Revista Safareig Poètic, núm. 5

Safareig Poètic

SAFAREIG POÈTIC

1

Núm. 5 Any 2018

gener—juny 2018

Poesia contra la violència Poesia contra la por Poesia per a la terra

2018–GENER-JUNY

2

2018. POESIA CONTRA LA VIOLÈNCIA

A

quest és un recull de les activitats habituals i de les extraordinàries que s’han realitzat el 2018 fins a juny.

Si acabàvem el 2017 molt marcats per l’activitat política que havia sacsejat el nostre país, aquest semestre primer del 2018 va venir marcat, segurament, per un desig de cosir ferides, reparar traumes, diagnosticar l’abast d’unes i altres, i buscar sortides i solucions.

El Safareig Poètic entén que la poesia, la literatura, l’art en general, pot contribuir a la superació d’aquesta mena de traumes o conflictes socials, que en definitiva ens afecten a tots, tant individualment com col·lectiva. Per això vam tractar, sens dubte, temes com el de la por, i per això també vam tenir la satisfacció de col·laborar amb iniciatives poètiques de distints poetes de les nostres contrades, que s’han reflectit en els llibres “Versos contra la violència” i “50 poetes de la terra”. Versos per lluitar contra la violència, sempre innecessària, versos, mots, per reflexionar sobre les seves conseqüències.

Versos per mirar endavant amb esperança.

A més, vam començar l’any amb una jam dedicada als aniversaris, evocant els tres anys que ja dúiem de trajectòria i donant la benvinguda al nostre 4t any.

Més informació al timeline de la pàgina de Facebook del Safareig Poètic.

Han format el nucli organitzador fonamental de la tasca del Safareig Poètic: Eduard López Mercadé, Carme Andrade, Antònia Farré, Carme Masip, Carme Simó, Elena Giménez i Pep Macaya

juny—desembre 2017

ÍNDEX Gener Pàg. 4

Jam “Aniversaris”

Pàg. 12 Versos contra la violència a Falset Febrer Pàg. 13 Jam “L’usurpador” Març Pàg. 18 Jam “El vent” Pàg. 25 Sopar Groc Abril Pàg. 28 Jam “Pasqua” Pàg. 32 Versos contra la violència Maig Pàg. 38 Jam “La por” Juny Pàg. 44 Jam “Malalts i maleïts” Pàg. 53 50 poetes de la terra Pàg. 56 Puntades poètiques

ww.twentix.com

SAFAREIG POÈTIC

4

GENER

L

a jam del dia 11 de gener celebrava el 4t aniversari del Safareig Poètic, i dedicava a aquesta mena de celebracions el seu contingut.

Després de la introducció a càrrec d'Eduard López, que reproduïm més avall, es van donar moltes intervencions que van incidir en aquest tipus de reflexió.

La jam, així, va esdevenir en bona part una tertúlia de caire filosòfic.

No va faltar, evidentment, l'espai per als recitats de poemes, que van alternar amb les aportacions personals que acabem de citar. Un ràpid resum del que es va poder escoltar: "Desembre", de Ramon Bech Taberner, per Eulàlia Sabater.

"Sopar d'aniversari", de M. Àngels Anglada, per Carme Masip.

"Un aniversari divertit", un poema propi recitat pel seu joveníssim autor, Jordi Simó.

"L'avi", d'Emili Guanyavents, per Gardènia.

"Elegies de Vallvidrera, V", de Joan Vinyoli, per Elena Giménez.

"Passeig d'aniversari", de Vinyoli també, per Carme Andrade.

"Per a tot és ja massa tard", poema propi de Josep M. Forcadell.

"Vaig arribar en aquell poble", de J.V.Foix, per Albert Carrasco.

"Va ser un dia de Nadal que vaig descobrir que m'agradaven les noies", de Rodolfo del Hoyo, per Conxita Jiménez.

"Cordó feliç, Lluc, sempre", poema propi de Montse Aloy.

"Mira'm els ulls", de Miquel Martí i Pol, per Eduard López, amb audició de part de la versió musicada per Ismael Inarejos.

"La poma escollida" de Josep Carner, per Gardènia.

I per acabar, "Versos molls de Safareig, que en fa quatre", una meravellosa creació per a la nostra petita efemèride que ens va dedicar a tots plegats la Montse Aloy, Cantireta.⧠ Si, com diu la teoria coneguda com a filogènesi, els humans reproduïm en el nostre desenvolupament vital el de tota l’espècie, no sempre hem tingut el concepte del temps que avui domina a gairebé tot el món. Un infant, si ens hi fixem, viu concepcions del temps molt diferents a la de l’edat adulta. Per dir-ho ràpid, viu en un concepte dilatat del temps, potser en un present continu. Els humans prehistòrics viurien, doncs, aquesta mateixa experiència. Així ho semblen confirmar els antropòlegs.

Anomenem prehistòria, en general, a l’era en què els humans no havien descobert l’escriptura, però aleshores ja semblen ser conscients del pas del temps.

En qui moment la Humanitat, doncs, va ser plenament conscient del decurs del temps i, per tant, va separar passat de present, i –potser encara més tard- va ser capaç d’imaginar el futur? Novament acudint a l’antropologia, en tot cas el llenguatge verbal és pretèrit a la concepció del temps que avui tenim. Els llenguatges dels mal anomenats éssers primitius, doncs, no deuen recollir la gran varietat de formes amb què hem mesurat el temps: les formes dels verbs, els noms amb què identifiquem passat, present, futur... els noms amb què hem descrit cada fracció del temps amb què hem divid i t l e s n o s t r e s v i d e s .

No sé si és cert, perquè ho he extret d’una font poc científica, però sembla ser que alguns pobles aborígens australians no celebren els aniversari de naixement, ni cap tipus d’efemèride lligada al simple pas del temps.

Només celebren i festegen les consecucions i realitzacions personals, l’assoliment d’habilitats o aprenentatges que doten de més valors les seves vides. Nosaltres, en canvi, esclaus del temps, l’honorem en la seva fatal, inexorable i implacable pas que ens va marcant l’itinerari de les nostres vides. És a partir d’aquí que som conscients que la vida és finita i arriba a un final, la mort, aquest nom maleït entre les nostres civilitzacions actuals. La trobada amb la mort és el que revela o genera el sentit tràgic de la humanitat, i es manifesta en les diverses expressions de l’Art amb què intentem explicar-lo i, en el fons, conjurar-ne la seva presència.

