Revista Safareig Poètic, núm 6

Safareig Poètic

SAFAREIG POÈTIC

juliol-desembre 2018

Núm. 6 Any 2018

La teranyina

deserts

miralls

música i poesia des de Síria

bestiaris

1

suïcides

la música

2018–JULIOL-DESEMBRE

2

2018. BENVINGUDA LA MÚSICA Aquest 2018 va ser un any on la ciutat de Reus va proclamar-se ciutat de la música, i va programar múltiples activitats relacionades amb aquest art. Nosaltres no vam voler girar-li l’esquena, naturalment, i vam dedicar algunes de les sessions d’aquest semestre a una expressió artística que té tan íntimes connexions amb la poesia.

Ja al mes de juliol vam aprofitar la gira que feia per Catalunya un músic sirià a l’exili, Abdallah Ghbash, per organitzar un recital al Casal Desperatferro. Va venir acompanyat de la cantant búlgara Desi Markova i el poeta kurd sirià Ahmad Qillich, del qual vam poder escoltar un interessant recital de la seva obra.

A setembre vam fer una de les accions especials en què ens agrada compartir amb altres arts la creativitat poètica. Va consistir en un experiment d’improvisació en què, de la mà de grans músics reusencs com Gerard Marsal i Nèstor Giménez, i de la gran artista plàstica Fina Veciana, vam jugar al voltant del tema de La Teranyina.

Finalment, vam cloure l’any amb una jam dedicada a la música, en la qual vam poder escoltar diverses peces i vam fer un petit recorregut sobre algunes de la multitud de coses que des de la poesia s’han dit sobre aquest art, en el fons i en la forma tan vinculat al que suposa l’eix central de la nostra activitat.

Més informació al timeline de la pàgina de Facebook del Safareig Poètic.

juny—desembre 2017

ÍNDEX Juliol Pàg. 4

Jam “Deserts”

Pàg. 14 Música i poesia per a Síria Setembre Pàg. 16 Jam “Miralls” Pàg. 20 La Teranyina Octubre Pàg. 36 Jam “Bestiaris” Novembre Pàg. 42 Jam “Suïcides” Desembre Pàg. 48 Jam “Música”

ww.twentix.com

SAFAREIG POÈTIC

JULIOL

C

omplint ja amb una tradició, vam tancar la temporada amb una excursió a la platja de la Llosa, a Cambrils, on vam celebrar una jam a propòsit del tema "Deserts", que havia suggerit el Vicenç Sanahuja.

Va ser una jam molt plaent que va continuar amb una agradable vetllada i un repàs a la mateixa guingueta de la platja, la guingueta Mesa, com també ve a ser ja tradició.

Fotografies d'Elena Giménez, Ignasi Revés, Fina Masdéu i Marta López

4

2018–JULIOL-DESEMBRE

5

SAFAREIG POÈTIC

A

l llarg del decurs de la jam sobre els deserts, sobre la sorra de la Llosa, vam poder escoltar aquests poemes o textos: Breus poemes o fragments de Rumi, Lord Byron, W.H. Auden i Al Hallaj, per Eduard López.

Fragments de "Desiertos" d'Adonis, per Eulàlia Sabater.

Fragments de "Diaris del Sahara" de Sanmao, aportats per Mari Alba Revés i llegits per Marta López.

"El jardí del desert" de Simon Illouz, per Clara Rivas.

"Un lloc desert" de Joan Viyoli, per Pilar López.

Maria José Franquet va llegir un text de Theodor Monod i un de propi.

El "Desert d'amics" de Jordi de Sant Jordi va ser llegit per Ramon Salvat en la seva versió original -només lleument adaptada- i en una versió al català modern per la Carme Masip, que va aportar a més suggerents comentaris per contextualitzar aquest poema.

Josep M. Forcadell va llegir un poema propi, "Curses de solitaris".

Rosa Aparicio va llegir l'article "Lawrence de les Garrigues", d'Ignasi Revés, que acte seguit va llegir un altre de propi, "Colors del secà".

Albert Carrasco va llegir una prosa poètica de Salvador Jàfer.

Montse Aloy va llegir un poema d'Al-Musif alWahaybi, "El desert".

Carme Simó va llegir "El meu desert", de Con

6

sol Vidal.

Elena Giménez va llegir Pablo Neruda, després d'una introducció en forma de comentaris sobre el gran poeta xilè de Mauricio Ostria González. Va triar "Yo perdí la lluvia y el viento" i un fragment en prosa.

Fina Masdéu va llegir Narcís Comadira, "Giuseppe Grilli, professor de literatura".

Eduard López va llegir un poema propi, "Sóc el desert".

Clara Rivas, “Mujer del desierto” de Rafael Castillo.

Ignasi Revés va llegir l'inici de la novel·la "El talismà",de Walter Scott.

Eulàlia Sabater, "Illa deserta" de Carles Riba.

Pilar López,"Poètica" de Ponç Pons, del seu "El desert encès".

