Butlletí número 64 gener, febrer i març

DE DIA EN DIA

Donat que estem en precampanya electoral per les municipals i per tal que ningú pugui interpretar com una competència deslleial el fet de publicar l’estat de les actuacions municipals del dia a dia que ja estan en curs, canviarem de format: no editarem cap fotografia i les explicacions seran més reduïdes. Creiem que d’aquesta manera complirem amb l’objectiu d’informar als veïns sense donar peu a interpretacions partidistes Moltes gràcies per la vostra comprensió

ACTUACIONS A VILAVENUT

SOTERRAMENT DE LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ

Tal com s’havia dit, tot a punt per començar

DEPURADORA

C o m s a b e u e l p r o p i e t a r i d e l a m e i t a t d e l s t e r r e n y s , e l S r J o a n P a l o m e r ( q u e E P D ) e n s v a d e i x a r e l p a s s a t m e s d e m a r ç i e n s c a l s a b e r q u i e s l ’ h e r e t e r p e r t a l d e t r a m i t a r, j u n t a m b l ’ a l t r e p r o p i e t a r i , l a c e ss i ó d e l s t e r r e n y s a l ’ A C A p e r s e g u i r a m b e l p r o j e c t e d e c o n s t r u c c i ó .

ÀREA D’EMERGÈNCIA PER A RESIDUS URBANS

Tot a punt perquè l’empresa concessionària pugui iniciar la construcció aquest mateix mes d’abril NOTA: Donat que a Vilavenut hi ha un problema de gossos lliberts que obren els contenidors d’escombraries del porta a porta, optarem per col locar penjadors a tot el nucli urbà

REDUCCIÓ DE VELOCITAT A LA CARRETERA QUE TRAVESSA EL NUCLI

La solució és complicada, sobretot després que es denegués el permís per fer-hi dues bandes de reducció de velocitat Hem descartat un radar de tram (com algú va suggerir pel seu cost prohibitiu) Optarem per col locar-hi un radar lluminós dissuasiu

REMODELACIÓ DE LA RECTORIA

Les obres estan molt avançades i és previst que acabin a finals de maig segons la programació inicial

ACTUACIONS A

MELIANTA

ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Finalment, després de solucionar els desacords amb l’empresa concessionària, l’obra s’ha pogut tancar amb la intervenció, en alguns passos, de la brigada municipal Ara s’han començat a fer les voreres de les parcel les on no n’hi havia i a reparar les més malmeses

A M P L I A C I Ó D E L A Z O N A I N D U S T R I A L

L e s e x p r o p i a c i o n s d e l s t e r r e n y s p e l g i r a t o r i d e l ’ e nt r a d a i e l s d e l a c o n n e x i ó d e l c a r r e r Tr a v e r t í a m b l a c a r r e t e r a d e B a n y o l e s a F i g u e r e s , s e g u e i x e n e l s seu curs També la tramitació del conveni amb l’ACA p e r t a l q u e l e s f u t u r e s e m p r e s e s p u g u i n d e p u r a r l e s s e v e s a i g ü e s r e s i d u a l s

R E D U C C I Ó D E V E L O C I TAT A L A C A R R E T E R A

D E B A N Y O L E S A F I G U E R E S

H e m o p t a t p e r l a c o l l o c a c i ó d ’ u n r a d a r d i s s u a s i u i g u a l q u e a Vi l a v e n u t i p e l s m a t e i x o s m o t i u s

C A R R I L B I C I A M E L I A N TA I C O N N E X I Ó A M B E L

D E B A N Y O L E S I L A V I A V E R D A

La construcció d’un carril bici que doni la volta a tota l a u r b a n i t z a c i ó i c o n n e c t i a m b l ’ e s c o l a , l e s p l a c e s , e l s p a r c s i n f a n t i l s i l a z o n a e s p o r t i v a , t o p a a m b d o s e s c u l l s E l p r i m e r, a l ’ e n t r a d a d e M e l i a n t a d o n c s h a d e p a s s a r p e l c a r r e r i e l s e g o n , d e s d e l ’ e n t r a d a a l a z o n a i n d u s t r i a l f i n s a l ’ a n t i g a f a r m à c i a p e r q u è h a u r i a d e c o m p a r t i r v o r e r a a m b v i a n a n t s . S ó n d o s e s c u l l s q u e e s t e m e s t u d i a n t l a m a n e r a d e r e s o l d r e’ l s . P e r a l t r a b a n d a , l a c o n n e x i ó d e l s c a r r i l s b i c i p e r darrere de la zona industrial fins a la platja d’Espolla que ens proposen els tècnics que fan el projecte, no e l p o d e m a c c e p t a r H e m p r e s e n t a t u n t r a j e c t e a l t e rn a t i u q u e e n s a c o s t a r i a a l a Vi a Ve r d a i a l ’ i n c i p i e n t z o n a c o m e r c i a l q u e s ’ e s t à f o r m a n t a l ’ e n t o r n d e l a c r u ï l l a d e l s e m à f o r q u e j a c o m p t e a m b d o s r e s t a urants, una farmàcia, una fleca i dues empreses més. C a l d r à e s p e r a r c o m e n c a i x a r a q u e s t n o u t r a ç a t

T R A S L L AT D E L A P I S C I N A I E S T U D I D E L A

Z O N A E S P O R T I VA

L’ e s t u d i q u e v à r e m p r e s e n t a r a l e s e n t i t a t s i q u e e s t à p e n j a t a l a w e b m u n i c i p a l t a n s o l s h a r e b u t t r e s p r o p o s t e s / a l l e g a c i o n s d e m i l l o r a U s e n c o r a t g e m a p a r t i c i p a r - h i

C O L · L O C A C I Ó D E D U E S PA P E R E R E S I T R E S

P O S T E S D E R E C O L L I D A D E D E F E C A C I O N S C A -

N I N E S

J a e s t a n c o l · l o c a d e s a t e n e n t a l e s d e m a n d e s q u e a l g u n s v e ï n s e n s v a r e n f e r a r r i b a r

SUBVENCIONS NEXT GENERATION I DAS 5000

Com ja sabeu, un centenar de municipis de la demarcació de Girona vàrem quedar exclosos d’aquestes subvencions (es tracta de subvencions de la UE que depenen del govern de Madrid) Liderat pel mateix Departament de Governació, es va fer una reclamació conjunta i sembla que ha tingut una resposta positiva perquè es podran recuperar el 80% dels projectes, tots encaminats a la transició i estalvi energètic

MINI DEIXALLERIA DE LA ZONA INDUSTRIAL

Hi hem penjat un plànol del projecte que està pendent de l’Agència de Residus de Catalunya Mirarem d’espavilar l’àrea d’emergència que hi haurà al costat

ACTUACIONS A FONTCOBERTA

URBANITZACIÓ DEL VEÏNAT D’EN FARES

Els veïns estan informats. S’ha demanat un mini projecte per demanar els permisos a la Diputació de Girona per tancar les antigues entrades al nucli i obrir-ne de noves

CATÀLEG DE CAMINS I DE PROPIETATS MUNICI-

PALS

Ja està enllestit i ben aviat se’n farà l’exposició pública

ARMARIS I PENJADORS DE CONTENIDORS

Ja s’han instal lat els armaris per la recollida a la zona rural agrupada A les zones més disseminades s’hi posaran penjadors i es col locaran al mateix lloc on ara ja hi deixeu els contenidors al terra

REGATGE DE CAMINS

Tal com vàrem informar, estem pendents que la Diputació ens atorgui el torn. Hem d’exceptuar la carretera de can Mas que, donat que no depèn de la Diputació, començarà ben aviat

PLA PARCIAL DE LA FARRÈS

Continua avançant, tot i que hi ha hagut una al legació per part d’un propietari però no altera gaire res del projecte inicial que ja s’està redactant

MILLORA DE LA SEGURETAT VIÀRIA A LA CARRETERA DE FONTCOBERTA

Durant el mes d’abril, la Diputació de Girona procedirà a millorar els revolts d’aquesta carretera tan estreta, que va del pont de Garrumbert fins a Melianta, amb la construcció de cunetes americanes i altres millores

Pressupost de l’Ajuntament, exercici 2023

MEMÒRIA

L’article 168 1 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (RDL 2/2004, de 5 de març) estableix que s’adjuntarà al pressupost municipal una memòria explicativa del contingut, estructura i de les principals modificacions que presenta el pressupost de l’Ajuntament respecte a l’exercici anterior Davant aquesta crisis sense precedents generada per la pandèmia, per acord del Ple del Congrés del Diputats del passat 28 d’octubre, han quedat suspeses per a l’any 2020, 2021 i 2022 i 2023 les regles fiscals establertes per la normativa d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, és a dir, no hi ha objectius d’estabilitat pressupostaria, l í m i t d e d e u t e i d e l a r e g l a d e l a d e s p e s a p e r a q u e s t s d o s e x e r c i c i s L e s c o n s e q ü è n c i e s d ’ a q u e s t a c o r d s ó n r e l l evants, les entitats locals podran fer ús dels seus estalvis per contribuir a la recuperació econòmica, sempre amb prudència de garantir les finances municipals a mig i llarg termini

Per elaborar aquest pressupost no hem fet altra cosa que seguir la mateixa tònica d’aquests darrers anys. És evident que ens ha tocat administrar aquest Ajuntament en una etapa molt difícil, una etapa de restriccions econòmiques, una situació que, a hores d’ara, no sabem ben bé cap on ens durà, perquè si l’any 2022 apareixia incert, aquest 2023 amb el conflicte armat de la invasió d’Ucraïna encara ho és més

Per això, vull deixar ben clar que el pressupost continua en

la mateixa línia de prudència i que ha caracteritzat els tres anteriors com, per altre banda, no podia ser d’una altra manera Així doncs, els pressupostos d’ingressos i de despeses s’han equilibrat amb aquesta quantitat de 1 359 775,95€ en uns números absoluts, un import molt semblant al de l’exercici 2023

INGRESSOS

D’entrada, centrarem l’atenció en les partides d’ingressos Com es pot veure no hi ha hagut augments significatius pel que fa a les partides d’impostos i tributs, aspecte, aquest, molt important perquè demostra que estem fent front a la crisi sense augmentar la pressió impositiva (si exceptuem la taxa de l’aigua que portàvem 9 anys sense modificar, la resta no s’ha tocat, inclús la recollida d’escombraries que s’ha mantingut igual que el 2022) Constatem que no hi ha augments consolidats significatius en les aportacions dels governs, i els que hi ha, serveixen per pal liar una mica els increments de costos de l’energia i el combustible També remarquem que aquest 2023 tindrem menys recaptació de l’IBI per les bonificacions d’instal lacions de plaques solars

