Revista Safareig Poètic núm. 2 -2016

Safareig Poètic Núm. 2 Any 2016

juny—desembre 2016

Jam Ramon Llul lam Poesia eròtica Presentació GRTL Jam de la Pau 11 de setembre Dia Internacional de la Pau Jam Mestres i deixebles Jam Camins Jam del Camp (poesia rural)

SAFAREIG POÈTIC

2

DE RAMÓN LLULL ALS POETES DE PROXIMITAT

D

e juny a desembre va continuar l’activitat del Safareig Poètic, amb l’única interrupció del mes d’agost.

Vam començar dedicar la jam de juny a Ramon Llull, el gran patriarca de les lletres catalanes del qual es commemorava el 700 aniversari de la seva mort, motiu pel qual el Govern de la Generalitat de Catalunya havia acordat dedicar-li l’any.

Juliol vam fer, com ja havíem fet l’any 2015, un trasllat a la platja de la Llosa de Cambrils, per celebrar una jam de poesia eròtica. El semestre es va tancar, però, amb un acte extraordinari, la presentació del poema GRTL per part del poeta i activista cultural manresà Joan Lluís Sagués al Portal de Catalunya.

Les jams de l’últim trimestre de l’any van retornar al nostre cau del Portal de Catalunya, començant per la de setembre dedicada a la Pau, ja que en el me es commemorava el Dia Internacional de la Pau, el dia 21. En tal jornada vam col·laborar amb l’acte que van organitzar les organitzacions locals Vivim la Pau i reus refugi al Pallol, on vam reproduir d’alguna manera la jam passada, amb les persones que van prestar-se voluntàriament a actuar a l’escenari.

Setembre va ser un mes especialment actiu, ja que també vam participar en la Diada de l’Onze de Setembre, en les manifestacions descentralitzades obeint a la invitació d’Òmnium Baix Camp. D’aquesta manera vam passejar poemes de caire patriòtic pels carrers de Tarragona.

Mestres i deixebles, Camins i el Camp (la poesia rural), van ser els temes de les restant jams. En aquesta darrera vam centrar-nos especialment en l’obra de dos poetes: el company Ignasi revés, que ens va presentar el seu poemari “Aigua als òrdins”, que ha dedicat a la seva terra de les Garrigues, i al gran poeta de Vilapana Jaume Mariné.

2016 concloïa així amb un regust de proximitat i un contacte amb la natura. Però no per això cessava l’activitat del Safareig Poètic, encara que per imperatius organitzatius haguéssim d’abandonar la seu del Portal de Catalunya i buscar un nou espai amb el qual inauguraríem el 2017: les instal·lacions de l’Orfeó Reusenc.

NÚM. 2

PÁGINA 3

ÍNDEX Pàg. 4

Juny Jam Ramon Llull

Pàg. 8

Juliol Jam Poesia eròtica

Pàg. 22

Presentació GRTL

Pàg. 24

Setembre Jam de la Pau

Pàg. 30

11 de setembre

Pàg. 32

Dia Internacional de la Pau

Pàg. 36

Octubre Jam Mestres i deixebles

Pàg. 45

Novembre Jam Camins

Pàg. 54

Desembre Jam del Camp (poesia rural)

SAFAREIG POÈTIC

4

JUNY

L

a jam de dijous 2 de juny versava sobre Ramon Llull i el seu temps.

Eduard López la va iniciar amb una petita nota biogràfica sobre aquest autor cabdal -en tots els sentits- de la nostra literatura, extreta del pròleg del volum "Poesies" publicat per Biblioteca Universitària de l'Enciclopèdia Catalana de 1988, a cura de Josep Romeu i Figueras.

Eulàlia Sabater va fer una referència al llibre "Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència" de Pere Villalba, de recent aparició a Publicacions UAB. I acte seguit va llegir uns fragments del "Cant de Ramon".

Josep Maria Forcadell va triar una mostra de poesia trobadoresca, de Bernat de Ventadorn, en occità. Va facilitar el text original i una traducció pròpia literal per facilitar la lectura (adjuntem els textos).

Ramon Salvat va aportar una mostra de la literatura trobadoresca galaico-portuguesa, que era la llengua habitual a la cort castellana de l'època per a aquest tipus d'expressió. Es tracta d'un poema de Juiao Bolseiro, que va llegir-nos Almudena (també adjuntem el text amb traducció castellana).

Eduard López va llegir diversos versicles del "Llibre d'amic e amat", que van conduir a una lectura per part de l'Elena Giménez d'un dels poemes corresponents al "Llibre d'amic" de Joan Vinyoli.

Montse Aloy, "Cantireta", va llegir-nos alguns poemes de Gianni Rodari que fan referència, a la seva manera desenfadada habitual, als processos gràfics de l'escriptura.

Dolors Vallverdú va triar també fragments del "Cant de Ramon".

Pilar de los Hielos va llegir una "viadeyra" de Cerverí de Girona, "No el vulgueu, el fals marit" (reproduïm també el text).

Josep Maria Forcadell va contextualitzar el tòpic de l'amor cortès, el "fin'amor", amb una lectura del "Cercamón" de Lluís Racionero.

En les lectures es van alterar els savis comentaris de Carme Andrade i Vicenç Sanahuja, el qual sempre ens sorprèn amb la seva erudició.

Fina Masdéu va llegir alguns fragments de

"Perles" de Jacint Verdaguer, l'altre gegant de la nostra poesia que va ser molt influït pel "Llibre d'amic e amat".

Eduard va llegir fragments de"La Rosaleda" de Sa'di de Shiraz, el poeta persa contemporani de Llull i amb una vida paral·lela, fins a cert punt, a la del nostre savi. Va usar una traducció castellana de Joaquín Rodríguez Vargas.

Eulàlia va llegir fragments del "De consolació" lul·lià.

Montse Aloy va recitar dos poemes de Wislawa Szymborska, també sobre el procés d'escriptura.

I Eduard va acabar amb un fragment de Llull extret del mur de la Dolors Miquel que ja havíem compartit: "Cos- digué l'ànima- ¿per què moriu? - I vós, ànima -digué el cos-, per què us partiu de mi?", i que va donar peu a la lectura d'una peça de la dramaturga contemporània Sarah Kane, de la seva obra pòstuma "Psicosi a les 4.48", un fragment que comença amb: "L'ànima i el cos no poden estar mai units del tot".⧠

Nร M. 2

5

Vicenรง Sanahuja ens va obsequiar amb aquest divertit poliedre que conforma quatre cares de la vida de Ramon Llull.

SAFAREIG POÈTIC

6

Fotografies d’Eduard López i Elena Giménez

NÚM. 2

7

D’esquerra a dreta, Fina Masdéu, Eulàlia Sabater i Pilar de los Hielos, recitant. A sota, Almudena llegeix Juiao Bolseiro en presencia de Ramon Salvat, i Elena Giménez i Dolors Vallverdú seguint atentament les lectures

SAFAREIG POÈTIC

JULIOL

L

a jam de juliol va tenir lloc, com l’any anterior, a la platja de la Llosa de Cambrils.

Tanmateix, el vent va fer acte de presència i ens va obligar a refugiar-nos al Xiringuito Mesa, on teníem programat el sopar posterior.

Malgrat la incomoditat que ens obligava a compartir l'espai amb altres clients, la sessió va resultar intensa quant a participació i assistència. I quant a contingut, evidentment: la poesia va rajar fluïdament, desprenent en llavis dels diferents rapsodes l'erotisme de molt diversos caires.

Un ràpid resum -no exhaustiu- del que es va poder escoltar: Elena Giménez va obrir "el foc" amb el nostre poeta de capçalera, Joan Vinyoli, "Damunt la sorra", un poema que venia que ni pintat.

