De camí a 1r d'ESO - Valencià

Page 1

De camí a

Refresca el que has aprés en 6é

+AppsJugaiaprén 1r d’ESO VACANCES

El quadern…

Els continguts del quadern s’organitzen en cinc matèries d’acord amb l’ordre

i els colors següents:

9. Tenint en compte l’extensió de Groenlàndia, marca les respostes correctes. L’extensió de Groenlàndia és quatre vegades la d’Espanya. L’extensió de Groenlàndia és vint-i-cinc vegades la de la Comunitat Valenciana. L’extensió de Groenlàndia és deu vegades la d’Espanya. L’extensió de Groenlàndia és huitanta-sis vegades la de la Comunitat Valenciana..

C P 11. Quin dels accidents geogràfics següents és característic de Groenlàndia? Encercla’l definix-lo. cap golf fiord delta km

10. La capa de gel que cobrix aquest país s’anomena inlandsis. Nosaltres solem anomenar-lo diferent i utilitzem dues paraules. Quines són?

48.Completa aquestes paraules amb una preposició. pa xocolate pastís nata olor flors regal la xiqueta passa camí baixem la muntanya anem casa arribaré la torre més alta ho veiem l’entrada amaga’t la gent 49.Encercla les preposicions d’aquest text. LES PREPOSICIONS I LES CONJUNCIONS Les preposicions són paraules invariables que unixen un mot els seus complements: gerro de fang café amb llet etc. En valencià hi ha preposicions àtones en amb de i per) i preposicions tòniques (entre, sobre,sense,contra, etc.). Les conjuncions són paraules invariables que unixen oracions. N’hi ha moltes: i perquè ja que doncs sinó però si quan etc.: Arribes o te'n vas? Vinc perquè m’expliques el problema Si vols, estudiem junts etc. La mestra, sense entendre res, es va girar cap a la pissarra i per poc que no cau de cul en veure-hi es crita la demostració del teorema de Fermat publicada el 1995 per Andrew Wiles. Pobra Mercé! No se’n sabia avenir. 50.Completa les oracions amb aquestes conjuncions. – o – perquè – però – sinó – si Vols anar amb Andreu vols vindre amb mi? No el va comprar, que el va llogar. No corregues amb el patinet pots caure. acabes prompte, ves a comprar el pa. Escriu un correu a la directora telefona al secretari. No va fer fred, va ploure molt. sicióEscriuduesoracionsenquèhihajaalmenysunaprepoi una conjunció. 23 Clasifica las siguientes palabras del texto según conLOS DIPTONGOS Y LOS HIATOS Un diptongo es la unión de dos vocales en una misma sílaba. Existe diptongo cuando: » Se unen dos vocales débiles: cuidar diurno Se unen una vocal fuerte y una vocal débil, siempre que la vocal débil sea átona: m llar historia Un hiato se produce cuando dos vocales en contacto se pronuncian en sílabas diferentes. Los casos de hiato son los siguientes: » Dos vocales fuertes juntas: cao aé eo Una vocal débil y una vocal fuerte, siempre que la débil sea tónica: María había Raú cientos – hielo – rodeaban – fuego preocupado – noroeste – encontraría – deseo Palabras con diftongo Completa la siguiente tabla. Contiene hiato Es una palabra… aguda llana esdrújula sombrías tierra fuera suroeste extendía 20. Explica ahora por qué llevan o no tilde las palabras de la actividad anterior. a) Islandia no lleva tilde porque es una palabra llana acabada en vocal. b) sombrías: c) tierra: d) fuera: e) suroeste: f) extendía: 31 Dels 2.000.000 km2 de superfície que té Groenlàndia, el % està cobert per una capa de gel permanent (l’anomenat permagel). Tenint en compte aquesta dada, completa la infografia següent. EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA El territori que ocupa la Comunitat Valenciana és estret allargat. Se situa a l'est de la península Ibèrica, entre Catalunya, Múrcia, i el mar Mediterrani, té una extensió de 23.255 km
de superfície km2 de superfície sense gel GROENLÀNDIA GROENLÀNDIA 67 19.
representacions de fraccions. LES AMBOPERACIONS FRACCIONS Per a poder sumar o restar fraccions, aquestes han de tindre el mateix denominador. Si no el tenen, cal buscar-ne d’equivalents amb el mateix denominador per a poder operar. 1 + 1 3 + 2 5 2 3 6 6 6 Busca una fracció equivalent. 2 6 4 12 2 4 20.Calcula els resultats d'aquestes operacions. a) 1 3 + 2 3 b) 4 6 – 5 12 c) 1 2 + 3 5 4 10 1 4 5 8 6 12 1 2 2 6 3 3 SI ENS PARTIM UNAENSAÏMADA, A TU TE’N TOCARÀ…. 53 7. Use the words from the previous exercise to label the parts of the Viking ship. THERE IS / ARE There is / are is used to introduce a topic or to say that something exists. We use there is when the noun is singular and there are when the noun is plural. T F There are two main streets. There are trees. There is a central square. There aren’t any buildings. There aren’t four entry gates. There are some people. 8. Look at this picture of a small Viking settlement. Now read the sentences and circle true (T) or false (F). 87 Fugint de la basca, aquest estiu Marina i Joan se n’han anat ben al nord, als països nòrdics. S’hi troben tan a gust que ho volen explorar tot: llengües, tradicions, paisatges, maneres de viure, etc. Què, t’animes a acompanyar-los? Mentre fas camí, aprofitaràs per repassar aquells continguts de 6é que necessitaràs per començar 1r d’ESO amb seguretat i confiança. Comencem amb Llengua! Au, vinga! LLENGUA Para Joan y Marina, uno de los grandes alicientes de este viaje es llegar hasta el cabo Norte, considerado el punto más septentrional del continente europeo. Para ello, se desplazan hasta el norte de Noruega. ¡Un buen momento para repasar Lengua! LENGUA SAPS QUE ELS FIORDS PODEN ARRIBAR A FER MOLTS QUILÒMETRES DE LLARGADA? Els fiords més llargs del món són: 1. Scoresby Sund, a Groenlàndia (350 km) 2. Sognefjord, a Noruega (203 km) 3. Hardangerfjord, a Noruega (179 km) Els fiords són un dels principals atractius turístics de Noruega. Els visitants venen d’arreu del món per a admirar uns paisatges de bellesa incomparable. Marina i Joan no se’ls han volgut perdre! Fes números i endinsa’t en les Matemàtiques! MATEMÀTIQUES Aprofitant l’estiu àrtic, Marina i Joan s’enfilen fins a Groenlàndia per a navegar-hi amb piragua i poder veure icebergs flotant. Però, compte!, que hi han d’anar ben abrigats. En les pàgines següents repassaràs Coneixement del medi. CONEIXEMENT DEL MEDI Before taking the return flight home, Marina and Joan wanted to visit one of the most elegant cities in the world: Stockholm, capital of Sweden. On these pages, you will review your English. ENGLISH
Observa aquestes