DESPESES

Pel què fa a les despeses, primerament dir que les despeses de personal, s’ha pressupostat un increment del 3,6 % perquè estem pendents de la pujada que es preveu fer des del Govern Cal destacar l’increment de costos de les energies

que hem patit l’últim any, ha suposat un increment de 25.000 euros en el conjunt de totes les partides

També hi ha hagut un increment de despeses per la concessió de la Llar d’Infants de 25.000,00 euros, una part d’aquest increment és per adequar els preus a l’IPC i l’altre part és per la gratuïtat de l’I2 També volem reforçar la política d’ajuts als joves de Fontcoberta amb l’oferta de treball a l’estiu tant a la Brigada Jove i el personal jove de la piscina. Es mantenen sense modificació les subvencions als usuaris del transport públic donat que la partida pressupostada del 2022 no s’ha esgotat, no sabem a que és degut ja que la demanda popular era alta i en canvi la sol licitud d’ajuts ha estat inferior a l’esperada No sabem si la pandèmia hi ha tingut alguna cosa a veure i la gent s’ha mogut menys, ni sabem si aquesta situació canviarà o si la demanda augmentarà i per això mantenim la mateixa partida A més a més hem incrementat el nombre de targetes disponibles per usuari

En resum, creiem que amb aquests pressupostos complim escrupolosament amb les recomanacions de moderació i estalvi que ens dicta la Generalitat i ens agradaria que es valorés l’esforç que estem fent al mantenir els mateixos nivells

de cobertura a les entitats, tant culturals, com socials i esportives; i al mateix temps la garantia que representa pel que fa a la continuïtat de les millores mediambientals i el funcionament de les estructures i equipaments municipals, sense que se’n ressentin els nivells qualitatius assolits i poder garantir-los cara el futur, donades les actuals condicions econòmiques (i em temo que molt probablement futures)

Com haureu pogut comprovar, aquests pressupostos són absolutament transversals i ens agradaria que a l’hora de votarlos, es deixessin de banda els criteris estratègics i partidistes i, en definitiva, es deixessin de banda els interessos electoralistes i es valorés solament l’esforç de neutralitat que ha fet aquest equip de govern per intentar que aquests pressupostos es puguin aprovar per unanimitat En aquests moments d’incerteses, seria una bona senyal, un bon missatge que podríem enviar als nostres veïns i que ben segur ens agrairien. No obstant el Ple decidirà el que cregui més convenient

NOTA: El pressupost va ser aprovat pel Ple del 28 de novembre del 2022 amb 6 vots afirmatius de l’equip de govern i 3 vots en blanc de Junts per Fontcoberta i Vilavenut

Jornada de recuperació del bosc d’Espolla

Una quarantena de voluntaris van participar el dissabte 11 de febrer en una matinal de recuperació del bosc d’Espolla La iniciativa, va ser impulsada per l’Ajuntament de Fontcoberta i per qui gestiona aquest espai protegit, el Consorci de l’Estany, administracions que volen agrair i donar les gràcies a tots els participants

Aquesta jornada es va organitzar amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides, que es commemora cada 2 de febrer La iniciativa tenia com a objectiu ampliar la superfície de bosc en un espai protegit proper al nucli urbà de Melianta tot actuant en uns terrenys en regressió després d’anys sense un ús concret Amb l’ajuda de la brigada municipal, es va netejar la zona de bardisses

La matinal va començar amb un esmorzar al pavelló de Fontcoberta, i tot seguit els participants es van desplaçar al bosc de la platja d’Es-

Joan Estarriola i Vilardell Alcalde de l’Ajuntament de Fontcoberta

polla per dur a terme la replantació Per això es van adquirir una cinquantena de roures i alzines de llavors del Pla de l’Estany per plantar-los i, d’aquesta manera, augmentar el nombre d’arbres propi de la zona La jornada va comptar amb la participació de la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, així com del director tècnic del Consorci, Miquel Campos i el conseller comarcal de Medi Ambient, Jordi Burch, que van destacar la importància de l’espai i la necessitat de fer-hi aquest tipus d’accions de preservació

Aquesta és només una de les accions que es volen dur a terme en aquest espai En els propers mesos es preveu millorar la xarxa de camins, afavorir algunes rutes concretes, millorar la senyalització i fins i tot eliminar un grup d’acàcies, ja que es tracta d’una espècie invasora

Recordem que la platja d’Espolla és un espai aquàtic singular protegit, que forma part de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles En els darrers anys s’hi han dut a terme diferents accions per preservar-lo. Entre les actuacions que s’han dut a terme recentment destaca la millora de la senyalització i la xarxa de camins, així com la instal lació de miradors i passeres per observar l’espai sense malmetre’l Fa un any es va adequar un refugi de ratpenats a l’antiga caseta de tir al plat que hi havia a la zona, que ja ha donat els seus fruits i s’ha detectat la presència de com a mínim dues espècies que hi han pernoctat

Primers resultats de la recollida porta a porta

Us adjuntem dues graelles dels primers balanços de la recollida porta a porta que duen a terme 10 municipis de Pla de l’Estany En la primera, hi ha els residus d’establiments i de les famílies, tant de les zones urbanes com de les rurals En la segona, hi ha solament el de les famílies, que és on fem millor resultat doncs arribem al 79 % de recuperació Aquestes dades signifiquen que la gent ha respost molt bé i col labora activament, malgrat l’e-

nuig d’alguns usuaris Tot i tenir un mal començament, amb personal nou, camions vells i sense els armaris i penjadors, els resultats són espectaculars i des de l’Ajuntament només podem donar les gràcies a tothom per la seva implicació

GENT DE FONTCOBERTA I DE VILAVENUT: MOLTES GRÀCIES!!

El Recòndit passa a ser programació estable

La presentació de la programació es va fer el dijous 23 de febrer a can Jan de la Farrès amb la presència de representants polítics de la comarca, la Diputació de Girona i la Generalitat, organització i entitats col laboradores Tots els discursos van elogiar la solidesa i el creixement del projecte “de comarca” i l’aposta per fer arribar la cultura arreu També va incloure dues actuacions de Sandra Bautista i Sergi Carbonell, que formen part del programa

El nou Recòndit passa de festival a programació regular per convertir-se en un projecte cultural de referència al Pla de l’Estany Després dues edicions d’èxit, el projecte impulsat per la promotora gironina La Tornada perd l’etiqueta de festival i aquest any ofereix 24 dates, d’abril a octubre, amb una programació que portarà 32 artistes de primer nivell als municipis més petits (de menys de 2000 habitants) de la comarca: Camós, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Vilademuls i Serinyà

El canvi de format ve acompanyat d’una programació de primer nivell, amb grans referents de l’escena catalana com Clara Peya, Quimi Portet, Lídia Pujol, Joan Miquel Oliver, Manu Guix o Lluís Gavaldà Aquests grans noms es combinaran a la programació amb alguns artistes emergents i músics del panorama català com Núria Graham, Joan Masdéu, Sergi Carbonell (Txarango), Selma Bruna (Marala), Ernest Crusats (La Iaia), Gigi Ros, Sandra Bautista, Llars o Mar Pujol, entre altres I també tindrà espai per a músics del Pla de l’Estany amb les actuacions de Vic Moliner, Pau Brugada i David Mauricio

D’aquesta manera, es consolida com un projecte de comarca continuat en el temps, que aposta per descentralitzar l’oferta cultural i reivindicar el paper que han de tenir els petits municipis en el món cultural per gaudir d’una programació musical de primer nivell Tot a l’aire lliure i en entorns naturals privilegiats

En total es faran 24 concerts, 3 a cada municipi, amb molta varietat musical Es manté el format vermut al migdia, gratuït, que es combina amb altres horaris de tarda i de vespre i s’inclouen

concerts de pagament d’alguns artistes Les entrades ja es poden adquirir al web www recondit cat

La programació a Fontcoberta és la següent: Manu Guix, el 29 d’abril; Joan Masdeu, el 27 de maig; Pau Brugada i Mar Pujol, el 10 de setembre:

El Recòndit comptarà amb una cervesa artesana pròpia, elaborada per FdL Beer Project i anomenada ‘ReconWit’ Inspirada en una cervesa belga, inclou llúpol de Crespià i només es podrà trobar en les 24 dates dels concerts A banda, l’organització també té en compte criteris de sostenibilitat i aquest any repetirà l’aposta per alimentar tots els concerts exclusivament amb energia verda a través de plaques solars Segons els responsables, l’empresa EcoloGIG, durant la programació s’estalviaran 54 000g de CO₂

40a edició del Premi Literari Alzina Reclamadora

L’Ajuntament de Fontcoberta ha convocat la 40a edició del Premi Literaro Alzina Reclamadora, els guardons literaris adreçats als alumnes de les escoles i instituts de la comarca Com sempre, els premis estan adreçats a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de Primària; ESO; Batxillerat; i Cicles Formatius de Grau Mitjà Els participants han de viure al Pla de l’Estany o estudiar a qualsevol centre públic o privat de la comarca D’entre totes les obres publicades s’escolliran tres guanyadors de cada categoria. En aquest sentit, es concediran premis per cada curs de primària, per cada cicle d’ESO i tres premis més per Batxillerat i Cicles Formatius Els premis consistiran en un obsequi i vals econòmics que aniran des de 20€ fins a 90€, depenent el premi i la categoria, i que serviran per comprar llibres. A més també es

premiarà amb un val de 300€ per la compra de llibres a l’escola o institut amb treball original de major qualitat Serà el professorat dels centres els qui trametin els treballs que considerin millors A les bases del certament es demana que no s’enviïn més de

tres obres per cada grup de nivell o curs. La temàtica dels treballs és lliure i el termini d’entrega s’acabarà el 27 de març L’acte de lliurament dels premis es farà el divendres 28 d’abril, a les set de la tarda al pavelló de Fontcoberta

Millores a les exposicions de can Jan

Si aneu a les exposicions permanents de can Jan trobareu algunes millores que es van fer al mes de febrer Per un costat s’han posat 10 codis QR per tal que els visitants tinguin una breu referència del que veuran De moment, els textos són en català però és previst que també siguin en castellà, francès i anglès A més, s’han redistribuït les vitrines d’una altra manera i s’ha ordenat la maqueta de la platja d’Espolla Recordeu que a la part de dalt hi podeu trobar el Centre d’Interpretació de la Platja d’Espolla i material arqueològic trobat al municipi; a baix s’hi exposen els rellotges de campanar de Vilavenut i de Fontcoberta i diorames d’edificis del municipi provinents del concurs de pessebres de la parròquia de Fontcoberta. Us convidem a fer-hi una visita, segur que us agradarà! Els horaris són els d’obertura de l’Ajuntament, si demaneu fer la visita, i les administratives us obriran l’espai Us mostrem una mostra del codi QR número 1.

