestesparaulesdeDéu,va prendreEvaiesvatraslladardel'extremnorddeljardíal sud,alavoradelriud'aigua,onabanshaviendejunat

2Peròmentreanavendecamí,iabansd'arribaraaquell lloc,Satanàs,elmalvat,haviasentitlaParauladeDéu comunicantambAdamrespectealasevacoberta

3Aixòlivaentristir,iesvaafanyarcapallloconhihavia lespellsd'ovelles,amblaintenciód'agafar-lesillençar-les almar,odecremar-lesambfoc,perquèAdamiEvanoles trobessin

4Peròquanestavaapuntdeprendre-les,laParauladeDéu vavenirdelcelielvalligarperaquellespellsfinsque AdamiEvaesvanacostaraellPeròamesuraques'hi acostaven,vantenirpord'ellidelseuaspectehorrible.

5AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamiEva,i elsvadir:«Aquestéselquiestavaamagatenlaserp,iqui usvaenganyar,iusvadespullardelvestitdellumiglòria enquèéreu

6«Aquestésquiusvaprometremajestatidivinitat.Onés, doncs,labellesaquehihaviaenell?Onéslasevadivinitat? Onéslasevallum?Onéslaglòriaquereposavasobreell?

7«Aralasevafiguraéshorrible;s'hatornatabominable entreelsàngels;ihaarribataseranomenatSatanàs.

8«OhAdam,jovaigvolerprendre'taquestapeçadevestir terrenaldepellsd'ovella,idestruir-la,inodeixarquete'n cobrissis

9«Quinaés,doncs,lasevabellesaperquèelseguissis?I quèhasguanyatescoltant-lo?Miralessevesmalesobresi desprésmira'mami;ami,elteuCreador,ialesbones obresqueetfaig

10«Mira,elvaiglligarfinsquevasvenirielvasveurei vascontemplarlasevadebilitat,quejanoliquedacap poder»

11IDéuelvaalliberardelessevescadenes

CAPÍTOL52

1Desprésd'això,AdamiEvanovandirresmés,sinóque vanplorardavantDéuperlasevacreacióipelsseuscossos querequerienunacobertaterrenal

2LlavorsAdamvadiraEva:«OhEva,aquestaéslapell delesbèstiesambquèenscobriremPeròquanens l'haguemposat,vetaquíqueunsenyaldemortenshaurà sobrevingut,jaqueelspropietarisd'aquestespellshanmort is'hanconsumitAixítambénosaltresmoriremi passarem».

3AleshoresAdamiEvavanprendrelespellsivantornara laCovadelsTresors;iquanhivanser,esvanposardretsi vanpregarcomsolienfer.

4Ivanpensarencompodrienfervestitsd'aquellespells; perquènoteniencaphabilitatperaaixò

5AleshoresDéuelsvaenviarelseuàngelpermostrar-los comhohaviendeferIl'àngelvadiraAdam:«Vésiporta espinesdepalmera»AleshoresAdamvasortirienva portar,talcoml'àngellihaviamanat.

6Llavorsl'àngelvacomençaratreballardavantd'ellsles pells,alamaneradequifaunatúnicaIvaagafarles espinesilesvaclavaralespells,davantdelsseusulls.

7Llavorsl'àngelesvaaixecardenouivapregaraDéuque lesespinesd'aquellespellsfossinamagades,comsifossin cosidesambunsolfil.

8Iaixívaser,perordredeDéu;esvanconvertirenvestits peraAdamiEva,iEllelsvavestirambells

9Desdellavors,lanuesadelsseuscossosvaquedar cobertaalavistadelsullsl'undel'altre

10Iaixòvasucceiralfinaldelcinquanta-unèdia 11Aleshores,quanelscossosd'AdamiEvavansercoberts, esvanposardretsivanpregar,ivandemanarmisericòrdia alSenyoriperdó,ilivandonargràciesperhavertingut misericòrdiad'ellsihavercobertlasevanuesa.Inovan cessardepregarduranttotaaquellanit

12Aleshores,quanlamarevaclarejaralasortidadelsol, vanresarlessevesoracionssegonselseucostum;idesprés vansortirdelacova

13IAdamvadiraEva:«Comquenosabemquèhihaa l'oestd'aquestacova,anemaveure-hoavui.»Aleshores vansortirivananarcapalafronteraoccidental

CAPÍTOL53

1Noerengairellunydelacova,quanSatanàsvavenircap aellsiesvaamagarentreellsilacova,sotalaformade doslleonsvoraçosqueportaventresdiessensemenjar,que vanvenircapaAdamiEva,comsivolguessinesmicolarlosidevorar-los.

2LlavorsAdamiEvavanplorarivanpregaraDéuqueels alliberésdelessevespotes

3AleshoreslaparauladeDéuvaarribaraellsivaallunyar elslleonsd'ells

4IDéuvadiraAdam:«OhAdam,quèbusquesala fronteraoccidental?Iperquèhasabandonatpelteucompte lafronteraoriental,onvivies?

5«Ara,doncs,tornaalatevacovaiqueda-hi,perquè Satanàsnot'enganyinietduguiatermeelseupropòsit

Elprimerllibred'AdamiEva

6«Perquèenaquestafronteraoccidental,ohAdam,sortirà detuunallavorquelareposarà;iqueescontaminaràamb elsseuspecats,iamblasevasubmissióalsmanamentsde Satanàs,iseguintlessevesobres.

7«Pertant,farévenirsobreellslesaigüesd'undiluviiels inundaréatotsPeròalliberaréelsjustosquequedinentre ells;ielsportaréaunaterrallunyana,ilaterraonara habitesquedaràdesoladaisensecaphabitant.»

8DesprésqueDéuelshaguésparlataixí,vantornarala CovadelsTresorsPeròlasevacarns'haviaassecatiles sevesforceshaviendisminuïtpeldejuniil'oració,iperla penaquesentienperhavertransgreditcontraDéu

CAPÍTOL54

1AleshoresAdamiEvaesvanaixecaralacovaivan pregartotalanitfinsquevaclarejarIquanvasortirelsol, totsdosvansortirdelacova;ambelcapvagantperla pesantordeldolor,isensesabercapaonanaven.

2IaixívancaminarfinsalafronterasuddeljardíIvan començarapujarperaquellafronterafinsquevanarribara lafronteraoriental,mésenllàdelaqualnohihaviamés espai

3Ielquerubíqueguardavaeljardíestavadretalaporta occidental,ielguardavacontraAdamiEva,perporqueno entressindesobtealjardíIelquerubíesvagirarcomsi elsvolguésmatar;segonselmanamentqueDéulihavia donat.

4QuanAdamiEvavanarribaralafronteraorientaldel jardípensantenelsseuscorsqueelquerubínoels estavavigilant,mentreestavendretsalaportacomsi volguessinentrar,desobtevaaparèixerelquerubíambuna espasadefocbrillantalamà;iquanelsvaveure,vasortir amatar-los.PerquèteniaporqueDéueldestruíssi entravenaljardísenselaSevaordre

5Il'espasadelquerubísemblavaflamejardesdelluny PeròquanlavaaixecarsobreAdamiEva,lasevaflamano vabrillar

6PeraixòelquerubívapensarqueDéuelserafavorablei elsfeiatornaraljardí.Ielquerubíesvaquedarmeravellat.

7NopodiapujaralCelperesbrinarl'ordredeDéupelque faalasevaentradaaljardí;pertant,varomandredretal seucostat,incapaçcomeradeseparar-se'n;perquètenia porqueentressinaljardísensepermísdeDéu,quellavors eldestruiria

8QuanAdamiEvavanveureelquerubíques'acostavaa ellsambunaespasadefocflamejantalamà,vancaurede caraaterradeporivanquedarcommorts.

9Enaquellmoment,elcelilaterravantremolar;ialtres querubinsvanbaixardelcelcapalquerubíqueguardavael jardí,ielvanveuremeravellatisilenciós

10Aleshores,denou,altresàngelsvanbaixarpropdellloc onerenAdamiEvaEstavendividitsentrel'alegriaila tristesa

11Estavencontents,perquèpensavenqueDéuera favorableaAdamidesitjavaquetornésaljardí;ivolien retornar-lil'alegriadequèabansgaudia.

12PeròesvanlamentarperAdam,perquèhaviacaigut comunmort,elliEva;ivandirenelsseuspensaments: «Adamnohamortenaquestlloc;peròDéul'hamort,per havervingutaaquestllocivolerentraraljardísenseelSeu permís»

CAPÍTOL55

1AleshoreslaParauladeDéuvaveniraAdamiEva,iels varessuscitardelseuestatdemort,dient-los:«Perquèheu pujataquí?Dr.,teniulaintenciód'anaraljardí,d'onus vaigtreure?Nopotseravui;sinónomésquans'hagi complertelpactequehefetambvosaltres»

2AleshoresAdam,quanvasentirlaParauladeDéuielso delsàngelsquenoveia,sinóquenomésensentiaelsoamb lesorelles,elliEvavanplorarivandiralsàngels:

3"OhEsperits,queespereuenDéu,mireu-me,imireu-me ami,quenouspucveure!Perquèquaneraenlameva antiganaturalesabrillant,llavorsuspodiaveure.Cantava lloancescomvosaltres;ielmeucorestavamoltpersobre devosaltres

4«Peròara,quehetransgredit,aquellanaturalesabrillant s'haallunyatdemi,ihearribataaquestestatmiserableI arahearribataaixò,quenoetpucveure,inoemserveixes comsolies.Perquèm'heconvertitencarnd'animal.

5«Ara,ohàngelsdeDéu,demaneuaDéuambmiqueem restableixiallòoneraabans;queemsalvid'aquestamisèria iqueallunyidemilasentènciademortqueEllemva imposarperhavertransgreditcontraEll»

6Aleshores,quanelsàngelsvansentiraquestesparaules, totsesvanlamentarperell;ivanmaleirSatanàs,quehavia enganyatAdam,finsquevapassardeljardíalamisèria;de lavidaalamort;delapaualesdificultats;idel'alegriaa unaterraestranya.

7LlavorselsàngelsvandiraAdam:«VasescoltarSatanàs ivasabandonarlaParauladeDéuqueetvacrear;ivas creurequeSatanàscompliriatotelquet'haviapromès.

8«Peròara,ohAdam,etfaremsaberquèensvapassarper culpaseva,abansdelasevacaigudadelcel

9«Vareunirelsseusexèrcitsielsvaenganyar,prometentlosqueelsdonariaungranregne,unanaturalesadivina;i elsvaferaltrespromeses

10«Elsseusexèrcitsvancreurequelasevaparaulaera veraç,aixíquelivancedirivanrenunciaralaglòriade Déu

11«Aleshoresensvaenviarabuscar,d'acordambles ordresquehavíemrebut:sotmetre'nsalseucomandamenti obeirlasevavanapromesaPerònohovamvolerfer,ino vamseguirelseuconsell.