Eduard López va llegir dues traduccions pròpies de poetes anglosaxons: "Menteix el cos?" de Margaret Atwood, i "M'agrada el meu cos quan és amb el teu", d'E.E. Cummings. També va llegir "Testament mural" de Vicent Andrés Estellés, que no podia faltar a la cita.

Eulàlia Sabaté va llegir-nos "Idil·li", de Josep Palau i Fabre, i "L'infern de Don Joan", de Joan Margarit.

Ignasi Revés va recitar diversos poemes de Catul.

També en l'òrbita clàssica, vam comptar amb les lectures del llibre "Poemes Priapeus" a càrrec d'Antònia Farré, acompanyada per Txell Blay en alguns d'ells, amb la lectura en llatí. I Ramon Salvat ens va dur Ovidi, amb versos del seu "Llibre dels amors".

Pilar de los Hielos va preferir en canvi rescatar un poeta inèdit, Òscar F. Vega.

Jaume Salvat ens va recitar un clàssic modern i ben viu: el gran Enric Casasses, "Quan pots fer punta al llapis..." i "Follant".

Maribel Serra va triar tres haikus del llibre "Poemes eròtics per a invidents", de Toni Prats.

Fina Veciana va llegir Gemma Gorga ("I aleshores ella"), Cinta Mulet ("Entre el canyar i la roca") i Joana Bel ("Em fumo l'herba en silenci"). També "Voluptats", de Marisol González i Felip.

Vicenç Sanahuja va llegir un poema de Miquel Àngel Riera, "T'estim perquè existeixes". També

8

va llegir, una versió de Catul que és obra de Joaquim Bartrina, i amb la col·laboració de Ramon Salvat diversos poemes del poeta israelià Ronny Someck, traduïts per Manuel Forcano.

Fina Masdéu ens va recitar un dels nostres clàssics, Salvat-Papaseit, amb "I quan confiats els arbres...". Una altra de les grans de les nostres lletres que no podia faltar és M. Mercè Marçal, que va estar present amb "El teu sexe i el meu" a càrrec d'Antònia Farré.

Carme Andrade va llegir "Pits i aigua", de Llucia Ramis.

Carme Masip va recitar "A una noia que es pentinava a la platja", d'Oriol Vergès.

Mònica de Dalmau va realitzar algunes de les seves vibrants interpretacions de poemes propis, com "Pren-me tota", "Vull ser el teu objecte" o "Hem sopat".

Eulàlia Sabaté va dur-nos dos poetes reusencs com Jordina Oliva ("Mirada nua"), i Antoni Mateu Biosca, "Si no et creus cap gran mentida".

Una sessió, doncs, molt activa, que encara es va arrodonir amb la tertúlia del sopar, amenitzada amb noves interpretacions de poemes propis de les nostres grans Montse Aloy I Mònica de Dalmau.⧠

NÚM. 2

9

Les traduccions d’Eduard López Mercadé a la jam de Poesia Eròtica : .............................

Does the body lie moving lihe this, are these touches, hairs, wet soft marble my tongue runs over lies you are telling me?

Your body is not a word, it does not lie or speach truth either.

It is only here or not here.

Margaret Atwood .....................................................

Menteix el cos movent-se així, són aquests tocs, cabells, humit marbre tou que recorro amb la llengua mentides teves?

El teu cos no és un mot, no diu mentides o veritats tampoc.

Només és aquí o no hi és. ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: I Like My Body When It Is With Your i like my body when it is with your body. It is so quite new a thing.

Muscles better and nerves more. i like your body. i like what it does, i like its hows. i like to feel the spine of your body and its bones,and the trembling -firm-smooth ness and which i will again and again and again kiss, i like kissing this and that of you, i like, slowly stroking the,shocking fuzz of your electric furr,and what-is-it comes over parting flesh….And eyes big love-crumbs, and possibly i like the thrill of under me you so quite new

e.e. cummings ...........................................................

M'agrada el meu cos quan és amb el teu m'agrada el meu cos quan és amb el teu

cos. És tan una cosa nova.

Els músculs millor i els nervis encara més.

M'agrada el teu cos. M'agrada el que fa, m'agraden els seus coms. M'agrada sentir l’espinada del teu cos i els seus ossos, i el tremolor ferm i suau que besaré una i altra vegada i una altra, m’agrada besar l’aquest i l’aquell de tu, m'agrada, acariciar lentament l’escàndol elèctric del teu borrissol, i el quèséjo que arriba amb la carn oberta ... i ulla grans molles d'amor, i, possiblement, m'agrada l'emoció de sota meu tu tan nova

SAFAREIG POÈTIC

10

A dalt, a l’esquerra, detall de l’aportació de Vicenç Sanahuja,un dels seus extraordinaris treball amb paper.

Al centre, Eulàlia Sabater en el seu recitat. A la dreta, Ignasi Revés. A baix, a l’esquerra i a la dreta, respectivament, moments de les actuacions de Mònica de Dalmau i Montse Aloy, Cantireta, durant el sopar posterior a la jam.

NÚM. 2

11

Fotografies d'Ignasi Revés, Fina Veciana, Fina Masdéu, Elena Giménez i Eduard López.

SAFAREIG POÈTIC

12

Damunt la sorra Quedem-nos abraçats damunt la sorra dos en un sol, del tot.

Llavis extensos com una migdiada.

I escoltem les ones, caient, blanes dormint.

Que el sol penetri fins a la sang.

Però l’amor no basta.

Fem per manera de pujar l’escala que inventarem, graó rera graó, fins a tocar el zenit del nostre somni; davallarem després i comprarem pastissos i vi de marca, sec.

Gaudim sense metàfores.

Joan Vinyoli Em fumo les herbes de les paraules i em sedueixo de tu, perquè és dolç el dolor del mossec que em fas amb les dents de la mirada.

Entre el canyar i la roca busco un nom que tingui sexe, boca de veritat, i m’enganya l’aigua, herbes de fons aquàtic, colors que fugen, escarbo i busco veritats de roca, sexe d’aigua, colors de boca.

Cinta Mulet Joana Bel

NÚM. 2

13

Amb farina i aigua treballava el seu cos. Amb farina i saliva concebia, inclinava, aprenia que amb farina i dues mans s’arriba al dúctil secret de la matèria.

Amb farina i llavis treballava l’home fins a l’elasticitat insuportable de la tendresa.

I aleshores lentament tastava el seu cos, el pa que era el seu cos, el pa que s’emmotllava tan bé a les mans com la lluna a la terra.

Gemma Gorga

T'estim però me'n fot. No em resta gaire de suportar la humiliació del vòmit vital que és estimar. Ja fineix l'hora dels finestrals oberts, les dents polsoses, les taques de pantaix per les solapes i dels taurons pels músculs o dreceres.

Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos, per integrar-te en mi. Però s'hi encenen aurores boreals que són contagis.

T'estim però me'n fot. Som a l'espera del llamp reblanidor que ens amalgami i t'encasti en mi tant, que pugui dir-te: -Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

Miquel Àngel Riera

SAFAREIG POÈTIC

En aquesta página, dues vistes generals de la jam al Xiringuito Mesa, de la platja de la Llosa de Cambrils. A dalt, amb la lectura de Meritxell Blay, i a sota amb una introducció d’Eduard López. A l’altra página, a dalt, Elena Giménez obrint el foc poètic, i a sota la lectura de Ramon Salvat.

14

NÚM. 2

15

SAFAREIG POÈTIC

16

Pilar de los Hielos

Maribel Serra

NÚM. 2

17

Eulàlia Sabater

Fina Veciana

SAFAREIG POÈTIC

Solstici El teu sexe i el meu són dues boques.

