Butlletí nº 76

Page 1


Notícies

Ripoll, març de 2023

Pàgs. 6-7 |

Dia de la

Eduard Soler

Redacció

Amb aquesta edició de la revista FES 73 es pot considerar com un retorn a la pràctica habitual imposada per la pandèmia que ens assetja de fa dos anys. L'activitat de la Fundació FES i la seva Escola no s'atura i s'dapta a les limitacions de movilitat i agrupació humana sense renunciar als seus objectius docents i oferta de serveis.

La celebració de la memòria en el vint-i-dosé aniversari del Fundador de l'Escola del Treball del Ripollès, Fundació Eduard Soler que, un cop més, no es va poder celebrar solemnement amb els actes presencials tradicionals.

Com a notícia destacada es presenta a Serveis de la Fundació l'equipament del Taller de l'Escola amb l'Aula de Metrologia. Les pàgines d'empreses expertes entre els nostres clients, les vuit notícies menors dins aquest periode, l'opinió d'un expert, la columna cedida a l'AFAT, acabant amb un apunt més de la Biografia del Sr. Soler, completen el contingut d'aquest exemplar.

Descans al TechCampus

Silgan Dispensing Systems Covit Europa, S.L. crea solucions de dispensació per algunes de les marques més emblemàtiques del món, des d’activadors i bombes fins a polvoritzadors i tancaments. La visió empresarial és proporcionar solucions d’envasat que ajudin a les marques a millorar les seves vides, amb la missió empresarial de ser empresa líder mundial en el sector de dispensació. Actualment. comptem amb una xarxa global d’oficines i planes de fabricació a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa i Àsia per donar agilitat per fer arribar els productes al mercat de manera ràpida, segura i eficaç.

El procés de producció d’aquestes peces inclou des del disseny dels utillatges necessaris per a l’embotició de les peces, fins a l’anodització i l’assemblatge de peces de plàstic.

Després de l'adquisició per part del grup Silgan Dispensing Systems, la planta de Torelló està en ple procés de transformació i creixement. Des del grup s’està invertint a través del projecte Metal Strategy, incorporant maquinària com premses d’estampació,

maquinària auxiliar per a processos auxiliars, adquisició de maquinària nova per a muntatge i desmuntatge de bastidors, per aconseguir majors nivells de productivitat, l’automatització de la planta, amb l’objectiu d’augmentar la quantitat de peces produïdes en els propers anys.

Tota aquesta inversió tecnològica no és possible dur-la a terme sense un equip professional, per a això, a més de formar i promocionar internament el nostre personal, estem buscant

talent extern perquè pugui acompanyar-nos en aquest procés de transformació tan ambiciós.

Des de la Fundació Eduard Soler portem molts anys col·laborant amb les pràctiques de FP Dual dels alumnes que estudien el cicle formatiu de grau superior en Programació de la producció amb fabricació mecànica i Disseny Industrial. Actualment tenim dos estudiants que fan les pràctiques a l’empresa, amb l’objectiu de seguir col·laborant en els propers anys.

Màquina transfer embotidora
Façana de l'empresa al Carrer Puigbacó 12 de Torelló
Màquines de muntatge i desmuntatge

Premis Líders Ripoll 2023

Els guanyadors dels Premis Ripollès Líders 2032 es van fer públics el passat divendres 17 de febrer.

La gala, celebrada a l’antiga església de Sant Pere de Ripoll, ha reconegut, en global, nou iniciatives en reconeixement de la tasca de diferents ripollesos a títol individual i col·lectiu. En el cas del premi que atorga la Fundació Eduard Soler, ha estat guardonat Coactum. Pau Molas Roca és l’impulsor de l’empresa aeroespacial que lidera un nou model de motor híbrid per a satèl·lits. El guardó fou lliurat pel Sr. Jordi Colomer, President de la Fundació, el Sr. Jordi Colomer i recollit pel seu germà, ja que actualment Pau Molas es troba vivint a Suïssa.

Tallers per centres de secundària a Catalunya.

L’Escola del Treball de la FES organitza sessions d’orientació per als centres de secundària de Catalunya amb la finalitat d’informar i orientar als alumnes davant la decisió d’iniciar estudis de cicles formatius de grau superior.

