Diferències entre ansietat i por

Grau de concreció de l’estímul o situació

MENOR ANSIETAT ANSIETAT

COGNITIU POR POR

Nivells o sistemes implicats en la resposta d’ansietat

L’ansietat és una emoció normal i saludable que es manifesta com un sistema de resposta (cognitiva, fisiològica i conductual) que ens protegeix davant un perill (veure taula 6).

Taula 6. Components implicats en la resposta d’ansietat. Font: elaboració pròpia.

Component fisiològic

• Inquietud psicomotriu

• Tremolor

• Taquicàrdia / palpitacions

• Insomni

• Pèrdua de la gana

• Símptomes somàtics

• Dificultats d’atenció i concentració

• Pensaments intrusius, anticipatoris de perill

• Hiperalerta

• Preocupacions

• Dificultat per tolerar la incertesa

Component conductual

• Conductes evitatives, de comprovació i de reasseguració

1. Sistema somàtic i fisiològic: aquestes reaccions s’experimenten com a conseqüència de l’activació del sistema nerviós autònom (SNA). Tot i que existeix una gran variabilitat entre persones, les més freqüents inclouen en major o menor mesura, la presència de mareig, diarrees, opressió en el pit, sensació d’ofec i inquietud motriu. Sembla ser que les respostes somàtiques i fisiològiques són més habituals en la por, és per això que la por és considerada una emoció “molt física”. La situació d’emergència sanitària pel coronavirus SARS-CoV-2-19 pot ser considerada com un factor desencadenant d’estrès molt significatiu a diferents nivells i, a hores d’ara, encara present, generadora d’incertesa, sensació d’incontrolabilitat i de preocupació al voltant dels pilars més importants per les totes les persones arreu del món: la salut, la família i l’economia; en aquest sentit, des del 15 de març de 2020, moment en el que es decretà l’estat d’alarma a Espanya, estem sotmesos a una situació d’estrès, i molts adolescents, especialment aquells prèviament vulnerables per presentar un estat de salut física i/o problema de salut mental previ, descriuen sensacions compatibles amb activació del seu SNA tals com increment de la freqüència cardíaca, dificultat per a conciliar el son, diferents somatitzacions corporals (mals de cap, mals de panxa, etc.) que poden considerar-se una reacció normal adaptativa del nostre organisme a una circumstància “d’amenaça” excepcional.

2. Sistema cognitiu: seria tot allò que percebem mentalment i que sentim, com ara preocupacions excessives, impressió de no poder amb allò que ens preocupa, dificultats de concentració, dificultat per deixar de pensar en allò que ens preocupa, dificultats de concentració i memòria, etc. Per exemple, l’adolescent que ha de fer una presentació davant de tota la classe pensa que potser es quedarà en blanc i els altres se’n riuran d’ell, o l’adolescent que actualment té por de sortir al carrer i/o a relacionar-se amb gent davant la possibilitat de contagi de la COVID-19. També els passa als adolescents amb una preocupació intensa per situacions quotidianes, que poden sentir-se desbordats i pensar que no aprovaran i repetiran curs, o en els períodes d’exàmens. La presència d’aquests pensaments negatius, que sovint s’experimenten com incontrolables, augmenten a la vegada l’emoció negativa (angoixa).

3. Sistema conductual: tot i que davant la por i/o les situacions que generen ansietat, l’adolescent pot reaccionar de manera molt diversa, podem considerar que les respostes d’evitació són les més freqüents. Continuant amb un dels exemples anteriors, és possible que la persona amb por a parlar en públic faci tot el possible per intentar no fer la presentació, evitant-la de diferents maneres; també pot ser que no vulgui sortir al carrer i quedi reclòs a casa, per por a contagiar-se. Quan la situació que genera ansietat no es pot evitar, i l’adolescent ha de passar per ella, és habitual que apareguin altres respostes d’ansietat tals com serien el quequeig, tremolors, etc.

Tot i ser emocions diferents, sovint fem servir la paraula “ansietat” i “por” com a sinònims.