No sents quin bes de rou sobre la molsa!

Quin mossec amb lluors d’ametlla viva!

Quina parla, amb rellent de gorga oberta!

Quin ball, petites llengües sense brida!

Quin secret de congost! Els nostres sexes, amor, són dues boques. I dos sexes ara ens bateguen al lloc de les boques.

A esglai colgat, fos l’eco de la brida que domava la dansa de la molsa, de bat a bat tenim la platja oberta: avarem-hi el desig d’escuma viva.

El teu sexe i la meva boca viva, a doll, trenats com si fossin dos sexes, entremesclen licors de fruita oberta i esdevenen, en ple desvari, boques.

Boques, coralls en llacuna de molsa on l’hora peix l’atzar i perd la brida.

Som on l’hora i l’atzar perden la brida, on, a cavall de la marea viva, llisquen sense velam, pels solcs de molsa, el meu sexe i la teva boca: sexes al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.

Tot és un daltabaix de sal oberta.

Castells de mar en festa, a nit oberta esborren signes i donen la brida de tot a la follia de les boques.

Qualsevol fulla morta es torna viva al clar del sol que ens fa llum negra als sexes i pinta de carmí flames de molsa.

Que cremi tot en un torrent de molsa i que ens mauri la nostra saba oberta!

Que facin el solstici els nostres sexes, que el cor transformi en pluja tota brida!

Que esclatin els bancals en saó viva!

Que els boscs floreixin en milers de boques!

I que les boques facin que la molsa arreli, viva, com la pell oberta sense brida al mirall dels nostres sexes!

Maria-Mercè Marçal

18

19

NÚM. 2

I quan confiats els arbres

i quan confiats els arbres es vesteixen ignoren els seus ulls nit dia sol estelada plena i les rodes de la fortuna de la seva sina i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes ignoren el seu ventre damunt la cripta ufana que flameja el seu cos vas de l'amor llet i mel en son clos flor d'atzabeja: -quan confiats els arbres es vesteixen Ella és la primavera com una fletxa el seu mentó quan besa -com una fletxa els seus braços alçats la seva sina com una sageta -una sageta el seu gest marxant fletxa arc sageta sagrari de carn: i la joguina com la més tallant

Joan Salvat-Papasseit

SAFAREIG POÈTIC

© Helmut Newton

20

NÚM. 2

21

Vull ser tel teu objecte durant unes hores.

Pren-me tota al teu ritme, deixa’m sentir la teva llengua.

Sense cobrar.

Jo vull caure en desmai conscient per poder parlar a dos

Que comencis pels peus

en un bon silenci lèxic i semàntic.

i acabis per la cana més llarga.

Quan només faci falta, algun gemec és permès.

Sinó: carn, carn i més carn!

Entremig, un somriure després del riure.

Ulls trobats, entesos:

Hem sopat.

confiança perillosa.

Hem pres la copa

Mirada lasciva

ens hem tocat

que no es pot dissimular.

ens hem besat

Amb la boca torta, els ulls tristos i un toc gros de serietat.

ens hem escrit i ens hem sopat. segles anys

Mirada alienada, freda i impossible de tocar, seua, íntima de medul·la,

I en tres mesos

inconscient i incontrolable.

no hem tingut

Gravetat en cara que espanta la dona

temps encara de saber-nos.

que no el coneix.

Tot s’aprèn: del cert o de l’imaginat, que són, potser, errats.

Mònica de Dalmau

SAFAREIG POÈTIC

22

tanca els ulls Grtl blanc és el meu cor - cucharoncito, amor mira'L obre't -una porta que n'ets de verd (bebè) - una A (a la fi) gRtl dones d'aigua ballen un vals les onades, les onades, les onades grTl i jo escolto motors amb la mà a la ferida (l'herba i la femella) els peixos piquen mugrons i els ocells ajunten els pics per beure del teu melic grtL i plou, plou, plou irisant la lava que s'escampa or blanc que remous amb les pales sagnant espases Adranos sóc, el del volcà surant el sol, sòl orient i occident baobab i primera flor

L

a representació del poema GRTL pel poeta i activista manresà Joan Lluís Sagués va tancar dissabte 30 de juliol la temporada amb un toc molt especial. Acompanyat per Jordi Salvadó amb la percussió electrònica, Lluis LTC amb músiques i accions, i presentat per Eduard López Mercadé.

toco la buidor de ningú sol a casa amb el vent que plora i plora i plora com Jnum, amb el seu torn -de nou Federicos i el pes dels versos d'abans, el teu KA i jo, una partícula deessa abrigats a una cova, antropomorfes aïllats, sense tancar forats amb els noms que portes dintre, Grtl. el teu sol, la meva pluja (i saber qui canta), passejar pels boscos creient que cauen muntanyes les hèlixs de cada matí, entre els arbres 3 voltes clink i, estimat, ja és un JACKPOT La divinitat mou un dit amb el groc d'un post-it que remarca el verd del prat, bell prat i el vermell d'una caixa negra la teva negra deessa . fràgil és el camí com la veu de la finestreta que baixa ferida i bruta com tu amb el nom polit de la llengua grtl i la llum i el soroll del microones . un petó a la galta estimada em manca per mancar-me a l'albada calenta i ferida refredant el front i el pinzell d'oli .

)

NÚM. 2

23

i si el sostre cau per què cau grtl ho fa en paratges grocs i verds en postals de tardor i sms per recordar-te que sóc deu i tu una clau un portamines en la creu dues nafres GRTL pel camí vermell germinant semen, mocs i llagrimes TAC TAC tic TIC TIC tac PUMMMMMMmm trepanant els carrers GRTL amb torxes a la mà il·luminant excuses i branques i branques i branques quina tardor el teu somriure en aquesta primavera GRTL i el teu ull de grua en la finestra mentre s'inicia clic el món davant un artefacte preparats ai GRTL que felicitat morir per tu viure amb els peixos i els rius sense parets aquí a prop dels altars podrits de raïm i vels agitats per les estufes rrrrrrrrrrrrrresistències amb el motor a la mà enganxosa GRTL la meva grtl Enfonsa'm més al gruix deessa cega i antiga i converteix el plor que Maribel creu escoltar com una flor femenina qualsevol en veritable súplica de gat hidràulic.

Reconeix que sí que la llàgrima és un arbre que ascendeix, murmura i tremola i encara repetint en excés el so, arbre, arbre, arbre, com en un vals trasbalsat no sent més que una paraula que falta en un trist diccionari i plora com una puta i esgarrapa la flor que brolla del teu fàstic.

Joan Lluís Sagués

SAFAREIG POÈTIC

SETEMBRE

L

a jam de setembre es va efectuar ahir, dia 1, dedicada a la Pau, coincidint i preparant-nos per al Dia Internacional de la Pau que commemorem a Reus amb una sèrie d'actuacions a Reus el dia 21 de setembre, a la plaça Evarist Fàbregas (de 17 a 21 h).

Ens preguntàvem a l'inici de la jam quin és el sentit de preparar la pau, i com hi pot incidir la poesia. En aquest aspecte, reproduíem la reflexió que ja havíem fet en una jam anterior, dedicada a la poesia en terra de conflicte. Per a alguns, certament, preparar la pau pot suposar prepara-se per a la guerra (si vis pacem para bellum), però ens afirmàvem que el terreny de la poesia és la llibertat, i que en aquest terreny ens trobem amb la pau, perquè no hi ha pau possible i real sense llibertat.