El passat 21 de febrer, alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Antoni Pous de Manlleu van venir a les nostres instal·lacions a fer una sessió d’orientació i participar en el taller d’Enginyeria Inversa amb l’escàner 3D, que els i va permetre conèixer i aplicar l’ús d’aquestes noves tecnologies a l’àmbit industrial.

Entrega d'un present a l'Univers Jove

Durant la Fira d’Ensenyament de l’Univers Jove de Ripoll,des de l’Escola del Treball de la Fundació Eduard Soler es va activar un sorteig a través del perfil d’instagram per guanyar un rellotge CASIO. El guanyador del sorteig va ser per en David Billé de Vic. El passat dilluns 20 de febrer en David acompanyats de 3 amics més, van venir a l’escola on se li va lliurr el present.La visita va servir també per donar a conèixer els Cicles Formatius de Grau Superior tecnològics i industrials, de l’Escola i també van poder veure les diferents aules i el taller de l’escola a més dels diferents equipaments dels quals disposa.

Techsession “Tecnología Digial en Metrologia 3D Intel·ligent”

El divendres 3 de febrer es va celebrar la jornada tècnica “Tecnologia Digital en Metrologia 3D Intel·ligent” amb la col·laboració de l'empresa Lancer Digital, SG Formación i Polyworks España i Portugal.

Durant la sessió es va presentar un software universal de metrologia 3D, Polyworks Inspector, i de gestió de dades de mesura, PolyWorks, DataLoop, que permet adquirir dades de forma àgil, intuïtiva i treure'n valor, per tal de ser més eficients i competitius. Hi van assistir els estudiants del Màster d’FP, dels nostres cicles formatius i empreses interessades en aquest àmbit.

Visita a l'empresa Elausa Electrònics

Alumnes de segon curs del cicle formatiu de grau superior en Automatització i Robòtica Industrial, van visitar les instal·lacions d'aquesta empresa Elausa Electrònics. Durant la visita els alumnes van poder visitar les instal·lacions de planta per veure els detalls dels diferents processos de fabricació principals de l’empresa; divisió Industrial i divisió Automotive. A més, també es va poder veure els processos d’elaboració electrònica i sistemes automatitzats de producció de planta; robòtica mòbil, disseny d’utillatge i enginyeria inversa.

Visita DFactory Barcelona

El passat dimarts 10 de gener els estudiants del màster Smart Factory i els estudiants del cicle formatiu de Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Avançada, van visitar els laboratoris DFactory Barcelona que acull les empreses i tecnologies més destacades que lideraran la indústria 4.0 (impressió 3D, robòtica, ciberseguretat, intel·ligència artificial, sensors i fabricació avançada).

La visita va servir per veure en directe l’ús d’aquestes noves tecnologies de la indústria 4.0 i la digitalització, de la mà del centre tecnològic Leitat Technological Center i acompanyats per l'empresa Lancer Digital.

Saló Univers Jove Ripoll 2023

El passat 7 de febrer es va celebrar la 9a edició de la fira d’ensenyament Univers Jove a Ripoll. Una iniciativa del servei de Joventut del Consell Comarcal del Ripollès, l’Ajuntament de Ripoll i Leader Ripollès Ges Bisaura.

Els assistents, la majoria alumnes de secundària, van poder informar-se sobre les diferents ofertes formatives, descobrir els diferents estudis i conèixer experiències formatives que els ajudarà en la seva tria d’uns estudis i d’una professió. Els alumnes que s’interessaven per l’estand de la FES, van poder informar-se dels cicles formatius de grau superior i alhora veure la demostració d’un robot col·laboratiu jugant el joc del tres en ratlla.

Visita a l’empresa Roquet Hydraulics.....

El passat dimarts 10 de Gener els alumnes del màster en Smart Factory, juntament amb els alumnes del cicle formatiu de Grau Superior en Disseny i Fabricació Avançada, van visitar les instal·lacions de l’empresa Roquet Hydraulics. Una empresa que té més de 70 anys d’experiència en el disseny, desenvolupament i fabricació de components i sistemes hidràulics.

