Aquest exemplar publica en les dues pàgines centrals l'acte de Graduació d'Alumnes 2021-2024. Ens hi remetem.
La portada mostra les fulles de tardor del roure americà que cobreix l'estatua del nostre Fundador.
Al costat de l'Editorial figura una empresa líder en sector de fabricación de vàlvules per a aerosols, amb infraestructures productives i responsabilitat social com a motor del seu creixement.
Les notícies en petit format ocupen les dues pàgines següents relacionant algunes de les diverses activitats escolars realitzades en l'entorn de la Fundació.
En Serveis de la Fundació es presenta una ativitat nova en el nostre centre com és la soldadura virtual, una eina molt útil en l'aprenentatge d'aquest ofici. La realitat virtual simula amb molta precisió la práctica real de la soldadura.
Un expert desplega l'abast d'un nou repte formatiu en automatització que surgeix com a força transformadora i que impacta l’ocupació i la formació profesional.
El testimoni d'un exalumne explica la seva experiència cursant un cicle formatiu de grau superior a la nostra Escola amb el seguiment a un grau universitari. Fa una exhortació a seguir els seus passos.
La columna cedida a AFAT relata l'activitat realitzada per als socis amb una sortida al Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, adaptada a diversos graus de caminadors. El reagrupament dels participants culmina amb un dinar de germanor.
Finalment un apunt de la biografia de l'Eduard Soler desvela la decisió que va prendre per a ubicar la realització del seu projecte educatiu per Ripoll.
Redacció
L'empresa Costertec va ser fundada el 1966 a través d'una joint venture entre el Grup Coster italià i el Grup Vemsa català, tenint com a activitat principal la producció de vàlvules per a aerosols i productes relacionats, així com la comercialització de maquinària per a la indústria cosmètica i d'aerosols, en la península Ibèrica.
El 1976 inicia la producció de bombes de perfumeria, comercialitzades a nivell mundial a través de la xarxa comercial del grup.
L'any 2008, amb la crisi econòmica, el Grup Vemsa ven la seva participació al Grup Coster. Des de llavors ostenta el 100% del capital de la companyia. Situada a Torelló (Barcelona), 134 persones i 10.521 metres quadrats.
En quasi seixanta anys d'història, Costertec ha produït i comercialitzat més de 3 mil milions de vàlvules d'aerosol i un nombre lleugerament superior de bombes de perfumeria.
L'empresa compta actualment amb certificacions d'assegurament de la qualitat, en medi ambient, prevenció de riscos laborals, eficiència energètica i bones pràctiques de fabricació. Amb això ha consolidat la vocació de servei al client, que ha estat sempre la seva raó de ser.
El 2016 una important inversió en noves infraestructures productives, magatzems i oficines, permeten projectar-se al futur com a garantia del seu creixement.
Gràcies a l’estreta col·laboració mantinguda amb la Fundació Eduard Soler, l'empresa ha anat incorporant estudiants, alguns dels quals ocupen actualment càrrecs de responsabilitat dins de l’organigrama tècnic de l’empresa. L'aposta per la sostenibilitat en els seus processos i productes nous, així com per la responsabilitat social corporativa en tots els àmbits de la seva activitat, són els dos eixos principals del seu creixement.
Nova bomba de perfumeria «Easycolor” Bombes de perfumeria per satisfer tots els clients
Oficines i centre productiu de Costertec, Pol. Ind. Puigbacó, Torelló (Barcelona)
Imatge general del taller de producció
Exemple de procés de fabricació
ADVANCED FACTORY
En el marc del conveni de col·laboració entre l’Escola del Treball del Ripollès, l'organització del congrés Advanced factories 24’, els estudiants de Cicles formatius de Grau Superior en Mecatrònica industrial i de Fabricació Avançada han visitat el recinte expositiu i les ponències d’Advanced factories a Barcelona.
Allà han pogut fer aproximacions a aplicacions de noves tecnologies de la indústria 4.0 alhora que contactar amb els professionals del sector i fer xarxa de contactes de proveïdors d’equips i serveis aplicables als projectes acadèmics i professionals.
SEGONA SESSIÓ IMPULSA FP
La Fundació FES, com a centre de referencia en la formació professional del Ripollès, va participar a la Segona Sessió de la Taula d'Impuls de la Formació Professional (FP) del Ripollès que es va reunir el passat 8 de febrer, un esdeveniment clau dins el calendari educatiu de la comarca.
