L’Augustus Tarancot

Un Tarancot cansat del coronavirus però conscient que encara cal que tothom sigui molt prudent

Estic molt cansat del coi de coronavirus. Com tothom. Però també com tothom, o si més no com la majoria, soc molt conscient que encara cal que siguem molts prudents. Perquè això no s’ha acabat. Ara ja fa una mica més d’un any que va començar aquest malson que ens ha capgirat la vida i, pel que sembla, encara en tenim per una estona llarga tot i les vacunes que s’han començat a posar.

Sí. Teniu raó. Costa molt continuar fent tanta bondat com se’ns demana! Però ho hem de fer. Perquè, fins ara, cada cop que hem abaixat la guàrdia de la prudència i la prevenció quan s’han produït petites millores, aquest coi de coronavirus ens ha tornat a guanyar la partida. I el que necessitem és poder fer-li un bon escac i mat. Aquí i a tot el món. Hi ha molta gent que treballa per aconseguir-ho. Nosaltres hi hem de continuar ajudant.

En la lluita contra el coronavirus hi treballen homes i dones per igual. Com ha de ser. En aquest camp i en tots. Però com que això encara no és així, i com que quan escric això acabem de passar un altre 8 de març, Dia Internacional de les Dones, en aquesta ocasió vull destacar el paper de la dona en la ciència.

Ho miraré de fer amb només cinc cèntims d’informació sobre dues qüestions de les quals estic convençut que n’heu sentit a parlar: la feina del col·lectiu Ellas Educan i la campanya #NoMoreMatildas. Ellas Educan són un grup de doctores científiques de l’associació espanyola Ellas Lideran que promou el paper clau de la dona en la ciència i el seu lideratge en un món sostenible. Aquest equip de científiques creu que tota la mainada, tots els nens i nenes, tenen una curiositat innata per la ciència i que només fa falta despertar aquesta curiositat. Formen part d’aquest col·lectiu les doctores Anna Cabré, física del clima; Blanca Bernal, biogeoquímica; Laura Garcia, immunòloga; Adriana Humanes, ecòloga marina; Ana Payo, ecòloga, i Alicia Pérez Porro, biòloga marina.

Ellas Educan ha publicat “La vida secreta dels virus”. La publicació, il·lustrada per Mariona Tolosa i editada per Zahorí Books, és una eina que ens serveix per familiaritzar-nos amb els virus i saber com protegir-se’n. També serveix per descobrir que la majoria de virus són inofensius! Els virus estan per tot arreu, des de la punta del nostre nas fins al fons de l’oceà, i, encara que és cert que tenen mala fama, especialment en aquests moments, resulta que la majoria no fan emmalaltir les persones.

Anem pels cinc cèntims sobre la campanya #NoMoreMatildas. Es tracta d’un projecte de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues que vol denunciar les conseqüències de l’Efecte Matilda. Aquest fenomen, que deu el seu nom a l’activista Matilda Joslyn Gage, consisteix en no reconèixer els descobriments de les dones científiques i atribuir-los sovint als seus companys homes. La iniciativa vol recuperar la figura de científiques referents per incorporar-les als llibres escolars, i al coneixement de la societat en general, perquè el seu treball serveixi d’inspiració a nenes i adolescents en les seves aspiracions professionals i evitar que les dones segueixin essent minoria en les carreres científiques. Segons dades del Ministerio de Educación, l’any 2019, el percentatge de dones matriculades en carreres científiques només era d’un 28,5%.

De moment ja tenen preparat un annex per actualitzar els llibres de 5è de Primària on es presenten 18 científiques de diferents disciplines i èpoques. Alguns exemples: la química britànica Rosalind Franklin, que amb raigs X va obtenir la imatge que desvetllava per primer cop l’estructura de l’ADN; la biòloga americana Barbara Mcclintock, Premi Nobel el 1983, que va descobrir els anomenats gens saltarins; l’austríaca Hedy Lamarr, més coneguda com a actriu, que durant la Segona Guerra Mundial va inventar i patentar un sistema per impedir que els torpedes fossin detectats i que avui és la base de les comunicacions sense cable, com el WiFi; i la bioquímica espanyola Margarita Salas, descobridora d’una molècula d’un virus que té moltes aplicacions en medicina, biotecnologia, i, fins i tot, en criminologia. Una d’aquestes aplicacions, per cert, són les PCR que permeten saber si algú està infectat pel coronavirus.Si voleu conèixer millor aquest projecte, podeu trobar tota la informació a www.nomorematildas.com.

