nºNotícies74 Ripoll, juliol de 2022 Pàgs. 6-7 | 2019-2022delsGraduacióalumnes
Redacció
2 Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 www.fes.catinfo@fes.cat Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002 UNE-EN ISO 9001EDAMETSISGESTIÓNDE LA CA LIDAD Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement MEDI AMBIENT APER ECOLÒGIC Editorial
Descans
al TechCampus
El compàs vacacional de l'estiu 2022 donarà pas al mes de setembre, precursor d'un nou curs amb els afanys i ilu sions, cercant sempre el compliment dels objectius que te nim marcats.
L'edició de la revista FES 74 compta amb la colaboració d'una empresa emblemàtica al Ripollès com Experta del nostres clients; en el Noticiari la ratificació del conveni amb la Universitat de VIC-UCC; la Graduació d'una nova promoció de Tecnics Superiors; un projecte integrat dels nostres alumnes: una màquina en gran format, seguim amb l'Opinió d'una experta en ensenyament; el testimo ni d'un Ex-alumne; una activitat cultural de la nostra filial AFAT, i acabem amb el tradicional Apunt de la biografia del nostre Fundador.
L'edifici principal de la nostra Escola del Treball del Ri pollès estrena rètol a la seva façana, informatiu de la fun ció docent, que abasta els edicis i campus de la Fundació Eduard Soler.
COMERCIAL DE LA FORJA, S.A.U va ser fundada l’any 1988; però és des del segle XVII que es tenen els pri mers documents escrits, del que va ser la Farga de Campdevànol. Amb l’evolució del temps, i constituint una llarga història, uneix la llarga tra dició de la ferreria catalana amb la mo derna tecnologia, la sòlida experiència en forja i el mecanitzat. La transforma ció de l’acer i la constant política d’in novació han englobat els diferents pro cessos i departaments de l’empresa.
Procés de forja.
Mostra d'un producte final
L’expertesa dels nostres clients
activament amb la Fundació Eduard Soler, acollint tant alumnes en pràctiques en modalitat dual dels diferents cicles com alumnes dels cursos de certificat de professio nalitat.
Instal·lacions de l'empresa Comforsa a Campdevànol, Girona.
Disseny i construcció de les nostres pròpies matrius i utillatges
Un dels punts forts de Comforsa és la perfecció en els seus processos de
La diversa producció de peces, tal com, cigonyals, mangons, malles, segments... són resultat de l'actual tenen posicionament internacional. En l’actualitat, el compromís principal és continuar desenvolupant Advanced Forging Solutions; fent que amb l’evo lució del temps, i sempre apostant pel territori, continuï amb el compromís i en els Comforsaserveis.qualitatcol·labora
3
COMFORSA, actualment, consta de cinc centres productius, a més, de la seva seu corporativa, ubicada a Barce lona; les cinc plantes que conformen l’empresa metal·lúrgica tenen lloc en tre Campdevànol i Ripoll, fent d’aques tes poblacions, uns indrets de disseny, mecanització i producció de forja.
producció, fent que tot el transcurs de forja sigui atribut de certificats de garantia de qualitat. Des de l’empresa s’ha donat valor a iniciatives estratè giques com la innovació tecnològica, la implicació de les persones, els sis temes de producció i els clients i pro veïdors, amb sistema de qualitat total.
LaNotíciesFundació
4
L’acord signat estableix un marc estable de cooperació que amplia la col·laboració ja existent entre les dues ins titucions educatives. Es concretarà en l’ús compartit de les instal·lacions dels dos centres per part de professorat i alumnat; en la participació de professorat o alumnat de la Universitat en activitats acadèmiques del centre de forma
La signatura d’aquest conveni consolida i aprofundeix la relació prèviament existent entre la Fundació Eduard Soler i la UVic-UCC. Una col·laboració que té els seus inicis l'any 2008, amb la cessió de les instal·lacions per a pràctiques de l'alumnat de la Universitat i, més en concret, del grau en Enginyera Mecatrònica. A partir d'aquest conveni inicial, ambdues entitats han anat trobant més punts de coope ració, com ara la realització de cursos a mida, que s’han materialitzat en el disseny i impartició conjunta d'un curs d'extensió universitària per part de la UVic-UCC en Engin yeria de Processos i Mètodes a les instal·lacions de la FES.
ció professional i viceversa; en l’organització de sessions o tallers pràctics, i en avantatges econòmics per a l’accés de l’alumnat de cada centre als estudis de l’altre.
