Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

no utilitzar generalitzacions (sempre/mai, tot/res), ni etiquetes (ets un...), poques vegades són certes i no impulsen canvis positius en l’altre.

• Intentar no barrejar temes. A vegades (molt més sovint del que creiem) aprofitem una discussió per comentar un altre tema que ens preocupa o retreure alguna cosa del passat, i els adolescents també solen fer-ho (per exemple, si porta unes notes baixes i li retraiem els seus gustos sobre música o que demani sortir amb les seves amistats). És recomanable tractar els assumptes un per un i buscar el moment apropiat per a cada un d’ells.

• No anar acumulant emocions negatives sense comunicar-les. Aquestes poden conduir a un conflicte amb l’adolescent o a un esclat emocional desproporcionat. Hem de ser coherents amb el que diem i poder autoregular-nos per ensenyar-los a fer-ho (per exemple: dirli “això no m’ha agradat”, “em dol que em parlis així”, en comptes de “no et suporto”, “em mataràs d’un disgust”) i no utilitzar els crits com a arma.

• Ser pacients, negociar i marcar límits clars. És propi de l’adolescència qüestionar les normes familiars establertes fins al moment, i l’entrada en aquesta etapa requereix una reconstrucció de les regles i límits, parcialment negociada amb els adolescents, però aquests segueixen necessitant algunes normes bàsiques, clares i inamovibles i adequades per a cada moment evolutiu (per exemple, poden ser freqüents les peticions de sortir de nit, i hem de deixar clar en quin moment ho valorarem adequat i acceptarem negociar-ho).

Nous reptes en la comunicació pares - adolescents

El món canvia a un ritme cada vegada més ràpid. La vida actual discorre a una velocitat tan alta que es produeixen alteracions profundes en la forma d’interactuar de les persones, no en el termini d’una generació sinó fins i tot diverses vegades dins de les mateixes. Les tecnologies de la informació i comunicació (en endavant TIC) han implicat canvis qualitatius en el funcionament familiar, creant nous escenaris d’interacció i reorganitzant els patrons relacionals familiars actuals. Les formes tradicionals de comunicació, com el cara a cara, han assumit avui nous formats tecnològics per incloure els mòbils, el correu electrònic i les xarxes socials entre d’altres. Per a una descripció més detallada consultar el capítol Com gestionem l’impacte de les noves tecnologies? d’aquest mateix Informe.

Com afecten les noves tecnologies a la comunicació familiar?

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va realitzar un estudi d’opinió al març de 2016 sobre l’ús i la influència d’internet, el mòbil o les xarxes socials en la vida dels espanyols i de les seves famílies trobant que el 68 % d’espanyols creia que les noves tecnologies danyaven la comunicació entre pares i fills com a conseqüència d’una menor inversió de temps en altres activitats familiars (CIS, 2016).

Els avenços i la incorporació de les TIC a la vida familiar quotidiana han guanyat un lloc destacat en el camp de la investigació. Són molts els estudis destinats a analitzar com es veu afectada la família quan interacciona a través d’aquestes tecnologies, així com conèixer el tipus d’usos que la família pot fer d’aquestes eines i analitzar com incideixen sobre l’evolució de les relacions familiars. En una revisió de la literatura duta a terme per Carvalho, Francisco i Relvas, (2015) es van analitzar quaranta-cinc estudis que estudiaven la relació de les TIC i el funcionament familiar trobant resultats mixtos.