Evolució dels trastorns psicòtics

L’evidència en la literatura científica destaca que els primers cinc anys després de l’aparició d’un primer episodi psicòtic són crítics per definir l’evolució que presentarà la persona al llarg de la vida. Aquest període es coneix com a període crític i cal observar si es produeixen més episodis psicòtics, si hi ha símptomes de l’estat d’ànim associats i quina adherència al tractament mostra el pacient.

Els estudis en aquest camp es vinculen sobretot a l’esquizofrènia. En aquest sentit, es descriuen tres possibles cursos d’evolució dels pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia. Es suggereix que un terç dels pacients tindrà un curs favorable, amb funcionalitat normalitzada i adequada adaptació a la vida quotidiana, amb poca presència de recaigudes. Un altre terç mostrarà un curs variable, amb funcionalitat adequada però variable i amb major nivell de recaigudes. Per últim hi ha un terç dels pacients que presentarà elevat nivell de recaigudes, poca adherència al tractament i el seu funcionament ocupacional i social quedarà severament afectat.

El curs dels pacients amb diagnòstic de trastorn psicòtic és variable, però factors com el diagnòstic precoç, l’adequat compliment dels diversos tractaments, el control dels esdeveniments estressants o un ambient estressant, el baix consum de tòxics i el recolzament social, clima familiar i baixos nivells d’emoció expressada es vinculen a una millor evolució dels pacients.

Què podem fer?

Senyals d’alarma

Els principals senyals d’alarma per a la detecció d’aquests trastorns es basen en l’observació de la conducta dels nois. Així, podem destacar com a principals senyals d’alarma els següents punts:

• Símptomes similars als descrits en l’apartat de símptomes positius tals com elevada desconfiança, hipervigilància o estats d’ànim diferents als que presentava anteriorment que apareixen sobtadament, són senyals que ens han de fer pensar en que potser és necessària l’ajuda d’un professional. Cal donar especial rellevància al cas que aquestes característiques apareguin de forma sobtada, amb o sense desencadenant aparent.

Els primers cinc anys després de l’aparició d’un primer episodi psicòtic són crítics per definir l’evolució que presentarà la persona al llarg de la vida.