Page 1

FULL RAS REVISTA INSTITUT ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS - TARRAGONA

GENER-FEBRER 2014

NÚMERO 33

La nostra neu

1

àg.4 0 at, p àgs 9-1 b e d p , a sa res vino 3 en xif ens de a S -La y 201 ’exàm tí -L’an ndari d . 13 Mar g le -Ca ents, pà ny logo 15 e d pàg , pen urs diss 14 5 1 g. nc 14-Co uès. pà s curs n q Fran scripcio ein -Pr


ACABEM ELS TREBALLS DE RECERCA Estem reunits a la sala de redacció del Full Ras amb els nostres companys de 2n de BAT, la Clàudia Pérez, el Gonzalo Álvarez, l’ Ignacio Zúñiga i el Marcos Díaz. Volem que ens expliquin alguna cosa dels seus treballs de recerca que han de presentar la primera quinzena de febrer. Els preguntem de què tracten els seus treballs respectius. (Gonzalo Álvarez) “El meu treball tracta sobre la levitació magnètica dels superconductors, un tema molt complex sobretot a l’hora de realitzar la seva part pràctica”. (Marcos Díaz) “Jo estic acabant un treball sobre robòtica i automatismes industrials és el futur”. (Ignacio Zúñiga) “Jo el faig de l’àmbit de la medicina concretament sobre la medicina regenerativa.Vaig fer la part pràctica en una clínica de Girona. (Clàudia Pérez) “El meu tema és sobre la ciència aplicada als ous, amb experiments curiosos, com injectar-los diversos productes químics i observar la seva reacció”.

BAT i que només serveix per a agafar pràctica per fer treballs quan estiguin a la universitat. En Gonzalo afegeix que a ell el tema li a servit per a despertar la curiositat sobre un camp que desconeixia. La Clàudia diu que si t’ho prens com un joc, encara pots gaudir una mica. Finalment, el Marcos, com que és un apassionat de la robòtica, exclama que és tan interessant com una altra assignatura. D’acord, nois us desitgem molta sort en les vostres presentacions!

“Què opineu dels TDR, en general?”. El Nacho contesta que els pren molt de temps a segon de

L’INSTITUT AMB L’NBA El dilluns, dia 27 de gener, un grup de l’institut format per vint alumnes de batxillerat i quart d’ESO, fou convidat per el Consolat americà a assistir a un clínic en anglès i posterior entrenament amb jugadors de l’NBA al pavelló del Blume, a Esplugues de Llobregat. Conjuntament amb quaranta alumnes més de tota Catalunya, tingueren l’oportunitat de practicar l’anglès i compartir la canxa amb els professionals americans. Per això, la majoria dels companys participants són jugadors/es dels principals clubs de la ciutat (CBT, ADT, TGN...)

2


TALLER DE CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS Per tal d’estimular , interpretar i crear Música amb instruments elaborats a casa, els alumnes de primer d’ ESO del professor Juli Garola han dissenyat i construït objectes per entendre la dimensió social i cultural dels “Luthiers”, alhora que la “organologia” i l’acústica dels instruments musicals , emprant les TIC com a eina per a la integració i la comunicació de la informació. S’ha tractat de reflectir l’ Educació Inclusiva com a procés d’adequació per a aquells alumnes que puguin tenir més o menys habilitats manipulatives , els quals tenen l’oportunitat de confeccionar la seva creativitat segons les possibilitats d’elecció de nivell de dificultat, materials, complexitat o fins i tot la forma o nombre de peces per a l’elaboració dels instruments. El resultat final també és fonamenta en la il·lusió , el perfeccionament i el virtuosisme. Això motiva una gran dosi de reforçament d’identitat dins el grup. Tot plegat és un sincer reconeixement de l’esforç i la dedicació a la tasca duta a terme.