Recordàrem, així, que en aquella jam esmentada, ens remetíem a un reportatge de la revista The Atlantic on es donava veu a joves potes sirians en l'exili de la ciutat turca de Gaziantep, fa pocs dies de tràgica actualitat per un atemptat mortal patit precisament per la comunitat kurda siriana exiliada. Deia un dels joves poetes que ell personalment gaudia de llibertat per crear poesia, però que fora del seu país no existia la poesia siriana: no es pot fer poesia siriana sense Síria.

També recordàvem el ver de Mahmoud Darwish, el gran poeta palestí, que un altre d'aquests joves duia tatuat al braç: "No time for tomorrow", no hi ha temps per al demà.

Ens preguntàvem, aleshores, si la pau no és més que un procés en construcció, o, en la seva cara negativa, l'eliminació de la guerra i la violència, i per tant un procés que radica en l'esperança, en creure en un temps a venir, un futur, on dipositem la realització final d'aquest projecte, la consecució d'aquest objectiu que és la Pau. Pot ser, en definitiva, que la decisiva contribució de la poesia per a aquest projecte, per a aquesta fi, sigui declarar la veritat íntima, el dolor, l'exili, l'estranyament del poeta. Que això es resolgui, doncs, en la seva particular lluita contra el silenci. I que lluitar contra el silenci i les seves conseqüències (l'oblit, el perdurar de la injustícia...) sigui el màxim que pot fer la poesia.

I era aquí on començava la jam, en el punt amb

24

què havia acabat la de maig, amb els versos de l'eminent orientalista Manel Forcano: "És bandera negra en plena nit el poema, però així no serà silenci el cant ni la paraula muda".⧠

La relació de poesia per a la pau que es va sentir a la jam de l'1 de setembre, en les diferents veus: Fina Masdéu, "D'infants a infants" de M. Àngels Anglada.

Eulàlia Sabater, el text de la cançó en aranès "Te cercaré", de Lúcia Mas. Pilar de los Hielos, "Vendría la paz" de Gloria Fuertes.

Pilar López, "Si el món fos" de Joana Raspall.

Eduard López, "A Mallorca durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló Pòrcel.

Elena Giménez,"Vuit de març" de Maria Mercè Marçal.

Antònia Farré, discurs de Pau Casals davant l'assemblea de l'ONU de 1971.

Ramon Salvat, "Treva de gener" de M. Àngels Anglada.

Eulàlia, "En aquest Nadal, lliçó d'un vell profeta" de Salvador Espriu.

Pilar de los Hielos,"Pido la paz y la palabra" de Blas de Otero.

Josep M. Forcadell, text de la cançó "De vegades la pau" de Raimon.

Eduard López, "El poeta com a heroi" de Siegfrief Sassoon.

Aleida López, textos de "Incerta glòria" de Joan Sales.

Pilar López, "La pau de l'ànima" de Iehuda Amikhai.

Eduard López, "En molts llocs d'aquest món" d'Agustí Bartra.

Eulàlia Sabater va tancar la sessió amb un poema propi, "Demà", que enllaçava perfectament amb la reflexió inicial i el primer poema de M. Àngels Anglada, en relació al futur i l'esperança.

NÚM. 2

25

D’infants a infants

Vuit de març Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat.

Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes de totes les edats.

Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó.

I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans.

El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà.

Vindicarem la nit i laparaula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal

D’infants a infants, volen com les gavines Papers de bon omplir amb mots de pau I d’amistat llunyana però encesa Amb resplendor de tants ulls innocents.

D’infant a infant, el llapis i el bolígraf I el compàs, a milers, xics instruments De vida i llibertat, en mans alades Fetes per a l’amor, per al treball, No per a la guerra inútil i espadada.

D’infants a infants, amb adults al darrera Que no han perdut del tot aquesta nena: L’esperança, el més bell dels estendards.

Treva de gener Avui es signa la pau a Vietnam I per un dia joiosament dono Vacances als meus versos. Els deslliuro De pactes d’aliança amb la tristesa Perquè els nens de Vietnam podran menjar Calmosament tot el seu plat d’arròs I sobre Hanoi ja no cauran més bombes.

Versos-infants, digueu com és alegre La llum d’aquesta tarda de gener Damunt els presseguers que ara poncellen.

Abans que aquesta veu tenaç em digui Que no hi ha prou claror ni flors que esborrin L’ombra dels morts, la terra extenuada.

M. Àngels Anglada

SAFAREIG POÈTIC

Fotografies de Fina Masdéu i Elena Giménez

26

NÚM. 2

27

En aquesta doblepàgina, en el sentit de les agulles del rellotge: Fina Masdéu, Josep M. Forcadell, Eduard López, Antònia Farré i Aleida López durant les seves lectures.

SAFAREIG POÈTIC

28

Pilar De los Hielos Pilar López

Eulàlia Sabater

A Mallorca durant la guerra civil Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta d i que em fa tremolar quan et recor Ara els jardins hi són com músique i em torben, em fatiguen com en u El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setemb i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

Bartomeu Rosselló Pò

NÚM. 2

dins els ulls rdo! es un tedi lent.

bre

òrcel

29

Demà, potser?

Tot era possible, tothom podria, eixordadors, somniàvem un paradís serè, patim l’efecte de l’extinció, voliem transformar el món sencer, prop ens sentíem de la utopia. vivim la cruesa de l’ambició tolerem, passius, les desigualtats, Anhelàvem nodrir-nos de poesia oblidem, sovint, les ” impunitats”. desitjàvem transmetre la “fe”, esperàvem avançar al través, la Pau les nostres mans, esdevin Ni vivim ni lluitem ni morim [dria. potser demà?

Veiem humans devastadors sentim, propers, laments

i demà…serà un altre dia

Eulàlia Sabater

Jerusalem Jerusalem, salut dels nostres dies, tres vegades salvada d'entre el foc, per tot un món que un dia es feu tan ets com cristall de sal dins de l'escu[gran, [ma que esclata quan l'aurora besa el mar que si amb l'amor es guanyen les baPortes la veu que l'aigua cavalcava [talles desfent l'arena al pas del nou destí ets lloc de pau, i és fosc lluny dels toi tots els sols que l'univers omplien [pants. han deixat als teus peus clarors de [cims.

Rera l'ombra i el plor de tanta guerra M Dolors Vallverdú vibra el teu nom refet entre els la[ments, i neixes cada cop amb més potència com ho faria l'Au del Paradís.

Estrella del camí, retorna i clama

SAFAREIG POÈTIC

11 de setembre: Poemes humans a Tarragona Vam escampar poemes de sentit nacional d'autors tan transcendentals com Joan Maragall, Àngel Guimerà, Joan SalvatPapasseit, M. Mercè Marçal, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Francesc Vallverdú o Joan Sales , amb d'altres moderns com Ovidi Montllor o els Obrint Pas. Van participar a l'acció, al Passeig de les Palmeres de Tarragona i al Balcó del Mediterrani, el matí de la Diada Nacional de Catalunya: Carme Andrade, Eduard López, Elena Giménez, Isabel Sentís, Antònia Farré, Anna, Josep M. Forcadell, Jaume Salvat (pare i fill), i altres espontanis que s'hi van volen sumar.

Agraïts a Òmnium Baix Camp i Tarragonès, que van col·laborar i ens van convidar a participar en tan memorable festa. I a Carme Simó -que va voler estar-hi i ho va fer de cor-.⧠

30

NÚM. 2

31

SAFAREIG POÈTIC

32

DIA INTERNACIONAL DE LA PAU

E

l dimecres 21 de setembre de 2016 vam intervenir a la celebració del Dia Internacional de la Pau a Reus, que van organitzar les entitats Vivim la Pau i Reus Refugi amb la regidoria de Paticipació i Ciutadania de Reus. Especialment, l'Ester Soronellas va estar al capdavant d'una jornada molt gratificant i grata, en la qual van col·laborar molts artistes, des de les magnífiques ballarines de Soul Dance, o l'Escola Alzahar, a Fito Luri.

