Grup de Recerca El comunidor de l’església de Fornells L’altre dia vaig llegir un comentari en un grup de Facebook on deien que la “garita de defensa” de l’església de Fornells és molt maca. Evidentment li vaig contestar explicant-li el significat de dita construcció. Això va obrir un petit debat en el que tothom hi deia la seva, tot i que altres persones recolzaven la meva resposta, per alguns continuava sense quedar massa clar. El 1578 els obrers de Fornells van contractar als picapedres de Girona, en Pere Lluquet i en Pere Boris, la construcció de la façana i el campanar de la Església. L’obreria parroquial era una institució de persones laiques, destinades al manteniment del temple i el culte amb les seves pròpies fonts de finançament (censos de blat, ordi, i oli; almoines, censals, monopolis, cases i terres així com donatius dels delmadors...). els obrers havien de passar comptes anualment de la seva gestió al rector i el bisbe, o el seu visitador delegat en ocasió de les visites pastorals. Aquesta edificació sobresortint que hi ha a l’esquerra de la façana de la nostra església és, sense cap mena de dubte, un comunidor, també conegut per conjurador o reliquier de la parròquia perquè era indispensable portar-hi les relíquies de la Veracreu, o d’alguns sants advocats contra el mal temps i protectors de la pagesia, com Santa Bàrbara, Sant Marc, Sants Abdó i Senén, entre altres. A les nostres comarques se’n conserven moltes d’aquestes edificacions. El llibre Les campanes, de Carles Sapena dins la col· lecció Quaderns de la Revista de Girona, hi ha una relació de comunidors encara existents a les comarques gironines: Lledó, Riudaura, Sords, Porqueres, Serinyà, Espolla, Sant Gregori, Canet d’Adri, Llambilles, Estanyol, Madremanya, Cassà de la Selva, Riudellots, Llagostera i un llarg nombre de pobles, fins a 36, entre ells el nostre amb la seva característica construcció. convertir-se en un veritable perill baixat del cel, i és al cel al qui s’ha d’implorar. Durant les tempestes amenaçadores, el sacerdot acostumava a encendre candeles beneïdes el dia de la Mare de Déu de la Candelera. En Joan Amades ens explica que, en algunes comarques catalanes, el dia de la Candelera es beneïen candeles de tres colors diferents: la blanca era per assistir a les professons, la groga per anar als funerals i la vermella per cremar-la quan tempestejava o pedregava. Per demanar auxili als sants d’avant les inclemències atmosfèriques, s’encenia un ciri dels que havien cremat a l’església el Dijous Sant. També es cremava llor i romaní que havien sigut beneïts el Diumenge de Rams. cions fetes a quatre vents per la necessitat d’albirar de quin punt cardinal provenia l’ull de la tempesta, era on s’aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava les tempestes i les pedregades. Aquests comunidors són testimonis d’un temps remot i també de la vida de la gent de la nostra terra, són patrimoni popular i hem de ser capaços de llegir i transmetre. La creu que corona el comunidor de Fornells és per si mateixa una pregària muda que demana protecció per a tot el terme. A la nostra web grupderecerca.wixsite. com/fornells hi trobareu més informació. Grup de Recerca El Centre Excursionista de Catalunya va publicar un ritual recuperat de l’any 1743 amb detalls de la cerimònia de comunir o conjurar; << Així que el sacerdot veurà el cel cobert de fosca nuvolada farà tocar les campanes. Ja revestit agafarà la Veracreu o relíquies de sants i, acompanyat del poble, es dirigirà al comunidor i començarà l’exorcisme: “Que et circundi, núvol, Deu Fill. Que et comprimeixi, núvol Deu Esperit Sant. Fugiu, parts adverses, puix que us ha vençut a vosaltres i al món el senyor nostre Jesucrist, lleó de la tribu de Judà i estirp de David”>>. Aquesta petita edificació, a quatre vents, tenia la funció de donar aixopluc al capellà a l’hora de celebrar uns rituals d’exorcisme contra les tempestes, per evitar que els llamps, els xàfecs inoportuns o les pedregades posessin en perill les collites. La Facultat de Teologia de Catalunya ha editat l’Ordinari d’Urgell, amb textos de l’any 1536. A Girona s’imprimí l’Ordinari Ritual el 1550, tots referents a oracions alternatives que es pronunciaven a l’època. Algunes són aquestes: << Senyor, que beneïres el riu Jordà i allí vas voler ser batejat, digna’t beneir aquests núvols>> << Us comuneixo, núvols, llamps i trons, per Déu que va formar cel, terra i mars>> << Et comuneixo, tempesta malvada i poderosa, en nom del Pare i del Fill i de l’esperit Sant> <> En aquells temps, en que la societat depenia de l’agricultura, les preocupacions de perdre les collites per culpa dels temporals eren molt grans perquè això significava la fam. Els comunidors tenen un origen molt antic. La temença als canvis meteorològics podien Actualment aquests comunidors a estan massa oblidats, aquestes petites construc- 31