La percepció del temps és també afí als sentiments que ens provoca la consciència de la fugacitat. La nostàlgia que ens evoca un passat idealitzat, la inquietud que ens alimenta la incertesa de l’avenir... La poesia ens ajuda a il•luminar aquesta percepció i a enfrontar-nos als sentiments i passions que ens desvetlla. No és estrany, doncs, que la poesia hagi tractat els aniversaris, aquesta celebració del pas del temps amb què l’home modern s’acara a aquests sentiments barrejats i sovint conflictius.

⧠

2018–GENER-JUNY

Pep Macaya

Fito Luri

5

SAFAREIG POÈTIC

6

2018–GENER-JUNY

7

SAFAREIG POร TIC

8

Fotografies de Carme Masip i Eduard Lรณpez

2018–GENER-JUNY

9

PER A TOT ÉS JA MASSA TARD?

Sempre arriba un dia en què per a TOT és ja massa tard, menys per a una cosa.

Massa tard per plantar un arbre i poder-ne tastar els fruits, massa tard per edificar una casa i comprar-hi mobles nous, massa tard per comentar tots els llibres que l’altre ja ha oblidat, massa tard per recitar els versos que mai no s’han dedicat.

Massa tard per bastir projectes de vida, per explorar el cos novell, per llençar-se al buit sense xarxa, per escriure un poema de pells.

Sempre arriba un dia en què TOT té més passat que futur.

Massa passat per recomençar una vida que ja s’acaba, massa passat per alterar l’ordre dels hàbits establerts, massa passat per canviar el nostre disc de vinil per un dvd d’alta prestació massa passat per acolorir el blanc i negre de la nostra pel·lícula sense color.

Massa passat per fer-nos imprevisibles, per esdevenir la capsa sorpresa d’una nit, per sentir batecs estranys al cor, per penedir-se del temps finit.

Sempre arriba un dia en què per a TOT és ja massa tard.

Massa tard per convertir en aventura un viatge al país de Mai Més, massa tard per fer imprescindible allò que només és necessari, massa tard per conquerir en un cim quelcom més que una muntanya, massa tard per engendrar fills, per construir la família model, per conviure sota el mateix sostre, per jurar-nos amor etern.

Sempre arriba un dia en què per a TOT és ja massa tard, menys per a una cosa.

Per donar-te les gràcies pel silenci amb què em perdones, per les llargues converses en què no sabem ja què dir, per no ocupar-me mai massa temps en mails soporífers, pel nostre camí sense projecte, pel teu generós anar i venir.

Gràcies per la música que m’has fet estimar, per alguna tarda de cinema - sense donar-nos la mà -, pel Teatre Lliure de la teva vida capítol nou-cents quaranta-vuitè -, pels llaços amb què decores la nostra capsa sense sorpreses, per no exigir-me mai penitència pel meu orgull esquerp i obscè, i enfront del meu voler sense amor el teu amor sense voler.

Gràcies pel nostre viure sense vivències, pel nostre present sense demà, per la necessitat sense dependència, per ajudar-me a baixar la muntanya que només he après a pujar.

Gràcies pel teu concepte de família, pel teu concepte de parella, per no marxar mai massa lluny ni estar mai massa a prop, per la teva amistat fidel i previsible, per les engrunes del teu amor tendre erràtic silenciós tímid indecís migrat ocult.

Setembre de 2016 Josep M. Forcadell

SAFAREIG POÈTIC

PASSEIG D'ANIVERSARI (3 de juliol de 1983) Encara hi ha vials per passejar, però la mort n'ocupa tots els bancs.

Riuen i juguen a saltar i parar nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l'intent d'estar-me dret al pont que els barracots separa dels jardins.

Ja del delit de fer de tastavins sols queda el pler de l'aigua d'una font.

Ara camino pel vell casc urbà mentre viatgen cap als seus destins els vells amics, les dones i els bocins del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

Joan Vinyoli

10

2018–GENER-JUNY

11

n llaves y a oscuras

Set poemes d'aniversari I Mira'm els ulls que cap fosca no venç.

Vinc d'un estiu amb massa pluges, però duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record.

Per l'abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d'or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes.

Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això sóc ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües amunt del somni, tenaç com sempre.

Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

Miquel Martí i Pol

SAFAREIG POÈTIC

12

VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA , A FALSET

Fotografia: Versos contra la Violència

El Safareig Poètic va estar al costat dels Versos per la Llibertat el dia 28 de gener a Falset.

Versos contra la Violència és una iniciativa que, com ens van explicar alguns dels seus impulsors - Jesús M Tibau i Ricardo Gascón- va néixer entre Roquetes i la Ràpita molt a prop dels fets de l'1 d'octubre passat que van sacsejar aquelles dues poblacions de les Terres de l'Ebre. Primer com a recitals improvisats, després com a espectacle integral amb altres arts escèniques, dirigit per Valer Gispert, i també com a llibre que recull poemes de molts dels autors que han participat en els diversos recitals que s'han anat repetint a diferents localitats.

Ahir diumenge va arribar a Falset i, convidats pels organitzadors, vam tenir el plaer de participar-hi tres membres del Safareig, la Conxita Jiménez Abril, la Isabel Fornos Vilanova i Eduard López.

Vam gaudir d'una experiència molt grata en companyia d'altres poetes, prioratins i de les Terres de l'Ebre, i actuacions musicals que van arrodonir una magnífica hora del vermut al majestuós marc de l'escola Antoni Vilanova .

Moltes gràcies a la companya Carme Andrade, que va facilitar els contactes amb tan lloable iniciativa, i que no va poder acudir-hi finalment a causa d'una inoportuna indisposició.

Gràcies a Jesús M Tibau, Fede Cortés i tota la resta d'organitzadors. ⧠

2018–GENER-JUNY

13

FEBRER

L

a jam d'1 de febrer va estar dedicada a l'usurpador, en realitat al poemari de la poeta valenciana Àngels Moreno editat per Pagès Editors. Amb la introducció prèvia de Carme Andrade, que va fer una aguda dissecció de l'obra, la nostra poeta convidada va efectuar una extraordinària presentació del seu propi poemari, alternant una explicació dels seus principals components temàtics amb la referència a poetes i obres que mostren una connexió amb la seva pròpia obra, de vegades aparentment atzarosa o casual, com va explicitar en les referències i lectures del poeta lleidatà Jaume Pont.

Altres autors referents que van anar desfilant per la presentació van ser Maurice Blanchot, Hugo Wolf, Antonin Artaud, Octavio Paz, Alejandra Pizarnik i M. Mercè Marçal.