Nova pàgina web de l’Ajuntament

Afinals del mes de febrer es va estrenar la nova pàgina web de l’Ajuntament amb l’ajut de la Diputació de Girona Recordem la manera d’accedir-hi: https://fontcoberta.cat

La navegació dins la web és molt més àgil, còmode i aclaridora Es conserven els mateixos apartats del menú i se n’incorporen

de nous. La seva distribució, però, és més visual i de fàcil accés. Us proposem que hi accediu de tant en tant, val la pena estar informats

Dia de la Dona Treballadora

Amb motiu de la celebració del 8M, els joves de l’Obrador de Càritas de Banyoles, amb el suport de Dipsalut i l’ajuntament de Banyoles, ens van pintar un mural commemoratiu a una paret de l’ Escola Vella de Vilavenut Esperem qui si l’heu pogut veure us hagi agradat!

MANIFEST INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones per reivindicar el feminisme i denunciar el sexisme que impregna tots els estrats de la societat El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques

A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones

Aquest 8 de març, al Pla de l’Estany podem reivindicar amb molta més certesa quines són les situacions de desigualtat que es donen a la comarca ja que el desembre passat es va aprovar al Ple del Consell Comarcal el Pla de Polítiques d’Igualtat de Gènere del Pla de l’Estanya per l’horitzó 2023 2026 Aquest és el segon Pla comarcal ja que el primer es va aprovar pel període 2015-2018 Ambdós plans donen continuïtat i impuls a la feina del Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Pla de l’Estany (SIAD) i a la feina que durant gairebé més de trenta anys les entitats de dones estan duent a terme, incansablement, a la comarca

Aquest 2n Pla parteix d’una anàlisi de les situacions i particularitats de les dones que viuen en els pobles de la comarca i ens ha permès conèixer quines són les seves necessitats, especialment les de les dones més vulnerables

Les principals problemàtiques al Pla de l’Estany en les que ens hem de centrar en els propers 4 anys i que s’agrupen en 4 grans reptes

El primer repte, no pot ser altre que la VIOLÈNCIA MASCLISTA que és la màxima expressió de les injustícies que poden patir les dones El 2022 el Servei de Informació i Atenció a les Dones va atendre a 25 dones per violència masclista a la comarca i no s’ha pogut, malauradament, atendre tota la demanda existent per insuficiència de mitjans Aquest 2023 es reforçarà el servei a la comarca i podrà atendre més hores, a més dones, i fer una atenció de més qualitat Cal també millorar els recursos o els suport a les entitats per atendre altres formes de violència com pot ser la violència vers les dones grans, les dones amb discapacitat o les noies joves que pateixen assetjament a través de les xarxes, per exemple i entre altres situacions greus

Soms conscients que a les nits es produeixen situacions de risc Segons una enquesta comarcal, del 2021 el 78% dels joves varen patir una agressió masclista o lgbtifòbica en algun espai públic d’oci en els darrers 5 anys i el 68% eren dones La inseguretat incrementa quan les joves es troben en zones aïllades i poc il luminades Calen més esforços per aconseguir que l’oci de les noies joves sigui més segur i respectuós

Mural 8M a l’Escola Vella de Vilavenut

També es produeixen situacions de violència que poden ser més o menys subtils en el món esportiu i per això cal sensibilitzar als clubs per tal que no ho normalitzin i sàpiguen com prevenir, identificar i tractar les diferents formes de violència

L’erradicació de la violència passa per crear espais de reflexió entre els homes per tal que prenguin consciència sobre com els mandats de gènere influeixen en la seva manera de ser i d’actuar i creen relacions de poder encara que no en tinguin consciència

El segon gran repte és la MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DE LES DONES MÉS VULNERABLES. Al Pla de l’Estany tenim una població envellida i el 32% de les dones de més de 75 anys viuen soles, a vegades aïllades o amb poca xarxa Cal repensar els recursos que van dirigits a aquestes dones per tal de poder cobrir el màxim les seves necessitats tant a nivell de transport com de participació en la vida social

Sabem que la salut emocional és un mal endèmic de la nostra societat que afecta sobretot a les dones i el Pla de l’Estany no és aliè a aquest mal A l’Àrea Bàsica de Salut Banyoles, les atencions per depressió a dones majors de 15 anys són el triple que en el cas dels homes Cal fomentar els grups d’ajuda mútua i de cures per millorar la salut

El tercer gran repte és la DESIGUALTAT EN L’ÀMBIT

LABORAL Al Pla de l’Estany la taxa d’atur de les dones és del 6,9% en comparació del 4,3% pels homes La dificultat de trobar feina s’agreuja encara més en l’àmbit rural Calen més programes d’inserció laboral per a dones i cal més oferta de cursos de formació ocupacional pensat per a noies de 16 a 18 anys

A banda de la necessitat d’inserció laboral cal urgentment dignificar les condicions laborals de les treballadores d’origen

sud-americà que cuiden a persones dependents També pal liar la sobrecàrrega familiar que pateixen les dones i sensibilitzar sobre la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura ja que les dones hi dediquen el doble que els homes lo qual impacta en la seva trajectòria professional i els seus ingressos

Finalment, el darrer gran repte, i no per ser l’últim és el menys important, és el COMPROMÍS DEL CONSELL COMARCAL I DELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA en treballar fermament per la igualtat de gènere Cal que revisem les nostres estructures i fem el que estigui en les nostres mans per tal que les polítiques d’igualtat puguin desenvolupar-se amb determinació

Som conscients que ens falta molt per aconseguir la paritat en els càrrecs de responsabilitat És cert que cada vegada hi ha més dones als càrrecs electes però ocupen bàsicament les àrees típicament feminitzades Cal trencar el sostre de vidre que dificulta que ocupin la resta d’àrees Les possibilitats per accedir a un càrrec han de dependre únicament de la professionalitat i la capacitat de les persones independentment de si són homes o dones La diversitat de gènere en els llocs de decisió millora l’eficiència de l’organització

Cal sensibilitzar al personal de l’administració de totes les àrees per tal que prengui consciencia de com el masclisme afecta a tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics i es posi les ulleres de la igualtat de gènere per oferir un servei a la ciutadania que sigui just entre dones i homes

El compromís polític amb la igualtat de gènere i amb totes les altres formes de discriminació passa per donar major pes a les polítiques d’igualtat i per això és necessari que tots els ajuntaments apostin per tenir en el seu cartipàs una àrea d’igualtat amb un pressupost i un compromís ferm i responsable per lluitar contra tot tipus de discriminacions

Una mateixa persona pot ser discriminada per diferents motius i cal abordar aquestes situacions des de la complexitat del problema i no de manera sectorial

Les reivindicacions que fem avui són les de cada dia Cal lluitar contra la violència masclista, les desigualtats en el món laboral, el treball digne, l’aïllament, la sobrecàrrega familiar, els problemes de salut mental i sobretot per construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat entre dones i homes NOMÉS AIXÍ PODREM AVANÇAR VERS UN PLA DE L’ESTANY LLIURE DE MASCLISMES

Pla de l’Estany, 8 de març 2023

Façana de l’Ajuntament amb la bandera feminista que ens va fer arribar Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l’Estany

El ‘Fem Drecera!’ encara la segona edició

El Consell Esportiu del Pla de l’Estany ha posat en marxa una nova edició del ‘Fem Drecera!’, el circuit de caminades saludables per descobrir els diversos municipis de la comarca Es tracta d’una iniciativa que promou l’activitat física i que en aquesta segona edició es consolida amb 14 caminades, 9 de curtes i 5 de llargues, que s’iniciaran aquest mes d'abril i s’allargaran fins al mes de desembre

Les caminades curtes, d’entre 4 i 7 km, s’han programat a la mateixa hora per animar a una participació més familiar Mentre que les llargues, d’entre 10 i 16 km, estan destinades a un públic més experimentat, i es faran en el darrer trimestre de l’any Com l’any passat, les caminades curtes es complementaran amb activitats

extraordinàries, tres banyades nocturnes i sis concerts en el marc del festival Recòndit

El ‘Fem Drecera!’ és una iniciativa emmarcada en l’Oficina Comarcal d’Esports que compta amb el finançament de la Diputació de Girona, el Consell Comarcal i els ajuntaments dels 11 municipis del Pla de l’Estany. Es tracta d’un treball en xarxa en què també estan implicats entitats i grups de joves dels pobles i l’equip de Recòndit

Les inscripcions al ‘Fem Drecera!’ ja es poden fer de forma anticipada a través de la web del Consell Esportiu, tot i que també hi ha l’opció d’apuntar-se a les caminades el mateix dia

Catàleg de producte local del Pla de l’Estany

El primer ‘Catàleg de producte local del Pla de l’Estany’ dona visibilitat a 21 productors de la comarca i als diferents productes que ofereixen Es tracta d’una iniciativa que neix del Pla Estratègic del Món Rural aprovat pel ple de la corporació comarcal el 2020 i que engloba un conjunt de projectes que han volgut engrescar el teixit socioeconòmic territorial

L’objectiu del catàleg és donar visibilitat als diferents productors i productes de la comarca, que es vol fer extensible al consumidor final, a les cases rurals i a la restauració Per una banda, el catàleg vol aconseguir que el consumidor final compri els productes; però també vol ser una eina que ajudi a les cases rurals a promocionar visites per conèixer el producte local sense moure’s del Pla de l’Estany I a la vegada, pretén que la restauració de la comarca vagi incorporant aquests productes i els visibilitzi a la seva carta

Alguns dels productors que hi apareixen són Can Llavanera, (Crespià) productors de nous; Pa de Can Maula (Melianta); el Celler Baronia de Vilademuls (Parets de Dalt), productors de vi; Mas Auró (Vilert), d’oli; Mas Alba (Terradelles), fabricants de formatges o Can Donai (Vilavenut), destinats als productes d’horta