Una col·laboració que ve de lluny
La Fundació Eduard Soler és un referent a Catalunya per l’actualització del seu programa lectiu i per ser pionera en la implementació de la formació professional dual. Entre altres formacions, ofereix dos cicles formatius de grau su perior, un en Robòtica, Automatització i Mecatrònica, que connecta directament amb el grau en Enginyeria Mecatrò nica de la UVic-UCC; i un altre en Disseny i Programació en Fabricació Avançada. El seu objectiu és integrar la innova ció formativa, la transferència de coneixement i una cultura emprenedora a persones i organitzacions per contribuir al progrés de la societat.
Ripoll, 5 de maig de 2022.- La Fundació Eduard Soler (FES) de Ripoll s’ha convertit aquest dijous en centre de formació professional vinculat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), després que els respon sables de les dues institucions hagin signat un conveni de vinculació en un acte que ha tingut lloc a les instal·lacions de la institució ripollesa. Els directors executius del Patro nat de la Fundació Eduard Soler, juntament amb Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC, han formalitzat l’acord, fruit del projecte pioner de la Universitat per establir nous mo dels de relació entre universitats i centres d’ensenyament de formació professional superior. Antoni Llobet, delegat del rector per a la Formació Professional a la UVic-UCC; Montserrat Fontarnau i Mireia Salgot, directores entrant i sortint, respectivament, del Campus Professional de la UVic, i Josep M. Casals, director de formació de la FES, també han assistit a l’acte.
Eduard Soler estreny la relació amb la Universitat de Vic, UVic-UCC, com a centre de formació professional vinculat
Aquest apropament ha de propiciar la col·laboració entre les diverses titulacions d’estudis superiors i fer més per meables les passarel·les entre elles, tant des de cicles for matius de grau superior (CFGS) a grau com a la inversa. També ha de servir per reforçar la presència de la UVicUCC al Ripollès i, en un futur, ha de ser la base per al des envolupament de programes conjunts en l’àmbit de cicles formatius de grau superior, formació contínua o cursos d’especialització de postgrau i màster.
La UVic-UCC, que ja fa temps que treballa per fer més permeable la relació entre els diferents tipus d’educació superior, aquest mateix curs va firmar un primer acord de centre vinculat amb la Fundació Joviat.
•El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i els direc tors executius del Patronat de la Fundació Eduard Soler han signat avui un conveni de vinculació del centre i la Uni •L’acordversitat amplia la col·laboració entre els dos centres, pos sibilita el treball coordinat entre les diverses titulacions d’estudis superiors i reforça la presència de la Universitat al Ripollès
L’objectiu d’aquesta col·laboració és el desenvolupament de projectes d’interès comú i la creació d’entorns integrats de treball entre els estudis superiors de formació profes sional i els universitaris, en línia amb allò que recull la Llei orgànica d’ordenació i integració de la formació professio nal aprovada el 31 de març passat. Amb el conveni es vol facilitar la transferència de coneixement i d’experiències, així com l’optimització de recursos per dur a terme projec tes d’actuació conjunts.
Tallers per centres de secundària
5 Notícies
Vaindustrial.anardirigida
L’Escola del Treball de la Fundació Eduard Soler organitza sessions d’orientació per als centres de secundària de Ca talunya amb la finalitat d’informar i orientar als alumnes davant la decisió d’iniciar estudis de cicles formatius de grau superior.
Tallers per centres de secundària
Workshop “Fi de les mesures COVID”
El passat 26 de maig, alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Antoni Pous de Manlleu van venir a les nostres instal·lacions a fer una sessió d’orientació i van poder par ticipar en tres tallers pràctics; Programació amb Arduino, Enginyeria Inversa amb escàner 3D i Programació de ro bots. Aquests van servir per conèixer i apropar les noves tecnologies als alumnes.