Segons ens va explicar l'Àngels Moreno, és l'aparició conflictiva de la figura de l'altre, que se li presenta a una edat ben jove en topar amb la figura del mort -en el si dels seus estudis de Medicina-, un fil conductor d'aquests poemes recorreguts per l'estranyament tan propi de les exploracions místiques, quan ens trobem escindits entre el nostre cos i el nostre interior al qual anhelem accedir.

La tensió entre els processos que es desenvolupen en l'interior dels altres éssers humans que ens envolten, als quals per exemple un metge ha d'enfrontar-se des de la profunda estranyesa que ens suposa formar part de l'exterior que alhora envolta aquesta alteritat que és el nostre pacient -o el nostre amic, o l'escriptor que admirem-, és al que presta atenció exquisida un poemari que es divideix en tres parts, "Temps", "Saqueig" i "La dona", perspectives diverses i complementàries per enfrontar-se al repte d'apropar-se al cos des de la paraula.

A més de citar poetes com els abans al·ludits, com no, l'autora ens va obsequiar amb lectures impecables d'alguns dels poemes que componen el llibre.

Va seguir una amena tertúlia sobre els temes introduïts per la Carme Andrade i l'Àngels Moreno, coronada per la lectura de dos poemes relacionats amb la usurpació, des d'altres perspectives: Clara Rivas ens va llegir "Cartas de la usurpación", de la poeta mexicana d'origen italià Enzia Verduchi,i Eduard López Mercadé va llegir una versió pròpia del poema "All the dead dears" de Sylvia Plath, amb el títol de "Tots els estimats morts". ⧠

SAFAREIG POÈTIC

La introducció a la jam de "L'usurpador", de la Carme Andrade, és una molt aguda anàlisi de l'intens poemari de l'Àngels Moreno. La podeu recuperar al blog de la Carme

14

2018–GENER-JUNY

L’Àngels Moreno en plena dissertació

15

SAFAREIG POÈTIC

16

La versió d'Eduard López Mercadé del poema de Sylvia Plath "All the Dead Dears", que va recitar a la jam passada, amb la versió original: TOTS ELS ESTIMATS MORTS Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha un sarcòfag de pedra del segle IV a. C. que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaranya. L'os del turmell de la dona es veu lleugerament rosegat.

Llueix tibada sobre l’esquena una ganyota de granit Aquesta dama antiga del museu Jeu, acompanyada per les relíquies de quincalla d'un ratolí i una musaranya Que es van adherir un dia al seu turmell.

Aquests tres, desemmascarats ara, Són eixuts testimonis Del joc de la supervivència Ni els veuríem si no haguéssim escoltat Les estrelles molent-nos, molla a molla, Fins a descobrir l’os dels nostres rostres.

Com se’ns arrapen, contra vent i marea, Aquests percebes morts!

Aquesta senyora no és parenta Meva, i no obstant ella em xuclaria La sang i el moll per fer-me semblar Del seu llinatge. I mentre em pren la mà, Des de l’argent viu del revers del mirall Ma mare, l’àvia, la besàvia Estenen cap a mi les seves mans d’harpia I una imatge s'albira sota la superfície de l'estany On va caure el babau de mon pare Amb els peus d'ànec de color taronja al cabell --Tots els estimats fa tant de temps desapareguts Tornen, tanmateix, aviat, ben aviat: Ja sigui a les vetlles dels difunts, als casaments, Als naixements o a una barbacoa familiar: Qualsevol frec, gust, olor Pot fer que aquells proscrits tornin a casa, I al santuari: usurpant la butaca Entre el tic I el tac del rellotge, fins que anem, Cada Gulliver amb la seva calavera Guarnida de fantasmes, a jeure amb ells, arrelant mentre el bressol es gronxa.

ALL THE DEAD DEARS In the Archæological Museum in Cambridge is a stone coffin of the fourth century A.D. containing the skeletons of a woman, a mouse and a shrew. The ankle-bone of the woman has been slightly gnawed.

Rigged poker -stiff on her back With a granite grin This antique museum-cased lady Lies, companioned by the gimcrack Relics of a mouse and a shrew That battened for a day on her ankle-bone.

These three, unmasked now, bear Dry witness To the gross eating game We'd wink at if we didn't hear Stars grinding, crumb by crumb, Our own grist down to its bony face.

How they grip us through think and thick, These barnacle dead!

This lady here's no kin Of mine, yet kin she is: she'll suck Blood and whistle my narrow clean To prove it. As I think now of her hand, From the mercury-backed glass Mother, grandmother, greatgrandmother Reach hag hands to haul me in, And an image looms under the fishpond surface Where the daft father went down With orange duck-feet winnowing this hair --All the long gone darlings: They Get back, though, soon, Soon: be it by wakes, weddings, Childbirths or a family barbecue: Any touch, taste, tang's Fit for those outlaws to ride home on, And to sanctuary: usurping the armchair Between tick And tack of the clock, until we go, Each skulled-and-crossboned Gulliver Riddled with ghosts, to lie Deadlocked with them, taking roots as cradles rock.

2018–GENER-JUNY

17

.

Fotografies d'Antònia Farré, Fina Masdéu, Elena Giménez i Carme Masip

SAFAREIG POÈTIC

18

MARÇ

L

a jam de març va suposar l’estrena d’un nou espai, amb el trasllat a la Sala Santa Llú-

cia.

Feia just un any que vam traslladar les jams del Safareig a l'Orfeó Reusenc, on ens va acollir aquesta institució cultural tan arrelada al nostre teixit social, i en primer pla la figura del gran Àlvar, que amb la seva muller Dolors ens van tractat tan bé que ens era impensable haver de deixar aquell espai íntim i immaculat on vam tenir quasi una dotzena de jams, de gener a gener -amb el descans de l'estiu-.

Però qüestions personals van obligar l’Àlvar i la Dolors a plegar, i nosaltres ens vam haver de plantejar la marxa.

Moltes gràcies per tot, Àlvar i Dolors, i fins aviat!

I moltes gràcies, Ester, i la resta de la gent afable de l'Orfeó!

Vam anar a una altra institució degana, de fet la degana de Reus, la Sala Santa Llúcia, que ja seria el lloc de la nostra següent jam, parlant del vent que aquelles primeres setmanes d'any ens va visitar sovint, i concretament enmig d'una setmana de pluja i neu, molt menys habitual ales nostres contrades que el fenomen ventós.

