A tall de conclusió

Al llarg d’aquest capítol hem subratllat la importància de la comunicació en les relacions familiars i en el desenvolupament de l’adolescent.

S’han revisat els principals models teòrics (estils parentals, patrons de comunicació familiar i estils de resolució de conflictes) i quines dimensions han demostrat una major correlació amb l’ajust psicològic, socialització, conductes de risc, agressivitat, processos identitaris i ajust escolar en l’adolescència.

Com hem pogut veure, la comunicació familiar és fonamental per facilitar un adequat desenvolupament socioemocional dels nostres fills adolescents i la superació reeixida d’aquesta etapa. L’estil educatiu democràtic (basat en una alta exigència però també una alta implicació) és el que es revela en la literatura científica com el més beneficiós. Pel que fa a l’estil de resolució de conflictes, l’orientació a la conversa (famílies que propicien un clima on s’anima als seus membres a ser proactius i participar amb llibertat en les interaccions) i una gestió dels conflictes basada en la resolució positiva (estil centrat en comprendre la posició de l’altre i ús de tàctiques de raonament constructiu per assolir compromisos i negociar) són els que obtenen millors indicadors a nivell d’ajust psicosocial en adolescents.

S’ha assenyalat també la transformació de la interacció familiar en l’adolescència, resumint alguns principis bàsics per a una comunicació eficaç, tenint en compte les peculiaritats pròpies d’aquesta etapa i els reptes que suposa l’ús de les TIC en la comunicació. Com hem comentat, la comunicació entre pares i fills sol veure’s afectada de forma significativa amb l’arribada de l’adolescència sent habitual que tant pares com fills se sentin frustrats pels canvis produïts, però no cal oblidar que la comunicació és un procés de doble via i que requereix temps i ajustos constants. Com a elements imprescindibles per a una comunicació de qualitat destacàvem l’escolta activa, la disponibilitat, la capacitat d’adaptació, l’empatia i acceptació i, finalment, però no menys important, l’assertivitat i autoregulació.

Pel que fa a l’ús de les TIC vèiem que els seus efectes depenien de l’ús que se’n derivaven, i com a factors convenients recomanàvem practicar amb l’exemple, no prohibir però sí limitar, formar-los en un ús funcional de les mateixes, ajudar-los a adquirir competències socials més enllà de les xarxes i estimular-los que realitzin altres activitats amb els amics.

Finalment, s’han recollit en un taula els principals facilitadors i obstacles per a la comunicació pares - adolescents, així com consells i recomanacions.