La jornada dirigida a empreses i professionals va trac tar sobre l’impacte que va tenir a nivell empresarial les mesures que van ser aplicades durant la pandèmia de la COVID-19 i quines són les expectatives laborals que la repercussió a nivell empresarial i laboral va tenir per a les empreses durant a càrrec del Sr. Josep Pujolràs Nonell, soci de la firma RocaJunyent.
El passat dijous 26 de maig va tenir lloc un Workshop “Fi de les mesures COVID: Impacte i expectatives” a la nova sala de conferències de l’edifici Techschool de la Fundació Eduard Soler.
Jornada técnica de soldadura virtual
El grup de 3er de Mecatrònica Industrial van participar en una jornada tècnica demostrativa de la tecnologia de formació de soldadura virtual amb ulleres de realitat augmentada VRTEX de la marca LincoIn Electric amb la col·laboració de l’empresa JUCA. Aquest equipament permet la formació de tècnics en les diferents tecnologies de soldadura de manera simulada molt semblant al procés real. Els avantatges que comporta és que la totalitat del temps de simulació es dedica efectivament a l’aprenentat ge, es minimitza l’ús de material i l’aportació de consumi ble, fins que l’estudiant ja disposa del coneixement pràctic necessari per enfrontar-se amb èxit a una soldadura real.
El passat dimarts dia 10 de maig es va realitzar a les ins tal·lacions de l’Escola del Treball de la Fundació Eduard Soler una jornada tècnica a càrrec de a companyia SMC, especialitzada en solucions eficients per l’automatització
als alumnes de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Automatització i Robòtica Industrial on
La temàtica va ser la “Tecnologia Neumàtica” on es van tractar conceptes i temàtiques com el tractament de l'aire, les vàlvules, actuadors i el buit. Al final la jornada els alumnes van poder fer pràctiques amb el software.
6 Notícies
Dr. Cèsar Molins
Birrets amunt!
El Secretari imposa la beca, el Dr. Cè sar Molins, felicita, el President lliura el títol. La Sra. Manoli Vega regidora de l'Ajuntamen de Ripoll lliura les or les i el Director de Formació Sr. Josep
El dia 28 de juny de 2022, a la Sala d'Actes del'Escola rebien els títols de Tècnics Superiors "Mecatrònica In dustrial" i "Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica"els alumnes que acabaven la carrera.
Graduació alumnes promoció 2019-2022
Escola del Treball del Ripollès
L'Acte de Graduació es celebrà amb tot el seu esplendor un cop la pandèmia ho ha permès. Familiars, professors i repre sentants d'entitats oficials acompanyaren als nostres gra duants.
7
Mª Casals entrega el Certificat de Ris cos Laborals. Ambdós pronuncien dis cursos, una, enaltint Ripoll i l'altre fa una magnífica lliçó, colofó de comiat dels estudiants al llarg de tres anys.
El Dr. Molins basa la seva lliçó en “La Industrialització”. Comenca amb “Fe licitats. Heu triat bé el vostre futur”. Som una part important de la milllo ra contínua de la societat i del món. Produir bens a baix cost i residus és cosa de la ciència, la tecnología i mitjans de producció, la informàtica i l’evolució models PLCs amb la tec nologi d’Imatges i els làsers. Esteu tot just al començament dels vostres co neixements. No pareu mai d’aprendre. Que la força, l’entusiasme, la bondat, l’esforç, l’estudi, la ciència i l’enginy us acompanyin.
Guiats per la marxa d'un sonor Gau demus els togats entren a la sala els rep el President del Patronat Sr. Jor di Colomer amb paraules de benvin guda tothom i felicitació als alumnes. Destaca la satisfacció de la Fundació FES d'haver pogut facilitar una llarga i completa formació i els augurà un fu tur professional prometedor.