Carme Simó, de nou Joan Vinyoli, "Damunt la sorra".

Montse Aloy va cloure el recital amb el seu infaltable Gianni Rodari, "El dictador", i un poema també molt divertit d'Enric Larreula, "El camell".

Continua a la pàg. 8

2018–JULIOL-DESEMBRE

7

SAFAREIG POÈTIC

8

Ve de la pàg 6

Cal afegir que alguns es van atrevir a taral·lejar "A Horse With No Name", la cèlebre cançó d'America que, en plena ressaca de l'explosió hippie va suposar un dels clams en favor del retorn a la vida natural i la fugida del món urbà simbolitzada en el desert. https://www.youtube.com/watch? v=zSAJ0l4OBHM

Fotografies de Carme Masip i Edard López

2018–JULIOL-DESEMBRE

9

SAFAREIG POÈTIC

10

SÓC EL DESERT Sóc al desert, el sol em desseca la pell, em calcina els ossos i em fa pura sal en aquest sorral.

Sóc el desert, i la nit em gela amb llunes que menen miratges vidrats.

Persisteixo, però, en la mirada cap a horitzons d’ones i dunes que es repeteixen constants .

I em perpetuo, en el meu erm.

Hi tinc la taula parada per a tu, sota l’espasa dels déus cruels, amb un got d’aigua i un gibrell per apagar, si vens, la teva set.

Per ser-te fidel, i mut i cec, i extens i estàtic com el desert.

Eduard López Mercadé:

Fotografies de Carme Masip i Edard López

2018–JULIOL-DESEMBRE

CURSES DE SOLITARIS Tac-tac, tac-tac, tac-tac ... i la sorra cedeix suau, fistonada encara de la darrera escuma. onades tímides llepant la platja tac-tac ... sota el ritme de les cames.

I el senderó de peus estampits avença fal•laç com un instant, encontinent difuminat i perdut, sospirs de nau sense deixant tac-tac ... sota el ritme de les ones.

Narius oberts a la salabror, saliva amarga amb gust de dona i una gaubança que eixampla el pit: -com esvoleteguen les gavines! impuls de músculs agusats per la joia.

Tanquen la corba els farallons daurats

11

on aürten embotornades mans de mar que eleven els dits sobre la bròfega roca.

Es trenca el compàs de les petjades, brufen cinglades d’onada. El cos descan sa.

Que soberg el llostre rosat rere els crestalls catedralicis afumats d’ombria!

Un terral fred com la grisalla neteja la pell i les platges; temps de solitaris.

Estintolat en el miracle alenteix el cor els batecs; el cel suaument s’entrevira.

Tac-tac, tac-tac, tac-tac ... són els darrers servents de l’espectacle, tornen a casa esplugats de faramalles, pur el cervell engavanyat de mentides, esbufegats els agres alens de nicotina.

Tac-tac, tac-tac, tac-tac ...

Trontollen els turmells i les espatlles, l’esforç rebenta les artèries neulides, sedentària monotonia dels dies, processó dels nous atletes del crepuscle.

Mireu com eixona el sol els fullatges i escampa sobre l’horitzó els colors tardorals!

No quedarà ni una petjada sobre la sorra de la vida: la mar és la mort.

Retorno a casa entotsolat mentre colpegen a la porta les ombres de la nit.

Josep M. Forcadell

SAFAREIG POÈTIC

12

SÓC EL DESERT Sóc al desert, el sol em desseca la pell, em calcina els ossos i em fa pura sal en aquest sorral.

Sóc el desert, i la nit em gela amb llunes que menen miratges vidrats.

Persisteixo, però, en la mirada cap a horitzons d’ones i dunes que es repeteixen constants .

I em perpetuo, en el meu erm.

Hi tinc la taula parada per a tu, sota l’espasa dels déus cruels, amb un got d’aigua i un gibrell per apagar, si vens, la teva set.

Per ser-te fidel, i mut i cec, i extens i estàtic com el desert.

Eduard López Mercadé:

Fotografies de Carme Masip i Edard López

2018–JULIOL-DESEMBRE

CURSES DE SOLITARIS Tac-tac, tac-tac, tac-tac ... i la sorra cedeix suau, fistonada encara de la darrera escuma. onades tímides llepant la platja tac-tac ... sota el ritme de les cames.

I el senderó de peus estampits avença fal•laç com un instant, encontinent difuminat i perdut, sospirs de nau sense deixant tac-tac ... sota el ritme de les ones.

Narius oberts a la salabror, saliva amarga amb gust de dona i una gaubança que eixampla el pit: -com esvoleteguen les gavines! impuls de músculs agusats per la joia.

Tanquen la corba els farallons daurats

on aürten embotornades mans de mar que eleven els dits sobre la bròfega roca.

Es trenca el compàs de les petjades, brufen cinglades d’onada. El cos descan sa.

Que soberg el llostre rosat rere els crestalls catedralicis afumats d’ombria!