Aquesta iniciativa, ha reunit professionals, educadors i representants de diferents institucions locals amb l'objectiu de potenciar i coordinar l'oferta formativa per a joves del Ripollès.
CONFERÈNCIA “KLÜBER” EN TECHSESSION
En el marc del cicle de conferències "Tech Sessions" de la FES el passat 14 de febrer es va realitzar una interessant sessió tècnica en col·laboració amb el fabricant de lubricants industrials KLÜBER. Un tècnic especialitzat va impartir les explicacions centrades en aspectes d'influència dels lubricants de darrera generació en aspectes claus de la indústria.
Aquesta sessió va ser oferta a estudiants dels cicles formatius de grau superior d'especialitat de Disseny i Programació en Fabricació Avançada i de MI com també als responsables projectistes d'oficina tècnica i encarregats de taller de fabricació, muntatge i manteniment d'aquest sector.
SALÓ UNIVERS JOVE RIPOLL 2024
El passat 20 de febrer es va celebrar la 10a edició de la fira d'ensenyament Univers Jove a Ripoll. Una iniciativa del servei de Joventut del Consell Comarcal del Ripollès, l'Ajuntament de Ripoll amb la col·laboració Leaders Ripollès - Ges-Bisaura.
Els assistents, la majoria alumnes de secundària, van poder informar-se sobre les diferents ofertes formatives, descobrir els diferents estudis i conèixer experiències que els ajudarà en la seva tria d'uns estudis i d'una professió. Els visitants de l'estand de la FES, van tenir l’oportunitat d’immergir-se en la nostra experiència de soldadura virtual en 3D.
MASALÓ IOS ACADEMY
La FES col·labora en un pla docent pioner a Catalunya, que es basa en la filosofia "learning by doing" promogut per l'empresa de serveis de manteniment industrials MASALÓ; IOS Academy, i que pretén donar resposta a una necessitat dins l'àmbit de les pràctiques de la formació professional.E
El 18 de gener passat, el projecte es va realitzar a les mateixes instal·lacions de l'empresa, amb el Sr. Fabian Mohedano, President Executiu de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, el Sr. Joan Martí, Director dels Serveis Territorials Departament d'Empresa i Treball i les empreses Schneider Electric i NOEL.
VISITA JORNADA MECATRÒNICA UVIC 24
Alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior Robòtica, Automatització i Mecatrònica de la FES van ser convidats a assistir a la quinzena edició de la jornada mecatrònica organitzada per la UVIC-Universitat Central de Catalunya. L'edició d'enguany es va centrar en els vehicles de guiat automàtic a la indústria, coneguts com a AGV (Automated Guided Vehicle) consistents en robots mòbils utilitzats per al transport i manipulació de components o productes dins els magatzems o en el subministrament dins línies automatitzades de producció. Es van poder conèixer el marc normatiu, solucions d'automatització i assistir a una demostració.
PREMIS LÍDERS RIPOLL 2024
Els guanyadors dels Premis Ripollès Líders 2024 es van fer públics el passat divendres 15 de febrer.
La gala, celebrada a l'antiga església de Sant Pere de Ripoll, ha reconegut, en global, nou iniciatives en reconeixement de la tasca de diferents ripollesos a títol individual i col·lectiu. En el cas del premi que atorga la Fundació Eduard Soler, ha estat guardonat Espai Art60.
Quim Vañó, l'impulsor de la galeria d'art única a la població de Sant Joan de les Abadesses, recollí el guardó de Líder en la seva categoria, lliurat pel Sr. Jordi Colomer, President de la Fundació Eduard Soler.
VALL DE NÚRIA, 20 DE MAIG DE 2024
En el marc de les sessions d'innovació didàctica i treball en equip el passat 20 de maig, dia no lectiu per la celebració de la segona Pasqua, el claustre docent i el personal Administratiu i serveis de la Fundaió FES va realitzar una jornada de "Team Building" per reforçar els vincles i la cohesió de d'e quip.
La jornada es va realitzar en l'incomparable marc del santuari de Vall de Núria. Aquesta sortida va permetre als participants desconnectar de la rutina laboral i gaudir d'un dia ple d'activitats a la natura en aquest emblemàtic indret dels Pirineus.
Sr. Manel Xifra i Pagès
Graduació alumnes promoció 2021-2024
Escola del Treball del Ripollès
Amb l'assistència d'autoritats, representacions, familiars, docents i invitats es celebrà l'acte habitual de graduació final de carrera d'alumnes.
