Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Maria que se sentia sola i sempre somiava tindre una gosseta amb qui jugar i a qui contar les històries que li agradava inventar. Una nit va somiar amb una gosseta alegre amb qui no parava de jugar.
Quan es va despertar es posà trista en veure que tot era un somni, i volia que es fera realitat. Maria va preguntar als pares: —Els somnis es poden fer realitat? I els pares li varen contestar: —Clar que sí. Tots hem d’intentar aconseguir els somnis encara que siguen difícils.
L’endemà, quan tornava de l’escola, va tirar al contenidor groc l’envàs de batut i, de sobte, va sentir uns plors, s’hi va apropar i va veure una gosseta abandonada, ella no va pensar-s’ho dues vegades i la va portar a casa. Els seus pares i ella la varen portar al veterinari, i des d’aquell dia la xiqueta no va deixar de jugar amb la seua gosseta, que li va dibuixar un somriure. La gosseta també va ser molt feliç i escoltà les històries que sempre li contava Maria. Eixia a passejar amb la gosseta, que jugava amb tots els xiquets que trobava. Tots la volien.
Un dia, una amiga de la xiqueta li va dir: —És la primera vegada que veig somriure una gosseta, mai he vist una cara més feliç. Maria anava creixent i ara el somni era fer-se escriptora i poder contar les històries a tothom. També somiava poder ajudar els animals abandonats. I sempre recordava que els seus pares li varen dir que els somnis es podien fer realitat. Un dia va decidir escriure les seues històries, històries que van arribar al cor de molta gent i que van ajudar a salvar molts animals.