Un terral fred com la grisalla neteja la pell i les platges; temps de solitaris.

Estintolat en el miracle alenteix el cor els batecs; el cel suaument s’entrevira.

Tac-tac, tac-tac, tac-tac ... són els darrers servents de l’espectacle, tornen a casa esplugats de faramalles, pur el cervell engavanyat de mentides, esbufegats els agres alens de nicotina.

13

Tac-tac, tac-tac, tac-tac ...

Trontollen els turmells i les espatlles, l’esforç rebenta les artèries neulides, sedentària monotonia dels dies, processó dels nous atletes del crepuscle.

Mireu com eixona el sol els fullatges i escampa sobre l’horitzó els colors tardorals!

No quedarà ni una petjada sobre la sorra de la vida: la mar és la mort.

Retorno a casa entotsolat mentre colpegen a la porta les ombres de la nit.

Josep M. Forcadell

SAFAREIG POÈTIC

14

MÚSICA I POESIA PER A SÍRIA

Fotografia: Versos contra la Violència

U

n concert memorable al Casal Despertaferro, amb el músic sirià Abdallah Ghbash, la cantant búlgara Desi Markova i el poeta kurd sirià Ahmad

Qillich.

Vam organitzar el recital amb el nostre amic Pep Solà, que havia muntat una gira de la banda del músic exiliat d’Alep per terres nostres, i els companys de Reus Refugi, a més, és clar, de l’impagable suport de la gent del Casal, i especialment de Miquel Saperas.

El concert de Ghbash va constar de tres parts: una de folk tradicional d’Alep, una altra de música on combina les seves arrels populars amb tocs jazz, en unió de Markova, i una final amb el seu propi toc electrònic, on combina

també el seu incomparable domini de la música tradicional oriental amb bases electròniques.

Entremig vam tenir el plaer d’escoltar el recitat en àrab dels seus propis poemes per part d’Ahmad Qillich, amb la lectura de traduccions en català a càrrec de la Carme Masip, l’Elena Giménez, la Carme Andrade, a més d’algunes de les persones que han contribuït a les traduccions, el Xavier Saladrigas, l’Eduard López i el propi Pep Solà.

Fotografies d’Eduard López

2018–JULIOL-DESEMBRE

FEBRER

15

SAFAREIG POÈTIC

16

2018–JULIOL-DESEMBRE

17

SETEMBRE La jam de setembre,que va tenir lloc el dia 6, va donar molt de joc, com era de preveure: jocs de miralls, jocs de reflexos, jocs d'atzars i coincidències que van teixir un subtil encadenament de versos, paraules i evocacions d'imatges que van resultar certament poderosos en boca dels nostres rapsodes. Diríem que en alguns moments realment màgics.

La introducció, a càrrec d'Eduard López, va consistir en un fragment del pròleg de Josep Pla al seu propi llibre "El carrer estret", on parla d'aquesta obra com un intent de convertir la literatura en un mirall de la realitat.

Acte seguit ens van anar donant les següents intervencions, que resumirem aquí molt breument, i que realment no podran reflectir malauradament la intensitat de la sessió: Jordi Simó va llegir-nos un text de "Los espejos", de Jorge Luis Borges.

Quim Besora, un breu poema seu inspirat en un poema visual de Joan Brossa.

Ramon Salvat també va incidir en Joan Brossa, amb "Mirall".

Fina Masdéu va llegir "Els miralls" de Gabriel Ferrater.

Carme Simó, un text de Carme Andrade, "Miralls".

Josep M. Forcadell, un fragment de "Les metamorfosis" d'Ovidi, relatiu al mite de Narcís.

Eulàlia Sabater també va triar fragments d'una altra obra major, el "Faust" de Goethe.

Eduard López va llegir un passatge del "Camí de sirga" de Jesús Moncada.

Elena Giménez, un dels poemes del recentment traduït poemari d'Hilda Hilst, "Del desig", el número VII (traducció de Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall).

Fina Masdéu ens va dur un fragment d'un altre clàssic, "L'espill o llibre de les dones" de Jaume Roig.

Ramon Salvat va llegir, de Josep Piera, "Aspre silenci als llavis", del seu poemari "Cants i encants".

Carme Simó va llegir un text d'Eva Piquer, "El mirall i tu".

Josep M. Forcadell va llegir el fragment final del mite del Narcís de "Les metamorfosis",

d’Ovidi, relatiu al mite de Narcís.

Eulàlia Sabater també va triar fragments d'una altra obra major, el "Faust" de Goethe.

Eduard López va llegir un passatge del "Camí de sirga" de Jesús Moncada.

Elena Giménez, un dels poemes del recentment traduït poemari d'Hilda Hilst, "Del desig", el número VII (traducció de Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall).

Fina Masdéu ens va dur un fragment d'un altre clàssic, "L'espill o llibre de les dones" de Jaume Roig.

Ramon Salvat va llegir, de Josep Piera, "Aspre silenci als llavis", del seu poemari "Cants i encants".