El moderador destacà la presentació del convidat d'honor: Dr. Enginyer In dustrial i PhD en Ciències d'Enginyeria Nuclear de la Universitat de Florida EE.UU. i un extens CV.
Sr. Jordi Brull presenta la mesa, expo sa el protocol i modera l'acte. La Cap d'Estudis, Srta. Llúcia, fa la seva últi ma exhortació al grup i els nomena.
bat, Marcel Castro, Arnau Corominas, Adrià Munell, Humbert Serra i Oriol Triguero del cicle formatiu de Grau Superior en Robòtica, Automatització i Mecatrònica Industrial, que tenia per objectiu realitzar el disseny i la crea ció d’un kart elèctric que contemplés diversos aspectes de noves tecnologi es a integrar com; la gestió de les ba teries, l’eficiència del motor, l’adqui sició de dades per la monitorització i millora del rendiment, PID pel control de temperatura, entre altres. A més, es va integrar a l’equip un estudiant, en Gerard Rubio del Cicle Formatiu de Disseny i Programació Industrial per donar suport al projecte del xassís i l’anàlisi de la seva resistència, creant un equip encara més interdisciplinari.
L’idea per desenvolupar un Kart elèc tric d’exhibició va sorgir d’un grup d’alumnes; Albert Álvarez, Arnau Ar
rodes motrius, el sistema de transmis sió, el de frenada i les rodes.
Representants d'empreses industrials col·laboradores de la
Per tal de dissenyar i crear el kart elèctric, es van estudiar quins eren els principals equips elèctrics i electrò nics que el kart disposa:
Els Karts estan formats per la carros seria; encarregada de proporcionar aerodinàmica al vehicle i protegir el pilot, el sistema de direcció; compost per tots els elements que intervenen per controlar l’orientació del kart amb el volant, el sistema d’unitat de po tència, encarregat de generar i trans metre la potència del motor cap a les
-Motor: encarregat de generar el mo viment del -Controlador:kart.encarregat de gestionar i entregar la potència necessària al -Bateria:motor. encarregat de subministrar energia a tot l’equip.
-Carregador de bateries i refrigeració de Atenentbateries.ales diferents alternatives de tipus de motors que hi ha al mercat, les seves avantatges i desavantatges i les prestacions esperades, es va se leccionar pel funcionament del Kart elèctric un motor AC síncron sense
Aquesta metodologia permet no no més aplicar de manera integrada els coneixements tècnics amb una finali tat concreta i tangible, sinó també, el desenvolupament de diferents com petències laborals com el treball en equip, planificació de tasques, inicia tiva, innovació, capacitat d’adaptació als canvis, ...
Formació Professional FES. Estudis tecnològics d'elevada demanda laboral
8 Serveis de la
-BMS: encarregat de gestionar el bon i òptim funcionament de les bateries.
Alumnes en pràctiques de programació de sistemes
Selecció dels components elèctrics
L’assignatura de Projectes Integrats té per objectiu consolidar i interrela cionar conceptes que s’han anat de senvolupant al llarg de les matèries impartides en el cicle formatiu, així com integrar coneixements adquirits per a desenvolupar un projecte fins a la construcció física d’un model funcional, on l’estudiant pot adquirir l’aprenentatge de totes les fases del projecte, des dels aspectes de l’anàlisi de necessitats, estudi de mercat, fins al disseny, la construcció, la gestió de tasques, gestió de materials, compo nents, proveïdors, etc.
ProjecteFundacióintegrat d'un Kart elèctric
la bateria i analitzant el mercat s’observa que hi ha tres ti pus generals de bateries: les d’ÀcidPlom; aquesta és la més utilitzada per motors de combustió i també com a bateria de tracció, les de Níquel-Me tàl·lic i Liti-Ion, que serien les bateries que actualment predominen el mer cat de les bateries de vehicle en base elèctrica i l’escollida per ser utilitzada en el kart elèctric.
Respecte a la selecció dels compo nents mecànics, es va dur a terme una recerca de components físics d’un kart; el xassís, components del siste ma de direcció, de transmissió del mo tor, sistema de frenada, llandes, pneu màtics i carenat.