12«DesprésdelluitarcontraDéuihaver-lotractatamb encert,vareunirelsseusexèrcitsivaferlaguerracontra nosaltres.IsinohaguésestatperlaforçadeDéuqueera ambnosaltres,nohauríempogutprevalercontraellper llançar-lodelcel.

13«Peròquanvacaured'entrenosaltres,hivahaveruna granalegriaalcelperquèvabaixard'entrenosaltres Perquèsihaguésromàsalcel,nohihauriaquedatres,ni unsolàngel.

14«PeròDéu,enlasevamisericòrdia,elvaexpulsar d'entrenosaltresaaquestaterrafosca;perquès'havia convertitenlafoscormateixaienunobradord'injustícia

15«Iellhacontinuat,ohAdam,fent-telaguerra,finsque t'haenganyatit'hafetsortirdeljardí,aaquestaterra estranya,ont'hanarribattotesaquestesprovesIlamort, queDéulivaportar,tambét'haportatatu,ohAdam, perquèelvasobeirivastransgredirDéu.»

16AleshoreselsàngelsesvanalegrarivanlloarDéu,ili vandemanarquenodestruísAdamaquestavegada,per

haverintentatentraraljardí;sinóqueelpaciguésfinsal complimentdelapromesa;iquel'ajudésenaquestmón finsquefosalliberatdelamàdeSatanàs

CAPÍTOL56

1AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamilivadir: 2«OhAdam,miraaquelljardídejoiaiaquestaterrade treball,icontemplaelsàngelsquesónaljardí,quen'ésple, iveu-tesolenaquestaterra,ambSatanàs,aquivasobeir

3«Totiaixò,sit'haguessissotmès,m'haguessisobeïti haguessisguardatlamevaparaula,seriesambelsmeus àngelsalmeujardí.

4«PeròquanvastransgredirivasescoltarSatanàs,vas esdevenirelseuhosteentreelsseusàngels,quesónplens demaldat;ivasveniraaquestaterra,queetprodueix espinesicards

5«OhAdam,demanaaquit'haenganyatqueetdonila naturalesadivinaqueetvaprometre,oqueetfaciunjardí comjot'haviafet;oquet'omplid'aquellamateixa naturalesabrillantambquèt'haviaomplert

6«Demana-liqueetfaciuncoscomelquejoetvaigfer,o queetdoniundiadedescanscomjoetvaigdonar;oque creïdinsteuunaànimaracional,comjovaigcrearperatu; oqueettraslladid'aquíaunaaltraterraquenosigui aquestaqueetvaigdonarPerò,ohAdam,nocompliràni unasoladelescosesqueetvadir

7«Reconeix,doncs,elmeufavorenverstuilameva misericòrdiapertu,criaturameva;quenot'heretribuïtper latevatransgressiócontrami,sinóqueenlamevallàstima pertut'hepromèsquealfinaldelscincgransdiesimig vindréietsalvaré»

8AleshoresDéuvadirdenouaAdamiEva:«Aixequeuvos,baixeud'aquí,nofoscasqueelquerubíambuna espasadefocalamàusdestrueixi»

9Peròelcord'Adamesvaconsolaramblesparaulesque Déulihaviadit,iesvaadorardavantd'Ell.

10IDéuvamanaralsseusàngelsqueescortessinAdami Evaalacovaambalegria,encomptesdelaporqueels haviasobrevingut.

11AleshoreselsàngelsvanprendreAdamiEvaielsvan baixardelamuntanya,alcostatdeljardí,ambcànticsi salms,finsqueelsvanportaralacova.Allàelsàngelsvan començaraconsolar-losiaenfortir-los,idespréselsvan deixarcapalcel,capalseuCreador,queelshaviaenviat 12Però,desprésqueelsàngelshaguessinmarxatd'Adami Eva,vaarribarSatanàs,ambvergonya,iesvaaturara l'entradadelacovaonhihaviaAdamiEva.Aleshoresva cridaraAdamilivadir:«OhAdam,vine,deixa'mparlarte»

13AleshoresAdamvasortirdelacova,pensantqueeraun delsàngelsdeDéuquehaviavingutadonar-liunbon consell

CAPÍTOL57

1PeròquanAdamvasortirivaveurelasevafigura horrible,vatenirpord'ellilivadir:«Quiets?»

2LlavorsSatanàsvarespondreilivadir:«Sócjoqueem vaigamagardinslaserpiquevaigparlarambEvailavaig enganyarfinsquevaobeirlamevaordreSócjoquilava enviar,mitjançantlesastúciesdelamevaparla,per

enganyar-te,finsquetuiellamenjàveudelfruitdel'arbrei usvauallunyardel'ordredeDéu.»

3PeròquanAdamvasentiraquestesparaulesd'ell,livadir: «Potsfer-meunjardícomDéuvaferperami?Oempots vestiramblamateixanaturalesabrillantambquèDéu m'haviavestit?

4«Onéslanaturalesadivinaqueemvasprometredonar? Onésaquellesbellesparaulesqueensvasdiralprincipi, quanéremaljardí?»

5LlavorsSatanàsvadiraAdam:«Pensesque,quanhe parlatambalgúsobrealgunacosa,mailihoportaréo complirélamevaparaula?NoésaixíPerquèjomateix maihepensataobtenirelquehedemanat.

6«Peraixòvaigcaure,iusvaigfercaureperallòpelqual jomateixvaigcaure;iambvosaltrestambé,quiacceptael meuconsell,cauperaixò.

7«Peròara,ohAdam,perraódelatevacaigudaestàssota elmeugovern,ijosócreisobretu;perquèm'hasescoltati hastransgreditcontraelteuDéu.Nohihauràcap alliberamentdelesmevesmansfinsaldiaqueetva prometreelteuDéu»

8Ivadir:«ComquenosabemeldiaqueelteuDéuha acordatambtu,nil'horaenquèseràsalliberat,peraixò multiplicaremlaguerrail'assassinatcontratuilateva descendènciadesprésdetu.

9«Aquestaéslanostravoluntatielnostrebonplaer:no deixarcapdelsfillsdelshomescomahereudelsnostres ordresalcel.

10«Pelquefaalanostramorada,ohAdam,ésenfoc ardent;inocessaremamblesnostresmalesaccions,niun dianiunahora.Ijo,ohAdam,sembraréfocsobretuquan entrisalacovaperhabitar-hi»

11QuanAdamvasentiraquestesparaules,vaplorariesva lamentar,ivadiraEva:«Escoltaelquehadit;queno compliràresdelqueetvadiraljardíDedebòqueesva convertirenreinostre?

12«PeròdemanaremaDéu,queensvacrear,queens alliberidelessevesmans»

CAPÍTOL58

1AleshoresAdamiEvavanestendrelesmansaDéu, pregant-liisuplicant-liqueallunyésSatanàsd'ells;queno elsfescapviolènciaiquenoelsobliguésanegarDéu

2Déuelsvaenviarimmediatamentelseuàngel,queva expulsarSatanàsd'entreells.Aixòvasucceircapalaposta desol,cinquanta-tresdiesdesprésquehaviensortitdel jardí.

3AleshoresAdamiEvavanentraralacova,esvan aixecarivangirarlacaraaterraperpregaraDéu

4Peròabansqueresessin,AdamvadiraEva:«Mira,has vistquinestemptacionsenshansobrevingutenaquesta terraVine,aixequem-nosidemanemaDéuqueens perdonielspecatsquehemcomès;inosortiremfinsal finaldeldiasegüentalquarantaIsimorimaquí,Ellens salvarà»

5AleshoresAdamiEvaesvanaixecariesvanunirper suplicaraDéu

6Aixívanromandrepregantalacova;noenvansortirni denitnidedia,finsquelessevespregàriesvanpujardeles sevesboquescomunaflamadefoc

1PeròSatanàs,l'odiadordetotbé,noelsvapermetre acabarlessevesoracions.Perquèvacridarelsseusexèrcits, itotsvanvenir.Aleshoreselsvadir:«JaqueAdamiEva, aquivamenganyar,hanacordatpregaraDéunitidia,i suplicar-liqueelsalliberi,ijaquenosortirandelacova finsalfinaldelquarantèdia.

2«Icomquecontinuaranlessevesoracionscomtotsdos hanacordatfer,queEllelsalliberidelesnostresmansiels restableixialseuestatanterior,vegeuquèelsfarem»Iels seusexèrcitslivandir:«Tenselpoder,ohSenyornostre, perferelquevulguis».

3AleshoresSatanàs,granenmaldat,vaprendreelsseus exèrcitsivaentraralacova,alatrentenanitdelsquaranta diesiun;ivacolpejarAdamiEva,finsqueelsvadeixar morts

4AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamiEva,que elsvaressuscitardelseupatiment,iDéuvadiraAdam: «Siguesfortinotinguispord'aquellqueacabadevenira tu»

5PeròAdamvaplorarivadir:«Oneres,ohDéumeu, perquèemcolpegessinambaquestscopsiqueaquest patimentenscaiguéssobremiisobreEva,lateva serventa?»

6LlavorsDéulivadir:«OhAdam,mira,elléselsenyori amodetotelquetens,aquellquevadirqueetdonariala divinitat.Onésaquestamorpertu?Ionéseldoqueva prometre?

7«Perquèunavegadalihaplagut,ohAdam,veniratu, consolar-te,enfortir-te,alegrar-seambtuienviarelsseus exèrcitsperprotegir-te;perquèl'hasescoltatihascedital seuconsell;ihastransgreditelmeumanament,peròhas seguitelseumandat?»

8LlavorsAdamvaplorardavantdelSenyorivadir:«Oh Senyor,perquèhetransgreditunamica,m'hascastigat greumentencanvi.Etdemanoquem'alliberisdelesseves mans;osino,tinguespietatdemiitreulamevaànimadel meucosaraenaquestaterraestranya»

9LlavorsDéuvadiraAdam:«Sihaguéshagutaquest sospiriaquestapregàriaabans,abansdetransgredir! Aleshorestindriesdescansdelatribulacióenquèettrobes ara.»

10PeròDéuvatenirpaciènciaambAdam,ielvapermetre aelliaEvaromandrealacovafinsquevancomplirels quarantadies.