Carme Simó va llegir un text d'Eva Piquer, "El mirall i tu".

Josep M. Forcadell va llegir el fragment final del mite del Narcís de "Les metamorfosis".

Eulàlia Sabater va dur-nos el poema "Mirall", de Josep M. Llompart.

Eduard López un poema seu, "Vaig carregarme a espatlles el mirall", i Mirta Negro va rematar la sessió amb ""El espejo" de Rubén Cuevas.

SAFAREIG POÈTIC

18

2018–JULIOL-DESEMBRE

19

SAFAREIG POÈTIC

20

2018–JULIOL-DESEMBRE

21

LA TERANYINA

U

na acció artística que tenia com a base la música de Gerard Marsal i Nèstor Giménez,que van improvisar sobre el concepte de teranyina, el qual va encapçalar la sessió mitjançant l'enregistrament de la seva definició en diccionaris de diversos idiomes (amb les veus de l'Antònia Farré, la Carme Simó, l'Aleida Giménez, l'Elena Giménez, la Glòria Rehues i la Frauke Altmeyer). Sobre les seves successives improvisacions, la Fina Veciana va anar filant la teranyina físicament, i després els dibuixos que hi van anar quedant atrapats. La participació del públic va ser essencial, com també en la captura de paraules que va dirigir l'Eduard López Mercadé (Franz Appa), que va acabar lligant-les formant un poema improvisat que va recitar la Carme Simó.

Moltes gràcies al públic assistent per la seva assistència i la participació, i als gestors de la Sala Santa Llúcia en haver-se posat, com sempre, al nostre servei.

Fotografies d'Elena Giménez i Eduard López

SAFAREIG POÈTIC

22

2018–JULIOL-DESEMBRE

23

SAFAREIG POÈTIC

24

2018–JULIOL-DESEMBRE

25

SAFAREIG POÈTIC

26

2018–JULIOL-DESEMBRE

27

SAFAREIG POÈTIC

28

2018–JULIOL-DESEMBRE

29

SAFAREIG POÈTIC

30

2018–JULIOL-DESEMBRE

31

SAFAREIG POÈTIC

32

2018–JULIOL-DESEMBRE

33

SAFAREIG POÈTIC

34

2018–JULIOL-DESEMBRE

El poema improvisat per Eduard López Mercadé sobre les paraules atrapades a la teranyina -moltes d'elles aportades pel públic-, a la performance de La Teranyina.

Dins del negre has buscat la llum fins a deprendre't del teu paper de víctima.

Les flors t'han enviat aquest matí el seu missatge en un context de flotants papallones de so.

I ha esdevingut el somni... un cop més, alterant l'ordre de les teves paraules acostumades.

S'ha propagat el caos en el teu racó còmode i ja no creus ara el que creies ahir.

Com un cotxe que perfora la nit amb els seus fars, llum inestable que desafia la pauta del teu dia, com si un vol d'orenetes folles hagués atrapat amb mans de pluja l'instant fugisser: així és la llibertat.

La poesia.

35

SAFAREIG POÈTIC

36

OCTUBRE

U

na jam molt bèstia! I molt humana, és clar, perquè els bestiaris, d'una llarga tradició literària, com ens va aclarir la Fina Masdéu en la seva introducció, en definitiva han vingut a parlar-nos des del vessant moral, de vegades, o lúdic, des d'altres, de les nostres conductes humanes i ben humanes.

Vam poder gaudir d'una amena vetllada parlantne i escoltant versos dels millors creadors de la nostra poesia, algunes mostres de les faules tradicionals, i alguna sorpresa.

La jam del mes d'octubre, efectuada el dia 4, coincidia feliçment amb el Dia Mundial dels Animals, com va apuntar oportunament l'Aleida López abans de l'inici de la sessió.

Va fer-ne la introducció la Fina Masdéu, amb un breu repàs de la llarguíssima tradició literària que té els bestiaris com a motiu,i que va tenir el seu apogeu segurament a l'Edat Mitjana, però que ja compta amb un precedent com el "Physiologus" dels segles II o IV. Va ajudar-se en la seva exposició d'un volum especial de la revista "Mètode" de la Universitat de València, d'on vam poder apreciar algunes mostres de les il·lustracions que mai faltaven en les edicions medievals de bestiaris, i que de fet també han influït en les publicacions dels nostres dies. Us en mostrem algunes de les imatges que afegim en aquest post.

La mateixa Fina Masdéu va iniciar les lectures amb un dels exemples que reportava aquesta esmentada publicació, sobre la natura de la sirena, i que mostrava ja el vessant moralista que solien tenir aquesta mena d'obres, com més modernament les diverses faules.

Acte seguit vam gaudir de nombroses lectures i exemples, que aquí repassem esquemàticament, i que en veritat suposen una invitació a tothom per aprofundir en el riquíssim llegat literari que representen.

