Hi havia una vegada una princeseta molt boniqueta a qui li agradava el rock
and roll. Ella ballava movent el cap amb la seua guitarra elèctrica i els seus pares, que eren els reis de Sosoland, quan la veien pensaven que estava boja del tot, que aixà no podria casar-se amb el rei Albert, a qui li agradaven les princesetes que
brodaven, ballaven clàssic o tocaven la flauta travessera. Son pare li va preguntar què seria de major. Ella, molt emocionada, li va dir que "jugadora de bàsquet" seria el seu somni, que faria moltes cistelles i seria molt feliç. Son pare es va quedar despagat, perquè al rei Albert li agradaven les princesetes que
volien ser ballarines, blogueres de moda o models. Un dia ella i el rei Albert anaren a sopar a un restaurant molt "pijo" on estava tot "buenísimo de la muerte" i s’ho passaren prou bé. A l’hora de pagar, la princesa volia convidar-lo i ell li va dir que les xiques no pagaven. Ella li va contestar que sí que pagaven, que ella guanyava
diners els caps de setmana cantant en un grupet heavy. Albert li va dir molt seriosament que hauria de canviar d’aficions si volia casarse amb ell. Ella li va dir que seguiria els seus somnis per a fer-se un futur en el qual fóra molt feliç i es casaria només amb qui la respectara com ella era.
DesprÊs, quan va anar a contar-ho als seus pares, es quedaren molt contents de tindre una princeseta molt llesta i l'abraçaren molt orgullosos.