Visita de Lupita Ventura a l’escola i a l’Ajuntament

El passat dijous 12 de gener, els alumnes de cicle superior de l’Escola Alzina Reclamadora van rebre la visita de la Lupita Ventura en representació del SILEM, acompanyada de Josep Callís, de Banyoles Solidària La Lupita els hi va poder explicar la importància dels ajuts que reben els alumnes d’educació especial de «La Escuelita» (ara ja, escola «Banyoles Solidària») de Segundo Montes, comunitat amb qui el nostre Ajuntament està agermanada, que fan possible que aquests alumnes puguin accedir a l’educació Aquest fet millora, també, les seves condicions de vida i la de les seves famílies En acabar la xerrada els alumnes van poder ferli un bon nombre de preguntes que la Lupita va respondre amb molta dedicació També se li va proposar mantenir correspondència amb alumnes d’El Salvador, proposta molt ben rebuda, i se li va fer entrega d’unes cartes que els alumnes de la nostra escola havien preparat. S’ha de dir que les cartes ja estan de tornada a la nostra escola pendent que els nens i nenes de l’escola de Fontcoberta les puguin respondre i enviar a El Salvador

El dimecres següent, dia 18 de gener, la Lupita ens va venir a visitar a l’Ajuntament on ens va lliurar els justificants de les inversions i pagaments fets a les famílies dels

infants de l’escola d’educació especial, i una carta d’agraïment de les famílies, del professorat i del SILEM Vam fer un intercanvi de records que simbolitzen l’estimació entre la Comunitad Segundo Montes i Fontcoberta

Visita la Lupita Ventura a l’escola

La Lupita amb els alumnes de Cicle Superior

Davant de la placa de l’agermanament que hi ha a l’Ajuntament Visita a l’Ajuntament acompanyada de Josep Callís, de Banyoles Solidària, i d´Íngrid Roura, regidora de Benestar Social

L’Ajuntament de Fontcoberta té establert un agermanament amb el centre d’educació especial La Escuelita, construït per Banyoles Solidària en el període 2013-2016, que des d’ara rep el nom d’Escola Banyoles Solidària En base a aquest agermanament, per al present curs escolar (que es va iniciar el febrer passat) l’Ajuntament de Fontcoberta ha aportat un ajut de 2 500 € destinats a beques de transport i alimentació dels infants i joves d’aquest centre que necessiten aquest ajut

Enquadernació del Butlletí

Acabada l’11 legislatura, s’escau enquadernar El Butlletí des del número 49 fins al 64, ambdós inclosos Per això, qui vulgui tenir aquests setze números en-

quadernats els pot portar a secretaria de l’Ajuntament, convenientment classificats i identificats, on es tramitarà la seva enquadernació Termini de presentació: maig del 2023

Comiat de l’Alcalde

El passat mes de setembre vaig anunciar públicament que no tornaria a encapçalar unes eleccions municipals i que, per tant, aquest mes de juny deixaria de ser el vostre Alcalde Han estat quatre legislatures, 16 anys els que hauré estat al capdavant del Consistori

Durant aquest temps, hem viscut situacions molt diverses Moments bons, altres no tant, moments il lusionants i situacions difícils que ratllaven, fins i tot, el dramatisme M’estic referint a la crisi econòmica, una crisi de la qual encara no ens n’hem refet del tot i, sobretot, al confinament produït per la Covid que ens va mostrar totes les nostres febleses Sense voler ser una excusa, aquestes situacions, que sembla que ens queden lluny, ens varen marcar molt i ens varen dificultar tota l’acció de govern

Tot i això, puc afirmar que en un percentatge altíssim hem assolit els objectius que ens vàrem marcar No en faré l’inventari, però vàrem posar el centre de tota l’acció política de l’Ajuntament a les persones, hem intentat no esdevenir un satèl lit de Banyoles marcant un perfil propi i hem procurat posar-nos al dia pel que fa als serveis i que cap sector del municipi es quedés enrere El que hem fet serà aplaudit per uns i criticat per altres, en sóc ben conscient Us puc asse-

gurar, però, que he actuat sempre amb honestedat i si he ofès o perjudicat a algú (segur que algú, en algun moment, s’hi ha sentit), ha estat de manera inconscient, no ha estat mai la meva intenció

Vull donar les gràcies a tota la gent que ha col laborat amb mi, a tota, tant als qui heu format part de les diferents llistes com als que heu format i formeu part de les entitats I també als veïns que elecció darrere elecció m’heu donat cada vegada més suport perquè heu confiat en mi I als que no m’heu votat mai, m’agradaria creure que en algun moment heu pensat que no ho hem fet malament del tot

Ser el vostre Alcalde és una de les millors coses que m’ha passat a la vida i aquests 16 anys a l’alcaldia són molts, però m’han passat volant Sempre he pensat que el meu pas per l’Ajuntament era transitori i que algun dia hauria de plegar i quan ho fes voldria poder mirar la cara a tothom Així serà! En resum, me’n vaig amb el convenciment que deixo el municipi un xic millor de com el vaig trobar

Moltes gràcies i fins sempre!

Joan

Estarriola i Vilardell

L’Alcalde

EQUILIBRI

Diu el diccionari que equilibri és: l’harmonia o proporció en la distribució de les coses, entre actituds, qualitats morals, etc Per exemple, en el cas d’un ajuntament: establir l’equilibri entre els ingressos i les despeses o establir un equilibri entre les actuacions que es duen a terme en sectors esportius o culturals o, en el nostre cas particular, entre la part rural i la part urbana, etc No és senzill trobar l’equilibri quan parlem de destinar recursos de tots i totes a actuacions concretes que poden beneficiar en un moment puntual a alguns més que als altres A un ajuntament no es lliguen els gossos amb llonganisses i cal sempre buscar l’equilibri en les inversions i projectes, sense explicar sopars de duro que després se’ls emporta el vent

A finals de maig tindrem eleccions municipals, aquelles que la gent diu que es voten més les persones que no pas els partits Sempre cal anar a votar, però en aquestes eleccions més que mai, i no pas carregar després els neulers en els càrrecs electes

EL DRET A VOT

«No vull anar a votar! Pel que serveix!» Aquesta frase malauradament es repeteix molt sovint La gent, però sobretot molt jovent, «passa» o no creu en el dret a vot I s’obté una abstenció molt alta

Aquest dret, que tant ha costat aconseguir, sobretot a les dones, es menysté, no se li dóna importància perquè ja el tenim, malgrat que no l’utilitzem Però si ens posem a la pell d’aquelles persones que varen haver de fer front a les autoritats, autoritàries!, que consideraven que les dones no teníem aquest dret, si ens posem en la seva pell, entendrem que anar a votar, anar a fer escoltar la teva veu, és una magnífica oportunitat per primer, decidir allò que t’agradaria i t’estan oferint, i segon posar-se al costat d’aquelles persones que varen lluitar per poder tenir dret a decidir el seu futur I aquest 2023 celebrarem que només fa noranta anys que les dones podem votar

Us proposo que llegiu aquests petits fragments per la lluita d’un dret que no hem de perdre mai ni les dones ni els homes

que, amb experiència o sense, han decidit dedicar el seu temps a millorar la vida dels seus veïns i veïnes Anant a votar els hi podem donar el millor suport i agraïment per la feina que tindran per mantenir l’equilibri a partir d’ara

La presència de partits polítics és imprescindible per al bon funcionament de la democràcia ja que, en definitiva, la vida ni comença ni s’acaba al municipi, sinó que, els pressupostos, les inversions, les subvencions, etc venen condicionats per acords que es prenen en òrgans supramunicipals com els Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat o l’Estat

Esquerra Republicana ja fa temps que va decidir estar present en tots aquests òrgans ja que ens afecten com a persones en tots els àmbits i, per això, avui Esquerra, gràcies als seus votants, governa a la majoria de municipis del Pla de l’Estany, presideix el Consell Comarcal, governa en coalició a la Diputació de Girona i tots els Consellers i el President de la Generalitat també són gent d’Esquerra

Essent present en totes les institucions on es remenen les cireres és la garantia que els recursos disponibles mantinguin un equilibri que ajudi a millorar la qualitat de vida i el benestar de tota la nostra gent Per això hi som i volem continuar essent-hi

L’1 d’octubre de 1931 el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar, per 161 vots en front a 121, l’article 36 de la Constitución de la II República Española que reconeixia el dret de les dones al vot, que es va ratificar l’1 de desembre en una votació encara més ajustada: 131 vots a favor (el 28% en front 127 (27%) estant absents el 45% dels diputats En l’assoliment del dret a vot femení hi destaca el paper de la tenaç diputada Clara Campoamor, una advocada forta i incansable, d’extraordinària visió política, per a qui els drets de les dones eren un principi polític irrenunciable Va ser l’encarregada de defensar la Constitució republicana i el dret de vot de les dones durant la tardor de 1931, enfrontant-se sola a la Cambra, va fer una defensa memorable del sufragi femení

Tot i que el sufragi femení es va aprovar el 1931, a la política catalana predominava el convenciment conservador que el vot femení tindria conseqüències negatives per la República i l’autonomia de Catalunya Es buscaren formes legals per evitar que les dones poguessin exercir el seu dret a vot, amb l’excusa de la impossibilitat de confeccionar el cens femení reformat El 20 d’abril de 1932 les dones estaven tan indignades que van escriure una carta col lectiva de protesta al president de la Generalitat, Francesc Macià.