Del "Bestiari" de Josep Carner:"El llangardaix", Jordi Simó, "La mula", Josep M. Forcadell, "El porc", Fina Masdéu.

Del de Pere Quart, "L'ase" i "La zebra", Clara Rivas, ""Tigre captiu" , Eulàlia Sabater, "El papagai" i "El porc", Eduard López,"La vaca suïssa", Josep M. Forcadell.

De Gabriel Ferrater "L'esparver", extret del llibre de Màrius Domingo, "Rapinyaires de Catalunya, i "Guineu", llegits per Ramon Salvat.

De Mercè Rodoreda, "Vaca trista", Fina Masdéu, i "Escarabat", Eduard López.

Aleida López va llegir,amb Jordi Simó, alguns exemples del llibre "Bèsties fantàstiques i on trobar-les", de la creadora del mundialment conegut Harry Potter, Joan K. Rowling.

De Pablo Neruda, "Oda al gato", Elena Giménez.

De La Fontaine, (en versió de Xavier Benguerel), la faula sobre "L'ase carregat d'esponges i l'ase carregat de sal", Eulàlia Sabater.

De Lope de Vega, el poema antitaurí, Aleida López.

De Feliu Formosa, "Faula de la cigala Casilda i i de la formiga Frederic", que va cloure la sessió.

Abans però, havíem pogut gaudir de tres obres originals d'autors amics: M. Dolors Vallverdú ens va llegir "Tetis, dolça mascota", Eulàlia Sabater el seu "Can can", i Eduard López va llegir una aportació que ens havia fet arribar Josep Huguet, i que va ser l'única representació del bestiari popular, en el seu cas centrat en la Mulassa, cèlebre element del bestiari reusenc.

2018–JULIOL-DESEMBRE

37

Fotografies: Elena Giménez, Fina Masdéu i Eduard López

SAFAREIG POÈTIC

38

No era un ruc, ni un cavall Era la Mulassa La Mulassa, tan estimada per tots quan érem petits, Anàvem a tocar-li les campanetes i a acariciar-li el morro.

Em feia una mica de respecte en aquella edat, Però després era un símbol de la Festa Major Tant o més estimada que els gegants i els nanos...

No tenies por davant la Tronada.

No et desbocaves, ni t’inquietaves pel soroll.

La meva Festa Major era els Gegants, els Nanos i la Mulassa.

Ara t’han robat protagonisme...

Et fan la competència el Basilisc, el Bou, els Dracs, La Cabra, el Lleó, l’Àliga, la Víbria, La Vedella, etc.,...

Moltes traient foc pels queixals O per les ales...

No ets ni un ruc ni un cavall. (ironia) Ara només queda el Picatxu... Però millor no donar idees...

Josep Huguet

Fotografia de Roger Maluenda

2018–JULIOL-DESEMBRE

39

SAFAREIG POÈTIC

40

2018–JULIOL-DESEMBRE

41

SAFAREIG POÈTIC

NOVEMBRE

F

eia uns mesos havíem dedicat la jam als poetes maleïts. Va sorgir, inevitablement, el tema dels poetes que s'havien acabat llevant la vida. Ara aprofundíem, en les proximitats del dia dels morts, en el suïcidi com a tema poètic, ja sigui tractat per poetes que alhora s'acabarien suïcidant, o no. Un tema dur, amb què una vegada més, ens endinsàrem en les parts més tenebroses de l'esperit humà. Tot i que és clar que es pot fer humor amb la mort -i segurament amb la mort voluntària-.

Sota la mirada zelosa dels patrons de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, i a prop del documents originals de les butlles papals que custodia aquesta antiquíssima societat reusenca, vam tractar del que els poetes han dit sobre el suïcidi, o del que alguns poetes suïcides vam poder dir en vida.Una jam intensa i, no cal dir, de continguts tràgics, però també, com sempre dins la poesia, vitals.

La fotografia del cartell, com la que va il·lustrar la jam dels maleïts, és de la fotògrafa novaiorquesa Diane Arbus, que es va suïcidar a l'edat de 48 anys.

42

2018–JULIOL-DESEMBRE

43

El text de la introducció d'Eduard López a la jam sobre suïcides. Amb enllaç a la interpretació en directe de Frank Zappa del seu tema "Suicide Chump" que es va poder sentir també a la jam. És una versió anterior a la que es va enregistrar al disc que s'hi menciona.

Diane Arbus

Si hi ha hagut suïcides poetes, al llarg dels segles de la història de la literatura, és evident que hi ha hagut suïcidi tractat poèticament: pels propis poetes que havien intentat el suïcidi, o que finalment el realitzarien, o bé per poetes que, almenys de manera oberta, mai no ho intentarien escometre en les seves pròpies vides.

En la literatura mèdica, o psicològica, s’acostuma a tractar el suïcidi des del costat de la prevenció, com és obvi, i per tant se centra en la identificació d’aquells senyals en el suïcidi en vida que haurien pogut revelar la seva decisió de llevar-se-la.