Gener-Febrer 2014

núm 33

Redacció i edició: Grup d’Informàtica Comunicativa, 4t d’ESO Professors: Ernest Messeguer, Joan Giné Comunicacions: fullras@gmail.com 3


QUÈ VOLEM A LA SAVINOSA? Els estudiants de 4tESO de l’institut Martí Franquès hem volgut fer una enquesta per aportar solucions a l’ús públic d’un lloc emblemàtic de Tarragona, molt abandonat, que és la Savinosa, ja que darrerament és notícia perquè la Diputació i l’Ajuntament s’han ficat d’acord per desqualificar la zona com a espai protegit i han obert la possibilitat de transformar-la en un espai útil per a la ciutat. La majoria dels alumnes enquestats han respost que els agradaria que s’hi ubiqués una mena de Central Park com a Nova York, amb diverses zones lúdiques i de passeig, pistes de patinatge, diverses canxes, estanys...i obert al mar. Seria, realment, un somni per als ciutadans de Tarragona i els seus innombrables visitants. Un altre grup important ha opinat que seria un lloc ideal per a construir el nou institut Martí Franquès, (visca!!!) afectat d’una patologia de la construcció difícilment de solventar i que d’aquí uns anys representarà un perill per als seus usuaris. La clau estaria en una permuta dels terrenys, ja que el nostre solar de 22.000 m2 és molt més valuós que aquell rocallam perquè està al centre de la ciutat.

La Savinosa a l’actualitat

Nou Martí Franquès al 2017

4


ENTREVISTA A

JC MARTOS

Aquest ja és el segon any que a l’institut es fa l’activitat extraescolar de dansa, en la qual hi participen 15 persones, els dilluns, i els dijous, de 16:00 a 17:30. Per això li hem fet una entrevista al monitor de l’activitat, i també alumne de l’institut, Juan Carlos Martos. 1.- D’on et prové la passió pel ball? Des de ben petit que ja saltava i ballava per casa, sempre estava fent tombarelles i saltant pels sofàs, etc. Un dia, la meva mare va apuntar-me a un curset d’estiu al Nàstic de Tarragona, em va agradar molt, i vaig continuar allà fins als 14 anys, havent entrat als 10. Després vaig marxar a fer un altre tipus de dansa, que fins ara havia estat la gimnàstica rítmica, i aquell cop va ser el ballet clàssic i contemporani. 2.- Quants anys portes ballant? Porto 7 anys en total.

realment la dansa com a part de la teva vida, no ha de ser cap problema ni tenir prejudicis. 6.- Quanta gent participa en aquesta activitat? Quants dies a la setmana? I quantes hores? Participa més gent del que ens podem arribar a imaginar. Com més dies a la setmana seguits treballis, millor per al ballarí/na. Les hores depenen de molts factors, però si és seriós, una mitjana de 3h diàries, com a mínim.

3.- Balles en alguna acadèmia? Per què vas agafar-la? Ballava en l’Escola de Dansa Àrtemis. Vaig agafar-la perquè era la única acadèmia que era oficial, en la qual podies treure’t la carrera professional. 4.- Quantes hores li dediques a la setmana? Doncs quan ballava, feia de Dilluns a Dissabtes, de 5:30 de la tarda a 9:30/10 de la nit. Dissabtes variava segons si hi havia concursos de dansa o no, però normalment anàvem de 10 del matí fins les 2 del migdia.

Prades, 2013

7.- Quin tipus de ball domines? No crec que domini cap tipus de ball al 100%, però el que domino més o menys, pels anys d’experiència, és la dansa clàssica i la contemporània. 8.- Vols fer alguna carrera de dansa? Sí, a l’ Institut del Teatre, Barcelona. Bàsicament vull acabar la carrera que vaig començar.

Actuant a “Caiguts del cel”

5.- És molt difícil per a un noi fer dansa? Això depèn de cadascú. Això també passa amb les noies, depèn de com pensis, depèn del teu físic, depèn de les teves ganes, etc. Però si realment estimes 5

9.- Alguna anècdota que t’hagi marcat relacionat amb el ball? Crec que les millors anècdotes que tinc de la dansa són les estades als hotels amb els companys, els viatges i totes les experiències viscudes. Són el millor record que tinc.


LA MASELLA 2014 Del 7 al 10 de Gener, un grup de 90 alumnes d’ESO va participar al curset d’esquí celebrat a l’estació de la Masella. El primer cicle va estar-se a l’Alberg Abrigall, al Pla de Masella, acompanyats dels professors Frederic Solanes, Joaquim Biendicho, Pilar García i Joan Giné. El grup de 3r i 4t estava hostatjat a l’Alberg la Bruna, a Bellver de Cerdanya, amb els professors Manel Giraldes i Eloi Rius. Excepcionalment, aquesta vegada ningú ha pres mal i tots tornaren a casa sans i estalvis, amb un color de cara envejable. Els esquiadors només s’han queixat d’una cosa: que se’ls hi van acabar massa aviat les pistes negres.