11PeròpelquefaaAdamiEva,lasevaforçaicarnesvan marcirdedejuniioració,deganaiset;perquènohavien tastatnimenjarnibegudadesquevandeixareljardí;niles funcionsdelsseuscossosencaranos'havienestablert;ino elsquedavaforçapercontinuarenoracióperlagana,fins alfinaldeldiasegüentalquarante.Haviencaigutalacova; peròtotelqueelssortiadelabocaeranoméslloances

CAPÍTOL60

1Aleshores,elvuitanta-noudia,Satanàsvaarribarala cova,vestitambunavestimentadellumicenyitambun cinturóbrillant

2Alessevesmansteniaunbastódellum,iteniaun aspecteterrible;peròlasevacaraeraagradableilaseva parlaeradolça,

3AixíesvatransformarperenganyarAdamiEva,ifer-los sortirdelacova,abansquehaguessincomplertels quarantadies

4Perquèdeiadinsseu:«Quanhaguessincomplertels quarantadiesdedejuniioració,Déuelsrestaurariaalseu estatanterior;peròsinohofes,encaraelsseriafavorable;i finsitotsinotinguéspietatd'ells,elsdonariaalgunacosa deljardíperconsolar-los?Comjahaviafetduesvegades abans»

5AleshoresSatanàsesvaacostaralacovaambaquesta bellaaparençaivadir:

6«OhAdam,alça't,posa'tdret,tuiEva,ivineambmia unabonaterra;inotinguispor.Sócdecarniossoscomtu; ialprincipivaigserunacriaturaqueDéuvacrear

7«Iaixívaserque,quanemvacrear,emvaposarenun jardíalnord,alafronteradelmón.

8«IEllemvadir:“Queda'taquí!”Ijohivaigromandre segonslasevaParaula,inovaigtransgredirelseu manament.

9«Aleshoresemvaferdormirietvatreuredelmeucostat, Adam,perònoetvaferromandrealmeucostat

10«PeròDéuetvaprendrealasevamàdivinaietva posarenunjardíal'est

11«Llavorsemvaiglamentarpertu,perquèDéut'havia tretdelmeucostat,perònot'haviapermèsquedar-teamb mi

12«PeròDéuemvadir:“NoetlamentisperAdam,que vaigtreuredelteucostat;nolipassaràcapmal.

13«Arahetretdelseucostatunaajudaqueliéssemblant, iaixílihedonatalegria»

14LlavorsSatanàsvatornaradir:«Nosabiacomsouen aquestacova,niresd'aquestaprovaqueushasobrevingut, finsqueDéuemvadir:“Ara,Adamhatransgredit,aquell quejohaviatretdelteucostat,itambéEva,aquijovaig treuredelseucostat;ielsheexpulsatdeljardí;elshefet habitarenunaterradedolorimisèria,perquèvan transgredircontramiihanescoltatSatanàs.Ivetaquí, estanenpatimentfinsaldiad'avui,elvuitanta”

15«LlavorsDéuemvadir:“Aixeca't,vésaellsifesque vinguinalteulloc,inopermetisqueSatanàss'hiacostii elsafligeixiPerquèaraestanengranmisèria;ijeuen indefensosperlafam”»

16«Emvadirencara:“Quanelshagispres,dóna'lsde menjardelfruitdel'ArbredelaVidaidóna'lsdebeurede l'aiguadelapau;ivesteix-losambunavestiduradellum,i restaura'lsalseuestatanteriordegràcia,inoelsdeixisen lamisèria,perquèhanvingutdetuPerònoetlamentisper ells,nietpenedeixisdelqueelshavingut”.

17«Peròquanvaigsentiraixò,emvaigentristir;ielmeu cornohovapodersuportarpacientmentpertu,fillmeu

18«Però,ohAdam,quanvaigsentirelnomdeSatanàs, vaigtenirporivaigdirdinsmeu:Nosortiré,nofoscasque m'enredés,comvaferambelsmeusfills,AdamiEva

19Ivaigdir:“OhDéu,quanvagicapalsmeusfills, Satanàsemtrobaràpelcamíiemfaràlaguerra,comvafer contraells”

20Déuemvadir:«Notinguispor;quaneltrobis,colpeja'l ambelbastóquetensalamà,inotinguispord'ell,perquè etsdetotalavida,iellnoprevaldràcontratu»

21«Llavorsvaigdir:“Senyormeu,sócvellinopucanarhiEnviaelsteusàngelsabuscar-los”»

Elprimerllibred'AdamiEva

22«PeròDéuemvadir:“Elsàngels,enveritat,nosón comells;inoconsentiranavenirambells.Peròt'he escollitatu,perquèsóndescendentsteusicomtu,i escoltaranelquediguis.”»

23Déuemvadirencara:«Sinotensforçapercaminar, enviaréunnúvolperquèetportiietposial'entradadela sevacova;despréselnúvoltornaràietdeixaràallà»

24«Isivolenvenirambtu,enviaréunnúvolperquèus portiatuiaells»

25«Llavorsvamanaraunnúvol,iemvaaixecariemva portarcapatu;idesprésvatornar

26«Iara,ohfillsmeus,AdamiEva,mireuelsmeus cabellsblancsilamevafeblesa,ilamevavingudad'aquell llocllunyàVeniu,veniuambmiaunllocderepòs»

27Aleshoresvacomençaraplorariasanglotardavant d'AdamiEva,ilessevesllàgrimesvanvessar-seperla terracomaigua

28IquanAdamiEvavanalçarelsullsivanveurelaseva barba,ivansentirlasevadolçaconversa,elsseuscorses vanestovarcapaell;elvanescoltar,perquècreienqueera sincer

29Ielsvasemblarquerealmenterendescendentsseus, quanvanveurequelasevacaraeracomlaseva;ivan confiarenell

CAPÍTOL61

1AleshoresvaagafarAdamiEvaperlamàivacomençar atreure'lsdelacova

2Peròquanjasen'havienallunyatunamica,Déusabia queSatanàselshaviavençutielshaviatretabansque s'acabessinelsquarantadiesperendur-se'lsaalgunlloc llunyàidestruir-los

3AleshoreslaparauladelSenyorDéuvatornaraveniri vamaleirSatanàs,ielvaexpulsard'ells

4IDéuvacomençaraparlaraAdamiEva,dient-los: «Quèushafetsortirdelacova,enaquestlloc?»

5LlavorsAdamvadiraDéu:«Hascreatunhomeabansde nosaltres?Perquèquanéremalacova,desobtevavenira nosaltresunbonvellqueensvadir:“Sócunmissatgerde Déuperavosaltres,perportar-vosdetornadaaunllocde repòs”»

6«Ivamcreure,ohDéu,queeraunmissatgerteu;ivam sortirambell;inosabíemonhavíemd'anarambell»

7LlavorsDéuvadiraAdam:«Mira,aquestéselparede lesmalesarts,queetvatreureatuiaEvadelJardídeles DelíciesIara,defet,quanvaveurequetuiEvausvau unirendejuniioració,iquenovausortirdelacovaabans delfinaldelsquarantadies,vavolerferinútilelvostre propòsit,trencarelvostrevinclemutu;tallar-vostota esperançaiconduir-vosaalgunlloconuspodriadestruir

8«Perquènoetpodiaferressinoesmostravaalateva semblança

9«Peraixòvaveniratuambunacaracomlatevaiva començaradonar-teprovescomsitotesfossincertes

10«Peròjo,permisericòrdiaiambelfavorquevaigtenir pertu,nolivaigpermetrequeetdestruís;sinóqueelvaig foragitarllunydetu

11«Ara,doncs,Adam,prenEvaitornaalatevacova,i queda-hifinsal'endemàdelquarantèdia.Iquanensortiu, aneucapalaportaorientaldeljardí»

12AleshoresAdamiEvavanadorarDéu,ielvanlloari beneirperl'alliberamentqueelshaviadonat.Ivantornar capalacovaAixòvasucceiralcapvespredeltrenta-nou dia.

13AleshoresAdamiEvaesvanaixecari,ambgranzel, vanpregaraDéuperquèelsalliberésdelasevamancade força;perquèlaforçaelshaviaabandonatacausadelafam, lasetil'oració.Peròvanvetllartotalanitpregantfinsal matí

14LlavorsAdamdiguéaEva:«Aixeca't,anemcapala portaorientaldeljardí,talcomDéuenshadit»

15Ivanferlessevesoracionscomsolienfercadadia;i vansortirdelacovaperanarapropdelaportaorientaldel jardí

16AleshoresAdamiEvaesvanaixecarivanpregar,ivan suplicaraDéuqueelsenfortísiqueelsenviésalgunacosa persatisferlasevafam

17Peròquanvanacabarlessevesoracions,esvanquedar onerenacausadelasevadebilitatdeforces.

18AleshoreslaParauladeDéuvatornarielsvadir:«Oh, Adam,alça't,vésiportaduesfigues»

19AleshoresAdamiEvaesvanaixecarivancaminarfins quevanarribarapropdelacova

CAPÍTOL62

1PeròSatanàs,elmalvat,teniaenvejaperlaconsolació queDéuelshaviadonat.

2Aixídoncs,elshovaevitar,vaentraralacovaiva agafarlesduesfiguesilesvaenterrarforadelacova, perquèAdamiEvanolestrobessin.Tambéteniaenment destruir-les

3PeròperlamisericòrdiadeDéu,tanbonpuntaquelles duesfiguesvanseralaterra,Déuvadesestimarelconsell deSatanàsrespecteaelles;ilesvaconvertirendosarbres fruiters,quevancobrirlacovaPerquèSatanàsleshavia enterratalcostatorientald'aquesta.

4Aleshores,quanelsdosarbresvancréixeriesvancobrir defruits,Satanàsesvaafligiriesvalamentar,ivadir: «Millorhauriaestatdeixaraquellesfiguescomestaven; perquèara,vetaquí,s'hanconvertitendosarbresfruiters, delsqualsAdammenjaràtotselsdiesdelasevavida Mentrequejoteniaalcap,quanelsvaigenterrar,destruirloscompletamentiamagar-lospersempre

5«PeròDéuhacapgiratelmeuconsell;inohavolgutque aquestfruitsagratperís;ihafetevidentlamevaintenció,i hafrustratelconsellquehaviaformatcontraelsseus servents.»

6AleshoresSatanàsse'nvaanaravergonyitdenohaver dutatermeelseudesigni

CAPÍTOL63

1PeròAdamiEva,enacostar-sealacova,vanveuredues figuerescobertesdefruitsquecobrienlacovaamblaseva ombra

2LlavorsAdamvadiraEva:«Emsemblaqueenshem desviatQuanvancréixeraquestsdosarbresaquí?Em semblaquel'enemicensvolenganyarDiusquehihaala terraunaaltracovaapartd'aquesta?

3«Però,Eva,anemalacovaitrobem-hilesduesfigues; perquèaquestaéslanostracova,onéremPeròsinohi

Elprimerllibred'AdamiEva trobemlesduesfigues,aleshoresnopotserlanostra cova.»

4Vanentraralacovaivanmirarpelsquatreracons,però novantrobarlesduesfigues.

5IAdamvaplorarivadiraEva:«Hemarribataunacova equivocada,doncs,ohEva?Emsemblaqueaquestesdues figueressónlesduesfiguesquehihaviaalacova»IEva vadir:«Jo,perpartmeva,nohosé».