El 5 de juliol, en l'acte solemne de l'Escola, es lliuraren els títols de Tècnics Superiors els alumnes que acabaven els Cicles Formatius. Tothom dempeus els graduants entraren en formació a l'acord de marxa "Gaudeamus" on són rebuts pel President de la FES, Sr. Jordi Colomer i la mesa presidencial.
El President en la seva salutació va fer referència als motius que impulsaren al Fundador a crear la Fundació i que avui un cop més ofereix el resultat: Una promoció més de tècnics formats amb coneixements, cultura, respecte, disciplina i recursos, tant humans com professionals per a encarar el món laboral i, si és el cas, prosseguiment d'estudis universitaris.
Segueix l'acte amb l'imposició de beques pel Sr. Brull, felicitació personal de l'invitat d'honor Sr. Xifra, lliurament del títol pel Sr. Colomer, donació de l'orla de la promoció per la batllessa, Il·lma. Sra. Orriols i l'atorgament de certificacions de Prevenció de Ris-
cos Laborals per Director Sr. Casals.
En el capítol de parlaments la Batllessa de Ripoll va agrair la tasca de la Fundació tot felicitant els alumnes amb l'exhortació a seguir formant-se per nodrir el nostre teixit industrial
El Director de Formació felicita els graduats i passa a impartir una darrera classe, en contingut i extensió, que els ja exalumnes escoltaren com si estessin en una aula escolar en lloc de la Sala de Celebracions.
En la presentació del conferenciant el Sr. Brull estableix el paral·lelisme entre el naixement de l'empresa Comexi Group i Soler Palau, l'amistat que els unia i la consolidació d'ambdues en els primers llocs del sector en l'àmbit multinacional.
La lliçó magistral, pronunciada pel Sr. Manel Xifra i Pagès, President de Comexi Group, mereix la publicació íntegra del seu contingut i que remetem al següent número de la revista FES.
Nova tecnologia docent: La Soldadura Virtual
Al fil de l’evolució de les tecnologies 4.0, l’Escola del Treball del Ripollès ha implementat la soldadura virtual en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
Les noves generacions tenen un estil d’aprenentatge pràctic més visual i basat en l’adquisició del coneixement a través de l’experimentació virtual.
A ningú se li escapa que els joves de la generació Z han canviat les seves actituds davant del món laboral i representen el talent d’un capital humà que està reconfigurant les sistemàtiques de treball on les relacions laborals, el treball col·laboratiu o la flexibilització de la jornada en són alguns dels efectes.
En aquest marc, el procés d’aprenentatge també ha canviat; i els professionals del futur proper, basen la seva adquisició de coneixements a través de l’experimentació virtual, que els per-
met realitzar el procés de prova-assaig en condicions controlades i sense riscos. Les noves generacions aprenen a través d’una metodologia de “learning by doing” virtual, a través de l’experimentació pràctica que els comporta una experiència molt més significativa i perdurable que l’aprenentatge tradicional de les classes magistrals.
Efectivament, els estudis de neurociència revelen que només es recorda el 10% d’allò que llegim, només un 20% d’allò que escoltem i aproximadament el 50% dels impulsos audiovisuals que rebem amb imatge i àudio de manera passiva; però en canvi, arribem a recordar fins al 90% del que podem practicar o experimentar d’una manera activa. Així doncs qualsevol procés d’aprenentatge que involucri la participació activa ens reportarà un aprenentatge molt més significatiu.
El model formatiu de la FES, contempla l’aprenentatge actiu mitjançant activitats d’aplicació pràctica.
El model formatiu de la FES, sempre ha contemplat aquest aprenentatge actiu a través de l’aplicació pràctica del coneixement mitjançant la realització de tasques de taller, experimentació de laboratori, desenvolupament de projectes fins al prototipus funcional, etc. i s’ha extès també a l’aprenentatge en alternança dual dins de l’entorn laboral, traslladant per tant a l’estudiant totes les competències, no només tecnològiques sinó també les transversals o “soft skills” que garanteixin l’èxit personal i professional.
A més, per adaptar-nos a aquesta evolució, la FES ha incorporat un sistema de soldadura mitjançant la realitat virtual i augmentada. Aquest sistema permet major efectivitat en el procés d’aprenentatge, tenir un guiatge continuat per a corregir errors i reforçar l’adquisició de coneixement en un procés més eficient de pràctica ininterrompuda, reducció de despeses de consumible i augment de la motivació per gamificació.
Electrode i màscara de l'equip personal
Estudiant practicant amb el sistema virtual
de les indicacions de mentoratge per l’aprenentatge autònom mitjançant realitat augmentada
Amb aquest objectiu, la FES ha incorporat un sistema de soldadura mitjançant la realitat virtual i augmentada.