Malgrat això, a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, es va impedir el vot de les dones catalanes i no va ser fins al 19 de novembre de 1933 que les dones van poder votar a Catalunya per primera vegada

Font: de l’Institut Català de les Dones

29a edició de la Fira de les 2 i 4 Rodes

El dissabte 4 de febrer es va celebrar davant del pavelló de Fontcoberta i carrers adjacents la Fira de les 2 i 4 Rodes, de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda Tot i que s’allarga fins al vespre, s’ha convertit, pràcticament, en una matinal I és que els visitants comencen a arribar ja des de primera hora del matí per poder trobar les millors peces o allò que necessiten La jornada va anar molt bé, i el bon temps va afavorir l’afluència de visitants, que va ser molt bona i en la línia dels anys anteriors, atraient tant compradors com visitants Van venir molts paradistes de Catalunya però, també, de València, de Múrcia, de Terol, d’Osca o de França

S’hi va poder trobar, com sempre, tota mena de recanvis de motos, cotxes, bicicletes, tractors i carros; també llibres i revistes nacionals i estrangeres, tot antic i vell També vehicles clàssics, peces de col leccionista i recanvis han estat els protagonistes d’aquesta nova edició que tornava a la seva data habitual, el primer dissabte del mes de febrer I és que l’any passat, degut a la pandèmia, la Fira es va haver de posposar diverses vegades i no va ser fins el mes d’abril que no es va poder tirar endavant

La presència de cotxes i motos clàssics, de principis dels anys noranta, és un dels atractius d’aquesta Fira Els organitzadors manifesten que cal posar en relleu aquest tipus de vehicles que formen part del patrimoni del país i que caldria preservar En aquest sentit, des dels Amics de les 2 i 4 Rodes fan una crida a les administracions per protegir aquests vehicles clàssics, ja que sovint resulta molt car poder-los mantenir

Recordem que aquesta fira és organitzada pels Amics de les 2 i 4 Rodes i l’Ajuntament de Fontcoberta. Volen aprofitar aquestes línies per agrair les facilitats donades pels veïns i veïnes

20 anys de l’Agrupament Escolta i Guia (AEiG) Pla de l’Estany

L’Agrupament Escolta i Guia (AEiG) Pla de l’Estany va celebrar el 24 i 25 de febrer el 20è aniversari Va ser creat l’any 2003 a Fontcoberta per mossèn Jordi Font sota el paraigua de les parròquies de Vilavenut i Fontcoberta i, posteriorment, es va estendre a totes les de la comarca És un moviment educatiu i formatiu per a infants i joves inte-

grat dins el moviment de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Organitzen setmanalment el cau els dissabtes a la tarda, ara ubicat a l’antic ajuntament de Fontcoberta, al poble, i abans a la capella de Melianta Hi duen a terme tallers, jocs, treball en grup, rutes, descoberta, debats i altres activitats; també, sortides de caps de setmana i campaments

a l’estiu Actualment, l’AEiG Pla de l’Estany està formada per 8 caps i compta amb una cinquantena de participants dividits en quatre branques: llobatons i daines, ràngers i noies guies, pioners i trucs, els més grans que es preparen per ser futurs caps del cau

Per celebrar l’aniversari, el divendres 24 es va fer la taula rodona ‘20 anys educant en els valors de l’escoltisme’ al Museu Darder de Banyoles amb la participació d’Anna Capellera, Marçal Coma, Yeison Gómez, Susi Martínez, Adrià Mitjavila, M Engràcia Pont, Dolors Reig, Laura Sunyer i Coral Vergés, moderada per Mercè Juanola Són membres actuals de l’entitat, persones que s’hi han format i famílies que debatran sobre el model i els valors del moviment escolta i guia

Les activitats van continuar el dissabte 25 amb una trobada lúdico-festiva que va servir per retrobar totes les persones vinculades a l’entitat Va tenir com a acte central una arrossada a la qual van assistir unes 150 persones Inicialment, la jornada s’havia de celebrar a la plaça de l’església de Fontcoberta però la pluja va obligar a traslladar les activitats a l’escola de Vilavenut A part del dinar ha haver un espectacle de màgia, un concert i sessió de discjòquei

Carnaval 2023

El dissabte 25 de febrer es va celebrar la festa de Carnaval L’AFA de l’escola Alzina Reclamadora i l’Ajuntament de Fontcoberta van organitzar conjuntament la rua amenitzada pel grup de batucada Tamborian’s Percussió que van oferir diverses coreografies durant tot el recorregut Un bon nombre d’infants i famílies amb disfresses variades i divertides van seguir la rua que va passar pels carrers President Cárdenas, Sant Feliu, Manel Alemany, Plaça de Catalunya, Alzina Reclamadora, Ramon Margalef i finalitzant a la zona esportiva

Tot seguit van gaudir dels tallers de treballs manuals dirigits per Recrea’t La festa va finalitzar amb música i la deliciosa xocolata d’en Toni Cervera

Presentació de cosmètics de l’Oncolliga

El dilluns 6 de març a l’Escola Vella de Vilavenut i el 20 de març al Casal Recreatiu de Fontcoberta, la Fundació Oncolliga de Girona ens va venir a oferir una sessió de presentació de la seva línia de cosmètica natural que té com a finalitat recaptar fons per a la investigació oncològica La presentació ens la va oferir la Núria, una repre-

sentant de la fundació que ens va explicar amb tota mena de detall cada producte, de què estava fet i com s’havia d’aplicar La veritat és que totes vam sortir del taller amb una pell ben radiant! Moltes gràcies a les assistents per tenir un gest solidari!

5a Cursa Popular

El 19 de març, Fontcoberta va organitzar la 5a Cursa Popular amb sortida i arribada al Pavelló Municipal de Fontcoberta Hi van participar 65 atletes El circuit, de 8 km, tenia 120m de desnivell positiu accessible a tots els corredors i corredores

Categories de les proves:Promoció A masculí i femení , fins al 2008; Promoció B masculí i femení, del 2007 al 2004; sènior masculí i femení, del 2003 al 1983; veterans A masculí i femení, del 1982 al 1973; veterans B masculí i femení, a partir del 1972

Aplec de la Mare de Déu de la Font: un aplec ple de reconeixements

El dia 26 de març es presentava insegur Deien que a la tarda havia de ploure Però al matí el sol lluïa per celebrar la festa d’inauguració de totes les obres fetes al teulat i al voltant de la casa de l’ermità

La festa va començar amb una missa solemne, oficiada per Mn Jordi Font, i tot seguit es va fer el reconeixement a tots els voluntaris que varen aportar el seu esforç per deixar tot el voltant de l’ermita molt ben condicionat, que són en Xavi Bosch, Mateu Butinyà, Josep Canadell, Francesc X Carreras, Jaume Colomer, Ramir Coma, Eloi Comas, Joan Es-

parch, Pere Fauró, Joan M Fernàndez, Martí Jutglar, Roser Masgrau, Facundo Palomo, Manel Prat, Carles Puncernau, Jordi Pujol, Joan Reig, Miquel Rustullet, Miquel Serramontmany, Enric Serarols i Francesc Tarafa, i també al paleta que va arreglar el teulat, en Miquel Mitjavila

Però no es varen acabar aquí els reconeixements, perquè es va recordar la feina feta per en Gabriel Galceran al capdavant de la Comissió, obsequiant-lo amb un dibuix de l’ermita, i també es va homenatjar tres dones de la Farrès que durant anys van anar netejant i engalanant l’ermita: la Dolors

Presentació Oncolliga a Melianta

Presentació Oncolliga a Vilavenut

Vilardell (la Lola de ca l’Estarriola), la Dolors Salvanera (la Lola de can Masó) i la Maria Casals (de can Jan). De la Maria Casals tenim una gravació en la qual està cantant, juntament amb el seu pare, les «Cobles de la Mare de Déu de la Font», que la coral Fontcoberta canta va recuperar fa uns anys

També hi havia una exposició que mostrava el procés de les obres fetes, i els assistents varen gaudir d’un vermut popular

Va ser un dia molt complet, amb més de 300 persones dinant al paratge de sota l’ermita La llàstima fou que les sardanes i l’exhibició que va fer la colla sardanista Aires Gironins es va haver de traslladar al pavelló, perquè el temps no era segur i hi havia perill de pluja Malgrat aquest inconvenient, la gent va omplir les grades del pavelló i la pista per ballar i gaudir de les sardanes

Els components de la Comissió de l’Aplec: Maria Pinsach, Dolors Bustins, Joan Masó, Jaume Roura, Josep Galceran, Albert Vergés, Miquel Ferrer, Pere Bustins, Sergi Campoy i Josep Serra; la Parròquia i l’Ajuntament varen organitzar aquest aplec de reconeixements I des de la Comissió agraïm totes les persones que varen participar de tota la diada

NOTA: Les fotografies són de diferents persones que varen participar de l’aplec Gràcies!

Dolors Bustins Serarols, per la Comissió de l’Aplec

Un moment de la missa solemne

Reconeixement als voluntaris

Foto de grup amb les tres dones de la Farrès homenatjades, els voluntaris i membres de la Comissió de l’Aplec

Mossèn Jordi Font lliura a Gabriel Galceran el quadre amb el dibuix de l’ermita

Dolors Salvanera, Dolors Vilardelli Maria Casals, homenatjades

Sardana de germanor amb la cobla tocant al mig

La serra de Montgrony

Si us preguntés pel nom d’una serra que es troba al Ripollès al límit amb el Berguedà segurament no sabríeu de quina estic parlant Són poques pistes Tanmateix, si us dic que allà s’hi troba el santuari de Montgrony probablement ja us situaríeu una mica més Sabríeu que anar-hi no és tan fàcil, que s’han de fer uns quants revolts i que s’ha de pujar força No, no aneu errats, ambdues coses són necessàries per arribar-hi I si sou una mica viatgers, ja ho haureu pogut comprovar vosaltres mateixos

La serra de Montgrony originàriament Mogrony s’estén en la línia NO-SE entre una via de comunicació molt transitada la collada de Toses, al nord i la que comunica Campdevànol amb Castellar de n’Hug, al sud Aquesta situació fa que els seus cims arrodonits i herbats siguin un balcó excel lent davant la línia pirinenca més altiva. Cinc són els municipis als quals pertany: Campelles, Gombrèn, Planoles i Toses al Ripollès i Castellar de n’Hug al Berguedà

Es podria considerar estirant una mica el fil que el seu límit occidental es troba al coll de la Creueta, pas ineludible per arribar a la Molina des del sud De fet, és on hi hauria el punt culminant del sistema muntanyós el cap de la Creueta (2.066 m) , però l’eix central el conformen els cims de Pedra Picada (2 010 m), la Covil (2 002 m) i Costa Pubilla (2 056 m), separats pels respectius colls

Ja sé que aquests noms no us són gaire familiars però no per desconeguts deixen de ser ben atractius I si els volem anar seguint per la carena no tindrem més remei que anar pujant i baixant els seus respectius colls com si anéssim muntats en uns cavallets gegantins a menys que no ens faci por volar i sobrevolem la serra en parapent, fent competència al vol de l’àguila daurada