6


7


L’ANY 2013 EN XIFRES 36,7% s’ha reduït el nombre d’Ero La situació del marcat laboral s’ha traduït en una reducció del 36,7% en el nombre d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) presentats a Catalunya en els nous primers mesos de l’any. Es van registrar 2.839 expedients que van afectar 46.326 treballadors dels quals 6.584 van ser acomiadats i a la resta els hi van reduir la jornada temporal.

42,4% creix el nombre de joves que emigren La crisi del mercat laboral ha forçat que 15.000 joves catalans han emigrat a l’extranger entre el 2009 i el 2013. El nombre de treballadors entre 25 i 34 anys que s’han vist obligats de buscar un lloc de treballa a fora ha crescut un 42,4%.

840.500 treballadors estan al atur Al final del tercer trimestre 840.500 persones estaven sense feina a Catalunya, és a dir, el 22,8% de la població activa.

0,2% creix l’economia catalana L’economia catalana va registrar el tercer trimestre una variació positiva del 0,2% respecte el trimestre anterior.

999 euros de pensió A Catalunya el nombre de pensionistes a crescut de 460.000 persones en els últims 20 anys fins a arribar a la xifra dels 1,63 milions. La pensió mitjana era de 398,5 euros mensuals el 1993 i a passat a ser de 999,2 euros el 2013.

8


50.000 habitatges venuts el 2013 La venda d’habitatges a Catalunya amb prou feines va arribar a aquest 2013 a les 50.000 unitats. Els preus van baixar d’un 8,1% fins al setembre , encara que es va registrar un augment del 0,8% en relació al mateix període del 2012. És la primera pujada de preus des del 2010.

0,8% va créixer la indústria El segon trimestre, i en el conjunt de l’estat, el sector industrial ja va mostrar un creixement del 0,5%, una tendència que va quedar corroborada quan l’activitat va marcar una alça del 0,8%.

41.000 processos de desnonament a l’estat Més de 41.000 desnonaments es van produir a l’estat segons les dades disponibles del CGPJ. La plataforma d’afectats per la hipoteca va denunciar amb manifestacions l’estat. Com a solució, el congrés va aprovar al maig una llei hipotecària que mira de corregir els abusos de l’anterior i endureix els procediments de desnonaments per augmentar les garanties dels propietaris.

954.863 milions acumulats en deute públic Una economia en recessió porta lligada en la majoria dels casos la generació d’un important dèficit que es finança a través de l’emissió del deute públic. Aquesta correlació ha portat l’economia espanyola a anar acumulant deute en el conjunt d’administracions, fins al punt d’aribar a un rècord històric del 93,4% del PIB el tercer trimestre de l’any, equivalent a 954.863 milions d’euros, i es va tancar el 2013 per damunt del 100%. Per contextualitzar, s’ha de tenir present que abans del inici de la crisi la proporció era del 33,6% del PIB. L’administració central de l’estat és la principal responsable d’aquest desgavell, ja que ha fet crèixer el deute en un19,5% en l’ultim any, les autonomies ho han fet un 17% i les corporacions locals un 4,6%.

9


HIS T Aquest gener, fa 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Catalunya, el 1939. A finals de 1938 tothom, a Catalunya, esperava l'ofensiva final de les tropes franquistes contra el Principat. Després de la batalla de l'Ebre, i d'una manera sorprenent per a molts analistes, Franco va decidir aturar els atacs. Però la sort de la República, i amb ella la de la Catalunya, estava dada i beneïda. El gener del 1939 les tropes franquistes van entrar a Catalunya, aquest gener en fa 75 anys. Però la conquesta de Catalunya no va ser obra només de les tropes franquistes, no ho hagueren aconseguit soles. Els franquistes de seguida va aconseguir ajuda

dels governs feixistes d'Itàlia i Alemanya, que van formar els seus propis cossos d'aviació com l'aviació legionària, i la Legió Còndor, els quals van conquerir el cel per al bàndol feixista. Els governs italià i alemany havien ofert els seus serveis a Franco, i així utilitzaren la conquesta de Catalunya com a camp d’entrenament i millora per a els seus avions per preparar-se per a la II Guerra Mundial. Sense cap mena de mirament , provocaren les terribles

