MIQUEL, MIQUELOT

En un poble menut vivia un home molt alt, gros i fort que tenia molt mal geni i sempre es burlava de tots. Miquel era el seu nom, però tots els xiquets i xiquetes li tenien por i li deien Miquelot.

Una nit una velleta va tocar a la porta de sa casa demanant un got d’aigua i ell es va riure d’ella i li va tancar la porta en la cara. Però el que ell no sabia és que era una bruixa molt poderosa que vivia al bosc i el va maleir fins que es convertirà en bona persona i la gent del poble li perdonara les seues burles.

L’endemà, un xiquet que estava jugant amb els seus amics va tirar la pilota sense voler dins del jardí de Miquelot. El xiquet va entrar amb compte al jardí perquè no el descobrira, sols volia recuperar la pilota i fugir d’allí, però Miquelot va eixir de colp amb la pilota en les mans i.. PLOF! Va rebentar la pilota amb les seues mans davant del xiquet, que va començar a plorar i a córrer cap on estaven els seus amics.

Miquelot reia molt a gust quan de sobte.. PLOF! Se li va rebentar el nas, però ni se’n va assabentar. Va entrar a casa i es va gitar al sofà, on es va adormir i quan es va despertar va decidir anar a passejar pel poble a veure de qui es podia riure i passar-ho bé.

Va passar pel parc i va veure a una xiqueta que tenia les orelles un poc grans però a ell li van parèixer grandíssimes i es va burlar d’ella fins que la va fer plorar.

Ràpidament a Miquelot li van créixer les orelles fins a quedar com si foren les orelles d’un elefant.

Quan es va cansar va anar cap a casa i de camí va veure un home molt baixet i efectivament es va riure d’ell.

Quan va entrar a casa va notar com si el sostre fóra més alt que quan va eixir d’allí i es va sentir estrany, es va tocar el nas i no el notava, es va tocar les orelles i eren immenses i quan es va posar davant l’espill..

SORPRESA! Li faltava el nas, tenia unes orelles enormes i ara era un home molt baixet.

Miquelot va començar a plorar i va comprendre que això li havia passat per portar-se tan malament amb la gent. Després d’estar plorant durant hores, va decidir anar a demanar perdó a totes les persones de qui s’havia burlat durant tants anys.

Van anar passant les setmanes i a Miquelot li anava creixent el nas, disminuint-li les orelles i fent-se alt a poc a poc altra vegada.

Ja no es burlava de ningú i quan algú necessitava ajuda, ell l’ajudava.

Ara era bona persona, ja no li tenia por ningú i ja no era Miquelot, ara tots els xiquets i xiquetes li deien Miquel.

https://es.vecteezy.com/arte-vectorial/443971-el-hombre-esta-mostrando-un-gesto-bien-en-estilo-de-dibujos-animados