Perescombretes.seleccionar
Prototipus electrònic amb microcontrolador
el controlador que s’ajustés a les necessitats del Kart es va tenir en compte: el voltatge que donen les bateries, en aquest cas 72V DC, el tipus de motor, el sistema de bucle que en aquest cas dóna una retracció del seu posicionament amb sensor Sin/Cos, la potència de 20kW de pic i 10kW de nominal, l’intensi tat de pic suportada pel controlador (600A) i la intensitat de sortida de 420 Ampers CA durant 1 minut. Valorant aquests aspectes el model seleccionat del controlador va ser un Kelly KLSReferent8090I/IPS.a
Un altre component elèctric és el BMS (Battery Management System), el dis positiu eina que evita que la bateria tingui sobrecarregues o descarregues excessives. Per determinar quin havia de ser el BMS pel Kart elèctric, es va valorar els següents factors: protecció en contra de sobrecarregues, protec ció de descarrega excessiva en passiu o actiu, bloc de gestió tèrmica, bloc de senyal, càrrega equitativa, monito rització de la càrrega i atenuador de pics de Respectetensió.alcarregador de bateries es va buscar l’adequació per a un kart elèctric d’exhibició. Es va valorar l’ús de fer servir un carregador lent (de 10A) amb una càrrega d’espera de 2,5h, que protegeix la bateria davant una càrrega intensiva i allargant la vida útil d’aquesta, o un carregador de càrrega ràpida (de 24A) que per met realitzar la càrrega completa de la bateria amb només 1h. Com a mè tode de refrigeració es va escollir la de convecció forçada.
Prototipus electrònic amb microcontrolador Prototipus electrònic amb microcontrolador
Selecció de components mecànics:
9
La resta de components com el siste ma de direcció, els frens, l’eix de trac ció, el carenat i el seient es van des muntar d’un kart de combustió.
El xassís, es va construir en tub d’acer 25CrMo4, adequat per una bona resis tència i impacte alhora que amb no table soldabilitat. En el procés es va analitzar la resistència del conjunt per les càrregues previstes mitjançant la simulació d’elements finits. Addicio nalment, es va estudiar la millor tèc nica de soldadura i es va construir un utillatge per facilitar les tasques de soldadura del xassís aportant una gran precisió de mides i encaix per asse gurar el posicionament dels diferents components que hauran de sustentar la resta de l’ensamblatge.
Prototipus electrònic amb microcontrolador
Prototipus electrònic amb microcontrolador
10
Els tancaments de ports i fronteres a que va demanar la contenció del virus va provocar colls d’ampolla en els subministraments, l’escalada bèl·lica ha encarit preus de les energies, les matèries, i la hiperdigitalització està provocant la transformació de les estructures productives. Ja es parla de reindustrialització i relocalització i conseqüentment tot això comportarà pels propers anys nous perfils profes sionals per poder seguir mantenint un sector industrial competitiu.
CaixaBank Dualiza, en col·laboració amb la patronal espanyola CEOE, ha elaborat un informe on s’analitzen precisament els “Canvis en els perfils professionals i les necessitats de for mació professional a Espanya. Pers pectiva 2030". Curiosament l’estudi no parla tant de nous oficis com de l’evolució de les actuals professions o perfils professionals per tal de que aquests incorporin la capacitat de teletreballar i treballar en equip en remot, n’anomenen perfils híbrids. També en destaca la necessitat de disposar de coneixements genèrics bàsics i especialització en un camp; finalment les competències més transversals com la creativitat o la capacitat de saber analitzar i destriar entre molta informació per prendre les decisions adequades, serà un must pels treballadors del futur.
El darrer curs que ara acomiadem, la demanda per estudiar algun cicle de FP va superar amb escreix l’oferta de places públiques que el Departament d’Educació va oferir i aquest proper curs segurament es repetirà de nou aquesta situació. Ja fa uns anys que la FP està de moda! tot i que no sempre fou així... els que som de la generació dels baby boomers, quan acabaves 8è d’EGB sense massa bones notes i eres una mica mogut, tota l’orientació que et donaven els mestres era que si volies seguir estudiant millor fer formació professional, ja que et seria més fàcil que estudiar el BUP.