massacres de pobles i civils innocents, els més malparats en aquest conflicte. Aixi doncs, les poblacions bombardejades catalanes van des de Flix fins a Badalona, passant per Tortosa, Amposta, Falset, Móra, Reus, Tarragona i Barcelona. Els bombardeigs foren indisciminadament duts a terme pel territori català, atacant les ciutats, la costa i l'interior, fins i tot els petits pobles, no només contra l'exèrcit republicà, sinó contra la població civil, i no pas per equivocació. La superioritat franquista alimentada pels aviadors aliats, va ser la causa de la gran rapidesa de la invasió. Els petits reductes republicans, a mercè dels bombarders feixistes, eren brutalment eliminats amb els pobles respectius. Posem èmfasi doncs, en l'actitud dels aviadors, que sense cap tipus de mirament van atacar els civils innocents. En la costa, els bombarders van atemptar fins i tot contra les embarcacions pesqueres, els servien per millorar la seva punteria. I en l'interior utilitzaren excuses barates per a justficar els bombardeigs, digueren, per exemple en el cas de Falset, en què atacaren els civils dient que el seu objectiu eren les fàbriques, allunyades del nucli urbà. En referència a la impunitat dels aviadors, recentment una Jutgessa titular del Jutjat d’instrucció número 28 de 10

ÒRI

A

Barcelona, ha demanat al Ministeri de Defensa els expedients dels pilots Italians. Lògicament, primer ho havia demanat als propis italians però, en declaracions següents

la Jutgessa explica que la col·laboració de les autoritats italianes fins ara, ha estat escassa, i s’evidencia amb la inacció de la justícia d’aquell país. En l’arxiu es detallen alguns dels noms dels pilots al càrrec de 5.500 avions en total, dels quals molts van rebre condecoracions i pensions vitalícies per la seva participació en la guerra civil. Qui haurà d’imdemnitzar als pobles que van ser brutalment arrassats per l’aviació italiana i alemanya? Quan demanaran perdó aquests dos països? Tanta modernitat, democràcia, i l’empremta de Franco encara no ha estat degudament esborrada...

Caius Vicius


GRAVEM A LA RIBA Els dies 17 i 18 del mes de Desembre, el grup d’alumnes de 2n d’ESO de l’alternativa “Fem Cinema” van fer una sortida a la Riba, a la vall del riu Brugent, per tal de gravar el guió audiovisual “Camins”. El curt va d’una colla d’excursionistes d’una escola acompanyats de dos professors, que van a la muntanya a missions

concretes: agafar mostres de botànica, de fauna, de la geologia... Però es troben amb una sèrie de sorpreses i entrebancs. El grup va hostatjar-se al refugi Els Masets de la Riba, vora el riu Brugent, i els alumnes aprofitaren també per capbussar-se en les seves gèlides aigües de desembre.

Presentació del llibre ARAMAR

El divendres,  dia  27  de  gener,  es  va  dur  a  terme   l’acte  de  presentació  del  llibre  del  nostre   benvolgut  exalumne  Albert  Masip,  ARAMAR,  a   la  llibreria  Adserà.    El  llibre  ha  estat  publicat  per   l’editorial  Mundos  Èpicos,  de  Màlaga,   especialistes  en  literatura  fantàsBca.

En la  presentació,  en  Joan  Giné  va  destacar  el   fet  que  l’autor,  l’Albert,  amb  només  16  anys   hagués  Bngut  la  capacitat  i  el  coratge  d’escriure   i  publicar  un  llibre,  fet  força  insòlit,  quan  els   joves,  avui  dia,  tenen  tan  complicat  la  tasca   d’escriure  envoltats  de  mil  formes  d’oci  i   11

expansió que  donen  poc  peu  a  la  reflexió   literària.  Va  felicitar  merscudament  l’autor  i  va   alabar  la  qualitat  lingüísBca  i  creaBva  del  llibre,   de  lectura  molt  adequada  tant  per  al  jovent,   com  per  a  la  gent  adulta  aficionada  a  la  novel·∙la   fantàsBca  abanderada  per  l’obra  El  senyor  dels   anells,  d’en  Tolkien.  Des  d’aquí,  desitgem  molt   èxit  a  l’Albert  i  que  conBnuï  la  seva  tasca.  De   moment  va  bé,perquè    ens  hem  assabentat  que   ja  és  diXcil  trobar  exemplars  d’ARAMAR  a  les   llibreries  de  Tarragona.  I  per  Sant  Jordi  volem   l’Albert  Masip  a  la  Rambla  de  Tarragona!


