Una mirada a la salut mental dels adolescents

Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

socials condueixen a una major ansietat social, establint-se així un cercle d’anticipació-ansietat-evitació que condueix a retirar-se de les situacions socials que augmenten la seva ansietat en lloc de tractar de socialitzar amb els seus companys. En aquest context s’entén doncs com, en ocasions, reaccionarà negativament quan es troba en una situació social que experimenta com amenaçant. També sabem que els adolescents amb TEA d’alt funcionament sovint s’adonen de les seves dificultats socials, la qual cosa augmenta la seva ansietat en un context d’interacció social.

La relació amb els professors:

Molts dels aspectes esmentats també poden generar dificultats i conflictes en la relació amb els professors. De vegades la comunicació amb el professor pot no estar ajustada, generant-se discussions freqüents, enfrontaments o, per contra, una conducta excessivament inhibida.

Assetjament escolar (bullying)

L’assetjament escolar (bullying) s’ha definit com un comportament agressiu o mal intencionat que es porta a terme de forma repetida en el temps en una relació interpersonal caracteritzada per asimetria de poder. Actualment l’assetjament escolar es considera un problema social important amb conseqüències serioses per a les víctimes i els agressors. Tant uns com els altres presenten més risc de símptomes físics, com mals de cap o abdominals, més risc de simptomatologia d’ansietat i més risc de suïcidi. A més, en els últims anys, una nova forma d’assetjament escolar s’ha afegit a aquestes preocupacions, el ciberbullying, que es porta a terme a través de les noves tecnologies com a missatges de mòbil o xarxes socials. És especialment perillós perquè pot arribar a les víctimes fins i tot quan són a casa.

En el cas de nens o adolescents amb TEA, les dificultats en habilitats socials i en comunicació els fan més vulnerables a l’assetjament escolar. Els nens amb TEA són objectiu d’assetjament amb freqüència i en moltes ocasions hi ha iguals que els provoquen intencionadament per involucrar-los en baralles o conflictes. Alguns factors de risc per a patir assetjament en casos de TEA amb bon funcionament són: dificultats socials, hipersensibilitats sensorials, aïllament, burles i exclusió social per part de companys, la presència d’altres problemes de salut mental (per exemple el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), depressió, ansietat o trastorn de conducta), malaptesa motora, higiene deficient, adhesió rígida a normes i regles, parlar massa sobre els seus temes favorits fins i tot quan altres persones estan avorrides o molestes amb el tema, enutjos freqüents i elevada rigidesa (manca de flexibilitat).

Aquells nens amb TEA que volen relacionar-se amb els seus iguals però tenen dificultats per fer-ho presenten més risc de patir assetjament escolar que els que prefereixen jugar sols o que juguen amb altres que se’ls hi acosten. No obstant, quan els nens amb TEA aprenen a fer amics de forma satisfactòria, el risc d’assetjament disminueix.

En alguns casos, els nens o adolescents amb TEA poden no adonar-se d’estar realitzant conductes d’assetjament cap a altres. Això pot ser degut a la presència de respostes disruptives o impulsives, dèficits en habilitats socials i en resolució de problemes, elevada rigidesa o insistència en posar les seves pròpies normes o que s’enfadin fàcilment amb altres companys quan no aconsegueixen el que volen.

Davant aquest risc de dificultats, es recomana tenir consciència de les elevades taxes de bullying entre adolescents amb TEA i afavorir la integració amb el grup d’iguals en l’entorn escolar. En alguns casos cal adaptar les polítiques escolars i proporcionar als alumnes i famílies estratègies efectives per afrontar l’assetjament. La comunicació amb l’adolescent i la comunicació entre la família i el centre escolar és clau per detectar les dificultats i determinar si cal prendre mesures específiques.