Durant la visita els alumnes van poder conèixer el procés de fabricació dels equips i components hidràulics que dissenyen i fabriquen, i veure l’aplicació de noves tecnologies i la fabricació intel·ligent.

Patrons Fundació
Sala d'actes a la celebració
Director i delegats de curs. Ofrena floral
Eduard Soler i Font (1995)

Dia de la Fundació Eduard Soler

Aniversari del Fundador

Vint-i-tres anys desprès dels traspàs del Sr. Eduard Soler, el Patronat de la Fundació FES va celebrar el Dia dedicat a la seva memòria. Un acte acadèmic, una ofrena floral i una visita a la seva tomba configuraren la diada.

L'acte acadèmic fou presidit pel Sr. Jordi Colomer acompanyat a la mesa del vicepresident Sr. Jordi Munell i el Secretari General Sr. Jordi Brull.

En la seva intervenció el President va fer un emotiu record del Sr. Soler, una persona extraordinària diu, cofundador de l'empresa S&P. Va recordar emocionat l'anunci de la creació de l'"Escola del Treball del Ripollès. Fundació S.F.". Desprès, quan ell ja no hi era, el Patronat va canviar el registre per "Fundació Eduard Soler".

Avui, el 23è aniversari, reivindica el seny, la bonhomia, l'empreneduria i l'empremta que va deixar en tots nosaltres, a Ripoll, el Ripollès i al propi país català. Aquest perfil d'empresari català ha tingut una representació emblemàtica, deixant la seva obra especial amb la creació d'una gran Escola.

El Sr. Munell, vicepresident de la Fundació, dirigint-se als alumnes, digué que ells eren el llegat més important de la visió del Sr. Soler però que amb el pas dels anys hi ha el risc de difumi-

nar-se i d'aquí el compromís de cada any en celebrar el seu aniversari. Sense alumnes no tendria sentit; més d'un miler ja s'han graduat a la Fundació. Empresari, inventor visionari i filantrop el Fundador tenia la convicció que amb l'educació tècnica podia millorar la societat, millorar la qualificació professional que també vol dir millors salaris, millor poble, millor comarca i millor país, en definitiva.

Visita a la tomba del fundador

La FES i l’IBEC col·laboren en un prototip que servirà per recollir dades de recerca

La Fundació Eduard Soler i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han acordat col·laborar en el desenvolupament d’un prototip que servirà per mesurar dades experimentals en un projecte de recerca amb molècules fotosensibles.

L’IBEC és un centre de recerca en bioenginyeria amb seu a Barcelona que es va crear l’any 2005 per la Generalitat, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

A través de les eines que ens proporciona la tecnologia, a l’IBEC es desenvolupen projectes/dispositius per aplicar-los a la salut. La seva recerca s’estructura en tres grans vies de coneixement: la nanomedicina, l’enginyeria cel·lular i tissular i les TIC per a la salut. Totes tres figuren al servei de la ciència i la societat, per fer-les avançar en tres àmbits d’aplicació principals: Bioenginyeria per a la medicina del futur, Bioenginyeria per a teràpies regeneratives i Bioenginyeria per l’envelliment actiu i saludable.

El grup de recerca Nanosondes i Nanoconmutadors de l’IBEC, va llençar un repte als estudiants de la FES dins el marc d’un projecte de recerca amb molècules fotosensibles. Durant el curs passat, l’estudiant

Gerard Pérez dels estudis de Mecatrònica

Industrial va desenvolupar un primer prototip com a projecte de final de cicle, que té per objectiu consolidar i interrelacionar els conceptes que s’han anat desenvolupant al llarg de les matèries impartides durant tot el curs.

El prototip, que es va presentar al maig davant del professorat i per part de l’equip de l’IBEC, va permetre als investigadors millorar substancialment les mesures experimentals.

Enguany, l’IBEC presenta una nova proposta per millorar el primer prototip i poder ajustar-lo als nous requeriments del projecte. En aquesta segona col·laboració un equip de treball format per la Mertitxell Colomer, el Quim Roquet, el Joël de Miguel i el Jofre Buisac, estudiants dels graus de Disseny i programació industrial i d’Automatització i robòtica industrial, seran els encarregats de millorar les funcionalitats i el disseny del prototip amb l’assessorament d’en Gerard Pérez que compta amb l’experiència del desenvolupament del prototip anterior.

