L’Augustus Tarancot Un Tarancot cansat del coronavirus però conscient que encara cal que tothom sigui molt prudent Estic molt cansat del coi de coronavirus. Com tothom. Però també com tothom, o si més no com la majoria, soc molt conscient que encara cal que siguem molts prudents. Perquè això no s’ha acabat. Ara ja fa una mica més d’un any que va començar aquest malson que ens ha capgirat la vida i, pel que sembla, encara en tenim per una estona llarga tot i les vacunes que s’han començat a posar. Sí. Teniu raó. Costa molt continuar fent tanta bondat com se’ns demana! Però ho hem de fer. Perquè, fins ara, cada cop que hem abaixat la guàrdia de la prudència i la prevenció quan s’han produït petites millores, aquest coi de coronavirus ens ha tornat a guanyar la partida. I el que necessitem és poder fer-li un bon escac i mat. Aquí i a tot el món. Hi ha molta gent que treballa per aconseguir-ho. Nosaltres hi hem de continuar ajudant. En la lluita contra el coronavirus hi treballen homes i dones per igual. Com ha de ser. En aquest camp i en tots. Però com que això encara no és així, i com que quan escric això acabem de passar un altre 8 de març, Dia Internacional de les Dones, en aquesta ocasió vull destacar el paper de la dona en la ciència. Ho miraré de fer amb només cinc cèntims d’informació sobre dues qüestions de les quals estic convençut que n’heu sentit a parlar: la feina del col·lectiu Ellas Educan i la campanya #NoMoreMatildas. Ellas Educan són un grup de doctores científiques de l’associació espanyola Ellas Lideran que promou el paper clau de la dona en la ciència i el seu lideratge en un món sostenible. Aquest equip de científiques creu que tota la mainada, tots els nens i nenes, tenen una curiositat innata per la ciència i que només fa falta despertar aquesta curiositat. Formen part d’aquest col·lectiu les doctores Anna Cabré, física del clima; Blanca Bernal, biogeoquímica; Laura Garcia, immunòloga; Adriana Humanes, ecòloga marina; Ana Payo, ecòloga, i Alicia Pérez Porro, biòloga marina. Ellas Educan ha publicat “La vida secreta dels virus”. La publicació, il·lustrada per Mariona Tolosa i editada per Zahorí Books, és una eina que ens serveix per familiaritzar-nos amb els virus i saber com protegir-se’n. També serveix per descobrir que la majoria de virus són inofensius! Els virus estan per tot arreu, des de la punta
del nostre nas fins al fons de l’oceà, i, encara que és cert que tenen mala fama, especialment en aquests moments, resulta que la majoria no fan emmalaltir les persones.
peça per Sant Jordi, que hores d’ara no en tinc ni idea de com el podrem celebrar. Però d’alguna manera ho farem. Aquí les teniu:
Anem pels cinc cèntims sobre la campanya #NoMoreMatildas. Es tracta d’un projecte de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues que vol denunciar les conseqüències de l’Efecte Matilda. Aquest fenomen, que deu el seu nom a l’activista Matilda Joslyn Gage, consisteix en no reconèixer els descobriments de les dones científiques i atribuir-los sovint als seus companys homes. La iniciativa vol recuperar la figura de científiques referents per incorporar-les als llibres escolars, i al coneixement de la societat en general, perquè el seu treball serveixi d’inspiració a nenes i adolescents en les seves aspiracions professionals i evitar que les dones segueixin essent minoria en les carreres científiques. Segons dades del Ministerio de Educación, l’any 2019, el percentatge de dones matriculades en carreres científiques només era d’un 28,5%.
1.- “El Club de les Quatre Emes”, de Juan Ramon Santos, guanyador del 29è Premi Edebé de Literatura Infantil. Una història d’humor i fons detectivesc protagonitzada per quatre amics amb noms que comencen per la lletra “m”, una “dolenta” que ven llaminadures i un tema poc habitual, la ludopatia.
De moment ja tenen preparat un annex per actualitzar els llibres de 5è de Primària on es presenten 18 científiques de diferents disciplines i èpoques. Alguns exemples: la química britànica Rosalind Franklin, que amb raigs X va obtenir la imatge que desvetllava per primer cop l’estructura de l’ADN; la biòloga americana Barbara Mcclintock, Premi Nobel el 1983, que va descobrir els anomenats gens saltarins; l’austríaca Hedy Lamarr, més coneguda com a actriu, que durant la Segona Guerra Mundial va inventar i patentar un sistema per impedir que els torpedes fossin detectats i que avui és la base de les comunicacions sense cable, com el WiFi; i la bioquímica espanyola Margarita Salas, descobridora d’una molècula d’un virus que té moltes aplicacions en medicina, biotecnologia, i, fins i tot, en criminologia. Una d’aquestes aplicacions, per cert, són les PCR que permeten saber si algú està infectat pel coronavirus.Si voleu conèixer millor aquest projecte, podeu trobar tota la informació a www.nomorematildas.com. RECOMANACIONS LITERÀRIES I abans de marxar, i com acostumo a fer, us deixo algunes recomanacions literàries. Tres, aquesta vegada. Per si us poden fer
2.- “La síndrome de Bergerac”de Pablo Gutiérrez, guanyador del Premi Edebé de Literatura Juvenil. A partir de la seva experiència amb les representacions de teatre de l’obra “Cyrano de Bergerac” amb els seus alumnes, l’autor reivindica els valors dels adolescents, sovint menystinguts per l’opinió pública. També reivindica la força del teatre, que diu que s’hauria de fer servir cada dia a les escoles perquè és una eina didàctica perfecta.
3.- “Archie, el nen que parlava amb els elefants”, de Lluís Prats, guanyador del Premi Carlemany de foment de la lectura d’Andorra.
En Lluís Prats ja és tot un habitual en aquest espai per l’èxit de les seves obres: guanyador de l’Strega Ragazzi el 2018 per “Hachicko, el gos que esperava”, traduïda a 13 idiomes i guanyadora del Folch i Torres el 2014; guanyador del Guillem Cifre de Colonya el 2019 per “Corporació d’Alienígenes, SA”; guanyador també del Muntaner el 2019 per “Kambirí de Lampedusa”, i guanyador del Folch i Torres del 2020 per “Estimat Monstre”, publicat per La Galera. Fins a la propera! I cuideu-vos molt, si us plau! Augustus Tarancot aprenent de bruixot tarancot@gmail.com
33