6AleshoresAdamesvaaixecarivapregarivadir:«Oh Déu,ensvasmanarquetornéssimalacova,queagaféssim lesduesfiguesiquedespréstornéssimaTu

7«PeròaranoelshemtrobatOhDéu,elshasagafatihas sembrataquestsdosarbres,oenshemdesviatperlaterra? Ol'enemicenshaenganyat?Siésveritat,doncs,ohDéu, revela'nselsecretd'aquestsdosarbresidelesduesfigues»

8AleshoreslaParauladeDéuvaarribaraAdamilivadir: «OhAdam,quanetvaigenviarabuscarlesfigues,Satanàs vaanardavantteualacova,vaagafarlesfiguesilesva enterrarfora,al'estdelacova,pensantquelesdestruiria;i nolessembravaambbonaintenció

9«Nonomésperell,doncs,hancrescutaquestsarbresde cop;sinóquevaigtenirmisericòrdiadetuielsvaigmanar quecreixessinIvancréixerfinsaconvertir-seendos gransarbres,perquèfossiscobertperlessevesbranquesi trobessisdescans;iperquèetfesveureelmeupoderiles mevesobresmeravelloses

10«Itambé,permostrar-voslamesquinesadeSatanàsiles sevesmalesobres,perquèdesquevausortirdeljardí,no hadeixat,niunsoldia,defer-voscapmalPerònolihe donatpodersobrevosaltres»

11IDéuvadir:«D'araendavant,Adam,alegra'tpels arbres,tuiEva;idescansasotaellsquanetsentiscansat Perònomengisdelseufruitnit'hiacostis»

12LlavorsAdamvaplorarivadir:«OhDéu,enstornaràs amataroensexpulsaràsdelatevapresènciaiensfaràs desaparèixerdelafaçdelaterra?

13«OhDéu,ussuplico,sisabeuqueenaquestsarbreshi halamortoalgunaltremal,comlaprimeravegada, arrenqueu-losdepropdelanostracovaiassequeu-los;i deixeu-nosmorirdecalor,defamideset.

14«Perquèconeixemlestevesobresmeravelloses,ohDéu, quesóngrans,iquepelteupoderpotsfersortirunacosa d'unaaltra,sensequeningúhodesitgi.Perquèelteupoder potferquelesroquesesconverteixinenarbres,ielsarbres enroques»

CAPÍTOL64

1AleshoresDéuvamirarAdamilasevaforçamental,la sevaresistènciaalafamilaset,ilacalorIvacanviarles duesfigueresenduesfigues,talcomerenalprincipi,i desprésvadiraAdamiaEva:«Cadascundevosaltrespot prendreunafiga»Ilesvanprendre,talcomelSenyorels haviamanat

2Ielsdigué:«Aneualacova,mengeulesfiguesisacieula vostragana,nofoscasquemoriu»

3Aixídoncs,talcomDéuelshaviamanat,vanentrarala cova,capal'horadelapostadesolIAdamiEvaesvan aixecarivanpregaral'horadelapostadesol

4Aleshoresesvanasseureamenjarlesfigues;peròno sabiencommenjar-les,perquènoestavenacostumatsa menjaralimentsterrenalsTambétemienque,sien

menjaven,se'lscarregarial'estómac,se'lsespesseixiriala carnielsseuscorss'acostumessinalmenjarterrenal.

5Peròmentreerenaixíasseguts,Déu,pledellàstimaper ells,elsvaenviarelseuàngelperquènomorissindefami set.

6Il'àngelvadiraAdamiEva:«Déuusdiuquenoteniu forçaperdejunarfinsalamort;mengeu,doncs,ienfortiu elsvostrescossos;perquèarasoucarnanimal,quenopot subsistirsensemenjaribeguda»

7LlavorsAdamiEvavanprendrelesfiguesivan començaramenjar-nePeròDéuhihaviaposatunabarreja comdepasaborósisang

8Llavorsl'àngelse'nvaanard'AdamiEva,quevan menjarfiguesfinsquevansatisferlasevaganaDesprés vanguardarelquevaquedar;peròpelpoderdeDéu,les figuesesvanomplircomabans,perquèDéulesvabeneir.

9Desprésd'això,AdamiEvaesvanllevarivanpregar ambuncoralegreiforcesrenovades,ivanlloariesvan alegrarabundantmenttotaaquellanit.Iaquestvaserel finaldelvuitanta-tresdia

CAPÍTOL65

1Quanesvaferdedia,esvanllevarivanpregar,com solienfer,idesprésvansortirdelacova.

2Peròcomquesentienungranmalestarpelmenjarque havienmenjat,ialqualnoestavenacostumats,anavenper lacovadient-seelsunsalsaltres:

3«Quèenshapassatperhavermenjat,perquèenshagi afectattant?Aidenosaltres,quemorirem!Valmésmorir quehavermenjat,iconservarelnostrecospurquehaverlocontaminatambmenjar»

4LlavorsAdamvadiraEva:«Aquestdolornoensva veniraljardí,nihivammenjarmenjartandolent.Penses, Eva,queDéuensafligiràambelmenjarquetenimdins,o quelesnostresentranyessortiran;oqueDéuvolmatar-nos ambaquestdolorabansd'havercomplertlaseva promesa?»

5LlavorsAdamvasuplicaralSenyorivadir:«OhSenyor, noensdeixismorirpelmenjarquehemmenjat.OhSenyor, noenscolpeixis;sinótractaambnosaltressegonslateva granmisericòrdia,inoensabandonisfinsaldiadela promesaqueenshasfet».

6Déuelsvamirarielsvaprepararpermenjar,comhoés avui,perquènomorissin

7AleshoresAdamiEvavantornaralacovatristosi plorantperl'alteraciódelasevanaturalesaItotsdosvan saberdesd'aquellahoraqueerenéssersalterats,quela sevaesperançadetornaraljardís'haviaesvaït;iquenohi podienentrar

8Perquèaraelsseuscossostenienfuncionsestranyes;i totacarnquerequereixmenjaribegudaperalaseva existència,nopotseraljardí

9LlavorsAdamdiguéaEva:«Mira,lanostraesperança s'haesvaït,itambélanostraconfiançaperentraraljardíJa nopertanyemalshabitantsdeljardí;d'araendavantsom terrenalsidelapols,idelshabitantsdelaterra.No tornaremaljardífinsaldiaqueDéuhagipromèssalvarnosiportar-nosdenoualjardí,talcomensvaprometre» 10AleshoresvanpregaraDéuquetinguésmisericòrdia d'ells;desprésd'això,lasevamentesvacalmar,elsseus corsesvantrencarielseuanhelesvarefredar;ierencom

Elprimerllibred'AdamiEva

estrangersalaterraAquellanitAdamiEvavanpassarala cova,onvandormirprofundamentacausadelmenjarque havienmenjat

CAPÍTOL66

1Quanvaserdematí,l'endemàd'havermenjat,Adami Evavanpregaralacova,iAdamvadiraEva:«Vam demanarmenjaraDéu,iEllensenselvadonarPeròara demanem-litambéqueensdoniaiguaperbeure»

2Aleshoresesvanaixecarivananaralavoradeltorrent quehihaviaalavorasuddeljardí,ons'havienllançat abans.IesvanaturaralavoraivanpregaraDéuqueels ordenésbeuredel'aigua

3AleshoreslaParauladeDéuvaveniraAdamilivadir: «OhAdam,elteucoss'hatornatbrutalinecessitaaigua perbeurePreneuibeveu,tuiEva;doneugràciesilloeuho»

4AdamiEvas'hivanacostarienvanbeurefinsqueels seuscossosesvansentirrenovatsDesprésd'haverbegut, vanlloarDéuidesprésvantornaralasevacova,segonsel seucostumanterior.Aixòvasucceiralcapdevuitanta-tres dies

5Aleshores,elvuitanta-quatredia,vanagafarduesfiguesi lesvanpenjaralacova,juntamentamblessevesfulles, perquèfossinperaellsunsenyaliunabenedicciódeDéu Ilesvancol·locarallàfinsquesorgissinposteritatsque veiessinlescosesmeravellosesqueDéuelshaviafet.

6AleshoresAdamiEvaesvanquedardenouforadela covaivansuplicaraDéuqueelsmostrésalgunaliment ambquènodrirelsseuscossos.

7AleshoreslaParauladeDéuvavenirilivadir:«Oh Adam,baixaal'oestdelacova,finsaunaterrafosca,iallà hitrobaràsmenjar».

8IAdamvaescoltarlaParauladeDéu,vaprendreEvai vabaixaraunaterrafosca,ihivatrobarblatcreixent,en espigaimadur,ifiguespermenjar;iAdamse'nvaalegrar.

9AleshoreslaParauladeDéuvatornaraAdamilivadir: «Prend'aquestblatifes-te'npapernodrirelteucos»I Déuvadonarsaviesaalcord'Adampertreballarelblat finsqueesconvertísenpa

10Adamvaaconseguirtotaixò,finsqueesvadebilitari esvacansarmolt.Aleshoresvatornaralacova;alegrantsedelquehaviaaprèssobrequèesfaambelblat,finsque esconverteixenpaperalpropiús

CAPÍTOL67

1PeròquanAdamiEvavanbaixaralaterradefangnegre iesvanacostaralblatqueDéuelshaviamostrat,ielvan veuremaduriapuntperalasega,jaquenotenienfalçper segar-lo,esvancenyirivancomençaraarrencarelblat finsquetotvaestarfet

2Aleshoreshovanconvertirenunmunt;i,esvaïtsperla calorilaset,vananarsotaunarbreombrívol,onlabrisa elsvaventilarperdormir

3PeròSatanàsvaveureelquehavienfetAdamiEva.Iva cridarelsseusexèrcitsielsvadir:«JaqueDéuhamostrat aAdamiEvatotsobreaquestblat,ambquèenfortirels seuscossosivetaquíquehanvingutin'hanfetunmunt, idesmaiatsdelafeinaaradormen,veniu,calemfoca aquestmuntdeblatielcremem,iagafemaquellaampolla

d'aiguaqueésalseucostatilabuidem,perquènotrobin resperbeure,ielsmatemdefamiset.

4«Aleshores,quanesdespertindelseusonivulguintornar alacova,elstrobarempelcamíielsdesviarem;demanera quemorindefamideset;quanpotserneguinDéu,iEllels destrueixiAixíenslliuraremd'ells»

5AleshoresSatanàsielsseusexèrcitsvanllançarfocsobre elblatielvanconsumir.

6Peròperlacalordelaflama,AdamiEvaesvan despertardelseusonivanveureelblatcremantilagalleda d'aiguaquetenienalseucostat,vessada

7Llavorsvanplorarivantornaralacova

8Peròmentrebaixavendelamuntanyaoneren,Satanàsi elsseusexèrcitselsvansortiratrobarenformad'àngels, lloantDéu

9AleshoresSatanàsvadiraAdam:«OhAdam,perquè pateixestantdefamiset?EmsemblaqueSatanàsha crematelblat»IAdamlivadir:«Sí»

10SatanàsvadirdenouaAdam:«Tornaambnosaltres; somàngelsdeDéuDéuenshaenviatatupermostrar-te unaltrecampdeblat,millorqueaquell;imésenllàhiha unafontd'aiguabonaimoltsarbres,onhabitaràsapropi treballaràselcampdeblatperaunpropòsitmillorqueel queSatanàshaconsumit»

11Adamvapensarqueerasinceriqueerenàngelsque parlavenambell;ivatornarambells

12AleshoresSatanàsvacomençaraenganyarAdamiEva durantvuitdies,finsquetotsdosvancaurecommorts,de fam,setidebilitatAleshoresvafugirambelsseusexèrcits ielsvaabandonar 13.