L'Alexandre Gomila, l’investigador de l’IBEC que va participar activament en la

supervisió del treball d’en Gerard, explica que: “la col·laboració amb la FES ha estat extraordinària, poder traslladar els esbossos i les idees cap a prototips i màquines funcionals per a la recerca, és un premi per a nosaltres. A més a més, l’oportunitat de treballar i intercanviar coneixements amb un sector tècnic i resolutiu, amb gent il·lusionada i alhora pragmàtica i capaç, aporta una nova perspectiva per als projectes en recerca, sobretot aquells que semblen lluny de cap afer socialment rellevant; permet materialitzar-los i fer-los accessibles a tothom.”

L'IBEC espera que aquest projecte sigui el començament d'una llarga col·laboració amb la FES i que es puguin presentar nous reptes des d'altres grups de recerca.

La col·laboració entre recerca i la formació professional és fonamental per a impulsar l'avanç del coneixement i la innovació. Aquestes col·laboracions permeten als estudiants aplicar els coneixements adquirits a l'aula a projectes reals, millorant així la seva formació i preparant-los per al món laboral. A més, permeten als investigadors accedir a recursos i coneixements especialitzats, fet que podria millorar significativament l'èxit dels seus projectes.

El nou equip d'estudiants de la FES, encarregats de millorar les funcionalitats del prototip
Primer prototipatge del projecte
L'estudiant Gerard Pérez durant la presentació del projecte

Apropar les aplicacions de la robòtica col·laborativa a les empreses del territori

La indústria està experimentant un gran canvi en els processos productius que permet tenir millor control sobre aquests, una reducció de costos i un retorn de la inversió més ràpid, tot arran de la digitalització i l’automatització de la industria amb l’objectiu principal d’aconseguir, a través de l’aplicació de noves tecnologies i mètodes com el IIOT (Industrial Internet Of Things), el Big Data o la robòtica en diferents formats (industrial, col·laborativa i mòbil), resoldre el problema d’escassetat d’operaris qualificats, incrementar la competitivitat, la productivitat, millorar la qualitat dels productes i addicionalment, promoure la sostenibilitat, donant així resposta a les necessitats del mercat actual. El passat 15 de març la Fundació Eduard Soler va celebrar una Techsession en Robòtica col·laborativa, mòbil i industrial en col·laboració amb ATX Robotics i altres partners líders en el mercat de l’automatització.

La jornada tenia per objectiu apropar les aplicacions de la robòtica col·laborativa a les empreses del nostre entorn i facilitar la valoració de la viabilitat tècnica i econòmica d’implementar solucions d’aplicació de cobots per a la millora dels seus processos productius, l’eficiència i en definitiva la competitivitat. La jornada va comptar amb una zona d’exposició perquè els assistents d’empreses poguessin conèixer de la mà d’integradors especialitzats aplicacions en

directe amb cobots, descobrir les noves aplicacions en robòtica, conèixer l’opinió dels experts en robòtica i valorar la possibilitat d’aplicar l’ús d’aquesta tecnologia a la seva empresa.

Entre les diferents aplicacions destacava el Bin Picking, identificació i extracció automatitzada de peces. És un procés en el qual el cobot, equipat amb visió artificial, és capaç de seleccionar objectes de diferents materials i formes distribuïts aleatòriament en un contenidor i alimentar correctament la línia de producció. També es va poder veure una aplicació amb visió artificial en 3D, que permet que els robots reconeguin, localitzin i manipulin qualsevol tipus d’objecte i, per tant, automatitzin tasques que serien massa perilloses, monòtones o exigents. També una aplicació de Escaneig amb 3D “ISI ROB” amb una estació mòbil d’inspecció automatitzada sense contacte que permet escanejar sèries curtes i mitjanes de peces fins a 600mm. La robòtica mòbil, són robots AMR (robot mòbil autònom) treballen de forma autònoma adaptant-se contínuament els canvis, el que els converteix en robots logístics intel·ligents més sofisticats i flexibles. Incorporen càmeres, sensors i escàners làsers, junt amb un sofisticat software que li permet detectar el seu entorn i escollir la ruta més eficient, i per últim l’aplicació d’un robot col·laboratiu en un procés de soldadura amb fil