Per contrast,el clima de la jam va ser càlid i, com sempre, lliurat incondicionalment al clima poètic.

Als diversos climes poètics que cada rapsoda va saber aportar.

Després d'una introducció a càrrec d'Eduard López que feia un repàs a diverses cançons que van usar la metàfora del vent pera diversos significats (bàsicament, l'atzar, la llibertat,la lluita per l'alliberament), es va donar pas a les diverses lectures:

Elisabet Márquez va llegir un fragment "Passa vent", de Clementina Arderiu,i "El vent", de Guillem d'Efak.

Jordi Simó va llegir "Poemes al vent" de Joana Raspall.

Carme Simó, "Tres noies" i "Dos amants", de Josep Carner.

Josep Maria Forcadell va llegir dos poemes de Pedro Salinas, "En la tierra seca" i "Arena hoy dormida en la playa".

Vicenç Sanahuja va llegir una traducció de Màrius Torres del poema de Percy Shelley "Oda al vent de ponent".

Pilar López va continuar amb la lectura de "Passa vent" de Clementina Arderiu.

Carme Masip va recitar "Vent (amb veus)", de Josep Palau i Fabre.

Acte seguit vam escoltar una intervenció enviada en àudio el muntatge d'Isabel Fornos del poema "El viento", de Montserrat Vilanova.

Elena Giménez va llegir "El mestral s'arrossega per les hores", de l'últim poemari de Dolors Vallverdú,

2018–GENER-JUNY

"Mestral".

Fina Masdéu va recitar dos breus poemes de Ramon Guillem, "Guerra" i "Albufera", del seu poemari "Terra d'aigua".

Conxita Jiménez ens va recitar "Tremola el vent de dalt", del seu poemari "Terres i vents".

Antònia Farré va recitar dos poemes que ens va trametre Mònica de Dalmau, "L'alegria és dins" i "A poc a poc coïa l'arròs".

Eduard López va llegir un poema propi inspirat en la cançó "Call it dreaming" d'Iron&Wine.

Josep Maria Forcadell va llegir "Tramuntana",de Joan Margarit.

19

Fina Masdéu, dos nous poemes de Josep Carner, "Sentència" i "El venticell", del poemari "La paraula en el vent".

Pilar López, un poema de Jordi Llimona,"L'àngel del vent".

I va cloure la sessió Conxita Jiménez, amb un nou poema de "Terres i vents", "L'arbre ha caigut com una fulla". ⧠

SAFAREIG POÈTIC

20

2018–GENER-JUNY

21

SAFAREIG POÈTIC

22

Els dos poemes breus de Mònica de Dalmau triats per Antònia Farré per llegir a la jam d'1 de març:

L’alegria és dins, dorm.

Dorm tant com vulguis, per ara no et necessit.

Dorm amb la melangia i també la tristor.

Només el vent la rossa i el ros. (rossa=cervesa ros=cigarret) A poc a poc coïa l'arròs.

Del vent al dit prenia partit.

Flor a flor llepa el plor de por d'amor i amb do de clamor s creu bo de tu i jo i mai el xut brolla eixut

ans el pas llarg de nas és lent com el vol del taló de molt alt pol.

A poc a poc i de revés coïa l'arròs.

2018–GENER-JUNY

23

El poema d' Eduard López Mercadé inspirat en la cançó "Call it Dreaming", de Sam Beam (Iron & Wine). https://www.youtube.com/watch?v=BXC80ZXQhvQ

…and wind means we’re running (Sam Beam, “Call it Dreaming”)

Enmig d’un camí on no passa el soroll Sota el pont que ha trepitjat la malesa Sobre la caixa que recorre els vespres oberts Sota la llum de neó que llisca en la dura pell En habitacions fredes d’un hotel perdut A la llum d’un far que travessa el plugim Aturem el temps en la grava del camí El sol ens marca la ruta que emprendrem I els arbres són els alts guardians del dia Quan ja la nit despunta en els turons Com si fos l’albada de la ciutat que s’encén Som el que el vent ens diu quan xiula I és en el vent que ens veiem corrent Només l’ombra que ens ha perseguit

SAFAREIG POÈTIC

24

Forografies d’Elena Giménez i Fina Masdéu

2018–GENER-JUNY

25

SOPAR GROC

E

l mateix dia 1 de març, en acabat de la jam, el Safareig Poètic va intervenir al Sopar Groc organitzat pel bar Campus, de Reus, dins d'una iniciativa compartida per diversos establiments de restauració a Reus per tal d'aconseguir fons per a la Caixa de Solidaritat amb els presos polítics.

Vam fer una intervenció poètica en la qual van participar Eduard López Mercadé, Carme Andrade, Carme Simó, Elena Giménez i Antònia Farré, i una musical a càrrec d'Aleida López i Roberto Andrade, que va incloure una vibrant versió de"Què volen aquesta gent?" de M. Mar Bonet.

Abans del sopar, Eduard López va fer un homenatge directe a alguns dels artistes perseguits per presumptes delictes d'inicitació a l'odi en l'expressió de les seves creacions artístiques, tot esmentant algunes de els agressions patides pels poders d'Estat en diversos casos que havien coincidit darrerament, com el segrest judicial del llibre "Fariñas", de Nacho Carretero, la retirada de la fira madrilenya Arco d'una exposició de fotos de presoners polítics, de Santiago Sierra, i la sentència ferma de presó al raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, del qual va llegir fragment de la lletra de la seva cançó "Ningú t'abandona" ( de l'àlbum de 2012, "Cadenes".)

Va haver a continuació una jam dinamitzada també per Eduard López, en què van poder participar totes els presents que ho van desitjar, amb una selecció de poemes al voltant del tema de la llibertat.⧠

SAFAREIG POÈTIC

Text de la cançó del raper mallorquí Valtònyc, contra el qual el Tribunal Suprem espanyol acabava de ratificat la condemna de tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola per la seva cançó "No al borbó".

Aguanta com puguis, i quan necessitis una abraçada crida’m; ni ho dubtis.

Estic aquí per eixugar cada llàgrima, per treure de tu aquella rialla màgica que qualsevol persona demana.

Som dels que no poden tancar els ulls davant les injustícies, dels que no suporten més víctimes a Palestina.

Sabem qui és el culpable de quan algú es suïcida; i aconseguim valorar detalls més enllà del consumisme.

Nina, jo també m'he sentit lliure amb un llibre, a mi també m'han tractat de loco quan volia canviar el món genocida.