En la poesia o l’obra d’un literat, doncs, es furga en els seus escrits procurant trobar aquells detalls reveladors.

Però, com diu l’educador i escriptor Fred Moramarco, “So long as these poets remained alive, the tension between a flirtation with suicide through the articulation of potential self-destruction in language, and the irretrievable finality of the act itself charged their work with the energy of affirmation” (mentre aquests poetes eren vius, la tensió entre el flirteig amb el suïcidi mitjançant l’articulació de la potencial autodestrucció en el llenguatge, i la irrecuperable finalitat de l’acte en si mateix carregava el seu treball amb l’energia de l’afirmació).

La paradoxa de l’art, que és un treball –com diu Moramarco-, és la seva finalitat inútil, en el sentit que donem a l’utilitat de la feina ordinària. El que no vol dir que no tingui una finalitat per a l’artista. L’autoafirmació que genera és, en si, segurament la finalitat distintiva de l’art. I també del suïcida, doncs.

L’acte del suïcidi és, així, potser només la culminació d’un procés, normalment prolongat, d’un crit d’afirmació que es llança a la societat. En definitiva, potser com tots els suïcides, dels quals només els diferenciaria el mitjà utilitzat per cridar l’atenció sobre ells mateixos.

Que aquest crit d’atenció fos una crida a la salvació o no, ja és un objecte de més discussions, segurament, a la fi, insolubles.

En tot cas, estèrils pel que fa a la mateixa salvació del que assolí el seu acte definitiu en favor de la mort. Diferent, és clar, del cas del que comet l’acte no reeixit, del suïcidi fallit, doncs.

Frank Zappa, el gran geni de la generació del rock, es preguntava si l’humor escau a la música, i amb ell ens podem preguntar si escau a la poesia, i en concret al tema del suïcidi. Ell no ho dubtaria, de ben segur. En el seu àlbum “You are what you is”, del 1981, una ferotge sàtira del model de vida del seu país, els Estats Units –i per tant ben bé del nostre model de vida-, incloïa una peça sobre la qüestió que avui tractem: “Suicide Chump”, que es pot traduir aproximadament pel pobre suïcida frustrat. Després d’animar al qui proclama la seva voluntat d’acabar amb la seva vida sense sentit ni llum de guia que ho fes d’una vegada, li advertia seriosament que procurés fer-ho bé, "perquè no hi ha res pitjor que un suïcida frustrat". https://www.youtube.com/watch?v=-uqaZW20rdg

SAFAREIG POÈTIC

D

esprés de la introducció de l'Eduard López, que va remarcar algunes de les paradoxes que suposa la relació entre art i suïcidi, es van donar les diferents intervencions dels presents, llegint textos o recitant poemes. També es va obrir, com era bastant d'esperar, un debat sobre les implicacions d'aquest tema en les vides dels poetes i de la societat, amb comentaris que van anar intercalant-se en els diferents textos que es van poder escoltar.

Heus aquí un breu resum de les lectures: Carme Simó va llegir la lletra de la cançó de Raimon "Morir en aquesta vida", inspirada en el poeta rus Vladimir Maiakovski, del qual va llegir també la seva nota de suïcidi.

Vicenç Sanahuja va llegir el poema d'un jove poeta japonès, Fujimura Misao, que va deixat escrit sobre l'escorça d'un arbre abans de suïcidar-se.

Jordi Simó ens va llegir el poema "El suicida", de Jorge Luis Borges.El va dedicar al músic i DJ suec Avicii, que va morir el passat mes d'abril, aparentment a causa de suïcidi.

Clara Rivas ens va aportar una lectura i una traducció pròpia del poema "Nous dormirons ensemble", de Louis Aragon, un poema amorós que hauria estat en la base d'un intent de suïcidi del poeta francès.

Josep Maria Forcadell va llegir un poema de Sándor Márai, "Oració fúnebre", segurament el seu darrer poema abans de llevar-se la vida amb 89 anys. Ho va fer amb una traducció pròpia des de la versió francesa.

Gardènia ens va llegir un colpidor text propi, dedicat a la mort per suïcidi dels seus pares.

Eulàlia Sabater va llegir "Tantas veces he querido matarte", de María Castrejón.

Pilar López ens va llegir un poema d'Alfonsina Storni, també sembla ser el seu últim, de caràcter premonitori. "Voy a dormir".

Vicenç va llegir un fragment del "Suicidio hacia arriba" de Pedro Salinas.

Fina Masdéu va aportar unes pàgines de Plàcid Vidal dedicades a Hortensi Güell, el brillant artista membre del mateix grup de l'escriptor alcoverenc, l'anomenat Grup Modernista de Reus. D'aquest poeta i pintor que es va suïcidar en la primera joventut va llegir un dels seus textos de prosa poètica que sota el nom de "Florescències" va compilar després de la seva mort son pare,

44

Josep Güell i Mercader.