Participants d'empreses a la jornada de robòtica col·laborativa
Demostració amb aplicació de soldadura
Demostració amb aplicació de picking
Demostració amb aplicació de soldadura

Les persones, element clau d’una transformació industrial

Que el mon evoluciona i que cada dia s’hi generen canvis no es cap novetat, tots en vivim i ens hi adaptem però en aquests darrers anys estem vivim una transformació industrial que hem de conèixer i saber digerir.

La indústria, i la corresponent producció industrial, està vivint canvis derivats de diversos factors.

El continu creixement del consum intern a la Xina en fa reduir les exportacions, si el 2011 les exportacions representaven un 26% del PIB el passat 2021 era d’un 19%. Així doncs, sembla encertat pensar en repatriar produccions que fa anys ja es feien aquí, però que ara caldrà fer-ho amb mètodes productius millorats que ens permetin seguir sent competitius.

Des del punt de vista de país, s’ha pogut veure i viure la importància de disposar d’una indústria local diversificada. Les conseqüències de la manca de material mèdic o de semiconductors patida aquests darrers anys ens convida a un canvi estratègic que redueixi la dependència de tercers.

A tot això hi podem afegir la transformació del vehicle de combustió cap al vehicle elèctric, fet que modificarà de forma notable l’escenari de la industria auxiliar de l’automòbil.

La sostenibilitat, com a motor de canvi, ens convida a reduir l’impacte de la petjada de carboni i per això cal produir més en local i de forma més eficient. Recuperar produccions que havien marxat a països amb costos productius més baixos i crear-ne de noves, ha de passar per fer-ho amb eficiència. Aquesta eficiència ens ha de permetre aprofitar les matèries primeres al màxim, reduint-ne la merma i els residus, tenir una producció suficientment automatitzada per garantir una qualitat estable i a costos continguts, tant des del punt de vista energètic com productiu. Stäubli, va començar la seva travessa en el mon de la robòtica cap el 1982, amb el clar objectiu d’aportar valor amb

les seves solucions robòtiques. Dotar al robots Stäubli de les darreres tecnologies existents en cada moment a permès desenvolupar solucions que sempre han anat més enllà de l’esperat dins d’un marc de precisió i durabilitat.

Disposar d’un sistema operatiu multitasca a la dècada dels 90 ja era el nostre estàndard, com ho va ser disposar de robots amb encoders absoluts i sense bateries en els 2000. A dia d’avui, la aposta de Stäubli es la robòtica industrial segura i connectada, essent la certificació SIL3 / PLe el estàndard de la gama de robòtica antropomòrfica, TX2 i Scara, TS2.

La connectivitat i els nous estàndards, com el OPC-UA, obren les portes a la connectivitat vertical, des del equip bàsic fins al control de la planta per mitjà del ERP passant per les plataformes MES.

Si mirem pel forat del pany la indústria del futur, penso que veurem una indústria altament tecnificada i intelligent, capaç de produir petites i mitjanes sèries de forma automatitzada i així, adaptar-se als requeriments del mercat de forma ràpida i flexible.

Una industria on la robòtica, la visió artificial i les plataformes mòbils seran elements interconnectats, potser per mitjà de 5G , i que permetran un coneixement en temps real del procés, que fins ara no s’ha tingut. Una indústria digitalitzada on moltes tasques es podran estudiar i simular en un bessó digital.

Noves eines, més eficients i capaces que obriran nous horitzons en la competitivitat, la pròpia empresa i la seva gamma de productes / serveis.

Totes aquestes noves tecnologies formen part del concepte de la INDÚSTRIA 4.0, i moltes de les PIMES del país les van incorporant. Elements que podem comprar, però abans de fer-ho cal fer-ne un pla que permeti la implementació adequada i que permeti integrar aquestes noves tecnologies de forma lògica, productiva i progressiva.