DIA INTERNACIONAL DE L’HOLOCAUST

BARÇA, ROSELL, DIMISSIÓ

A Full ras volem fer ressó de l’article d’Enric Garriga Elies, president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, publicat al Punt Avui del diumenge, 26 de gener, on ens recorda que han passat 69 anys des del final de la Segona Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps de concentració nazis per les forces aliades. El 27 de gener, la comunitat internacional commemora, en concret, la data d’alliberament del camp d’extermini d’AuschwitzBirkenau.

La penúltima setmana de gener ens ha portat la notícia sorprenent de la dimissió de Sandro Rosell, el president del Barça.

En aquest Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, nosaltres també estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, que després de lluitar per la República i les llibertats, van passar per les platges inhòspites d’Argelers i St. Ciprià per ser repartides després en diferents camps de concentració arreu d’Europa. Doble víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme de Hitler. En aquesta efèmerides, denunciem el creixement del feixisme i l’extrema dreta a Europa, hereu de Mussolini, Hitler, Franco i Pètain, i que, vulguis o no, està influint en les doctrines antisocials de dretes dels nostres governants amb el desmantellament de l’estat del benestar: privatització de la sanitat i l’ensenyament, desnonaments de famílies senceres, asfixia de les petites empreses, protecció dels grans bancs i els sousassos dels seus dirigents, corrupció de la classe política... i amb l’augment de la pobresa que adoba el terreny per les mentides del feixisme que prefereix una societat desinformada, sense educació i cultura, fàcilment manipulable.

La raó més clara salta a la vista: l’engany al soci vers el muntant real del fitxatge del jugador brasiler Neymar. Rosell ha adduït raons diferents i molt infantils per despistar el personal. El senyor Rosell defensava contra vent i marea que Neymar només havia costat uns 50 milions.El seu company de junta que l’ha succeït, el senyor Josep M. Bartomeu, fent de Manos limpias, el primer que s’apressa a publicar és la factura detallada del cost de l’operació i, vet aquí, que els que han denunciat Rosell tenien raó. Quin interès tenia en Sandro per amagar les xifres reals? Dons que li devia fer bullir la consciència el fet de les famoses comissions que es van quedar a Brasil, molt difícils de seguir. Tres milions al pare de Neymar, de què? Quatre milions a un agent comercial, de què? Era el mateix Sr. Neymar? Deu milions al president del Santos FC, de què? Aquestes quantitats escandaloses i de fosca destinació fan olor de socarrim i portaran de corcoll la hisenda brasilera. No és el mateix declarar 100 que 50. Clar, que calia amagar el cost real de l’operació! Qui surt guanyant? Penseu una mica. De moment al Rosell li ha costat una dimissió, un mal menor. És el mínim que havia de pagar després que no s’hagués tallat mai a l’hora de criticar i embrutar la junta anterior amb la seva careta de bon nen, creient que ell estaria ligitimat per fer el que li rotés. Per si de cas marxarà a Londres on no hi ateny la justícia brasilera. Poncius

Caius 12

SALINGER AL DESCOBERT Jerome David Salinger, el novel·lista nord-americà més llegit als instituts, gràcies a la seva famosa novel·la El vigilant en el camp de sègol, va morir l’any 2010. Feia 45 anys que no publicava res i vivia apartat del món i de la curiositat del públic. L’editorial Seix Barral, ara acaba de publicar Salinger, de la mà d’un guionista i d’un assagista compatriotes seus. El llibre reconstrueix la vida d’en Salinger ara que ell no ho podia evitar, pobre. Podem llegir que va néixer en una família de classe mitjana, a Nova York, que es va rebel·lar aviat contra son pare perquè era un mal estudiant i no volia entrar en el negoci dels pernils. Això li va costar l’acadèmia militar i ser un dels milers de soldats que, a la Segona Guerra Mundial, van desembarcar a la platja Utah, el dia D, on va veure morir 2.500 soldats del seu contingent de 3.000. Sembla ser que la crua experiència de la guerra, els desenganys amorosos de joventut i una malformació genital, el van deixar força marcat per sempre. Sens dubte, aquestes vivències foren un bon adob per a El vigilant en el camp de sègol i per a la naturalesa del seu protagonista, en Holden Caulfield, l’adolescent rebel, desorientat i malparlat. Un encant. Aquesta novel·la l’han llegida, fins avui, més de 65 milions de lectors, un veritable best-seller que encara dura, i que segueix sent força interessant, tant per la innovadora forma de narrar com pel retrat que fa l’autor de l’antiheroi americà nihilista i fatxendós que va marcar tota una època. Pilatus


