LA LLEGENDA DEL COCODRIL DE SANT BLAI

Conta la llegenda que en un poble de València hi havia un pastisser que era molt famós a tota la comarca, pels dolços tan bons que feia.

Un dia s’adonà que no tenia ous per preparar els dolços... havien desaparegut! Aleshores tornà a comprar-ne i... sorpresa! Tornaren a desaparèixer!

Això començà a passar de tant en tant, els ous desapareixien del magatzem com per art de màgia o d’encanteri.

El pastisser començava a estar fart i pensà que havia de resoldre el misteri.

Un dia s’amagà al magatzem per vore el que passava i estigué esperant hores i hores fins que, per un racó, va aparèixer un cocodril mitjà que començà a menjarse els ous.

El pastisser molt espantat se n’eixí corrents i tancà la porta. No sabia ni podia imaginar-se per on havia entrat el cocodril!

Aleshores pensà de dir-ho a dos caçadors que coneixia, per veure si li podien resoldre el problema. Els caçadors anaren molts dies per vore de pillar el cocodril...

I res, no hi havia manera!

De tant en tant, els ous continuaven desapareixent.

Un dels caçadors digué al pastisser que coneixia una dona misteriosa que potser podria ajudar-lo.

Allà que se’n va anar per a parlar amb ella.

Com que a la dona li agradaven els reptes, acceptà ajudar el pastisser.

Quedaren per a l’endemà, que era el dia de Sant Blai.

La dona misteriosa entrà al magatzem del pastisser i començà a cremar unes herbes que duia. Al cap d’una estona i en sentir aquell perfum, va aparèixer el cocodril. En aquell moment la dona començà a dir unes paraules que no s’entenien, com d’una altra llengua, i ràpidament, en un tres i no res, el cocodril es convertí en pedra.

Des d’aquell dia el pastisser, per a recordar aquest succés i com que era el dia de Sant Blai, decidí que tots els anys en aquesta data faria un dolç, que consistia en un cocodril amb un ou a la boca.

El cocodril, el deixà al forn, perquè tothom el vera i des d’aleshores i fins a aquests dies tots els xiquets del poble mengen el dia de Sant Blai un cocodril... això sí, ha de portar un ou a la boca.

I, conte contat, pel fumeral se n’ha anat!