RECOMANACIONS LITERÀRIES

I abans de marxar, i com acostumo a fer, us deixo algunes recomanacions literàries. Tres, aquesta vegada. Per si us poden fer peça per Sant Jordi, que hores d’ara no en tinc ni idea de com el podrem celebrar. Però d’alguna manera ho farem. Aquí les teniu:

1.- “El Club de les Quatre Emes”, de Juan Ramon Santos, guanyador del 29è Premi Edebé de Literatura Infantil. Una història d’humor i fons detectivesc protagonitzada per quatre amics amb noms que comencen per la lletra “m”, una “dolenta” que ven llaminadures i un tema poc habitual, la ludopatia.

2.- “La síndrome de Bergerac”de Pablo Gutiérrez, guanyador del Premi Edebé de Literatura Juvenil. A partir de la seva experiència amb les representacions de teatre de l’obra “Cyrano de Bergerac” amb els seus alumnes, l’autor reivindica els valors dels adolescents, sovint menystinguts per l’opinió pública. També reivindica la força del teatre, que diu que s’hauria de fer servir cada dia a les escoles perquè és una eina didàctica perfecta.

3.- “Archie, el nen que parlava amb els elefants”, de Lluís Prats, guanyador del Premi Carlemany de foment de la lectura d’Andorra.

En Lluís Prats ja és tot un habitual en aquest espai per l’èxit de les seves obres: guanyador de l’Strega Ragazzi el 2018 per “Hachicko, el gos que esperava”, traduïda a 13 idiomes i guanyadora del Folch i Torres el 2014; guanyador del Guillem Cifre de Colonya el 2019 per “Corporació d’Alienígenes, SA”; guanyador també del Muntaner el 2019 per “Kambirí de Lampedusa”, i guanyador del Folch i Torres del 2020 per “Estimat Monstre”, publicat per La Galera.

Fins a la propera! I cuideu-vos molt, si us plau!

Augustus Tarancot aprenent de bruixot tarancot@gmail.com

Maquinària de l’antic rellotge de l’església. El rellotge del campanar de Fornells només tenia una sola broca. La casa de l’esquerra era can Vidal. L’antic cementiri unia l’Església amb l’Ajuntament d’aleshores.

Grup de Recerca

Del 4 al 15 d’octubre de l’any 1582

La humanitat, des del principi dels temps, ha tingut ha necessitat d’organitzar-se i així poder anticipar-se a un seguit de fenòmens que anaven succeint-se de manera cíclica, com les estacions de l’any amb les seves possibles inundacions o les èpoques més adequades per sembrar o recollir les collites. Per això la mesura del temps ha resultat fonamental per a totes les civilitzacions.

A l’edat mitjana, el concepte del temps no tenia res a veure amb el que tenim avui dia. En l’actualitat, és un concepte precís i tots sabem en quin dia, mes i any estem, quina edat tenim o en quin any hem nascut, per l’home medieval no era una cosa tan senzilla. Les classes dirigents, intel·lectual, eclesiàstiques, eren els únics que tenien una percepció aproximada del temps, la resta de la població, no obstant, vivien el dia a dia, guiant-se únicament pel dia i la nit i per les estacions. Estaven acostumats únicament al cicle natural del temps, el qual tenia un caràcter cíclic: dia, setmana i estació.

Durant l’edat mitjana sempre va haver-hi una certa enyorança del temps passat que, suposadament, va ser millor. Aquesta concepció pessimista generava una certa resignació: l’home estava sotmès al temps i als seus avatars, i aquesta situació no va canviar fins a la invenció del rellotge mecànic de torre, instal·lat a les grans ciutats al segle XIV, i és quan l’home passa a controlar el temps.

El primer rellotge que va tenir el campanar de Fornells, només tenia una única broca que assenyalava les hores. Fins llavors, el temps estava regit pel calendari i l’horari eclesiàstic. En Josep M. Marques (arxiver del Bisbat de Girona) ens deia que possiblement, aquest rellotge que teníem al poble, podia haver estat un antic rellotge de la catedral de Girona, i que per algun motiu, va venir a parar a Fornells, potser perquè no anava a l’hora? Aquesta teoria, de moment no s’ha pogut documentar. A l’any 1996, el mossèn juntament amb el Grup de Recerca vàrem desmuntar aquest antic rellotge per tal de poder-lo baixar del campanar. Un cop baixat, i gràcies a les marques que havíem fet a les peces de la maquinària, el vàrem poder tornar a muntar. La maquinària d’aquest rellotge és una joia de la forja i de la mecànica. Actualment està guardat a la torre de l’església, al local que duran un temps va estar destinat a ser el museu parroquial.

A primers del segle passat (1924), el nostre campaner era en Joan Pujol Pagès i vivia al carrer del Riu. Ell era qui a més de tocar les campanes també feia el manteniment del rellotge del campanar de l’església i que consistia en donar-li corda un cop al dia.

