UN VIATGE ENTRE DINOSAURES

Havia una vegada uns germans que el germà major s’anomenava Alejandro i la menuda Ana. Sempre jugaven per un camí.

Ana va entropessar i es va caure a un arbust i el xiquet va buscar a la seua germana.

Després Ana va cridar-lo i Alejandro va seguir la veu. Els germans es van trobar els dos i van contemplar un arbre que mesurava 3 metres d’alt.

Alejandro es va donar compte que hi havia una escala i van pujar, i van veure una caseta de l’arbre.

Els germans van entrar i Alejandro va veure molts llibres i va agafar un conte de dinosaures, després van baixar les escales i ja no estaven allí ara estaven en l’era dels dinosaures.

—És impressionant! —van dir els dos germans.

Això és impossible, vinga germaneta, anem al prat —va dir Alejandro.

—Espera, quin animal és eixe?

—És un anquilosaure —contestà el germà —És molt gran, té un closca i una cua molt gran. Ana crec que allí hi ha un altre dinosaure.

—Ja vaig, ja vaig —contestà Ana. —Ací està l’altre dinosaure, és un pteranòdon, té ales i un bec taronja. Crec que et vaig a anomenar Dilín —va pensar Alejandro.

—Vinga anem a la caseta, val?

—Espera, i la meua motxilla? Crec que està per allà.

—Això són ous? Ahh! Un tiranosaure! Dilín vine a rescatar-me! Uff! Moltes gràcies. I ara ja estem a casa, així que tot era màgia.

I conte contat ja s’ha acabat.