En aquests moments, l’equipament didàctic de la FES disposa del simulador de soldadura virtual VRTEX360 portable de Lincoln Electric. Consisteix en un equip complet que permet l’aprenentatge en condicions realistes i diferents entorns i condicions de treball tant de les diferents tècniques de soldadura; amb elèctrode SMAW (Shielded Metal Arc Welding, soldadura d’arc amb electrode revestit), de fil MIG-MAG (GMAW, Gas Metal Arc Welding) i de TIG (GTAW, per arc de tungstè amb gas) com de tall tèrmic de metall amb bufador (“soplete”) per la tècnica de l’oxitall, permetent abordar situacions reals des del muntatge fins a l’execució.
Els grafismes de la realitat virtual permeten visualitzar un bany de soldadura realista i molt sensible amb sons i moviments molt precisos, de manera
que l’aprenentatge obtingut es pot transferir a la formació pràctica en soldadura real.
La realitat virtual simula amb molta precisió la pràctica real de soldadura i l’estudiant pot adaptar-se ràpidament a l’entorn laboral.
El sistema requereix l’ús d’unes ulleres de realitat virtual que transporten l’usuari a un entorn realista de treball i incorpora a més funcions de software intel·ligent, per tutorar l’estudiant en tot moment i guiar-lo en la seva millora; el que fa que sigui un aprenentatge més eficient amb una corba d’adquisició més ràpida, ja que permet la pràctica repetitiva sense temps morts de preparació en cada assaig de soldadura.
En aquest entorn virtual, l’estudiant pot desenvolupar les seves habilitats i coneixement amb millor predisposició ja que qualsevol error, que forma part del procés d’aprenentatge, no suposa ni un risc per a la seva seguretat ni una despesa extraordinària de materials ni
de manteniments. No hi ha riscos d’espurnes, de gasos o de fums ni d’accidents reduint la petjada ambiental respecte d’un procés convencional; però a més, la pràctica de cada estudiant pot ser visualitzada en pantalla per la resta de companys i comentada pel docent, aprofitant l’experiència individual per a l’aprenentatge del conjunt classe.
Les opcions metodològiques proporcionen oportunitats de millora del rendiment vinculat a l’exercici de la professió permetent la formació de diferents nivells, posicions i materials, des de les habilitats bàsiques per a principiants fins a habilitats avançades per a professionals en actiu i la funcionalitat del sistema retorna informació amb indicadors de l’estalvi que representa el cost de la formació respecte un procés convencional. Addicionalment, el sistema dona retroalimentació sobre els defectes de soldadura. Apareixen discontinuïtats quan s’utilitza una tècnica inadequada i el sistema revela les causes que fan d’aquella soldadura un cordó acceptable o no.
Detall
Equipament complet del sistema de soldadura virtual
Indicadors del procés de realització de soldadura i valoració avaluativa de l’aprenentatge Detall dels accessoris de pràctiques per a diferents unions i posicions de treball
L'automatització i els nous reptes formatius
Amb el ràpid ritme de l’evolució tecnològica, l’automatització ha sorgit com una força transformadora en els àmbits industrials, impactant de ple en altres àmbits de la vida com són l’ocupació i la formació professional.
A mesura que la tecnologia avança, la naturalesa dels perfils professionals necessaris evoluciona i la formació ha de mantenir aquest ritme transformador per garantir la competitivitat dels actuals i futurs professionals.
La implementació de l’automatització implica la substitució de tasques manualment intensives per sistemes cada cop més Intel·ligents i robotitzats. Aquest canvi transforma els requisits dels perfils més sol·licitats.
Actualment, creix la demanda de professionals amb habilitats en tecnologia, anàlisis de dades, aprenentatge automàtic, Intel·ligència artificial, gestió de sistemes, mentre es manté constant la demanda dels perfils més tradicionals.
Per mantenir-se rellevant en aquest entorn en constant evolució, els actuals i futurs professionals han de comprometre’s amb la formació continuada. Les institucions educatives i les empreses han de col·laborar per proporcionar programes de formació flexibles i accessibles que permetin als professionals actualitzar les seves habilitats i adaptar-se als canvis tecnològics. És imprescindible en aquest sentit impulsar la generació de programes formatius adaptats i àgils.
