Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

amb problemes d’ajust social, com ara el retraïment o inhibició social i la reticència social, la qual cosa deriva en una disminució important en el nombre i la qualitat de les amistats. Quan la timidesa és molt elevada l’adolescent pot acabar desenvolupant un quadre de fòbia social que requereix ser atès per serveis especialitzats.

Sabem que la timidesa pot estar associada a problemes en el desenvolupament de les habilitats socials. Els adolescents amb habilitats socials escasses se solen sentir més insegurs en entorns socials. Alhora, aquesta inseguretat fa que, sovint, evitin situacions socials que són necessàries per al desenvolupament de les habilitats socials, amb la qual cosa es dificulta el desenvolupament de les mateixes. En aquest cas serà important ajudar a l’adolescent de manera específica en la millora de les habilitats socials.

L’adolescent amb trastorn de l’espectre de l’autisme

Sovint molts pares es qüestionen com afrontaran els seus fills aquesta nova etapa de l’adolescència, com es mouran en el món social, com s’organitzaran amb les tasques acadèmiques o com s’ocuparan dels seus propis hàbits d’higiene i cura. Les respostes a aquestes preguntes es compliquen quan pensem en adolescents amb TEA.

El TEA és una condició del neurodesenvolupament que implica deficiències en la interacció social recíproca i la comunicació social, juntament amb interessos restrictius, conductes repetitives i anomalies sensorials. Es tracta d’una condició de per vida que comporta un impacte significatiu en la persona afectada i la seva família.

L’espectre inclou diferents nivells de gravetat i funcionalitat en relació a les capacitats cognitives i verbals de cada persona. Així i tot, una característica comuna i molt present és la dificultat en les habilitats de comunicació i interacció social. Les dificultats per relacionar-se amb altres persones i en molts casos per controlar la seva conducta i/o per organitzar-se a nivell de tasques, pot interferir en el dia a dia de l’adolescent. A més, la hipersensibilitat sensorial pot fer que els costi integrar hàbits d’higiene, com la dutxa, interferint també en aspectes de les relacions socials.

Les característiques i particularitats pròpies del TEA, al tractar-se d’una condició del neurodesenvolupament, acompanyen la persona al llarg de tota la seva vida. Per tant, serà recomanable que l’adolescent estigui vinculat a un equip especialista de salut mental i que tingui suports o supervisió en els diferents àmbits on es desenvolupa (entorn escolar, salut, oci...). A més, és important estar alerta a situacions de crisi, les quals es poden donar amb més probabilitat davant moments de més dificultat, canvis o nous reptes.