El dia 4 d’octubre de 1582 va ser el dia de l’entrada en vigor del denominat Calendari Gregorià. El Papa Gregori XIII, va substituir el que fins aleshores havia instaurat l’emperador romà Juli César (Calendari Julià), posant ordre a l’antic i caòtic calendari romà. El calendari julià era considerat com a molt precís, però tenia un petit error, establia la duració de l’any en 365 dies i 6 hores, però amb una diferència d’11 minuts i 14 segons, i que es convertien cada 128 anys en un dia complet.

El calendari gregorià és actualment el calendari que s’utilitza pràcticament en tot el món i al que sovint se’l denomina calendari cristià o occidental per distingir-lo d’altres calendaris com el jueu, l’àrab o el xinès.

No tots els països varen aplicar aquest calendari al mateix temps, i Espanya, Itàlia, Portugal i Polònia, varen ser els primers en aplicar-lo. La diferència d’un calendari a l’altre era de 10 dies, deixant d’existir els dies compresos entre el dijous 4 d’octubre al divendres dia 15 del mateix mes. Anglaterra va fer el canvi de calendari l’any 1752, i l’últim país en aplicar-lo va ser Grècia a l’any 1923, passant del dijous 15 de febrer al dijous 1 de març.

Aquest canvi va comportar molts problemes, per exemple, a Frankfurt i a Londres, la gent, era conscient que havien perdut aquests dies de les seves vides, i les noves lleis establien que l’estat no els hi podia cobrar els impostos corresponents d’aquells dies perduts, però que els treballadors tampoc podien cobrar el sous d’uns dies que no existien. Aquest canvi de calendari també va produir nombroses curiositats, com el fet que Cervantes i Shakespeare que van morir el 22 i 23 d’abril de 1616, no era el mateix dia a Anglaterra que a Espanya, ja que a Anglaterra encara es regia pel calendari julià, mentre que a les Espanyes, ja es regien pel calendari gregorià. Pels espanyols, Shakespeare va morir el dia 3 de maig del 1616, 10 dies mes tard que a Anglaterra.

A la nostra pàgina web grupderecerca.wixsite.com/fornells hi trobareu més informació

Gos lligat i excrements recollits.

Hi ha 2 parcs on poden anar deslligats. 1 parc de 1.000 m2 a la zona verda del passatge Torola i 1 parc de 300 m2 a la zona esportiva al costat del riu Onyar.

Vehicles estacionats correctament.

Respecta les senyals i normes de trànsit, tots conviurem millor. Disposes de 3 aparcaments al centre per a facilitar la mobilitat. Col·labora i fes un Fornells més cívic.

Bon ús dels contenidors i la deixalleria.

Fes un bon ús dels contenidors, reciclar malament ens costa

molts diners a tots. Disposem de la deixalleria mòbil el 3r divendres i dissabte de cada mes, al pàrquing del Pg. Narcís Monturiol. El divendres de 15 a 20h i el dissabte de 9 a 13h.

A on va l’oli de cuina fet servir?

Omple qualsevol ampolla de plàstic, màxim 1’5l, i posa-la ben tapada a

dins del contenidor d’oli domèstic. Hi ha 2 contenidors especials per a oli: al pàrquing municipal Pg. Narcís Monturiol i al C/Marià Fortuny (costat escola).

Quan es recullen els trastos i mobles vells?

No deixis trastos o mobles a la vorera ni a l’illa de contenidors.

La recollida es farà els dimecres al matí. Cal trucar prèviament a l’Ajuntament i deixar els mobles davant del vostre domicili el dimarts al vespre/nit.

A on van les restes de poda?

Tot l’any hi ha contenidors especials per a restes de jardí, poda, arbres,

petites branques... Hi ha 4 contenidors exclusius d’ús particular: al C/Joan Maragall, al C/Josep Pla (Fornells Park), al C/Montnegre, i al C/Guilleries.

A on van les piles?

És molt important posar-les al contenidor de piles. Hi ha 2 contenidors especials per a piles: a l’Ajuntament de Fornells i a La Sitja (entrada aules).

Gràcies per fer un F�ne�s mi��! Cada cosa al seu �oc.

TOTS PATIM L’INCIVISME.

Les accions incíviques perjudiquen el nostre dia a dia, ens costen molts diners a tots i malmeten el planeta. És el moment d’avançar cap a una societat millor, per tant, comencem des de casa, fent un Fornells

cívic, net i que respecti a tots els veïns.

Ara és el moment!

Gràcies per fer un F�ne�s mi��!

NO és un WC! Respecteu l’ent�n de l’església. Excrements de gos en una zona verda. Cotxe so�e la v�era Residus que s’haurien de p�tar a la deixa�eria.