Nosaltres vam reproduir en resum la jam que vam efectuar el passat dia 1.

Gràcies a Aleida López, Eulàlia Sabater, Pilar López, Dolors Vallverdú, Carme Simó, Pep Macaya, Isabel Fornos i Fina Masdéu , que van recitar.

Eduard López va presentar el Safareig Poètic.

Les fotos són de Fina Masdéu i Isabel Fornos.

Día Internacional de la Pau Podeu veure un ampli resum dels actes del Dia Internacional de la Pau a Youtube, que han preparat els amics i amigues de Vivim la Pau:https://youtu.be/sZnohIAjkvI També un resum a l'slideshow: https:// youtu.be/wJ9nj9Pv9j4

Eulàlia Sabater

NÚM. 2

33

Eduard López

Dolors Vallverdú

Carme Simó

SAFAREIG POÈTIC

Aleida López

Dolors Vallverdú

34

NÚM. 2

35

Pilar López

Conxita Jiménez

Isabel Fornos

SAFAREIG POÈTIC

OCTUBRE

L

a jam del mes d'octubre de 2016 es va dedicar al tema de mestres i deixebles.

En la seva introducció, Eduard López ja va prevenir sobre la varietat d'aproximacions que podia suscitar, posant per exemples la visió àcida que va donar un disc de gran fama, "The Wall", dels Pink Floyd, a finals dels setanta, o un poema de W.B. Yeats, "Els erudits" (en la modèlica traducció del mestre reusenc Josep M. Jaumà), de contingut més aviat satíric.

Carme Simó també va aportar una molt incisiva introducció, amb aquest text d'Enric Vila: "L'objectiu dels deixebles sempre acaba sent matar el mestre. Harold Bloom va dedicar tot un llibre a explicar-ho. Per qui no tingui ganes de llegir aquest totxo, hi ha l'exemple dels textos que Eugeni d'Ors va dedicar a Joan Maragall, i el famós retrat que Josep Pla va fer de Joaquin Ruyra.

Un deixeble sempre és un corb per al seu mestre -un corb de vegades molt subtil-, mentre que un amic sempre és un sant pel seu company. Dos amics es pode equivocar a l'hora de jutjar-se però mai no intenten xuclar res essencial de l'altre.

Els amics es necessiten perquè es complementen; en canvi, els mestres i els deixebles competeixen pel mateix espai".

Acte seguit, Fina Masdéu va llegir un poema ben subtil també, "Docència", de Narcís Comadira.

Antònia Farré va recitar la lletra d'"El maestro" de Patxi Andion, que va dedicar a tres mestres que va tenir (Josep M. Pujol, Joaquim Mallafrè i Carme Andrade en el camí de la docència compartida).

Josep Huguet va recitar un fragment de les "Nanas de la cebolla" de Miguel Hernández, per a continuació oferir-nos un text d'Anaïs Nin senzillament esfereïdor, la carta al seu pare.

Josep M.Forcadell va recitar Fernando Pessoa en traducció pròpia: "Mestre, són àcides totes les hores que es perden".

36

Aleida López va llegir dos textos corresponents a la defensa de Sòcrates, la de Xenofont i el discurs de Plató dedicat a "La missió de Sòcrates".

Vam tenir el plaer de comptar amb la presència d'una àmplia representació de l'Assemblea d'Estudiants de català de la URV. La Marina Mallafrè ens va presentar les activitats d'aquesta associació tan engrescadora (tenen pàgina a FB:https:// www.facebook.com/ assemblea.filcaturv/), i va llegir-nos un poema de les "Horacianes" de l'infaltable Vicent Andrés Estellés, "Pare".

Ramon Salvat va llegirnos del llibre "El professor" d'Alexandre Bataller, el poema "El meu horari".

Carme Masip va recitar Gabriel Celaya: "Educar es lo mismo que poner un motor a una barca".

Eduard López va fer un petit intermedi musical amb l'audició de "Teacher", la famosa cançó dels Jethro tull, i va llegir una traducció pròpia, una visió peculiar dels mestres del sempre peculiar Ian Anderson, l'ànima creativa de la banda.

Josep Huguet va llegir-nos el poema propi °°°

NÚM. 2

37

Isabel Fornos va retornar al tema de "The Wall", en la part "Another Brick in the Wall, part II", de la que va llegir una altra traducció.

Josep M. Forcadell va recitar un impressionant poema propi sobre la seva llarga experiència com a mestre, que va titular "Fuga per a una escola en sol major".

Isabel Fornos va llegir dos breus aforismes de Guguraj nanda Yogi: "El mestre arriba per a despertar el teu mestre interior", i ""Tot a la vida és un mestre", reflexions amb les quals ja vam anar tancant la sessió, no sense uns comentaris de l'Aleida López sobre les seves recents experiències amb els infants als campaments de refugiats a Grècia.⧠

Les fotos són de Fina Masdéu, Elena Giménez, Carme Masip i Eduard López

“El llarg camí de la dolçor", del seu llibre "Desfer un estel (Poesia des del teclat)".

Albert Pardo va llegir "Tan petita i ja saps..." de M. Mercè Marçal, que va dedicar a Montserrat Corretger.

SAFAREIG POÈTIC

38

NÚM. 2

39

Diversos moments de la jam de Mestres i deixebles: en el sentit de les agulles del rellotge, intervencions d’Eduard López, Aleida López, Fina Masdéu, una pat dels joves mebres l'Assemblea d'Estudiants de català de la URV, i Antònia Farré

SAFAREIG POÈTIC

40

Fuga per a una escola en sol major entre el fracàs i la rutina s’obren a vegades escletxes de llum ulls oberts que engoleixen ansiosos els mots de vint segles com bates perdudes en els penjadors de la història pàgines escrites en ratlles blaves i roses en una raconada amb crostes de pintura antiga sovint s’estratifiquen sensacions de llar i de buit barreja estranya sediments geològics impossibles de datar sense fòssils en cada capa de temps s’extingeix una generació d’espècies i sols pul·lulen cendres d’éssers insignificants en el curs de la Vida a vegades es pot tenir la sort de mantenir la imatge d’uns llavis mossegant una poma o llepant un iogurt o una mà negligentment aturada prop dels dits invàlids o una abraçada més llarga que quatre mississipis o aquella rialla enorme d’algú que es deia Amic en els calaixos de la memòria es conserven tants fulls com taules de multiplicar deures gastats estructures de gramàtica emocional puntes de llapis bocins de goma sense època sense autor sense fi i a vegades es pot ensopegar sota alguna teranyina amb rancúnies i enveges que formen part de la pols ancestral

NÚM. 2

41

on les dones de neteja mai no passen el drap traces de greuges que ni es recorden reductes de silenci i de vergonya i també algun amor prohibit algun desig a deshora alguna mirada equívoca tots tan terriblement necessaris per vèncer el cansament de l’ànima dins un mapa enrotllat es dibuixen països exòtics sense signes convencionals inidentificables el país dels estúpids el dels grollers els dels dropos de solemnitat el de les normes inútils el dels desagraïts el dels polítics el de les harpies el del llenguatge no sexista al final de l’era sobre tanta argila pedagògica i erma es conserva alguna cèl·lula viva en l’humus de la desmemòria boques amb forma de somriure galtes vermelles de fred olors de suor preadolescent tímids ulls acovardits enrabiades escandaloses anhels de protagonista el petit príncep les fades del Canigó el plany d’una guitarra dient adéu reculls de poemes algun petó es tanca la porta les dones de neteja mai no passen el drap sobre la pols invisible un mestre s’ha deixat la llum encesa Perdó

Josep M. Forcadell

SAFAREIG POÈTIC

42

Tan petita i ja saps com és d'alta la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?

Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?

—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta la paret que no et deixo saltar!

M. Mercè Marçal

Josep Huguet

Un altre maó al mur (part II) Quan vam créixer i vam anar a l'escola hi havia alguns mestres que pretenien fer mal a la mainada com poguessin, burlant-se de tot el que fèiem i exposant les febleses que els nens cuidadosament amagaven.

Però a la ciutat era ben sabut que quan arribaven a casa de nit les seves grasses i psicòpates dones els estovarien fins quasi mata'ls.

No necessitem educació, no necessitem que ens controlin el pensament, ni negre sarcasme a la classe.

Profes, deixeu-nos als nens en pau.

Fet i fet només vau ser un altre maó al mur.

Un moment de l recitat de Marina Mallafrè

Roger Waters (trad. Eduard López Mercadé) https://www.youtube.com/watch?v=YR5ApYxkU-U

NÚM. 2

Teacher Well the dawn was coming, heard him ringing on my bell.

He said, ''My name's the teacher, that is what I call myself.

And I have a lesson that I must impart to you.

It's an old expression but I must insist it's true.

Jump up, look around, find yourself some fun, no sense in sitting there hating everyone.

No man's an island and his castle isn't home, the nest is for nothing when the bird has flown.''

So I took a journey, threw my world into the sea.

With me went the teacher who found fun instead of me.

Hey man, what's the plan, what was that you said?

Sun-tanned, drink in hand, lying there in bed.

I try to socialize but I can't seem to find what I was looking for, got something on my mind.

Then the teacher told me it had been a lot of fun.

Thanked me for his ticket and all that I had done.

Hey man, what's the plan, what was that you said?

Sun-tanned, drink in hand, lying there in bed.

I try to socialize but I can't seem to find what I was looking for, got something on my mind.

43

El mestre Bé, l'alba s'acostava, Vaig sentir que tocava el timbre.

Em va dir, '' El meu nom és el mestre, així és com em dic a mi mateix.

I tinc una lliçó que he de impartir-te. És una vella expressió però he d’insistir que és veritat.

Salta, mira al teu voltant, troba una bona diversió, no té sentit seure aquí odiant tothom.

Ningú no és una illa i casa seva no és un castell, el niu no serveix quan ha volat l'ocell “.

Així que vaig fer un viatge, Vaig llençar el meu món al mar.

Amb mi va venir el mestre, Que va divertir-se en lloc meu.

Escolta, quin és el pla, què era el que vas dir?

Bronzejat pel sol, copa en mà, estès al llit...

Tractava de socialitzar, però no semblava trobar el que estava buscant, el que em rondava pel cap.

Llavors el mestre em va dir que havia estat molt divertit. em va donar les gràcies pel bitllet i tot el que havia fet.

Ian Anderson (trad. Eduard López Mercadé) https://www.youtube.com/watch? v=CoI8meVAySE

SAFAREIG POÈTIC

44

Pare pare, no sabies llegir ni escriure. no sabies de lletra. analfabet, es diu això d'una manera expeditiva, un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte i l'entenc desdenyosament injust. caldria matisar. hom no pot dir analfabet imponentment. intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa, més endavant de roma i fins i tot em vas permetre anar a Grècia. com t'ho podria agrair, pare. em recorde. jo escrivia, assegut a la taula, i tu, dempeus darrere meu, miraves els signes que traçava jo com si anasses llegint-los o patint-los, no ho sé. de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit. no ho entenies però ho intuïes. el meu llatí ja no era el teu llatí. i callaves després. ara, mentre escric açó, et sent darrere, a les meues espatles, et tinc o et necessite. per això he interrumput un himne a venus i t'he escrit açò molt devotament, pare.

Vicent Andrés Estellés

NÚM. 2

NOVEMBRE

L

a jam de dijous 3 de novembre estava dedicada al tema suggerit per Antònia Farré, "Camins" Es va iniciar amb la introducció escrita per Eduard López Mercadé per al programa "Vols venir a la meva barca?", de La Nova Ràdio, que condueix Agnès Toda, i que va concloure amb l'escolta del "Born to Run" de Bruce Springsteen.

Josep Huguet va encetar els recitats, amb un poema propi, "Camino", de la seva primera etapa de producció poètica, feta en castellà.

Eulàlia Sabater va llegir-nos "Camí de cada dia", de Sebastià Sánchez Juan, poeta barceloní desaparegut l'any 1974.

Josep Maria Forcadell va llegir alguns fragments de les "Cartes a un jove poeta" de Rainer

45

M. Rilke, amb un text de "El mundo de ayer" de Stephan Zweig que li va dedicar al gran poeta de Praga.

Carme Simó va llegir la lletra de l'excel·lent cançó "Camins", d'Obrint Pas. Vicenç Sanahuja va llegir "De lluny estant", de Josep Carner, amb un comentari del blog "La serp Blanca" de l'Enric Iborra.http:// laserpblanca.blogspot.com.es/…/per-que-laserp-blanc…

Antònia Farré va enllaçar un poema de Rebecca Solnit, del seu llibre "Una història del caminar", amb un poema visual de Yoko Ono inserit en el mateix llibre.

Pilar de los Hielos va recitar Miguel Hernández, versos del seu "Cancionero y romancero de ausencias".

Pilar López va llegir Robert Frost, en traducció de Josep M. Jaumà: "El camí no escollit".

Montse Aloy va llegir un poema propi del seu poemari inèdit "A la Toscana", "Serafino en Siena".

Elena Giménez va llegir la lletra del cèlebre tango "Caminito", de Gabino Coria Peñaloza, que amb la música de Juan de Dios Filiberto han cantat tots els grans cantors de tango. Va seguir l'escolta de la versió de Carlos Gardel.

Pep Macaya va llegir un text del seu espectacle inèdit "Voreres de camins imaginaris".

Xavi Roca va llegir també una prosa poètica, pròpia, "Oda a la AP7".

Albert Carrasco va llegir uns haikus del seu llibre "Ombres xineses".

Isabel Fornos va llegir versos de Guguraj Ananda Yogui, "Caminando caminando".

Eduard López va llegir "Continuïtat dels camins", poema de Raquel Estrada Roig, del seu llibre "Esferes coincidents".

Carme Andrade ens va obsequiar amb una extraordinària lectura del fragment final del seu llibre "Gosadies", de recent publicació. oo/oo

SAFAREIG POÈTIC

Carme Masip va recitar "Empremtes d'amor", de Quima Jaume, la poeta de Cadaquès, del seu llibre "Misterioses fruites".

Dolors Añón va recitar Joana Raspall, "Endavant".

Fina Masdéu ens va dur el gran poeta reusenc Josep M. Arnavat, que com ella mateixa va dir sembla que per fi estem rescatant d'un cert oblit, amb el poema "Cançó inútil" pertanyent al llibre "Poesia inèdita".

Montse Aloy ens va tornar a divertir amb les seves recreacions del gran Gianni Rodari,amb el deliciós poema "A l'estació espacial".

Antònia Farré va llegir "Camins" de Joan Margarit.

Josep Maria Forcadell va recitar Walt Whitman,en traducció de Jorge Luis Borges, "Me ha tocado en suerte", amb un comentari de Henry Miller, del seu "Tròpic de Càncer", sobre el gran poeta de l'Amèrica que s'avança a marxes forçades envers el segle XX. Conxita Jiménez ens va oferir dos poemes seus, del poemari encara inèdit "Les goles de la terra", que es dedica al paisatge del Matarranya.