CAPÍTOL68

1AleshoresDéuvamirarAdamiEva,ielqueelshavia vingutdepartdeSatanàs,icomelshaviafetperir 2Déu,doncs,vaenviarlasevaParaulaivaressuscitar AdamiEvadelseuestatdemort.

3Aleshores,Adam,quanvaserressuscitat,vadir:«Oh Déu,enshascrematienshaspreselblatqueenshavies donat,ihasbuidatlagalledad'aigua.Ihasenviatelsteus àngels,queenshanaturatdesdelcampdeblatEnsfaràs perir?SiaixòvedeTu,ohDéu,aleshorespren-nosles ànimes;perònoenscastiguis».

4AleshoresDéuvadiraAdam:«Novaigcremarelblat,ni vaigvessarl'aiguadelagalleda,nivaigenviarelsmeus àngelsperenganyar-te.

5«PeròésSatanàs,elteuamo,quihovafer;ellaquit'has sotmès;mentrestant,elmeumanamenthaestatanul·lat.Ell ésquivacremarelblativavessarl'aigua,iquit'ha enganyat;itoteslespromesesquet'hafet,enveritat,no sónmésquefingiment,enganyimentida

6«Peròara,ohAdam,reconeixeràslesmevesbonesobres fetespertu»

7IDéuvadiralsseusàngelsqueprenguessinAdamiEva, iqueelsportessinalcampdeblat,quevantrobarcom abans,amblagalledaplenad'aigua

8Allàvanveureunarbreihivantrobarmannàsòlid;ies vanmeravellardelpoderdeDéuIelsàngelselsvan ordenarquemengessinmannàquantinguessingana

9IDéuvaconjurarSatanàsambunamalediccióqueno tornésmésidestruíselcampdeblat

10AleshoresAdamiEvavanprendredelblatdemoroien vanferunaofrena,ielvanprendreielvanoferirala muntanya,ellloconhavienofertlasevaprimeraofrenade sang.

11Ivanoferiraquestaoblaciódenoual'altarquehavien construïtalprincipiIesvanaixecarivanpregar,ivan suplicaralSenyordient:"Així,ohDéu,quanéremaljardí, lesnostreslloancesvanpujaraTu,comaquestaofrena;ila nostrainnocènciavapujaraTucomencensPeròara,oh Déu,acceptaaquestaofrenadenosaltres,inoensfacis retrocedir,lliuredelatevamisericòrdia"

12AleshoresDéuvadiraAdamiEva:«Jaqueheufet aquestaofrenaimel'heuofert,lafarécarnmevaquan baixialaterrapersalvar-vos;ifaréques'ofereixi contínuamentsobreunaltar,peralperdóiperala misericòrdia,peraaquellsqueenparticipindegudament».

13IDéuvaenviarunfocbrillantsobrel'ofrenad'Adami Eva,ilavaomplirderesplendor,gràciaillum;il'Esperit Santvabaixarsobreaquellaoblació.

14AleshoresDéuvamanaraunàngelqueagafésunes pincesperafoc,comunacullera,iqueambellesprengués unaofrenailaportésaAdamiEva.Il'àngelhovafer,tal comDéulihaviamanat,ielslavaoferir

15Ilesànimesd'AdamiEvas'il·luminaren,ielsseuscors s'omplirendejoiaialegriaiambleslloancesdeDéu.

16IDéuvadiraAdam:«Aixòseràperavosaltresun costum,fer-hoaixí,quanusvinguinl'afliccióieldolor Peròlavostraalliberacióilavostraentradaaljardíno seranfinsques'acompleixinelsdies,talcomhovaig acordarentrevosaltresijo;sinofosaixí,jo,perlameva misericòrdiaillàstimapervosaltres,ustornariaalmeu jardíialmeufavorperl'ofrenaqueacabeudeferalmeu nom»

17Adamesvaalegrard'aquestesparaulesquehaviasentit deDéu;ielliEvavanadorardavantl'altar,alqualesvan inclinar,idesprésvantornaralaCovadelsTresors 18Iaixòvasucceiralfinaldeldotzèdiadesprésdel vuitantadia,desqueAdamiEvavansortirdeljardí

19Ivanestarvetllatstotalanitpregantfinsalmatí;i desprésvansortirdelacova.

20LlavorsAdamvadiraEva,ambalegriadecor,per l'ofrenaquehavienfetaDéu,iquehaviaestatacceptada perEll:«Femaixòtresvegadescadasetmana,elquart dimecres,eldivendresdiadelaPreparacióieldiumenge deldissabte,totselsdiesdelanostravida»

21Imentreacordavenaquestesparaulesentreells,Déues vacomplaureambelsseuspensamentsiamblaresolució quehavienprescadascunambl'altre.

22Desprésd'això,laParauladeDéuvaarribaraAdamili vadir:«OhAdam,tuhasdeterminatperendavantelsdies enquèelssofrimentsemvindransobre,quanemfacicarn; perquèsónelquartdimecresieldivendresdeldiadela preparació

23"Peròpelquefaalprimerdia,vaigcrear-hitotesles cosesivaigelevarelscelsI,denou,mitjançantlameva resurreccióenaquestdia,crearéalegriaielevaréales altureselsquicreuenenmi;OhAdam,ofereixaquesta oblaciótotselsdiesdelatevavida"

24AleshoresDéuvaretirarlasevaParaulad'Adam

25PeròAdamvacontinuaroferintaquestaoblacióaixí, cadasetmanatresvegades,finsalfinaldesetsetmanesIel primerdia,queéselcinquantè,Adamvaferunaofrena

comsolia,ielliEvalavanprendreivanveniral'altar davantDéu,talcomelshaviaensenyat.

CAPÍTOL69

1AleshoresSatanàs,l'odiadordetotbé,envejósd'Adami delasevaofrenaatravésdelaqualvatrobarelfavorde Déu,esvaafanyarivaagafarunapedraafiladad'entre pedresdeferroafilades;vaaparèixerenformad'home,iva anariesvaposaralcostatd'AdamiEva

2Adamestavallavorsoferintal'altarihaviacomençata pregar,amblesmansestesescapaDéu

3AleshoresSatanàsesvaafanyaramblapedradeferro afiladaqueduiaambell,iambellavaperforarAdampel costatdret,quanvabrollarsangiaigua,illavorsAdamva cauresobrel'altarcomuncadàver.ISatanàsvafugir.

4AleshoresEvavavenir,vaprendreAdamielvaposar sotal'altarIallàesvaquedar,plorantsobreell;mentreun raigdesangcorriadelcostatd'Adamsobrelasevaofrena.

5PeròDéuvaveurelamortd'AdamAleshoresvaenviar lasevaParaula,elvaressuscitarilivadir:«Compleixla tevaofrena,perquèrealment,Adam,valmoltinohihacap defecte»

6DéudiguéencaraaAdam:«Aixítambéempassaràami, alaterra,quanserétraspassatisangbrollaràsangiaigua delmeucostatirecorreràelmeucos,queéslaveritable ofrena;iqueseràofertaal'altarcomunaofrenaperfecta»

7AleshoresDéuvamanaraAdamqueacabéslaseva ofrena,iquanlavahaveracabadavaadorarDéuielva lloarpelssignesquelihaviamostrat

8IDéuvaguarirAdamenundia,queéselfinaldelesset setmanes;iaquestéselcinquantèdia

9AleshoresAdamiEvavantornardelamuntanyaivan entraralaCovadelsTresors,talcomsolienfer.Aixòesva complirperaAdamiEva,centquarantadiesdesdelaseva sortidadeljardí

10AquellanittotsdosesvanllevarivanpregaraDéu. Quanvaarribarelmatí,vansortirivanbaixarcapal'oest delacova,alllocontenienelblat,iallàvandescansarsota l'ombrad'unarbre,comsolienfer.

11Peròquanunamultituddebèstieselsvanenvoltar,va serobradeSatanàs,enlasevamaldat,pertaldeferla guerracontraAdamatravésdelmatrimoni.

CAPÍTOL70

1Desprésd'això,Satanàs,l'odiadordetotbé,vaprendrela formad'unàngel,iambelldosmés,demaneraque s'assemblavenalstresàngelsquehavienportataAdamor, encensimirra

2Vanpassardavantd'AdamiEvamentreerensotal'arbre, ivansaludarAdamiEvaambparaulesboniquesplenes d'engany

3PeròquanAdamiEvavanveureelseubellaspecteivan sentirlasevadolçaparaula,Adamesvaaixecar,elsva acollirielsvaportaraEva,ivanromandretotsjunts;el cord'Adam,mentrestant,estavacontentperquèpensavaen ells,queerenelsmateixosàngelsquelihavienportator, encensimirra

4Perquè,quanvanveniraAdamperprimeravegada,li vanvenirdepartsevapauialegria,atravésdeportar-li bonesproves;aixídoncs,Adamvapensarquehavien

vingutunasegonavegadaperdonar-lialtresprovesperquè s'alegrésambelles.PerquènosabiaqueeraSatanàs;per tant,elsvarebreambalegriaiesvaacompanyarambells

5AleshoresSatanàs,elmésaltd'ells,vadir:«Alegra't, Adam,icelebra't.Déuenshaenviatatuperdir-tealguna cosa»

6IAdamvadir:«Quèés?»LlavorsSatanàsvarespondre: «Ésunacosalleugera,peròésunaparauladeDéu,lavols escoltardenosaltresilaposaràsenpràctica?Peròsino l'escoltes,tornaremaDéuilidiremquenorebràslaseva paraula»

7ISatanàsvadirdenouaAdam:«Notemis,nideixisque latremolort'apoderi;noensconeixes?»

8PeròAdamvadir:«Nousconec»

9LlavorsSatanàslidigué:«Josócl'àngelqueetvaportar l'orielvaigportaralacova;aquestaltreéselqueetva portarencens;ielterceréselqueetvaportarmirraquan eresalcimdelamuntanyaietvaportaralacova

10«Quantalsaltresàngels,elsnostrescompanys,quet'han portatalacova,Déunoelshaenviatambnosaltresaquesta vegada;perquèenshadit:“Vosaltresenteniuprou”»

11Aixídoncs,quanAdamvasentiraquestesparaules,les vacreureivadiraaquestsàngels:«Parleulaparaulade Déu,perquèjolapuguirebre»

12ISatanàslidigué:«Juraipromet-mequehorebràs».