Una mirada a la salut mental dels adolescents

Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Intentem il·lustrar gràficament com funciona la resposta d’ansietat, amb un exemple específic:

Figura 7. Funcionament de la resposta d’ansietat.

Font: Adaptat de C. Maganto Mateo i JM Maganto Mateo. Cómo potenciar las emociones positivas y afrontar las negativas. Ed. Pirámide 2010

SITUACIÓ QUE PRODUEIX TEMOR / ANSIETAT

Reaccions F Siques

Tremolor de veu, suor de mans, inquietud motriu, ...

RESPOSTA COGNITIVA:

Pensar que faré el ridícul perquè em quedaré en blanc

Estrat Gies De Maneig O De Control

(estratègies d’afrontament que fa servir l’adolescent)

ES CONTROLA / SUPERA LA SITUACIÓ?

RESPOSTA CONDUCTUAL:

Comportaments d’ansietat diversos: sequedat de boca, fregament de mans…

SI: Reducció de l’ansietat.

NO:

Pot ser que no s’hagi superat perquè ha evitat la situació (per exemple, aconseguint no fer la presentació), o si l’ha fet, que no li hagi sortit bé

Ansietat i adolescència: com es manifesta?

Cadascuna de les etapes del desenvolupament té unes característiques específiques i es manifesta diferenciadament de la resta; cadascuna d’elles, incideix (determina canvis) en les etapes de desenvolupament posterior de manera que, com esdevingui i es resolguin les demandes i experiències de l’adolescència, influirà en la etapa adulta. Tot això constitueix el desenvolupament humà.

Tot allò que un individu és, s’explica per la interacció entre l’herència genètica i les influències i experiències ambientals. És el que anomenem model bio-psico-social. En l’etapa de l’adolescència, el grup d’iguals (amics, companys de classe, etc.) juga un paper essencial en aquest sentit.

La presentació dels trastorns d’ansietat varien d’un adolescent a altre, però els símptomes generalment inclouen temors i preocupacions excessives, sentiments d’inquietud interna i una tendència a ser excessivament prudent. Fins i tot en absència d’una amenaça real alguns adolescents descriuen sentiments de nerviosisme i tensió continua.

Els adolescents que pateixen ansietat, habitualment també experimenten una varietat de símptomes físics: tensió muscular, mals d’estómac, mals de cap i fatiga.

Alhora, a nivell conductual els adolescents que pateixen ansietat poden evitar les seves activitats habituals o negar-se o resistir-se a participar en situacions noves i/o desconegudes. De fet, l’evitació de les situacions que es consideren subjectivament amenaçadores és el tret principal dels trastorns d’ansietat.

L’evitació sovint s’acompanya de sentiments com ara por, malestar o timidesa. Cal assenyalar també que l’adolescent amb ansietat pot ser un adolescent que manifesta irritabilitat i tensió i, de vegades, com a manera de negar o de dissimular els símptomes d’ansietat (ansietat social, per exemple) poden participar en conductes de risc, com seria el consum de tòxics.

Per últim, adolescència i ansietat poden associar-se a menor rendiment en els estudis i a menor participació en les activitats d’oci habituals. L’adolescent també pot evitar algunes situacions com ara situacions socials, assistir a l’institut, etc. Tot això pot acabar repercutint en el seu potencial a diferents nivells. L’adolescent preocupat habitualment es caracteritza per presentar una elevada conformitat, amb elevat desig d’agradar els altres, preocupació pel rendiment (alt perfeccionisme) i inseguretat de si mateix. Li pot costar prendre decisions i manifestar opinions diferents a les dels seu grup d’iguals o entorn familiar. Sovint, l’adolescent insegur i ansiós cerca la tranquil·lització per part del seu entorn, de manera que acaba depenent de les seves figures de vinculació.

Els símptomes que solen presentar els adolescents amb ansietat inclouen temors excessius, sentiments d’inquietud interna i excessiva prudència.