En el marge hi ha un resum dels continguts que es treballen en cada pàgina.

Marina i Joan són dos germans bessons molt viatgers.

EL SUBJECTE

I EL PREDICAT

Una oració és un conjunt de paraules que tenen sentit. Les oracions estan formades per dos blocs: el subjecte el predicat. El nucli del subjecte

4. Inventa’t un subjecte o un predicat, segons corresponga, i completa les oracions.

a) Al matí, el gos del iaio

b) Les dones del poble

c) La doctora Roca

d) correm pels prats.

e) contemplen el cel estrelat.

f) arribarà a port aquesta nit.

5. Separa el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i encercla el nucli de cada bloc.

a) Arribaran a l’estació diversos trens de passatgers.

b) Els amics dels meus pares van cada any a l’Argentina.

c) M’agraden els entrepans de mortadel·la.

d) El cotxe de la nostra veïna s’avaria cada setmana.

6. Completa aquestes oracions.

a) El nucli del subjecte és un i el nucli del predicat és un

b) El nucli del subjecte i el del predicat han de concordar en

7. Escriu una oració amb un subjecte format per 6 paraules i un predicat format per 8 paraules.

Les activitats seguixen un fil conductor –el viatge a un lloc del món–i servixen de preparació per al pròxim curs.

L’última pàgina de cada matèria consta d’un seguit d’ activitats d’avaluació perquè valores el teu progrés.

Em pose a prova

1. Torna a escriure el text corregint els 15 errors.

Jo, de moment, continue a l’escola, vaig fent amb normalitad i sense aburrir-me més del compte. La senyoreta Mercé ja ha gosat tornar-me a fer eixir a la pissarra i ha comprobat alleujada que no la pose en cap compromis. Pel que fa a Kevin, em sembla que li agrade: insistix a portar-me els llibres en pujar i baixar la escala de el centre, algún dia m’ha arrivat a regalar flors i tot. Hui he quedat amb ell per anar a el cinema. Potser un dia el portaré a casa li presentaré el Viscós de amagat del pare. Aquesta serà la proba de foc per veure si em combé. I pare, que ja he explicat prou coses per hui. Saveu? en el fons, trobe que no s'está gens malament en aquet segle xxi Adaptat de La Serpentina l’antiga família Miquel Pujadó. Ed. Barcanova.

Me pongo a prueba

LOS PAÍSES NÓRDICOS, LOS MÁS FELICES DEL MUNDO Finlandia, Noruega, Dinamarca e Islandia. Estos son los cuatro países más felices del mundo, según se desprende del Informe Mundial de la Felicidad elaborado por Naciones Unidas y presentado ayer en el Vaticano. La lista la conforman 156 países, con Finlandia a la cabeza. El documento clasifica los países por su nivel de felicidad a partir de datos de entre 2015 y 2017, y además este año valora también la felicidad de los inmigrantes en los países de residencia, con una tabla que incluye 117 países con datos de entre 2005 y 2017. Finlandia encabeza la tabla: 7,632 sobre 10, seguida por Noruega, Dinamarca e Islandia. Los siguientes son Suiza, Holanda, Canadá, Nueva Zelanda, Suecia y Australia. Estos diez países «más felices» son los mismos que en los últimos dos años, recuerda el texto, aunque han sufrido variaciones en los puestos que ocupan, y comparten valores similares en «seis variables clave para el bienestar: ingresos, vida sana, apoyo social, libertad, confianza y generosidad». LaVanguardia

1.Clasifica en la siguiente tabla las palabras señaladas en negrita en el texto. Nombres Verbos Pronombres Adverbios Preposiciones

2. Substituïx el complement subratllat pel pronom feble corresponent.

a) Portarem això als veïns de dalt.

b) Vas omplir el got?

c) Estima les seues nebodes

d) Entra a la cambra sigil·losament.

e) Regala els llibres a les criatures f) Oferix canapés als convidats 24

2.Busca en el texto un ejemplo de cada uno de los siguientes casos. a) Palabra aguda con tilde: b) Palabra aguda sin tilde: c) Palabra llana con tilde: d) Palabra llana sin tilde: e) Palabra esdrújula: f) Palabra monosílaba con acento: 3.Subraya en azul el sujeto y en rojo el predicado de estas oraciones. a) El documento clasifica los países por su nivel de felicidad. b) Finlandia, Noruega, Dinamarca e Islandia son los cuatro países más felices del mundo.

c) Forman la lista más de cien países. d) Según la ONU, los países nórdicos son los más felices del mundo. 44

Al final del quadern hi ha les solucions . Convé que en faces un bon ús i no les mires fins que hages fet les activitats.

Em pose a prova

El quadern permet accedir a diverses aplicacions per a aprendre jugant.