Quan deia que la solució és possible, un canvi per a tothom que faci més fàcil sa vida.

I mira, ara tothom es solidaritza amb sa meva música, he tengut una oportunitat única de dir lo que pensava davant milers de persones.

Sé lo que sents quan plores, i recordar-te que no estàs tota sola; aquí ningú t'abandona.

A aquesta lluita som més dels que te faran creure, som molts els que volen veure la realitat així com és; que treim una rialla quan veim una pintada a una paret, demanant llibertat per qui a la mereix.

Un presoner polític cada setmana, i t'assegur que cap d'ells ha agafat una arma, si aquesta no és sa paraula, que demana farta d'aquesta falsa la coherència que falta, a mesures inhumanes perquè qui les aplica no és qui les paga.

Ara diuen que volen privatitzar l'educació pública, una societat que no sigui conscient, gent estúpida.

Que faci mamballetes quan anuncien retallades, no que protesti, evitant que la ràbia arribi a ses seves cases.

26

Pagades per nosaltres, i digue’m, això qui ho ha triat? mentres altres no tenen ni per comprar un pa.

Uns estan ostentant de rellotges, luxes cars, demanant la pau amb les mans tacades de sang, dels explotats, dels trepitjats, de qui no ha pogut triar.

Si viure baix la condició d'una bandera, o una cultura; o voler recórrer món més enllà d'aquesta locura.

Tots som lliures, una persona no és il•legal si l'animà és pura.

Procura saber qui és l'enemic i qui destrueix barreres, fronteres que limiten a saber que és el que hi ha darrera, la pantalla que projecten i per res reflexa la situació verdadera, El pànic que amb terrorisme d'estat creen; amb nom d'obra social esclavitzant a un nin que de política poc sap.

Només que el sol arriba i se'n va; que allà on jugaven ara ho ocupen militars.

Que amb tancs trepitgen el jardí per convertir-ho en asfalt; i nosaltres no miram allà, miram la nostra guixa; i una vida que se'ns complica per amor o qualsevol tonteria, pensant que el 3r món és lluny quan ets tu qui el trepitja cada dia. pensant que el 3r món és lluny quan ets tu qui el trepitja cada dia. perquè no fa falta mirar enfora per veure gent que plora de fam, que hi ha nins que mai s'han vist a un mirall; i pares que se senten fracassar per una cosa que ells no han provocat.

Tot el meu suport per tota família que no té lo necessari, lluitarem a diari perquè la solidaritat guanyi.

I tot aquell que ha amagat arguments; per aprofitar-se de la gent, que pagui, que pagui tot el sofriment. https://www.youtube.com/watch?v=A6i0C0lAhnE

2018–GENER-JUNY

27

SAFAREIG POÈTIC

28

ABRIL

L

a jam del dia 5 d'abril de 2018 anava dedicada a la Pasqua. Va ser una jornada de celebració, bastant íntima, en què l'esperit de la Pasqua va omplir-se amb evocacions personals, íntimes i també polítiques (va coincidir a la tarda que van arribar des de notícies des d'Alemanya que el president Puigdemont havia estat alliberat per la justícia d'aquell país).

Va començar amb una introducció d'Eduard López sobre els distints significats de la Pasqua al llarg de la Història.

Acte seguit, Clara Rivas va començar amb la lectura d'un poema recuperat en un mecanoscrit, de son pare Llorenç Rivas i datat el dia 9 d'abril de 1977 -data històrica que va ser la de la legalització del PSUC- (el reproduïm a la imatge adjunta, una autèntica joia que transcendeix el pur valor sentimental familiar).

Pep Macaya va llegir-nos dos poemes de Francesc Roig, "Perdó des de la mort" i "Des de tots els gòlgotes".

Josep M. Forcadell va llegir alguns dels poemes que Salvador Espriu va dedicar a la Setmana Santa, poemari seu de 1963 (concretament el XVIII, el XX i el XXIV).

Eulàlia Sabater també va triar alguns dels poemes d'aquest poemari (els tres que el tanquen, del XXXVIII al XL). També va llegir tres poemes de David Jou, del seu llibre "La mística dels dies": "La roca canta", "Una nova creació" i "Que no sigui seva", que conformen el "Tríptic de Pasqua".

Elena Giménez i Eduard López van llegir conjuntament "Pasqua Nova", de Blai Bonet.

Eduard López va llegir un fragment de "Pasqua de

1916", de W.B. Yeats, en la traducció de Josep M. Jaumà, i el poema que segueix a aquest en la mateixa edició de traduccions del professor reusenc, "El roser", que reprèn els motius de l'anterior, que se centren en la tràgica jornada d'aquella data a Dublin en què va ser sufocada a sang i fetge una rebel·lió independentista de forces militars irlandeses.

Gardènia va cloure la sessió amb un poema propi. ⧠

2018–GENER-JUNY

29

La primavera és com una mà potser III La primavera és com una mà potser (que ve cautelosament d'enlloc) organitzant una finestra en què es veu la gent (mentre la gent mira ordenar i canviar de posició amb compte allà una cosa rara i aquí una cosa coneguda) i canviant-ho tot cautelosament.

La primavera és potser una Mà en una finestra (cautelosa anant I tornant movent Les coses velles i les noves Mentre la gent mira atenta Com posa una tal vegada fracció de flor aquí una polzada d'aire allà) i sense trencar res.

E. E. Cummings Traducció d’Eduard López Mercadé

Spring is like a perhaps hand Spring is like a perhaps hand (which comes carefully out of Nowhere)arranging a window,into which people look(while people stare arranging and changing placing carefully there a strange thing and a known thing here)and changing everything carefully spring is like a perhaps Hand in a window (carefully to and fro moving New and Old things,while people stare carefully moving a perhaps fraction of flower here placing an inch of air there)and without breaking anything.

SAFAREIG POÈTIC

30

Fotografies de’Elena Giménez i Fina Masdéu

2018–GENER-JUNY

31

SAFAREIG POÈTIC

VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA

V

am participar el 29 d’abril en la inauguració de l'exposició Art contra la Violència que es va de-senvolupar en l'esplèndid marc del Castell del Vi de Falset.