Elena Giménez va donar lectura a un poema que ens va fer arribar Josep Huguet, de la Princesa Inca, "Porque no murió".

També vam donar lectura d'unes pàgines trameses per Pep Solà, del seu llibre "La bastida dels somnis. Vida i Obra de Joan Viyoli", que reprodueixen un text en què aquest poeta narra la seva relació amb el poeta reusenc Gabriel Ferrater, i uns comentaris del mateix Solà sobre la mateixa relació del poeta barceloní amb el suïcidi, relacionada amb alguns dels seus poemes, entre els quals "Vespre a la cafeteria", del darrer llibre, "Passeig d'aniversari", que vam llegir.

Carme Simó va llegir un altre poema de Joan Vinyoli, que no ha estat publicat però que ha reproduït Adrià Pujol de la transcripció de memòria que en va fer son pare. El poema es titula "El suïcidi encara no".

Antònia Farré va llegir un fragment de l'obra "Psicosi 4:48" de Sarah Kane.

Eulàlia Sabater va llegir un nou poema d'Alfonsina Storni, "Adiós".

Josep Maria Forcadell va llegir un poema d'Stefan Zweig, un altre suïcida en la maduresa, "Leve se mueve el baile de las horas".

Elena Giménez va recitar "El miedo", breu poema d'Alejandra Pizarnik.

Eduard López va llegir una traducció pròpia d'un poema de Molly Drake, la mare del cantautor Nick Drake que es va suïcidar en plena joventut, després de reproduir la versió original en recitat de la germana de Nick, Gabrielle Drake. El poema és "The shell (A skin too few)".

Fina Masdéu va tancar la sessió llegint una nova memòria de Plàcid Vidal, en aquesta ocasió dedicada a Antoni Isern, l'altre poeta del Grup Modernista que va morir a causa de suïcidi, i amb la lectura d'un poema d'Isern a la memòria d'Hortensi Güell.

2018–JULIOL-DESEMBRE

45

SAFAREIG POÈTIC

"The Shell (A skin too few)", el poema de Molly Drake dedicat a la memòria del seu fill Nick Drake, que es va reproduir en la versió que en va fer la germana de Nick, Gabrielle Drake, amb la traducció pròpia que va aportar Eduard López Mercadé.

The Shell (A Skin Too Few) Living grows round us like a skin to shut away the outer desolation For if we clearly mark the furthest deep we should be dead long years before the grave.

But turning around within the homely shell of worry discontent and narrow joy we grow and flourish and rarely see the outside dark that would confound our eyes some break the shell…

I think that there are those who push their fingers through the brittle walls and make a hole…and through this cruel slit stare out across the cinders of the world with naked eyes they look both out and in, knowing themselves and too much else beside.

Molly Drake

La closca (Una pell massa fina) La vida ens envolta com una pell per tancar la desolació exterior Perquè si remarquéssim el més profund hauríem d'estar morts anys abans de la tomba.

Però voltant dins la closca casolana de trista frustració i alegries escasses creixem i florim i rares vegades veiem la fosca exterior que velaria els nostres ulls alguns trenquen la closca ...

Crec que hi ha qui empeny amb els dits a través de les parets trencadisses i fan un forat ... i a través d'aquesta cruel escletxa miren enllà de les cendres del món amb ulls nus veuen a dins i fora, i coneixen massa, de si mateixos i dels altres. https://www.youtube.com/watch?v=Qr7sTW47Hc

46

2018–JULIOL-DESEMBRE

47

Nick Drake

SAFAREIG POÈTIC

48

2018–JULIOL-DESEMBRE

49

DESEMBRE

L

a jam sobre la música va esdevenir una veritable tertúlia en què cada un dels presents va poder explicar la seva relació personal amb aquest art. Relacions tan variades com ho és la música en si mateixa.

Pilar López va obrir el torn pròpiament de lectures amb el text de lied de Franz Schubert , "A la música" ("An die Musik"), un dels 12 poemes del seu bon amic, quasi homònim i de la mateixa edat, Franz von Schober. Va anar precedit de l'escolta del lied en interpretació de Dietrich Fischer-Dieskau (que afegim a aquesta ressenya).

Josep Maria Forcadell va recitar un fragment del text de l'òpera "Orfeu i Euridice", de Christoph Willibald Gluck,i libreto de Ranieri de Calzabigi, en traducció pròpia.

Quim Besora va comentar, a propòsit d'aquesta lectura, que li evocava una escena de la pel·lícula "Tous les matins du monde" (Alain Corneau, 1991), amb música de Jordi Savall i els músics del tardà barroc francès en què es basa el guió (Marin Marais, Sainte Colombe, Lully i Couperin). Es va remetre als versos de Rainer Maia Rilke (Orpheus, Eurydice, Hermes).

Clara Rivas va llegir un text anònim sobre el sentit de la música, seguit de diversos fragments de Vicent Andrés Estellés.

Eulàlia Sabater va llegirdos poemes de Joan Margarit, "Melodia" i "Txaikovski").