13


POL GUASCH AMB THE FONIX 2013

CONCURS DISSENY CARPETA I AGENDA CURS 2014/2015

L'alumne Pol Guasch de 1r de Batxillerat rep

el premi del 6è Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya" (THE FONIX 2013) en el qual va quedar finalista. En Pol va superar totes les fases del concurs: la local del centre, la

L’ Institut Martí Franquès convoca el concurs de disseny per il·lustrar les carpetes i agendes del curs 2014/15. Bases : -Obres originals i inèdites en color. -Mides: 575mm d’ amplada x 390 mm d’alçada per a la carpeta i 160mm x 222mm per a l’agenda. -Ha de incloure com a text: Institut Antoni de Martí Franquès, Curs 2014/15. -Els dos dissenys han de fer joc. Si inclou una imatge fotogràfica ha de ser original de l’autor. -S’ha d’enviar l’arxiu del disseny en format digital jpg al correu següent: evaleroanton@gmail.com

territorial de Tarragona i la final de Barcelona representant el nostre centre. Des del Seminari d'Anglès agraïm la seva participació en THE FONIX 2013 i el felicitem per l'èxit obtingut. Enhorabona, Pol !!!

Escriba para introducir texto

FRAN BERTRAN GUANYA EL CIRIT 2013 L’exalumne Fran  Bertran  Cobo  acaba  de   guanyar  un  dels  premis  Cirit  2013  per  a  treballs   de  recerca  que  atorga  la  conselleria  d'Economia   i  Coneixement.  El  Atol  del  TdR  és:  La  veu  dels  

-Els originals hauran de presentar-se amb un lema identificatiu escrit al darrere amb llapis i amb un sobre tancat que contingui el nom, els cognoms i el curs de l’autor/a. -Les obres s’hauran de presentar a secretaria fins al 30 d’abril del 2014 a les 14 hores. -S’estableix un premi únic de 100 euros. -La resolució del concurs es publicarà la setmana del 26 al 29 de maig.

morts: entomologia  forense  i  ha  estat  dirigit   per  la  professora  Ana  de  Pablo.  Des  d’aquí  hem   de  reconèixer  al  Fran  el   coratge  que  ha  Mngut  en  les   seves  agosarades   experiències  amb  fragments   de  cadàvers  i  l’anàlisi  dels   animalons  que  parMcipen  en   la  seva  putrefacció.   14


XERRADA AMB TOMÀS MOLINA El dijous, dia 30 de gener, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat científic varen assistir a una xerrada d’en Tomàs Molina, al Càixa Fòrum de Tarragona. El tema fou: “La força del temps. Riscos mediambientals”.Va ser una sessió força interessant i divertida, amb un feed back continuat amb el cèlebre metereòleg de TVE3, i on es va posar en evidència l’íntima relació entre la contaminació i els factors que marquen el clima. On anirem a parar? Els humans tenim la resposta.

PREINSCRIPCIÓ CURS 2014-2015 Presentació de sol·licituds a la secretaria del centre: ESO: De l’11 al 21 de març Batxillerat: Del 13 al 23 de maig

Jornada de portes obertes Dissabte, dia 8 de març, a partir de les 11.00 del matí

Els equips infantil de bàsquet i juvenil A de futbol sala, primers a les fases prèvies Els petits de bàsquet format per un conglomerat divers d’alumnes de 1r i 2n d’ESO, contra tot pronòstic han guanyat al CB Altafulla i s’han proclamat campions de fase.

La victòria sobre el Turó A ha permès als nostres jugadors de 1r de BAT ocupar la primera plaça de la fase prèvia del campionat de Tarragona escolar. Ara tocarà guanyar la fase final per anar als campionats de Catalunya. 15


PICTOGRAMES

Batx. Artístic 16

Full Ras 33  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you