13LlavorsAdamvadir:«Nosécomjurarniprometre»

14ISatanàslidigué:«Esténlamàiposa-ladinslameva mà.»

15AleshoresAdamvaestendrelamàilavaposaralamà deSatanàs;quanSatanàslivadir:«Digues,ara,tancert comqueDéuésviu,racionaliparlant,quevaelevarels celsal'espaiivaestablirlaterrasobrelesaigües,im'ha creatdelsquatreelementsidelapolsdelaterra,no incomplirélamevapromesanirenunciaréalameva paraula»

16IAdamvajuraraixí

17LlavorsSatanàslidigué:«Jafatempsquehassortitdel jardíinoconeixesnilamaldatnielmalPeròaraDéuet diuqueprenguisl'Eva,quehasortitdelteucostat,iquete lacasis,perquèetdonifills,perconsolar-teiallunyar-tede tuelmalilatristesaAra,aixònoésdifícilnihihacap escàndolperatu»

CAPÍTOL71

1PeròquanAdamvasentiraquestesparaulesdeSatanàs, esvaentristirmolt,acausadelseujuramentidelaseva promesa,ivadir:«Cometréadulteriamblamevacarniels meusossos,ipecarécontramimateix,perquèDéuem destrueixiim'esborridelafaçdelaterra?

2«Desquevaigmenjardel'arbre,emvaexpulsardeljardí capaaquestaterraestranya,emvaprivardelameva naturalesabrillantiemvaportarlamortSi,doncs,faig això,emtallaràlavidadelaterra,emllançaràal'inferni allàemcastigaràdurantmoltdetemps

3"PeròDéumainovapronunciarlesparaulesquem'has dit;ivosaltresnosouàngelsdeDéu,nitampocenviatsper EllPeròsoudimonis,veniuamisotalafalsaaparença d'àngelsAllunyeu-vosdemi;maleïtsdeDéu!"

4Aleshoresaquellsdimonisvanfugirdavantd'Adam.Iell iEvaesvanaixecarivantornaralaCovadelsTresors,ihi vanentrar

5LlavorsAdamvadiraEva:«Sihasvistelquehefet,no hodiguis;perquèhepecatcontraDéujurantpelseugran nom,iheposatlamevamàunaaltravegadaalade Satanàs.»Eva,doncs,vacallar,talcomAdamlivadir.

6AleshoresAdamesvaaixecarivaestendrelesmansa Déu,suplicant-liisuplicant-liambllàgrimesqueli perdonéselquehaviafetIAdamvaromandreaixídreti pregantquarantadiesiquarantanits.Novamenjarni beurefinsquevacaureaterradefamiset

7AleshoresDéuvaenviarlasevaParaulaaAdam,queel vaaixecard'onjeiailivadir:«OhAdam,perquèhasjurat pelmeunomiperquèhasfetunaltrepacteambSatanàs?»

8PeròAdamvaplorarivadir:«OhDéu,perdona'm, perquèhovaigfersensevoler;creientqueerenàngelsde Déu»

9IDéuvaperdonarAdam,dient-li:«Guarda'tdeSatanàs». 10IvaretirarlasevaParaulad'Adam

11Aleshores,elcord'Adamesvaconsolar;ivaprendre Eva,ivansortirdelacovaperprepararmenjarperalsseus cossos

12Peròdesd'aquelldia,Adamvalluitardinsseusobreel seucasamentambEva,perporquehofes,nofoscasque Déus'enfadésambell

13AleshoresAdamiEvavananaralriud'aiguaiesvan asseurealariba,comfalagentquans'hoprenambplaer.

14PeròSatanàselsteniaenvejaielsvoliadestruir

CAPÍTOL72

1AleshoresSatanàs,ideudelsseusexèrcits,esvan transformarendonzelles,comcapaltrapersonadetotel mónentermesdegràcia

2Vansortirdelriuenpresènciad'AdamiEva,iesvandir entreells:«Veniu,veuremlescaresd'Adamid'Eva,que sóndelshomesdelaterraQuebellssón,iquediferentés elseuaspectedelesnostrescares»Aleshoresvanarribara AdamiEva,elsvansaludar;iesvanquedarmeravellatsde veure'ls

3AdamiEvatambéelsvanmirariesvanmeravellardela sevabellesa,ivandir:"Hiha,doncs,sotanostre,unaltre món,ambcriaturestanbellescomaquestes?"

4IaquellesdonzellesvandiraAdamiEva:«Sí,certament, somunacreacióabundant».

5LlavorsAdamelsvadir:«Però,comusmultipliqueu?»

6Ilivanrespondre:«Tenimmaritsques'hancasatamb nosaltres,ielsdonemfills,quecreixen,iquealseutornes caseniescasen,itambétenenfills;iaixícreixemIsiés així,ohAdam,noenscreuràs,etmostraremelsnostres maritsielsnostresfills»

7Aleshoresvancridarpersobredelriucomsicridessinels seusmaritsielsseusfills,quepujavendelriu,homesi nens;icadascunvaanarcapalasevadona,ambelsseus fillsambell

8PeròquanAdamiEvaelsvanveure,esvanquedarmuts ise'nvanmeravellar

9AleshoresvandiraAdamiEva:«Veieuelsnostres maritsielsnostresfills,caseu-vosambEvacomnosaltres ensvamcasaramblesnostresdones,itindreufillsigual quenosaltres»AixòvaserunestratagemadeSatanàsper enganyarAdam.

10Satanàstambévapensardinsseu:«Déuvamanar primeraAdamsobreelfruitdel'arbre,dient-li:“Noen

Elprimerllibred'AdamiEva

mengis;sino,moriràsdemort”PeròAdamenvamenjar,i totiaixíDéunoelvamatar;nomésvadecretarsobreellla mort,lesplaguesilesproves,finsaldiaquesortísdelseu cos.

11«Ara,doncs,sil'enganyoperquèfaciaixòiescasiamb EvasenseelmanamentdeDéu,Déuelmataràaleshores»

12Pertant,Satanàsvaobraraquestaapariciódavant d'AdamiEva;perquèvoliamatar-loifer-lodesaparèixer delafaçdelaterra

13Mentrestant,elfocdelpecatvacauresobreAdam,iva pensaracometrepecatPeròesvacontenir,perporquesi seguiaaquestconselldeSatanàsDéuelmatés

14AleshoresAdamiEvaesvanaixecarivanpregaraDéu, mentreSatanàsielsseusexèrcitsbaixavenalriu,en presènciad'AdamiEva;perquèelsfesveurequetornaven alessevesregions.

15AleshoresAdamiEvavantornaralaCovadelsTresors, comsolienfer;capalvespre

16ItotsdosesvanllevarivanpregaraDéuaquellanit. Adamvaromandredretenoració,peròsensesabercom pregar,acausadelspensamentsdelseucorsobrelaseva Evadenoces;ivacontinuaraixífinsalmatí.

17Iquanvasorgirlallum,AdamvadiraEva:«Aixeca't, anemavalldelamuntanya,onensvanportaror,i preguntemalSenyorsobreaquestassumpte».

18AleshoresEvavadir:«Quèpassa,Adam?»

19Ielllivarespondre:«PerquèpuguidemanaralSenyor quem'informisobreelteucasament;perquènohofaré senselasevaordre,nofoscasqueensfesperdre,atuia miPerquèaquestsdimonism'hanencèselcor,amb pensamentsdelqueensvanmostrarenlessevesaparicions pecaminoses»

20LlavorsEvavadiraAdam:«Perquèhemdebaixarala muntanya?MillorqueensaixequemipreguemaDéuala nostracova,perquèensfacisabersiaquestconsellésboo no»

21AleshoresAdamesvaaixecarenoracióivadir:«Oh Déu,tusapsquevamtransgredircontraTu,idesdel momentquevamtransgredir,vamserprivatsdelanostra naturalesabrillant;ielnostrecosesvatornarbrutal, requerintmenjaribeguda;iambdesitjosanimals

22«Mana'ns,ohDéu,quenoelsdonempassenselateva ordre,nofoscasqueensreduïsares.Perquèsinoens donesl'ordre,seremvençutsiseguiremelconsellde Satanàs;iensfaràsperirdenou»

23«Sino,pren-noslesànimes;desfem-nosd'aquesta luxúriaanimalIsinoensdonescapordrerespecteaaixò, separaEvademi,ijod'ella;iallunya'nsl'undel'altre.

24«Unaaltravegada,ohDéu,quanenshagisseparatels unsdelsaltres,elsdimonisensenganyaranamblesseves aparicions,idestruiranelsnostrescors,icontaminaranels nostrespensamentselsunsenverselsaltres.Peròsinoés cadascúdenosaltresenversl'altre,serà,entotcas,através delasevaaparicióquanesmostrinanosaltres»Aquí Adamvaacabarlasevapregària

CAPÍTOL73

1AleshoresDéuvaveurequelesparaulesd'Adameren certesiquepodiaesperarmoltdetempslaSevaordre respectealconselldeSatanàs

2IDéuvaaprovarAdamenallòquehaviapensatsobre això,ienl'oracióquehaviaofertenlaSevapresència;ila ParauladeDéuvaveniraAdamilivadir:«OhAdam,si haguessistingutaquestaprecaucióalprincipi,abansde sortirdeljardícapaaquestaterra!»

3Desprésd'això,Déuvaenviarelseuàngelquehavia portator,il'àngelquehaviaportatencens,il'àngelque haviaportatmirraaAdam,perquèl'informessinsobreel seucasamentambEva

4AleshoresaquellsàngelsvandiraAdam:«Prenl'ori dóna'laEvacomaregaldenoces,ipromet-te-la;després dóna-liencensimirracomaregal;isigueu,tuiella,una solacarn».

5Adamvaescoltarelsàngels,vaprendrel'orielvaposar alsid'Eva,dinsdelseumantell;ilavaprometreambla sevamà.

6AleshoreselsàngelsvanmanaraAdamiEvaque s'aixequessiniresessinquarantadiesiquarantanits;i desprésd'això,queAdams'unísalasevaesposa;perquè llavorsaquestseriaunactepurisensetaca;itindriafills queesmultiplicarieniomplirienlafaçdelaterra

7Aleshores,tantAdamcomEvavanrebrelesparaules delsàngels;ielsàngelselsvandeixar

8AleshoresAdamiEvavancomençaradejunariapregar finsalfinaldelsquarantadies;idesprésesvanreunir,tal comelsàngelselshavienditIdesdelmomentqueAdam vasortirdeljardífinsqueesvacasarambEva,vanpassar dos-centsvint-i-tresdies,ésadir,setmesositretzedies.