L'acte va ser molt lluït, magníficament conduït per l'artista plàstic Josep Barjuan, un dels diversos grans artistes que participaren a l'exposició entre d'altres, l'artista reusenc Jordi Vilella- . Les lectures de poesia anaven a càrrec de diversos autors del col·lectiu de Versos la Violència, un recull d'autors de les Terres de l'Ebre que s'articula en la pàgina amiga Di-llums d'Arts al Forn, i van unir esforços després dels fets de l'1 d'octubre per fer de la poesia un vehicle per canalitzar el rebuig de la barbàrie i la repressió indiscriminada. Conduïts per Jesús M Tibau, Ricardo Gascon Villarroya i Eduardo Margaretto, han dut ja els seus recitals per moltes localitats de les nostres comarques. En representació del Safareig Poètic van intervenir Antònia Farré i Eduard López -aquest amb un poema de Jere Soler Giménez que s'integra en el llibre publicat per Onada Llibres-. També va destacar l'actuació de la ballarina Carme Fernández, amb una impactant recreació de la violència contra el cos femení, magníficament acompanyada per Gerard Marsal, que va oferir també un recital de la seva excepcional qualitat musical.⧠

32

2018–GENER-JUNY

Pocs dies més tard, el 4 de maig, vam tenir el plaer enorme rebre els autors d'aquest exemplar llibre, els músics que van amenitzar-lo i els avis i àvies de Reus -infaltables!-. Vam comptar amb la complicitat de la Sala Santa Llúcia, un cop més al servei de la cultura i la pau, per oferir-lo al públic de Reus.

Com a Safareig Poètic vam coordinar l'acte i vam aportar rapsodes per a poemes d'alguns dels autors que no van poder venir. També van recitar alguns representants dels Avis i Àvies de Reus.

Els autors presents van ser Raimon Aguiló, Angel Martí, Baltasar Casanova, Pilar Garriga, Domingo Monlleó, Xavier Aragó i la nostra companya i omnipresent Conxita Jiménez .

També vam comptar amb la presència de la poeta tarragonina Carme López.

Els avis i àvies van ser Coia Vinaixa, Dolors Monné i Anton Veciana. Els nostres rapsodes, Antònia Farré, Elisabet Márquez, Pep Macaya i Mònica De Dalmau Les actuacions musicals van anar a càrrec de Alba Figueroa, Cinta Villamon, Enric Panisello, Mario Pons i Pili Cugat i Carlos Lupprian, a més del nostre infaltable Fito Luri. ⧠ Fotografies d'Eduard López i Elena Giménez .

33

SAFAREIG POÈTIC

Cerme Andrade i Eduard López

34

Jesús Tibau

Enric Panisello

Conxita Jiménez

Mònica de Dalmau

Anton Veciana

2018–GENER-JUNY

35

Mario Pons i Enric Panisello

Pilar Garriga

SAFAREIG POÈTIC

Pep Macaya

36

Carlos Lupprian i Pili Cugat

Fito Luri

2018–GENER-JUNY

37

Raimon Aguiló

SAFAREIG POÈTIC

MAIG

L

a jam de maig estava dedicada a la por, un tema que, tot i sempre present, està d'innegable actualitat en els àmbits socials i polítics del nostre país des de fa mesos.

38

seu, dedicat a Catalunya.

Elena Giménez ens va llegir alguns poemes enviats per Mònica de Dalmau, propis, i d'Alfonsina Storni, "Presentimiento".

Per cloure la sessió, Eduard López va llegir una traducció pròpia del poema "Breathe with me this fear", d'E.E. Cummings.⧠

Després d'una breu introducció d'Eduard López,vam poder escoltar aquest conjunt de poemes i textos pels diferents participants: Jordi Simó va obrir el torn de la poesia amb un poema precisament anomenat "La por", de Gonzalo García.

Antònia Farré va llegir-nos "El miedo global", d'Eduardo Galeano, i Clara Rivas "El miedo manda", del mateix autor.

Marcelo Castellano va llegir un text propi improvisat per a l'ocasió.

Respira amb mi aquesta por Carme Simó ens va dur un text de l'enyorat Carles Capdevila, "Que la por no ens paralitzi".

Fina Masdéu va llegir un fragment de l' "In memoriam" de Gabriel Ferrater Gardènia va llegir també un text propi.

Elena Giménez va llegir un poema de la jove poeta valenciana Alba Camarasa, "La farina que admeta".

Eduard López va llegir un poema propi.

Jordi Simó va llegir un article de Rafael Argullol, "El poeta que va voler vèncer la por", que fa esment del poeta llatí Lucreci, i del seu llarg poema "De les coses", del qual l'Antònia Farré ens va llegir un fragment en traducció castellana.

Clara Rivas va llegir "El miedo", de Pablo Neruda.

Carme Simó, un fragment del llibre "La por" de Gabriel Chevalier.

Fina Masdéu, dos poemes de "Casa de misericòrdia" de Joan Margarit, "Església" i el que dóna títol al llibre.

Teresa Seuma va deixar-nos escoltar un poema

respira amb mi aquesta por (que nit enllà haurà passat) recordant només gosar (Planteja’t com aquestes immaculades primes coses mig dimoni mig arbre entre el somni de l’ocàs s’afuen de l'arrel a la fulla) però les veus (que atrauen una flama estricta i eficaç) han d’exigir la metàfora del nostre projectil que parla en el temps de matar (oblidant què és saber imaginar sencer el foc) només pensa en el Com

E. E. Cummings

2018–GENER-JUNY

39

SAFAREIG POÈTIC

40

2018–GENER-JUNY

41

SAFAREIG POÈTIC

La vella por habita en elsLa paràgrafs vella por habita en els paràgrafs que mai no vaig poder escriure. que mai no vaig poder escriure.

Corredor enllà, com el condemnat Corredor enllà, com el condemnat que el recorre per darrerque cop, el recorre per darrer cop, hi ha la llefiscosa llum sinistra hi ha la llefiscosa llum sinistra on sura l’aigua negra delon somni. sura l’aigua negra del somni.

Punxegut, fosc i tèrbol s’arrecera Punxegut, fosc i tèrbol s’arrecera en els plors que ulls furiosos en els plors que ulls furiosos van frenar fa temps de soca-rel. van frenar fa temps de soca-rel.

La nit del malson encaraLa crida nit del malson encara crida contra els murs que vamcontra dreçarels murs que vam dreçar amb bates blaves i genolls amb pelats. bates blaves i genolls pelats. És aquesta nit en les línies Ésomeses aquesta nit en les línies omeses per la mà implacable delper censor la mà implacable del censor la que empara la vida negada la que empara la vida negada en l’oceà impassible de laenmort. l’oceà impassible de la mort.