Aprofitant que parlem de fauna us podria dirque és probable que hi veieu isards, però que us costarà divisar-hi el picot negre i encara més la figura del gall fer, tan escadusser al nostre Pirineu Us haureu de conformar, doncs, a veure-hi els animals més característics d’aquestes àrees muntanyenques I si ens referim a la vegetació, rouredes, fagedes i pinedes que pugen fins als 1 300-1 400 m , donen pas al domini dels prats que indiquen la presència de la neu hivernal La serra de Montgrony és un espai natural protegit, fou incorporat al PEIN l’any 1992 i més tard declarat zona d’especial protecció per a les aus

A part de poder-hi fer tot tipus d’esports de muntanya, el fet que dins el seu territori hi hagi elements d’interès històric li dona un valor afegit Les restes del castell de Mataplana, el

santuari de la Mare de Déu de Montgrony o altres ermites romàniques en són un exemple També hi juga un paper important la figura del comte Arnau, ja que, segons la llegenda, aquest noble personatge de la mitologia catalana va viure al castell abans esmentat tot i que si en llegim la història no el veiem per enlloc

Per arribar-nos a l'àrea descrita hi ha diferents punts d’accés El més còmode és pel sud, des de Gombrèn, que és per on es va més fàcilment al santuari Un altre és per l’est, pujant fins a Campelles, des d’on s’accedeix al refugi de Pla de Prats, camp base d’alguns dels cims que hem esmentat I ens queda l’últim, pel nord, des de Nevà (Toses), poble de nom ben significatiu però segurament ben desconegut per a la majoria de la gent

Si aquest escrit us ha servit per posar una mica de llum a aquest esplèndid mirador del Pirineu, ja haurà valgut la pena I si opteu per acostar-vos-hi, ho podreu comprovar vosaltres mateixos: segur que no us decebrà

El Triops Marxaire

La majoria de marxaires al cim de Costa Pubilla (Foto d’Antonio García)

I una part del grup al coll de Coma Ermada (Foto d’Antonio García)

Guardons a la trajectòria esportiva

Aquests guardons els concedeix la Secretaria General de l’Esport, Delegació Territorial de Girona En l’edició d’enguany, hi ha dos guardonats ben coneguts dels veïns i veïnes de Fontcoberta:

- En Xavier Cros, de Fontcoberta, que va ser presentat pel C N Banyoles per la seva trajectòria en el món del rem, ja que va ser esportista i entrenador reputat; a més de directiu de la secció del Club i de la Federació Catalana, cofundador del Amics del Rem i actualment àrbitre internacional d’aquest esport

- En Felip Julbe, de Banyoles, presentat per l’Ajuntament de Fontcoberta per la seva trajectòria al capdavant de l’A C B Fontcoberta durant els 15 anys d’història del nostre club En Felip, veritablement, n’és l’alma mater i l’ha convertit, de llarg, en el club municipal amb més fitxes de participants, amb cinc equips federats i una escoleta de bàsquet

Dos guardons ben merescuts! Podem estar-ne ben orgullosos Enhorabona a tots dos!

S’han podat les aulines reclamadores

Durant la segona quinzena de gener del 2023 s’han podat les dues alzines reclamadores, la del puig Saguàrdia i la de l’Omeda No es feia des del març del 2018 A la del puig Saguàrdia s’hi ha deixat trinxat a terra, fet de les mateixes branques, perquè tingui un bon coixí d’humitat i nutrients A la de l’Omeda, les branques de la mateixa alzina s’han posat al seu entorn, a mena de faldó, per tal que els xilòfags que la malmeten s’hi desplacin des de l’arbre i d’aquesta manera es pugui protegir A les fotos podem observar el treball dels grimpadors en el moment de la poda Ho van fer per dins enfilats a les brancades i no com abans que es feia amb una escala llarga i per fora

Adrià Mitjavila rep una beca de la Fundació «la Caixa»

La F u n d a c i ó « l a C a i x a » h a a t o r g a t 1 0 5 n o v e s b eq u e s d e d o c t o r a t i p o s t d o c t o r a t a i n v e s t i g a d o r s e x c e l l e n t s p e r q u è d u g u i n a t e r m e e l s s e u s p r o j e ct e s e n u n i v e r s i t a t s i c e n t r e s d e r e c e r c a d ’ E s p a n y a i P o rt u g a l S ó n 6 5 b e q u e s d e d o c t o r a t I N P h I N I T i 4 0 d e postdoctorat Junior Leader de la Fundació «la Caixa» que t e n e n e l d o b l e o b j e c t i u d e d o n a r s u p o r t a j o v e s t a l e n t s i t a m b é a t r a u r e i n v e s t i g a d o r s e s t r a n g e r s

E n t r e e l s p r e m i a t s , h i h a t r e s j o v e s g i r o n i n s i u n d ’ e l l s é s e l f o n t c o b e r t í A d r i à M i t j a v i l a , q u e c u r s a u n d o c t o r a t e n

B i o i n f o r m à t i c a a l ’ I n s t i t u t d e R e c e r c a G e r m a n s Tr i a s i

P u j o l E l 2 0 2 1 e s v a i n c o r p o r a r a l G r u p d e G e n ò m i c a R eg u l a d o r a d e l ’ I n s t i t u t d e R e c e r c a c o n t r a l a L e u c è m i a J o s e p C a r r e r a s L’ A d r i à , e n c o n c r e t , e s t u d i a e l r o l d e l s

t r a n s p o s o n s e n l ’ e v o l u c i ó d e l a r e g u l a c i ó g è n i c a e n m am í f e r s , u n c a m p d e m o m e n t p o c i n v e s t i g a t A d r i à M i t j a v i l a e s v a g r a d u a r e n B i o t e c n o l o g i a p e r l a U n iv e r s i t a t d e G i r o n a P o s t e r i o r m e n t , v a a m p l i a r l a s e v a f o rm a c i ó a m b u n m à s t e r e n G e n è t i c a M o l e c u l a r i B i o t e c n o l o g i a p e r l a U n i v e r s i d a d d e S e v i l l a i a m b u n a l t r e e n B i o i n f o r m à t i c a i B i o e s t a d í s t i c a p e r l a U O C B i o i n f o rm à t i c a m b u n a à m p l i a e x p e r i è n c i a e n r e c e r c a c o m p u t ac i o n a l e n e l s c a m p s d e l ’ e p i g e n è t i c a i l a g e n ò m i c a , h a t r e b a l l a t d u r a n t d o s a n y s c o m a b i o i n f o r m à t i c e n e l G r u p d e M e c a n i s m e s E p i g e n è t i c s d e l C à n c e r, d e l ’ I s t i t u t o E ur o p e u d i O n c o l o g i a ( M i l à , I t à l i a )

To t p l e g a t c o m b i n a t d u r a n t m o l t s a n y s a m b u n a c a r r e r a d ’ a l t r e n d i m e n t e n r e m a l C l u b N a t a c i ó B a n y o l e s q u e e l v a d u r a p r o c l a m a r - s e c a m p i ó d e l m ó n s u b - 2 3 l ’ a n y 2 0 1 6 e n d o b l e e s c u l l l l e u g e r f e n t p a r e l l a a m b e l g a l l e c R o d r i g o C o n d e . D u r a n t m o l t t e m p s v a p o d e r c o m b i n a r d o s à m b i t s m o l t e x i g e n t s , e s p o n j a n t e l s e s t u d i s , d e d i c a n t - h i m o l t e s h o r e s i o r g a n i t z a n t - s e b é a m b e l s u p o r t d e l ’ e n t o r n A c t ua l m e n t l ’ A d r i à s e g u e i x l l i g a t a l r e m c o m a v o c a l d e l a s e cc i ó a l a j u n t a d e l C l u b N a t a c i ó B a n y o l e s . A q u e s t a b e c a o f e r e i x a l s d o c t o r a n d s s a l a r i s c o m p e t i t i u s i f o r m a c i ó t r a n s v e r s a l , r e f o r ç a n t q ü e s t i o n s c o m l a c o m u n ic a c i ó c i e n t í f i c a , e l b e n e s t a r e m o c i o n a l d e l ’ i n v e s t i g a d o r, e l l i d e r a t g e i l e s o p o r t u n i t a t s d e f i n a n ç a m e n t P e r l ’ A d r i à

s u p o s a a m p l i a r t r e s a n y s m é s e l c o n t r a c t e , m i l l o r a r à mpliament les condicions habituals de doctorand i tenir més m a r g e p e r a c a b a r l a i n v e s t i g a c i ó i p u b l i c a r l a t e s i d o c t or a l

E l p r o g r a m a d e b e q u e s d e l a F u n d a c i ó « l a C a i x a » é s e l m é s i m p o r t a n t d e l s q u e p r o m o u e n l e s e n t i t a t s p r i v a d e s d ’ E s p a n y a i E u r o p a , t a n t p e l n o m b r e d e b e q u e s c o n v o c ad e s c o m p e r l a v a r i e t a t d e l e s d i s c i p l i n e s H a n s i g u t 1 0 5 b e q u e s a t o r g a d e s d e 2 0 4 2 s o l l i c i t u d s e n l e s d u e s m od a l i t a t s . E n t o t a l , l ’ e n t i t a t d e s t i n a r à 2 0 , 2 m i l i o n s d ’ e u r o s a aquesta promoció de becaris de doctorat i postdoctorat Tots dos programes han estat cofinançats per la Comissió

E u r o p e a

L’Adrià en el moment de rebre la beca

5ª edició del premi Joaquim Palmada de treballs de recerca

La Llotja del Tint va acollir el dimarts 28 de març l’acte d’entrega de la cinquena edició del Premi Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor per a treballs de recerca de batxillerat d’àmbit humanístic Impulsats pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), tenen l’objectiu d’estimular l’interès dels estudiants dels instituts del Pla de l’Estany pels temes humanístics en tots els seus vessants

En aquesta ocasió s’han presentat vuit treballs i el primer premi ha estat pel treball ‘Sensembuts: un projecte d’educació sexual’ a càrrec de Mel Güell, de l’institut Pere Alsius Tutoritzat per Aureli Álvarez, el treball aborda com s’ha d’enfocar l’educació sexual als alumnes d’ESO tenint en compte les necessitats educatives dels adolescents i els valors que cal transmetre. Güell ha elaborat un programa educatiu amb sis dossiers destinats als instituts i ho ha complementat amb un pòdcast de ràdio que s'emet aquesta temporada a Ràdio Banyoles cada tercer dissabte de mes al migdia al 107 3 FM i al web radiobanyoles cat

La presidenta del jurat, Teresa Sabrià, i la presidenta del Centre d’Estudis, Roser Masgrau, van destacar la diversitat de temes que s’han tractat en aquesta edició del premi i la qualitat dels treballs.