9AixívaserderrotadalaguerradeSatanàscontraAdam CAPÍTOL74

1Ivanhabitaralaterratreballant,pertaldecontinuaren elbenestardelsseuscossos;iaixívanserfinsqueesvan acabarelsnoumesosdelamaternitatd'Eva,iesvaacostar eltempsenquèhaviadedonarallum

2AleshoresellavadiraAdam:«Aquestacovaésunlloc puracausadelssignesques'hihanfetdesquevamdeixar eljardí;itornaremapregar-hiNoésconvenient,doncs, quejohihagidedonarallum;mésaviatanemalaroca protectora,queSatanàsensvallançarquanvoliamatar-nos ambella;peròaquestavasersostingudaiestesacomun tendalsobrenosaltresperordredeDéu;ivaformaruna cova»

3Aleshores,AdamvatraslladarEvaaaquellacova;iquan vaarribarelmomentquehaviadedonarallum,vapatir moltAixídoncs,Adamesvaafligirielseucorvapatir perella,perquèestavaapropdelamort;perquèescomplís laparauladeDéuperaella:"Ambsofrimentdonaràsa llumunfill,iambdolordonaràsallumelteufill"

4PeròquanAdamvaveureladificultatenquèestrobava Eva,esvaaixecarivapregaraDéu,ivadir:«OhSenyor, mira'mambelsullsdelatevamisericòrdiaitreu-ladela sevaangoixa»

5IDéuvamirarlasevaserventaEvailavaalliberar,iella vadonarallumelseufillprimogènit,iambellunafilla 6AleshoresAdamesvaalegrardel'alliberamentd'Eva,i tambédelsfillsquelihaviadonatIAdamvaserviraEva alacovafinsalcapdevuitdies;quanvananomenarelfill CaínilafillaLuluwa.

7ElsignificatdeCaínés"odiador",perquèodiavalaseva germanaalventredelasevamare;abansqueensortissin. PeraixòAdamlivaposarCaín

8PeròLuluwasignifica«bonica»,perquèeramésbonica quelasevamare.

9AleshoresAdamiEvavanesperarfinsqueCaínilaseva germanatenienquarantadies,quanAdamvadiraEva: «Faremunaofrenail'oferiremennomdelsfills».

10IEvavadir:«Faremunaofrenapelfillprimogènit;i desprésenfaremunaaltraperlafilla»

CAPÍTOL75

1AleshoresAdamvaprepararunaofrena,ielliEvalavan oferirpelsseusfillsilavanportaral'altarquehavien construïtalprincipi.

2IAdamvaoferirl'ofrenaivasuplicaraDéuqueacceptés lasevaofrena

3AleshoresDéuvaacceptarl'ofrenad'Adamivaenviar unallumdelcelquevailluminarl'ofrenaIAdamielfill esvanacostaral'ofrena,peròEvailafillanos'hivan acostar.

4AleshoresAdamvabaixardesobrel'altar,iestaven alegres;iAdamiEvavanesperarfinsquelafillatingués vuitantadies;llavorsAdamvaprepararunaofrenailava portaraEvaialsnens;ivananaral'altar,onAdamlava oferir,comsolia,demanantalSenyorqueacceptéslaseva ofrena.

5IelSenyorvaacceptarl'ofrenad'AdamiEvaAleshores Adam,Evaielsnensesvanacostarjuntsivanbaixardela muntanya,alegres.

6Perònovantornaralacovaonhaviennascut;sinóque vananaralaCovadelsTresors,perquèelsnensla rodegessinifossinbeneïtsambelsrecordsportatsdeljardí.

7Peròdesprésd'haverestatbeneïtsambaquestssenyals, vantornaralacovaonhaviennascut

8Tanmateix,abansqueEvahaguésofertl'ofrena,Adam l'haviapresihaviaanatambellaalriud'aigua,onesvan llançarprimer;iallàesvanrentarAdamesvarentarelcos iEvatambéelseu,desprésdelsofrimentil'angoixaqueels haviensobrevingut

9PeròAdamiEva,desprésderentar-sealriud'aigua, tornavencadanitalaCovadelsTresors,onpregaveni erenbeneïts;idespréstornavenalasevacovaonhavien nascutelsfills

10AixívanferAdamiEvafinsqueelsnensvanacabarde mamarDesprés,quanvanserdeslletats,Adamvaferuna ofrenaperlesànimesdelsseusfills;apartdelestres vegadesquevaferunaofrenaperells,cadasetmana

11Quanesvanacabarelsdiesdelalactància,Evava concebredenou,iquanesvancomplirelsseusdiesva donarallumunaltrefilliunaaltrafilla;ivananomenarel fillAbelilafillaAklia

12Aleshores,alcapdequarantadies,Adamvaferuna ofrenapelfill,ialcapdevuitantadiesenvaferunaaltra perlafilla,ivaferperellselquehaviafetabansperCaíni lasevagermanaLuluwa.

13ElsvaportaralaCovadelsTresors,onvanrebreuna benedicció,idesprésvantornaralacovaonhaviennascut Desprésdelnaixementd'aquests,Evavadeixardetenir fills

CAPÍTOL76

1Ielsfillsvancomençaraenfortir-seiacréixeren estatura;peròCaíneradecordurivagovernarsobreelseu germàpetit.

2Isovint,quanelseuparefeiaunaofrena,esquedavaino anavaambellsaoferir-la

3Però,pelquefaaAbel,teniauncormansuetiera obedientalseupareialasevamare,aquisovintanimava aferunaofrena,perquèliagradava;ipregavaidejunava molt

4AleshoresAbelvarebreaquestsenyalQuanvaentrara laCovadelsTresorsivaveurelesvaresd'or,l'encensila mirra,vapreguntaralsseuspares,AdamiEva,sobreelles ielsvadir:«Comheuaconseguitaixò?»

5AleshoresAdamlivaexplicartotelqueelshaviasucceït. IAbelvasentirprofundamentelquelihaviaditelseupare 6Amés,elseupareAdamlivaparlardelesobresdeDéu ideljardí;idesprésd'això,varomandredarreredelseu paretotaaquellanitalaCovadelsTresors

7Iaquellanit,mentrepregava,Satanàsselivaaparèixer sotalafigurad'unhome,quelivadir:«Sovinthasmogut elteupareaferunaofrena,adejunariapregar,pertant,et mataréietfaréperird'aquestmón»

8QuantaAbel,vapregaraDéuivaallunyarSatanàsd'ell; inovacreurelesparaulesdeldiableLlavors,quanesva ferdedia,selivaaparèixerunàngeldeDéuilivadir: «Noescurciseldejuni,l'oraciónil'ofrenaalteuDéu. Perquè,vetaquí,elSenyorhaacceptatlatevapregàriaNo tinguispordelafiguraqueset'haaparegutalanitiqueet vamaleirfinsalamort.»Il'àngelse'nvaanar.

9Quanvaferdedia,AbelvaanaratrobarAdamiEvai elsvaexplicarlavisióquehaviavistPeròquanlavan sentir,esvanentristirmolt,perònolivandirres;nomésel vanconsolar

10PeròpelquefaaCaín,eldecordur,Satanàsvaanara veure'ldenit,esvamostrarilivadir:«ComqueAdami EvaestimenelteugermàAbelmoltmésqueatu,ivolen unir-loenmatrimoniamblatevabellagermana,perquè l'estimen;peròvolenunir-teenmatrimoniamblaseva germanadesagradable,perquèt'odien;

11«Ara,doncs,etaconselloque,quanfacinaixò,matisel teugermà;llavorslatevagermanaetquedarà,ilaseva germanaseràrebutjada»

12ISatanàsse'nvaanard'ellPeròelMalvatvaromandre enelcordeCaín,quevaintentarmoltesvegadesmatarel seugermà

CAPÍTOL77

1PeròquanAdamvaveurequeelgermàgranodiavael petit,vaintentarestovar-loselscorsivadiraCaín:«Pren, fillmeu,delsfruitsdelatevasembraifes-neunaofrenaa Déu,perquèetperdonilatevamaldatielteupecat»

2IvadirtambéaAbel:«Prendelquehassembrat,fes-ne unaofrenaiporta-laaDéu,perquèetperdonilamaldatiel pecat.»

3AleshoresAbelvaescoltarlaveudelseupare,va prendredelasevasembraivaferunabonaofrena,ivadir alseupare,Adam:«Vineambmi,permostrar-mecom oferir-ho»

Elprimerllibred'AdamiEva

4Ivananar,AdamiEvaambell,ilivanmostrarcom oferirelseuofrenatgesobrel'altar.Desprésd'això,esvan aixecarivanpregarqueDéuacceptésl'ofrenad'Abel

5DéuvamirarAbelivaacceptarlasevaofrena.IDéuva quedarméssatisfetambAbelqueamblasevaofrena,per lasevabondatdecorilasevapuresadecosNohihavia caprastred'enganyenell

6Aleshoresvanbaixardel'altarivananaralacovaon habitavenPeròAbel,perlasevaalegriad'haverfetlaseva ofrena,larepetiatresvegadespersetmana,seguint l'exempledelseupareAdam

7PeròpelquefaaCaín,noesvacomplaureenoferir;però desprésdemoltairaperpartdelseupare,vaoferirelseu ofrenatgeunavegada;iquanhovafer,elsseusullsestaven posatsenl'ofrenaquefeia,ivaprendrelaméspetitadeles sevesovellesperaunaofrena,ielsseusullshivantornara posar

8PeraixòDéunovaacceptarlasevaofrena,perquèelseu corestavapledepensamentsassassins.

9ItotsvanviurejuntsalacovaonEvahaviainfantat,fins queCaínvatenirquinzeanysiAbeldotze

CAPÍTOL78

1LlavorsAdamvadiraEva:«Mira,elsfillsjasóngrans; hemdepensaratrobar-losesposes»

2AleshoresEvavarespondre:«Comhopodemfer?»

3LlavorsAdamlidigué:«Uniremlagermanad'Abela Caín,ilagermanadeCaínaAbel»

4AleshoresEvavadiraAdam:«Nom'agradaCaínperquè ésdecordur;peròqueesperinfinsqueoferimalSenyoren nomseu»

5IAdamnovadirresmés

6Mentrestant,SatanàsvaanaraveureCaínenlafigura d'unhomedelcampilivadir:«Mira,AdamiEvahan deciditcasar-vosambvosaltresdos;ihanacordatcasar-vos amblagermanad'Abeliambellamblateva.

7«Peròsinofosperquèt'estimo,not'hauriaditaixò Tanmateix,sisegueixeselmeuconsellim'escoltes,et portarépeldiadelteucasamentvestitspreciosos,oriplata enabundància,ielsmeusparentst'acompanyaran»

8Caínvadirambalegria:«Onsónelsteusparents?»

9ISatanàsvarespondre:«Elsmeusparentssónenunjardí alnord,onunavegadavaigvolerportarelteupareAdam; perònovavoleracceptarlamevaoferta

10«Peròtu,sirebeulesmevesparaulesisiveniuami desprésdelvostrecasament,descansareudelamisèriaen quèustrobeu;idescansareuiestareumillorqueelvostre pareAdam»

11EnsentiraquestesparaulesdeSatanàs,Caínvaobrirles orellesiesvainclinarcapalessevesparaules

12Inoesvaquedaralcamp,sinóquevaanaraEva,la sevamare,ilavacolpejar,ilavamaleir,dient-li:"Perquè volsemportar-telamevagermanapercasar-laambelmeu germà?Sócmort?"