Aquesta formació ha de ser concebuda com un procés dinàmic i flexible, per aconseguir ser una eina realment útil. És crucial que tant les institucions educatives com les empreses col·laborin per desenvolupar programes de formació eficaços. Aquests programes amb un alt contingut pràctic i orientats a les necessitats del mercat laboral actual, han d’incloure continguts actualitzats i utilitzar les metodologies d’ensenyament més modernes per a facilitar la conciliació laboral d’aquells treballadors en actiu que requereixen actualitzar els seus coneixements. Els tècnics en automatització, s’han de poder enfrontar als nous reptes que demana l’actual transformació social i productiva. Els models de producció es troben migrant de sistemes de producció massius, a sistemes de producció sota demanda, on l’èxit recau en la capacitat d’adaptar una producció de forma ràpida i eficient a les constants demandes dels consumidors. Aquesta transformació de volum de producció a personalització de productes, s’ha de transformar en una de les claus que ha de permetre la re industrialització d’Europa, on un major valor afegit dels productes pugui compensar els increments en el costos de fabricació.
Davant d’aquesta nova transformació, pren un gran protagonisme aquell professional capaç d’ajudar a la modernització dels sistemes de producció per adaptar-los a les demandes de flexibilitat, sostenibilitat i eficiència. El repte doncs, no es tan sols la incorporació de maquinària cada cop més moderna sinó també la captació de talent que ajudi a impulsar la competitivitat.
A les empreses ha sorgit la necessitat d’incorporar personal amb una alta especialització, però alhora amb un perfil transversal de coneixement. Sovint, molts dels projectes d’automatització i modernització de maquinària troben un topall no tant en la tecnologia disponible com en la disponibilitat del personal qualificat amb capacitat per a implementar-la.
Gairebé sense adonar-nos, la informació i el seu us ha esdevingut un factor clau al món que ens envolta , i com no podria ser d’una altra manera, estem observant una tendència clara per l'“automatització de la dada”, doncs el valor que aporta el coneixement immediat de l’estat dels sistemes de producció, és estratègic per a poder afrontar amb èxit els nous estàndards de flexibilitat i eficiència demanats. Trobem que els perfils encarregats d’aquesta transformació, han de poder fer d’enllaç entre la part més operativa de les empreses i els departaments IT. Dominar les eines digitals és crucial. La comprensió profunda d’aquestes eines, atorga als especialistes poder optimitzar i simular els processos que s’han d’automatitzar, millorar l'eficiència i reduir els errors. Desenvolupar habilitats digitals no només és una necessitat, sinó una oportunitat per a l’èxit laboral en un món cada vegada més impulsat per la tecnologia. En resum, els professionals del futur han d’estar equipats amb un conjunt diversificat de competències i habilitats per sobreviure en un entorn en constant evolució. A més de dominar les eines digitals i les noves tecnologies, han de demostrar habilitats analítiques, pensament crític i resolució de problemes complexos. Així doncs, la capacitat d’adaptació ràpida, la curiositat per aprendre i una actitud col·laborativa també són benvingudes. La combinació d’aquestes habilitats tècniques i humanes els permetrà destacar i innovar en l’àmbit de l’automatització.
Ivan Mor
Enginyer Industrial
Gerard
Tècnic
Pérez Batlle
Superior en Automatització i Robòtica Industrial i Mecatrònica Industrial
Em dic Gerard Pérez Batlle. Sóc de Figueres
De què treballes actualment?
Durant els estudis vaig treballar com a becari de manteniment a Soler&Palau. Ara entraré a Assistència Tècnica de TALVIL.
Perquè vas decidir estudiar un grau superior a la FES?
Al cap dos anys estudiant enginyeria vaig descobrir que la Universitat no omplia les meves inquietuds de manipular materials més que aprendre envoltat de llibres. Buscant altres camins com a bachiller vaig visitar l'Escola FES trobant que aquesta modalitat d'estudis era la perfecta per a mi.
Què és el que més valores de l’experiència i l’aprenentatge d’haver estudiat a la FES?
Per una part, l'ampli ventall de coneixements adquirits en diferents camps, el grau de mecatrònica és molt transversal i permet moltes sortides professionals. El fet que hi hagi menys de vint alumnes per classe afavoreix una dinàmica personalitzada i poc atabaladora, cosa que no es troba en una universitat.
Quina valoració fas de l’aportació d’aquesta etapa al teu perfil professional?
Extremadament positiva. Crec que els estudis de formació professional són l'equilibri perfecte entre adquirir coneiximents necessaris per dur a terme una feina i desenvolupar les habilitats personals necessàries per aplicar aquests coneixements amb confiança i seguretat.