What Have I Learned? Fill in the gaps. The vikings clothes made of and fur. a blanket on the sofa. go to Berga to visit my parents. This is the box I’ve ever seen. It’s enormous! You are the player in the tournament. You’ll definitely win! f) lots of cars. g) the vikings wear bracelets? h) any money because I spent it all. 2. Complete this dialogue between Marina and Joan in the past tense. 3. Write these numbers in words. a) 196 b) 17 c) 1,003 d) 333 e) 701 f) 34 4. Do you remember what these words mean? helmet: • stern: • mast: • Norsemen: spoon: leather: Did forget your pencil? No, because I was sick. go to the stadium last weekend? No, I forget my pencil. 94
pose a prova 1. En valencià no tenim tantes formes per a referir-nos a la neu; però sí que tenim una àmplia varietat per anomenar els diferents tipus de precipitacions. Existix el mite que els inuits tenen més de cinquanta maneres d’anomenar la neu. Com en tots els mites, hi ha una part de veritat. No hi ha un únic idioma inuit els membres d’aquest poble s’expressen amb múltiples dialectes. Aquesta podria ser una possible explicació. O E E S E O N C C N C S A H R O A A E A O Q A A N L R U O C U O M A R E A A A I A O C L C N A S S M A D S P A R C A E A A E R L G R E S L P O G L U C E N aiguaneu – neu – pedregada – plugim Precipitació de cristalls reunits generalment en forma de flocs o volves. Precipitació en forma de pluja molt fina. Precipitació de neu a mig fondre, de pluja neu barrejades. Precipitació en forma de pedra. 2. Groenlàndia ha proporcionat diverses paraules al diccionari universal. Busca en la sopa de lletres cinc d’aquestes paraules. En els dibuixos tens algunes pistes. 84
Em
1. La superfície de Groenlàndia és de 2.166.000 km2 La d’Islàndia, en canvi, és de 103.000 km2 Quantes vegades és més gran una illa que l’altra, aproximadament? Quantes hectàrees fa Islàndia? 2. Calcula el resultat d'aquestes operacions. a) 4 + 2,4 x 10 – (3 – 2 = b) 3 4 + 2 6 Un bitllet d’avió d'Alacant a Reykjavík, Islàndia, hui costa 340 €. Em diuen, però, que si espere uns quants dies, aquest preu es podria apujar un 7 %. Quant valdria, llavors? Ara, però, buscant ofertes, he trobat un vol un 20 % més barat. Quina seria la diferència entre el preu d’aquests dos vols? JA SABEM VISCA! 64
(és a dir, la paraula més important) és un nom i el nucli del predicat és un verb El subjecte és la persona o la cosa de la qual es diu alguna cosa i el predicat és tot allò que es diu sobre el subjecte. El nucli del subjecte el del predicat han de concordar en nombre (singular o plural) i en persona (primera, segona o tercera). 6 25. extendía 1ª persona del singular; extender; segunda. eran 3ª persona del plural; segunda. osados participio pasado; primera. habían visitado 3ª persona del plural; visitar priaullaba 1ª persona del singular; aullar primera. decía: 1ª persona del singular; decir tercera. protegían 3ª persona del plural; protegergunda. podrían 3ª persona del plural; poder segunda. a) El verbo ser b) Los únicos habitantes del lugar. c) Atributo. d) Olga se parecía mucho a su prima Isabel. 26. Actividad de lectura y observación. 27. Falsa – falsa – falsa – verdadera – verdadera – falsa – verdadera – falsa. 28. ■ Sujeto ■ Predicado a) El tesoro es el más importante del sur del Báltico b) El rey Blåtand unificó diversas tribus nórdicas c) Un niño de 13 años ha participado en el descubrimiento del tesoro d) Blåtand significa ‘diente azul’ e) Unos aficionados a la arqueología encontraron algunas piezas a principios de año 29. Núcleo del sujeto: tesoro – rey – niño – Blåtand – aficionados. Núcleo del predicado es – unificó – ha participado – significa – encontraron. a) nombre b) Un verbo 30. Respuesta abierta. Por ejemplo a) Los vikingos (Suj.) navegaban con destreza (Pred.) b) Los arqueólogos (Suj.) han descubierto un nuevo yacimiento (Pred.) c) Blåtand (Suj.) huyó herido a la isla de Wolin (Pred.) d) Las ingenieras (Suj.) inventan nuevos artilugios (Pred.) 31. a) cantamos b) ordenáramos c) Resolved 32. a) descubrieron (indicativo) b) huyó (indicativo) c) callad (imperativo), escuchad (imperativo). d) ordenó (indicativo), recogiera (subjuntivo) e) (imperativo), pon (imperativo) f) leímos (indicativo). g) estudiaras (subjuntivo) 33. 2 4 1 P 3 N L A M E A M A O S E S D A 2 A N T N U S C 3 H C E S A 34. a) deben ser b) debes serlo c) empezó a cubrirse d) llevas leídas 35. Formas compuestas ■ Perífrasis a) Hemos comprado tres cómics y dos novelas. b) Por la noche el bebé comenzó llorar c) Tienes que enviar un mensaje a tu amigo. d) ¿Cuántos árboles habéis plantado? e) Debes desconectar el móvil un rato. f) El zorro ha salido de la madriguera. 36. Introduce la conjunción pero Delimita el nombre de la persona quién se habla. Delimita una aclaración: la patria de los Sami. Delimita los elementos de una enumeración. Delimita la expresión o sea 37. Uno de mercados más curioso del mundo se celebra en Jokkmokk una localidad al norte de Suecia. El pueblo tiene apenas 2.500 habitantes pero cada año después del primer jueves de febrero alcanza unos 40.000. Los orígenes del mercado se sitúan hace siglos cuando los samis se reunían para intercambiar géneros. El mercado de Jokkmokk tiene lugar a unos 25 °C bajo cero. 38. Actividad de lectura y observación. 39. a) por un duende b) desobediente y travieso c) para hacer las paces con él d) comprendía el lenguaje de los animales 102 +Apps Juga i aprén

Fugint de la basca, aquest estiu Marina i Joan se n’han anat ben al nord, als països nòrdics. S’hi troben tan a gust que ho volen explorar tot: llengües, tradicions, paisatges, maneres de viure, etc. Què, t’animes a acompanyar-los?