Els dos accèssits han sigut pels treballs ‘Balla’m un llibre’, de Clàudia Rovira, que ha creat un espectacle de dansa basat en el diari d’Anna Frank; i ‘Els símbols invisibles’, de Berta Ventura (exalumna de l’Escola Alzina Reclamadora), que analitza la sim-

Els premiats amb membres del jurat i del CECB

bologia franquista a les capitals de comarca de la demarcació de Girona Els altres treballs presentats tractaven sobre el vincle entre la violència de gènere i la mitologia, l’alimentació als menjadors escolars, l’educació emocional, la dona en la publicitat i els efectes emocionals de la malaltia de l’alzheimer

La dotació del Premi Joaquim Palmada aquest any ha crescut i va acompanyat de 400 € per al 1r i 200 € per a cadascun dels dos accèssits La resta de participants van rebre un diploma participatiu El jurat està format per set persones, quatre membres de l’entitat i un professor de cadascun dels tres instituts públics de Banyoles

Vimeteres a la Mare de Déu de la Font

Si aneu just sota la font de la Mare de Déu de la Font hi podeu observar tres vimeteres, una planta poc habitual a les nostres contrades. Les fotos són de Lluís Balló, abans i després de podar-les

Actuació de la Brigada de Voluntaris de Fontcoberta

El passat dissabte 11 de març la Brigada de Voluntaris de Fontcoberta va fer neteja, entre altres actuacions, de la font de la Teula i s’hi va posar un rètol indicador

Demografia gener, febrer, març 2023

Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament

NAIXEMENTS

2-1-2023: Marc Malagón Reig

3-1-2023: Grau Nadal Bustins

21-2-2023: Jon Vidal Macià

27-2-2023: Lluc Carrillo Guinó

DEFUNCIONS

7-3-2023: Cèlia Garcia Soler

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

Marc Malagón Reig

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12 Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim L’únic responsable del seu contingut és l’autor Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta cat o a través d’algun altre suport EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors

Grau Nadal Bustins

EL BUTLLETÍ

Núm 64 (segona època) – Gener – Febrer – Març 2023

Dipòsit legal: GI-745/1983

EDITA: Regidoria d’Hisenda, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Fontcoberta

COORDINACIÓ: Jaume Colomer

DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL

DIFUSIÓ: 550 exemplars

COL LABORA: Diputació de Girona

Participants en la recuperació del bosc d’Espolla (11-2-23)

Estalviem l’aigua

1 - És millor dutxar-se que banyar-se

Pots estalviar fins a 300 litres d’aigua

2 - Utilitzeu aparells eficients

Instal•leu aixetes de baix consum o limitadors de cabal al WC

3 - Tanqueu l’aixeta mentre us renteu les dents, us afaiteu o us ensaboneu a la dutxa

Estalviareu fins a 15 litres per minut

4 - No feu servir el WC com a paperera, cendrer

Estalviareu els 10 o 15 litres que conté la cisterna i evitareu que determinants residus puguin contaminar l’aigua

5 - Repareu les aixetes que degotin

Una aixeta pot perdre d’aquesta manera fins a 50 litres al dia

6 - No engegueu la rentadora o el rentaplats fins que no siguin plens

Una rentadora consumeix 170 litres d’aigua i un rentaplats fins a 60

7 - Quan compreu un rentaplats o una rentadora, vigileu que tingui dispositiu d’estalvi d’aigua

Estalviareu fins a 30% en el consum d’aigua

8 - Escureu o renteu els plats omplint les piques No ho feu amb l’aixeta oberta

Estalviareu fins a 20 litres per minut

9 - No descongeleu aliments amb l’aigua de l’aixeta

Traieu-los del congelador amb temps suficient

10 - Aprofiteu l’aigua de bullir els ous per regar les plantes Els aportarà els nutrients de la closca de l’ou

11 - No renteu el cotxe amb una mànega

Fer-ho suposa consumir 200 litres en 10 minuts

12 - Planteu vegetació autòctona mediterrània

Les plantes pròpies del nostre clima no necessiten tanta aigua com algunes espècies foranes Eviteu, per exemple, plantar gespa

13.- Regueu les plantes ben d’hora al matí o al vespre. Estalviareu molta aigua i és més beneficiós per a les plantes

14.- Dissenyeu el vostre jardí perquè aprofiti al màxim l’aigua de la pluja

15 - Cobriu la piscina si no l’utilitzeu

Reduireu l’evaporació i mantindreu l’aigua neta. Ara bé, en tot cas, heu de tractar l’aigua amb productes específics D’aquesta manera no l’haureu de canviar durant alguns anys

Informació extreta d’un opuscle de PRODAISA

LAURA TRIAS FERRI, filòloga

Per Jaume Colomer

cap dels dos no hi tenia família Seríem ambdós estrangers tota la vida Així que vam venir cap a Finlàndia Almenys un de nosaltres tindria la família a prop Han passat els anys i l’alemany continua essent la nostra llengua de comunicació habitual Això sí, amb pinzellades de finès, suec i català Quan una paraula que tens a la punta de la llengua sembla que no vol acabar de sortir, la fem sortir en una altra llengua i llestos

A quina part de Finlàndia vius? Com és?

Laura,

molt aquesta entrevista

NOTA: Podeu llegir l’entrevista completa a la web de l’Ajuntament

Quins estudis superiors i especialitats tens? On els vares fer?

Vaig estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, o sigui llatí i grec antic Quan vaig acabar la llicenciatura vaig entrar en el projecte d’un dels meus professors de la carrera i amb ell vaig fer el doctorat Durant els estudis de doctorat vaig fer una estada de gairebé un any a Roma, on vaig poder investigar diversos manuscrits a la Biblioteca Vaticana, i una altra de tres anys a Heidelberg, al sud d’Alemanya Mentre anava fent el doctorat, ja vaig veure clar que en el futur m’agradaria treballar a l’estranger i, per això, vaig decidir completar la meva formació estudiant Filologia Hispànica, que oficialment em serviria per poder ensenyar castellà allà on anés

Des de Melianta, on vares néixer, fins a Finlàndia, on resideixes, hi ha un bon camí recorregut.

És cert Un cop vaig començar a fer estades a l’estranger, ja no he tornat a viure permanentment a Catalunya Després d’haver viscut els primers anys a Heidelberg, ja pensava que m’hi quedaria És una idíl lica ciutat universitària, on es pot caminar a tot arreu, amb molta vida, plena d’història i d’històries Però sembla que el destí encara em tenia preparades algunes sorpreses Allà vaig conèixer el que seria el meu futur marit, en Sami Un finès En aquell moment, de Finlàndia només sabia que era al nord d'Europa, que hi feia força fred i que a Lapònia sovint s’hi podien veure aurores boreals A Heidelberg en Sami treballava a la universitat amb un contracte postdoctoral, que solen durar dos anys Per la feina d’en Sami, la següent parada va ser Estocolm, a Suècia, on vam viure dos anys Mentre en Sami feia recerca, jo em vaig dedicar a aprendre suec Un cop exhaurit el seu contracte laboral, que ens havia dut fins allà, vam decidir que ja era hora d’establir-nos en algun lloc Quin seria el següent pas? Quedar-nos a Suècia, venir cap a Catalunya o traslladar-nos a Finlàndia? Catalunya la vam descartar de seguida per les altes temperatures El meu home és un d’aquells finesos gens excepcionals que ja veu les estrelles quan el termòmetre s’enfila a més de 25 graus Suècia ens atreia, però

Visc al sud de Finlàndia, com la gran majoria de finesos En un poblet a uns 60 kilòmetres de la ciutat de Tampere, al sud-oest del país Finlàndia és un país ple de boscos i llacs La natura és una de les coses que més m’agraden d’aquí Els arbres -bàsicament pins, avets, bedolls i trèmols- poden arribar als 30 metres d’alçada i s’utilitzen, entre d’altres coses, en la construcció de cases unifamiliars D’altra banda, no es poden fer gaire kilòmetres sense trobar un estany o un llac Es calcula que n’hi ha uns 170 000 Tot i que el país és molt extens, només té uns 5,5 milions d’habitants Sabent això, les dades ja no sorprenen tant: només hi ha 56 ciutats que passen dels 20 000 habitants i d'aquestes només 9 en tenen més de 100 000 Només cal sortir un parell de kilòmetres de qualsevol nucli urbà -inclosa la capital, Hèlsinki- per gaudir de la tranquil litat i el silenci de la natura I a finals d’estiu els boscos són plens de nabius Molta gent en recull i els congela per poder menjarne tot l’hivern Tanmateix, a mi una de les coses que sempre m’ha cridat més l'atenció són els arxipèlags Es calcula que hi ha unes 40 000 illes amb nom propi i unes 20 000 més sense nom -a banda de les 200 000 que es troben a l’interior dels llacs- Molta gent té una caseta de vacances al camp on passa els estius i alguns fins i tot posseeixen una illa sencera Si hagués de triar alguna activitat turística que permetés copsar la meravellosa natura d’aquest país nòrdic sens dubte seria un viatge amb el ferri que fa la ruta entre Turku -a Finlàndia- i Estocolm -a Suècia- La primera vegada que vaig fer aquest viatge, que dura unes 12 hores, em vaig passar hores a coberta, bocabadada Especialment a l’estiu, en un dia assolellat, és un espectacle excepcional: la llum, els colors, la vegetació, les saunes de fusta a la vora del mar i el cant o cridòria de tota mena d’aus

No deu ser fàcil per a una meliantina acostumar-se a Finlàndia. La veritat és que no em va costar gens adaptar-me Suposo que hi va ajudar el fet d’anar-me'n a viure primer a Alemanya, després passar per Suècia, per acabar finalment a Finlàndia Va ser com un viatge progressiu fins al punt més septentrional del continent A més, segons la meva experiència els finesos en moltes coses s’assemblen als catalans: responsables, honrats, seriosos, puntuals En definitiva, gent en qui es pot confiar, tot i que no t’obriran de seguida les portes de casa seva Segur que hi ha de tot, com a tot arreu Són més callats, això sí Alguns són ben bé gent de poques paraules No parlen per parlar, només obren la boca si tenen alguna cosa per dir Ja fa més de deu anys que visc en aquest paradís natural i puc dir m’hi he integrat molt bé A diferència de la majoria d’estrangers, que es concentren a les ciutats, jo tinc la sort de poder combinar la feina a la ciutat amb la vida a tocar del bosc, una experiència que pocs dels nouvinguts arribaran a tenir mai Les grans ciutats tenen l’avantatge que amb l'anglès es pot sobreviure i òbviament també ofereixen més oportunitats laborals L’aspecte lingüístic no és pas menor Sóc filòloga i tinc força experiència: a part d’ensenyar llengües, també n’he après moltes al llarg de la meva vida Doncs bé, puc assegurar que el finès és un idioma complicat, molt complicat

Deus enyorar alguna cosa d’aquí.

