Factors de risc, de protecció i de manteniment

Existeix una vulnerabilitat comú a tots els trastorns d’ansietat, que es relaciona amb la presència dels següents factors: trets d’introversió i timidesa; tret temperamental d’inhibició conductual; presència d’algun familiar amb ansietat o altres dificultats psicopatològiques, i la presència d’experiències vitals negatives. Un factor de risc és aquell que augmenta la probabilitat que aparegui un trastorn psicopatològic.

De manera general, es considera que els trastorns d’ansietat vénen explicats per la interacció de diferents factors, tals com:

1. Factors genètics

2. Temperament a la infància

3. Factors sociodemogràfics

4. Factors desencadenants ambientals

5. Factors psicològics

A continuació descrivim de manera més detallada cadascun dels factors de risc anomenats amb anterioritat:

1. Història familiar i variables familiars: que un dels pares tingui un trastorn d’ansietat augmenta el risc de patir ansietat. D’altra banda, nombrosos estudis s’han centrat en les relacions entre estils relacionals dels pares amb els seus fills i associació amb símptomes d’ansietat en els nens. En aquest sentit, sembla que estils educatius amb un excessiu nivell de control i sobreprotecció són factors de risc rellevants, ja que limiten l’autonomia i la independència dels fills. Els adolescents amb més factors de risc genètic poden experimentar ansietat inclús en absència d’una amenaça real, tot descrivint sentiments de nerviosisme continu, inquietud o estrès elevat, amb dificultat per a sentir-se relaxats i tranquils.

2. Temperament a la infància: el temperament és la individualitat heretada que afecta la manera de pensar, sentir i actuar de cada persona. És la tendència constitucional de l’individu a reaccionar de determinada manera a l’ambient.

Bàsicament són dos els trets temperamentals que s’han associat a presentar trastorns d’ansietat: la inhibició conductual (IC) i la sensibilitat a l’ansietat (SA).

La IC és un dels factors de risc pel desenvolupament de trastorns d’ansietat més rellevants. Es defineix com la tendència a manifestar por, evitació o cautela