Mentre fas camí, aprofitaràs per repassar aquells continguts de 6é que necessitaràs per començar 1r d’ESO amb seguretat i confiança.

Comencem amb Llengua! Au, vinga!

LLENGUA

1. Llig el text sobre els inuits i, després, digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Els inuits són un poble que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Groenlàndia, l’illa més gran del món.

Els inuits són coneguts amb el terme despectiu esquimals, però no els agrada que els diguen així. De fet, esquimal vol dir ‘menjador de carn crua’, molt allunyat de inuit, que vol dir ‘ésser humà’.

Tenen una vida nòmada i seguixen les migracions dels animals que cacen: caribús, ossos, balenes i foques. D’aquests i d’altres animals, n’aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, fabricar eines de caça… Són, bàsicament, un poble pescador i caçador; pesquen amb caiac i arpó, i cacen amb trineus de gossos.

El caiac és una embarcació senzilla i el seu disseny està adaptat admirablement per a la caça d’animals marins a l’Àrtic. Tradicionalment, les dones feien servir l’umiac, molt més gros i ampli que el caiac, on transportaven totes les pertinences de la família, els gossos, les tendes d’estiu, les criatures i el menjar.

Els inuits són un poble pacífic que no ha estat mai en guerra i que soluciona els conflictes amb la paraula i mai amb la violència.

Als inuits no els molesta que els diguen esquimals.

Dels animals que cacen, en trauen un gran profit.

Els inuits no són un poble violent.

El caiac és una embarcació molt simple.

El caiac i l’umiac són mitjans de transport.

Els inuits cacen, cultiven i pesquen.

2. Què vol dir el mot inuit?

I el mot esquimal?

F

3. Troba el nom d’una peça de roba que abriga molt i que prové de la llengua esquimal.

V
C 5

EL SUBJECTE I EL PREDICAT

Una oració és un conjunt de paraules que tenen sentit. Les oracions estan formades per dos blocs: el subjecte i el predicat.

El nucli del subjecte (és a dir, la paraula més important) és un nom i el nucli del predicat és un verb

El subjecte és la persona o la cosa de la qual es diu alguna cosa i el predicat és tot allò que es diu sobre el subjecte.

El nucli del subjecte i el del predicat han de concordar en nombre (singular o plural) i en persona (primera, segona o tercera).

4. Inventa’t un subjecte o un predicat, segons corresponga, i completa les oracions.

a) Al matí, el gos del iaio

b) Les dones del poble

c) La doctora Roca

d) correm pels prats.

e) contemplen el cel estrelat.

f) arribarà a port aquesta nit.

5. Separa el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i encercla el nucli de cada bloc.

a) Arribaran a l’estació diversos trens de passatgers.

b) Els amics dels meus pares van cada any a l’Argentina.

c) M’agraden els entrepans de mortadel·la.

d) El cotxe de la nostra veïna s’avaria cada setmana.

6. Completa aquestes oracions.

a) El nucli del subjecte és un i el nucli del predicat és un .

b) El nucli del subjecte i el del predicat han de concordar en

7. Escriu una oració amb un subjecte format per 6 paraules i un predicat format per 8 paraules.

6

8. Completa aquestes paraules amb b o v.

to allola tro ar co rar her a ca all bla a ha er sa ó à ia go ern adall ende inalla

pro a mò il can i arri a a asc idre sa er mo le ro ell a ella ga ardina lla i

9. Escriu una oració amb cada una de les paraules d’aques tes parelles en què se’n veja clar el significat.

ÚS DE B / V

Escrivim b:

» Davant de r i l: pobre, poble

» Darrere de m: timbal

» Alternant amb p: lloba llop

Escrivim v:

» Darrere de n: enveja

» Alternant amb u: arxivar arxiu

» En la terminació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: menjava, menjaves, menjava, etc.

10. Completa aquestes oracions amb l’imperfet d’indicatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.

a) Abans nosaltres (canviar) cromos cada diumenge.

b) Quan era xicotet, (somiar) sovint.

c) Els inuits (pescar) i (caçar) ben abrigats.

d) Vosaltres (arribar) a casa molt prompte.

BEURE / VEURE BELL / VELL BALL / VALL
7

LES PARAULES

COMPOSTES

Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules.

N’hi ha que s’escriuen juntes i n’hi ha que s’escriuen separades amb un guionet.

» Escrivim amb guionet:

– Els mots compostos quan el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb r, s o x: mata-rates, mata-segells, para-xocs

– Els mots compostos quan el primer element és un punt cardinal: nordamericà, sud-africà

– Les onomatopeies i les repeticions: bub-bub, tic-tac

11. Ajuda Joan i Marina a formar paraules compostes. Relaciona les dues columnes i escriu una definició de cada paraula.

lleva • • glaç

trenca • • muntanyes

escalfa • • neu

passa • • esquís

porta • • roba

guarda • • peus

12. Escriu 5 paraules compostes que els inuits no deuen emprar pràcticament mai.

13. Relaciona cada onomatopeia amb guionet amb el so que imita.

ding-dong, nyam-nyam, nyigo-nyigo, ring-ring

a) Soroll que es fa en menjar:

b) So d’un timbre:

c) So d’una campana:

d) So del violí:

8

Para Joan y Marina, uno de los grandes alicientes de este viaje es llegar hasta el cabo Norte, considerado el punto más septentrional del continente europeo. Para ello, se desplazan hasta el norte de Noruega.