Sobretot trobo a faltar la família i els amics Quan portes molt temps fora, tens la sensació de no ser d’enlloc, una part de tu és aquí, una altra allà Bocinets escampats pertot arreu A part d’això, diria que l’únic que enyoro és la llum del sol a l’hivern Ens passem uns

t’agraïm

quants mesos a les fosques Entre novembre i gener es fa clar cap a les deu del matí i a les tres de la tarda ja torna a ser fosc Si a sobre fa un dia gris, humit i fred, és una combinació força trista Es nota també un canvi notable en l’humor i el comportament de la gent: a l’estiu són molt més actius i sociables i a l’hivern estan més «tristots» i apàtics Ara, quan comença a nevar tot canvia La neu aporta llum A més, molt dies freds són també molt clars Així, amb la neu que ho cobreix tot i la llum de la lluna i les estrelles sovint no necessites llanterna quan surts a fer el vol al vespre fora dels nuclis urbans És tot fosc, però a alhora ho distingeixes tot perfectament

A l’estiu, en canvi, no es fa mai fosc Tot i que al sud no tenim el sol de mitjanit de Lapònia, no s’arriba a fer del tot fosc Durant un parell d’hores el cel s’enfosqueix una miqueta, però no perd el color blau Ara, la calor de Catalunya, sobretot la de l’estiu, no l’enyoro pas Aquí s’està molt bé Alguns dies la temperatura pot enfilar fins als 30 graus, però en general no sol passar dels 25 Fins i tot hi ha una paraula per descriure que es trenca la tràgica barrera dels 25, o sigui una calor insuportable

Diuen que la societat finesa és per emmirallar-se. Van per davant en molts aspectes?

Ens van per davant sobretot en aspectes socials Per posar algun exemple, en la lluita per la igualtat entre dones i homes Ara mateix, la gran majoria de les secretàries generals dels partits polítics amb representació parlamentària estan ocupades per dones Fins fa quatre dies la primera ministra era la Sanna Marin, coneguda entre altres coses per ser la tercera primera ministra més jove del món en accedir al càrrec, ara fa tres anys, amb només 34 anys Aquest país també destaca per la qualitat de la seva seguretat social Per exemple, un jove de 18 o 20 anys es pot emancipar sense problemes perquè té la certesa que, si amb el seu sou no pot pagar el lloguer, l’estat es farà càrrec de fins al 80% de les seves despeses Diguem que aquí molts pares exerceixen fins a la majoria d’edat del fills Després esperen que els fills comencin a fer la seva vida, de manera que ells puguin recuperar certa llibertat Clar que sempre hi ha excepcions, però generalment si algú viu a casa dels pares amb 25 anys, ja se’l miren com un sonat Tanmateix, no tot són flors i violes, especialment després de les últimes reformes sanitàries i educatives -sobre el paper amb la intenció de millorar l’atenció i els serveis, però en realitat destinades a estalviar i retallar despeses- Molta gent es queixa de la pèrdua de qualitat en la sanitat pública, amb cues i esperes abans impensables, i la tendència a la privatització de tota mena de serveis I el nivell a les escoles, fins fa pocs anys referència mundial pels bons resultats a la prova PISA, està en declivi A les universitats ja comencen a lamentar que els estudiants no hi arriben tan ben preparats com anys enrere i això desgraciadament tindrà conseqüències en un futur proper D’altra banda, els bons professionals malauradament són una espècie en extinció Sembla que tot ha de ser cada vegada més i més gros, des de les empreses fins als centres comercials Si no, ja no surt a compte No queden bons fusters, ni bons ferrers, ni bons mecànics Només hi ha venedors, que et venen tot el que necessites i més No sé què passarà quan els professionals que ara ronden la seixantena ja s’hagin jubilat Les noves generacions estan molt avesades a comprar-ho tot prefabricat El món canvia molt de pressa Suposo que és un fenomen comú arreu, només que Finlàndia en aquest, com en molts altres aspectes, també ens va una generació per davant Ara, una cosa que m’agrada dels països nòrdics és que els diferents poders de l’estat són realment independents Això s’ha vist molt bé aquest últim any Finlàndia acaba d’entrar a l'OTAN i Suècia n’està pendent Els problemes p e r q u è Tu r q u i a e n s a c c e p t é s , d e i x a n t d e b a n d a t o t e s l e s i n tr i g u e s i m i l c o se s q u e d e u e n p a ssa r e n tre b a sti d o rs e n tr e e l s tu r cs i a l tre s e sta ts p o d e ro so s, te n i e n re l a ci ó a mb l a se p a r a ci ó d e p o d e rs Turquia afirmava que no podia donar el vistiplau a dos e sta ts -Finlàndia i Suècia- que acollien terroristes Es referien bàsicament als kurds que viuen als països nòrdics, reclamats des de fa anys per Turquia Per més que el govern volgués complaure Turquia, el poder judicial no permet deportar-los perquè segons les lleis nòrdiques no són considerats terroristes La llei es compleix, no és quelcom que ara s’aplica i ara no, segons com bufi el vent

En què treballes a Finlàndia?

Sóc professora de castellà i suec en una escola municipal d’adults Vaig tenir molta sort perquè em van contractar just abans d’arribar

a Finlàndia, quan encara vivíem a Suècia i ja havíem decidit que vindríem a viure aquí Quan vam tenir clar que volíem instal lar-nos a Finlàndia, vaig començar a buscar alguna cosa que s’adaptés al meu perfil Em van fer una entrevista per videoconferència i de seguida em van confirmar que m’agafaven La veritat és que aquí no és gens fàcil trobar feina essent estranger, i encara menys si no domines el finès, com jo en aquell moment Així que realment em puc considerar molt afortunada

Pel teu lloc de treball deus conèixer molta gent.

Efectivament I és una de les coses que més m’agrada de la meva feina A les classes de castellà hi tinc sobretot finesos i a les classes de suec bàsicament estrangers Molts dels que estudien castellà viatgen a Espanya regularment -i alguns fins i tot tenen una casa a la Costa Blanca o la Costa del Sol- i volen fer-se entendre i treure més profit del viatge És ben sabut que quan domines la llengua del lloc que visites se t’obre tot un ventall d’aspectes culturals, socials o fins i tot gastronòmics que ni tan sols et podries imaginar si passes desapercebut enmig del ramat de turistes que només parlen anglès i vénen al sud a gaudir del sol i la calor i se’n tornen sense haver entès res del país on han passat un parell de setmanes En aquest sentit, els meus alumnes acostumen a ser persones inquietes i receptives, amb moltes ganes d’aprendre, agradables, simpàtiques i sovint molt ben formades D’altra banda, a les classes de suec hi vénen alumnes estrangers -o alguns finesos que han crescut i estudiat a l’estranger i, per tant, no han estudiat suec a l’escola- El suec és la segona llengua oficial de Finlàndia Malgrat que només el 6% de la població té el suec com a llengua materna, és obligatori tenir-ne certs coneixements si es vol optar a una plaça pública A més, es pot utilitzar en totes les institucions i organismes oficials i és infinitament més fàcil d’aprendre que el finès Per això, alguns estrangers decideixen estudiar suec, després d’haver fracassat per enèsima vegada amb el finès La meva feina m’apassiona: a part de la vessant acadèmica, em permet entrar en contacte amb gent molt diversa, tant autòctona com nouvinguts, amb la qual cosa tinc l’oportunitat privilegiada de copsar la manera de fer i de pensar dels diversos sectors que integren la població del país, amb tot el això que suposa de varietat i riquesa cultural i social A més, alguns del meus alumnes, amb el pas dels anys, ja han esdevingut amics Diuen que la societat finesa és la més feliç del món, hi estàs d'acord?

En l’estudi dels països més feliços del món s’avaluen aspectes com el benestar social, els ingressos per càpita, la salut i l’esperança de vida, la llibertat social o l’absència de corrupció Per això, no és gens estrany que els països nòrdics sempre siguin al capdavant d’aquest rànquing: tant Finlàndia com Dinamarca, Islàndia, Suècia i Noruega estan situats en el top 7 En principi, diguem que la gent té l’opció de ser feliç L'ambient en el que vius, tot l’aparell de l'estat, t’ajuda a poder-te desenvolupar plenament Ara, això no vol dir que ho acabis aconseguint i que la gent, individualment, es consideri la més feliç del món Quan els hi preguntes a ells si són el país més feliç del món, alguns et diuen que se senten realment privilegiats d’haver nascut finesos, d’altres et fan un mig somriure irònic i et conviden a mirar les cares de pomes agres que s’acumulen al voltant teu Ja sigui per les dures condicions climàtiques -falta de llum i fred-, ja sigui per la forta competitivitat social i laboral o per la solitud que experimenta molta gent al llarg de la vida en una societat on la individualitat es respecta fins a extrems impensables, el cert és que per desgràcia la taxa de suïcidis es manté molt alta any rere any i el nombre de persones que arrosseguen trastorns mentals de tot tipus també puja exponencialment Així que penso que és veritat que a Finlàndia es pot ser molt feliç, però en gran mesura depèn de tu mateix

Vols afegir alguna cosa més?

Explicaria mil anècdotes més, però potser millor que ho deixem per una altra ocasió De fet, algun dia, hauria d’escriure una novel la de tot plegat Entre altres coses hi parlaria de la meva experiència com a finesa adoptiva, dels meus amics els arbres del bosc, del dàlmata dels meus sogres que passa els caps de setmana amb nosaltres o fins i tot dels follets de la sauna, que s’enrabien molt -i t’acaben fent víctima de les seves trapelleries- si no els deixes caloreta suficient per poder gaudir d’una sauna relaxant un cop tu ja has acabat