2 Feim feina

Quina feina t’agradaria tenir en un futur? N’hi ha moltes possibilitats, però sempre tenim preferències. Potser triaràs algun ofici relacionat amb la tecnologia, o potser un de més tradicional. La diversitat de feines que s’hauran de realitzar serà molt grossa. El futur de la societat és a les teves mans. Començam a preparar-nos?

Com ho veus?

Creus que hi ha algunes feines millors que altres? Per què?

Què és més important per tu en una feina els doblers, l’horari o trobar-t’hi a gust?

Saps quin camí has de seguir per arribar a la feina que vols fer en el futur?

T’agradaria dedicar-te al món de les arts: pintura, poesia, teatre, música…?

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Potser en el futur treballaràs en una feina que encara no existeix, o potser en alguna en vies de desaparició.

Elaboram un cal·ligrama de l’ofici que ens agrada! Després participarem en una exposició!

La dada

El 65% de l’alumnat de primària farà estudis per ocupar llocs de treball que encara no s’han inventat.

Segueix el fil!

Poesia d’ofici

Quins oficis coneixes?

Oficis de mar i de muntanya

Saps què és un mestre d’aixa?

La rima i la mesura dels versos Neologismes

Poemes i cançons

Quina feina fa un influenciador o una influenciadora?

Coneixes alguna cançó que sigui també un poema?

Pots dir dues paraules que rimin amb poesia ?

CONEC LA MEVA LLENGUA

L’oració. El subjecte i el predicat La vocal neutra

Poesia d’ofici

De segur que si et pares a pensar coneixes moltes feines i oficis diferents. Però segur que n’hi ha d’altres que no sabies que existien. Prova a demanar-ho a les persones grans de casa i en descobriràs més.

La pastoreta

Entre el mar i la muntanya, l’he trobada a mig camí, asseguda entre la flaire d’espígol i romaní.

—Pastoreta, pastoreta, que vigiles el ramat, si vols veure coses noves vine amb mi a la ciutat.

—Quines altres coses noves?

Cada dia ja en veig prou: no són mai iguals els núvols que pel cel el vent remou; i tothora a cada planta una fulla neix i cau.

Els lletsons treuen flor groga, els romanins, l’ullet blau. Els blats creixen i es belluguen i canvien de color; i els boscos, segons les hores, no fan la mateixa olor.

Queda’t tu; vagis on vagis no estaràs més bé que aquí.

Mitja raó la té ella, l’altra mitja és per a mi. He deixat la pastoreta i he seguit el meu camí.

Joana Raspall

L’ofici que més m’agrada

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, mireu l’ésser fuster: –serra que serraràs i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada d’encenalls, et munten una taula; si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. I caminen de pla–damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picaràs i s’embruten els dits; però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten i els galls de les teulades que vigilen de nits.

I són homes cepats com els qui més treballin.

I al dic? Oh, els calafats! Tot el port se n’enjoia car piquen amb ressò i es diu si neix un peix a cada cop que donen –un peix cua daurada, blau d’escata pertot. Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: veiéssiu les gavines com els duen claror.

Manyà: persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota mena d’objectes de ferro.

Calafat: persona que té per ofici tapar les juntures (d’un recipient, d’una carrosseria, d’una coberta, de les taules d’una nau, etc.) perquè no hi entri l’aigua o perquè no vessi.

A pleret: lentament, sense pressa.

Aixopluc: lloc on posar-se a cobert de la pluja.

Sòcol: element arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, d’un gerro o d’un altre ornament.

I encara hi ha un ofici que és ofici de festa –el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa, si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: un pis que hom veu al sostre que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret

I encara més si us deia l’ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs

El mateix fan un porxo com una xemeneia –si ho volen sense escales pugen al capdamunt; fan també balconades que hom veu la mar de lluny

–els finestrals que esguarden tota la serralada, i els capitells i els sòcols i les voltes de punt... Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

Joan Salvat-Papasseit

Comprensió lectora

Coneixem la poesia

1 Els poemes estan formats per versos que s’agrupen en estrofes. Anota el nombre de versos i d’estrofes de cada poema.

Poema L’ofici que més m’agrada La pastoreta

Nombre d’estrofes ? ?

Nombre de versos ? ?

2 Copia les paraules del poema «La pastoreta» que rimen.

Exemple camí - romaní

Comentam els poemes

3 Qui és la protagonista del poema de Joana Raspall ?

4 En què consisteix el seu ofici?

5 Quina proposta fan a la pastoreta? Què hi respon?

6 Què passa al final del poema?

7 1 - 2 - 4 Explicau què signifiquen els versos següents.

Mitja raó la té ella, l’altra mitja és per a mi.

8 Assenyala els oficis que s’anomenen en el poema de Joan Salvat-Papasseit ?

9 Havies sentit parlar de totes aquestes feines? Quines no coneixies?

10 Relaciona cada professional amb allò que produeix.

fuster manyà reixes i balcons finestres i taules calafat sanefes pintor paleta porxos i aixoplucs vaixells i els galls de les teulades que vigilen de nits?

11 Amb quin arbre et poden fer un cobert els fusters?

12 Per parelles explicau a què fan referència els versos següents.

13 Quin poema t’ha agradat més? Per què?

14 Indica les emocions que t ’ha fet sentir cada poema.

Calma Alegria Sorpresa Benestar Altres

L’ofici que més m’agrada ? ? ? ? ?

La pastoreta ? ? ? ? ?

Jo també escric

15 Dibuixa un pintor i un paleta segons apareixen descrits en el poema de Salvat-Papasseit.

16 Continuau el poema «L’ofici que més m’agrada» afegint cada un de vosaltres un parell de versos de manera que es creïn estrofes diferents referides a uns altres oficis.

Poesia dibuixada

1 Poesia dibuixada és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen a partir de la lectura d’un poema i la seva recreació amb aquarel·les. Cerca en Internet aquesta iniciativa i mira un dels vídeos que hi apareixen.

2 Comparteix la teva experiència amb la resta de la classe.

a) Quin poema has escoltat?

b) Qui l’ha escrit?

c) Quines imatges al·lusives has vist?

3 Per parelles feu una poesia dibuixada del poema «La pastoreta» membre de la parella dibuixarà mentre l’altre llegeix el poema. Podeu alternar els papers.