¡Un buen momento para repasar Lengua!
LENGUA

1. Marina y Joan leen este texto sobre la aurora boreal.

La aurora boreal

El invierno ártico es largo y está lleno de misterios. Son meses de clima extremo y pasmosa oscuridad. En este ambiente tiene lugar uno de los fenómenos más fascinantes que ofrece la naturaleza en la Laponia finlandesa: la aurora boreal. La expresión en finés para este fenómeno, revontulet, proviene de una fábula lapona según la cual los zorros que corren por los montes pegan con su cola en la nieve y producen las chispas que se reflejan en el cielo. La aurora boreal se presenta como una mancha fosforescente que se desliza sobre la oscura bóveda celeste. Las luces de colores se contonean como una gran cortina que pende del cielo, con jirones que destellan antes de cambiar a tonos pálidos y desvanecerse. La magia del momento suele ir acompañada por el silbido gélido del viento y el aullido de los huskies, inquietos por el fenómeno.

Científicamente, la aurora boreal se debe al choque de radiaciones solares con el campo magnético terrestre. En Sodankylä, una pequeña ciudad lapona, es fácil avistar auroras boreales. Esta localidad es el centro neurálgico para el estudio y la observación de este fenómeno. Cuando el cielo se ilumina, las campanas de los hoteles del pueblo comienzan a repicar para avisar a los visitantes de que el espectáculo comienza.

Adaptado de Finlandia. Guía básica para descubrir el país. Guías Ecos..

2. Completa las oraciones señalando la opción correcta.

a) La aurora boreal tiene el aspecto de… un amanecer resplandeciente, con chispas de colores. una mancha luminosa que se desliza por el cielo oscuro.

b) La aurora boreal es… un fenómeno natural que es muy probable contemplar en Sodankylä. un fenómeno natural que solo ocurre en Sodankylä.

3. ¿Cuál es la causa de la aurora boreal?

Causa de la aurora boreal

Según una leyenda lapona

Según la ciencia

25

LAS REGLAS DE ACENTUACIÓN

» Las palabras agudas son aquellas cuya sílaba tónica es la última. Se acentúan cuando acaban en vocal, -n o -s

» Las palabras llanas son aquellas cuya sílaba tónica es la penúltima. Se acentúan cuando no acaban en vocal, -n o -s

» Las palabras esdrújulas tienen como sílaba tónica la antepenúltima. Se acentúan siempre.

4. Clasifica las siguientes palabras.

bóveda – lapona – repicar – campanas – magnético – solares aurora – fenómeno – espectáculo – avisar – buzón – finés

Palabras agudas Palabras llanas Palabras esdrújulas

5. Explica por qué llevan tilde o no las siguientes palabras.

a) choque:

b) está:

c) fábula:

d) avisar:

6. Resuelve el crucigrama con términos extraídos de la lectura y, después, completa el texto.

Verticales:

1. Natural de la región de Laponia (femenino singular).

2. Parte de una cosa que se distingue por su diferente color.

3. Agua helada que se desprende de las nubes.

4. Relativo a la región del polo Norte.

5. Animal mamífero conocido por su astucia.

Horizontales:

1. Tela con la que se suelen adornar las ventanas.

2. Establecimiento donde se alojan los viajeros.

3. Sonido agudo producido haciendo pasar el aire por los labios.

La mayoría de las palabras de la actividad son acabadas en , y por ello

Solo hay una palabra aguda: , que no se acentúa porque , y una palabra esdrújula, que lleva acento porque

1 4 2 3 5 1 3 2 26

7. ¿Qué tipo de texto es «La aurora boreal»?

Narrativo Expositivo Dialogado

Razona tu respuesta.

8. ¿En qué región se sitúa la localidad de Sodankylä? ¿A qué país pertenece dicha región?

LOS REFRANES Y LAS FRASES HECHAS

» Un refrán es un dicho popular que incluye un consejo o una enseñanza.

» Una frase hecha es una expresión típica de una lengua que tiene una forma fija y un sentido figurado.

9. Lee estos refranes finlandeses y señala su significado.

La lluvia no se queda en el cielo.

En Laponia es muy raro que llueva.

Las cosas que resultan inevitables acaban sucediendo.

Las gotas de lluvia caen siempre hacia abajo.

El viejo tiene la muerte ante sus ojos; el joven, a su espalda.

Los ancianos saben que van a morir pronto, mientras que los jóvenes no saben cuándo morirán.

Los ancianos son capaces de ver la muerte.

La muerte ataca a algunos jóvenes por la espalda.

10. ¿Sabrías relacionar estas frases hechas finlandesas con su equivalente en español?

Subir el gato a la mesa

Costar miel

Brillar el sol en Naantali

Salir de la zanja y caer en el charco

• Sonreír de oreja a oreja

• Poner las cartas sobre la mesa

• Costar un ojo de la cara

• Ir de Guatemala a Guatepeor

• 27

EL SINTAGMA NOMINAL

El sintagma nominal (SN) es un grupo de palabras que tiene como núcleo un nombre o un pronombre: el ordenador de Laura.

La estructura del SN es (Determinante) + Nombre + (Complemento del nombre)

Los complementos del nombre pueden ser:

» Un adjetivo, que concuerda en género y número con el nombre al que complementa: la novela divertida.

» Un sintagma preposicional: el protagonista de la película

» Una oración adjetiva introducida por el pronombre relativo que: una gran cortina que pende del cielo

11. Busca en el texto las palabras o expresiones correspondientes a las siguientes definiciones.

a) De clima riguroso, excesivo:

b) Cielo, espacio aparentemente circular que rodea la Tierra:

c) Falta de luz o claridad que dificulta la percepción de las cosas:

d) Deslumbrantes, alucinantes:

12. ¿Cuáles de los siguientes son sintagmas nominales?

