Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

aquest autoconcepte és estàtic i difícil de canviar. En aquesta etapa molts prenen més consciència de la diferència o senten incomprensió, donant això lloc al sentiment de solitud.

Algunes recomanacions per afavorir l’autoestima són:

• Transmetre seguretat i confiança a l’adolescent.

• És important que se senti recolzat i que es valorin els seus èxits i esforços.

• Dedicar temps de qualitat per a realitzar activitats d’oci junts o compartir interessos.

• Davant comportaments inadequats, es recomana posar límits de forma clara, però evitant etiquetar a la persona.

Regulació emocional

Els adolescents amb TEA mostren menors nivells d’autoestima que els adolescents de desenvolupament típic.

En adolescents amb TEA s’han observat dificultats en la regulació emocional, amb presència de reaccions emocionals desproporcionades i poc ajustades a la situació. En general, mostren més risc de presentar alteracions psicològiques com depressió o ansietat. En molts casos, aquestes alteracions estan relacionades amb el desig de formar part d’un grup i la consciència de les seves pròpies dificultats per assolir aquesta fita. És important tenir en compte que la presència d’ansietat pot augmentar les dificultats en el funcionament social, ja que l’augment de hiperactivació física o fisiològica durant els estats d’ansietat pot dificultar la interpretació de claus socials i la resposta social apropiada.

De vegades, les dificultats en regulació emocional unides als problemes de comprensió social i la tendència a la rigidesa poden donar lloc a problemes de comportament o conductes desadaptatives. En alguns casos poden augmentar les conductes agressives cap a ells mateixos o cap a altres persones, especialment en el cas dels adolescents amb TEA amb escàs llenguatge verbal.

La millor estratègia per manejar els problemes de conducta és actuar abans que realment es presentin problemes importants. Algunes claus per prevenir els problemes de conducta i de regulació emocional són:

1. Adaptar les característiques de l’entorn:

• Rutines clares i estables.

• Ambient estructurat i organitzat amb estímuls que ajudin a transmetre seguretat i control.

• Anticipació.

• Ajudes visuals.

• Control d’estímuls: evitar estímuls que sabem que ocasionen malestar.

2. Canviar el comportament de les persones que envolten a l’infant o adolescent.

• Parar atenció a l’estat emocional de l’adolescent i els possibles signes d’ansietat o depressió.

• Ús de reforç positiu.

• En alguns casos, ús de tècniques com economia de fitxes, que consisteix a “pactar” privilegis (reforços) que només s’aconseguiran a canvi de realitzar altres tasques.

• Assegurar la motivació, atenció als interessos de l’adolescent.

• Donar instruccions de forma adequada: acostar-se a l’adolescent i col·locar-se davant per assegurar que presta atenció; donar ordres clares, simples i ben definides.

• No es recomana amenaçar ni castigar, sinó motivar l’adolescent i reforçar molt socialment si fa el que se li ha demanat.

• Els adults han de mantenir la calma i evitar mostrar ansietat o pèrdua de control.

• És important ser coherent amb un mateix i complir els pactes que es diuen, com les recompenses. La coherència també s’ha de mantenir entre els diferents adults.

• Retirar l’atenció de les conductes poc apropiades (això s’anomena extinció)

3. Ajudar al desenvolupament d’habilitats.

• Afavorir la millora d’habilitats de comunicació i interacció social, a través de programes terapèutics específics.

• Ajudar al desenvolupament d’habilitats de planificació i flexibilitat davant els canvis. Es recomana l’ús d’horaris visuals, calendaris visuals i històries socials (ja comentades prèviament).

• Ús d’històries socials i guions socials, que ajudin a saber què passarà i què s’espera d’ells. De vegades, les dificultats emocionals i de conducta són conseqüència dels problemes en comprensió social o les habilitats socials. La comprensió d’una situació social específica es pot facilitar a través de l’ús d’històries socials, que són contes curts que descriuen situacions socials i transmeten informació rellevant i precisa. Normalment es fan servir quan hi ha una situació que la persona amb TEA no entén i això li ocasiona problemes. En aquests casos es descriu la situació, es planteja el problema i es dona una resposta acceptada al problema. Les històries socials inclouen material escrit (amb llenguatge senzill) i pictogrames.