Vas tenir l’oportunitat de fer una estada internacional via Erasmus. Com ho valores?
Impecable. La combinació de fer turisme visitant un país estranger (Eslovènia en el meu cas) i al treballar del que s'ha estudiat és una experiència molt enriquidora. Recomano a tothom que disposi d'aquesta oportunitat que s'hi apunti. No se n'arrepentirà.
Quins consells donaries a aquells estudiants que estan en procés de decidir entre uns estudis de FP superior o un grau universitari?
Que no subestimin un grau professional superior pel sol fet de no ser un títol universitari. L'experiència i la destresa en treball de camp que s'adquireix en una formació professional és valuosíssima, i moltes empreses ho valoren més que el fet de tenir un títol de graduat universit
DIADA A
Santa Maria de Mongrony que incloïa la visita a l'esglèsia romànica de Sant Pere i una excursió de caminadors de
muntanya a enfilar-se fins al Forat de Sant Ou.
De bon matí dos autocars de vint places van dur el grup de quaranta socis des de l'Escola del Treball fins l'aparcament de l'hostatgeria de Mongrony. Allà s'organitzà el grup de caminadors de debo que, capitanejats per un expert de la muntanya i convidat especial per aquest afer, el Sr. Joan Colomer i Suriñach, partiren cap al Forat de Sant Ou.
Els grup de caminadors moderats, encapçalats pel soci i viceprsident d'AFAT el Sr. Jordi Colomer, partiren desprès cap a Sant Pere. Els caminadors de pas curt pujaren les escales fins la cova de la Verge de Santa Maria.
Els caminadors primer coronaren la gesta en dues hores i de tornada s'aplegaren amb els de Sant Pere i reunits amb els que els esperaven al pati de l'hostatgeria, protagonitzaren la fotografia de grup que il·lustrem al fons. Un dinar, costellada de reglament, amb un brindis del president, que va voler significar una felicitació espressa pel soci Francesc Leiva, que tan ha col·laborat amb les seves fotografies a les activitats d'AFAT, en el dia del seu aniversari, i agrair la presència dels convidats d'honor el Sr. Gaspar Viñas i senyora, va coronar la sortida de primavera AFAT 2024.
Eduard Soler i Font
L'emplaçament del projecte educatiu del Sr. Soler
Segurament perquè es tractava d’una idea atípica i ambiciosa, que depassava els límits estrictes del món educatiu, es presentaren algunes objeccions. La intenció d'Eduard Soler de crear una escola professional a Ripoll va coincidir amb l'ampliació de l'Institut d'Ensenyament Secundari Abat Oliba, que a començament dels anys noranta va fusionar-se amb l'Escola de Formació Professional del Ripollès (ETPR). La unió d'aquests dos centres educatius va fer que l'alumnat es doblés, amb la qual cosa s'hagueren d'encabir, en algun curs, més de mil alumnes. Conseqüentment, la ubicació prevista per l’Ajuntament per l'Escola del Treball del Ripollès, just davant de l'institut de secundària, va generar controvèrsia.
L'ampliació de l'institut de secundària sempre havia estat previst pel mateix Ajuntament de Ripoll, als terrenys de cal Déu. L'opinió del consistori, però, va canviar i va proposar fer l’ampliació en la part posterior del centre, prenent espai al pati, lloc per al què hi havia previst construir-hi habitatges i un camp de futbol". El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va estar d'acord amb aquesta nova proposta.
Malgrat tot, el grup Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar, el 20 de febrer de 1998, una Proposició no de llei en què feia al·legacions en contra de l’emplaçament. L’aferrissada defensa de l’exalcalde de Ripoll, aleshores diputat socialista, Pere Jordi Piella, argumentant el vot a favor del projecte de l’Eduard Soler tot exposant els valors positius de l’Escola del Treball del Ripollès. que també es referí a la cooperativa de Mondragón, esmentada per Eduard Soler en alguna ocasió i, molt especialment, al model dual que segueix la formació professional alemanya, va encendre la polèmica.
A l’ensems Eduard Soler va manifestar que estava desenganyat, referint-se a la discussió entorn la Fundació i el posicionament d’algunes persones, i que ja tenia la intenció de trobar un altre lloc per a l'emplaçament de l’Escola.
Hi ha qui considera que “és culpa de Ripoll que Eduard Soler no veiés acabat el primer dels edificis que formen el Campus de la Fundació". L’edifici de l’Escola del Treball es va acabar sis mesos després de la seva mort”.