Píntalos de color verde.

científicamente

sobre la oscura bóveda celeste

el silbido gélido del viento lleno de misterios

con el campo magnético terrestre

una pequeña ciudad lapona

fábula lapona

13. Analiza la estructura de los siguientes sintagmas nominales. Fíjate en el ejemplo.

a) la Laponia finlandesa

b) meses de clima extremo

c) pasmosa oscuridad

d) la oscura bóveda celeste

Determinante Nombre Compl. del nombre la Laponia finlandesa Nombre Compl. del nombre Compl. Nombre Nombre Determinante Compl. del nombre Nombre Compl. del nombre 28

Els fiords són un dels principals atractius turístics de Noruega. Els visitants venen d’arreu del món per a admirar uns paisatges de bellesa incomparable. Marina i Joan no se’ls han volgut perdre!

Fes números i endinsa’t en les Matemàtiques!

Els fiords més llargs del món són:

1. Scoresby Sund, a Groenlàndia (350 km)

2. Sognefjord, a Noruega (203 km)

3. Hardangerfjord, a Noruega (179 km)

SAPS QUE ELS FIORDS

PODEN ARRIBAR A FER MOLTS QUILÒMETRES DE LLARGADA?

MATEMÀTIQUES

1. Torna a escriure aquests nombres ordenats de més gran a més xicotet. >

LES XIFRES DECIMALS

Els nombres poden estar formats per una part entera i una part decimal.

32,8057

2. Escriu tres nombres decimals entre cadascuna de les parelles següents.

a) 23,45 i 23,46:

b) 1,25 i 1,3:

c) 43,04 i 43,05:

d) 200,84 i 200,88:

e) 0,005 i 0,007:

3. Escriu en forma de potència i de producte.

3 elevat a la tercera

2 elevat a la quarta

5 elevat a dos

10 elevat a la cinquena

4 elevat a tres

4. Fes ara una representació geomètrica de les potències següents. 33 52

La part decimal, que és més xicoteta que la unitat, pot tindre moltes xifres. Com més a la dreta, té menys valor.

» La xifra del 8 correspon a les dècimes.

» La xifra del 0, a les centèsimes.

» La del 5, a les mil·lèsimes.

» La del 7, a les deumil·lèsimes.

LES POTÈNCIES

Una potència és una expressió matemàtica per a representar un producte en què tots els factors són iguals.

3 × 3 = 32

» El 3 correspon a la base, que és el factor que es repetix.

» El 2 és l’exponent, que indica el nombre de vegades que es repetix la base.

32 = 2

> > > > >
>
Potència Producte
3,30 – 32,002 – 3,0023 – 3,2320 – 30,300 30,003 – 3,032 – 03,003 45

ELS NOMBRES GRANS

Alguns nombres són molt grans perquè expressen milions d’unitats.

Amb les fraccions en base 10 es poden expressar en notació científica, és a dir, simplificant-ne així l’escriptura.

3.000 = 3 × 1.000 = 3 × 103

5. Joan i Marina tenen curiositat per saber més coses sobre les aurores boreals.

El Sol es troba a 150 milions de quilòmetres de la Terra. La capa externa del Sol pot arribar a 3 milions de graus de tempera tura, i això fa que s’hi produïs quen grans corrents d’aire. Les partícules de vent solar, que poden volar a un milió de me tres per segon, arriben a la Terra i es mouen per l’atracció magnètica dels pols. T’imagines veure volar 230 milions de partícules solars fent la seua dansa sobre el teu cap?

ELS NOMBRES GRANS

M’AGRADEN MOLT.

• Escriu ara les quantitats aparegudes com s’indica.

En paraules

Amb totes les xifres En notació científica

6. Calcula el valor final.

a) 32 x 105 =

b) 2,4 x 103 =

c) 154 x 107 =

d) 0,68 x 104 =

e) 53 + 25 + 34 =

f) 82 – 33 =

g) 25 × 105 =

h) 54 : 102 =

46

7. Tots aquests nombres són divisors d’algun dels nombres que hi ha a continuació. Repartix-los com corresponga.

ELS DIVISORS D’UN NOMBRE

Un nombre és divisor d’un altre quan es pot dividir entre ell i el resultat és un nombre natural i el residu és 0.

a) D(16) = {

b) D(20) = {

c) D(30) = {

d) D(24) = {

8. De quantes maneres diferents pots dividir els minuts d’una hora en parts iguals?

9. Observa aquesta taula i acaba de ratllar els nombres compostos que hi ha.

• Quins nombres no has ratllat? Copia a continuació els nombres primers que hi ha entre 2 i 50.

El 5 és divisor del 35.

ELS NOMBRES PRIMERS

I ELS NOMBRES COMPOSTOS

Els nombres primers són els que només tenen dos divisors: l’1 i el nombre mateix. El 7 és un nombre primer. Els nombres compostos són els que es poden dividir per altres nombres; tenen més divisors. El 4 té tres divisors: 1, 2 i 4; per tant, és un nombre compost.

24 – 30 – 1 – 5 – 2 – 3 – 1 – 4 – 2 – 2 – 5 – 12 – 4 8 – 2 – 4 – 8 – 20 – 16 – 10 – 1 – 15 – 1 – 3 – 6
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50
47

10. Escull la resposta correcta en cada cas. El fiord més gran dels països nòrdics és a Noruega i s’anomena Sogne; fa 203 km. Abans d’arribar a la part més interior, hi ha una eixida de terra que és a 55 centèsimes de km. Quina distància hi ha des d’aquesta eixida fins al mar?

a) 202,55 km

b) 202,45 km c) 197,5 km

En una exploració, un aparell submarí ha arribat a una profunditat de 0,608 km. El fiord, però, té una profunditat màxima 7 dècimes de km més gran. Quina és aquesta profunditat màxima?

a) 1,308 km

b) 0,678 km c) 0,615 km

L’amplada màxima és 50 centèsimes menor de 5 km. Quina és, doncs, l’amplada màxima del fiord Sogne?

a) 4,5 km

b) 4,05 km c) 4,55 km

El 3 de novembre, a migdia, hi ha una temperatura d’11,09 °C, que és 25 centèsimes superior a la que hi va haver el dia anterior, que era de...

a) 13,59 °C

b) 11,36 °C

c) 11,34°C

El mes de gener, en canvi, la temperatura pot arribar a 35 °C sota zero, amb una variació de 45 dècimes amunt o avall. Per tant, un dia pot arribar a...

a) 35,45 °C sota zero

b) 39,45 °C sota zero

c) 39,5 °C sota zero

48

Aprofitant l’estiu àrtic, Marina i Joan s’enfilen fins a Groenlàndia per a navegar-hi amb piragua i poder veure icebergs flotant. Però, compte!, que hi han d’anar ben abrigats.