Eduard López Mercadé

42

2018–GENER-JUNY

43

SAFAREIG POÈTIC

JUNY

L

a jam de juny s'introduïa en una banda fosca de la poesia: poetes malalts i maleïts. Amb tota probabilitat, el qualificatiu de maleïts, i la seva substantivització en termes com maleïditisme (maudïtisme), prové de Paul Verlaine i el seu llibre "Els poetes maleïts", de 1888, on feia una ressenya de sis poetes contemporanis: Tristan Corbière, Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé, Marceline Desbordes-Valmore, Auguste Villier de l'Isle-Adam i Pauvre Lelian (anagrama d'ell mateix). No va justificar excessivament la seva tria,i per tant què volia significar l'apel·latiu de maleïts, però en general podem deduir que es referia a una posició excèntrica dins el cànon, una manca de reconeixement i una autoacceptació d'aquesta condició de marginal. Sovint ha anat associat a una conducta poc acceptable socialment, en l'imaginari que es va venir a conèixer com la vida bohèmia de finals del segles XIX. Amb tals requisits, el marc del maleïts es podria eixamplar molt, i abraçaria una gran quantitat de poetes que, com el mateix Verlaine, van dur unes vides difícils, sovint relacionades amb el consum d'alcohol o altres toxicomanies. La mort prematura és una altra de les senyes d'identitat habituals.

Un dels autors de l'època que compliria amb bona part, sinó tots, els requisits de tal perfil, és Isidore Ducasse, conegut més pel seu sobrenom literari de Comte de Lautréamont. Mort molt jove, va adquirir una fama pòstuma, sobretot per la prosa poètica esfereïdora que compon la seva obra mestra "Els cants de Maldoror". Comptem per al català amb la traducció de Manuel de Pedrolo (1978). Eduard López va llegir uns fragments del seu pròleg a l'edició completa dels cants escrit pel mateix autor de la Segarra del qual celebrem els 100 anys del naixement, a manera d'introducció del tema.

Acte seguit, van poder anar desfilant els versos de poetes que per una raó o altra (de vegades la malaltia física que va segar les seves vides massa aviat), els diferents partícips de la jam van considerar maleïts, o textos que en parlaven, en alguns casos.

A continuació, una relació del que es va poder escoltar: Carme Simó va llegir "Poetes maleïts" d'Albert Guasch Ribas.

44

Jordi Simó, "Angustia", d'Stéphane Mallarmé.

Clara Ribas va llegir fragments d'"El vaixell ebri" de Rimbaud, amb l'original en francès també.

Josep Maria Forcadell va llegir Joan Salvat-Papaseit, "Tot l'enyor de demà".

Gardènia va llegir un poema del seu parent Ramon Ratés, escrit l'any 1944 a la presó, i dedicat al seu fill mort. També va llegir-nos un poema de José de Espronceda, "Arrepentimiento".

Marcelo Castellano va llegir dos poemes de Charles Bukowski, "Pájaro azul" i "Lanzar los dados".

Ramon Salvat ens va llegir "A una malalta", poema de Josep Carner inclòs al seu poemari "Ofrena", tot fent referències al llibre "Epístoles a Josep Carner", de Salvador Oliva.

Fina Masdéu va llegir un dels poemes del breu poemari de Carles Hac Mor "Si la lluna és un gorg, jo sóc a dimarts", un llibre publicat a Épsilon Quaderns Foc Nou, una iniciativa editorial que li devem al gran mestre d'historiadors Pere Anguera.

Teresa Seuma va llegir "La mort dels poetes" de M. Dolors Cuenca.

Pilar López va recitar "Grotesco", de Paul Verlaine.

Dolors Vallverdú va llegir-nos "La beauté" de Charles de Baudelaire, i dos poemes seus, "No serà malatia el teu silenci", i "El pas de la libèl·lula sota el perfum amarg".

Eulàlia Sabater va llegir "A un detractor", de Cinto Verdaguer.

Elena Giménez va llegir diversos poemes o proses poètiques de la poeta argentina Alejandra Pizarnik, "Encontrado en un ejemplar de Les Chants de Maldoror", "Signos" i "Fuga en lila".

Eduard López va llegir fragments d'"El crepuscle encén estels", del mallorquí Miquel Bauçà, i "Calar foc a les estrelles", traducció pròpia d'un poema de Dylan Thomas. (continua a la pàg. 46)

2018–GENER-JUNY

45

SAFAREIG POÈTIC

46

(ve de la pàg. 44) Vicenç Sanahuja va llegir Leopoldo Maria Panero, "La maldad nace".

Josep Maria Forcadell va llegir "El dorment de la vall" d'Arthur Rimbaud, en traducció de Joan Peña.

Eulàlia Sabater va recitar "Company, mosseguem la vida", de Maria Mercè Marçal I Carme Simó va cloure la sessió amb un altre text de "Poetes maleïts", en aquesta ocasió de Coralina.

⧠

Dos poemes que va llegir M. Dolors Vallverdú a la jam sobre poetes malalts i maleïts: "No serà malaltia el teu silenci" i "El pas de la libèl·lula sota el perfum amarg" Un privilegi poder-ne gaudir, de la seva poesia. Per als qui no la vau poder escoltar i per als qui ara vulgueu aprofundir en aquest versos d'una commovedora bellesa.

2018–GENER-JUNY

47

La traducció de "Love in the Asylum" , de Dylan Thomas, que va llegir Eduard López.

A stranger has come

AMOR AL SANATORI Una desconeguda ha arribat Per compartir la meva habitació de la casa no està bé del cap,

To share my room in the house not right in the head,

Una noia boja com els ocells Tanca la nit de la porta amb el seu braç la seva columna.

Estreta al laberint del llit Enganya la casa a prova de cel amb núvols que deixa entrar I encara enganya recorrent la cambra de malsons, Com en general fan els morts, O cavalca els oceans imaginaris dels pavellons masculins.

Ha arribat posseïda Qui admet la llum enganyosa que rebota a través de la paret , Posseïda pels cels Dorm al canal estret però camina en la pols En els deliris de la seva voluntat En els taulers del manicomi rosegats per les meves llàgrimes .

I endut per la llum als seus braços a la llarga i estimada fi Puc sense error Patir la primera visió que va calar foc a les estrelles.

Bolting the night of the door with her arm her plume.

A girl mad as birds

Strait in the mazed bed She deludes the heaven-proof house with entering clouds Yet she deludes with walking the nightmarish room, At large as the dead, Or rides the imagined oceans of the male wards.