Josep M Serra i Aragó Robotics Director
Stäubli Española, SAU

Qui ets i d’on ets?

Sóc l’Aitor Chica exalumne de la Fundació Eduard Soler, que viu a Torelló. Perquè vas decidir estudiar un CFGS en Disseny i Programació Industrial a la Fundació Eduard Soler?

Quan vaig cursar el batxillerat a Torelló, m'agradava molt el tema del dibuix tècnic. En una xerrada informativa de la FES, ens van explicar l'oferta de cicles que oferien i les oportunitats laborals. En aquell moment vaig decidir que fer un grau superior em servirira per conèixer si realment m'agradava el disseny.

Què és el que més valores d’haver estudiat a la FES?

El que més destacaria és que et pots aprendre molt, ja que les classes són molt pràctiques amb grups reduïts. També, que la FES és un centre el qual està en constant evolució i millora, tant en maquinària, com en softwares, un valor afegit molt important .

En el teu cas, has continuat els teus estudis fent el màster en Smart Factory aquí a la FES, què et va portar a prendre aquesta decisió?

El món de l’industria 4.0 és un món que em crida molt l’atenció per poder continuar desenvolupant-me tant en l’àmbit personal com professional. La visualització de diverses tecnologies que jo no en tenia constància que existien va ser un altre detonant per cursar el màster.

Com pot col·laborar l’empresa en el procés de creixement personal?

L’empresa pot participar activament tant els costos d’aquesta formació, ja que és bonificable, com per què durant el curs, l’estudiant pot desenvolupar un projecte d’aplicació real de les noves tecnologies, de manera que el retorn d’inversió és immediat i l’aprenentatge també.

ALUMNI TECHSESSION

INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL

La doctora Rosenmöller obria la seva conferència exposant que l'Inteligencia Artificial IA era un aprenentatge automàtic, un Internet de les coses, la Robòtica, l'aprenentatge profund, l'analisi predictiu i l'anàlisio reforçat. I, malgrat que la seva experiència era en l'aplicació de la IA en el sector sanitari, doctorada en política de salut, el coneixement és transversal i podia valdre com una techsession d'un centre educatiu metall mecànic com el nostre.

Efectivament, el grup d'Alumni, integrat en l'associació d'AFAT, assistiren en bloc omplint la Sala d'Actes de l'Escola i seguiren amb atenció la conferencia, profusament ilustrada amb projeccions a gran pantalla, de la què també és professora de la Bussiness School IESE a Barcelona.

Moltes intervencions dels alumnes i algunes de invitats a l'acte, cooperaren a que la jornada fos un éxit de celebració i un encert com a una techsession.

La reunió acabà amb un refrigeri servit en el menjador de l'Escola on en petits grups continuàren les converses sobre Inteligencia Artificial.

Aitor Chica Comino
Tècnic Superior en Fabricació mecànica i Programació de la producció en fabricació mecànica

Eduard Soler i Font

Un projectre triple per a l'Escola de Treball del Ripollès

En les formulacions inicials del projecte, Eduard Soler expressà que el seu propòsit no sols era crear un centre d'ensenyament tècnic, sinó un conjunt d'instruments que contribuïssin al desenvolupament industrial i a la investigació aplicada. Aquest és el marc en que s'anà desenvolupant el projecte de la Fundació Edurar Soler. Els objectius de la Fundació Eduard Soler tenien, doncs, un triple vessant.

L'Escola del Treball del Ripollès havia d'oferir estudis reglats pel sistema eduactiu que li permetessin atorgar títols de tècnic en grau mitjà i en grau superior, en especialitats com mecànica, electrotècnica i electrònica industrial. Però, a més, hi havia la voluntat fundacional de facilitar reciclatge i formació permanent a treballadors i d'afrontar, alhora, la investigació aplicada en tecnologies i innovació.

Aquest plantejament evidenciava que els objectius de la Fundació Eduard Soler anaven més enllà del concepte d'escola de formació professional. A banda del tema educatiu, les altres dues potes del projecte, el centre d'iniciatives empresarials i el centre d'investigació tecnològica, eren també aspectes ambiciosos i de gran envergadura.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.