En les pàgines següents repassaràs Coneixement del medi.

DEL MEDI
CONEIXEMENT

Entre l’oceà Atlàntic i l’oceà Glacial Àrtic hi ha una extensa capa de gel anomenada Kalaallit Nunaat, més coneguda per Groenlàndia.

1. Completa els buits.

Geogràficament, Groenlàndia pertany al continent

. Políticament, és una regió autònoma de , que pertany al continent

2. Localitza Groenlàndia en el mapa i pinta aquest país de color verd. Després, situa l’oceà Atlàntic i l’oceà Glacial Àrtic.

EL RELLEU D’EUROPA

Europa té molts quilòmetres de costa. El relleu costaner presenta diversos accidents geogràfics, entre els quals destaquen les penínsules, els golfs, els caps, els fiords, les ries i les illes.

3. Marina i Joan faran en vaixell la ruta València-Nuuk, la capital de Groenlàndia. El recorregut passa pels punts que es detallen a continuació.

A Port de València B Estret de Gibraltar

C Cap de Finisterre D Mar Cantàbrica

E Canal de la Mànega F Mar del Nord

G Mar de Noruega H Reykjavík (Islàndia)

I Port de Nuuk

• Situa les lletres en el mapa i, després, traça’n el recorregut.

65

4. El vaixell recorrerà gran part de la costa de la península Ibèrica. Relaciona cada costa amb la descripció corresponent.

Costa cantàbrica •

Costa atlàntica gallega

Costa atlàntica andalusa •

Costa mediterrània andalusa •

És alta, rocallosa i molt retallada.

• És molt recta, baixa, plana i arenosa.

És una costa baixa i arenosa. També hi ha zones rocalloses i amb penya-segats.

• És poc retallada i alterna zones planes amb altres d’altes i amb penya-segats.

Costa mediterrània de l’est • És recta, alta, amb penya-segats i rocallosa.

5. En el cas de la Comunitat Valenciana, com són les costes?

EL RELLEU D’ESPANYA

Espanya té uns 7.880 km de costa i una extensió total de 504.030 km2

Quan les muntanyes arriben fins al mar i formen penya-segats, les costes són elevades, però també hi ha costes baixes i planes.

6. Completa les oracions sobre les costes europees amb les paraules següents.

costes baixes – Escandinava – Escòcia – muntanyes penínsules – penya-segats – quilòmetres

a) Europa té molts de costa.

b) Quan les arriben fins al mar formen

c) Hi ha costes altes a Noruega o

d) Hi ha a Dinamarca o als Països Baixos.

e) A Europa hi ha com ara la Ibèrica o l’

7. Groenlàndia és la segona illa més gran del món. Ratlla tots els noms que no siguen d’illes.

Nova Zelanda Àfrica Gran Bretanya Finlàndia Japó Escandinàvia

Islàndia Itàlia Austràlia

66

8. Dels 2.000.000 km2 de superfície que té Groenlàndia, el 85 % està cobert per una capa de gel permanent (l’anomenat permagel). Tenint en compte aquesta dada, completa la infografia següent.

GROENLÀNDIA GROENLÀNDIA

km2 de superfície

km2 de superfície sense gel

9. Tenint en compte l’extensió de Groenlàndia, marca les respostes correctes.

L’extensió de Groenlàndia és quatre vegades la d’Espanya.

L’extensió de Groenlàndia és vint-i-cinc vegades la de la

Comunitat Valenciana.

L’extensió de Groenlàndia és deu vegades la d’Espanya.

L’extensió de Groenlàndia és huitanta-sis vegades la de la Comunitat Valenciana..

10. La capa de gel que cobrix aquest país s’anomena inlandsis. Nosaltres solem anomenar-lo diferent i utilitzem dues paraules. Quines són?

EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA

El territori que ocupa la Comunitat Valenciana és estret i allargat. Se situa a l'est de la península Ibèrica, entre Catalunya, Múrcia, i el mar Mediterrani, i té una extensió de 23.255 km2.

11. Quin dels accidents geogràfics següents és característic de Groenlàndia? Encercla’l i definix-lo.

cap golf fiord delta

C P
67

ESPAIS PROTEGITS

L’any 2016 hi havia a l’Estat espanyol 1.467 llocs d’importància comunitària (LIC). L’Administració protectora en pot ser la Unió Europea, l’Estat espanyol o les comunitats autònomes. Podem distingir diferents tipus d’espais protegits:

– Parcs nacionals i parcs naturals

– Reserves naturals

– Monuments naturals – Paisatges protegits

ELS TIPUS DE CLIMES

A la Terra hi ha tres grans zones climàtiques: la zona de climes càlids (situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn), la zona de climes temperats (entre els tròpics i els cercles polars) i la zona de climes freds (que es localitza als pols i a les muntanyes més altes).

12. El parc nacional del nord-est de Groenlàndia és el parc nacional més gran del món. Què és un espai protegit?

13. Escriu tres requisits que complixen tots els llocs considerats espais protegits.

14. A la Terra hi ha tres grans zones climàtiques. A quina zona climàtica pertany Groenlàndia? I la península Ibèrica?

Climes càlids

Climes temperats

Climes freds

Climes càlids

Climes temperats

Climes freds

15. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Tot Europa està situada dins de la zona temperada de climes de la Terra.