Eulàlia Sabater va llegir "El caminant i el mar" de Salvador Espriu.

Fina Masdéu, "Cançó noucentista del mal camí", de Pere Quart (dins "Vacances pagades").

Dolors Añón va llegir les primeres estrofes de "Veles e vents" d'Ausiàs March.

El final va venir proporcionat per una sorpresa, l'actuació conjunta de la Cantireta (Montse Aloy) i l'AIbert Carrasco, que conformen el col·lectiu creatiu "Vinyartístics" de Vilafranca del Penedès.

Ens van interpretar "La nafra i el vesc", poema construït de rèpliques i contrarèpliques entre tots dos. ⧠

46

NÚM. 2

47

En lel sentit de les agulles del rellotge, des de dalt a l’esuqerra, moments deles lectures de Josep M. Forcadell, Xavi Roca, Albert Carrasco i Pep Macaya Fotografies de Fina Masdéu, Elena Giménez i Eduard López

SAFAREIG POÈTIC

Text de la introducció de la jam d’Eduard López Mercadé: La imagineria al voltant del camí és probablement tan antiga com el naixement de la literatura, aquella primera literatura de transmissió oral que els poetes i músics ambulants anaven escampant pels camins que unien llogarrets, viles i pobles. Si és que no són els veritables generadors de literatura: el viatge necessita un camí, ja sigui pre-traçat i ja construït, o ja es vagi fent pel mateix viatger.

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. com diu l’immortal poema d’Antonio Machado, que va musicar Serrat.

Música i poesia tenen en el camí, potser, un punt de convergència. La música, que evoca l’origen encara no racionalitzat de l’estructura del llenguatge, serveix al joglar per atansar el seu missatge a poblacions incultes però àvides de notícies del món. Notícies potser de temps molt antics, dels déus que havien afaiçonat terres i mars i, doncs, els camins que alguns valents herois van aprendre a petjar.

El camí s’associa al viatge d’anada cap a la fi dels nostres dies, la mort, però també al retorn als orígens, el camí cap a Occident és així un doble camí que recorre la superfície de la terra, a diferència dels camins subterranis que recorre l’heroi Orfeu –el gran músic- cap a l’Hades per recuperar la seva amada Eurídice.El camí de Sant Jaume és un viatge de perfecció espiritual i acaba en el confí de l’Oest.

Els romàntics reactualitzaran la imatge del camí com a metàfora novament d’un retorn a un origen més pur, simbolitzat en la Natura,l’Arcàdia primitiva. Goëthe fa anar el seu heroi Werther al món rural, Lord Byron associa els viatges a l’aventura i a l’alliberament dels pobles, Emerson travessarà tota Europa per fugir del dolor per la pèrdua de la seva muller i trobarà en l’exaltació del jo optimista i individualista el consol fins i tot en la nova pèrdua, la del seu fill, i contacta així amb Walt Whitman, mestre itinerant que descobreix en el Sud un món que cantarà ja retornat per sempre a Nova York, des d’on cantarà la grandesa de la immensa Amèrica dels grans espais oberts. Henry David Thoreau ensenya en el seu Walden aquest camí de tornada al bosc.

La generació beat, a mitjan segle XX, neix amb la mitologia hereva de Whitman, la màquina, el motor, que devora els espais sobre les cintes d’asfalt que cusen les terres ermes i les grans urbs. Jack Kerouac es posa

48

a la carretera, i el 10.000 maníacs de Natalie Merchant li retran tribut ja en l’era de la new wave. Ja han passat Dylan revisitant l’autopista 61, rodant com un còdol perdut envers la revolució de les flors dels hippies , els Rolling Stones (el seu nom és una metàfora de l’errabund que viatja sense un destí concret) caminant sota una milla de llum de lluna per la carretera, Van Morrison demanant que els seus peus no s’elevin del terra que trepitja com un foraster a la nit pels camins antics, i Bruce Springsteen li canta als que han nascut per córrer: De dia suem als carrers el somni americà que es fa esquiu De nit creuem entre mansions de glòria amb motos suïcides Que ens escupen des de les gàbies a l’autopista 9, Rodes cromades, gas a fons i anem seguint la línia Oh, nena, aquesta ciutat t’arrenca els ossos de l'esquena És un parany mortal, és un cop suïcida Hem de sortir mentre siguem joves Perquè els vagabunds com nosaltres, nena, van néixer per córrer Uns camins suposen el retorn al passat (Van Morrison, cap a la tradició, la religió), els altres cap un futur que és un lloc encara desconegut però sabent des d’on es fuig (els amants postadolescents de Springsteen). Camins divergents, doncs, i encara sabent que, com en l’odissea de l’heroi grec, el camí de tornada a casa pot dilatarse en un munt de noves aventures i descobertes, un nou camí de perfecció.

Els Led Zeppelin es van assegurar que hi ha una escala al cel, amb dos camins separats, però que sempre serem a temps de canviar de l’un a l’altre en la llarga cursa.

I va ser Bob Dylan, de nou, parlant del retorn a casa, la casa pairal on ens espera una germana, que el temps és un oceà, però que acaba a la riba, i pot ser que no el vegem demà..⧠

A la página dela dreta, a dalt, Carme Andrade, i a sota Carme Simó.

NÚM. 2

49

SAFAREIG POÈTIC

50

D’esquerra a dreta, a dalt, vista general de la jam, Antònia Farré llegint, el collage amb què ens va obsequiar l’Albert Carrasco, i a baix, Conxita Jiménez, Montse Aloy, Pep Macaya i Carme Masip

NÚM. 2

51

SAFAREIG POÈTIC

52

Caminito

Camins

Caminito que el tiempo ha borrado que juntos un día nos viste pasar, he venido por última vez, he venido a contarte mi mal.

Caminito que entonces estabas bordeado de trébol y juncos en flor, una sombra ya pronto serás, una sombra lo mismo que yo.

Desde que se fue, triste vivo yo; caminito amigo, yo también me voy.

Desde que se fue nunca más volvió.

Seguiré sus pasos, caminito, adiós.

Caminito que todas las tardes feliz recorría cantando mi amor, no le digas si vuelve a pasar que mi llanto tu suelo regó.

Caminito cubierto de cardos, la mano del tiempo tu huella borró; yo a tu lado quisiera caer y que el tiempo nos mate a los dos.

Ple està el camí de solitud entre els barrancs d'albades tristes, allà on la nit canta als estels versos robats del teu somriure

Gabino Coria Peñaloza

Davant del mar et vas deixar penes de sal i un trist esguard, seguint els fars dels horitzons vas navegant perdut, perseguint el teu rumb... ...vas navegant perdut Una nit més t´he navegat entre els barrancs d´albades tristes, allà on el mar escriu al fang cartes d'amor en versos lliures A la vall blanca em vaig deixar fermes arrels i un trist record, sembrant la terra amb les cançons vaig caminar perdut perseguint el meu rumb... ...vaig caminar perdut i aquesta nit la soledat del vell camí ens ha retrobat collint els fruits de les cançons, hem cantat junts al vent que assola el nostre món... ...hem cantat junts al vent Sempre venies darrere a que t'ensenyara cançons i ara que en saps de boniques t'amagues pels carrerons... i aquesta nit la soledat del vell camí ens ha retrobat collint els fruits de les cançons, hem cantat junts al vent que assola el nostre món... ...hem cantat junts al vent Obrint pas

NÚM. 2

53

Endavant!

Respira fort, que l’aire és teu i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat és carn com tu, és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

De lluny estant Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada, el camí —la serp blanca i somrient—

Parla ben clar, que el mot és teu i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat llança-la al vent i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!

i, al marge d’una cala refiada, el pàmpol mort sota d’un pi vivent.

