Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Què poden fer els professors i els pares per millorar l’adaptació i el benestar de l’adolescent amb TEA a l’escola?

Per fer front a les demandes acadèmiques, els joves amb TEA poden requerir ajuda en aspectes relacionats amb planificació, organització i altres funcions executives.

1. Disposar d’un protocol on es reflecteixin les seves necessitats i els procediments i accions que es duran a terme per donar-ne resposta (entorns d’aprenentatge integrals i estructurats, contingut curricular especialitzat, un enfocament funcional per comportaments difícils...) i una avaluació periòdica d’aquests procediments.

2. Potenciar una comunicació freqüent entre els pares i l’equip docent (afavorir la participació familiar).

3. Afavorir situacions en què pugui parlar amb adults en un entorn no amenaçant.

4. Estar pendent de l’estat emocional i conductual de l’adolescent per poder-li donar una resposta no demorada davant de situacions problema, evitant així que s’aguditzin o es cronifiquin.

5. Ajudar-lo a identificar i respondre eficaçment a l’assetjament escolar. Per a això sol ser útil l’ús de material d’històries socials visuals, així com donar instruccions clares sobre què fer i a qui acudir en cas d’estar sent assetjat.

6. Ensenyar al grup d’iguals com establir relacions positives amb la persona amb TEA.

El repte de les transicions a l’escola

La transició és el canvi que es produeix quan passem d’una activitat a una altra o d’un lloc a un altre. En el context escolar es produeixen al llarg del dia nombroses vegades. És freqüent en les persones amb TEA la dificultat per realitzar transicions.

Aquesta dificultat es pot explicar per diferents factors: rigidesa, baix interès per l’activitat nova a realitzar, dificultats en funcions executives, hipersensibilitats sensorials (per exemple passar de la classe on hi ha silenci i llum tènue al pati on hi ha crits i molta llum), dificultats en la comprensió verbal (per exemple si s’ha donat molta informació sobre el motiu del canvi o la informació és contradictòria), dificultat per interpretar senyals socials subtils que indiquen que hi haurà un canvi d’activitat...

En aquest context pot aparèixer ansietat i problemes de conducta.

Què es pot fer per facilitar les transicions?

• Planificar les activitats.

• Crear rutines que facilitin la predictibilitat i anticipar els canvis en la rutina.

• Disposar d’estratègies per als canvis.

• Assegurar la comprensió de les transicions.

• Proporcionar informació visual clara.

En el moment de canviar d’aula:

• Si presenta hipersensibilitat al soroll i les multituds, permetre arribar o sortir uns minuts abans o després.

• Oferir un horari clar d’assignatures, on es realitzen i cap a on anar.

• Notificar els canvis imminents (és útil també informar els pares).

• Proporcionar un espai segur on pugui anar en cas de sentir-se estressat.

Problemes en funcions executives

En els cursos superiors, el rendiment escolar dels adolescents amb TEA es pot veure afectat en el cas que l’adolescent presenti dificultats en les funcions executives, les quals són més freqüents en les persones amb TEA. Anomenem funcions executives a un conjunt d’habilitats cognitives tals com: l’atenció, la memòria de treball, la planificació, l’organització i la flexibilitat cognitiva. Aquestes habilitats són importants al llarg de tota la vida acadèmica, no obstant, en cursos superiors, a l’augmentar l’exigència escolar, les dificultats en aquestes habilitats genera una major interferència en els aprenentatges. Les dificultats en funcions executives poden ocasionar lentitud a l’agafar apunts, dificultats per adaptar-se a canvis de professors o aules, malaptesa a l’hora de planificar l’estudi o dificultats per captar la idea principal d’un text. A més, s’ha observat que, a mesura que es fan grans, els adolescents amb TEA mostren més rigidesa cognitiva i més problemes en habilitats executives, donant lloc a més dificultats en situacions socials i l’entorn laboral.

Per a fer front de forma apropiada les demandes de l’institut, els adolescents amb TEA poden requerir ajuda en aspectes relacionats amb planificació, organització i altres funcions executives. En moltes ocasions necessiten un major nivell de suport extern per part de la família o el centre educatiu. Aquests suports poden ser una comunicació freqüent entre els pares i el centre, supervisió de tasques per part dels professors o ajuda dels professors per dividir projectes en parts més petites que permetin anar pas a pas. Aquest tipus d’ajudes solen disminuir en l’època de l’adolescència, però els alumnes amb TEA solen requerir que es man-