Montserrat Fontarnau i Rovira
En els darrers anys, la FP s’ha con vertit en la formació oficial més de mandada per les empreses i disposar d’un Centre com la Fundació Eduard Soler a Ripoll, que formi els tècnics que el sector necessitarà, podem concloure que el futur que li espera a aquesta formació seguirà essent molt dolç.
CampusDirectoraProfessional CFGS Universitat de UVic-UCC
Alhora, gairebé un 20% dels titulats en un CFGS opten posteriorment per seguir estudiant un grau universitari, gràcies a les passarel·les previstes entre famílies professionals i els àmbits de coneixement en graus. És la fórmula co neguda com el 2+3 doncs en alguns casos es poden convalidar crèdits univer sitaris reduint, d’aquesta manera, el temps per obtenir un títol universitari.
I quin futur espera a l’FP i en concret a Catalunya o en zones com el Ripollès?
L’aportació del sector industrial al PIB català està molt per sobre de la mitjana espanyola i és sobretot aquest sector i les seves exportacions, que en èpoques de crisi immobiliària, financera o pandèmica, ha estat un motor de creixement econòmic i per a la recuperació.
Opinió dels experts
Però què ha canviat perquè es vagi superant l’estigma i fins i tots els bons es tudiants d’ESO o Batxillerat optin per la FP? Vegem primer algunes xifres dels anys dolços que està vivint aquesta formació:
Segons el Ministerio de Educación y Formación Profesional el curs 2021-22 es va superar el milió d’alumnes matriculats a les diferents etapes de la FP a Es panya. Actualment 1 de cada 3 estudiants catalans opten per estudiar formació professional com educació postobligatòria.
Molts factors han contribuït en la millora d’aquestes xifres, però és especial ment rellevant l’índex d’inserció laboral i les bones perspectives laborals. Segons un informe d’Adecco, el 22,7% de les ofertes publicades el 2020 ana ven dirigides a titulats en formació professional; podem afirmar que aquestes ofertes s’acaben traduint en contractes laborals doncs per exemple, el % de persones aturades amb un CFGS està entorn un 6-7%, gairebé un percentatge que ronda la plena ocupació. I precisament la nova Llei de la FP 3/2022 va en aquesta direcció, entre altres objectius pretén facilitar la FP Dual, la formació per joves que va més de la mà amb les empreses.
Estudiar Formació Professional una bona elecció
Aquest estudi també insisteix en la necessitat de formar cada vegada més, un major nombre de tècnics en formació professional per situarnos a nivells europeus. I en posa un exemple, per produir els productes i serveis actuals a Espanya hi ha 1 directiu, 4,7 tècnics o professionals científics i 2,8 tècnics de suport, per contra, a Alemanya per cada directiu es requereix un 3,7 de tècnics o pro fessionals científics i 4,7 tècnics de suport. En part, això explica l’excés de titulats universitaris que sovint acaben ocupant nivells professionals que no els hi pertocarien.
Què et va fer estudiar aquest cicle formatiu de grau superior?
11 AFATExalumne
En el cas que estiguis treballant, quina és la teva feina i quines tas ques realitzes?
Elsgallines.assistents, molt més nombrosos, seguiren embadalits cada un dels contes. Excepcionalment havien estat invitats a l'acte alguns nens, no socis, que en el coloqui fòren els més participatius.
Quins són els aspectes que més destacaries després dels tres anys vivint i estudiant a Ripoll?
D’on ets?
El que em va fer estudiar el cicle formatiu de grau superior de Meca trònica Industrial va ser la possibilitat que et dona de treballar diferents branques d’estudi, des de la mecàni ca, l’electricitat fins la programació.
Com valores la teva experiència d’FP Dual?
La presentació de mitja dotzena d'aquests contes, magníficament ex plicats en interpretació literariament lliure i projectats en pantalla gran, foren commentades per ambdós artistes, una fantasiosa Vivien i un tècnic Isra. Un pensa i l'altre capta i a l'inrevés, diu un dels personatges.