Fina Masdéu va llegir "Lo violí de sant Francesc" de Mn. Cinto Verdaguer.

Albert Claramont ens va llegir "La musique" de Charles Baudelaire, en original i en la traducció de Xavier Benguerel.

Es va obrir així un joc de referències creuades amb Fina Masdéu, que ens va llegir el poema "En el silenci obscur" de Màrius Torres que comença amb una endreça del referit poema baudelairià ("La musique souvent me prend comme une mer!"), i Albert Claramont va llegir-ne un altre de Baudelaire, "Couperin a l'hivern".

Montserrat Aloy va llegir una traducció pròpia del poema del poeta kenià Clifton Gachaua, "Un déu de bronze, o una carta per encàrrec", i una

altra del poeta afroamericà E. Ethelbert Miller, "The ear is an organ made for love". També va llegir una poema de Cèlia Sánchez-Mustich "Ascens d'un piano al vuitè pis", i un d'Enric Larreula, "Era un pop tan sardanista".

Elena Giménez va llegir un poema del Romancero Gitano de Federico García Lorca, "Preciosa y el aire".

La lectura, del preciós llibre editat amb il·lustracions de molts artistes,entre ells alguns propers com Nuri Mariné o Jordi Romero, va donar peu a la recomanació de Ramon Salvat de cercar les versions musicades dels poemes de Lorca, especialment al flamenc, entre d'altres, de Miguel Poveda.

Eduard López va llegir un poema propi, "A Bill Evans".

Eulàlia Sabater va llegir un poema de David Jou, "Àlgebra i música", de la part "Èxtasi" del seu volum d'obra completa .

Josep Maria va llegir y¡un dels contes del volum "Homes sense dones" de Haruki Murakami.

Albert Claramont va cloure la sessió entonant els versos de Vicent Andrés Estellés magistralment musicats per Ovidi Montllor, "M'aclame a tu". .

Ovidi Montllor © Juan Miguel Morales

SAFAREIG POÈTIC

50

Baudelaire: En el silenci obscur…

La musique souvent me prend comme une mer!

Baudelaire

En el silenci obscur d’unes parpelles closes que tanca l’Univers en el meu esperit, la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.

Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l’infinit, trencades les rescloses, i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja, jo somio, perdut en l’estreta salvatge dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

Màrius Torres 18 de març de 1937

2018–JULIOL-DESEMBRE

51

Ascens d’un piano al vuitè pis Feixuc, com una àliga captiva.

Esvelt com la balena que salta arran d’escuma.

T’enlaires a tocar dels balcons.

Perplex com un brau, envesteixes les baranes.

Com un esqueix de nit, negre i brillant.

Sever com un taüt i sumptuós.

Puges, temorenc del destí que ja t’acuita: uns dits menuts i barroers malferiran, sobre el teu cos, les partitu res.

Cèlia SÁNCHEZ-MÚSTICH. Taques (1997)

Fotografies d'Eduard López, Fina Masdéu i Elena Giménez

SAFAREIG POÈTIC

Carrisqueja el piano, quina mena d’estúpid sóc, les mans inflades, els dits com animalons que cerquen afamats i experts entre branques els febles cops de la llum sobre la tecla, els delirants garbuixos de notes que et saps de memòria, o només les saben elles, inquietes bestioles que malgrat la malura que les llasta encara grimpen sobre les escales favorites.

Colpeges amb suavitat els capcirons, contra el món que es nega a ser una cançó: si tot fos l’harmonia sobre el teclat, si tot fos reducció als acords, al ritme que genera obstinada la mà esquerra mentre s’afanya indòcil la dreta...

Quina mena de petits bojos som, Bill, quin silenci nou hem d’assassinar avui?

A Bill Evans 5/05/2015 Una de les últimes interpretacions de "My Foolish Heart", una de les peces clàssiques de Bill Evans, que inspira el poema: https://www.youtube.com/watch?v=MBX0iHBcU44

Es tracta d'un estàndard compost per Victor Young, amb lletra de Ned Washington.

Bill Evans

52

2018–JULIOL-DESEMBRE

53

SAFAREIG POÈTIC

M'aclame a tu M'aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que més estimava i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma un alfabet fosforescent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net destí, la sendera de llum, sempre, a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el solc i seràs la collita, seràs la fe i la medalla oculta, seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on l'aurora comença, seràs forment, escala il·luminada!

Vicent Andrés Estellés "M'aclame a tu" de Vicent Andrés Estellés, amb la versió cantada per Ovidi Montllor. Una conjunció perfecta de poesia i música amb què Albert Claramont va cloure la jam : https://youtu.be/K7rF5AnczLI

54

2018–JULIOL-DESEMBRE

Safareig Poètic número 6 juliol—desembre 2018 Coordinació i maquetació: Eduard López Mercadé Fotografies: Fina Masdéu, Elena Giménez, Eduard López març 2019

Safareig Poètic