13Lasevamare,però,elvatranquillitzarielvaenviaral camponhaviaestat.

14QuanvaarribarAdam,ellalivaexplicarelquehavia fetCaín

15PeròAdamesvaafligirivacallar,inovadirniuna paraula

16L'endemà,AdamvadiralseufillCaín:«Prendeles tevesovelles,jovesibones,iofereix-lesalteuDéu;ijo parlaréalteugermàperquèfaciunaofrenadeblatalseu Déu».

17TotsdosvanobeirelseupareAdam,ivanprendreles sevesofrenesilesvanoferiralamuntanya,alcostatde l'altar

18PeròCaínesvacomportarambaltivesaambelseu germà,ielvaapartardel'altar,inolivapermetreoferirla sevaofrenaal'altar;sinóquevaoferirelseupropi,ambun cororgullós,pled'enganyifrau

19PeròpelquefaaAbel,vaaixecarpedresqueerena prop,isobreaixò,vaoferirelseuofrenatgeambuncor humililliured'engany

20Caínerallavorsalcostatdel'altaronhaviaofertelseu ofrenatge;ivaimploraraDéuqueacceptéslasevaofrena; peròDéunolavaacceptard'ell;nitampocvabaixarunfoc divíperconsumirlasevaofrena

21Peròellesvaquedardretdavantl'altar,pled'enuigide ràbia,mirantelseugermàAbel,perveuresiDéuacceptava onolasevaofrena

22IAbelvapregaraDéuqueacceptéslasevaofrena. Aleshoresvabaixarunfocdivíivaconsumirlaseva ofrenaIDéuvaolorarladolçafragànciadelasevaofrena; perquèAbell'estimavaiesvaalegrarenell.

23IcomqueDéuestavamoltcomplagutambell,liva enviarunàngeldellumenformad'homequehavia participatdelasevaofrena,perquèhaviaoloratladolça fragànciadelasevaofrena,ivanconsolarAbelivan enfortirelseucor

24PeròCaínvaveuretotelquepassavaal'ofrenadelseu germà,iesvaindignarperaixò

25LlavorsobrílabocaiblasfemàDéu,perquènohavia acceptatlasevaofrena.

26PeròDéudiguéaCaín:«Perquètenslacaratrista? Siguesjust,perquèpuguiacceptarlatevaofrenaNocontra Demihasmurmurat,peròcontratumateix."

27IDéuvadiraixòaCaíncomareprensió,iperquèelva avorriraellialasevaofrena

28ICaínvabaixardel'altar,ambelcolorcanviatiun rostretrist,ivaanaraveureelseupareilasevamareiels vaexplicartotelquelihaviasucceïtIAdamesvaafligir moltperquèDéunohaviaacceptatl'ofrenadeCaín.

29PeròAbelvabaixaralegreiambelcorpledejoia,iva explicaralseupareialasevamarequeDéuhaviaacceptat lasevaofrena.Iellsse'nvanalegrarilivanbesarlacara.

30Abeldiguéalseupare:«ComqueCaínemvarebutjar del'altarinoemvapermetreoferir-hilamevaofrena,em vaigconstruirunaltarihivaigoferirlamevaofrena»

31PeròquanAdamvasentiraixò,esvalamentarmolt, perquèeral'altarquehaviaconstruïtalprincipi,isobreel qualhaviaofertelsseuspropisofrenes.

32QuantaCaín,estavatanenfadatitanenfadatqueva anaralcamp,onSatanàsvaanaraveure'lilivadir:«Com queelteugermàAbels'harefugiatambelteupareAdam, perquèelvasexpulsardel'altar,lihanbesatlacarai s'alegrenperell,moltmésquepertu».

33QuanCaínvasentiraquestesparaulesdeSatanàs,esva omplirderàbia;inohovadeixarsaberaningúPerò estavapreparantunatrampapermatarelseugermà,fins queelvaportaralacova,illavorslivadir:

34«Oh,germà,elpaíséstanbonic,ihihaarbrestan bonicsiagradables,iencantadorsdeveure!Perògermà, maihasestatniunsoldiaalcamppergaudir-hi

35«Avui,oh,germàmeu,desitjomoltquevinguisambmi alcamp,pergaudir-neibeneirelsnostrescampsiels nostresramats,perquèetsjust,it'estimomolt,ohgermà meu!peròt'hasallunyatdemi»

36AleshoresAbelvaconsentird'anarambelseugermà Caínalcamp

37Peròabansdesortir,CaínvadiraAbel:«Espera'm,fins queportiunbastó,perculpadelesbèstiesferotges»

38Abelesvaquedardretesperant,innocentPeròCaín,el deldavant,vaagafarunbastóivasortir.

39Ivancomençaracaminarpelcamí,Caínielseugermà Abel,iCaínliparlavaielconsolava,perfer-looblidar-ho tot.

CAPÍTOL79

1Iaixívancontinuar,finsquevanarribaraunllocsolitari, onnohihaviaovelles;llavorsAbelvadiraCaín:«Mira, germàmeu,estemcansatsdecaminar;perquènoveiem capdelsarbres,nidelsfruits,nidelaverdura,nideles ovelles,niresdelescosesqueemvasdirOnsónlesteves ovellesqueemvasdirquebeneís?»

2Caínlidigué:«Vine,iaviatveuràsmoltescoses boniquesPeròvésdavantmeufinsquejopugicapatu» 3Abelvamarxar,peròCaínelvaseguir.

4IAbelcaminavaenlasevainnocència,senseengany;no creiaqueelseugermàelmataria

5Caín,quans'hiacostà,elvaconsolaramblesseves paraules,caminantunamicadarrereseu;desprésesva afanyarielvacolpejarambelbastó,coprerecop,finsque vaquedaratordit,

6PeròquanAbelvacaureaterra,veientqueelseugermà voliamatar-lo,vadiraCaín:«Oh,germàmeu,tingues pietatdemi.Pelspitsquehemmamat,noemcolpegis!Pel ventrequeensvaportariensvaportaralmón,noem colpegisfinsalamortambaquestbastó!Siemvolsmatar, agafaunad'aquestespedresgransimata'mdirectament.»

7AleshoresCaín,l'assassíduricruel,vaagafarunapedra granivacolpejarelseugermàalcap,finsqueelcervellli vavessariesvaremullarensang,davantseu.

8ICaínnoesvapenedirdelquehaviafet

9Peròlaterra,quanlasangdeljustAbelvacauresobre ella,vatremolar,mentrebevialasevasang,ihauriavolgut reduirCaínaresperella

10Ilasangd'AbelvaclamarmisteriosamentaDéu,perquè elvengésdelseuassassí

11AleshoresCaínvacomençaracavarlaterraonposaria elseugermà;perquètremolavadelaporquel'havia apoderatquanvaveurequelaterratremolavaperell.

12Llavorsvallançarelseugermàalafossaquehaviafeti elvacobrirdepolsPeròlaterranoelvavoleracollir;sinó queelvallançaramuntdeseguida

13Caínvacavarlaterradenouihivaamagarelseu germà;peròlaterraelvatornarallançarsobresimateixa; finsquetresvegadeslaterravallançaraixísobresi mateixaelcosd'Abel

14Laterrafangosaelvallançarlaprimeravegada,perquè noeralaprimeracreació;ielvallançarlasegonavegadai noelvavolerrebre,perquèerajustibo,ivaserassassinat

sensecausa;ilaterraelvallançarlaterceravegadainoel vavolerrebre,perquèpoguésquedardavantdelseugermà untestimonicontraell

15IaixílaterraesburlavadeCaín,finsquelaParaulade Déulivaarribarsobreelseugermà.

16AleshoresDéuesvaenfuririesvadisgustarmoltperla mortd'Abel;ivatronardesdelcel,ielsllampsanaven davantd'ell,ilaparauladelSenyorDéuvavenirdesdel celaCaín,ilivadir:«OnésAbel,elteugermà?»

17Caínvarespondreamborgulliveuaspra:«Com,oh Déu?Sócjoelguardiàdelmeugermà?»

18LlavorsDéudiguéaCaín:«Maleïdasiguilaterraque habegutlasangdelteugermàAbel!Tremolaitremola,i aixòetserviràdesenyalquequiettrobietmatarà»

19PeròCaínvaplorarperquèDéulihaviaditaquestes paraules;iCaínlivadir:«OhDéu,quiemtrobiemmatarà, iseréesborratdelafaçdelaterra»

20LlavorsDéuvadiraCaín:«Quiettrobinoetmatarà», perquèabansd'això,DéuhaviaditaCaín:«Renunciaréa setcàstigsaquimatiCaín»PelquefaalaparauladeDéu aCaín:«Onéselteugermà?»,Déuhovadiramb misericòrdiaperell,perintentarfer-lopenedir.

21PerquèsiCaíns'haguéspeneditenaquellmomenti haguésdit:«OhDéu,perdona'melmeupecatil'assassinat delmeugermà»,Déulihauriaperdonatelseupecat.

22IpelquefaaDéudientaCaín:«Maleïdasiguilaterra quehabegutlasangdelteugermà»,aixòtambévaser misericòrdiadeDéuambCaín.PerquèDéunoelvamaleir, sinóquevamaleirlaterra;totiquenovaserlaterralaque vamatarAbelivacometreiniquitat

23Perquèeraapropiatquelamaledicciócaiguéssobre l'assassí;tanmateix,enmisericòrdia,Déuvagestionarels seuspensamentsdemaneraqueningúhosabésis'allunyés deCaín.

24Ilivadir:«Onéselteugermà?»Ellvarespondre:«No hosé»LlavorselCreadorlivadir:«Tremolaitremola» 25LlavorsCaínvatremolariesvaespantar;imitjançant aquestsenyalDéuelvaferunexempledavantdetotala creació,coml'assassídelseugermàTambéDéuvaportar tremoloriterrorsobreell,perquèpoguésveurelapauen quèestrobavaalprincipi,itambéveureeltremoloriel terrorquevapatiralfinal;perquès'humilésdavantDéu,i espenedísdelseupecat,ibusquéslapauquegaudiaal principi

26IenlaparauladeDéuquevadir:«Renunciaréaset càstigsaquimatiCaín»,DéunobuscavamatarCaínamb l'espasa,sinóquebuscavafer-lomorirdedejuni,oraciói plorsmitjançantungoverndur,finsalmomentenquèva seralliberatdelseupecat

27Ielssetcàstigssónlessetgeneracionsdurantlesquals DéuvaesperarCaínperl'assassinatdelseugermà

28PeròpelquefaaCaín,desquehaviamatatelseugermà, novapodertrobardescansenlloc;sinóquevatornara AdamiEva,tremolant,aterriticontaminatdesang