Conte en un marc "Tale in a frame"
A continuació es va convidar a un berenar al menjador i es va acabar , com no, amb un brindis als artistes.
Soc de Bagà, el Bergadà, però ac tualment estic vivint a Torelló, Osona.
Dins les activitats d'AFAT la que avui ens ocupa, podem considerar-la com a d'entretiment, però sense renun ciar al seu tarannà cultural o artístic, informà el President Sr. Brull en començar l'acte.
Miquel Calvo Tècnic Superior en Mecatrònica Industrial
Vaig decidir estudiar a la Funda ció Eduard Soler perquè els grups d’estudi són petits, hi ha molta part pràctica en la majoria de les as signatures i perquè compten amb maquinària d'última generació, molt moderna .
Un artista pot escollir la forma que més li agradi per a mostrar la seva obra, una exposició, un àlbum, una galeria. Els dos artistes que avui s'ens presenten, Vivien Colo mer i Israel de la Torre han escollit expressar-se través de la fotografia, la fotocoposició, el disseny i el vers, realitzant la edició d'un llibre: "Con te en un Marc".
Un conte que escriu un text, lliure del text tradicional de tretze contes infantils. Un recull de fotografies artístiques, veritables obres d'art, basades en persones reals, properes moltes, i grafia el procès de realit zació a base d'incontables proves i hores de treball.
Ara mateix estic treballant com a preparador amb totes les facetes que implica el càrrec.
El llibre conté una emotiva dedica tòria, una declaració de la prosista i un agraïment a la protagonista del darrer conte, inèdit: Una àvia i dues
Per què vas decidir venir a estudiar al nostre centre?
Manifestaria que la possibilitat de conèixer l’entorn de la comarca del Ripollès i, també, que a la zona hi ha moltes possibilitats per trobar feina adaptada als estudis.
L’experiència que he adquirit fent FP Dual ha estat molt bona, ja que he vist tot el què s’ensenya a l’escola, a l’empresa e realoityza treballant-hi. A més, un cop vaig acabar els estudis, la mateixa empresa on feia l’FP Dual, em va contractar com a treballador.
Notíciesnº74 Ripoll, juliol 2022
Francesc Solà Busquets, un economista de Ribes de Freser, que exercia de gerent a la Universitat Politècnica de Catalunya, va aportar al projecte d’Eduard Soler la capacitat gestora de convertir en realitats jurídiques les idees i d’encabir, dins del món educatiu existent, les formulacions inicials.
12 Un record institucional
També va relacionar-se amb Ernest Lluch, aleshores rector de la Universitat Menéndez y Pelayo.
Contactes amb el món de l'ensenyament
En aquesta etapa inicial del projecte de la fundació i de l’Escola del Treball del Ripollès, Eduard Soler va prendre contacte amb persones relacionades amb el món acadèmic i Laeducatiu.tardorde 1996, va tractar amb Josep Maria Bricall, que havia estat rector de la Universitat de Barcelona (19761994) i en aquells moments era president de la Conferència Europea de Rectors Universitaris (CRE), càrrec que ocupà des del 1994 fins al 2001. Entre 1977 i 1980, Bricall havia estat secretari general de la presidència en el govern de la Generalitat de Catalunya de Josep Tarradellas.
Irene Rigau, que ocupava càrrecs educatius en diferents nivells a la Generalitat de Catalunya, havia estudiat i analitzat d’una manera molt concreta el model alemany de formació professional, que Soler valorava de manera especial ja que lligava molt estretament el món educatiu i laboral, i tenia lligams amb el govern català que facilitaven les Rigaugestions.haviaestat
Eduard Soler i Font
cap dels servei d’ensenyament de Girona (1982-1986) i havia ocupat la secretaria del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989). A partir del 1989 i fins al 1993, va ser nomenada subdirectora general de Formació Permanent, i entre 1993 i 1999 es féu càrrec la secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya, el màxim òrgan de coordinació del sistema universitari català.