l’eNTreViSTa rOSa alarcóN

Rosa Alarcón

REGIDoRA DE mobIlITAT DE l’AjunTAmEnT DE bARCElonA

“El model de mobilitat que defensem inclou a tots els modes de moure’s i busca l’eficiència més gran i racionalitat en cada decisió de mobilitat del ciutadà”

Per sonia baños

amb la reducció de places d’estacionament per al repartiment de mercaderies, quines són les línies mestres de la regidoria per coordinar de forma eficient l’entrada de mercaderies i la seva distribució a la ciutat? L’aparcament general i l’estacionament per a càrrega i descàrrega en superfície en un espai públic dens i divers en usos com ho és el de Barcelona, requereix eficiència, ordre i regulació. Estem treballant per, d’una banda ordenar l’aparcament de residents i de visitants ocasionals a tot el territori municipal amb les Àrees Verda i Blava, i l’aparcament de motos en calçada, per l’altra, en millorar l’eficiència i l’ordenació dels espais destinats a la càrrega i la descàrrega de mercaderies.

L’estratègia de distribució urbana de mercaderies de Barcelona, té l’objectiu, en col·laboració amb els operadors del sector, d’aconseguir una major eficiència, sostenibilitat i intel·ligència funcional de tot l’ecosistema d’actors de la DUM, treballant en la distribució horària dels repartiments, formes menys contaminants d’efectuar la darrera milla, millora de la logística i de les rutes en els lliuraments a domicili i noves formes de distribució concentrada en hubs de lliurament en espais soterrats, entre altres accions de millora que s’estan treballant.

a la mateixa activitat del comerç de proximitat, s’afegeix l’increment d’entrega a domicili; una realitat en creixement. Quines mesures tenen previstes per garantir que els professionals afectats puguin treballar sense la pressió de les sancions per un estacionament no permès inevitable? Certament, l’e-commerce i la paqueteria de petites comandes a domicili va créixer exponencialment durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19 i semblaria que és un hàbit de consum consolidat. Aquesta nova realitat ens obliga a repensar quines són les externalitats negatives per la ciutat d’aquesta distribució de mercaderies en termes d’eficàcia i de sostenibilitat del model i qui ha d’assumir aquests costos. Més enllà d’aquest debat, que caldrà abordar col·lectivament i sobretot amb les empreses de gran distribució d’e-commerces i logística, la distribució a domicili ha de fer-se de forma ordenada, eficient i no contaminant, respectant les zones de càrrega i descàrrega quan n’hi

L’aparcament general i l’estacionament per a càrrega i descàrrega en un espai públic dens i divers en usos com ho és el de Barcelona, requereix eficiència, ordre i regulació

ha i estacionant el vehicle de repartiment en zones habilitades al voltant dels punts de lliurament o arribant-hi amb vehicles d’emissió zero.

Els canvis de model i els canvis d’hàbits requereixen temps i requereixen diàleg, progressivitat i revisió d’allò que calgui revisar i pacte de com i quan anem avançant

la ciutat s’està transformant amb uns canvis molt importants en mobilitat que afecten ciutadans i comerciants. Quina acollida estan tenint? Donen els resultats esperats? El debat sobre els usos de l’espai públic és un debat molt viu a Barcelona, com no pot ser de cap altra manera en una ciutat densa, dinàmica, capital d’una gran àrea metropolitana i molt exigent, històricament, amb la qualitat de l’espai públic. Aquest debat, a més, es produeix en un moment de necessària transició energètica i digital de la mobilitat, i amb l’aparició de noves formes de mobilitat personal i la urgència de la recuperació econòmica i comercial de la ciutat. Ens cal un model de la mobilitat més eficient – tant des del punt de vista ambiental i de salut com des del punt de vista econòmic – que l’anterior a la pandèmia, on ja es feia notar la necessitat de la transició ambiental.

Els canvis de model i els canvis d’hàbits requereixen temps i requereixen diàleg, progressivitat i revisió d’allò que calgui revisar, i pacte de com i quan anem avançant en aquests canvis. Són canvis que, més enllà de la defensa dels interessos legítims de tots els actors de la mobilitat, redundaran en la millora de la qualitat de vida i en la recuperació econòmica i comercial de la ciutat.

la limitació progressiva de la circulació de vehicles a Barcelona repercuteix en l’àmbit comercial. De quina manera es pensa ajudar el comerç per reduir aquests impactes negatius? El model de mobilitat que defensem inclou a tots els modes de moure’s i busca l’eficiència més gran i racionalitat en cada decisió de mobilitat que el ciutadà pren. L’ús racional i la necessària sostenibilitat dels vehicles privats és una realitat a tots els centres de les grans capitals europees i del món. El que pretenem és posar al ciutadà i les seves necessitats de moure’s en el centre del model i que prengui les opcions de mobilitat més eficients i sostenibles possible, evitant la congestió i la contaminació que se’n deriva dels accessos de la ciutat en les hores punta dels dies feiners, per exemple.

Barcelona és un gran centre d’atracció comercial en cap de setmana i ho continuarà essent perquè la mobilitat d’oci i de compres no és la que més congestiona i contamina. D’altra banda, la ciutat té grans eixos comercials de barri que garanteixen la viabilitat del comerç de proximitat, que hem de protegir.

l’establiment de la Zona de Baixes emissions està afectant molt negativament a sectors comercials com el nostre, amb autònoms i petits empresaris que, donat el cost de transformació especial dels vehicles que utilitzen, tenen problemes per adaptar-se a la normativa en les circumstàncies econòmiques actuals. Quines accions té previstes la seva regidoria per minimitzar aquestes afectacions? És possible una nova moratòria per al nostre sector? La Zona de Baixes Emissions és una estratègia de millora de la qualitat de l’aire a àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona amb directives europees i de la DGT i implementada per l’AMB i la Generalitat de Catalunya. És evident, no obstant, que impacta sobre la mobilitat general i, en particular, en els vehicles privats i dels vehicles comercials i de transport de mercaderies.

Conscients del moment de crisi econòmica pels efectes de la pandèmia i àdhuc abans que aquesta eclosionés, des de l’àrea de Mobilitat hem treballat amb convicció per una evolució acompassada d’aquesta mesura a la realitat dels sectors econòmics i comercials afectats per evitar, precisament, perjudicar a autònoms o petites empreses amb dificultats per afrontar canvis de flota cap a vehicles menys contaminants. El resultat són les moratòries que s’han anat atorgant a transportistes i sectors comercials. Precisament, la moratòria per a camions i autocars petits s’allarga fins a l’1 de gener de 2022 i per als autocars i autobusos de transport col. lectiu, fins a l’1 de juliol de 2022, en un acord entre els municipis que integren la ZBE i la Generalitat de Catalunya. n