Qui veiés una dansa damunt l’era i una serra morada enllà de mi; qui topés un aloc de torrentera o enmig d’un pedruscall, un romaní.

Més val, però, que a aquests bedolls s’acari el meu esment, i a aquest boiram somort.

En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi un àngel trist amb el seu glavi tort.

Josep Carner

Joana Raspall

SAFAREIG POÈTIC

54

DESEMBRE La jam de dijous 1 de desembre de 2016 va tenir un protagonista únic i general, el camp, i diversos protagonistes concrets: el poetes que han escrit sobre el teu tros, sobre la seva terra, i li han dedicat versos de tot estil i grau d'emotivitat.

I dintre d'aquests poetes vam poder comptar amb dos de singulars.

Un primer, l'Ignasi Revés, que ens va concedir la primícia d'escoltar diversos poemes del seu poemari "Aigua als òrdins", dedicat a les seves Garrigues natals. Primer ens va llegir un fragment de la seva novel·la "Oli en un llum", ambientada també en el paisatge del secà de les terres de Lleida d'on és originari -i on justament torna per aquestes dates per tornar-s'hi a afincar-. Acte seguit va donar lectura a diversos poemes, ajudat per Montserrat Foraster, que li va llegir "Ametlla", i Eduard López, que va llegir el poema que porta el mateix títol que tot l'aplec, i "Secà tou".

El segon protagonista va ser el poeta de Vilaplana Jaume Mariné, que no va poder assistir-hi, però va estar magníficament representat pel Pep Macaya, que ens va introduir a l'obra pacient, rigorosa i profunda d'aquest poeta de la nostra comarca. Després d'una ressenya biogràfica a càrrec del mateix Pep, vam sentir alguns dels poemes de l'extensa obra de Mariné, bàsicament del seu "L'eina fa l'home". (Silva editorial, 2014). Van col·laborar en les lectures Antònia Farré, Carme Masip, Josep M. Forcadell i Eulàlia Sabaté.

La tercera part va estar oberta a tothom, com és habitual.

Clara Rivas va llegir un poema del recentment desaparegut Marcos Ana, lluitador i poeta, i el presoner amb més estada a les presons del règim

franquista. Es tracta del molt celebrat poema "Decidme com es un árbol".

Dolors Añón ens va llegir "Paisatge", de Jordi Pàmies.

Fina Masdéu, de Desideri Lombarte, "Vull un trosset de terra".

Josep Huguet ens va regalar un poema seu, el primer que va escriure segons ens va dir, "El món".

Conxita Jiménez ens va llegir dos dels poemes del seu extraordinari llibre "Terres i vents", amb el qual va guanyar el premi Serret de Poesia Rural.

Eulàlia Sabaté va recitar "La rella clavada" de Josep Perelló.

NÚM. 2

Eduard López, per encàrrec de Maribel Serra -que va haver d'excusar la seva presència-, va llegir un text del llibre de Josep Santesmases "Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades". Concretament el que dedica al Catllar, al pont del tren.

Ramon Salvat va recitar el gran Miguel Hernández, el sonet VIIè d' "El rayo que no cesa".

Josep Huguet va fer una reflexió sobre l'afegit que suposa el control d'un temps especial, més reposat, en la vida rural, per a la qualitat de vida dels seus habitants.

Isabel Fornos ens va dur dos poemes d'una obra que està rescatant amb dedicació, amor i paciència: la de la seva mare Montserrat Vilanova Duran.

Pep Macaya va cloure les lectures amb "L'ametller del terraplè", d'Eduard López Mercadé.⧠

Moments de les lectures d’Eduard López, Antònia Farré i Carme Masip. Fotografies de Fina Masdéu, Elena Giménez i Eduard López

55

SAFAREIG POÈTIC

56

Decidme como es un árbol

L’ametller del terraplè

Decidme como es un árbol, contadme el canto de un río cuando se cubre de pájaros, habladme del mar, habladme del olor ancho del campo de las estrellas, del aire recítame un horizonte sin cerradura y sin llave como la choza de un pobre decidme como es el beso de una mujer dadme el nombre del amor no lo recuerdo Aún las noches se perfuman de enamorados que tiemblan de pasión bajo la luna o solo queda esta fosa? la luz de una cerradura y la canción de mi rosa 22 años, ya olvido la dimensión de las cosas su olor, su aroma escribo a tientas el mar, el campo, el bosque, digo bosque y he perdido la geometría del árbol.

Hablo por hablar asuntos que los años me olvidaron, no puedo seguir escucho los pasos del funcionario.

L’ametller que s’aboca al terraplè amb les arrels marcades com venes estrènues a la pell seca del talús, ha florit amb la mateixa ufanor que els ametllers de més endins, els que s’assenten còmodament sobre marges o esteses planes.

O com el meu ametller, que em rep joiosament enlairat damunt la tanca.

Vigilant del jardí aspre a l’hivern, ell, que vaig salvar fa uns estius de la sequera que en va matar altres, deixa anar l’aroma subtil de les flors tan minses sobre la terra somorta.

Potser demà la mestralada que diuen que tornarà a bufar des de ponent arrencarà els pètals encara tendres i despullarà en part les seves branques.

Tant hi fa, si aguanta la capçada, si no cau l’arbre valent del terraplè, deixeu que les flors es despullin.

Potser minvarà l’esplet, els fruits més escassos seran, tanmateix, més saborosos i potser preuats.

Tot just ha nascut aquest febrer i l’any ja ens crema a les butxaques.

Marcos Ana El rayo que no cesa, sonet núm. 7 Después de haber cavado este barbecho me tomaré un descanso por la grama y beberé del agua que en la rama su esclava nieve aumenta en mi provecho.

Todo el cuerpo me huele a recién hecho por el jugoso fuego que lo inflama y la creación que adoro se derrama a mi mucha fatiga como un lecho.

Se tomará un descanso el hortelano y entretendrá sus penas combatiendo por el salubre sol y el tiempo manso.

Y otra vez, inclinado cuerpo y mano, seguirá ante la tierra perseguido por la sombra del último descanso.

Miguel Hernández

1 de febrer de 2013 Eduard López Mercadé Publicat al seu web personal:http:// antiartistes.wixsite.com/eduardlopezmer…/desc-

NÚM. 2

57

Els poemes d’Ignasi Revés

Aigua als òrdins Aigua als òrdins crida el poble quan la pluja rega el camp.

Aigua als òrdins bona nova les collites se fan grans.

Aigua als òrdins mars en terra són los arbres navegants.

Aigua als òrdins tots a casa i els garlaires, pac al bar.

Ametlla Flor de calç del nostre hivern estens tovalles galanes I escampes perfum etern A bancals, feixes i planes.

Ametlló primaveral Frisança de nin i nina L’esberlen amb lo queixal En cerca de gelatina.

Ametlla de fi de calor Arrugada i esquellada Te fan caure amb lo bastó Te busquen amb la mirada.

Fruit sec de vinosa tardor Sac ple de llargues pelades Lo forn envermelleix d’ardor Avui, ametlles torrades

SAFAREIG POÈTIC

58

Pep Macaya va llegar part del poemari de Jaume Mariné

Eulàlia Sabaté

NÚM. 2

59

Josep M. Forcadell

Clara Rivas

Fina Masdéu Josep Huguet

SAFAREIG POÈTIC

60

Conxita Jiménez

Isabel Fornos

NÚM. 2

Safareig Poètic número 2 juny-desembre 2016 Coordinació i maquetació: Eduard López Mercadé Fotografies: Pinterest, Flickr, Photopin Fina Masdéu, Elena Giménez

© febrer 2017

61

Safareig Poètic