A Europa les àrees més fredes es localitzen a l’extrem nord.

El clima polar és present al nord del cercle polar àrtic.

La tundra és la vegetació típica de les zones de clima polar.

• • •
V F
68

Before taking the return flight home, Marina and Joan wanted to visit one of the most elegant cities in the world: Stockholm, capital of Sweden.

On these pages, you will review your English.

ENGLISH

1. Where did the Vikings come from? Complete the sentence by writing the names of the three countries in alphabetical order. Label these countries on the map then colour them in. Use the same colour for the three countries.

THE VIKINGS

In European history, the Viking Age lasted from about 700 to 1100 AD. During this period, many Vikings left their homelands and travelled by boat to other countries. The Vikings came from the Scandinavian countries of D , N and S They were great travellers and sailed to other parts of the world.

2. The Vikings sailed along the coasts of Europe to reach the Mediterranean Sea, where they headed towards the ancient city of Constantinople. Draw or trace the route on the map.

3. The Vikings were also known as the Norsemen. What is the meaning of this word?

Norsemen means people from the woods.

Norsemen means people from the North.

Norsemen means good travellers.

Norsemen means people from the South.

85

HAVE GOT

We use have got for possession, characteristics, relationships and illnesses. We can also use have in these situations. Remember:

» The negative of have got is hasn’t / haven’t got

» The negative of have is doesn’t / don’t have

4. Look at the picture and write has got or hasn’t got.

a) The Viking a beard.

b) The man blonde hair.

c) He an axe.

d) The man freckles.

e) He an oar.

f) The man red eyebrows.

g) The Viking a moustache.

5. The Vikings were good sailors and shipbuilders. Complete the sentence.

The Vikings sailed in ships called L S or dragon ships.

6. Match each word in column A with the correct definition in column B. All the words are parts of the Viking ships.

A B

mast •

sail •

prow •

figurehead •

rigging •

stern •

oar •

• A carved figure on the front (prow) of a ship.

• A pole rising from the deck that supports the sails of a ship.

• The front part of a ship that cuts through the water.

• Wool or linen cloth used on a ship to catch the wind.

• A wooden pole used to row or steer a boat or ship through the water.

• Rear part of the ship.

• The ropes used to support the mast and work the sails.

86

7. Use the words from the previous exercise to label the parts of the Viking ship.

THERE IS / ARE

There is / are is used to introduce a topic or to say that something exists. We use there is when the noun is singular and there are when the noun is plural.

8. Look at this picture of a small Viking settlement. Now read the sentences and circle true (T) or false (F).

F

There are two main streets.

There are trees.

There is a central square.

There aren’t any buildings.

There aren’t four entry gates.

There are some people.

T
87

WHOSE

Whose is a pronoun used in questions to ask who owns something or has something in their possession. Whose dictionary is this?

9. Rewrite the previous false sentences correctly.

10. The popular image of a Viking is a warrior wearing a horned helmet. There is no evidence that Viking helmets ever had horns. Fix the drawing by crossing out the fake elements.

11. Look at the picture and write the answers to the questions below.

a) Whose ship is this?

b) Whose shields are these?

c) Whose sword is this?

d) Whose horns are these?

e) Whose meat is this?

f) Whose axes are these?

88

SOLUCIONARI

Continguts

LENGUA

Las reglas de acentuación

Los refranes y las frases hechas

El sintagma nominal

Las palabras sinónimas y antónimas

Los diptongos y los hiatos

Uso de B / V

El verbo

La oración: sujeto y predicado

El modo verbal

Las perífrasis verbales

Uso de la coma

Los pronombres

El pronombre y el determinante

El adverbio. La preposición

Los complementos verbales

CONEIXEMENT

DEL MEDI

El relleu d'Europa

El relleu d’Espanya

El relleu de la Comunitat Valenciana

Espais protegits

Els tipus de climes

El clima a Europa

El medi i la diversitat animal

Els rius d’Europa

Els diners i l'estalvi

Els sectors de producció

Tipus d’empreses

Els inuits

Greenland

La publicitat i el turisme

La digestió. L’alimentació

Les cèl·lules

La reproducció humana

L'esquelet, les articulacions

i la musculatura

La salut

El subjecte i el predicat

Ús de B / V

Les paraules compostes

L’accentuació

La dièresi

Les frases fetes i les locucions

La ele geminada

Els verbs copulatius i els verbs predicatius

Els pronoms febles

Els manlleus

Els complements verbals

L’apòstrof

Les contraccions

Les paraules sinònimes i antònimes

L’ús de P/B, T/D, C/G

Les preposicions i les conjuncions

MATEMÀTIQUES

Les xifres decimals

Les potències

Els nombres grans

Els divisors d’un nombre

Els nombres primers i els nombres compostos

Descomposició factorial d’un nombre

Càlcul de percentatges i descomptes

Les operacions combinades

Les operacions amb fraccions

La tona

Càlcul de la superfície d’un polígon

El perímetre i la superfície

Les unitats de superfície

La suma dels angles d’un triangle

Expressió de probabilitat

ENGLISH

The Vikings

Have got

There is/are

Whose

Subject/predicate

Questions in the past tense

Superlatives

The Viking alphabet

Cardinal numbers

Must/must not

The family

Simple past

GUA
LLEN

De camí a

Refresca

el

que has aprés en 6é

Acompanya Joan i Marina per alguns països del nord d’Europa, com ara Noruega i Dinamarca, i coneix la cultura dels inuits mentre et prepares per a l’ESO amb un quadern organitzat per matèries.

Juga i aprén

Troba dins la manera d’accedir a diverses aplicacions i divertix-te mentre aprens!

+Apps
LLENGUA LENGUA MATEMÀTIQUES CONEIXEMENT DEL MEDI ENGLISH d’ESO 1r
ISBN 978-84-143-3973- 2 9 788414 339732 1062021

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.