She has come possessed Who admits the delusive light through the bouncing wall, Possessed by the skies She sleeps in the narrow trough yet she walks the dust Yet raves at her will On the madhouse boards worn thin by my walking tears.

And taken by light in her arms at long and dear last I may without fail Suffer the first vision that set fire to the stars

SAFAREIG POÈTIC

48

2018–GENER-JUNY

49

SAFAREIG POÈTIC

50

Marcelo Castellano ens va llegir dos poemes del poeta estatunidenc d'origen alemany, Charles Bukowski.

"Pájaro Azul" Hay un pájaro azul en mi corazón que quiere salir pero soy duro con él, le digo quédate ahí dentro, no voy a permitir que nadie te vea.

Hay un pájaro azul en mi corazón que quiere salir pero yo le echo whisky encima y me trago el humo de los cigarrillos, y las putas y los camareros y los dependientes de ultramarinos nunca se dan cuenta de que esté ahí dentro.

Hay un pájaro azul en mi corazón que quiere salir pero soy duro con él, le digo quédate ahí abajo, ¿es que quieres hacerme un lío? ¿es que quieres mis obras? ¿es que quieres que se hundan las ventas de mis libros en Europa?

Hay un pájaro azul en mi corazón que quiere salir pero soy demasiado listo, sólo le dejo salir a veces por la noche cuando todo el mundo duerme.

Le digo ya sé que estás ahí, no te pongas triste.

Luego lo vuelvo a meter, y él canta un poquito ahí dentro, no le he dejado morir del todo y dormimos juntos así con nuestro pacto secreto y es tan tierno como para hacer llorar a un hombre, pero yo no lloro, ¿lloras tú?

"Lanzar los dados" Si vas a intentarlo, ve hasta el final.

De otra forma ni siquiera comiences.

Si vas a intentarlo, ve hasta el final.

Esto puede significar perder novias, esposas, parientes, trabajos y, quizá tu cordura.

Ve hasta el final.

Esto puede significar no comer por 3 o 4 días.

Esto puede significar congelarse en la banca de un parque.

Esto puede significar la cárcel.

Esto puede significar burlas, escarnios, soledad...

La soledad es un regalo.

Los demás son una prueba de tu insistencia, o de cuánto quieres realmente hacerlo.

Y lo harás, a pesar del rechazo y de las desventajas, y será mejor que cualquier cosa que hayas imaginado.

Si vas a intentarlo, ve hasta el final.

No hay otro sentimiento como ese.

Estarás a solas con los dioses y las noches se encenderán con fuego.

Hazlo, hazlo, hazlo.

Hazlo.

Hasta el final, hasta el final.

Llevarás la vida directo a la perfecta carcajada.

Es la única buena lucha que hay.

2018–GENER-JUNY

51

SAFAREIG POÈTIC

La Fina Masdéu ens va dur una petita joia a la jam dels poetes maleïts. Un text de Carles Hac Mor editat l'any 1978 pels Quaderns Foc Nou que va impulsar Pere Anguera des d'Epsilon Edicions.

L'opuscle, titulat "Si la lluna és un gorg, jo sóc a dimarts", ja dóna notícia de la singularitat d'aquest poeta lleidatà traspassat ara fa dos anys.

Veiem aquí una imatge de la portada i del fragment que ens va llegir la Fina.

Diane Arbus (Nova York, 1923-1971) és la fotògrafa triada per al cartell de la jam sobre maleïts i malalts. Artista obsedida per reflectir la realitat d’un món marginal, va reconèixer està sotmesa en la seva vida a períodes extrems d’alts i baixos vitals, fins que es va suicidar a l’edat de 48 anys.

Aquesta fotografia , que va titular “Impersonator Putting on Lipsticks” és representativa del seu estil i de la galería inmensa de personatges que va retratar.

52

2018–GENER-JUNY

53

50 POETES DE LA TERRA

E

l divendres 22 de juny de 2018 vam presentar en el marc de la Sala Santa Llúcia el poemari "50 poetes de la terra",una iniciativa de Pau Civit i Imma Forment a benefici de l'ONG Proactiva Open Arms, prou coneguda per la seva tasca de rescat de les persones que creuen el Mediterrani a la recerca de refugi.

Amb la col·laboració de Reus Refugi i el Safareig Poètic, l'acte va consistir en una introducció de la situació dels refugiats i la feina de Proactiva, a càrrec de Pau Civit i Marta Forment, i acte seguit una selecció d'alguns dels textos del llibre, en les veus de quatre membres del Safareig Poètic (Elisabet Márquez, Carme Simó, Carme Masip i Eulàlia Sabater), i d'alguns dels 50 poetes que aparexien en el llibre que, com el mateix Pau Civit va explicar,va néixer modestament però va anar creixent fins a configurar els dos volums de 1000 pàgines de què consta.

Pau Civit

Les autores presents van ser Albada Albagès, Judith Queralt, Carme López, Isabel Ribera Carné, Carme Romia i Pau Civit.

Va actuar amb la seva exquisida veu, aportant interludis musicals, Marta Forment.

Moltes gràcies a tots ells per la seva col·laboració i entrega, i al nombrós i atent públic que va omplir la sala.⧠

Carme Romia

Isabel Ribera Carné

SAFAREIG POÈTIC

54

Judith Queralt

Carme López

Albada Albaigés

Fotografies d'Elena Giménez, Aleida López i Eduard López

2018–GENER-JUNY

55

Marta Forment

Elisabet Márquez, Carme Simó, Carme Masip i Eulàlia Sabater

SAFAREIG POÈTIC

D

issabte, 23 de juny, vam participar en una preciosa iniciativa dels amics Sol Navarro i Àlfred Pitarch, els propietaris del Portal de Catalunya, que ens van oferir introduir una petita jam poètica al taller de costura per a infants que va organitzar la seva amiga Raquel.

Vam poder parlar de poesia i llenguatge amb un grupets de nenes i nens que, entre puntada i puntada, van tenir temps d'escoltar i també de llegir alguns dels poemes triats.

L'Eulàlia Sabater, l'Elena Giménez i l'Eduard López van aportar els poemes, en alguns casos propis.

Molt agraïts al Portal de Catalunya per deixarnos estendre la poesia entre un públic tan encantador.⧠

56

2018–GENER-JUNY

Safareig Poètic número 5 gener -juny-2018 Coordinació i maquetació: Eduard López Mercadé Fotografies: Fina Masdéu, Elena Giménez, Eduard López Novembre 2018

Safareig Poètic